Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «Entrevista a l'Alba i en Dídac». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 251 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 500 | següents 500) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

  • Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes  + (Barcelona, 8 juny de 1992 Estimat Muris,
    Barcelona, 8 juny de 1992 Estimat Muris, L'Ariana i jo t'escrivim perquè estem molt preocupades i sabem que ho estàs passant molt malament, però no volem que perdis l'esperança de retobar-te amb la teva família. Són temps adifícils per a la gent com tu i el que has fet ha estat una decisió molt difícil però encertada. Hem parlat amb la Mirsada i diu que et troba tant a faltar... Però que quan tot s'acabi, tornareu a ser una família feliç i unida. Sàpigues que sempre estarem amb tu. Esperem tenir notícies bones de tu. Ariana i Itziar PD: Recorda SEMPRE: No perdis l'esperança.
    PD: Recorda SEMPRE: No perdis l'esperança.)
  • Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Thomas Mann  + (Bearn, 1890 Benvolgut amic: M'ha sorprès t
    Bearn, 1890 Benvolgut amic: M'ha sorprès tot el que m'has explicat a la carta. Sento haver trigat a contestar la carta, he tingut alguns problemes amb el senyor Cardenal, com ja saps sóc el seu secretari per això m'he d'ocupar de moltes coses però ja estan solucionades. En primer lloc lamento la mort dels teus senyors ja que desprès d'haver d'haver crescut amb ells tota la vida segur que et sents afligit, espero que et sentis millor desprès d'aquests mesos. Amic meu, no dubtis que tot el que m'has explicat ho admetré com a confessió com tu m'ho has demanat anteriorment. T'he de confessar que tot el que m'has explicat m'ha angoixat i si el dic la veritat he dubtat que tot el que ha passat sigui cert però sé que com mai m'enganyaries en alguna cosa tan important m'he forçat a creure-m'ho. M'ha entristit saber sobre la separació dels senyors però quan més endavant m'has dit que havien tornat ha estar junts, he respirat tranquil. D'altre banda lamento que dona Xima tingues aquesta actitud amb tothom i crec que el seu destí era morir d'aquella manera. Per últim no puc creure que hagin passat aquestes sèries de desgràcies desprès de la mort dels senyors i que don Toni ocultés el seu passat turmentós dins la sala de les nines. No obstant no estic d'acord amb la teva decisió de cremar els documents però t'ho respecto. Espero poder anar ha veure't aviat i poder parlar més tranquil·lament . Et desitjo que tot et vagi bé. Una abraçada, tingues salut.
    et vagi bé. Una abraçada, tingues salut.)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Pablo Neruda  + (Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradame
    Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradament la nova de la doble mort dels senyors de Bearn va arribar a Tarragona ja fa unes setmanes, i t'envio les meves condolències. Temo comunicar-te que degut a aquestes circumstàncies misterioses que esmentes, aqui no se'n parla res de bo sobre Bearn. Però deixem de banda les gents. T'envio aquesta carta per aconsellar-te sobre les teves angoixes. Tu, Joan, saps tan bé com jo que la nostra amistat ha perdurat en el temps gràcies a la nostra sinceritat. I tal com quan jo vaig mostrar-te misericòrdia davant la tragèdia del pobre Jaumet, que en pau descansi, ara et demano a tu el mateix tracte. He estat rumiant-ho durant una temporada, i considero aquest moment idoni per explicar-te que jo tinc relació amb na Xima, neboda dels senyors de Bearn. El nostre tracte sempre ha estat cordial, i mantenim una relació amistosa des de que ens trobàrem en París en un dia ja molt llunyà. Sovint he estat el seu confident, i un dia em va confessar que, no em preguntis com, va entrar a la sala secreta de la casa dels senyors de Bearn, l’anomenada Sala de les Nines. No t’estic confiant els pecats de la senyora Xima i trencant la seva confiança amb mi per pur tafaneig. El que vull dir-te amb tot això és que na Xima ha vist quins secrets s’oculten rere aquelles parets. I t’asseguro que una dona com aquella no decideix oblidar res llevat que mereixi la pena ocultar-ho. Segons el meu parer, les darreres voluntats de don Toni poden ser complides, mentre la sala de les Nines s'oblidi per sempre. Les seves memòries quedaràn entre nosaltres i seràn acceptades tal i com acceptem el nou segle que s'acosta. Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.
    Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.)
  • Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Independents  + (Benaura, 1 de febrer de 2020 Estimada Alb
    Benaura, 1 de febrer de 2020 Estimada Alba, Segurament, quan llegeixis això jo ja estaré mort. Només vull que sàpigues que t’estimo molt i que sempre recordaré tots els moments bonics que hem passat junts, com quan estàvem a la platja, quan ens estimàvem... Recordo quan va succeir la tragèdia i nosaltres estàvem sota l'aigua a Benaura. Al llarg de tot el temps que hem passat junts, han passat moltes coses emocionants, tristes, de risc... Quan tot va començar, quan vaig veure el cos de la meva mare morta, em volia morir. Quan vaig haver de deixar la cadernera, pensava que ja no hi hauria res que em fes sentir segur i que em recordés la meva antiga vida, però més tard vaig pensar que la meva vida amb tu seria millor. Estàvem sols però bé, fins que un dia vam veure aquells objectes voladors als cel. Pensava que moriríem! Quan estava malalt sentia que me n'anava, però amb l'esperança i les medicines que tu em vas donar vaig tenir forces per recuperar-me. En tot moment ens ajudàvem a superar els obstacles. Me'n recordo quan em vas proposar tenir un fill per primera vegada, em vaig espantar però vaig pensar que era el millor. Ens aquells moments no sabia què hagués fet sense tu, que vas anar a buscar les medicines, que em vas donar ànims fins a recuperar-me del tot. Vaig tenir molta por quan ens vam trobar amb aquells homes que tenien intencions de fer-te mal, tenia por de perdre't. Quan estàvem en mans d’aquella dona boja vaig témer que nosaltres fóssim els següents. Tot i això, vam seguir endavant apartant les pedres del nostre camí. Després de tot això l'únic que et puc dir és que t'estimo i que m'alegro que tu i jo fóssim, junts, els supervivents més llestos. Amb molt d'amor, Dídac
    nts més llestos. Amb molt d'amor, Dídac)
  • Activitat sobre Nirvana de l'autor Pere Formiguera, pels Les perfectes  + (Benvinguts al Paradís! Aquí és on ens mov
    Benvinguts al Paradís! Aquí és on ens movem nosaltres. La història comença amb una mort i ens trasllada tot d’una al més enllà, el Nirvana que l’Hipòlit s’esforça a aconseguir i a merèixer. Doncs apa, ben guiat per un esperit angèlic, el veurem reencarnar-se en una colla d’éssers singulars. D’entre els inoblidables, l’acolorit papagai ''culé'', i l’ultramodern, quasi revolucionari, abat de Montserrat. Perquè no els oblideu, nosaltres els hem fet reviure tots, l’Hipòlit i les seves reencarnacions, en el booktràiler que us presentarem. A la fi, el que no podeu passar per alt de cap manera és allò que, amb disfressa o sense, intentem comunicar-vos, i és essència mateixa de l’obra: la pau autèntica arriba després de moltes bregues; cadascú guanya el seu cel després d’haver rodat moltes terres. Vet aquí, doncs, el nostre '''tagline''': ''Que la perfeccció us acompanyi!'' Paraula de... '''Les perfectes'''
    yi!'' Paraula de... '''Les perfectes''')
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs  + (Benvogut Carles, T'escrivim aquesta carta
    Benvogut Carles, T'escrivim aquesta carta perquè nosaltres defensem la Norma i volem que tu també ho facis. Recordes quan vam anar al cinema amb la Norma i la Mireia, que ens ho vam passar tan bé? O quan vam anar a l'esquiada, que us paràveu al mig de les pistes a parlar? I ara no l'acceptes només perquè té la SIDA? Això és molt insolidari! Nosaltres el que faríem és raonar amb els pares, si són ells els que t'han dit que no la defensis, si ets tu sol el que ho penses, reflexionar-hi per favor. Salutacions, Els Atzurs
    Els Atzurs)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Mecanoscrits  + (Benvolguda Alba, A nosaltres ens va agra
    Benvolguda Alba, A nosaltres ens va agradar molt com vas aguantar, i com vas sobreviure de l'atac dels alinígenes. T’’agraïm molt el que vas fer i que vas salvar la Terra amb sacrifici i esforç. Volem que et recuperis ràpid de la mort del teu amat Dídac i del que vas viure en aquell moment sofriment i tristesa. Tenim ganes que tinguis molts fills i que torní a ser la Terra com la coneixem. Et volem preguntar sobre l’arma del extraterrestre: com es fa servir?, has après a fer-la servir?, i quines funcions té aquesta bola? I com et vas atrevir a disparar a aquells homes? El nostre grup esta molt interessat a saber com sobrevius i com tornes a fer l’espècie humana. Per això et demanem que segueixis sent tan honrada i amable perquè no et passi res dolent i que segueixis vivint. Et desitgem molta sort, petons. Els Mecanoscrits
    gem molta sort, petons. Els Mecanoscrits)
  • Activitat sobre Carta a Aloma, pels MMD  + (Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta
    Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta per parlar-te de l'amor. Potser no serem ningú per explicar, criticar o aconsellar sobre això, però llegint el teu llibre es veu la senzilla ment de les noies, que a vegades és massa simple per adonar-se de com és la realitat. De vegades, l'amor pot semblar massa rebuscat i complicat o un enigma sense resposta, però el que de veritat no saps és que fins ara només l’havies sobrevalorat. Has estat tot aquest temps exagerant els teus sentiments i la teva desgràcia sense cap mirament. Amb aquesta carta volem fer-te veure que l'amor és un sentiment que pots controlar i és possible d'evitar. Amb en Robert has descobert el que és sentir que algú juga amb tu i només t’utilitza per al que l’interessa. Has de ser pessimista i buscar la part negativa de les coses, no pots deixar-te emportar per la cara positiva, i no pensis que tot sortirà bé, perquè és mentida. Potser creus que ets massa gran per trobar l'amor de la teva vida, que totes les noies de la teva edat ja comencen a casar-se i tu a aquest pas no ho faràs mai. Per això jo de tu em començaria a preocupar, perquè l'amor no arriba en qualsevol moment i tothom sap del cert que hi ha persones que mai l’arribaran a trobar, com podries ser tu. Si t'angoixa que en Robert sigui més gran que tu, per això encara t'has d'atemorir més, perquè l'amor té edat. Amb això et volem dir que en Robert era l’amor de la teva vida i que ara l’has perdut per sempre. Volem mostrar-te que és lògic que et posis gelosa, perquè tens molts motius. Està clar que pots tenir enveja de Coral o d'alguna altra noia, i ja s’ha vist que Robert no et prefereix a tu. Subestima’t, perquè encara que t’ho proposis no el podràs aconseguir a la primera de canvi. Aloma, tu no ets una noia diferent a la resta, no ets especial i és per això que Robert mai s'ha fixat en tu. El millor és que perdis la confiança en tenir-lo, i et desesperis perquè els teus plans no estan sortint com tu vols. Volem dir-te que no t’has d’estimar tant i potser podries començar a comparar-te una mica més amb altres noies per ser millor i més acceptada. No et volem induir a fer res que no vulguis, únicament volem fer-te veure el nostre punt de vista. Sabem que no és el mateix llegir-ho que estar-ho vivint en primera persona. Personalment, pensem que Robert és la persona especial que tu estàs buscant i que l’has perdut. De fet, ell ha estat l’únic en prestar-te una mica d’atenció al llarg de la teva vida. A mesura que el temps passa, t'adones que aquelles persones que et fan estar malament no valen la pena, però que potser estàs destinada o a estar amb elles o a quedar-te sola per sempre. Suposo que tots hem d'aprendre aquesta lliçó, a saber triar i a conformar-nos amb el que ens toca. Amb això, el que et volem dir és que encara que creguis que et pot fer feliç, no vagis amb ell perquè ja el coneixes i ell no et vol. Esperem que els nostres consells t'hagin servit per un futur. Escrit des de l'anonimat.
    t per un futur. Escrit des de l'anonimat.)
  • Activitat sobre Aloma de Merçè Rodoreda, pels Siracusa  + (Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta cart
    Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta per parlar-te de l'amor. Potser no serem ningú per explicar, criticar o aconsellar sobre això, però llegint el teu llibre es veu la complicada ment de les noies. De vegades, l'amor pot semblar una ximpleria o un joc de nens, però el que de veritat no saps és que fins ara no l'havies trobat ni valorat. Amb aquesta carta volem fer-te veure que l'amor és un sentiment que no pots controlar i és impossible d'evitar. Amb en Robert has descobert el que és sentir les papallones a la panxa i notar que ets especial. Intenta ser optimista i buscar la part positiva de les coses, no només les negatives, i no pensis que tot pot anar malament. Potser creus que ets massa jove per trobar l'amor de la teva vida, per això no et preocupis perquè l'amor pot arribar en qualsevol moment i ningú sap del cert si l'arribarà a trobar. Si t'angoixa que en Robert sigui més gran que tu, per això encara t'has d'atemorir menys perquè l'amor no té edat. Amb això no volem dir que el Robert sigui l'amor de la teva vida, ni molt menys, el que diem és que si no ho intentes mai arribaràs a saber el que podria haver passat. Volem mostrar-te que posar-te gelosa no serveix de res. Està clar que pots tenir enveja de Coral o d'alguna altra noia, però Robert et prefereix a tu. No et subestimis perquè si t'ho proposes el pots aconseguir a la primera de canvi. Aloma, ets una noia diferent a la resta, i ho has de fer veure, perquè ets especial i és per això que Robert s'ha fixat en tu. No perdis la confiança en tenir-lo, ni et desesperis quan creguis que els teus plans no estan sortint com tu vols. Volem dir-te que t'has d'estimar més i no comparar-te amb altres noies, no en tens cap necessitat, cadascú és com és, i has d'arribar apreciar-te amb els teus defectes i virtuts. Tu tens uns valors que ningú més té i que els has de deixar veure. No et volem induir a fer res que no vulguis, únicament volem fer-te veure el nostre punt de vista. Sabem que no és el mateix llegir-ho que estar-ho vivint en primera persona. Personalment, pensem que no creiem que Robert sigui la persona especial que tu estàs buscant. Encara que sembli que sigui l'únic home interessat en tu, en tens moltíssims més a la cantonada. A mesura que el temps passa t'adones que aquelles persones que et fan estar malament no valen la pena. Suposo que tots hem d'apendre aquesta lliçó, de deixar estar aquelles persones que no ens mereixen i que ens ho fan passar malament. Amb això, el que et volem dir és que si tu creus que et pot fer feliç, ves amb ell, però que vigilis perquè és una persona que encara no coneixes molt. Esperem que els nostres consells t'hagin servit per un futur. Escrit des de l'anonimat.
    t per un futur. Escrit des de l'anonimat.)
  • Activitat 3 sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis  + (Benvolguda Bellea del Foc: En primer lloc,
    Benvolguda Bellea del Foc: En primer lloc, ens has paregut un personatge elemental encara que no apareixies molt al llibre. Ens alegrem de veritat que hages tornat a viure i que haja desaparegut tota aquella massa verda que recorria el teu cos. En segon lloc, voldríem preguntar què ha sigut de l'elecció de la Bellea del Foc, si havies tornat a guanyar o si ha guanyat un altra xica, és una cosa que ens ha deixat intrigades de veritat. Finalment hem decidit contar-te que a la fallera li va tot molt bé, i que lluita per la justícia dia a dia. Molta sort, Bellea, et dessitgem Les Pinquis
    ta sort, Bellea, et dessitgem Les Pinquis)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Alertes  + (Benvolguda Carlota: T´escrivim aquesta ca
    Benvolguda Carlota: T´escrivim aquesta carta per a dir-te la nostra opinió sobre la relació que tens amb Flanagan. Ens agradaria fer-te unes preguntes sobre alguns fets: - Et penedeixes d´haver tingut eixes relacions amb Flanagan? La nostra opinió és que ens pareix bé el que has fet, ja que cadascú és lliure de fer el que vulga, però el que no ens pareix bé és que hagis mantingut relacions sexuals amb Flanagan i volgueres a Koert. També ens agradaria parlar de la primera vegada, ja que normalment ens solen dir que aleshores som petits i no estem preparats, però realment, per a fer-lo, t´has de sentir segura, sentir-te bé amb tu mateixa, i has d'estar còmoda i també has de tindre confiança amb ell en tot moment. Esperem que esta carta t´ajude a completar més el diari vermell.
    t´ajude a completar més el diari vermell.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis  + (Benvolguda Fallera Calavera: M'ha encantat
    Benvolguda Fallera Calavera: M'ha encantat la teua historia, el teu valor i voluntat aguantant la Delicà i Jaume I, sense els quals no hagueres pogut arribar al teu destí, i fins i tot, després de tots els inconvenients, has pogut saber la veritat i tornar a la vida, fent justícia, per suposat! M'gradaria saber com va la teua vida ara, que deu haver sigut de la Bellea del foc i de la lluna amb monyos de fallera, i, tristament, com et sents després de saber que mai més tornaràs a vore els teus fidels companys de viatge. Et desitge molt bona sort, fallera sense nom (ja no ets la fallera calavera, al cap i a la fi) :) T'admira: El grup pinqui.
    p i a la fi) :) T'admira: El grup pinqui.)
  • Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l, pels Flanagan i companyia  + (Benvolguda Nines, Què tal per Itàlia? Tot
    Benvolguda Nines, Què tal per Itàlia? Tot bé? Per ací també bé. Et recordes? Hui és el nostre primer aniversari des que ens vam conéixer. Ens vam conéixer en el port del poble, jo estava en el barco de mon pare i tu estaves prenent el radiant sol i l'aire fresc marí. Et vaig veure i l'única cosa que vaig pensar va ser a conquistar els teus preciosos ulls, però bé, no estic ací per açò, t'he de dir una cosa que no t’agradarà; allà vaig. Tu estaves a Itàlia i jo em sentia molt sol i estava necessitat d’amor i carícies. Un dia anava amb metro i vaig veure com un home robava la cartera a una xica. Em va donar molta pena la xiqueta i, clar, vaig defendre-la com bon home que sóc jo. Vaig recuperar la seua cartera, però, quan vaig entregar-li-la, la seua mirada penetrant i els ulls brillants van conquistar el meu cor. Era una xiqueta no molt alta, amb els seus cabells castanys i la seua mirada furtiva que em va conquistar en veure que anava d’acord amb la seua manera de ser. Ho sent molt Nines, he conegut una altra persona que em fa molt feliç i té un gust sexual paregut al meu. Igual, quan tornes, al veure’t una altra vegada, m’enamore de tu. Igual la nostra relació pot tindre una altra oportunitat. Ja sé que sóc un imbècil, però t'ho havia de dir perquè em corrompia per dins. Atentament: El Flanagan
    rompia per dins. Atentament: El Flanagan)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis  + (Benvolguda Norma, Com estàs? T'estic escri
    Benvolguda Norma, Com estàs? T'estic escrivint aquesta carta perquè et volia demanar perdó per no haver-te defensat en el moment més difícil pel qual has passat. Ja sé que el més probable és que no em perdonis, però ho he d'intentar. Has de saber que, com a directora que sóc, tinc la responsabilitat de protegir tots els alumnes, de manera que he de pensar en les conseqüències dels meus actes. Jo estava en una disjuntiva. No sabia si havia de defensar la resta de l'alumnat: ja que si algú es contagiés, seria sota la meva responsabilitat. A més, la majoria dels pares estaven en contra teu i jo havia de defensar-los, perquè si hi haguessin més complicacions, l'escola podria arribar a tancar. Però també hi eres tu: ets una alumna exemplar, molt bona companya i a més a més quasi tots els alumnes i alguns pares estaven al teu costat. I jo no vaig ser capaç de pensar en tu. Al final has guanyat i s'ha demostrat científicament que no hi ha cap perill i jo m'alegro molt. Espero que tornis a l'escola amb normalitat i et demano de nou que em perdonis pel que ha succeït. Atentament, Srta. Fígols
    Srta. Fígols)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Pedro Calderón de la Barca  + (Benvolgut Amic, Us escric per donar-vos e
    Benvolgut Amic, Us escric per donar-vos el meu condol per la mort del senyor Toni i la senyora Maria. No m’esperava la seva mort tant repentina, i menys en aquestes circumstàncies. Espero i desitjo que ben aviat es trobi tant la causa de la seva mort com el causant. Li agraeixo infinitament la confiança que ha dipositat en la meva persona, i em sembla bé que aquest nou parent es faci càrrec de les terres, doncs són de gran apreci per a vostè. Desitjo també que el temps curi la solitud que li envaeix, causada per la falta de les figures paternes que tant ha desitjat tota la seva vida. Jo també li animo a publicar aquestes memòries, que segons vostè són tant importants pel senyor Toni, tot si el Papa de Roma li permet la publicació de certes blasfemes dites. En quant al vostre amor cap a Xima, no puc fer més que meravellar-me per els sentiments que m’heu descrit, prova d’un profund i més sincer amor, i també comparteixo la vostra frustració. Però vostè bé sap que el meu amor cap a l’Església no té igual. Per això, amic meu, li recomano seguir el camí de la fe i de no caure en el pecat i en els vicis humans. Espero la seva resposta, Don Miquel.
    . Espero la seva resposta, Don Miquel.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Happybirds  + (Benvolgut Carles, Mitjançant la lectura d
    Benvolgut Carles, Mitjançant la lectura del temps de l’oblit te’m pogut conèixer i hem vist la teva reacció davant els aspectes que vam marcar la teva infància, i malgrat la ràbia que tenies dins vas ser capaç, gràcies a una verdadera amistat de reconduir els sentiments de venjança, passar pàgina i mirar endavant. Vas perdonar la vida a un assassí, vas fer amistat amb el seu fill, i així, sense adonar-te’n vas començar una nova vida. Sento admiració per la teva actitud, penso que no tothom té el poder de saber perdonar una cosa tant greu, que arriba directament al cor i que queda marcat de per vida; mai s’oblida. Per tu ha estat una vida difícil, viure sense la figura paterna, pel que hem llegit has estat criat per la teva mare, potser heu passat més moments tristos que no alegres, però l’important és que heu estat units i us heu ajudat quan ho heu necessitat. L’amistat amb en Tetxu t’ha ajudat a fer front amb el problema que portaves dins des de fa tant temps. Pensem que la teva vida és un exemple i un aprenentatge per totes aquelles persones i tots aquells éssers estimats que han mort en accions terroristes. Has demostrat que fins hi tot la pèrdua més sentida es pot arribar a perdonar. Perdonar és l’acte més valent que pot fer un ésser humà. Atentament: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.
    ment: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Happybirds  + (Benvolgut Carles; Mitjançant la lectura de
    Benvolgut Carles; Mitjançant la lectura del temps de l’oblit te’m pogut conèixer i hem vist la teva reacció davant els aspectes que vam marcar la teva infància, i malgrat la ràbia que tenies dins vas ser capaç, gràcies a una verdadera amistat de reconduir els sentiments de venjança, passar pàgina i mirar endavant. Vas perdonar la vida a un assassí, vas fer amistat amb el seu fill, i així, sense adonar-te’n vas començar una nova vida. Sento admiració per la teva actitud, penso que no tothom té el poder de saber perdonar una cosa tant greu, que arriba directament al cor i que queda marcat de per vida; mai s’oblida. Per tu ha estat una vida difícil, viure sense la figura paterna, pel que hem llegit has estat criat per la teva mare, potser heu passat més moments tristos que no alegres, però l’important és que heu estat units i us heu ajudat quan ho heu necessitat. L’amistat amb en Tetxu t’ha ajudat a fer front amb el problema que portaves dins des de fa tant temps. Pensem que la teva vida és un exemple i un aprenentatge per totes aquelles persones i tots aquells éssers estimats que han mort en accions terroristes. Has demostrat que fins hi tot la pèrdua més sentida es pot arribar a perdonar. Perdonar és l’acte més valent que pot fer un ésser humà. Atentament: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.
    ment: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ramon Llull  + (Benvolgut Joan, Com tu molt bé m'has come
    Benvolgut Joan, Com tu molt bé m'has comentat, la teva situació és complicada. Penso, i et recomano, que t'hauries de desfer dels diners el més aviat possible. Els jutges i els creditors un cop se n’adonin dels diners que tens podrien associar-te amb el crim dels senyors i amb la crema de la sala de les nines i encara pitjor començar a qüestionar-te preguntes sobre quin és el motiu de la crema de la sala de les nines i quin és el secret que amaga aquella sala. No tens aquestes respostes i a causa d’això i per falta de col•laboració podrien engarjolar-te i a més a més, et destituirien del teu càrrec a l’església. I si aconseguissis complir la condemna al sortir tothom seguiria coneixent-te com aquell capellà que va decidir assassinar a dos persones per diners i mai series capaç de tornar a exercir el teu treball i donar missa. No et deixis emportar pels dimonis i fes el més adient. No has d’utilitzar els diners per a res del món, entrega’ls amb l’excusa de que t’han arribat en una carta i que no saps res de perquè els tens i quin és el motiu. Espero que facis el correcte. Atentament, Miquel.
    que facis el correcte. Atentament, Miquel.)
  • Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia  + (Benvolgut Ocell de Foc: Li escric per com
    Benvolgut Ocell de Foc: Li escric per comunicar-li que sa Majestat Jaume el rei vol felicitar-li després l’assabentar-se de les bones noves. S’alegra que hagueu desemmascarat el vil vescompte de Peguera i que hagueu descubrit la veritat sobre la vostre identitat. Desitja que sapigueu que comparteix la mateixa passió per les lletres i la bona que vos i el vostre difunt pare Aicart de Carcassona. Sap que estimeu aquesta terra igual que ell. Per això vol que acudiu a la seva presencia l’últim dia del proper mes. Vol oferir-vos una oportunitat d’aprenentatge , que segurament ho agraireu , provant el seu talent per tal de nombrar-li el seu trobador oficial i defensar a aquestes terres que ell i vos tan estimeu. A més a més acollirà encantat amb els braços oberts la companyia de qualsevol dels seus amics que us han ajudat i els membres de la Colla del Cec de Cabrera, que us han criat. Atentament el secretari del Rei en Jaume I El conquistador
    cretari del Rei en Jaume I El conquistador)
  • Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Miguel de Cervantes  + (Benvolgut amic, Em complau escriure’t en
    Benvolgut amic, Em complau escriure’t en resposta a la teva carta. Ben cert és que la malaurada situació que has viscut ha estat dura i desconcertant per a tu. És per això, que ple de gràcia et donaré consell. En primer lloc, he de confessar que la teva carta m’ha commogut i m’ha trasbalsat la sobtada mort dels teus senyors considerant que, no sent pares naturals, t’han rebut amb els braços oberts a la seva família, fent esment de don Toni que, tot i tenir pensaments oposats als teus i ser un poc afectiu, li agraeixo que t’hagi cuidat amb tanta delicadesa i estimació. Com a bon cristià que sóc he d’admetre que estic en contra de la seva separació matrimonial temporal que va esdevenir temps enrere, fet causat pel comportament incongruent de la neboda de don Toni, don Xima, que només volia aconseguir un home ric per mantenir-la a ella i els seus capritxos. Altrament, la teva manera d’actuar en relació a la mítica sala de les nines, penso humilment que, ha estat accelerada ja que d’aquesta manera has exterminat tots els records de les diverses generacions de la família. Finalment, t’he de dir que pots respirar tranquil perquè no confessaré a ningú els teus neguits. Confio plenament en que ens veiem aviat. T’envio els meus millors desitjos i una forta abraçada, Miquel Gilabert.
    os i una forta abraçada, Miquel Gilabert.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS  + (Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de dese
    Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de desembre, he descobert que la Norma no es diu Norma. Crec que vol amagar el seu passat, he trobat uns papers que diuen que es diu Anastasia Gugerhein. Aquesta noia oculta massa coses. He de continuar investigant. El més sorprennent d'avui és que crec en Carles, s'ha enamorat de mi. Avui m'han trucat al timbre de casa i he vist com marxava corrents i em deixava una carta i un ram de roses. Avui, 13 de desembre, no sé si parlar amb el Carles o deixar que continuï amb aquest idil·li impossible. He descobert que la Norma va ser expulsada de la seva antiga escola perquè robava coses. Per això està en ordre de cerca i captura. Avui, 14 de desembre, l'Anastàsia s'ha lliurat a la policia i en Carles m'ha demanat matrimoni. Ara vaig a la Xina amb el meu xicot Xenxó a viure una vida boja, ja que m'he jubilat perquè el treball de directora m'ha esgotat molt, hi havia massa misteris...
    a esgotat molt, hi havia massa misteris...)
  • Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l, pels ONE MILLION  + (Benvolgut senyor milionari : He llegit
    Benvolgut senyor milionari : He llegit en el diari que en l’interior del seu jardí s’han perdut objectes valuosos. Jo he perdut el més important que té un home, que és l’honestedat. Tot va començar en un supermercat, una caixa oberta de bombons em cridava. Dissimuladament vaig arrossegar la mà i vaig ficar-me els bombons a la butxaca. Abans d’anar a la caixa, vaig passar per la secció de la peixateria per dissimular el meu delicte, vaig demanar que em donessin un salmó i me’l vaig endur. Em vaig dirigir cap al meu objectiu i en el moment que vaig agafar el bombó no vaig tenir present tot el que em vindria a sobre, dirigint-me cap a la caixera perquè em despatxés. De cop i volta es sentia el soroll de l’alarma i un segurata, amb cara de pomes agres, se’m va apropar per veure què havia passat. Quan vaig veure que se m’apropava vaig sortint corrent. El vigilant venia corrents darrere meu, però per sort el vaig poder despistar. Aleshores, vaig veure una porta oberta de color marronós, darrere la qual intuïa un jardí en estat d’harmonia. Des de fora veia tot tipus de flors, de diferents colors; em va cridar l’atenció i vaig entrar-hi. Un cop dins em vaig asseure per descansar de la cursa que acabava de fer. Quan vaig descansar prou, vaig posar-me a reflexionar sobre el que havia fet, i em sentia molt malament, mai havia robat, i no sabia ben bé per què ho feia: “Déu perdona’m per aquest errors que em fan perdre l’ànima!", vaig pensar. Quan em disposava a obrir la porta del supermercat per demanar disculpes i tornar els bombons, em vaig ficar les mans a les butxaques i els bombons no hi eren. Vaig tornar cap enrere i vaig fer el mateix recorregut per veure si els trobava. No els vaig trobar, així que vaig decidir anar al jardí, que era l’últim lloc on havia estat. La porta ja era tancada i vaig tocar al timbre, però ningú em contestava.. Per tot això , escric aquesta carta, perquè m’agradaria recuperar els bombons, perquè la meva honestedat és molt important per a mi. Espero rebre una resposta ben aviat. Salutacions.
    Salutacions.)
  • Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Viquimaníacs  + (Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell
    Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell ha estat envaït i el Joanot s'ha penedit. Saïd sa història ha explicat de tot el que ha viscut, i Blanca, trencant el seu escut, sorpresa, s'ha enamorat. Després d'una dura batalla els cristians són guanyadors, l'amor s'encalla Mar i Cel surten vencedors. Com Mar i Cel units a l'horitzó com Blanca i Saïd morts per la passió.
    tzó com Blanca i Saïd morts per la passió.)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Hateu  + (Bon dia! Avui farem una entrevista a la p
    Bon dia! Avui farem una entrevista a la protagonista principal del llibre "Juls, Juliette". Entrevistador: Hola Júlia! Júlia: Bon dia! Entrevistador: Com vas reaccionar quan vas vas veure a les notícies que el teu pare havia tingut un accident? Júlia: Doncs, va ser un xoc molt fort, ja que no s'ho esperava ningú, però ràpidament vaig cridar a la meva mare i vam anar cap a l'hospital. Entrevistador: Què vas sentir en aquells moments tan durs? Júlia: Vaig sentir que tot podria amb mi, però ho havia de fer pel meu pare, havia de tirar endavant.
    fer pel meu pare, havia de tirar endavant.)
  • Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblemen
    Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblement saps, nosaltres érem el consell de pares que volíem evitar el teu retorn al centre educatiu en el qual els nostres fills estudien. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període de temps que tu vas estar absent al col∙legi, ja que desitjàvem la teva immediata expulsió per contraure els anticossos de la sida que van infectar-te per desgràcia en una transfusió de sang. Patíem per la salut i el benestar dels nostres fills en estar amb contacte amb algú que pogués desenvolupar aquesta malaltia. Durant aquest dies, el consell de salut i el d'educació han iniciat una campanya de sensibilització per informar més detalladament sobre la sida i les formes de contraure-la Hem reflexionat després d'estar més informats i hem decidit no esborrar cap dels nostres fills de l'escola. Atentament, Agustí Casals (president del consell de pares)
    tí Casals (president del consell de pares))
  • Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma, Com possiblement saps, no
    Bon dia, Norma, Com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on estudies amb els nostres fills. T'escrivim aquesta carta, perquè voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar en tenir els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles. Ara desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema, ja que estem més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col·laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que aquesta situació es pugui repetir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres. Pares i mares de l'escola
    s més sinceres. Pares i mares de l'escola)
  • Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma, com possiblement saps, no
    Bon dia, Norma, com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on tú mateixa i els nostres fill estudieu. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar al contraure els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles al estar en contacte amb tú, al compartir la vida escolar. Desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema al estar més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col.laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que laquesta situació es pugui produir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres.
    ceptis les nostres disculpes més sinceres.)
  • Activitat 7 sobre El secret de la mare de l, pels Capdesuros  + (Bon día, Helena! Com va tot per el poble
    Bon día, Helena! Com va tot per el poble? Supose que estaràs molt apegada a la mare per això de que ara esta més sola que abans, però amb tu estarà molt bé i molt més descansada. Espere que estigues cuidant el pomer que et vaig regalar per a que el disfrutares! A mi personalment em va molt bé al treball però el fet que no m'agrada és que no us veig pràcticament mai per les poques vacançes que em donen. Estic molt a gust perquè és un poble molt tranquil i no hi ha molts aldarulls ni agafen molts presoners els partidaris de Hitler. Jo per ara estic fora de perill però vosaltres aneu amb compte, ja que la mare està donant llar als perseguits per a enviar-los a Rússia o bé per a matar-los. Helena, també m'alegre molt que les coses amb el Sr.Kerenski vagen molt bé perquè és una bona persona i pense que et vindrà molt bé per a la teua vida. Ja et portaré un regalet del meu poble per a què estigues molt contenta amb mi! Aneu en compte tu i la mare, Helena, que aniré a veure-us en poquet perquè ja us trobe a faltar. Molts besos, Damian
    Molts besos, Damian)
  • Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i p
    Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i permetre'm entrevistar-lo, si no el molesta procediré. '''Creu que Morella fugia de la seva vida social?'''    Sí, es dedicava només a mi, de manera que em fes feliç. '''Li agradava llegir?'''    Sí, em va mostrar un gran nombre d'obres místiques que es consideren generalment la simple escòria de la literatura alemanya. Eren les seves preferides i amb el temps també van ser les meves. '''Va ser després de la seva mort quan la va començar a estimar?'''    Desafortunadament ... Sí, una nit de tardor quan no corria ni un corrent d'aire, em demanà perquè fos al seu costat.    No hi ha hagut cap dia que m'hi volgués, però això el que avorrí en vida ho adorà en la mort. '''Va morir abans o després de donar a llum a la seva filla?'''    Va morir donant a llum a la meva filla, la qual no respirà fins que la seva mare va deixar de fer-ho. '''Com era la seva filla?'''    Era com la seva mare i la seva semblança s'anava fent cada vegada més i més definida i plena. El seu somriure s'assemblava al de la seva mare, igual que els seus ulls. '''I quan va decidir batejar-la?'''    A l'edat de 10 anys, la meva filla encara no tenia nom, li deia << filla meva >> i << amor meu >> em passà per la ment la cerimònia del bateig. I en el bateig vaig dubtar en escollir-li el nom.    Es van acumular en els meus llavis diversos noms de bellesa i saviesa, de temps antics i moderns. Però vaig tenir l'impuls de cridar-la com la morta, Morella. '''On va enterrar la seva filla?'''    Vam portar la meva filla a la tomba i no vaig trobar les restes de la primera Morella a la cripta on vam enterrar la segona. Bé doncs, ja hem acabat moltíssimes gràcies senyor... Encara una ultima pregunta. Quin és el seu nom?
    a una ultima pregunta. Quin és el seu nom?)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes  + (CAPÍTOL I El pany de la porta principal v
    CAPÍTOL I El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill. - De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac. A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà. Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava. - T’has fixat en mi... – va dir ell. - Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella. - Tu no ets d’aquí, oi? - No, jo sóc de Benaura. - I això on se suposa que està, maca? - Als afores de Barcelona. I tu d’on ets? - No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis. - Que sentimental... I com et dius? - Jo? Sóc l’Agec. Encantat. - Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure. Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”. Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec. Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida. Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare. CAPÍTOL II Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà: - Senyora, és el Miquel a casa? - És a dins acabant els deures. Què el vols veure? - M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau? - Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard. - Gràcies senyora. - Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi. - Molt bé. La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà: - Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure. - D’acord mare, de seguida baixo. El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar: - Miquel que et passa alguna cosa? - Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós. - No m’espantis Miquel. - Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important. - Vinga, canta-ho ja! - Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats. - Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar. - Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé. - Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes? - A Itàlia. - A Itàlia? Tan lluny? - Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis. - De debò? Miquel estic molt emocionat. - Estàs plorant? - No, és que em suen els ulls. - El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal. - I quin és aquest regal? - Espera que arribem a casa. A l’arribar a casa, el Miquel va dir: - És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu. - M’agrada molt Miquel. Gràcies. - Es diu Xica. - És preciosa. La cuidaré com si fossis tu. - Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor. - Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré. Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba. CAPÍTOL III El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent. Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se. - Alba necessito parlar amb tu. - Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis. - És que no sé per on començar. - Estaria bé que comencessis pel principi. - Sí, tens raó. - Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada. - És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar. - Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé. - D’acord de seguida estaré allà. El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba. Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal. - Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació. - D’acord. - Som-hi, explica’m què és el que et preocupa. - Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia. - Sí, d’allò ja fa quasi un mes. - No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit. - No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.
    et preocupis Dídac, sempre estarem junts.)
  • Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Pussis  + (CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic
    CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic Gerard i soc un alumne del IES Pompeu Fabra de 14 anys , l’altre dia em vaig assabentar de la teva gran acció portant a tots els teus compares del barri de barraques al cementiri per garantir la seva vida i viure durant un temps a unes condicions de vida millors . Des de aquí et donem el nostre suport i que sàpigues que per qualsevol cosa que necessitis els teus compares de Badalona estarem amb tu en tot moment lluitant per la gent que no pot tindre les millors condicions de vida . Tens de estar molt orgullós del que has fet i que ningú en cap moment et faig sentir malament per fer una mica la punyeta ala policia durant uns dies. Durant aquets dies he estat pensant molt en les teves grans accions i m’agradaria exercí de líder en el meu grup d’amics. PD: espero que t’animi aquesta carta i que em contestis aviat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD
    iat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD)
  • Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Català a l'atac  + (CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assab
    CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assabentat de la vostra història. Gràcies a tu, ara mateix estem aquí. Us devem la nostra existència, que no hauria estat possible sense vosaltres. Sempre ens hem preguntat com seria això de quedar-se sol al món, però de ben segur que gens fàcil. Actualment al T/T 5000, tenim tot tipus de comoditats, per tant una persona del món actual no creiem que fos capaç de sobreviure a una catàstrofe tan gran. Som conscients de la presència d'espècies extraterrestres al nostre voltant que podrien atacar en qualsevol moment, però hem fet un pla de defensa basat principalment en la idea que els teus pares es van salvar gràcies a ser dins de l'aigua. També gràcies a vosaltres i la vostra ideologia sense prejudicis pel que fa la raça, el sexe, a les maneres, etc. L'ésser humà és més lliure i capaç. Ens hauria agradat que estiguéssiu aquí per veure el món tal i com tu i els teus familiars el vau plantejar. I no us oblidarem mai, ja que la majoria de premis i reconeixements es fan en honor a vosaltres i, com vosaltres vau dur a terme en el seu moment, tenim un espai d'emergència on guardar tots els llibres que, a més a més. porten un segell gris si pertanyen a l'època anterior al segon origen. Hi ha gent que no es creu la vostra història i consideren els seguidors d'aquesta teoria uns heretges. Però nosaltres estem completament segurs que és totalment certa. Actualment l'educació està basada en la vostra actitud davant la vida, fins i tot se n'han fet documentals, sèries i pel·lícules basats en la vostra gravació, que és retinguda a la sala Mar del Museu d'Història del Segon Origen de Benaura. Desitgem que visquis en un món millor del que va ser aquest món per a tu i els teus. Us ho mereixeu tot. Sort i un altre cop, gràcies. De part de Catalalatac, uns historiadors fascinats per la vostra apassionant història. GRÀCIES!
    la vostra apassionant història. GRÀCIES!)
  • Activitat sobre La porta dels tres panys de l, pels Melons  + (CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS M
    CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS Meritxell, Bochra, Cinta, Nerea, Pau C/ Carretera de Jesús a Roquetes Jesús-Tortosa 43590 Sr. Niko Hokli C/ Rol·lijtorius Món Quàntic 2501556 Hola Niko, Avui ens hem reunit el consell de savis i hem parlat sobre la teva estada al món quàntic, hem estat pensant que ha estat una estada molt agradable i molt dinàmica. També hem arribat a la conclusió que gràcies a tu s'han solucionat molts problemes, com per exemple: els dementors, hem aconseguit canviar de president del consell, etc. A més, també ens va sorprendre la teva relació amb la Quiona, tant agradable, tant sincera... Un tipus de relació molt natural. Ens ha sorprès la teva forma de ser, i un tret que destaquem és la teva manera d'afrontar els problemes que se't presenten. Estem encantats d'haver-te conegut Niko, esperem poder veure't en el futur. Petons, ELS HABITANTS DEL MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015
    L MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015)
  • Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Roas 40  + (CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aq
    CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aquesta carta perquè sé que puc confiar en tu. Suposo que et preguntaràs on estic. Ni jo mateixa ho sé. Només et puc dir que és un lloc horrible on no puc aguantar molt més temps, per això et demano ajut. Eres, ets i seràs la meva millor amiga, tot i que últimament no ens portem molt bé. Vull que sàpigues que ets l'única que estarà sempre al meu costat i que sóc una estúpida per deixar-me portar per persones que en un futur no em tindran en compte i que em tractaran com un gos. Sempre m'has ajudat en tot, tant tu com tota la teva família, féieu que em sentís una més i la meva família t'adorava. Eres la germana que mai he tingut i desitjava tenir,la meitat que em faltava per ser jo mateixa. Hauría de haver-te fet cas i ara no passaria res del que està passant. T'explico. Estic sola, lligada de mans i cames sense poder fer res. L'home que em té aquí amagada no te'l puc dir perquè vull sortir d'aquí i encarregar-me jo d'ell. És un infern, no saps les burrades que em fa, tinc molta por Eva, moltíssima por. Necessito que vinguis a buscar-me si us plau. Digues-li a la mare que no es preocupi que sortiré d'aquí. A la vora del lloc on estic hi ha una mica de bosc i com un riu pel que no passa aigua. És tot fosc i a vegades es senten sorolls estranys, com de branques trencant-se o passes que se't fiquen dins del cap i no surten. Eva no sé com ho faré per fer-te arribar aquesta carta, ni com aconseguiré que no la trobi, però et juro que ho aconseguiré i tot tornarà a ser com abans. Vull que la llegeixis i tot seguit la portis a la meva mare, no vull que estigui malament. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.
    nt. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.)
  • Activitat sobre Connexions de l, pels Els Ottawas  + (CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan esti
    CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan estiguis llegint aquesta carta, jo ja no seré amb vosaltres. L’hauràs trobat a la meva antiga aula de classe on jo treballava. Sóc en Patrice, el teu pare. T’escric aquesta carta, més que res, per ajudar-te en les difícils situacions en què et deus trobar ara mateix. Massa patiments per ta mare i els petitons. Des d’aquí, et vull comunicar que en aquests moments tu has de ser el cap de família, cuidar i vigilar els nostres. I no et preocupis pel futur; passi el que passi, mentre estiguis unida amb la teva família, tot sortirà bé. En aquests moments em trobo a l’escola i acabo de sentir unes fortes explosions al carrer. Tinc por. Potser són caçadors d’elefants, però acabo de veure que són els militars. Abans que vinguin a buscar-me, et vull donar uns consells de vida. Ja saps que la vida al Congo és molt dura, probablement ara us portaran a un camp de refugiats. Allà les coses no seran igual, hauràs d’anar a buscar el menjar, a rentar la roba a un lloc específic i també hi haurà una persona que intentarà fer-vos la vida molt difícil: aquesta persona es diu Kayembe. Aquest home és el líder militar de les persones que estan explotant les nostres terres. Per intentar sobreviure en les millors condicions possibles, hauràs de trobar un feina estable, et recomano treballar amb els serveis mèdics del camp. Allà hi ha una senyora canadenca que va venir a la meva classe a fer una xerrada. És molt bona i et pot ajudar. Bé Sylvie, m’acomiado de tu ja que els militars estan a punt d’arribar a l’aula de classe on estic en aquests moments. Recorda, cuida de la família i compte amb l’Olivier, no deixis que es descarrili cap a l’exèrcit del Kayembe. No dic adéu perquè tinc l’esperança de tornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.
    ornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.)
  • Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE  + (CARTA A LALO NEVARES
    CARTA A LALO NEVARES 12/1/2012 Badalona Estimat Lalo, Sóc l’Enric i sóc un gran admirador teu voldria conèixer-te personalment i per això et voldria convidar a casa meva on parlarem de diferents coses, sobre els teus amics, les teves fites i moltes coses més. Però abans voldria preguntar-te algunes coses. Com per exemple: • Perquè te’n vas anar quan al cementiri s’hi va “proclamar” la democràcia? • Quan vas veure els cotxes de policia pujant per la carretera què vas pensar? • Al govern Perquè no vau demanar ajuda al govern perquè ús evacués d’aquella zona? I ja l’última pregunta: • Necessitàveu destorbar als morts per sobre viure? Estic molt content d’haver pogut contactar amb tu, gràcies. P.D: Quedem al bar “el Català” de Badalona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.
    lona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.)
  • Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Claumari4  + (CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em di
    CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em dic Fiona, tinc catorze anys i visc al Canadà. He vist un vídeo a Internet, en el qual surts parlant sobre la teva vida al camp de refugiats de Nyarugusu. T’he escrit aquesta carta perquè vull explicar-te el que penso sobre el que estàs passant. Jo crec que la situació en la què et trobes no és molt adequada per a una nena, que ha de cuidar dels seus germans,tampoc no és gens convenient que la teva mare no et pugui ajudar, ja que no acaba d’assumir que el seu marit és mort. També penso que ets molt valenta i treballadora. He comentat al meu pare les teves circumstàncies , li he ensenyat el vídeo i la pàgina web en què surts parlant, i l’ha convençut bastant la teva història. Havia pensat que en comptes d’esperar que la gent pagui diners per salvar-te a tu i a la teva família, el meu pare et podria donar feina i acollir-vos a casa nostra fins que us pugueu pagar un allotjament en condicions a la ciutat. Ell treballa en una empresa de mòbils que és molt coneguda aquí al Canadà i et podrien agafar fàcilment ja que ets molt treballadora i centrada. Treballaries sis hores al dia amb un descans de mitja hora entre les onze i dos quarts de dotze. Començaries a les vuit del matí i acabaries a dos quarts de tres. El meu pare encara s‘ho ha de pensar ja que no està molt convençut de la idea, però jo sí que ho estic. Si t’agradaria venir aquí a la ciutat i salvar la teva família d’aquesta catàstrofe que està passant al camp de refugiats, et convido que m’escriguis una carta i em diguis la teva opinió sobre el que penses al respecte i puguem arribar a un acord perquè vinguis tu i la teva família amb nosaltres. Un petó i espero que m’escriguis aviat.
    Un petó i espero que m’escriguis aviat.)
  • Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Don't worry, be happy  + (CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dí
    CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dídac Tarragona, març 2014 Hola Dídac, Som unes grans admiradores teves. Ens diem Jordina, Maria i Valèria. Hem vist que ets un noi força valent, amb molta voluntat de treballar i que mai no mires enrere, sempre penses en el futur i sobretot tens les idees molt clares. Com ho portes, això de ser un noi de color? Tens facilitat per relacionar-te? Estem intrigades per saber la teva reacció en veure el vaixell al mig del mar. Si nosaltres haguéssim estat en el teu lloc hauríem fugit atemorides de tot aquell entorn. Ens hem quedat bocabadades amb tot l'interès que has mostrat perquè l'Alba i el teu fill estiguessin a gust. Per acabar, ens agradaria dir-te que pensem que heu fet un gran esforç per sobreviure i que heu dut a terme la gran missió de mantenir la continuïtat de l'espècie. Una abraçada ben forta, Jordina, Maria i Valèria P.D: Segueix així, i, recorda: mai no miris enrere, sempre pensa en el futur. Les teves admiradores confien en tu.
    utur. Les teves admiradores confien en tu.)
  • Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons  + (CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setm
    CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
    uny però al meu cor sempre esteu presents.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Peter anguila  + (CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita
    CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita va ser espectacular i, juntament amb l’Alba, veu aconseguir engegar de nou aquest món que fins llavors estava buit de responsabilitat, de sentiments, de justícia i d’un llarg etcètera de qüestions ètiques. El vostre esforç per continua, per salvar els record de la humanitat han aconseguit que el nou món ressorgit hagi tingut en compte les postres ensenyances i que nosaltres, fills dels postres fills mantinguem viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.
    m viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chefomatic2000  + (CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : :
    CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : Hola col•lega, Som el Pau, el Ramon i l’Oriol. Que seguiu essent amics amb el Carlos? Crec que vas fer bé d’anar al rescat, perquè si no fos per tu el teu pare estaria mort, tot i que no sabies si estava viu. Vas ser molt valent en anar a salvar el teu pare, va ser una actuació de gran coratge. Sembles un noi espavilat, perquè et saps buscar bones xiquetes, com et va amb l’Ainoa? Espero que els seus pares us hagin deixat estar junts perquè és una relació que prometia molt ja que se us veia molt units. Espero que amb el grup us vagi bé, sonàveu molt bé i estàveu molt, molt units . Espero que algun dia vingueu a tocar per aquí Lleida. No hauries de beure tanta cervesa, pot ser dolenta al llarg de la teva vida i crear-te addició. Un dels efectes secundaris es tenir marejos, com et va passar quan vas anar a Bilbao al concert d’ U2. Hem escoltat Led Zèppelin i sonen bastant bé, potser igual que vosaltres. Ens agradaria que passéssiu a visitar-nos algun cop i així us podríem escoltar i conèixer-vos en persona a tu i a l’Ainoa . Admiro els teus actes ja que si ho hagués de fer jo, crec que no podria fer-ho. Nosaltres som tres nois de Lleida, tenim entre 14 i 15 anys i també ens agrada molt la música. Anem al col•legi Lestonnac, traiem diferents notes des de 5 fins a 10, les noies han sigut un èxit en la nostra vida, tot i que companys nostres no poden dir el mateix. Fins aviat, Tetxu : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :
    : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te, no vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però és necessari que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració, no m'ha costat més de dos segons adonar-me'n que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona, aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia a donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues: el treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desgraciats que van a patir el mateix futur que jo; ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració i no m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest és el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà. Comunica-li això a la meua dona i digues-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem: tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració. No m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 2 sobre Aloma de l, pels Juanolas  + (CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola
    CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola Robert! Què tal estàs bé? Espero que sí. Bé donç t'escric aquesta carta perquè ja feia molt de temps que no parlàvem i em va saber greu perdre el contacte després de que t'anessis a Amèrica. T'en recordes quantes gamberrades vam fer tu i jo de petits, i quantes vegades vam fer enfadar la Josefina, ai quins moments!.... Ja m'explicaràs com ha anat per allà. Ai Amèrica, ja m'agradaria a mi visitar aquell continent tan bell, descubrir la seva cultura, els seus monuments més importants i sobretot els millors restaurants!! Si vols, quan em vingui bé ja t'acompanyaré perqué m'ensenyis la ciutat. Bé, concretament també t'escric perquè ja s’han comentat els rumors, i com sabràs aqui els rumors es desvelen més ràpid que la velocitat de la llum, de que has vingut aquí a Barcelona a passar uns dies amb la teva germana Ana, el seu marit en Joan, el seu fill en Daniel i la germana d'en Joan l'Aloma. Donal-si records de part meva i digals-hi que un dia d'aquests els aniré a veure, que ja fa molt que no veig en Daniel, segur que ja és un homenet i l'Aloma una dona. Ahhh! Per cert m'han comentat que també ronda per allà Coral, i coneixente segur que no li has tret l'ull de sobre eeh... Bé si vols un dia d'aquests podem quedar tots sis i podem anar a prendre un geladet o alguna cosa. Ah! També t'he de explicar tots els canvis que han succeït en el barri. Bé ja ens veurem d'aquí poc adeu. FET PER ANDREU CABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG
    ABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna  + (CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (R
    CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (Relat 3) Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecia no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia només estava acompanyada del seu nóvio. -Qui ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampiressa. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació. A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res. -De seguida estic amb tu - va dir la vampiressa amb un somriure malèvol. Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall l'atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-la amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena. Es diu que ara la vampiressa amb el nom de Bertha Kurtel va deambulant pels carrers de València. No et descuides, pot estar darrere teu quan menys t’ho esperes.
    estar darrere teu quan menys t’ho esperes.)
  • Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels PHAM  + (Camins paral·lels.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar  + (Capítol Final Torno de París, no ha est
    Capítol Final Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat. Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar. I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú. Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat. Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell. Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar -Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós -Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa -Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert -Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç. No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter. Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu: -Et vam extranyar molt tots. -Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa. FI.
    imava, i que per fi ja hi era a casa. FI.)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii  + (Carlota embarassada Després d'haver manti
    Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.
    ue no cometis els mateixos errors que jo.)
  • Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença
    Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.
    que el seu "pare" es senti com ell de sol.)
  • Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença
    Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.
    que el seu "pare" se senti com ell de sol.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc  + (Carta a Carmesina Estimada Carmesina:
    Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc
    a, pararia el món. Tirant lo Blanc)
  • Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels EsPERE un moment  + (Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai,
    Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, Som un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’institut Can Peixauet que hem fet un treball que ens ha proposat el nostre professor de català i hem escollit el llibre “ En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda, on explicava la teva aventura des d’Afganistan fins a Itàlia. Ens ha impressionat tant que hem decidit enviar-te aquesta carta. Et volíem preguntar sobre unes qüestions que ens han sorgit quan estaven llegint el llibre. La principal era què vas sentir en llevar-te i veure que la teva mare havia desaparegut. Quan vam seguir llegint el llibre, vam quedar molt sorpresos per les coses que et van passar, per exemple, treballes a l’Iran quan eres tan petit, no tens por dels policies, travesses la muntanya de Turquia amb el fred que hi feia, no tens por quan mor molta gent en el viatge, etc. També et volíem preguntar: al final del llibre parles amb la teva mare per telèfon però no dius si l’as tornat a veure o no, ens va fer dubtar molt quan vam acabar el llibre, era un final inesperat per a nosaltres. Ens has semblat un home molt valent. Esperem que responguis aviat. Una forta abraçada!
    Una forta abraçada!)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe
    Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
    Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe
    Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
    Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
  • Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 5 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07  + (Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny
    Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.
    ona que ho sento moltissim i que t’estimo.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Albrupau  + (Carta a la Sylvie
    Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.
    emocàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.)
  • Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Les Sylvies  + (Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el
    Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el teu pare Patrice. T’escric des del cel, sé que la teva mare no està gaire bé. No et rendeixis, tu ets la que has de tirar cap endavant la família. Sense tu els teus germans i la teva mare estarien perduts. No tinguis pressa en venir amb mi, encara et queden moltes coses per fer abans de venir al cel, sóc pacient ja ho saps. T’esperaré el temps que calgui. No vull que estiguis trista per la meva mort, són coses que passen; tot i això m’agradaria estar amb vosaltres. Ara estic al cel i hauria de ser feliç, però vosaltres sou al campament Nyarugusu, que no és un lloc del tot segur. Vull que sàpigues que estic d’acord amb la teva idea de marxar al Canada; és més, estic molt orgullós que hagis acceptat la idea de la Marie. Aquesta dona només vol el teu bé. Estic preocupat especialment per l’Olivier, perquè està deixant la seva família de banda. Sé que creu que és pel bé de la família, però no és així, el veig una mica perdut. No deixis que als teus germans els passi el mateix. No et preocupis per la teva cicatriu, segueixes sent tan maca com sempre. No t’amoïnis per la foto que et va fer la Marie, surts especialment bonica. Em sap greu no haver estat allà per protegir la meva família i haver evitat que et passi allò a la cara. Jo no volia provocar la depressió de la teva mare. Vigileu especialment amb el Kayembe, és un home amb unes idees molt dolentes al cap, en Kayembe només sap solucionar les coses per la força. Segueix resistint o aquest home acabarà fent el que li vingui de gust amb tu. Jo sé que tens les idees clares i saps perfectament que és un home perillós. No t’hi acostis massa. Sé que t’agradaria ser metge, sigues pacient, pots arribar a on vulguis si t’esforces al màxim. L’ofici de metge és una ofici molt honest, difícil i de molt sacrifici. M’agradaria que acabessis complint el teu somni. Des del cel, el teu pare que t’estima molt, et desitja molta sort en el teu futur. Espero que la família superi aquest obstacle. Us estimo. Patrice.
    aquest obstacle. Us estimo. Patrice.)
  • Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Els vailets del Mas Torrat  + (Carta del Frederic al Ramon Estimat germà
    Carta del Frederic al Ramon Estimat germà Com va per casa? Com et va la vida? Durant aquest temps que has fet? Fa tant que no ens veiem Ramon... La meva vida ha fet un gir impressionant des del moment en que ens vam separar. Durant quatre anys he estat empresonat pel règim franquista. Els pitjors quatre anys de la meva vida, els més malviscuts. Haguessin pogut ser molts més, però vaig decidir escapar. Tenia por, molta por, però valia la pena si volia acabar amb aquest malson. Vaig ser perseguit pels nacionals durant dies, setmanes i mesos. Recorrent-me tots els racons de la ciutat, amagant-me allà a on podia, fins arribar a casa d'una bona amiga, la Teresa. Ella m'ha estat protegint durant temps. El meu amagatall ha sigut el seu armari, un lloc on, en principi, els nacionals no han de mirar, ni escorcollar. Vag estar convivint un temps amb ella fins que un bon dia va arribar a casa seva aquell malparit del general. Va intentar abusar d'ella. Jo no podia quedar-me allà dins, quiet, sense fer res. Allò em sobrepassava , havia d'intervenir-hi. Vaig sortir de l'amagatall per ajudar la Teresa, i amb tota la meva ràbia vaig tirar'm-hi a sobre. El vaig apallissar. No m'ho podia creure, l'havia matat amb les meves pròpies mans. La notícia s'ha escampat molt de pressa i amb pocs dies ja tinc a tots els seus amics darrere. En aquests moments em trobo amagat a l'armari altra cop, i tinc el pressentiment que no em queda massa temps. Tampoc hi ha temps d'escapar, ja és tard. Truca'n a la porta. Sento la Teresa cridar. Estan regiran tota la casa, ja no em queda temps, germà, el que mes m'agradaria ara, és sentir-te al meu costat però no és possible. D'alguna manera o altre, sempre estaré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.
    aré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.)
  • Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans  + (Carta formal L’AVI Frentress, Texas,
    Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])
    agle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]]))
  • Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra  + (Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat C
    Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat Creont, El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement. Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc. Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes. Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba. Cordialment, Times. _________________________________________________________________________________ 20 d'abril, Tebes. Estimada Antígona, Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació. Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos. Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”. Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts. Gràcies. La Paraula del Poble.
    em farts. Gràcies. La Paraula del Poble.)
  • Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Jamm  + (Complirà l’Enaiat les tres promeses?)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli  + (Constantinoble
    Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.
    o que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.)
  • Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Terra alta FM  + (Conte el protagonista que va arribar a cab
    Conte el protagonista que va arribar a caball a la trista i melanconiosa mansió dels Usher, per a visitar a un antic amic de la adolescencia, Rodericck Usher,per la seva petició. Roderick patie una extranya enfermentat que li impedia surtir dels seus domínis. La decoració de la casa era barroca i grotesca, Roderick Usher previa la seva mort i la de la seua germana. Lady Medeline, la cual estava enterrada en una cripta. Una nit Roderick no podia dormir per uns extranys sorolls, i va anar a la habitació del protagonista. El protagonista va contar una histròria de un cavaller que va matar a un drac . Roderick li va confesar de que feia nits que sentie coses que de repen contan la història i anant pensant, va pensar que Lady estaba viva, quan va entrar per la porta la morta, viva. A la seva marxa del protagonista le casa es derrumba per un remoli. La sorpresa sempre està ven rebuda a la mansió d' Usher, pel fet terrorrific entre la vida i la mort.
    l fet terrorrific entre la vida i la mort.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos  + (Continuació del mecanoscrit del segon orig
    Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)
    elayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons))
  • Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD  + (Corre l’any 1966 i estem a les beceroles d
    Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.
    rt en la tecnofòbia que rodeja als robots.)
  • Activitat sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels TURBANTUM  + (Creus que el món s’enfonsa quan apareix un gra a la teva cara? Espavila, el món no és com t’imagines. Descobreix-ho amb aquesta gran història.)
  • Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels BlackJeans  + (Cristians rapats per musulmans i un nen se
    Cristians rapats per musulmans i un nen sense pares es va quedar. Començarà un amor prohibit quan la blanca en el vaixell vegi en SaÏd. Quan va sentir el nom de la Blanca amor a primera vista va surgir perquè així es deia la seva mare, s'entendrí! I aquí comença Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra. Molt enfadat Carles cridà que la seva filla mai no es casarà. Ferran era un bon candidat, però la blanca entristida el rebutjà. En un dia trist va succeïr que una gran tragedia acabés amb la parella I així acaba aquest llibre cristians i musulmans tots junts, units. Separats per les seves creences, van lluitar. I aquí s'acaba Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra.
    à una nova guerra al mar i no en la terra.)
  • Activitat sobre Et recorde, Amanda de Gemma Pasqual, pels Els Ilul·luminats  + (Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, A
    Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, Amanda de l'autora Gemma Pasqual, pels Flanagans del centre Oleana del curs 2014-15. Nosaltres Els Ilul·luminats farem una crítica constructiva d´aquest video(https://www.youtube.com/watch?v=dF6vXFG-_yI#t=27) La primera cosa que hem de dir d´aquest video és que es passen molt de temps amb la "guitarra" i això és fa molt pesat. L´audio no és gens bó perquè s´escolta un soroll de fons i això fa que s´escolte molt malament. A l´entrevista no expliquen en cap moment que l´entrevista es fa al cel i això confon molt perquè pots pensar que és impossible que un mort conte la seua pròpia mort. Queden moltament totes les mantes que hi ha a l´esquerra de la imatge.Una altra cosa és que Amanda té veu de xic i que l´entrevista és molt curta.També queda molt malment que toca una granera en comptes d´una guitarra.Només hi ha tres preses falses però son molt divertides. Malgrat tot això a nosaltres ens ha agradat molt.Ací ens acomiadem i esperem que us haja resultat interessant.
    esperem que us haja resultat interessant.)
  • Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes  + (DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que
    DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que estiguem vius, però a la vegada molt trista d'haver deixat enrere tota una vida sencera. La meva germana ha fet una molt bona feina acollint tantes persones que han hagut de fugir i que tenen una família a la qual potser no tornaran a veure mai més. Me'n sento orgullosa. Ara mateix em recordo d'en Muris i ploro. Dia 2 Belgrad Cada cop que entrem en un lloc la gent ens pregunta si som refugiats, jo no ho vull dir perquè, ara, un refugiat és un musulmà. Per això he canviat els noms dels meus fills, només per intentar protegir-los, ja que Asmir i Eldar són noms musulmans. Dia 3 Belgrad Estava molt preocupada, no arribaven notícies d'en Muris i tampoc a la televisió sortia res sobre ell. Fins que avui ha trucat un amic de la meva germana dient que havia vist en Muris viu. Amb aquesta última notícia, torno a tenir moltes esperances.
    notícia, torno a tenir moltes esperances.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra  + (DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us vol
    DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.
    ”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland  + (DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA N
    DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.
    tenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.)
  • Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Bervi  + (David Galvez es un autor i articulista and
    David Galvez es un autor i articulista andorrà que ha publicat diversos articles en diferents diaris com "Bon dia Andorra" o "Diari d'Andorra". Va neixer a Vilanova i la Geltru l'any 1970 pero te la nacionalitat andorrana. Va publicar el seu primer llibre anomenat Cartes Mortes l'any 2014 amb l'editorial Males Herbes, un any despres va publicar el llibre que hem treballat, Res no es real.
    llibre que hem treballat, Res no es real.)
  • Activitat sobre Res no és real de l, pels Bervi  + (David Galvez es un autor i articulista cat
    David Galvez es un autor i articulista català de nacionalitat andorrana. Va neixer a Catalunya l'any 1970 a Vilanova i la Geltru, ha publicat diversos articles i relats periodics a diferents diaris de Andorra com ''BonDia Andorra'' o ''Diari d’Andorra''. Va publicar el seu primer llibre (Cartes Mortes) l'any 2014 amb l'editorial Males herbes, un any despres va publicar el llibre que nosaltres hem llegit, Res no és Real.
    que nosaltres hem llegit, Res no és Real.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint  + (De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasal
    De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasalas@viquilletra.cat Assumpte: Un Gran Error Família Salas, No sé si sabeu qui sóc, però suposo que per la meva adreça veureu que sóc el responsable de l’estat de la seva filla. No penseu que em dedico a fer mal als adolescents que surten de festa per passar-s’ho bé. Al contrari, la meva intenció és que aquells moments siguin més intensos. M’he hagut de dedicar a aquest negoci de vicis per conseqüència al meu estil de vida. Sempre he viscut en aquest món de ***** i creieu-me no és fàcil sortir-se’n. Per culpa de caure en les drogues no vaig poder estudiar. Amb setze anys vaig començar a passar i a provar el meu producte. Al principi, es tractava de marihuana majoritàriament. Però, a poc a poc, vaig anar provant-les i passant-ne de més dures. L’Eva, la qual era desconeguda per mi, va arribar a les meves mans des del laboratori. M’havien fet pensar que era una nova modalitat d’èxtasis i que no faria mal a ningú. Per aquest motiu no vaig fer-ne el tast. Jo no coneixia personalment la Lluciana. Aquella nit vaig rebre molts encàrrecs i cap d’ells amb el seu nom. Tot i que, després em van comunicar que una noia estava en coma a causa de les meves pastilles. No us he escrit aquest text perquè sentiu pena de mi, només sóc el fill de **** que us vol demanar perdó. Mai podré recompensar tot el mal que he causat a la vostra família. Per això, no em cansaré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca
    ré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca)
  • Activitat sobre Final alternatiu sobre el llibre d'M, pels Wonderbook  + (Deixem el link de l'activitat aqui: http://www.youtube.com/watch?v=ht3EcgXGA-4)
  • Activitat 2 sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra  + (Descripció de Flanagan Nosaltres anem a
    Descripció de Flanagan Nosaltres anem a fer una descripció del punt de vista d’un amic de Flanagan. Bon dia Pere, nosaltres som els Flanagans de Viquilletra i ens agradaria que ens feres una descripció tan sentimental com física del teu amic Flanagan. D’acord, comence. Flanagan és un xic molt simpàtic i després de conèixer Carlota es va fer menys tímid. És un xiquet alt, un poquet flac i de pell de color negre. Flanagan fa molt deport, ja que practica el futbol. Per a mi és el millor amic ja que sempre t’ajuda a tot el que necessites. Flanagan és el millor amic que he conegut mai. En l’institut, Flanagan, va molt bé ja que és un molt bon estudiant , per això crec que ha enamorat la Carlota.
    per això crec que ha enamorat la Carlota.)
  • Activitat sobre Okupada de Care Santos, pels PimPamPere  + (Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a
    Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a un pis de lloguer al Barri Gòtic. Va començar a treballar més en els seus quadres, va inspirar-se en altres tipus d'obres. Després de dos mesos va convertir-se en una pintora professional i va arrasar totes les seves pintures per tot el món. Tota la gent volia tenir quadres pintats per ella a les seves cases, per exhibir-los als convidats que vénen a visitar-los. La Berta va pensar a vendre els seus quadres per internet i així guanyar uns diners per a poder comprar-se'n una casa més gran, on hi hagi més espai per tenir la seva pròpia galeria d'art i per tenir més lloc per poder crear les seves obres. El primer dia, va vendre uns vint quadres, amb això va guanyar cent euros. Va pensar que això era molt poc per tot el que li costaven les pintures i fer-ho. Va trobar un home, Oriol Capdevila, que feia molts anys que estava en aquest treball. Li va aconsellar quins preus podia posar a cada quadre. Ella li va fer cas, i va començar a vendre cada quadre entre quaranta-cinc i cinquanta euros. Així va aconseguir guanyar molts diners. Tres mesos després, va aconseguir els diners suficients per poder comprar una altra casa, i va deixar el piset en el qual estava. La casa se situa a la vorera de Platja d'Aro, és una casa independent de les altres, té tres plantes i un jardí amb piscina. En aquesta casa, va poder organitzar-se bé l'espai per les seves obres. Passats quatre anys, va guanyar molts diners. Per no desaprofitar-los els va donar a una ONG d'Àfrica, per ajudar als nens que no tenen per menjar, roba ni cap recurs. Més tard, va decidir adoptar a un nen petit per poder ajudar-lo. El nen, tenia cinc mesos, era de pell moreneta, es deia Artur. El nom l'hi van posar les monges de l'orfenat, perquè significa fort com un ós. La Berta va decidir deixar-li aquest nom perquè li agradava el seu significat. La Berta va voler fer un quadre on dibuixar al seu fill, i penjar-lo a l'habitació, com a record de quan era petit. Va deixar de vendre quadres, ara només els feia per a ella. Va pensar a fer un quadre del retrat del seu fill per a cada aniversari que complia, així veia el canvi des que era petit. El nen va créixer, i va desenvolupar el seu interès per la pintura, com la seva mare. Va començar a fer quadres petits de paisatges, a mesura que va anar creixent, dibuixava quadres més complicats de fer, fins que va a arribar a dibuixar persones en 3D. La Berta estava molt contenta de tot el que l'Artur havia après d'ella, i van fer un quadre entre els dos, que van decidir enviar a l'orfenat per a veure si les monges el recordaven. Dues setmanes després, van rebre una carta on les persones de l'orfenat van contestar-li, li van dir que les monges ja no hi eren allà, però que havien contactat amb elles i van dir que sí que se'n recordaven molt d'ell. Quan l'Artur va fer els divuit anys va decidir anar-se'n a estudiar a l'estranger, i la Berta va conèixer un home amb el qual es va casar. L'home era alt amb els ulls blaus, el cabell ros i un somriure molt bonic. Treballava en una empresa d'electrodomèstics on feia de cap i guanyava molts diners. Van tenir dos fills i uns anys després van anar-se'n a viure on treballava l'Artur i així estar tots junts.
    reballava l'Artur i així estar tots junts.)
  • Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels VIQUIMIM  + (Després de llegir aquest llibre, la idea q
    Després de llegir aquest llibre, la idea que volem transmetre és com Lucy, l’estimada de Dràcula, va morir tràgicament a causa que el comte li va succionar la sang i la va deixar feble. Un altre aspecte que volem destacar és quan el comte va anar a Londres i Mina es va enamorar d’ell. Per donar a conèixer l’obra farem un tràiler. El nostre tagline és: L’amor mai mor
    er. El nostre tagline és: L’amor mai mor)
  • Activitat 5 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric,
    Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI
    ’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI)
  • Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric,
    Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
    ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
  • Activitat 3 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric,
    Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
    ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
  • Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric,
    Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
    ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
  • Activitat 4 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric,
    Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
    ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
  • Activitat sobre Les cròniques marcianes de l, pels El Nostre?  + (Després de molt temps sense aigua a les re
    Després de molt temps sense aigua a les reserves, el pare decideix anar a la Terra a cercar una màquina que faci aigua del no res. Llavors diu a la seva família que se'n va a la Terra per anar a buscar aquesta màquina que ha sentit a dir que esta a Illinois. El dia 2 de Juny se en va cap a la terra. Quan arriba a la terra es troba la terra totalment destrossada. I es troba que a la terra només hi habiten llops gegants. A pesar dels llops, segueix la seva investigació. Va investigant a la vegada que esquiva els llops. Fa el que pot, ja que els llops no li deixen molta llibertat, però passat un temps sense esperança troba uns butlletins d'una empresa que anuncia que vendrà aquesta màquina en uns edificis molt a prop d'on ell és. Va a buscar al centre comercial on se suposava que trobarà la maquina i la troba al mig de tot el centre comercial, però resulta que aquest lloc és precisament el cau de la manada dels llops que domina aquesta zona de la ciutat. Com no vol córrer perill, ha de fer soroll amb alguna cosa, agafa una màquina de refrescos buida i la llença escales avall tot espantant els llops. Una vegada té en poder seu la màquina productora d'aigua, quan ja anava cap al coet de retorn a casa, es troba una cria de llop que havia estat abandonada per la seva família quan s'havien espantat amb la caiguda de la màquina de refrescos, pensa que no pot deixar-la allà i se l'emporta de retorn a Mart, on serà la mascota de la família.
    a Mart, on serà la mascota de la família.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Nacho i Roger  + (Diafebus, com és la teva relació amb Tiran
    Diafebus, com és la teva relació amb Tirant? La meva relació amb Tirant és que sóc el seu cosí, i també el seu acompayant. Sóc una persona molt important en el seu entorn, i a part de ser el seu cosí nosaltres teniem una relació molt més gran. Com veus la relació de Tirant i Carmesina? La relació entre Tirant i Carmesina, és una relació apassionada, amb molta sensualitat i amb molt amor, aquesta relació es basa en l'atracció física que sent el meu cosí Tirant per Carmesina, i jo crec que si no fos per l'insistència que va posar Tirant en aquesta relació, la relació no haguès existit. Per un altre costat, és veritat que Carmesina, a part de la seva sensualitat, també ha aportat molt esforç. Has sigut tu un factor important en aquesta relació? No, en aquesta relació entre el meu cosí i Carmesina jo no he participat, sincerament un factor important ha sigut, a part de l'amor que senten els dos, Plaerdemavida una donzella de la princesa, que ha ajudat a Tirant a entrar moltes vegades en l'habitació de Carmesina i si no fos per Plaerdemavida la relació no haguès sigut la mateixa. Hi ha hagut algun factor que hagi intentat trencar aquesta relació? La veritat és que si, aquest facotr del que parlem és una persona anomenada: la Viuda Reposada, la que cuida de Carmesina. El problema va ser quan la Viuda es va enamorar de Tirant, va intentar enganyar a Carmesina fent-li cruere que Tirant era un home fals, que no tenia vergonya i que era un traïdor sense honor i més coses que no m'agradaria dir. La Viiuda Reposada va acabar morta perque Tirant no a volia i per això es va suicidar. Tu i Estefania heu tingut alguna semblança amb la relació que tenien Tirant i Carmesina? No, la relació entre jo i Estefania ha sigut molt diferent a la relació de Tirant, nosaltres ens vam casar abans , amb la meva boda em van nombrar Duc de Macedonia, en canvi la relació de Tirant i Carmesina és molt diferent i molt més llarga. Per últim, t'ha agradat la experiència que has viscut amb Tirant? Per una part si, perquè em passat moltes aventures, molts episodis amorosos els dos, moltes batalles en les quals hem sigut guanyadors en totes i sé que poques persones podràn viure una experiència com la que he viscut jo amb Tirant, i sens dubte ha siigut una aventura impressionant. Per un altre costat, ha sigut molt dolorosa per la perdúa de Tirant, que ha estat moltes vegades a punt de morir un exemple és la lluita que va fer amb el francès Vilesermes; i a part la mort de Tirant ens a afectat moltíssim a tots sobretot a mi i a Carmesina, a mi perque era la persona que havia estat amb ell molt més temps i a Carmesina perquè era la seva dona i t'asseguro que si podria canviar el passat per evitar la mort de Tirant, tant em dona que jo tingui que perdre la vida, i una cosa, qualsevol persona que coneguès a Tirant haguès fet el mateix, perquè era la persona més agradable, honorable i respetuosa del món.
    agradable, honorable i respetuosa del món.)
  • Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui
    Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I, encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i cuidar de tots. 15 d'abril de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí, he hagut d'arreglar-ho tot. Ja fa dues nits que la casa està buida. 16 d'abril de 1993 S'ha acabat el menjar a casa, he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica, he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 d'abril de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Èldar es recordarà de mi, és tan petit.. Això és una tortura.
    de mi, és tan petit.. Això és una tortura.)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels SIAM98  + (Diari del Carlos Avui he conegut un noi q
    Diari del Carlos Avui he conegut un noi que es deia Tetxu, una mica tímid i amant de la música que a mi m’agrada i també fa la seva música pròpia amb el seu grup. El vaig conèixer en un bar mentre em prenia una cervesa i vam començar a parlar i parlar fins que vam adonar-nos que els dos en sabíem molt l’un de l’altre i així vam acabar sent amics. A l’acabar el dia cada un va anar a casa seva. Uns dies després em va presentar la seva nòvia, i tots dos vam anar al seu assaig. A l’arribar al lloc on assajaven van començar a tocar mentre nosaltres els escoltàvem i també parlàvem més o menys el mateix que dies enrere vam parlar amb el Tetxu. Dies després la nòvia del Tetxu va preguntar-me que si li passava alguna cosa a en Tetxu, perquè la seva actitud no era normal. Jo no en sabia res. En Tetxu i Jo ens vam trobar per parlar sobre el que havia passat aquells dies i em va invitar a un concert. El dia del concert va haver-hi una baralla perquè a la gent del públic no li agrada el seu estil de música. Dies després del concert la nòvia del Tetxu, Ainhoa em va vindre a buscar per preguntar-me sobre la relació d’amistat que tenia amb en Tetxu. En aquell moment jo no podia parlar. El dia següent jo i en Tetxu vam quedar per parlar. Uns dies després en Tetxu li va demanar a la seva mare l’adreça de casa del seu pare, per així visitar-lo. Quan la va aconseguir ràpidament va cap allà on indicava l’adreça i quan va entrar a casa em va trobar a mi apuntant el seu pare amb una pistola, vam parar i li vaig explicar tot el que va passar uns anys enrere, i ho va entendre, no vaig matar el seu pare, però me’n vaig anar al lloc d’on vaig vindre i no ens vam veure més.
    d’on vaig vindre i no ens vam veure més.)
  • Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jaume Roig  + (Dimarts,15 de març de 2016
    Dimarts,15 de març de 2016 <big>Una falsa democràcia</big> [[Fitxer:Elecció del rei.jpg]] El passat dilluns, 1 de març, en una plana els animals salvatges escollien rei. Hi havien dues faccions principals: els carnívors, el cap dels quals era el Lleó, i els herbívors, el cap dels quals era el Cavall; i Na Renard, la guineu, proposava escoltar a la majoria dels animals i fer rei al Lleó que, finalment, ser coronat i, contra pronóstic del poble, va permétre als carnívors menjar-se un herbívor al dia i aquell dia es menjaren un vadell i un pollí. Més tard el rei anomenà consellers a quatre carnívors: l'Ós, el Lleopard, la Pantera i la Serp. Na Renard va replicar perquè no hi havia representació dels herbívors a la cort i va demanar incloure quatre herbívors al concell: l'Elefant, el Senglar, el Boc i el Moltó; però el Lleopard manipulà al rei per tal que no escoltés a Na Renard i inclogés al Gall i el rei va sucumbir a les paraules del Lleopard. [[Fitxer:Na Renard pensatiu.jpg]] Al cap d'uns dies Na Renard va aconseguir que el Bou entrés al consell del rei i aquest, que havia estat al regne dels homes, li va dir que no li convenia una enemistat amb el rei dels homes i que havía de fer aliances amb ell. Així doncs el rei va enviar al Lleopard i al Linx a entregar regals al rei dels homes i fer bons tractes amb ell. Aprofitant que el Lleopard no es trobaba a prop el Lleó va engatussar a la Lleoparda per què es casés amb ell i quen el Lleopard tornà i es donà compte de l'engany el va acusar de traició i manipulació davant el seu poble. El rei que no s'atrevia a combatir amb ell va fer combatir a la Pantera, a la qual va guanyar el Lleopard. Aprofitant l'esgotament del Lleopard el Lleó li va donar mort cobardment. [[Fitxer:Lleo i lleopard.jpg]] A la vista de quina classe de rei era Na Renard va proposar a l'Elefant matar al rei i fer-lo rei a ell, amb la qual cosa podríen tenir un rei que defensés els drets dels herbívors. No obstant, l'Elefant, traïnt a Na Renard i a la seva facció li explica l'estratégia de Na Renard al rei i, finalment el rei assesina a la guineu i perpetua la seva egemonía.
    a a la guineu i perpetua la seva egemonía.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Amu124 medinas 03  + (Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa
    Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa treballadora de Shenzhen, anomenada Laiping, i li escric per comentar-li certs aspectes de la fàbrica sobre alguns treballadors i vigilants: M’agradaria parlar-li sobre un treballador, anomenat Bohai, que treballa al meu costat en el torn de nit. Li volia explicar que no em sembla correcte que quan acabem el torn em canviï les plaques mal fetes d’ell per les meves, que estan bé. D’altra banda, m’amenaça amb que el seu oncle és un polític reconegut i que pot fer que la meva família ho passi molt malament. Per culpa seva em van posar un càstig que consistia a copiar uns quants proverbis del vostre llibre Proverbis de l’Steve Chen, que, per cert, estaven molt bé i em van donar moltes ganes de continuar treballant de valent; escriure’ls en aquella sala tan relaxant em va agradar molt. Un altre tema del qual m’agradaria parlar és de l’horari per treballar. Jo crec, que no hauria de ser de 12h, perquè és massa, penso que estaria bé que fos de 10h. També voldria que quan hi hagi un canvi de torn, del del dia al de la nit, no feu treballar durant 24h seguides als treballadors. Aprofitant que parlo del treball, li comentaré certs aspectes sobre un supervisor, el senyor Wu. No m’agrada que imposi tant a l’hora de treballar. La meva idea és que vigili la feina, però amb ganes, entusiasme i motivant els treballadors, que no gaires vegades estan contents. Un altre tema del qual vull parlar és sobre la gran germana, la vigilant de la meva habitació, que s’anomena Choilai. L’altre dia em va fer sortir de la dutxa quan just acabava d’entrar. No em sembla bona idea això de tenir una vigilant a l’habitació. Per últim, m’agradaria fer una cosa que necessito per ajudar el meu pare, que ha patit dos atacs de cor. Li suplico que m’enviï el primer pagament al més aviat possible per pagar l’operació del meu pare. Cordialment, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping
    t, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol
    Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits en coma, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i però no va respondre fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada que deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
    a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol
    Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits dormint, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i no va haver resposta fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada de deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
    a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Llençantlonegre  + (Divendres 15 de Març. Estimat Tirant,
    Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, T’escric aquesta carta perquè fa estona que no ens veiem i m’agradaria que em contessis un poc com et va la vida. De tots es ben sabut que ets ben fort i valent, que has participat en guerres, que ets un heroi... Ara bé, el que no tothom sap es que ets un covard amb les dones! L’altre dia, parlant amb una amiga de la Carmesina em va contar que te li vas declarar amb un espill,mira que n’ets d’enginyós! És una manera ben original de declarar-te, ben digne del teu enginy, també em va contar que amb Carmesina et surt la teva cara sensible, vaja quant t’interessa si que n’ets de sensible eh?. Què fa la viuda reposada? Segueix intentant sabotejar-vos? És una dona ben pesada eh, jo que tu vigilaria, que no és normal que faixi tot el possible perquè no vos caseu, ves a saber si també li agrades! Què tal estàs del teu mal de costat? M’han dit que la cosa no millora, vaja, quina molèstia tenir que suportar una malaltia així, fa dos dies, al meu cunyat se li va morir la mare de mal de costat també, és una cosa ben seria, espero que et puguis recuperar satisfactòriament. Com està el teu cosí Hipòlit? Espero que continueu tenint tanta bona relació com sempre, es un bon home, sempre t’ha ajudat en tot el que ha estat al seu abast i més. Ja tinc ganes de que ens tornem a veure i m’expliquis de nou com vas impedir juntament amb Felip vareu aconseguir evitar que el Soldà del Caire i els seus aliats genovesos aconseguissin apoderar-se de l’illa de Rodes, i això sense perdre de vista que també vas aconseguir ajuntar a Ricomana amb Felip! Des de el meu punt de vista, es una de les teves aventures mes sorprenents. Una altra de les teves aventures, la que vas anar al nord d’Àfrica ja no m’agrada tant, perquè em sembla injust que el fill del Cabdill et fiqui a la presó. Però després tu vas posar de manifest que ets un gran home, ja que quan el fill del Cabdill t’allibera per demanar-te ajuda tu acceptes i juntament amb altres captius alliberats l’ajudeu. Si es que fins i tot vas salvar l’imperi Bizantí! Però sens dubte la teva millor proesa va ser la teva batalla amb el gos, mira que barallar-t’hi a mossegades! Si es que ets únic fins i tot per això. En resum, espero que ens posem més en contacte, que ja et trobo a faltar. Salutacions, El teu amic.
    tar. Salutacions, El teu amic.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Lamprt2002  + (Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvingud
    Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvinguda Sylvie, Em dic Fiona, visc al Canadà i tinc catorze anys. L’altre dia em vaig assabentar de la teva història; era a la piscina de casa meva, amb la meva família, quan vaig veure la meva germana petita, la Katie, amb l’ordinador, dibuixant la teva cara. Li vaig preguntar qui era sorprenent-me molt en veure’t, vaig veure que dibuixava la cara que havia vist a preferits de l’ordinador de la meva madrastra. No em va voler explicar què era aquella pàgina web. Més tard, vaig anar a casa de la meva mare, vaig entrar a l’habitació i em vaig posar a investigar sobre la teva història. Seguidament, va entrar la meva mare, li vaig preguntar si sabia quelcom d’aquest tema, em va dir que hi havia col•laborat donant una mica de diners. Jo no em vaig donar per satisfeta, volia saber més sobre tu, conèixer la teva història, la teva situació, la teva família. Vaig seguir refrescant la pàgina web dia a dia, intentava veure si podia coneixe’t, ajudar-te, però veia que no, no podia fer-hi res. Cada vegada que miro la pàgina web se’m gela el cor en veure’t a tu, la teva família, les condicions en què viviu per culpa de la maleïda guerra, causada pels nostres interessos, pels nostres capricis innecessaris. Volem tenir-ho tot: mòbils, tauletes, ordinadors… I no ens adonem dels problemes que pot causar, hem creat una guerra que dura bastants anys, hem explotat gent del teu país i no només t’ha afectat a tu sinó a molts països asiàtics que treballen moltes hores en condicions infrahumanes per després rebre un sou que no compensa ni la meitat de la feina . He rumiat molts dies en què puc fer per ajudar-te a venir a tu i als teus aquí amb mi. I per això he començat a treballar en un bar, que no m’agrada gaire, però quan penso que mes a mes puc estalviar diners per poder portar-vos, se’m passa tot. A partir d’ara donaré tots els diners que tingui estalviats. A més a més a l’escola, faré que nens com jo s’adonin de la teva situació i hi col•laborin. Un cop vingueu podreu anar a l’institut i a l’escola on podreu preparar-vos pel futur, on tu podràs ser tot el que et proposis. Una abraçada molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.
    molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de
    EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de la Carlota Flanagan va vindre a casa a buscarme. El i jo estàvem molt confusos respecte a la nostra relació bàsicament pel que va passar amb la Nines y el Koert. Havíem acabat els nostres diaris de sexe. Ell va començar la conversació amb un sencill “hola”, estava un poc nerviós y li vaig proposar quedar en el parc, aquel lloc on ens besem per primera vegada. Els dos estàvem molt callats i jo ja estava a punt d´anar-me pero es va donar compte, em va detindre i em va dir tot el que sentia per mi. No m´ho esperava però em va demanar ser la seua nóvia donant-me temps per ha pensar-ho. No vaig tardar molt en tomar una decisió. Al dia següent ho cridi per a dir-li que acceptava. Es maravellós! M´he enamorat. Nostres pares s´alegraren molt a l´enterar-se de la gran noticia.
    en molt a l´enterar-se de la gran noticia.)
  • Activitat 2 sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Àcidclorhídric  + (EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres me
    EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres mesos que estava casada amb en Vicenç. Al principi tot era bonic, molt bonic, ella era amable amb mi i em portava a festes i esdeveniments importants on coneixíem altres matrimonis i passàvem una bona estona tots plegats. La casa era preciosa. La porta de l'entrada era verda i molt alta amb un pom daurat molt lluent que feia goig des del carrer. El passadís era molt llarg amb unes rajoles blanques i negres brillants que quedaven molt bé amb el color clar de la paret. El menjador era molt espaiós i a la taula podíem seure 12 persones, alguns cops convidaven a les nostres amistats i passaven una bona nit. Tots els mobles eren lluents i d'una fusta resistent que li donaven un ambient elegant a la casa. La cuina també era molt gran i molt ben preparada, però jo no la utilitzava gaire perquè teníem dona de fer feines. El millor de tot era el nostre dormitori, amb un llit enorme i uns llençols daurats molt bonics. L'armari ocupava gairebé tota la paret i a dins tenia una pila de vestits nous perquè el meu marit en concedia tots els capritxos i la majoria eren roba i joies. També teníem un jardí tot verd, molt verd i ple de flors diferents de molts colors vistosos que donaven alegria a la casa. En general vivia com una reina, no treballava i passava tot el meu temps lliure passejant pel parc o comprant per lluir-me a les nostres activitats socials. Pensava que no podia demanar res més, que ho tenia tot, una marit bo i tot els béns materials que podia desitjar. La situació va canviar quan feia més o menys dos mesos del matrimoni, en Vicenç va canviar el seu comportament. Ja no era tan amable i em deia sovint que era una desagraïda perquè no el compensava per tot el que ell em donava, que no era una bona dona i que no demostrava el meu amor. Ja no volia donar-me tanta llibertat com al principi, deia que no estava bé que una esposa sortís tan sovint i passegés sola pel parc sense el seu marit. Jo em sentia reprimida perquè sempre m'havia agradat sentir-se un poc independent i no sabia com estar-me a casa sense fer res esperant-lo, ell només podia acompanyar-me a passejar els diumenges i jo no volia estar sola i avorrida a casa la resta de la setmana. La meva reacció va ser enfadar-me i negar-me al principi, des de sempre jo havia sentit que tenia el control sobre la nostra relació i ara era ell qui volia dominar-me a mi, no hi estava d'acord. A les poques setmanes em vaig veure obligada a fer-li un poc de cas perquè s'em feia molt pesat haver d'aguantar les seves queixes, jo li deia que havia de fer la meva vida quan ell era fora de casa i ell vinga dir que això no podia ser i que les dones han d'esperar al seu marit a casa i no poden sortir soles. Tot i que l'obeïa més que al principi, alguns cops sortia d'amagat a passejar pel parc Güell perquè necessitava prendre l'aire i no aguantava més estar-me a casa. En aquell temps vaig recordar el meu somni de ser hostessa de vol, de viatjar pel món, conèixer nous llocs i sentir-me com una papallona que vola feliç i radiant pel camp. Per això un dia em vaig escapar de casa abans que en Vicenç tornés de la feina i vaig anar a l'aeroport. Vaig passar hores mirant com sortien els avions i imaginant-me cap a on volaven i què devien estar fent les hostesses a dins, passejant amb el carro de les begudes i col·locant el coixins als passatgers. No sabia ben bé que hi feia allà ni quanta estona havia passat mirant els avions allà parada, però de repent vaig sentir una veu al meu darrere que em preguntava com estava, si em passava alguna cosa. Era una veu greu i molt agradable que em transmetia seguretat, em vaig girar i em vaig trobar amb uns ulls blaus preciosos que em miraven. Era un home molt ben plantat, amb un somriure i unes dents blanques i un cabell fosc i brillant que li quedava molt bé sobre el seu rostre delicat i atractiu. Portava un uniforme de pilot molt elegant que li quedava molt bé, amb cap altra roba no hauria estat millor, em va dir que es deia Pau. Jo no sabia què dir-li, estava emmirallada pel seu aspecte. Sense saber ben bé com, vam acabar els dos en una cafeteria i vam passar hores parlant sobre la seva feina, els viatges que havia fet i els llocs que havia visitat, la seva vida era com un somni per a mi, un somni del passat que havia tornat a ressorgir al meu pensament. En adonar-me de l'hora que era em vaig sorprendre, feia hores que el meu marit era a casa i devia estar fet una fúria, però no em feia por, feia temps que no em divertia tant i em trobava tan bé amb la companyia d'algú. Li vaig proposar de passar la nit junts, que em sorprengués, que em portés a algun lloc especial, va ser una decisió sobtada, però vaig sentir-ne la necessitat, necessitava sentir noves emocions i sortir de la terrible rutina a la qual em volia sotmetre el meu marit. Vam passar una nit meravellosa, vam passejar pel port, vam estar mirant la mar i les estrelles al mirador, parlant sobre com seria de bonic viatjar plegats. Ens vam despertar a la platja amb la sortida del sol i el soroll de les ones al costat. Em sentia molt bé als seus braços, aquell sí que era un home per a mi, compartia el meu afany de veure món i em podia treure d'aquella presó, d'aquell terrible matrimoni que m'obligava a romandre al barri on havia viscut des de feia anys on el meu únic destí era tenir fills i estar a casa esperant a un home, una cosa molt allunyada de les expectatives de tota la meva joventut. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, tot era molt precipitat, però volíem estar junts i per això ens havíem d'escapar plegats. Vam quedar que ens trobaríem a la plaça del Diamant a les quatre de la matinada de la nit següent. En tornar a casa en Vicenç estava molt enfadat, deia que allò no podia ser i que tenia sort que no em portés a la presó perquè per una cosa així no se li podia permetre a una dona i que ell m'estimava i m'ho perdonava però em va deixar molt clar que havia d'aprendre a tenir-li respecte. Ni tan sols em va demanar on havia estat ni què havia fet, només es volia assegurar que allò no es repetís i em va dir que a partir d'aquell moment jo no sortiria mai de casa sense ell, que l'esperaria fins que tornés de la feina i que s'acabava allò de fer de dona indecent. A jo ja tot m'era igual, li deia que sí a tot i que no es preocupés, que estava molt penedida i que volia ser una bona esposa per a ell, que el volia complaure i ser una dona com cal. Va quedar conforme amb les meves paraules i em va deixar tranqui-la la resta del dia, jo em vaig passar les hores pensant en la nit i en els meus plans amb en Pau. En havent sopat, li vaig demanar a en Vicenç si podíem anar a dormir d'hora perquè estava cansada i va dir que hi estava d'acord perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora. No vaig dormir ni un sol minut, un poc abans de les quatre em vaig aixecar, em vaig vestir, em vaig assegurar que en Vicenç seguia dormint i vaig sortir de casa amb molt de compte, no m'emportava maletes ni res, no necessitava res més. Quan vaig arribar en Pau era allà, va dir que agafaríem un cotxe i ens mudaríem a França on tenia contactes i podria aconseguir treball a una nova companyia, treball per a ell i per a mi, per fi podria ser hostessa. Junts podríem treballar i viatjar plegats i formar una família. I d'aquesta forma vaig començar una nova vida al costat d'un home fantàstic amb el qual tenia moltes coses en comú, ens compreníem mútuament i èrem feliços plegats. Ara ja han passat cinc anys, tenim dos fills preciosos, un nen i una nena, una dona que treballa per a nosaltres i cuid els nens quan viatgem per feina. Ja m'he acostumat al país i a la seva gent que és molt més oberta que a Espanya, a més ja sabia el seu idioma perquè el vaig aprendre quan estudiava. Ara sóc realment feliç i tinc la vida que sempre he volgut tenir.
    i tinc la vida que sempre he volgut tenir.)
  • Activitat sobre Wonder de l, pels Julian.  + (EL NOSTRE VIDEO FAREM UNA REFLEXIÓ DEL LLIBRE WONDER. A LA BIBLIOTECA GRABAREM UN VIDEO. IKER: PRESENTACIÓ I AUTOR. IZAN: RESUM DEL LIBRE. KILLIAN: TIPUS DE ENTRTENIMENT. MARC: FINAL DEL VIDEO.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels Recitadors de maduixes  + (EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-E
    EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-El triangle amorós Hola nois! sóc la Norma, segur que em coneixeu per ser la germana de la Lluciana, la “perfectíssima” Lluciana. Tothom l’estima, bé, és clar, s’ho mereix; treu bones notes, és bona jugant als escacs, és guapíssima… Inclús té el nòvio perfecte, l’Eloi, m’agrada tant l’Eloi... Pot haver-hi alguna cosa pitjor que estar enamorada del nòvio de la teva germana? Ara sí que he posat la pota, estic en un compromís. Per posar-vos en situació us diré que l’Eloi i jo ens coneixem des que ell sortia de la mà amb la Lluciana, i, tot i que més d’una vegada hem creuat certes miradetes això no sembla haver foradat la capa del seu cor, ara formada per l’amor de la Luci, la meva germana. És estrany escriure-ho així de clar, però si voleu saber realment qui sóc, això forma part de mi. Avui és divendres. Acabo de sortir del col·legi; enguany estic fent quart de secundària. Bé, no em vull desviar del tema, el divendres és un dia on tothom surt de festa, a fer gresca. Tots menys jo. Els pares diuen que no tinc l' edat, sempre el mateix sermó. En canvi, la Luci s'ho passa d'allò més bé cada nit de divendres, és clar, ella té divuit anys... Em sembla una injúria, és molt injust, trobo que he demostrat suficient als pares com de responsable sóc i m'amoïna veure com ells no se n'aperceben. El millor que puc fer ara és deixar de pensar en la xerinola dels divendres per la nit. De fet he d'estudiar, tinc examen de Matemàtiques el pròxim dilluns. Ara que ho penso, seria una bona excusa per quedar amb l'Eloi, ell em podria ajudar a estudiar. Dit i fet, ara només cal telefonar-lo. Entre vacil·lacions penso "el telefono o no el telefono?" L'Eloi quasi mai surt els divendres per la nit, és molt aplicat en els seus estudis i l'erudit de la seva classe, segurament serà un enginyer professional... Avui la meva germana sortirà com cada divendres (amb tanta marxa, algun dia d'aquests li succeirà alguna cosa), això vol dir que ell serà sol a casa seva. 5 minuts més tard... Ja està, fet. Just l'acabo de telefonar. Semblava content (no més que jo, però). Passades dues llargues hores més seré allà amb ell, a casa seva, asseguda vora d'ell, vora el seu aroma, i estudiant matemàtiques, o intentant-ho. Ja friso per ser-hi. Ara que hi penso... Què és el que m'ha dit al final del diàleg?... Ah sí... que estava preocupat per ella, per la Lluciana. M'ha dit que l'inquieta pensar que aquest vespre ella sortirà amb la seva colla i amb un tal Raül, un xaval no gaire idoni. Es preocupa massa l'Eloi, en canvi ella mai parla d'ell, no estan fets l'un per l'altre. He de parlar amb la Luci, ella pensa que l'Eloi és com el meu tiet, si ho sapigués...En fi, L'Eloi està massa enamorat de la Luci, té la seva relació molt capficada, tant com un cargol enrroscat a la paret. Realment no hi tinc res a fer i aquest tema fa que vacil·li massa. No li donaré més voltes, sóc una nena, només tinc 15 anys, em queden mil i una experiències per viure encara, sóc intel·ligent, atractiva i tinc uns clotets molt divertits, sóc responsable, adoro ballar, cantar (la veritat és que ho faig força bé), tinc massa qualitats com per enssorar-me amb no res, no fa el pes amoïnar-se per certes ximpleries, ho deixaré de banda (poc a poc) i qui sap, tal vegada aparegui algun ballarí o cantant que em fagi el pes.
    lgun ballarí o cantant que em fagi el pes.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Peter anguila  + (EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecano
    EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo Avui 19-5-1972 l’escriptor i novel•lista Manuel de Pedrolo ha donat una embranzida a la seva carrera literària publicant un llibre anomenat “El Mecanoscrit del Segon Origen”. És un llibre que tracta temes com el racisme, la supervivència i el drama. Aquest llibre està protagonitzat per dos joves anomenats Alba i Dídac. L’Alba és una noia de 14 anys que un dia tornant de seu hort veu a uns nois que estan ofegant en Dídac, un noi de 9 anys només pel fet de què tingui un altre color de pell. Ella es llançarà per salvar-lo i és en aquell moment quan van arribar uns platells voladors que van destruir tota la terra, a excepció d’ells dos perquè estaven sota l’aigua i dels ocells. En aquella situació només podien fer una cosa, anar-se’n del petit poble, que els havia aixoplugat fins llavors, i agafar tot tipus de recursos per fugir al bosc. Aquest és el punt de partida d’una imaginativa novel•la que farà gaudir a joves i adults. CRÍTICA NOVEL•LÍSTICA La co1mparació amb la primigènia de l’ésser humà ens dóna molt que pensar sobre aquesta novel•la curta que ens presenta Manuel de Pedrolo. Una història de supervivència, de lluita contra el desconegut, d’incerteses, de pors, però també d’amor i continuïtat, que ens transporten a un món destruït on tot ha de començar de nou. Manuel de Pedrolo ens fa gaudir d’una quotidianitat sorprenent, amb un vocabulari culte i una imaginació sorprenent. Novel•la del tot recomanable i que de segur es convertirà en una obra mestra del seu gènere. Aplaudim aquesta història totalment encisadora.
    dim aquesta història totalment encisadora.)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Carlotes de Charly  + (ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrev
    ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrevistador 1: Hola, bon dia! Estem en la ràdio Sant Antoni, hui anirem a entrevistar a dos actors molt reconeguts per tota la gent: Leonardo Dicaprio com a Flanagan i Scarlett Johansson com a Carlota. El llibre i la pel·lícula sobre la que tractarem s’anomena “El diari vermell de la Carlota”. Entrevistador 2: Carlota i Flanagan, estem molt contents de tindre-vos ací, el llibre de la Carlota ha sigut “best seller” durant més d’un mes i estem segurs de que la pel·lícula no ens decepcionarà. Carlota: Tant Flanagan com jo estem molt agraïts d’estar ací. Flanagan: Es veritat, teníem moltes ganes de vindre. Entrevistador 2: Començarem l’entrevista amb Carlota. Entrevistador 1: Aleshores Carlota, primer de tot, per què vas acceptar treballar en aquesta pel·lícula? Carlota: Quan em van proposar fer aquesta pel·lícula, em vaig posar molt contenta perquè em vaig comprar el llibre i em va agradar molt, i quan em vaig enterar de que el papel de Flanagan era per a Leonardo, tenia cada vegada més ganes de començar. Entrevistador 1: I tu, Flanagan? Flanagan: La veritat és que al principi no tenia gens de ganes de fer-la però quan em van dir que la meitat dels diners que recopilàrem anaven a ser per a una ONG per ajudar a la gent amb ITS vaig estar d’acord al moment, a més d'estar content de treballar amb la meua amiga Scarlett. Entrevistador 2: Per què no volies fer-la? Flanagan: Perquè ara mateix estic fent dues pel·lícules i no tinc molt de temps, però el trauré d’on puga. Entrevistador 1: Tu què penses d’això Carlota? Carlota: Em sembla perfecte, ja que encaixa molt bé amb el paper de Flanagan en la pel·lícula. Qualsevol actor voldria participar en aquesta pel·lícula ja que és una pel·lícula per a concienciar als joves de que han de prendre precaucions i a més d’educatiu és solidari. Entrevistador 2: Com has dit, és un llibre que ensenya a prendre precaucions, però, com vol ensenyar-lo? Carlota: Perquè en el llibre mostrem la preocupacíó de Carlota al pensar que està embarassada, i per això Carlota s’informa de tot els tipus d’anticonceptius . Entrevistador 1: Es queda embarassada? Flanagan: Podràs comprovar-ho l’un de Febrer. Entrevistador 1: Carlota, les escenes sexuals eren incòmodes? Carlota: No, perquè ja havíem treballat junts en altres pel·lícules, i perquè hi ha molta confiança, també no es mostren tant els detalls com al llibre, ja que és apte per als xiquets Flanagan: Clar, el que volem en la pel·lícula és ensenyar les precaucions sobre el sexe. Entrevistador 1: Carlota, què pensaven les teues amigues de la pel·lícula sobre fer un diari sobre la sexualitat? Carlota: Al principi no volien, ja que és un tema bastant incòmode per a fer-ho públic, però al final les vaig convèncer perquè em deixaren posar-les al diari i parlar d’elles. Entrevistador 2: I tu Flanagan, què penses sobre les amigues de Carlota? Flanagan: Em semblen bones xiques i bons exemples per a posar en el llibre. Entrevistador 1: I les teues amigues, què pensaven de Flanagan? Carlota: Sols una d'elles va saber que estava amb Flanagan, però no el coneixia. Entrevistador 2: Ens pots parlar de Koert? Carlota: Clar, en la pel·lícula és el meu exnóvio, teníem una relació difícil perquè vivia en altre país, Holanda, però em seguia agradant i jo volia estar amb ell. Entrevistador 1: Tu sabies res, Flanagan? Flanagan: Jo em vaig assabentar més tard, quan ell va vindre d’Holanda a Espanya, i Carlota va dir-m’ho. Entrevistador 2: Com vas a sentir-te quan t’ho va dir Carlota? Flanagan: Vaig sentir-me traït, perquè jo estava enamorat de Carlota. Entrevistador 1: Sobre quins temes consta el llibre? Carlota: La regla, el primer coit, l’embaràs, els anticonceptius, els genitals, l’homosexualitat, etc. Entrevistador 2: Qui és el personatge que millor representa el tema de l’homosexualitat? Flanagan: Gabi. Carlota: Gabi, és un xic de la classe, és homosexual, al ser diferent dels altres es riuen d’ell. Flanagan: El llibre ensenya que ser homosexual és una cosa normal i respectable. Entrevistador 1: I de què parlen sobre la pubertat? Carlota: Parla que una persona es pot desenrotllar abans o després i això es veu reflectit amb les meues amigues, no cal preocupar-se per això perquè al final totes es desenrotllen. Entrevistador 2: Ens ha agradat molt tindre-vos ací amb nosaltres. Flanagan: A nosaltres també, esperem que us agrade la pel·lícula que s’estrenarà pròximament. Carlota: I esperem tornar a vindre altra vegada. Entrevistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!
    evistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!)
  • Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els corbs  + (ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?'''
    ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' Sóc un guerriller antifranquista “un maqui”. La policia em persegueix perquè no estan d’acord amb les meves idees i la veritat és que he fet alguns robatoris, crims, però tot per ajudar als meus. 2. '''Amb qui fas aquesta feina?''' Amb uns amics meus i companys que són maquis igual que jo i que conec des de fa molt. Alguns dels meus companys no m’acompanyen en el viatge sinó que es queden en alguns llocs on a vegades ens serveix d’ajuda aturar o refugiar-nos per si algú ens està seguint. Un dels meus millors amics està a França i cuida de la meva dona i filla que malauradament nomé puc veure quan faig els meus viatges a allà. 3. ''' Què és el que et va inspirar a començar a fer de maqui, a revelar-te contra el franquisme?''' Al 36 al començar la guerra tot va canviar a casa, Hospitalet no era un lloc segur bombardejos constants, assassinats, saquejos, etc. Vivíem tots amb por per culpa de la repressió militar, va ser llavors quan amb els meus germans Josep i Manel vam decidir intentar lluitar contra aquesta injustícia i fer el mateix que ells però tot per poder tornar a la normalitat, és a dir, que tot tornés a ser com abans de la guerra que ells van guanyar al 39. 4. '''Com va ser el vostre començament com a resistents del règim?''' Vam començar a fer petits atacs fins a fer gran com aquests dels últims anys que vam fer en un Banc i l’alliberament dels presos de la presó Model, cosa que ens va fer donar a conèixer entre tots aquells que també estaven en contra del règim franquista. 5. '''Ens has parlat de que tot va començar quan va començar la guerra, però que n’era de la teva vida abans de la guerra, la teva infància?''' Doncs era tot molt més senzill la veritat, vivia a Hospitalet amb els meus pares i jo era feliç, jugava amb els amics a xapes, fèiem curses, etc i tot per a nosaltres era magnífic per alguns cops quan estàvem per casa vèiem la cara de preocupació de la mare o del pare, però llavors no enteníem res, érem innocents. 6. '''I la teva adolescència?''' Quan em vaig fer més gran van començar els problemes, vam perdre l’adolescència eren tot problemes l’únic que em va fer feliç va ser conèixer a la meva dona Leonor. 7. '''Com ha sigut la vida durant aquests anys?''' Fugides és l’única paraula que trobo per definir-la, fugides i por, però mai diré que repetiment tot ho faig perquè els meus fills i els vostres puguin algun dia viure millor que no pas els seus pares. 8. '''On t’amagues en les teves fugides?''' Tenim molt refugis repartits per Catalunya i França, últimament han caigut molts com la lleteria que era on normalment anàvem i on trobàvem gent que ens tractava de meravella i teníem molta confiança amb ells però ara a la presó no ens poden servir d’ajuda, ens agradaria poder-los ajudar per tot el que han fet per nosaltres. 9. '''Per acabar, ens podries donar un consell sobre que hem de fer en casos de guerra i postguerra?''' El que sempre dic, és que sempre mantingueu fermes les vostres idees i que mai ningú per molt que ús amenaci l’heu de deixar que ús convenci per fer canviar d’idees, seguiu lluitant pel que voleu i no pel que volen els altres.
    l que voleu i no pel que volen els altres.)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lestofly  + (ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi
    ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi de 18 anys, es va aventurar a venjar la mort del seu pare en un petit poble del País Basc. Allà coneix a Tetxu, el fill de l’assassí del seu estimat pare. Al principi era una amistat creada per interès però, amb el temps aquesta es fa més forta i ni tan sols les anteriors vides dels seus pares i els errors que aquests van cometre, aconseguiran separar-los. (Veu en off: El tren Bilbao - Lleida Pirineus està arribant a l’andana) Fa poques hores s’acaba d’acomiadar del seu gran amic Tetxu i ha agafat un tren directe cap a Lleida, la seva ciutat natal. D’aquí a uns pocs minuts estarà amb nosaltres dedicant-nos part del seu valuós temps per a respondre a unes quantes preguntes. P: Bon dia Carlos! R: (sospir) Bon dia.. P: Òndia, se’t veu molt cansat! Com ha anat el trajecte? R: Bé doncs bastant dur i esgotador. En tot el viatge no he pogut parar de pensar en l’acomiadament entre en Tetxu i jo..haestat..estrany, la veritat. P: Així doncs, t’ha resultat difícil deixar tantes coses enrere? R: Doncs sí, la veritat. Al principi tan sols era una estratègia per superar la mort del meu pare mitjançant la venjança però a l’hora de la veritat tot ha estat molt més complicat. He viscut una gran barreja d’emocions i sentiments en molt poc temps i això m’ha permès conèixer gent que realment val la pena i que m’ha fet comprendre que no t’has de centrar en la venjança i s’ha de seguir endavant. P: Què et va portar a voler-te venjar d’aquesta manera? Em vaig deixar emportar pels meus impulsos i suposo que per estar en pau amb mimateix havia de venjar tot el mal que em van fer i la única solució, la única manera que em va venir a la ment en el primer moment era venjar i fer pagar amb la mateixa moneda a tots aquells etarres responsables de la mort del meu pare, especialment al pare d’en Tetxu, el seu assassí. P: Quina sensació provoca el sentir la paraula ETA? R: Bé doncs, com ja pot suposar, aquesta paraula ha estat molt present en la meva vida, especialment durant tota la meva infància i, la veritatés que em provoca molts sentiments contradictoris, per una part em recorda a la tragèdia que va viure la meva família i per tant una profunda tristor, d’altra banda aquesta paraula sempre ha format part de la meva vida i no la puc rebutjar, m’ha format com a persona i em recorda també a un dels meus millors amics, a una bonica etapa de la meva vida que vaig poder viure amb ell. P: Una curiositat: perquè buscaves venjar-te de la seva mort deu anys després i no abans? R: Fàcil, per la majoria d’edat. Sonarà estrany, però igual que qualsevol altra persona espera amb il•lusió els divuit anys per tal de tenir un cotxe, jo els esperava tan sols per poder venjar la mort del meu pare, a la meva manera i que ni res ni ningú m’ho pogués impedir. P: Abans de marxar t’has quedat amb les ganes d’acabar de venjar la mort del teu pare? R: No, és més, he après que l’important d’aquest viatge al cap i a la fi, ha estat descobrir la veritat sobre la història i que, darrere de tot això, seguraments’amaguen sentiments i altres emocions desconegudes que ningú podria arribar a sentir. P: Si poguessis tirar enrere canviaries alguna cosa? R: La mort del meu pare, sens dubte. Pensi que en tota família, la figura del pare és fonamental i jo vaig haver de viure i patir tota la meva vida fins al dia d’avui sense aquest. Tornaria enrere tan sols per evitar aquell instant, canviar el transcurs del passat i haver viscut una vida sense ràbia al cos ni pensaments que duien en lloc. P: Vols dir que erets conscient del que hagués pogut passar si en lloc d’abaixar la pistola haguessis premut el gatell? R: No, segurament que no n’era de conscient però, pensava que valdria la pena patir les conseqüències i, encara que pot semblar una tonteria, estava convençut de que, si ho feia, trobaria la pau i la tranquil•litat que feia tant de temps que buscava com un desesperat. P: Aleshores, n’estàs orgullós del que has fet o no? R: I és clar que si! Ara que ho miro i ho penso tot en fred i ben relaxat, n’estic més que orgullós! No em puc arribar a imaginar lo molt que s’hauria complicat la cosa i la serietat que hauria tingut l’assumpte si hagués venjat la mort del meu pare segons el pla establert en la meva ment. Hauria estat horrorós i m’hauria convertit en una mala persona venjativa i rancorosa, persona que no he volgut ni espero ser mai de la vida. P: Bé, i la darrera pregunta: quina lliçó o quina conclusió n’has extret de tota aquesta història en conjunt? R: Com ja he dit, torno a repetir que, la venjança, no és un bon mètode per tal de trobar la tranquil•litat i la pau interior en un mateix, és més, tan sols et pot portar conflictes molt perjudicials que no et convenen de cap de les maneres. També penso que els valors i la força de l’amistat i l’amor, poden d’alguna manera reemplaçar i alleugerar tot el mal que has patit, poden fer-te obrir els ulls, omplir aquell buit que tens al cor i impulsar-te a aconseguir nous reptes i a tornar a començar un nou camí. Bé doncs, és tot fins aquí! Moltes gràcies per la seva assistència a l’entrevista i li desitjo el millor d’ara en endavant Carlos. Gràcies i igualment! Arreveure i fins una altra!
    s i igualment! Arreveure i fins una altra!)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC  + (ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1-
    ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- Qui ets? I que fas a la cort de Constantinoble? Sóc Estefania de Macedònia, filla del Duc de Macedònia, a la cort sóc la donzella de Carmesina. 2- Quina relació teniu amb la princesa Carmesina? Sóc la seva fidel amiga, que per altre banda sóc la seva donzella més propera junt amb Plaerdemavida què és la seva segona donzella. Carmesina i jo ens coneixem des de que erem petites. 3- Quina és la vostra relació amb les dones de la cort? La relació que tinc amb les dones de la cort sobre tot són amb Plaerdemavida i la Viuda Reposada que també és una donzella de Carmesina. 4- Quina va ser la vostra primera impressió de Tirant lo Blanc ? La meva impressió va ser que era la viva personificació del cavaller, també que presentava una actitud molt noble per la seva part. 5- Us en recordeu de com va començar el amor de Carmesina per Tirant? Si que me’n recordo que va ser quant Tirant lo Blanc va arribar al Palau de Constantinoble i llavors Carmesina es va enamorar a primera vista va ver molt bonic. 6- Que us sembla el amor de Tirant lo Blanc i Carmesina? Jo crec que el seu amor es admirable i perillós, per aquest motiu els ajudo a estabilitzar la seva relació ja que els dos son principiants i tenen moltes dubtes i podien ser manipulats , com per exemple va passar amb la Viuda Reposada que va dir a Carmesina que Tirant no la volia. 7- Tirant venia acompanyat de Diafebus, teniu relació alguna amb ell? Si, estem enamorats i al llarg de la nostra historia d’amor es torna més fort fins que al final es convertirà en el meu estimat marit i ens vam a convertir en ducs de Macedònia. 8- Pensaves que al final de tot aquesta historia amorosa de Tirant lo Blanc i Carmesina seria tan tràgica? No, per què jo creia que al final ells dos tindrien un final feliç en el qual ells tindrien fills i serien Emperadors de Constantinoble. 9- Creieu que es podria haver acabat d’una manera diferent ? Si, la mort de Tirant va afectar molt al regne, tant que la princesa Carmesina es va morir de pena , i l’Emperador va morir de pena per la mort de la princesa i de Tirant lo Blanc, crec que si aquestes morts s’haguessin evitat i el final seria molt diferent i més feliç. 10- Com us ha afectat la mort de Tirant lo Blanc, Carmesina i l’Emperador ? Em va fer molta pena que moriren els tres tan seguit, que Tirant moris d’un simple constipat ja que era un cavaller molt fort i noble, que Carmesina mor de pena per la mort de Tirant i l’Emperador moris de pena per la mort de Tirant i la seva filla deixant així al l’Emperador sense descendents per a la corona. TINC LADY’S:
    TINC LADY’S:)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els Tranquils  + (ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltr
    ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltres som Izan Torres , Cristian Moya i Sergio Ubeda alumnes de 3r de ESO del Oleana. -Cristian: Hola bon dia Carlota te tinguem hui per aquí per parlar del teu llibre. - Sergio : Bon dia Carlota. - Izan : Bon dia, gràcies per rebre’ns Carlota.. - Carlota : Bon dia estic molt orgullosa d’estar ací. - Cristian : com et sents en fer un llibre així? - Carlota : no passa res de totes formes és un llibre però, que tracta de la sexualitat. - Izan: Per què has fet un llibre de la sexualitat femenina tenint altres temes , per exemple: acció , aventura etc… -Carlota: perquè m`agrada la idea d`ensenyar a les adolescents la sexualitat, perquè això no ho consulten amb els seus pares . També ensenyar-los el risc que corren. -Sergio: Com vas conèixer al Flanagan? -Carlota: El va conèixer en el tren perquè un dia un home vell i mugrós en va furtar la cartera i ell me la va a tornar. -Izan: Com va ser la vostra relaciò? -Carlota : Va ser bona, a més amb ell vaig experimentar la sexualitat. - Cristian : El teu germà s´anomenava Marc no és així ? - Carlota: Si , i és molt pesat sempre em deia que el deixara llegir el llibre i jo li deia que no, que era encara molt menut. -Sergio: Com va ser el viatge a Holanda? Com t’ho vas passar? -Carlota: Va estar molt entretingut vaig veure molts museus i vaig veure a molts amics. Carlota ha sigut molt agradable tindre´t hui aquí moltes gràcies per vindre i tindre esta entrevista. Bona vesprada.
    e i tindre esta entrevista. Bona vesprada.)
  • Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas  + (ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FO
    ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FOC) -Hola Emili! En quin any vas escriure el llibre? Hola xiques! El llibre es va publicar el 1972, però jo el vaig escriure uns anys abans. -Per què el llibre s´anomena L´Ocell de Foc? Perquè és el protagonista del llibre. -Podries dir-nos alguna cosa sobre el protagonista? En veritat, en cap moment de l´obra es descriu el seu fisic però es pot dir que és un joglar principiant que somnia que les seues obres seran cantades arreu del món. És fill d´un trobador(Aicart de Carcassona). -Quantes edicions s´han publicat d´aquest llibre? 45 edicions. -Tenies por que el llibre no agradara a la gent? No, perquè sempre he cregut que l´argument podria ser entretingut. -Quins altres personatges apareixen en el llibre? Apareixen personatges com Arnau de Rocablanca, company de viatge de l´Ocell de Foc, Roc Destraler, qui va ajudar l´Ocell de Foc a escapar, el Cavaller Salvatge i la soldadera -que s´anomena Matilde- s´encarregaven de cuidar i protegir a l´Ocell de Foc, entre d´altres. -Quina opinió té la gent sobre el llibre? Hi ha diverses opinions sobre el llibre, a algunes persones els agrada i a altres els pareix un poc difícil d´entendre. -En què t´has inspirat per a escriure aquest llibre? Des de xicotet m´han agradat molt els llibres de batalles i això em va servir d´inspiració. -Moltes gràcies per l´entrevista. Esperem que tingues mala sort i que vengues molts més exemplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!
    emplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Mots esbojarrats  + (ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona t
    ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona tarda i benviguts al telenotícies vespre. Avui entrevistarem al Lluís, el coprotagonista del llibre El diari de la Neus. A continuació, descobrirem la seva vida després del fatal accident. Endavant Irene. -Irene: Bona nit Lluís, un plaer tenir-te entre nosaltres aquesta nit. -Marc: Bona nit, el plaer és meu. -Irene: Bé, comencem, com vas reaccionar al ser conscient del que t’havia passat? -Marc: Doncs bé, crec que aquest va ser el moment més dur de tots, sentia impotència davant de tot el que m’envoltava, no volia parlar amb ningú, només quedar-me sol en un racó com un nen petit i plorar desconsoladament. -Irene: Com vas aconseguir sortir de la que en podríem dir depressió a petita escala? -Marc: Els meus amics i la meva família sobretot, ells han sigut claus per a la meva recuperació, em donaven forces cada dia, em feien mirar endavant sigués el dia que sigués, em trobés més bé o més malament. -Irene: I doncs com ha estat la teva reincorporació a l’institut? -Marc: Bé, al principi va ser un cop molt dur, al veure que no podia jugar a bàsquet mentre tots els altres nens si, però amb els mesos ho he anat acceptant i superant, com he dit anteriorment tot gràcies als meus companys i familiars. -Irene: I sí, això està clar, no sé que faríem sense els amics i sobretot sense la família. A més, m’han arribat veus de que els teus amics et venien a veure a l’hospital, et portaven tots els apunts i et feien distreure encara que només sigués una horeta. -Marc: Doncs sí, cada dia em venien a veure des de que sortien de l’escola fins que havien de tornar a casa, moltes vegades no els era fàcil, ja que vivim a 30 minuts de l’hospital, i no tots disposaven de mitjans per venir-me a veure, però tot i això cada dia feien tot el possible per estar una estona amb mi per petita que fos. -Irene: I els teus pares, han sigut claus també en la teva recuperació? -Marc : Doncs sí, la veritat és que sí, encara que ells ho veien tot des d’un punt de vista diferent. I la seva preocupació no era la mateixa que la dels meus amics, sincerament crec que ha sigut tan difícil per ells com per a mi. No em descuido de la meva germana petita, també una persona clau per a la meva recuperació, ella era i és la que em feia riure cada dia, per petit que sigués el somriure, i això per a mi va ser i és una de les coses més importants. -Irene: Tots sabem que encara és massa aviat per a fer pronòstics, però nosaltres sabem que ets un noi amb moltíssima força de voluntat, i que faràs el possible per tenir una vida al màxim normal possible, així que des de TV Manyanet et donem tots els ànims perquè el dia a dia et sigui més fàcil i puguis ser més independent. Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista Lluís i així conscienciar una miqueta més als joves, que pensen que els accidents d’aquest tipus mai arriben, per moltes imprudències que facin. -Marc: Oh i tant! jo sincerament mai m’hagués pogut imaginar tot el que m’ha passat i mireu-me ara… però bé, amb força de voluntat tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!
    tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquings de la Neus  + (ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la
    ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la primera vegada que vas veure a la Neus al Diàbolo? Em vaig quedar bocabadat. Sabeu aquell moment en les pel•lícules en què es creuen les nostres mirades, el temps es para i només existim ella i jo? Doncs això és el que vaig sentir. 2. Què et va cridar la atenció d’ella? Per què et vas fixar en ella i no en una altra noia? Sé que ella es va fixar en mi pels meus “preciosos ulls”, però jo…va ser un amor a primera vista, em va agradar tot d’ella, és com si el destí ens hagués portat al Diàbolo per conèixen’s. 3. Per què la vas seguir quan va sortir del Diàbolo? Quina intenció tenies? No podia aguantar. Quan vaig veure a la Neus i no vaig parlar amb ella, aquella nit se´m va venir el món a sobre. Per això, quan va sortir del Diàbolo la vaig seguir, perquè no podria aguantar un dia més sense parlar amb ella. 4. Els teus pares van aprovar la vostra relació? Els meus pares estaven encantats amb la Neus. Tot el que els hi vaig explicar els va encantar. Però a ma mare, com a totes, li preocupava perdre'm i compartir-me amb una altra. 5. Al principi, els teus pares acceptaven que volguessis tenir una moto, sabent els riscos que comporta? Al principi, només volia una moto per fardar, però quan em vaig traslladar, i a l'estar lluny de l’institut i del centre, els meus pares s’ho van replantejar. No podia permetre que els meus pares em portessin a tots els llocs, ni tampoc el luxe d’agafar el transport públic. 6. És veritat que quan estàs al límit de la mort ja que s’aproxima un accident, just abans, veus la teva vida passar-te per davant? No exactament, no veus tota la vida passar davant dels teus ulls, sinó les coses i persones que realment estimes i que més t’importen, i entre aquestes persones apareixia molt la Neus. 7. Què és el que et va preocupar més, al saber que tenies paraplègia? Amb una sola paraula, com definiries el que vas sentir quan vas escoltar al doctor dient que no tornaries a caminar? Frustració.
    nt que no tornaries a caminar? Frustració.)
  • Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna  + (ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona
    ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així? K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal. E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma? K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev. E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari? K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs. E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre? K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit. E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny? K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar. E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja. K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort. E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona? K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta. E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te? K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable. E.:Què vas fer? La vetlares? K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines. E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
    litat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!)
  • Activitat 2 sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Lamasa  + (ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no h
    ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no haguesis vomitat hauries anat al lavabo amb en Ryan?''' Potser, però no sé què hauria passat. 2. '''Com et sentíes quan vas veure que no tenias el mòbil?''' Em va entrar una por horrible perquè vaig pensar en les fotos que hi havia en el mòbil i que qui l’agafés, les podria veure. 3. '''Et senties bé mentint-li al teu pare?''' No, perquè no volia decebre'l. 4. '''Vas pensar en cap moment que aquella foto podria arribar a més d’una persona?''' No, en cap moment. Encara que la hi enviés i no sabia molt bé el que feia, confiava en ell. 5. '''Vas pensar en denunciar a el Ryan?''' Si, perquè aquelles fotos les hauria d’haver guardat. 6. '''T’agradava la teva feina a la platja Kitsilano (Vancouver)?''' -No és que m’agradés gaire servir gelats i hamburgueses, però era el que havia de fer per comprar-me un mòbil nou.
    havia de fer per comprar-me un mòbil nou.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes amb cultura  + (ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola
    ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a ''EVA''. Hola Lluciana. LUCI: Hola, bona tarda. PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital? LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut. PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu? LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res. PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa? LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos. PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer? LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés. PERIODISTA: Ho tornaries a fer? LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom. PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això? LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar. PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar? LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses.   PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat? LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc. PERIODISTA: Els teus pares et van renyar? LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé. PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista? LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres. PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia? LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar. PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci. LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.
    a tú per deixar explicar la meva història.)
  • Activitat 10 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és un
    ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic.''' '''T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca.''' S: D’acord, comencem. '''T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare'''? S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. '''T: Què en penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família?''' S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear… '''T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar?''' S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau? '''T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai?''' S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. '''T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent?''' S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. '''T: Què en creus del viatge al Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo?''' S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern del Canadà que no només viatgi jo, sinó que hi vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament. '''T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents.''' S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.
    tir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 4 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 5 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 7 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 8 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 9 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat 11 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
    el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
  • Activitat sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PER
    ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. D’acord, comencem. T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear… T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau? T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament. T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.
    tir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.)
  • Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels The Moles  + (ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR
    ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR LN: LALO NEVARES E1: ENTREVISTADOR 1 E2: ENTREVISTADOR 2 E3: ENTREVISTADOR 3 P: Bona tarda, senyores i senyors. Benvinguts a “Dia a dia”. Avui, ens acompanya un home valent, un home que ha sabut portar endavant una situació dramàtica, horrorosa, i es que aquest home, és un dels supervivents de la gran inundació que va afectar a les barraques de Mèxic. Donem un fort aplaudiment a Lalo Nevares! P: Hola Lalo, benvingut a “Dia a dia”. LN: Moltes gràcies. P: També presentar als nostres col•laboradors d’avui, Rafa Màrquez, Javier Hernàndez i Adelaida Gonçalves. E1: Lalo, primer de tot, un plaer parlar amb tu. Lalo, com has aconseguit estar aquí avui? Vull dir, com has aconseguit “guanyar” a la naturalesa? LN: No ho sé. Realment, no ho sé, encara no m’explico aquest miracle, però el que si sé es que ha estat molt difícil, i només ho hem aconseguit amb esforç, deixant-nos la pell en cada pas. E2: Hola Lalo. Què et feia pensar que podíeu millorar les barraques en les circumstàncies en les que us trobàveu? LN: Bueno bàsicament, el pèssim estat en el que vivíem tots. Necessitàvem un canvi ràpid, o una mínima millora almenys, per a poder tenir estabilitat a la nostra pròpia vivenda; que tampoc es pot anomenar vivenda, no sé ben bé el que era allò. E3: Bona tarda Lalo. No vas pensar en cap moment que no tenia solució la situació en la que us trobàveu? LN: Si, realment la situació era molt difícil, però creiem que podíem sortir endavant. Vam creure en nosaltres i vam mantenir la mínima esperança per a vèncer poc a poc la situació en la que ens trobàvem. E1: Et vas sentir líder de les barraques en algun moment? LN: Tot i que no volia, realment sí. Em considerava un membre més del grupet que vam formar, però la gent em veia com a un líder, i no m’agradava gens. E1: Per què? LN: Doncs perquè no m’agrada sentir-me líder, perquè tota la responsabilitat a les situacions delicades, requeia sobre mi, i em sentia culpable de tots els errors que cometíem. E3: Quina relació tenies amb el vigilant del cementiri? LN: Realment, m’importava poc la possible amistat amb el vigilant mentre poguéssim dormir allà. Era una amistat molt simple, no era ni amistat. E2: Què els hi deies als que no es creien en la salvació? LN: Que pitjor no podíem anar, i que la ruïna ja la teníem. I teníem dues opcions: intentar trobar un futur millor o podrir-nos en la pobresa. Està clar què escollir, no? E3: No us feia por la policia? LN: Oi tant que si. Estàvem jugant-nos la vida en tot moment. No sabíem quan podria venir la policia a desallotjar el cementiri, perquè òbviament no era legal el que estàvem fent, però afortunadament, no van venir fins al 4t dia, ja que s’havien de centrar en una presa que estava a punt de rebentar i tal. Vam tenir sort respecte aquell tema. P: Impactants declaracions de Lalo Nevares. Lalo, moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, moltes gràcies i molta sort. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!
    t. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!)
  • Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga  + (ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA Harmonia
    ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés. Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor. En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel. +Harmonia! Ets tu? -Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut! +Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida. Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent. +Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça) -Sí, serà millor... Estem en la cafeteria. -Tots els moments que hem viscut junt amb ell... +Tens raó... -Les vesprades interminables... +Però això és passat. S’apropa l’entrevistadora. +Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps? -Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva) +Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics. -Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne? +Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer? -Miquel: Endavant. Possibles preguntes: +Quan i com vos coneguéreu? -Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí. -Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat. +Què solieu fer junts? -Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent. +Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts? -Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata. -Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora) +Com arribà a ser un gran escriptor? -Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons. +És veritat que era molt faldiller? -Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava. +Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent? -Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava. +Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa? -Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid. +Perquè Vicent se n’anava a Madrid? -Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí. +D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat! -Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.
    cies per fer-nos recordar aquests moments.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Recitadors de maduixes  + (ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET
    ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI" 1a ESCENA (A les afores de Barcelona, s’hi troba el plató de “Hi ha una cosa que et vull dir”, un programa de premsa rosa. Allà hi van convidats per destapar els més íntims dels seus sectrets. Són horesbaixes de la tarda d’aquell divendres. La Lluciana és a casa preparant-se per aquesta nit i la Norma ja frisa perquè s’obrin les portes del plató) Presentadora: Hola a tots! Una tarda de divendres més amb vosaltres. Avui “Hi ha una cosa que et vull dir” serà un programa especial, diferent, ja que com a protagonistes tenim a dues germanes. Així doncs, sense restar més temps, em plau donar la benvinguda a… Norma, la petita de dues germanes! Un fort aplaudiment siusplau! (s’escolten fortes aclamacions) Norma: Bona tarda Sra. Presentadora. Gràcies per la benvinguda. Presentadora: Molt bona tarda Srta.Salas. Bé, com et trobes? Norma: Doncs com és d’imaginar, bastant nerviosa, massa i tot. Aquest matí m’he despertat força frisosa, amb ganes. Després he fet els examens d’avui a l’escola i bé, ara sembla que m’hagi empassat un cubell de nervis. Presentadora: No passi pena srta., és molt normal. I bé, sense més dilacions, li sembla que prosseguim a veure el vídeo d’entrega del sobre d’invitació a la seva germana? Norma: És clar. Ja estic atacada per saber què haurà respòs. 2a ESCENA (Davant la casa dels Sala) Corresponsal: Hola a tots els telespectadors! Sóc el corresponsal del programa “Hi ha una cosa que et vull dir” i estem aquí per donar-li la invitació del programa a la Lluci, la germana de la Norma. - Tot picant a la porta dels Sala. Lluciana: Obrint la porta- Hola, què volia? Corresponsal: Srta. Salas? Lluciana: Sí, servidora. Corresponsal: Això és per a tu (li entrega la carta) Lluciana: Ah, d’acord gràcies. Adéu. -Tanca la porta, s'asseu, obre la carta i llegeix. (CONTINGUT DE LA CARTA) Estimada Lluciana Salas, Ha estat convidada al plató del nostre programa: “Hi ha una cosa que et vull dir” per solicitació d’una persona anònima. Les nostres millors salutacions des del programa. L’esperem. (La Lluci en reflexiona) Lluciana: No pot ser, ha de ser una broma.-La Lluci surt al carrer per buscar a l’home que li ha donat la carta, l’home restava al mateix lloc. Corresponsal: Suposo que ja has llegit la carta. Lluciana: Això deu ser una broma, no? Quina ocurrència... Corresponsal: És clar que no, ara et portarem al plató per continuar amb la gravació del programa. 3a ESCENA (La Lluci s’arregla i la porten al plató dins un esvelt cotxe) Presentadora: Senyores i senyor, dames i cavallers, em plau donar pas a l’esperada Lluciana Salas! Un magnífic aplaudiment siusplau! Lluciana: Molt bona tarda senyora presentadora. Presentadora: Com si fossis a casa teva! Lluciana: Oh gràcies per l’acollidora benvinguda. Presentadora: Molt bé, doncs prosseguim joveneta. Què penses que fas aquí? Lluciana: Bé, vaja, suposo que alguna persona ha de dir-me alguna cosa important. Presentadora: Doncs sí, no vas desencaminada, no et farem esperar més. Què s'obrin les portes!-diu la presentadora tot fent gestos amb les seves gràcils mans (la Norma apareix sobtadament d'un altre amagatall del plató) Lluciana: Ets la persona que menys m’esperava trobar aquí germaneta- diu ella en un to rialler el qual s’acaba confonent amb una vacil·lació. Norma: Hola germaneta. Doncs sí, sóc jo…i… això és nou per nosaltres, oi Lluci?-fingeix la més petita ruboritzant-se. Presentadora: Lluci, la teva germana s’ha dirigit a nosaltres perquè té intenció de dir-te una cosa molt important. Lluciana: Ostres, i de què es tracta? No estaràs embarassada, oi?-fingeix també amb aquest estirabot. Norma: HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI-agafa aire i diu molt ràpid-estic enamorada de l’Eloi. (No s’escolta ni una ànima, ni tan sols el públic gosa dir-hi res) Lluciana: Què has dit? No t’he entès. Norma: Torna a agafar aire i ho repeteix lentament- Estic enamorada de l’Eloi-aquest cop mira a la seva germana gran a la cara. Sent com un calfred la recorre de dalt a baix. Lluciana: (Molt sorpresa) Què? Com?...Des de quan?... Per què?- gairebé no li surten les paraules i amb prou feines aconsegueix pronunciar aquests monosíl·labs. Norma: Porto enamorada de l’Eloi fa anys i quan em vas dir que tu també ho estaves em vaig posar molt trista perquè...és clar, t’escolliria a tu abans que a mi. Tu ets perfecta, massa, jo no i…(Comença a plorar) (La Lluciana s’altera i comença a posar-se histèrica intentant contenir la ira, plorant enmig d’un sentiment de ràbia i compassió) Presentadora: No t’exaltis Lluci, estem aquí per parlar civilitzadament i ajudar-vos a mantenir una conversa fluïda-a continuació posa cara de pomes agres i pensa “i encara queden més preguntes de l’entrevista” (Instantaniament les dues joves s’enrecorden d’aquella expressió que sempre diu la mare “pagant, St.Pere canta” pensat en aquell impertinent comentari de la presentadora) Lluciana: (Plorant de ràbia) No em puc creure això de ma germana-dirigint-se a l’entrevistadora. Norma: Jo no trio de qui m’enamoro, no en tinc la culpa (Els plors no s’aturen) Lluciana: Què no hi ha més homes en el món? M’has de fer això a mi? De veritat? Norma: Jo no volia fer-te una cosa així, per això no t'ho vaig dir abans, em feia por que em deixessis de parlar. Lluciana: (cridant) I com vols que amb el que m’has dit confiï amb tu a partir d’ara? No respectes res! Presentadora: Siusplau, siusplau, tranquil·litat, hem de prosseguir amb unes qüestions. Lluciana: Sí i què més! Aixó no m’ho esperava de la meva germana… Norma: Doncs és així, i punt! (S’aixeca la Norma enfurismada i es dirigeix amb una mirada terrorífica cap a la Lluci) Presentadora: Ei, Lluci on vas? Hem de seguir amb el programa Lluciana: Això s’ha acabat! O tu o jo! Estic farta de tantes ximpleries!-Agafant la seva germana pel coll. Presentadora: Seguretat! De pressa! Publicitat siusplau, publicitat! Un dia més, un programa més, unes paraules més!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...)
    s!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...))
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf  + (ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA Plaerdemavida
    ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua. Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia. Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps: '''Entrevistador''': ''Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?'' '''Plaerdemavida''': Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues. '''Entrevistador''': ''Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?'' '''Plaerdemavida''': Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però, no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com esclava i va decidir tenir cura de mi. '''Entrevistador''': ''Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?'' '''Plaerdemavida''': Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me. Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina. A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits. Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava, era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara. '''Entrevistador''': ''Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?'' '''Plaerdemavida''': Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven. Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.
    rs i princeses que perduraran en el temps.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Catalunyaindependent  + (ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, sen
    ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyors i senyores, avui estem aquí amb Tetxu on parlarem amb ell i li preguntarem algunes coses sobre el seu increïble llibre, el temps de l’oblit! Doncs amb això començarem: -Benvingut Tetxu espero que passis una gran nit amb nosaltres i gràcies per venir aquí, amb nosaltres, ja que ets una persona molt sol•licitada. No es així?- Diu el presentador -Doncs sí, la veritat és que cada dia m’envien 3 o 4 missatges perquè faci pel•lícules, revistes o que surti en un reportatge, però ja has vist que he triat la teva, perquè és la millor. -Parem ja de complits que ens desviem del tema. Començarem, preguntant sobre el llibre en que ets un dels protagonistes, el temps de l’oblit. -D’acord, la veritat és que aquest llibre em porta molt bons records- Respon Tetxu -A sí? Perquè t’aporta molt bons records? -Més que res perquè allà vaig conèixer el meu millor amic, en Carlos i vaig poder finalment sortir amb la meva novia. -Parlarem d’Ainoha si no t’importa, ja que crec que ha tots ens va quedar un tema per resoldre, vas poder conèixer als pares de l’Ainoha i et van acceptar? -Doncs la veritat és que fins ara no he pogut parlar amb ells, però el dimarts he quedats amb els pares de l’Ainoha i ella per poder-nos conèixer, la veritat és que estic una mica nerviós, espero que m’acceptin. -Oh d’acord, que tinguis bona sort, de veritat t’ho dic- Respon el presentador -Gràcies -Una altra pregunta que com a mínim vull saber: Fareu un altre llibre sobre el temps de l’oblit? És que amb el bon argument que hi havia en el primer, si hi hagués un segon ens encantaria, ja que sabríem el final de tú i en Carlos. -Dons la veritat és que no ho sé, això depén del escriptor, pregunteu-li a Jordi Sierra, ell us ho dirà Doncs amb això acabem tot, gràcies Tetxu, ha sigut tot un plaer estar amb tu però això ja s’ha acabat! Espero que us heu divertit i que tots haguéssiu agafat apunt sobre el que ha dit Tetxu!, així que amb això ens anem senyors, Adéu i que passin una bona tarda!
    senyors, Adéu i que passin una bona tarda!)
  • Activitat sobre Entrevista a Tetxu, El temps de l'oblit, pels Catalunyaindependent  + (ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyo
    ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyors i senyores, avui estem aquí amb Tetxu on parlarem amb ell i li preguntarem algunes coses sobre el seu increïble llibre, el temps de l’oblit! Doncs amb això començarem: -Benvingut Tetxu espero que passis una gran nit amb nosaltres i gràcies per venir aquí, amb nosaltres, ja que ets una persona molt sol•licitada. No es així?- Diu el presentador -Doncs sí, la veritat és que cada dia m’envien 3 o 4 missatges perquè faci pel•lícules, revistes o que surti en un reportatge, però ja has vist que he triat la teva, perquè és la millor. -Parem ja de complits que ens desviem del tema. Començarem, preguntant sobre el llibre en que ets un dels protagonistes, el temps de l’oblit. -D’acord, la veritat és que aquest llibre em porta molt bons records- Respon Tetxu -A sí? Perquè t’aporta molt bons records? -Més que res perquè allà vaig conèixer el meu millor amic, en Carlos i vaig poder finalment sortir amb la meva novia. -Parlarem d’Ainoha si no t’importa, ja que crec que ha tots ens va quedar un tema per resoldre, vas poder conèixer als pares de l’Ainoha i et van acceptar? -Doncs la veritat és que fins ara no he pogut parlar amb ells, però el dimarts he quedats amb els pares de l’Ainoha i ella per poder-nos conèixer, la veritat és que estic una mica nerviós, espero que m’acceptin. -Oh d’acord, que tinguis bona sort, de veritat t’ho dic- Respon el presentador -Gràcies -Una altra pregunta que com a mínim vull saber: Fareu un altre llibre sobre el temps de l’oblit? És que amb el bon argument que hi havia en el primer, si hi hagués un segon ens encantaria, ja que sabríem el final de tú i en Carlos. -Dons la veritat és que no ho sé, això depén del escriptor, pregunteu-li a Jordi Sierra, ell us ho dirà Doncs amb això acabem tot, gràcies Tetxu, ha sigut tot un plaer estar amb tu però això ja s’ha acabat! Espero que us heu divertit i que tots haguéssiu agafat apunt sobre el que ha dit Tetxu!, així que amb això ens anem senyors, Adéu i que passin una bona tarda!
    senyors, Adéu i que passin una bona tarda!)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Fem memòria  + (ENTREVISTA A UNA LLEGENDA Avui tenim amb
    ENTREVISTA A UNA LLEGENDA Avui tenim amb nosaltres un famós cavaller de la literatura valenciana, Tirant lo Blanc al qual anem a fer-li unes quantes preguntes relacionades sobre la seva història. Fem memòria: Que va ser el que et va inspirar per ser un cavaller? Tirant lo blanc: El que em va inspirar va ser que fins que era petit veia a grans cavallers lluitar i sortir victoriosos. De tant observar-los, dins del meu cos es va encendre una flama justiciera, que volia lluitar pel bé dels més febles i per la meua pàtria. Fem memòria: Gran resposta, no esperàvem menys d'un cavaller com vostè. La següent pregunta està relacionada amb l'amor. Com un cavaller com vostè, no va poder parlar al principi amb la seva estimada? Tirant lo blanc: A veure com conteste, jove reporter. El tema de l'amor dóna mil vegades més por que les batalles. Ja que una sola paraula pot desgarrar el teu cor i això és més dolorós que ser travessat per mil espases. Fem memòria: No ho entenc, Com pot donar més por això que estar enmig d'una batalla? Tirant lo blanc: No crec que uns joves com vostès entenguen això, ja que estan començant amb el tema del cor, però quan us passi, em donareu la raó. Fem memòria: Pot ser que tingues raó, ja que som massa joves, però amb la nostra curta edat hem descobert coses terribles i belles de l'amor. Després de la teva petita explicació, ens queda clar que fins el cavaller més valent, pot témer l'amor. La següent pregunta es Com es va sentir en rebre la carta del rei d'Egipte? Tirant lo blanc: Bé, Al principi em va sorprendre en llegir el que deia. Fem memòria: Què deia? Tirant lo blanc: El que deia era que em mataria. Quan vaig parlar amb ell em va dir que la seva dama era mes bella que la meva i això m'enfadà més. Em va donar més ganes de lluitar amb ell i sortir victoriós per haver pensat d'una manera tan atroç i amb la meva victòria, demostraria que la meva dama era la més bella. Fem memòria: Com que amb la seva victòria demostraria que la seva dama era la més bella? Tirant lo blanc: Doncs quan entres en l'ardu de la batalla, només pots pensar en guanyar i tornar a banda de la teua dama. En pensar en la teua dama i en la seva bellesa, et donen la força suficient per vèncer tot un exèrcit. Per això tot depèn de quant bella és la teva dama. Fem memòria: Bona resposta la que acaba de dir, que gràcies a l'amor pots superar qualsevol obstacle. I ultima pregunta, ja que ens estem quedant sense temps. Com és que vas creure el que et va contar la vídua malvada? Tirant lo blanc: Al principi no m'ho creia, però quan em va portar a veure la princesa amb el negre en el llit i que el negre li fiqués mà, em va trencar el cor. Ara sé que va ser un parany, però en aquell moment no ho sabia i vaig fer una bogeria que va ser matar al negre, però després abans de salpar, va anar una persona con estava jo , per demanar explicació de per què no havia anat a acomiadar-me de la meva dama. I va ser allí quan li contí tot el que havia fet, i ella em jurà que mai va pasar això, que això només era una dama vestida de negre, per divertir la princesa. Però ja era massa tard i per la vergonya que tenia no vaig poder acomiadar-me d'ella. Però al salpar, el mal clima va fer que tot els navilis s'enfonsessin, crec que va ser causa de Déu que va voler que pagués per tots els meus pecats. Fem memòria: Sorprenent, Com un cavaller com vostè, es va poder dur pel sentiment de l'amor, però abans d'haver fet això no creus que tenies que haver parlat amb la seua dama abans? Tirant lo blanc: Ara que hi penso en fred sí, però la ira em cegà i no vaig poder pensar amb claredat. Fem memòria: Bé, el que hem tret d'això és que primer cal pensar, abans d'actuar. Per ultim Quin consell donaries als lectors que recentment estan entrant, al camp de l'amor? Tirant lo blanc: L'únic que puc dir, és que vagin amb compte, que primer cal pensar i no actuar. Que no creguen a ningú més que a la seva parella, perquè no els passi com a mi. I que gaudeixin de l'amor que no és per sempre, ja que tot té una fi. Bé, el temps s'ha acabat, m'he de marxar. gràcies per haver-me convidat Fem memòria: El gust és nostre, gràcies per haver vingut de tan lluny, només perquè l’entrevistem. Descansa en pau. Fem Memòria, equip de reporters
    en pau. Fem Memòria, equip de reporters)
  • Activitat 2 sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra  + (ENTREVISTA AL PROGRAMA ENTREVISTATS DEL CA
    ENTREVISTA AL PROGRAMA ENTREVISTATS DEL CANAL VIQUILLETRA AL MOSCA Presentadora: Hola bon dia, estem encantats de tenir- los una vegada més com a espectadors a “Entrevistats”. Avuí, tenim un convidat molt especial, aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica amb el reportatge d’ en Marià Zapata, que parla sobre la mala experiència que ha tingut una noia de 17 anys, durant una nit, cosa que la fet que estigui en coma. Doncs avui tenim a la persona que se li ha culpat del fet de que aquesta noia estigui així: “el Mosca” Mosca: Hola bon dia Presentadora: Bé, començem amb l’ entrevista Presentadora: Mosca, ens agradaria saber una mica la seva història Mosca: Doncs és molt senzilla, sóc un noi d’ un barri no molt bo podríem dir i per tal de treure alguns diners doncs em vaig posar en aquest món Presentadora: Quan dius en aquest món, et refereixes a la venta de droga? Mosca: Bé… si. Presentadora: Abans d’ aquella nit, és a dir, la nit en què la Lluciana… en fi, que va estar entre la vida i la mort, havia tingut algun ensurt d’ aquest tipus? Mosca: Cada cap de setmana, els joves surten a passar-s’ho bé, i desgraciadament, alguns moren. Però el cas de la Lluciana, és un cas completament diferent, ells no van comprar més que una pastilla per cada un, mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest Presentadora: Mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest, que vostè s’ hagi assabentat no? Mosca: Si… Presentadora: Vostè és un camell, però el traficant per el treballa, sabia que podria passar això? Mosca: Em penso que no, ell no les fabricava Presentadora: Per què fugia de la policia, en vés d’ ajudar a la noia sabent que la solució estava a les teves mans? Mosca: Tenia por del que em pogués passar, d’ anar a la presó. Però realment, jo estava preocupat per aquella noia Presentadora: Gràcies a Déu, aquesta noia va poder sortir d’ aquell coma i tornar amb la seva família i amics. T’ agradaria donar-li algun missatge a la Lluciana? Mosca: lògicament, es una situació molt delicada i és normal que tant ella com els seus familiars, no em vulguin ni veure amb pintura, però realment jo vull que sàpiguen que jo no volia fer cap mal a aquella noia. i molta gent dirà, si ets camell, et dediques a fer mal a molts joves cada cap de setmana, i bé, la droga no és el més sa, però la meva feina no és controlar el que consumeixen Presentadora: Bueno, el programa està arribant a la seva fi, gràcies Mosca per tanta sinceritat i per haver fet l’ esforç de venir al programa Mosca: moltes gracies a vosaltres pel tracte rebut Presentadora: I a vostes, espectadors, els espero la setmana que bé amb un nou personatge d’ actualitat entrevistat. Moltes gracies per la seva atenció!
    istat. Moltes gracies per la seva atenció!)
  • Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Bonaventura  + (ENTREVISTA AMB MIQUEL I HARMONIA Anem a pa
    ENTREVISTA AMB MIQUEL I HARMONIA Anem a parlar amb Miquel i Harmonia, amics de Vicent Andrés Estellés, i ho farem després del soterrat d’aquest gran home. Entrevistadora: Bon dia xics. Miquel i Harmonia: Bon dia. Entrevistadora: Conta’m Miquel, quina va ser la teua reacció quan t’assabentares que el teu millor amic de la infància va morir? Miquel: En un principi no m’ho creia i quan el meu nuvi m’ho va dir em vaig quedar en xoc. Entrevistadora: Mentres estaves en el soterrat vas veure alguna cosa un poc familiar o estranya per a tu? Miquel: La veritat és que sí, hi vaig veure una xica amb les cames fines i musculoses, em vaig apropar i era l’Harmonia. Entrevistadora: I va ser una gran sorpresa per a tu? Miquel: Per suposat, no la veia des de l’incident del teatre, vaig plorar molt i em vaig alegrar molt al veure-la. Entrevistadora: I que penses ara d’ella? Penses que ha canviat després de tants anys? Miquel: Penses que segueix igual de bonica, ara està molt més alta i prima. L’última vegada que la vaig veure va ser fa molts anys i encara que no ho parega, sí que ha canviat un poc. Entrevistadora: Penses tornar a París o et quedaràs en Burjassot durant una temporada? Miquel: Tornaré a Paris, allí tinc el meu treball i ma casa. Vaig prometre que fins no morira Franco no tornaria a viure en Burjassot i tan sols vaig tornar per al soterrat de Vicent. Entrevistadora: I quan arribes a París què penses fer? Miquel: Tornaré a viure com abans, però amb molta tristesa. A més treballaré més dur per actuar millor i superar-me a mi mateix. Açò és tot. ara començarem amb l’entrevista d’Harmonia. Entrevistadora: Ara conta’m tu Harmonia, quina va ser la teua reacció en assabentar-te que Vicent va morir? Com ho vas saber? Harmonia: Vaig rebre una carta de Vicent en la qual m’explicava com ho estava passant de malament; em vaig quedar molt estranyada ja que creia que ningú sabia on vivia. Al llegir la carta vaig pensar que ja havia mort i per aquesta raó vaig tornar a Burjassot. Entrevistadora: Sabies que anaves a trobar-te amb Miquel? Harmonia: Si, Vicent havia sigut el seu millor amic de la infància i era molt normal que vinguera al soterrat del seu amic. Entrevistadora: I alguna vegada pensares en ficar-te en contacte amb ell? Harmonia: Alguna vegada ho vaig pensar. Vaig veure un cartell a València de la seua companya de teatre, i de l’obra que anava a representar, però no vaig ser capaç de ficar-me en contacte amb ell. Entrevistadora: Perquè no vares ser capaç? Harmonia: Jo pensava que ell estaria molest amb mi per haver marxat tan precipitadament de Burjassot i amb tan de treball em vaig oblidar. Entrevistadora: Els dos haveu sigut molt amics, no crec que estiguera molest amb tu. A què et dediques ara? Harmonia: Sóc entrenadora de futbol femení a València. Entrevistadora: Harmonia, pots contar-nos resumidament tot el que va passar després de l’incident del teatre? Harmonia: És clar. Aquella nit fugírem a València perquè la policia ens buscava per la mort de mon pare, el qual va morir per tant de beure alcohol. Després d’estar uns dies amagats a un hotel i ens compràrem un bitllet de tren cap a Barcelona, allí ma mare i el seu nou marit començaren una nova etapa feliç de les seues vides i jo vaig començar a estudiar per a dedicar-me al món del futbol. Entrevistadora: Moltes gràcies per dedicar-nos el vostre valuós temps, i gràcies per contar-nos els vostres secrets més privats.
    ontar-nos els vostres secrets més privats.)
  • Activitat 2 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy  + (ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA Bon dia,
    ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA Bon dia, avui tenim amb nosaltres a l’ Anne Bordeux, l’ escriptora del llibre de Temps de Miracles. - Hola bon dia, moltíssimes gràcies per convidar-me avui aquí en aquest meravellós programa. És un honor estar aquí amb tots vosaltres. En què et vas inspirar a l’ hora d’ escriure aquest llibre? - Doncs bé, farà cosa de sis anys estava a casa amb la meva mare i mirant algunes fotografies del meu avi quan estava a la guerra, llavors vaig començar a inventar-me una història basada amb una guerra real, arrel d’ aquest fet vaig començar a inspirar-me amb el que avui el llibre de Temps de Miracles. Com se’t van acudir els noms dels protagonistes? - Glòria i Kumail són dos noms totalment diferents, ja que Glòria és un nom d’ origen llatí mentre que Kumail és un nom d’origen Pakistanes. No obstant això, els noms no me’ls vaig inventar, tinc una neboda que és diu Glòria, per a mi és una persona molt especial, i vaig pensar que podia ser la protagonista de la història, mentre que el nom de Kumail vaig pensar que seria un nom curiós per a molts lectors. Per què la major part de la història passa a Rússia? - Perquè la guerra del Caucas és un fet que passa a Rússia, per part de l’ imperi Rus per la conquesta del Caucas nord. Es veritat que escrius llibres per a nens amb dificultats? I perquè? - SI, farà cosa d’ un any vaig començar a escriure comptes per a nens amb discapacitats, bàsicament perquè vegin que tots som iguals, que no existeix cap diferència entre ningú, per això vaig començar a el•laborar llibres per aquests nens.
    çar a el•laborar llibres per aquests nens.)
  • Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Brunamenoyo  + (ENTREVISTA KUMAIL Avui tenim l’oportunita
    ENTREVISTA KUMAIL Avui tenim l’oportunitat de compatir l’experiència d’un viatger molt especial. Descobrirem la seva història i coneixerem totes les seves vivències. De segur que serà una història que no us deixarà indiferents, us ho asseguro. Preparats? Endavant. Benvingut Kumail. És una plaer per a nosaltres tenir-te aquí avui. El plaer és meu. Espero de tot cor que gaudiu una estona amb la meva història i que tingueu el gust de conèixer algunes persones molt significants a la meva vida. Doncs comencem. Diga’m Kumail, on vas viure durant la teva infància? Es podria dir que no tenia casa fixa. Ens movíem de refugi a refugi amb la Glòria a causa de la guerra que es vivia en aquell moment. Qui és la Glòria? La Gloria és la meva companya de viatge, en sentit literal i en el figurat, la vida. Com la definiries? La Glòria és una dona que m’ha ensenyat molt, ella és molt valenta. Tot i no dir-me tota la veritat fins al final, és sincera. És capaç de afrontar qualsevol problema. Per mi la Glòria va ser el millor que m’ha passat. Res del que m’ha passat és comparable amb ella. Sense ella no hagués pogut seguir el meu camí, sempre ha estat allà per ajudar-me quan queia. Els seus consells eren imprescindibles per poder seguir endavant. Resumint, ho va ser tot i ho segueix sent. Vas descobrir que aquesta fantàstica dona era la teva mare… Doncs sí, i va ser una gran sorpresa. Com et vas adonar que la Jeane Fortune no existia, que no era la dona de la història de la Glòria? Sincerament, va ser molt dur després de considerar-me totalment francès, gràcies el meu passaport francès. La primera cosa que vaig pensar va ser anar a buscar a la meva mare, tot i que seguia pensant en la Glòria. Juntament amb la Prudence vaig dirigir-me a Moint Saint Michel, on sobtadament vaig adonar-me que la persona més important per a mi era la Glòria, com una mare. Per mi, ella era la que m’havia cuidat des de petit. Per tant, sense pensar-ho dos cops em vaig dirigir en busca de la Glòria la persona que sempre havia estat al meu costat. Quan vaig estar amb la Glòria, ella va ser la que em va explicar tota la veritat de la meva infància i vida. Així doncs, em vaig sentir orgullós de saber que la Glòria era la meva mare. Com et vas sentir? Vaig sorprendre’m molt, em vaig sentir totalment estrany, com si no conegues la meva pròpia identitat. La Glòria t’explicava la història d’una vida falsa per fer-te creure en alguna cosa en aquells moments tan durs no és així? Sí, la meva infància va ser guiada per una història la qual no era certa però que em feia sentir que tenia esperances i que podia creure en alguna cosa. Mai havies pensat que tot el que t’explicava la Glòria podria ser mentida? La veritat és que sí, sempre havia tingut una sensació estranya per les històries explicades per la Glòria i quan vaig conèixer la meva vertadera història vaig saber que la sensació que tenia era real. Seguint amb els descobriments… Vas assabentar-te que el teu pare era el famós enamorat de la Glòria? Així és, i la sorpresa va ser molt inesperada. Com et vas sentir en conèixer la seva vertadera identitat? Em vaig sentir defraudat. Esperava que en Zem Zem, després de sentir les boniques històries que m’explicava la Glòria que havien passat junts, seria un home formal, un home amb límits, i que sobretot sigués tan increïble com el descrivia la Glòria a través de cada història que m’explicava. Vas aconseguir arribar a França, cert? Va ser un objectiu difícil d’assolir però amb molt d’esforç i paciència ho vam aconseguir. Quin significat tenia per tu arribar a França? Per mi arribar a França era elemental, la Glòria i jo seríem lliures i no ens hauríem de moure més. A més a més també volia conèixer a la “meva mare”, i podria anar-la a veure amb la Glòria. Realment és una història sorprenent i emocionant… Moltes gràcies per la vostra assistència i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per permetrem compartir amb vosaltres les meves vivències.
    mpartir amb vosaltres les meves vivències.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chrisoscarjuli  + (ENTREVISTA TIRANT LO BLANC 1- Qui era Diaf
    ENTREVISTA TIRANT LO BLANC 1- Qui era Diafebus? - En Diafebus era el meu acompanyant i també el meu cosí. Era ell qui en donava consells en els pitjors moments i en protegia fins la mort. 2- Quan va ser la primera vegada que vas veure a Carmesina? - Quan vaig entrar al palau, després de que l'emperador em demanés ajut per a lluitar contra els marroquins. 3- Com et vas sentir al veure-la? - Em vaig sentir maravillat per la seva vellesa, des d'aquell momet em vaig enamorar de ella. 4- Perque vas acudir a Constantinoble? - Degut a que l'emperador em va demanar la meva ajuda per combatir i jo creia que era lo correcte. 5- Per quina raó penses que el rei d'Egipte et va manar a la costa? - A causa de que es va enterar del meu romanç amb la Carmesina i l'enveja el va cegar i va voler la meva mort. 6- Com et vas trencar les cames? - Me les vaig trencar saltant de la finestra de l'habitació de la Carmesina perquè va estar apunt d'eixampar-nos junts allà. 7- Sí, en un futur próxim però el contratemps de la meva enfermetat i de posteriorment la meva mort dintre de l'obra va fer que no em pugués casar amb ella. 8- Et va afectar la mort de la viuda reposada? - No, degut a que ella es va suicidar i això no ho fa ningú cristià a més a més perquè el motiu per el que ho fa va ser l'engany damunt la meva persona sobre un tema molt important com es la Carmesina. 9- De que va morir el germà de Carmesina? - Pel que l'emperador em va dir, va morir en la lluita contra els morors, degut a la seva mort, a la meva arrivada estaveu molt tristos. 10- Quina va ser la raó de la teva mort a la novela? - La meva mort va ser causada per una grau malaltia que em va agafar al camp de batalla, per alló vaig tindre que tornar a Constantinoble amb la meva amada, morit als seus braços.
    amb la meva amada, morit als seus braços.)
  • Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels Mentida cat  + (ENTREVISTA al protagonista de la novel·la
    ENTREVISTA al protagonista de la novel·la MENTIDA: Com et senties dins d’un centre de menors? Què trobaves a faltar? Quan vaig estar dins d’aquella presó em vaig sentir molt sol, crec que mai m’he sentit tan sol. I és que realment ho estava, només m’acompanyaven les quatre parets que m’envoltaven, i els llibres, sobretot els llibres, sort dels llibres. Realment tenia la sensació que la rutina de cada dia m’acorralava i no em deixava ser jo mateix. No tenia ganes d’aixecar-me pels matins, cada dia les mateixes cares, els mateixos ulls que barrejaven la pena i la ira en una sola mirada que em desfeia, els mateixos xiuxiuejos quan passava davant d’altres grups de companys, i els mateixos educadors que pensant que em tranquil·litzarien i em deien -Tranquil, tot anirà bé. Al principi m’aterrava però amb el pas dels mesos em va acabar avorrint, era una sensació horrible. Com és que vas confiar amb la Xènia per explicar-li tot sobre la teva vida, i sobretot la verdadera història sobre la mort de la Marta Villanueva? Quan vaig començar a parlar amb la Xènia de seguida vaig veure que era una noia encantadora, però tenia por del que ella pogués pensar si li deia que estava en un Centre de Menors i per això em vaig fer passar per en Marcel. Al cap de poc temps vaig adonar-me que havia fet les coses malament i vaig decidir explicar-li tot, sense prejudicis, perquè es mereixia saber la veritat i no la volia enganyar més. A través de la manera que m’escrivia els correus notava que podia confiar amb ella i per tant vaig decidir fer el pas i explicar d’una vegada tota la veritat. Necessitava treure-ho de dins, necessitava poder estar tranquil i que algú sabés quina era la veritable història. A més a més la Xènia, encara que no estigués al meu costat físicament, em donava suport moral, sense ella saber-ho, i em va donar un motiu per seguir endavant. Gràcies a ella ara estic fent aquesta entrevista, i estic fora d’aquell lloc, sóc lliure i innocent. Quina era la teva por al moment de dir la veritat sobre l’assassinat? Molts dels metges, jutges o advocats, per no dir tots, pensen que la meva por estava relacionada amb el fet que el Ben em pogués fer alguna cosa perjudicial si jo deia la veritat. Però no és així. No negaré que vaig mentir per por, i tant que en tenia, i molta. Però aquesta por era causada pel simple fet de pensar que podria perdre el Ben. Que si jo no mentia, perdria la persona més propera i més semblant a una família que mai he tingut. En Ben ho era tot per a mi. Era tot el que tenia, tot el que apreciava i tot el que em cuidava. Ell em va estimar com ningú m'havia estimat mai, és cert que a la seva manera, però ho feia, jo ho sé... Jo sabia que si em declarava culpable, seria lliure molt abans que si el Ben confessés. Després d'aquests pocs anys de foscor, podríem ser socis durant tot el que ens quedés de vida, com va dir ell. Oblidaríem el passat i viuríem cada minut del present, sense manca de diners, ni discussions familiars, no hi hauria preocupacions. Però això ja no podrà ser. He de dir que el trobo molt a faltar. No, mentida, el trobo moltíssim a faltar. D'ell he après moltes coses, tant bones com dolentes, però totes elles en part, m'han fet ser qui sóc ara. Així que sí, vaig mentir per por. Però per una por completament diferent al terror, o neguit, sinó per una por irremeiable a la pèrdua del Ben. Com vas sentir-te quan vas veure que en Ben no va venir el dia de visita? Et va fer ràbia, més aviat vas sentir tristesa? Esperava amb ànsia aquell dia, pensava que seria com un petit moment de llibertat en el qual podria ser jo mateix. Tenia unes ganes increïbles de veure el Ben i sentir-me com mesos abans. Al veure que no havia vingut, primerament, em va decepcionar molt. En aquell moment realment creia que després de tot vindria a veure’m, a explicar-me com anava la seva vida últimament, i jo pretenia explicar-li també, tot i que tampoc sabria molt bé què explicar… Després vaig parar a pensar, “realment creus que vindria?”, i vaig sentir-me encara més inútil… Però després de tot l’entenia, en Ben sempre havia tingut una vida molt ocupada i crec que ja ha estat dedicant gran part de la seva vida a mi, i realment no li puc agrair més... Com vas sentir-te quan va morir en Ben? Va ser un moment dur? Quan em vaig assabentar de la mort d’en Ben, al principi no vaig reaccionar. M’ho vaig prendre com si m’estiguessin prenent el pèl. Per res del món me’l podria imaginar mort, sempre havia sabut defensar-se i sortir dels problemes d’alguna manera… Un parell de dies més tard, vaig començar a reflexionar i vaig pensar que potser no havia estat una broma i que ja era hora d’anar-ho assumint. Seguidament, vaig estar uns dies envaït per la ràbia que sentia en aquell moment. Sabia que en Ben sempre s’havia posat en molts problemes però no volia dir que mereixés morir. Al cap d’un mes de la seva mort vaig entrar en la pitjor etapa, la de tristesa, depressió… En Ben era el meu cosí però es va convertir en un germà. Va ser qui em va salvar, es va fer càrrec de mi i em va cuidar durant tota la infància mentre els meus pares no ho feien. Sense ell no estaria viu ara mateix…
    eien. Sense ell no estaria viu ara mateix…)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les tres Maduixes  + (ENTREVISTA. CAMPS DE MADUIXES (Davant de l
    ENTREVISTA. CAMPS DE MADUIXES (Davant de la casa de la Luciana l'entrevistador diu) -Entrevistador: Hola benvinguts al telenotícies nacional. Hem vingut aquí a casa la Luciana que s’està recuperant d’un cop de calor a conseqüència d’una pastilla d’Eva que li va provocar un coma. (El entrevistador truca al timbre i la Loreto obra la porta) -Loreto: Passeu, passeu! Com si estiguéssiu a casa vostra, la Luciana està al menjador descansant. -Luciana: Hola, esperava la vostra visita segui, segui. (El entrevistador seu i diu a la càmera:) -Entrevistador: Avui, com ja havíem dit, farem una visita a aquesta jove i a la seva amiga. Comencem . Quants anys tens? -Luciana: Tinc 19 anys. I la meva amiga també. -Entrevistador: Havies pres mai drogues abans? -Luciana: No, sempre he sigut una persona responsable en aquest sentit. -Entrevistador: I tu Loreto? -Loreto: No, jo a conseqüència de la bulímia fa temps que no surto de festa. -Entrevistador: Aah vale vale molt bé... I com has viscut tot això des de fora Loreto? -Loreto: Bueno bé, quan ho vaig saber em vaig preocupar una miqueta molt. ( La Loreto mira a la Luciana i es riu) -Luciana: Que simpàtica ella... -Entrevistador: I com et va afectar això en la teva malaltia? -Loreto: En realitat molt bé, perquè va ser l’inici de la meva curació. -Entrevistador: A si? Perquè? ¬-Luciana: Doncs perquè ella em va prometre que si jo em despertava ella deixaria de... -Entrevistador: I com ho veu parlar això si es pot saber? -Luciana: Encara que sembli mentida, jo l’escoltava quan em parlava i estava en coma. (El entrevistador fa una cara no creure-ho) -Entrevistador: I quan es va despertar tu que vas fer Loreto? -Loreto: Jo estava amb el Eloy i la Cinta que havíem quedat a casa meva per mirar una peli. I Quan ho vam saber ens vam alegrar molt. -Luciana: Veu quedar sense dir-m’ho? -Loreto: Tu estaves en coma carinyo. -Entrevistador: Bé, no se les veu gaire afectades. (Diu parlant-li a la càmera) -Luciana: Perdona si ho estem passant fatal. -Loreto: Tu de que vas? Vens a riure’t de nosaltres? -Entrevistador: A mi em parles amb un respecte eh maca! -Luciana: Fora de la meva casa ara mateix! -Loreto: si ves-te’n d’aquí i no tornis mai més. (El entrevistador dirigint-se a la càmera diu) -Entrevistador: Ha arribat el moment de la publicitat. (Un cop a fora de la casa de la Luciana diu) Bé aquí acaba el telenotícies d’avui, esperem tots que els joves hageu après una bona lliçó, recordeu les drogues son dolentes.
    lliçó, recordeu les drogues son dolentes.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura  + (ENTREVISTA: '''Alba''': Bona tarda, estem
    ENTREVISTA: '''Alba''': Bona tarda, estem aquí amb el famós personatge del llibre Camps de Maduixes, l'Eloi. '''Sergi''': Hola, molt bona tarda. '''Alba''': Comencem amb l'entrevista. '''Sergi''': D'acord. '''Alba''': Ens agradaria saber quines sensacions va tenir quan la Lluciana estava en coma. '''Sergi''': Primer de tot dir que això li pot passar a tothom i que és una molt mala experiència. '''Alba''': Quina va ser la teva reacció davant l'estat de la Lluciana? '''Sergi''': Primer tristesa, però després al saber que era per culpa d'una pastilla i de gent que jo coneixia vaig sentir una sensació d'impotència i ràbia molt gran. '''Alba''': I respecte la decisió d'ella a prendre la pastilla? '''Sergi''': Doncs, bàsicament jo no podia estar allà en aquell moment i crec que la gent no l'hauria d'haver influenciat. Va estar molt malament, però ja ho haurà après per la pròxima vegada. '''Alba''': I creus que haguessis pogut fer alguna cosa per impedir-ho? '''Sergi''': Jo ja li vaig dir, la vaig avisar molts cops i que per molt que la gent digui que ho facis no et pots deixar influenciar. '''Alba''': I, parlant de la Lluciana, com la vas conèixer? '''Sergi'''i: Doncs la vaig conèixer a un bar però, des del moment que la vaig veure vaig saber que seria la meva parella per tota la vida. '''Alba''': Què intens no? '''Sergi''': La veritat és que sí, però quan veus a una persona així tan especial et dones compte des del principi. '''Alba''': I ella també va sentir el mateix? '''Sergi''': No ho sé, ella diu que al principi no però finalment sí. '''Alba''': Es va enamorar. I com la descriuries? '''Sergi''': Una noia molt llesta, carismàtica i sincerament molt bona persona. '''Alba''': Creus que teniu gustos similars o diferents? '''Sergi''': És una pregunta bastant rebuscada però depèn, com tothom tenim gustos i aficions bastant iguals però algunes totalment oposades. '''Alba''': Com eres abans d'anar al institut? '''Sergi''': No era gaire bon noi, però em vaig adonar que el meu futur era el més important i vaig canviar radicalment. '''Alba''': Com definiries ara la teva situació personal? '''Sergi''': Estressant però a la vegada satisfactòria ja que m'esforço molt. '''Alba''': Ets una persona activa, treballadora? '''Sergi''': Jo em consideraria aquest tipus de persona sí. '''Alba''': Molt bé, gràcies. '''Sergi''': Derres.
    ': Molt bé, gràcies. '''Sergi''': Derres.)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura  + (ENTREVISTA: Alba: Bona tarda, estem aquí a
    ENTREVISTA: Alba: Bona tarda, estem aquí amb el famós personatge del llibre Camps de Maduixes, l'Eloi. Sergi: Hola, molt bona tarda. Alba: Comencem amb l'entrevista. Sergi: D'acord. Alba: Ens agradaria saber quines sensacions va tenir quan la Lluciana estava en coma. Sergi: Primer de tot dir que això li pot passar a tothom i que és una molt mala experiència. Alba: I respecte la decisió d'ella a prendre la pastilla? Sergi: Doncs, bàsicament jo no podia estar allà en aquell moment i crec que la gent no l'hauria d'haver influenciat. Va estar molt malament, però ja ho haurà après per la pròxima vegada. Alba: I creus que haguessis pogut fer algo per impedir-ho? Sergi: Jo ja li vaig dir, la vaig avisar molts cops i qu eper molt que la gent digui que ho facis no et pots deixar influenciar. Alba: I, parlant de la Lluciana, com la vas conéixer? Sergi: Doncs la vaig conéixer a un bar però, desde el moment que la vaig veure vaig saber que seria la meva parella per tota la vida. Alba: Què intens no? Sergi: La veritat és que sí, però quan veus a una persona així tan especial et dones compte desde el principi. Alba: I ella també va sentir el mateix? Sergi: No ho sé, ella diu que al principi no però finalment sí. Alba: Es va enamorar. I com la descriurie's? Sergi: Una noia molt llesta, carismàtica i sincerament molt bona persona. Alba: Creus que teniu gustos similars o diferents? Sergi: És una pregunta bastant rebuscada però depèn, com tothom tenim gustos i aficions bastant iguals però algunes totalment oposades Alba: Molt bé, gràcies. Sergi: Derres.
    des Alba: Molt bé, gràcies. Sergi: Derres.)
  • Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària  + (ESCENA I En una taula propera al mostrado
    ESCENA I En una taula propera al mostrador Rafael, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno juguen a cartes. Cares serioses i, de tant en tant, crits eufòrics del guanyador de la partida. Darrere la barra el propietari del cafè, Libori, neteja uns gots mentre xerra amb Salvadora: SALVADORA: Què, no teniu res més interessant a fer? No hauríeu d’estar a la botiga? Em pensava que fins les vuit no plegàveu, així què hi féu aquí?(a Gallaret, Antonet i Moreno)I, a tu (a Baldiri) no et fa vergonya, sortir de la fàbrica i córrer al bar a jugar a cartes? BALDIRI: (ofès) Per tu és molt fàcil, com que no et passes tot el dia treballant per quatre duros, oi que no? SALVADORA: (mira al carrer i diu a Gallaret, Antonet, Moreno, Rafael, però sense mirar-los) Els joves cada dia esteu més mandrosos. (Entra Rufí, amb la mateixa cara de tristor i decepció que duia des que s’havia quedat a l’atur.) SALVADORA: Amb el dia tan magnífic que fa avui hauríeu de ser al carrer fent alguna cosa de profit. Fent esport, o quedant amb els amics per xerrar a l’ombra d’un arbre. I no gastant-vos els diners en alcohol i apostant al pòquer. Hauríeu de gaudir d’un dia d’estiu tant assolellat i temperat. RUFÍ: Sí, home amb la calor que fa a fora. Libori posa’m una cervesa, sisplau. (Libori assentí amb el cap i li preparà una cervesa) LIBORI: (li dóna la cervesa)Aquí ho tens. I tu (a Salvadora) deixa que facin el que vulguin. Tampoc no aconseguiràs res enfadant-hi. SALVADORA: Sí, és clar. A tu ja et va bé. Com que es passen el matí bevent en el teu bar. Per a tu és un gran negoci. LIBORI: Ei, que tampoc no guanyo tant! Que no hi ha dia que no trenquin alguna cosa i la majoria del que prenen m’ho deixen a deure. Com ahir, oi? (mira a Rufí per fer-li veure que parlava amb ell) No recordes que tampoc vas pagar-me? (Rufí s’encongeix d’espatlles amb indiferència.) LIBORI: Però, quina barra! Quina barra que tens! Quan penses pagar-me? RUFÍ: (es torna a encongir d’espatlles) Quan trobi feina, suposo. (Libori torna al mostrador remugant.) BALDIRI: Libori, porta’m un vermut que acabo de guanyar la partida. RAFAEL: I jo plego. BALDIRI: Ei, ei! Es pot saber a on vas? RAFAEL: Vaig a la fàbrica que m’he oblidat la bossa i he d’arribar abans no pleguin els últims torns que sinó no podré entrar. Escolta Libori, tens idea d’on és la teva filla? En tot el dia no la he vista. LIBORI: No, no ho sé. Deu voltar pel barri, com sempre. Sempre va d’aquí cap allà, sense parar a enlloc ni dir-me res. I mira que li he dit cops que necessito un cop de mà amb la cafeteria però ella res, com si sentís ploure. RAFAEL: D’acord, para de remugar. Si la veus, pots dir-li que he anat a la fàbrica i que ara torno? (Libori afirma amb el cap, enfadat.) ESCENA II (Baldivi, Gallaret, Antonet, Moreno, Libori parlen del Bernat i la Caterina.) BALDIRI: És massa bona noia per ell, no la mereix. MORENO: No hauria d’ haver començat a sortir amb aquesta mala peça! On s’és vist! Una noia tan ben plantada, tan educada amb un noi del carrer com ell. LIBIRI: Bé, si ella l’estima no deu pel que té (que no és gran cosa), sinó per com era... Crec jo GALLARET I ANTONET: Doncs nosaltres pensem que fan molt bona parella, i tant que sí. MORENO: Apa, apa! No digueu ximpleries. (Mentrestant, en una altre habitació, sent la conversa. Però no vol escoltar-ho. Tant li era el que ells pensessin, o inclús el que ella mateixa pensés, l’amor que sent per ell és molt gran. Sense adonar-se, agafa un tros de roba i comença a cosir-lo.) CATERINA: I si ell...no m’estima? No puc parar de sentir tot això que sento ara. Tot el que diguin no m’importa, m’importa ell i no hi és... Que desgraciada em sento en aquests moments! Bojament enamorada d’un home que ha marxat de la meva vida. ESCENA III (S’obre la porta i sona una campaneta que avisa als cambrers de que entra algú. Moreno és l’únic que s’adona de que entren les noies, deixa les cartes i exclama) MORENO: Mira-les, hola noies! ROSA: Hola nois! Què tal? (Mirant amb curiositat) ANTONIET: Apa! És veritat, què hi feu aquí noies? MARIA: Res, venim a veure-us nois! I vosaltres, què tal? BALDIRI: Bé, aquí! No ens veieu jugant al pòquer? GRACIETA: Sí (riu) és clar que us veiem. MORENO: Voleu jugar? ROSA: D’acord, ens hi apuntem! Però només una estona, eh! MARIA: No, jo no vull jugar! MARIA: Perquè no estic d’humor. GRACIETA: Au, va Maria, apunta’t que és molt divertit, i per una partida no et moriràs pas. MARIA: Està bé (diu de mala gana), quan acabeu aquesta ronda ens apuntem. (Rosa i Gracieta afirmen amb el cap.) ANTONIET: No dona, no fa falta que us espereu! Nosaltres parem de jugar i així podeu començar a jugar vosaltres! ROSA: De debò? Moltes gràcies. Bé i, on seiem? BALDIRI: Oh, és cert. Un segon... (Agafa tres cadires de la taula del costat.) MORENO: Va, reparteixo les cartes. (Moreno es disposa a agafar les cartes però Baldiri les agafa abans i comença a fer-se el fatxenda.) MORENO: Va Baldiri reparteix les cartes ja! BALDIRI: Que si home, ja vaig. No t’ho prenguis així. (Reparteix les cartes). MORENO: (Comença la partida. Moreno mira amb un somriure maliciós a la Rosa) Que Rosa, com va? ROSA: Doncs bé, com sempre, per què? MORENO: No res. Bé, com sabràs ben aviat hauràs de dormir al terra. ROSA: Què? Però què dius tu ara? (Una mica indignada però prenent-s’ho amb broma) MORENO: (riu) Ja saps que Salvadora ha perdut els seus diners. ROSA: Sí, i què? MORENO: Sense diners, on penses dormir? (Fa una pausa per descartar cartes i continua) No tindreu diners per pagar la casa! ROSA: Quines ximpleries que dius! No et preocupis per això home! (Amb cara d’haver entès la broma. Segueixen jugant). ESCENA IV ROSA: Ei, Moreno, què fas? Un solitari? MORENO: No, faig uns trucs de cartes. ROSA: Com ho fas això de les cartes? MORENO: Cal tenir una mà molt àgil i molts anys de pràctica. ROSA Segur que és més fàcil del que sembla. MORENO: També sé fer altres coses amb les cartes. ROSA: (encuriosida) Com ara què? MORENO: Puc llegir-te el futur. Mira... ROSA: No, a mi no. No m’agraden aquestes coses. MORENO: Doncs et diré el futur del teu fill. ROSA: (Reflexiona, poc convençuda) No ho sé. MORENO: Sí dona, sí. Les cartes diuen la veritat, mira diuen que...(comença a riure) ROSA: Què diuen? Serà molt intel·ligent, oi? MORENO: Diuen que serà un borratxo i beurà més que jo! (continua rient) ROSA: Ets un imbecil (comença a plorar) LES DONES: Però com li pots dir això, saben que es casa demà! MORENO: Jo no he sigut, ho han dit les cartes (continua rient, sense poder ocultar-ho). LES DONES: Fot el camp d’aquí tros de burro! MORENO: Jo no en tinc la culpa, adéu Rufí (mentre marxa, el Rufí no el sent perquè està dormint) LES DONES: Tranquil·la Rosa no facis cas d’aquest. RUFINA: (entra per la porta) Hola com va tot? ESCENA V RUFINA: (entra enfadada) on està el meu marit? LIBORI: aquí el tens. Però no el despertis, ha begut massa. (Rufina sacseja a Rufí) RUFÍ: Què? Què passa? RUFINA: Què passa? (comença a parlar amb to irònic i a poc a poc es va indignant cada cop més amb el seu marit) Quina barra que tens! Porto tot el dia treballant i tu, no només no t’has molestat en buscar feina, sinó que a més et dediques a gastar-te els diners que jo guanyo. I encara preguntes què passa? RUFÍ: No trobo feina, Rufina. Estic a l’atur des de fa més d’un any. No creus que tinc dret a una mica de diversió? No puc estar tot el dia sense fer res! RUFINA: El meu cap t’ha ofert una feina a la fàbrica. No podries, com a mínim provar-ho. Ja sé que no és gran cosa, que són moltes hores i pocs diners. Però estic cansada de les teves excuses. RUFÍ: Ei, espera un moment jo... RUFINA: Ni un moment ni dos. Estic cansada d’escoltar aquestes històries. Que si et fa mal l’esquena, que si és molt difícil, que si no t’agrada... Ets un gandul, Rufí. LIBORI: Sisplau, podríeu sortir a fora a discutir, he de tancar el bar. RUFINA: D’acord (esbufega intentant calmar-se) sortim al carrer. RUFÍ: Jo no vull anar enlloc, no m’agrada que sempre m’estiguis criticant. LIBORI: Au, va, Rufí. Avui has begut massa, no penses amb claredat. Vés cap a casa i dorm. Demà serà un altre dia. (Rufina l’arrossega al carrer de mala gana. Libori es queda a veure com marxen i llavors tanca el bar i se’n va a casa.) (Entra Caterina per la porta del darrere.)
    (Entra Caterina per la porta del darrere.))
  • Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels San Antonio a secas  + (ESTIMADA CARLOTA : Com va el teu viatge p
    ESTIMADA CARLOTA : Com va el teu viatge per Àmsterdam ?,M´agradaria que et fuese molt ve. Bueno al que anava , estigui parlant amb la teua mitjor amiga i m´ha estat dient que tas anat de viatge a Àmsterdam , per a visitar a un tal koert que vas coneixer en un partit de natació aquí a Barcelona. Espere q la vostra relació , tan sols sea d´amistat . Ja parlarem quan tornes a ta casa. Un Salud: FLANAGAN
    quan tornes a ta casa. Un Salud: FLANAGAN)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Bojoslletres  + (Ei, sóc en Carlos... Si no recordes no pa
    Ei, sóc en Carlos... Si no recordes no passa res, ha passat molt de temps des de l’últim dia que vaig acomiadar-me de tu a l'estació si no em recordes... com va tot per allà? Suposo que segueixes com sempre, cervesa cap aquí, cervesa cap allà, tiu com et va? Em vaig penedir molt per el que va passar al País Basc... Ara ja sóc a casa i estic sol, no tinc a ningú, només era per dir-te si algun dia d'aquests podria passar-me per allà, que os vull veure, i fer una borratxera d'aquelles com en el passat... Òndia, casi se m’oblida!... no et vaig respondre a la pregunta que em vas fer quan el tren va engegar, si, m'agraden i molt, sóc un gran fan... aquí a a Barcelona, d’aquí poc, faran un concert d’ells, vols venir? També pot venir la Ainoha, hi ha llits de sobres. També tinc un nou gos, es diu Ryder, ah, i el que no volia acceptar… un amic meu, en Xavier es va donar un cop contra la taula i es va quedar inconscient i ara esta en coma... no ho se si es recuperara, jo tinc l'esperança de què si, però cada dia que passa en tinc de noves esperances, era com un germà per mi… bé et baix deixen perquè no tinc temps... Ah, i gràcies, esperaré la teva resposta amb il·lusió. PD: ep! Que allò més important que m'ha passat en aquest temps no t'ho he explicat! Vaig conèixer a una noia, ja te la presentaré, també li agraden ''Led Zeppelin''. Gràcies paiu, adéu.
    den ''Led Zeppelin''. Gràcies paiu, adéu.)
  • Activitat sobre Solitud de l'autora Víctor Català, pels Vermells  + (El Pastor. La Mila. Conflictes. L'Ànima. Llegendes. En Maties. Solitud, Victor Català. PRÒXIMAMENT.)
  • Activitat sobre L'ajudant del metge de l'autora Mercè Font, pels Juan-Marc  + (El booktrailer consisteix en un seguit d'i
    El booktrailer consisteix en un seguit d'imatges les quals representen els temes principals de la història narrada. Les imatges que hem escollit han sigut la de unes ombres de persones, les quals representen una mica l’evolució de la novel·la ja que, sobretot al principi, s’incorporen i moren uns quants personatges. En segon lloc hem escollit unes imatges d’un nen estudiant amb un adult al costat, les quals representen el moment de la novel·la en la que en Rafel comença a estudiar amb el doctor Duran, i aquest moment de la novel·la l’hem interpretat com un moment de autosuperació. En tercer lloc hem escollit tres imatges d’un escultor, les quals estan dividides pel booktrailer. Amb aquestes imatges volem representar com una persona pot influir en la vida d’un altre, i, per aquest motiu, la metàfora d’un escultor modelant i esculpint la pedra ens semblava bastant visual. En quart lloc hem escollit imatges de un nen sol per representar la solitud en la que es troba en Rafel tot i que té gent que l’envolta. En últim lloc però no menys important tenim un segment de la pel·lícula En busca de la felicidad. En aquest segment podem veure com Will Smith li diu al seu fill que no permeti que ningú li digui que no pot fer quelcom. Amb aquest segment volem emfatitzar encara més la superació personal que en Rafel duu a terme al llarg de tota la novel·la.
    duu a terme al llarg de tota la novel·la.)
  • Activitat 4 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Sdafsdaf  + (El cafè, 12 de març del 2013 Estimada Cate
    El cafè, 12 de març del 2013 Estimada Caterina, Ja he arribat a Amèrica, m’he allotjat a casa d’un amic. Has rebut la meva carta que et vaig enviar des de Portugal? Perquè no he rebut la teva resposta. Com va la feina al cafè? Suposo que estàs molt ocupada perquè ara només hi ets tu. Com es troba el teu pare? I la teva germana? Encara hi van els amics pescadors al cafè? Digues-los que els he trobat a faltar......sobretot a tu estimada Caterina. Espera’m un any que vindré a buscar-te, potser que vinguis amb mi a viure a Amèrica o que ens quedem al cafè. Com tu vulguis. Espero rebre aviat la teva resposta. Una gran petó, Claudi
    t la teva resposta. Una gran petó, Claudi)
  • Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm  + (El cap de setmana d'abans que passes el su
    El cap de setmana d'abans que passes el succès de la festa com la Lluciana va probar aquella droga. La Lluciana es va trobar a la cafeteria de l'institut a l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la classe de l'Eloi La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per ell i que a pesar de que la noia si volia algo amb ell, ell la va deixar molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquest cap de setmana perquè tenia que estudiar, ella va arofitar i va sortiramb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir probar la pastilla una mica per despitcap a l'Eloi, ella no va calcular tot el que va passar despres, però un cop passat i vist toot el que ha fet l'Eloi per ella li ha quedat més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana s'arrepenteix molt de toto el que ha passat i està ben segura que no ho tornara a fer, tan no confiar de l'Eloi com no torna a probar les drogues.
    l'Eloi com no torna a probar les drogues.)
  • Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm  + (El cap de setmana d'abans que passés el su
    El cap de setmana d'abans que passés el succés de la festa on la Lluciana va probar aquella droga, la Lluciana va veure, a la cafeteria de l'institut, l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la seva classe. La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per a ell i que, tot i que la noia sí volia alguna relació amb ell, ell li havia deixat molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquell cap de setmana perquè havia d'estudiar, ella va sortir amb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir provar la pastilla, una mica per despit cap a l'Eloi, però no podia sospitar tot el que va passar després. Però un cop passat i vist tot el que havia fet l'Eloi per ella, li ha va quedar més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana es penedeix molt de tot el que ha passat i està ben segura que no ho tornarà a fer, tant de no confiar en l'Eloi com de tornar a provar les drogues.
    l'Eloi com de tornar a provar les drogues.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Ardepal  + (El dia de Sant Josep era el dia de la súpe
    El dia de Sant Josep era el dia de la súper-híper-mega-mascletà, amb nou-cents quilos de pólvora que prometien rebentar els timpans dels assistents. A les 12 del migdia, a la plaça de l'ajuntament no hi cabia ni una agulla. La gent esperava amb ànsia, també volien que començara ràpid perquè el temps no acompanyava amb la festa del 19 de març. No hi estaven segurs els pirotècnics de posar en marxa l'orgia decibèl·lica,perquè hi havia hagut un avís d’un atemptat terrorista per a aquest día, però la policia ho tenia tot control·lat. No hi havia cap indici que alguna cosa roïna hi ocorregués en aquesta gran celebració. Tot i seguit, es donà inici a la gran mascletà amb les paraules dites per les falleres majors de València: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!”. Tot anava correctament, tal i com s’havia planejat, però de sobte, en mig de l’espectacle hi va haver una gran estampida de gent. Ningú sabia què estava ocorrent, però quan tot es va calmar la policia va emetre un missatge en el qual deia que un islamista radical de l'ISIS havia atemptat dins del balcó de l’ajuntament, on estaven la presidenta del govern, les falleres majors i alguns famosos i periodistes. Malauradament van perdre la vida dos reporters, una fallera de la cort i tres seguretats que es van llançar cap a la presidenta del govern en un intent de salvar-li la vida, tot i que aquesta va eixir amb vida però es va quedar amb tot el cos ple de sang. Tots aquests van perdre la vida a banda del ja mencionat terrorista islàmic, del qual no sabien com, però hi havia accedit al balcó de l’ajuntament mitjançant una invitació robada a un reporter.
    ançant una invitació robada a un reporter.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Elsocis  + (El dia de Sant Josep era el dia de la súpe
    El dia de Sant Josep era el dia de la súper-híper-mega-mascletà, amb nou-cents quilos de pólvora que prometien rebentar els timpans dels assistents. A les 12 del migdia, a la plaça de l'ajuntament no hi cabia ni una agulla. La gent esperava amb ànsia, també volien que començara ràpid perquè el temps no acompanyava amb la festa del 19 de març. No hi estaven segurs els pirotècnics de posar en marxa l'orgia decibèlica, però finalment, van arriscar-se perquè era l'últim dia. Paral•lelament a les paraules de: 'Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà' el cel es va obrir, els núvols van desapareixer i els sustituia un Sol radiant que pujà les temperatures en un tres i no res. Amb tota la gent que ocupava el balcó i els 37°, una de les falleres de la Cort d'Honor, va començar a sentir-se nerviosa perquè espentaven, cridaven i ella ocupava un espai reduït. Aleshores, li va donar un atac d'ansietat i amb el soroll ningú es vaa donar que aquesta es trobava realment mal.. En el moment del terratrèmol van pujar encara més les temperatures, la fallera no va soportar-ho mes i va caure al terra, morta per un colp de calor. L'alcaldessa i els seus assesors van ocultar-ho..
    dessa i els seus assesors van ocultar-ho..)
  • Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Canés 12  + (El diari de l'àvia: 05/04/1992 Avui he
    El diari de l'àvia: 05/04/1992 Avui he marxat de Sarajevo amb la Mirsada, l'Èldar i l'Asmir. Hem agafat un autobús per anar a l'aeroport i hem deixat en Muris a Sarajevo perquè no deixen sortir els homes del país. 06/04/1992 Ja hem arribat a Sèrbia i per refugiar-nos anem a casa de la Melita i el seu marit en Miroslav, que són periodistes tots dos. A la casa no només hi som nosaltres, hi ha més refugiats. 07/04/1992 Tothom ens mira pel carrer perquè som musulmans i els nostres noms també. Per això hem hagut de canviar de noms als nens. A partir d'ara l'Asmir es dirà Astzo (com un antic rei) i l'Èldar, Edi (diminutiu d'Edward).
    rei) i l'Èldar, Edi (diminutiu d'Edward).)
  • Activitat 4 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm  + (El dibuix de les escenes està ben estructu
    El dibuix de les escenes està ben estructurat i es nota que ha estat molt treballat. A més, també hi ha molta imaginació per representar com es coneixe i com avança la seva relació... És interessant veure com s'imagina els personatges, perquè potser jo el veig d'una altra manera, per exemple, jo a l'Eloi el veia amb una cara més infantil, perquè me l'havía imaginat d'una altra manera. Tot i així, està molt bé com ella s'ha imaginat els seus personatges. En les escenas veiem com passa els temps i com passa la seva relació, el colors estan molt bén utilitzats i gràcies a això dona vida a l'escena En conclusió, m'ha agradat molt el seu treball!!!
    lusió, m'ha agradat molt el seu treball!!!)
  • Activitat sobre Wonder de l, pels Higaldos  + (El llibre ''Wonder'', ens parla sobre un n
    El llibre ''Wonder'', ens parla sobre un nen que es diu August. I aquest nen té una deformitat a la cara. El llibre ens ensenya que perquè algú tingui una deformitat a la cara, no és diferent a tots els altres nens i t'ho pots passar tant bé o encara millor que amb nens sense cap deformitat.
    millor que amb nens sense cap deformitat.)
  • Activitat 3 sobre Wonder de l, pels Higaldos  + (El llibre Wonder, ens parla sobre un nen q
    El llibre Wonder, ens parla sobre un nen que es diu August. I aquest nen té una deformitat a la cara. El llibre ens ensenya que perquè algú tingui una deformitat a la cara, no és diferent a tots els altres nens i t'ho pots passar tant bé o encara millor que amb nens sense cap deformitat.
    millor que amb nens sense cap deformitat.)
  • Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Kiojav  + (El llibre ens mostra la diferència entre l
    El llibre ens mostra la diferència entre la societat antiga, i la societat en la qual vivim actualment, és a dir, mostra que en aquells temps es preocupaven bàsicament de coses nessesàries i totalment importants, i a la societat actual ens preocupem per coses, que si les compare amb les del llibre són tonteries. També et mostra la importància de tindre una bona relació amb la teua família, en el llibre t'ho demostra amb la protagonista, per a ella, la relació amb sa mare és molt important. El llibre ens demostra també l'importància de ser una bona persona, com per exemple la mare, que dóna una llar a unes quantes persones jueves en plena època d'holocaust, posant en perill la seva vida en realitzar un acte il·legal per al pensament nazi.
    ar un acte il·legal per al pensament nazi.)
  • Activitat sobre Plans de futur de l'autor Màrius Serra, pels Mia Mili  + (El llibre que hem llegit com a part de l’a
    El llibre que hem llegit com a part de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana aquest 2n trimestre ha estat Plans de Futur, de Màrius Serra. Va ser publicat l’any 2013 per Edicions Proa, després de guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l’any anterior. Aquesta novel·la recrea el peculiar entorn familiar de Ferran Sunyer. Ferran Sunyer va ser un matemàtic paraplègic que va viure a Catalunya entre el 1912 i el 1967. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles i de la comunitat matemàtica internacional. Un dels objectius del llibre és ressaltar la figura d’aquest català que no ha passat a la història i ha quedat oblidat. Tot i això, el llibre no se centra en la biografia de l’especial matemàtic sinó en el curiós entorn familiar d’aquest. Des d’una edat primerenca, viu només amb la seva mare i els seus cosins. El seu pare i la seva tieta moren a temprana edat. A més, el seu tiet, pare dels seus cosins, marxa inexplicablement de casa. La configuració inestable de la família gira sempre al voltant del Ferri, que és com anomenen els membres de la família al Ferran Sunyer. El seu cosí, Ferran Carbona, és qui l’introdueix en el món de les matemàtiques, ja que ell té una formació en enginyeria. A causa de motius polítics s’uneix a la CNT-FAI, una organització anarquista i s’acaba exiliant a París. A mida que els membres de la família van disminuint en nombre, les relacions es van fent més intenses. Sempre, però, orbiten al voltant del Ferri. Així doncs, són les tres dones restants a la família, les que tiren endavant en Ferran. Àngels, la seva mare (a la novel·la se li dóna el nom de Teresa); i Àngels i Maria Balaguer, les seves cosines. Aquestes dones accedeixen a passar a un segon pla per tal que en Ferran pugui fer un carrera en el món de les matemàtiques. Aquesta entrega absoluta és un dels pilars principals de la novel·la. L’amor que les tres dones tenen pel Ferran supera tota lògica. I és que, sense aquesta abnegació per part de les dones de la família, hagués esta impossible per a en Ferran triomfar en el món de les matemàtiques. Així doncs, per tal d’aconseguir el reconeixement, tres persones renuncien a les seves il·lusions. Aquesta actitud suposa una confiança absoluta en l’altre, ja que cap de les tres dones arriba a entendre mai l’activitat científica del matemàtic. El segon pilar de la novel·la és el sentiment de pèruda i totes les reflexions que se’n deriven des dels diversos punts de vista dels protagonistes de la novel·la. Hi ha diverses morts de progenitors de els dues famílies abans d’hora, de forma, que la família queda una mica “coixa”. A més, el pare dels cosins del matemàtic, desapareix. Aquest últim personatge esmentat, resulta ser, tot i no aparèixer en cap moment de la novel·la, un dels personatges més rellevants. Primer de tot, una de les seves filles té una obsessió amb que és present en la seva vida. Al avançar la novel·la descobrim que, en realitat, el pare ha estat visitant les filles a les nits. És a dir, no són imaginacions de la noia, que es passa la vida pensant que està boja. A més, el pare dels tres Carbona acaba sent també el pare del Ferran matemàtic. La novel·la acaba amb el descobriment del pare mort en unes golfes. Les últimes frases de la Maria són: “Ets l’home que ha omplert la meva vida d’absència. Ni m’espantes ni em commous. Covard!”. Aquesta proclamació demostra fins a quin punt aquesta falta omple la vida d’aquesta família. En el llibre també és tracta d’aquesta falta i pèrdua en molts altre sentits. Es reflexa de forma profunda la falta de suport de la Teresa per a lidiar amb la situació del seu fill, així com la falta d’empenta de les cosines per a fer la seva vida. Finalment, es parla de la falta de suport que rep la família. Al llarg de tota la vida del Ferran Sunyer, mai rep el suport necessari per a desenvolupar la seva activitat en les altes esferes, sinó que, és més aviat ell que ha de buscar-se el vida. Tot i això, mai no els falta forces als membres de la família per tirar endavant. I és potser això el més important de la novel·la, la capacitat de lluita envers les dificultats. La novel·la tracta amb molt tacte un tema que toca molt de prop l’autor: la discapacitat. Màrius Serra va tenir un fill discapacitat, de forma que té integrada i acceptada aquesta condició vital. Podem veure com, des de fora, la discapacitat del Ferran es tracta molt cruelment, fins al punt de negar-li suports econòmics i reconeixements per ser un impedit. Per altra banda, des de la família es mira al Ferran amb admiració. Així, la novel·la compara dos punts molt diferents d’aproximació a la discapacitat. Com que narra la vida sencera de Ferran Sunyer, el llibre té molt rerefons social i històric. Situem a la família en un context burgès, tot i que molt decadentista, ja que en alguns moments arriben a tenir problemes econòmics. Situem també la narració durant la primera meitat del s XX, per tant la guerra i post guerra tenen un gran impacte en la vida dels personatges. El Ferran Carbona fill s’uneix amb els anarquistes, la família ha de canviar de vivenda... Però sobretot, l’impacte recau en la postguerra: els temps de recessió, la negació de la parla catalana, les complicacions d’accées als nivells universitaris causats per la precària situació del país... A més permet veure com la vida té etapes que es van repetint, i tenim la sensació de reviure escenes llegides anteriorment; ens adonem que és un procés cíclic. Finalment, la novel·la també té algunes bromes i jocs de paraules amagats entre línies. Els capítols no tenen una numeració ordinària, sinó que van numerats amb números primers (1, 3, 5, 7, 11...). Un altre exemple és que el llibre comença dient Si les parets parlessin, i ja que el pare visita les filles de nit, es parla d’ell com a pare paret. En conclusió, aquesta és una història d’esperança i superació. Ens dóna un testimoni de que, per molt complicada que pugui ser la vida, sempre hi ha un motiu per a tirar endavant. És un llibre que, tot i reflectir una situació molt dura, transmet una força i il·lusió immenses.
    a, transmet una força i il·lusió immenses.)
  • Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Los squads  + (El missatge principal del llibre tracta de no jutjar a les persones, perquè potser són millors persones. Destaquem els sentiments, l'amistat i sobretot la família. Ho farem amb obre de teatre.)
  • Activitat 3 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name  + (El nostra grup farem unes cuantes escena
    El nostra grup farem unes cuantes escena en la qual el Jonathan Harker arriba al castell del conde Dràcula llavors comenza a veure que hi pasan coses estranyes com per exemple que no hi havia miralls , que dormia dins d’una caixa en un estat de mor, que la Luci te uns símptomes: pàl·lides extrema, debilitat y dos orificis en el seu coll, produïdes per una suposa malaltia , però lo que en realitat li passava a la jove, es que es transforma en vampiressa . D’això tractarà el nostra Booktràiler.
    a . D’això tractarà el nostra Booktràiler.)
  • Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixeres d'en Jordi  + (El nostre Glogster explica d'una manera vi
    El nostre Glogster explica d'una manera visual la vida de la Lluciana (el nostre personatge triat en l'activitat anterior) abans i després del coma, la relació que tenia amb els seus familiars i amb els amics. El nostre Glogster està dividit en quatre parts diferents. La primera part ens explica qui és la Lluciana. El que hem escrit textualment és: "La Lluciana Salas és una jove estudiant de 17 anys. La Lluciana, com ens explica el llibre, queda en coma després de prendre una pastilla d'eva. És una bona estudiant i molt bona jugadora d'escacs. Manté una relació sentimental amb l'Eloi." La segona part ens explica que és una pastilla d'eva, els efectes que té en el nostre cos i com afecta la Lluciana: L'eva és una droga de disseny de la família de l'èxtasi que es pren per via oral. Aquesta pastilla té un efecte estimulant i vigoritzant. Com bé explica el metge del llibre, no se sap com afecta l'eva a la Lluciana, ja que no se sap quina composició té la pastilla. La tercera part, ja ens parla de la relació que tenia la Lluciana amb els seus familiars, és a dir, amb els seus pares (Sr. i Sra. Salas i la Norma, la seva germana). El que hem escrit literalment és: "Quan parlem d'ells, no podem saber ben bé quina relació tenen, però mitjançant la seva reacció podem saber que els pares pensaven que la Lluciana era la millor filla que podien trobar, ja que és bona estudiant i molt responsable. Pel que fa a la germana, podem saber que tenien una bona relació, ja que quan parla amb en Marià Zapata (el periodista) li explica com de preocupada està i el que més desitja és que es recuperi." Finalment, a la quarta part, trobem la relació que tenia amb els seus amics. Aquesta part està dividida en 3 apartats diferents. El primer apartat ens parla de l'Eloi: "L'Eloi és un noi de 19 anys que manté una relació sentimental amb la Lluciana. És un noi responsable i molt estudiós. De tots els amics, és l'únic que el dia de l'accident no surt de festa perquè tenia exàmens." El segon apartat ens parla de la Loreto: "La Loreto és la millor amiga de la Lluciana. Ella és una noia bulímica que lluita per sortir d'aquesta malaltia. Al final del llibre podem veure com la Loreto aconsegueix fer un pas endavant i començar a lluitar realment per la seva vida. I el tercer apartat ens parla d'en Santi, la Cinta i en Maxim: La Cinta i la Lluciana es van conèixer a la cua d'un concert a l'hora de comprar les entrades. La Cinta i en Santi són parella, i en Santi i en Maxim són millors amics. Ells són els que la inciten a pendre la pastilla mentre que la Cinta és la que, durant la persecució, aconsegueix una de les pastilles d'eva del traficant."
    una de les pastilles d'eva del traficant.")
  • Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Xavacans  + (El nostre anunci està basat en l'anunci d'
    El nostre anunci està basat en l'anunci d'Estrella Damm dels Amics de les Arts, "Què tenim?". El personatge que nosaltres hem escollit és l'Arnau, de "Jo el desconegut". En aquest anunci expliquem a grans trets la vida de l'Arnau, la relació que té amb la gent que l'envolta, la seva manera de veure la vida i els seus problemes del dia a dia. QUÈ DIEM EN EL NOSTRE ANUNCI? Què tenies? Que què tenia??? Tenia el cap ple de pardals, tenia uns amics massa superficials. Tenia una rutina que no s'acabava mai, tenia com a millor amiga una cervesa, tenia un amor platònic i no m'atrevia a declarar-m'hi. Tenia uns pares amb qui no m'entenia i tenia una persona dins meu que desconeixia. Tenia poques ganes de viure la vida, tenia escasses il·lusions, tenia una moto més lenta que l'anar a peu i tenia una vida sense motivacions. I ara... Què tens? Que què tinc??? Tinc una vida plena d'emocions, tinc un amic a qui recordar. Tinc una nòvia que no em mereixo i he après el que és ajudar. També tinc avis a qui cuidar i una família amb qui puc confiar. Tinc la sort de gaudir de felicitat... I fins i tot he acollit un gat! Tinc un munt de vivències per explicar. Coses meves, coses bones, que ara tinc. Per descobrir-te a tu mateix... JO EL DESCONEGUT!!! Esperem que us hagi agradat i prepareu-vos pel segon treball que estem preparant!! ;)
    pel segon treball que estem preparant!! ;))
  • Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 2 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 3 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 4 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 5 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 6 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 7 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 8 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 9 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 10 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 11 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 12 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 13 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 14 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 15 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 16 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 17 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 18 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 19 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 20 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 21 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 22 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 23 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 24 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 25 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat 26 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un
    El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
    em afegit música mentre la persona camina.)
  • Activitat sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons  + (El nostre booktràiler és una mena de resum
    El nostre booktràiler és una mena de resum del llibre, tot i que ens hem vist obligats a fer-lo més curt del que voldríem. Està dividit en tres parts, les mateixes que el llibre: Orió, les Plèiades i Plutó, hi presentem diverses situacions en les quals es pot veure el context del llibre i la societat del moment (1799). També hi ha les escenes clau i fem ús d'una música que dóna la sensació de tensió i perill.
    a que dóna la sensació de tensió i perill.)
  • Activitat sobre Dos amics de vint anys de l, pels Andrés Montero i Albert Hernández  + (El nostre llibre, Dos amics de vint anys,
    El nostre llibre, Dos amics de vint anys, és una novel·la molt entretinguda que explica escenes de la vida entre dos autors molt importants de la literatura catalana, i de com aquests recorden les vivències passades quan s'estan enfrontant a la mort d'un d'ells. És una novel·la molt recomanable si t'agraden les obres que relatin històries, sovint amb un punt d'humor. Cal remarcar també que NO són els fets que realment van passar, simplement és una obra de Sebastià Alzamora relatant una història i agafant com a personatges dos personatges històrics.
    m a personatges dos personatges històrics.)
  • Activitat sobre Enxarxats de l, pels Albana  + (El nostre treball consisteix a fer un book
    El nostre treball consisteix a fer un booktrailer sobre el llibre escollit, en el nostre cas, sobre la novel·la Enxarxats. Sinopsi: Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d’aprofitar-se’n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d’aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d’influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la
    s, ara li sembla que intenten manipular-la)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Petazetes  + (El pare és meticulós, dur i estricte, ment
    El pare és meticulós, dur i estricte, mentre que la mare és imaginativa, afectuosa i amable. El seu pare és ucraïnès i la seva mare és polonesa, però van marxar a viure a Alemanya, El seu pare treballa en un taller de màquines i això li va com l’anell al dit perquè requereix precisió i meticulositat, unes habilitats que domina perfectament. La seva mare treballa de cuinera per a una família alemanya rica i ens encanta que sovint porti les sobres del menjar a casa.
    sovint porti les sobres del menjar a casa.)
  • Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Novalians  + (El primer de tot el vostre nom? Em dic Naf
    El primer de tot el vostre nom? Em dic Naftia d’Hongria. Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? Creia que era lo correcte. Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? No, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? Sí. Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços sabrias que pasaria? No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat.
    la decisió de Deu tot això que ma passat.)
  • Activitat 6 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead  + (El primer que vam fer va ser comprar la no
    El primer que vam fer va ser comprar la novel·la i llegir-nos-la. No va ser un treball gaire difícil, ja que el llibre és molt entretingut i és llegeix fàcilment. Un cop ens vam llegir el llibre, vam començar a pensar com podíem organitzar el booktràiler. Teníem una cosa molt clara; el volíem gravar tot nosaltres, sense agafar cap imatge d’internet. Ja que el protagonista de la novel·la encaixava a la perfecció amb les característiques del germà d’una de nosaltres. Vam pensar, que degut a la manera en què esta explicada la història (de manera continuada i per un sol protagonista) quedaria millor si el gravàvem tot, ja que li donaria un punt de vista més versemblant. Vam decidir gravar-lo a Premia de Dalt, ja que la història se situa a Ullastrell, un poblet proper a Terrassa. Premia de Dalt li dona al nostre booktrailer aquesta sensació de poble petit que tant buscàvem. Com ja hem dit anteriorment “La vida sense la Sara Amat” està narrat per un únic personatge, en Pep. Per aquest motiu el nostre vídeo és molt parlat, perquè com tant bé aconsegueix el llibre, volíem que fos el Pep el que ens explica la seva història i la de la Sara. Des de les seves paraules, les seves cites i les seves emocions. Per aquest motiu, hem escollit les cites del llibre que ens han semblat més representatives, les que creiem que explicaven millor l’escènica de la novel·la i ajudaven als espectadors a conèixer millor a aquest personatge que tant arribes a estimar. Perquè quedés més autèntic, només una de les dues fa de veu en off. Una única veu per un sol personatge. La música de fons és tranquil·la, amb molta melodia, per donar encara més sentiment a les paraules. Finalment, en un moment del vídeo, apareixen unes cites del llibre escrites, ja que era obligatori que apareguessin frases dins del booktràiler. Des del nostre punt de vista no queda gairebé, però era una de les pautes per fer un bon treball. Les frases escrites són cites que la Sara diu a en Pep durant la seva estada a Cal Sabater.
    n Pep durant la seva estada a Cal Sabater.)
  • Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo  + (El protagonista d'aquesta novel·la arriba
    El protagonista d'aquesta novel·la arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels pròxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després d'haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, l'atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia d'anar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris perquè en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre que atreia als dos homes i que està amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tambè de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir un sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu que no són tan dolents, però aquest no el creu i la seva relació es fa més tensa del que ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, planegen com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l'atac surt en benefici.
    . La nit arriba i l'atac surt en benefici.)
  • Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo  + (El protagonista daquesta novela arriba a u
    El protagonista daquesta novela arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels próxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després de haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, li atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia danar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris per a que en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre qe atreia als 2 homes i que esta amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tb de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir 1 sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu q no són tan dolents, pero aqest no li creu i la seva relació es fa + tensa del q ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, estrategien com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres, la nit arriba i l'atac surt en benefici.
    , la nit arriba i l'atac surt en benefici.)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Viag  + (El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Ca
    El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Casa de Franciszka Adrian(off) Al principio, quin la Franciszka diu las meus pares que convidarà el comandant alemany a sopar , la mare es neguiteja i diu: Irene ( Preocupar ) ¿Però no és perillós, això? Irene(off) El pare tromba irònic que estiguen amagats just a sota d’on ella soparan Victor(off) El día del sopar, les olors són meravelloses i aixó fa que Ens sentim encara més afamats.La nit anterior , la meva mare em va dir que hauria de ser pacient perquè la Franciszka faria prou menjar perquè també en quedés per a nosaltres. En el nostrils espai , sota la taula, sentim els sorolls de l’àpat que se celebra a dalt. El meu pare fa que sí quan sent parlar el comandant: li reconeix la veu. Guille(off) És estrañy sentir cantar i riure els soldats perquè quan els vèiem sempre tenim un posat seiós i amenaçador. Molts dies després, d’una manera força inesperada, ens arriba la noticia del Damian. Sentim el pes del dolor al damunt i el pare sacseja el cap afligit. La mare m’abraça amb força con si, d’un moment a l’altre, ella també hagués de perdre el seu fill.
    , ella també hagués de perdre el seu fill.)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Arrosalforn  + (El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixie
    El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixien del seu cau, ja pensaven en la seua pròxima víctima. Tenien set de sang. Capitanejats per Gortxa, el més antic dels vampirs i que s’havia convertit en el seu cap, es dirigien cap a Domeus, Hongria. No buscaven a qualsevol, eren massa delicats; xiques joves, sobretots verges, eren el seu objectiu més apreciat. Per fi arribaren, es van sorprendre, no hi havia ningú al poble, estava desert. On estarien els habitants?, es van preguntar. De sobte van veure llums, en un edifici un tant estrany, a l’acostar-se la pregunta va ser resposta, tots estaven en l’església. No era la primera vegada que un grup de vurdalaks buscava les seues preses en aquest poble. La família de Gortxa no va tardar a rodejar l’església, ja que no podien entrar, això suposava cremar-se vius, i per tant la seua fi. Dins l’església tothom estava alterat. Els xiquets atemorits reflectien la por dels adults, les dones ploraven i els homes intentaven demostrar la seua vàlua, cosa que al seu interior no hi tenia res a veure. El sacerdot intentava calmar els sentiments comuns, la por. Ho feia suplicant al seu únic Déu, perquè tots pogueren almenys gaudir del seu diví paradís, el jardí del qual la Bíblia parlava. Els vampirs des de fora demanaven, cada volta més nerviosos, l’ofrena de part del poble d’una víctima de sang innocent, que els satisfaria almenys per una nit. Els habitants estaven més i més nerviosos, no volien perdre un habitant del seu poblat, eren com una petita família. Per altra banda ningú no volia arriscar-se, llavors decidiren sacrificar la vida d’una orfe, muda des de la seua existència, perquè no suposara una gran pèrdua. La xiqueta, enganyada per tots, pensava que es dirigia a l’encontre de la seua mare, a qui mai havia conegut. Quan els vurdalaks la van veure aparèixer fora de l’església la set va mostrar-se en tota la seua esplendor, la xica es va desmaiar i finalment van deixar de sonar les seues pulsacions, ja que aquesta xiqueta patia una forta malaltia. Aquest cadàver va deixar de tindre importància per a la família de Gortxa. Gortxa va espentar el cos inert de la pobre muda contra la porta de l’església, i la va trencar. El poblat va emmudir, no sabien què fer. Els vurdalaks eren cada volta més a prop, volien una altra víctima. Aviat algunes de les persones del poblat van decidir fer una estratagema, posaren aigua beneita en el coll d’un xiquet i li van dir que no li passaria res, ja que estava protegit per Déu. Els vampirs van veure eixir el xiquet de l‘església, i quan anaven a abalançar-se a ell, Gortxa va advertir que s’aturaren, alguna cosa passava, no era normal que els ho deixaren tan fàcil. El seu nét, com que era el més jove de tot el grup, no va poder resistir la seua set i no va tindre la capacitat d’endurar la temptació. Al lliscar les seues puntegudes dents pel coll del xiquet va morir al moment per causa de l’aigua beneita. El xiquet, que pareixia lliure i viu, també va morir, la sang li corria per tot el coll i prompte va fer un toll de sang al voltant del cos que no es feia indiferent a ningú. Els vampirs van embogir, no podien permetre que morira un dels seus. El poblat veia com els vampirs intentaven trencar les vidrieres del temple sagrat, però no podien, la força de Déu no ho va voler. El sacerdot parlà en Gortxa, volia saber què buscaven. Gortxa va respondre que ara volien encara més, ja que la pèrdua del seu nét, el va ficar furiós. El tracte seria el següent: lliurar les deu joves més belles i també verges que posseïen. Gortxa ho tenia ben planejat, perquè el poblat només posseïa nou joves. El sacerdot, confús, sense saber com actuar bé respecte a la situació i el mal humor que en aquell moment recorria per Gortxa, li va oferir les nou i un xiquet. A Gortxa li va parèixer bé, però el poblat es negava a oferir les seues úniques 9 joves, ja que es quedarien sense descendència. El sacerdot els va convèncer que això seria el millor per al poble, perquè així se salvaria la resta i finalment els habitants van cedir. Però les joves es negaven. Els vampirs s’impacientaven, tenien molta set. El sol cada volta hi era més prop. Van tornar al seu cau. La desgràcia es va apoderar d’un comerciant, que va passar prop de l’església. Els vurdalaks es van abalançar sobre ell i el cos va caure inert en pocs minuts, la sang s’apoderava d’ells i rejovenia cada volta més els vampirs de la família de Gortxa. Van tornar al seu cau. Gortxa va preparar una venjança amb els seus dos fills mentre els habitants del poble ja tornaven a les seues cases, estimant que l'amenaça dels vurdalaks havia passat. Llavors Gortxa i els seus fills van aprofitar-s'hi per a llevar la vida i la sang a tots els primogènits del poblat.<br /> <br />
    > <br />)
  • Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aq
    El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aquella maleïda andròmina. Era antiga i al sonar feia un soroll similar al d’un gat vell i malalt. Es va apropar el telèfon a l’orella, com sempre hi havia interferències. -Hola? - va dir la Lluciana amb desgana. -Hola preciosa - la seva veu era melodiosa, com de costum, era l’Eloi. -Què tal? Com portes estudiar per l’examen? -Fatal, hi ha massa temari, se m’està començant a acabar el cafè... - L’Eloi seguia amb la seva llista de desgràcies mentre que la Lluciana deixava escapar el riure per sota el nas. -Tranquil, mai suspens els exàmens, tot i que pel que he escoltat aquest és extremadament complicat. -Per sort encara tinc tres dies per estudiar però és difícil si el Santi i el Màxim no paren de distreure’m dient-me que si vull anar a casa seva a jugar a la play o sortir de festa. Són uns pesats. -Això mateix m’ha dit a mi la Cinta, però no tinc gaires ganes sabent que tu estaràs pencant per culpa d’uns maleïts professors. -Tranquil·la ves i passa-t’ho bé, jo estaré estudiant a casa. La porta de casa va sonar, la Lluciana es va acomiadar de l’Eloi i va sortir corrents a obrir la porta. <<És la Norma, com no… Una altra vegada s'ha deixat les claus. Com pot ser tan despistada?>> Va entrar per la porta, i sense saludar ni tan sols amb la mirada, la Norma es va dirigir amb desgana cap a la seva habitació. Però mentre caminava pel passadís els seus ulls es van dirigir al telèfon, encara despenjat de la trucada anterior. -Hola, que hi ha algú? - Va preguntar esperant escoltar una operadora de Telefònica o Movistar. Com les odiava, sempre eren unes pesades i trucaven a les pitjors hores. -Sí? Lluciana, no havies marxat ja? - Era l’Eloi, la Norma no va poder aguantar-se el somriure i se li van envermellir les galtes. -No...Vull dir si, he anat a obrir la porta.- No tenia ni idea del que estava fent només es deixava guiar per el seu cor, i aquest li deia que havia d’aconseguir a l’Eloi sigués com sigués. Li agradava aquell noi, els seus ulls blaus, la seva melena castanya i la seva actitud burleta com si no l’importés el que la resta pensaven d’ell. Feia temps que li agradava però no s’havia atrevit a dir-li a ningú, ni tan sols a les seves millors amigues, ja que era el xicot de sa germana. La seva germana; més guapa, més llesta i més gran que ella. -Al final sortiràs de festa aquesta nit? - Va preguntar l’Eloi -Tu hi aniràs? -No, ja t'he dit que estic estudiant no m’ho recordis més si us plau - Estava irritat, era normal, ella tampoc aguantava estudiar. -Doncs ja sortiré jo a lligar amb un altre. - La Norma no es podia creure el que acabava de dir, el cor li anava a cent. -Què dius tu ara? - L’Eloi començava a enfadar-se. -Doncs el que escoltes, que ja em buscaré un altre noi, ja que el meu és tan avorrit.- La situació empitjorava i la Norma no sabia com parar. -Vés-te’n a la merda. -No, vés-te’n tu a la merda…- L'Eloi va penjar. La Norma va percebre un moviment i, en aixecar la vista, se li va tallar la respiració. La Lluciana estava al seu costat i havia agafat el telèfon. El va tornar a deixar sobre la taula. La seva respiració era accelerada, era obvi que havia vingut corrents per veure què passava, els seus ulls estaven carregats de fúria quan va començar a escridassar-la. -Es pot saber què feies nena?! -Jo… Jo res... - La Norma estava començant a adonar-se del que havia fet. Havia intentat boicotejar la relació entre la Lluciana i l’Eloi. -Et creus que sóc idiota, o que vaig néixer ahir? Estaves parlant amb l’Eloi. -No..., jo no… - La Norma mentia molt malament i estava segura de que la Lluciana no se la creuria mai. -Què li estaves dient? - El to de veu de la Lluciana pujava per moments. La Norma no va poder resistir més i li va dir la veritat. Cada segon que passava l’aire es feia més dens en aquella habitació, a la Lluciana se li anava enfosquint la mirada, no estava enfadada sinó decebuda amb l’actitud de sa germana. Feia temps que sospitava que li agradava l’Eloi, un noi gran i guapo..., i ella era una adolescent plena d’hormones, s’ho podria pensar, però va preferir creure que ja se li passaria. La Norma sabia que en aquell mateix moment podria estar perdent l’amistat amb la seva única germana, aquella felicitat que havien fet els anys i les nombroses baralles pel comandament de la televisió o per qui utilitzava primer el bany... El telèfon va tornar a sonar. La Lluciana el va agafar i amb un petit fil de veu va començar a parlar. -Sí? digui? -Hola, sóc la Cinta, et passa alguna cosa? Et noto cansada. -No res tranquil·la. -Llavors no m’he de preocupar del que m’ha dit el Santi que li ha dit l’Eloi? - Era una noia massa sarcàstica però veritablement necessitava aquella trucada. -Què t’ha dit exactament? - La seva preocupació augmentava per moments i li començava a fer mal la panxa. -Doncs que us heu barallat, i que li has dit que et buscaries un altre xicot. -Jo no li he dit res, li ha dit la Norma. -No fotis tia! Has de trucar-lo ja, crec que deia que ell sí que es buscaria una altra parella. Tranquil·la ara el trucaré, mira que es burro... com no pot diferenciar entre la meva veu i la de ma germana? -D’acord, doncs perfecte tia, aquesta nit al final véns? -No crec, no estic d’humor. Però si canvio d’opinió ja t'avisaré. Va penjar el telèfon, acte seguit, va fer fora a la Norma del rebedor i va intentar trucar a l’Eloi, però el telèfon només comunicava. Després d’intentar-ho unes tres vegades i deixar-li missatges va decidir parlar amb la Norma. Però la porta de casa es va obrir i va aparèixer la mare amb tot de bosses de la compra. -Hola, la Norma acaba de fer que l’Eloi i jo trenquem. -Però què t’empatolles tu ara, sempre li fots les culpes a ta germana per tot, i és més, aquell noi no et convenia ja t'ho vaig ben dir. -Es pot saber de que parles! la Norma l’ha trucat fent-se passar per mi i li ha dit que em buscaria un altre xicot. - La cara impassible de la mare va canviar de la seva expressió de “ja t’ho havia dit” a “et caurà una esbroncada que ni les monges”. -Norma vine a la cuina!- Semblava el més enfadada possible. - La Norma, que estava atenta a tota la conversa va entrar. - Es pot saber que ha passat amb ta germana? -Jo no he fet res. - Tornava a mentir tot i que sabia que no li serviria de res. -No menteixis Norma! - La Lluciana es va enrabiar encara més i li va donar una bufetada. Durant uns instants es va sentir d’allò més bé, però al retirar-li la mà i veure la marca que li havia deixat a la cara se li va esquinçar el cor. Ella no era així, no era violenta, no… -Fora de la cuina les dos, cadascuna a la seva habitació! - La mare havia arribat al seu límit d’emprenyament, si s’atrevien a dir una paraula més possiblement es trauria una sabatilla. -T’odio - Va dir la Norma i tot seguit es va tancar a la seva habitació. La Lluciana, en comptes de fer cas a la seva mare, va obrir la porta del carrer i va marxar. No portava jaqueta, ni diners, ni tan sols el telèfon. Una llàgrima li va relliscar per les galtes i va caminar fins a casa de la Cinta per anar a una festa, la qual seria la seva última...
    una festa, la qual seria la seva última...)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K.  + (El text és una carta dirigida a la Llucian
    El text és una carta dirigida a la Lluciana i escrita pels seus amics, perquè la llegeixi tan aviat es recuperi. L'objectiu de la carta crec que és que la noia s’adoni de la greu situació en què ella es trobava i el suport que va rebre dels seus amics, cuidant-se els uns dels altres, i el seu xicot, l'Eloi. Quant al missatge, a la carta els amics volen animar la Lluciana i fan comentaris on sembla que li donin molt poca importància al que ha passat, com si no fos perillós tornar a repetir la situació. Això ho veiem en determinats fragments del text. Per exemple, en parlar d'anar a enxampar el noi que li va vendre la droga, l'autor del text treu importància a la urgència de trobar les pastilles per salvar-li la vida:“la setmana que ve anirem tots junts a buscar aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia”. Un altre exemple es veu al comparar l'habilitat de la Lluciana jugant als escacs amb controlar si guanya la vida o la mort: “Només has de pensar que això és una altra i simple partida d'escacs de les que sempre acabes guanyant tu”. La importància del desenllaç de la situació pels amics de la Lluciana sembla que es posi en dubte ja que a la carta diu: “ho estem portant bastant bé”, però després l’afecte que senten per la noia queda patent en dir-li en repetides ocasions que l’estimen i que esperen que es recuperi perquè la troben molt a faltar. Aquests exemples no es corresponen amb el missatge del llibre, on se li dona molta importància i un sentit de perill molt real al fet de prendre drogues, on es parla de forma molt preocupant sobre una situació difícil de controlar que afecta els joves.
    difícil de controlar que afecta els joves.)
  • Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Murkypark  + (Ell llibre és un relat sobre una civilitza
    Ell llibre és un relat sobre una civilització en una realitat distòpica i el protagonista ens escriu en curts capítols els costums del seu poblat. Hi ha unes desaparicions constants i en una desapareix la filla del protagonista Aquest fet portarà a una gran depressió a la família. A causa d'aquesta la dona es posa malalta i acaba morint.
    ta la dona es posa malalta i acaba morint.)
  • Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Els Disbauxers  + (Els Disbauxers em fet una mena de curt sob
    Els Disbauxers em fet una mena de curt sobre el què passa al final de la obra de Romeu i Julieta. Ho em fet d'una forma realista, inventant-nos els personatges i fent un vídeo que sembla que els protagonistes d'aquest fragment es moguin. Esperem que us agradi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.
    adi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.)
  • Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Personesquietes  + (Els pares de Joan, que s’han separat recen
    Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones.
    ls greuges ancestrals entre homes i dones.)
  • Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels PotatoEnterprises  + (Els refugiats són persones i s'han d'acceptar i ajudar.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer  + (Em trobava a la meva habitació llegint una
    Em trobava a la meva habitació llegint una revista de ''top models'' a internet. Feia una setmana que era a Nova York amb la mama i en Diego. Ells mai hi eren, a casa, i jo no sabia pas què fer tota sola. Vaig sortir un parell de vegades a conéixer la ''City'', i tampoc n’hi havia per tant. Els edificis enormes donaven vèrtig només veure’ls; les botigues eren les mateixes que a Sitges però multiplicant les seves dimensions per cinc; la carretera s’atapeïa de taxis grocs i transports de tota mena; bufava una flaire contaminant a combustible i a humanitat; i l’immundicia es passejava pels carrers embossats de gent amb pressa. A més a més, tot era ple de publicitat de tots els tamanys i colors, i el mareig estava assegurat. Vaig trobar a faltar el viatge a Venècia, aquella ciutat tan tranquil·la, plena d’aventures, d’amor… El record d’en Robert em va fer sentir malenconia i em vaig obligar a oblidar-me’n. De cop, l’Skype em va notificar que la Irene estava connectada. ''Oh my god'', la Irene! Potser anava a parlar amb en Joan, el profe de Filosofia, que havia marxat per treure’s un doctorat a la Universitat de Seattle, ja que a Alemanya li sortia molt car. La veritat és que feien bona parella però, és clar, avui dia no és gaire normal -i tampoc no està ben vist- que una alumna surti amb el seu professor. No m’ho podia creure quan la Irene em va convidar a una videotrucada. Vaig acceptar-la. -Hola Andrea! -em va dir entusiasmada. -Hola Irene! -vaig respondre. -Com va tot per Nova York? -Doncs bastant avorrit, en realitat. No hi ha res interessant. -De debò? Quina decepció… Llavors no has trobat un xurri nou? Em vaig quedar flipant. Què era allò d’un xurri nou? Des de quan l’Irene s’interessava per la vida amorosa -o el que sorgeixi- de la gent? -Què va! -vaig contestar- Els americans van a la seva bola i es passen el dia menjant porqueries al McDonald’s. I tu què tal? Em moria de ganes per saber què feia connectada a l’Skype. -Molt bé! Estic segura que no t’imagines on sóc, tia! Tia? ''Hello''? On era la Irene empanadeta que li encantava anar a l’institut? -Emm… A Sitges? -Meeec! ''You’re wrong'' -haig d’admetre que la seva pronunciació era perfecta-. Estic a Nova York! Vaig quedar-me a quadres pixel·lats, en sentir allò. Què coi se li havia perdut a Nova York, a la Irene, que no faltava mai a classe, que s’estimava els llibres tant com en Jimmy els petas i la festa? Cal a dir que feia molt temps que no hi parlava i no sé que se’n feia de la seva vida. D’en Jimmy, vull dir. De totes maneres, ell és un xaval independent i sap cuidar-se sol, i ara mateix la qüestió de la Irene al continent americà és molt més transcendent. -A Nova York? Com és? -En Joan m’ha convidat uns dies a casa seva. Si em punxen no em treuen sang! -En Joan, de debò? No estava estudiant a Seattle? -Sí però té una setmana de vacances i m’ha regalat el vol per poder veure’ns. -Parleu sovint? -I tant! Per sort, el seu trasllat no ha provocat que perdessim el contacte, que era el que jo em temia. Per contra, parlem gairebé cada tarda per l’Skype. Ho sabia! Em va sobtar positivament aquesta nova actitud de la Irene. Semblava enamorada de caps a peus, disposada a viatjar tota sola per veure el seu amor platònic. Si era veritat allò que em contava, aleshores en Joan havia d’estar realment enamorat també. Quina història tan tendra i alhora tan utòpica! -Andrea, volia preguntar-te una cosa… -Digue’m. -Doncs… Volia dir-te… Tu… Tu no ets verge, oi? -No, no ho sóc. Així de clar li vaig deixar anar. Per què ho havia d’amargar? Al cap i a la fi, tothom es va assabentar de la meva aventura a l’hotel de Venècia… Ai, en Robert! Sobtadament, em va inquietar la pregunta de la Irene: és que volia fer un clau amb en Joan? -Per què ho preguntes? -Bé, és que en Joan i jo serem junts una setmana i no sé… Ell és molt més gran que jo i més expert en la matèria, saps el que et vull dir? -No t’amoïnis, Irene -vaig tractar de tranquilitzar-la, pobreta-. Si ha de passar, passarà. Però si no ho vols perquè encara no et veus amb cor, no et coibeixis. Digue-li, si es dóna el cas, i veuràs com et comprèn. Es va crear un silenci una mica incòmode. -Ara bé -vaig continuar-, si ho fas, vigila si no vols tenir un ''baby''… La Irene va somriure amb la meva ximpleria. Vaig alegrar-me de comprovar que se sentia més calmada. Vam estar parlant una estona més, sobre l’insti, Sitges i tota la colla en general, fins que la videotrucada es va tallar a causa de la mala connexió. Ara sí que es posava interessant l’estada a Nova York.
    s posava interessant l’estada a Nova York.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraMarionaLaiaMaria  + (Em vaig dirigir cap en Peter decidida a di
    Em vaig dirigir cap en Peter decidida a dir-li d’una vegada el que pensava més segura de mi mateixa del que havia estat en les últimes setmanes. -Es pot saber què hi fas aquí Peter? Creia que tu i jo havíem acabat. -Jo t’estimo -Però tu vas ser el primer, que sense donar explicacions vas marxar i per si no fos poc, vas començar a sortir amb la Diana, la meva millor amiga. -Si, però mira ara sóc aquí, penedit del què vaig fer i del meu comportament. -Molt bé Peter, però jo no soc cap joc, també sóc humana i sento i pateixo i no penso permetre que tornis a utilitzar-me i jugar amb els meus sentiments com vas fer. -No t’enfadis darling! -No em tornis a dir darling, de fet no tornis a dirigir-me la paraula, s’ha acabat, desapareix de la meva vida. Em vaig girar i em vaig adreçar cap a l’institut on m’esperava en Robert i fins que no vaig escoltar el motor del descapotable no em vaig quedar tranquil·la. En Robert estava assegut al banc de davant de consergeria, em vaig asseure al seu costat, el vaig abraçar i li vaig dir en veu baixa que en Peter ja era història, que s’havia acabat tot i que només tenia ulls per a ell. En Robert em va donar un petó i li vaig demanar que sortíssim d’allà i que anéssim al passeig com els primers dies. Allà em vaig adonar que començava una nova etapa millor que l’anterior juntament amb en Robert.
    or que l’anterior juntament amb en Robert.)
  • Activitat sobre Fantasiant, amor a me descobre de l'autor Ausiàs March, pels Edtlul.lians  + (En aquesta activitat la meva intenció era
    En aquesta activitat la meva intenció era realitzar una composició poètica que englobes diverses èpoques i moviments. Com podem observar en “Lo meu reflex “ he seguit l’estructura utilitzada per Ausiàs March. On hi ha un clar sentiment d’amor i s’utilitza també un senyal en aquest cas Oh amor meu. També faig una referència mitològica amb l’aparició de Cupid i les seves sagetes. En el cas de les “Estacions de la vida” l’he escrit pensant en el romanticisme i els seus tòpics. Tot i que inicialment té el característic to pessimista, que en poema es representa amb la tardor i l’ hivern. Al final he volgut afegir un caràcter positiu explicats amb la primavera i l’estiu. I finalment amb “Vida efímera” volia realitzar una obra del Barroc amb el clar tòpic de Carpe diem. On explico que la vida no és eterna i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.
    a i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.)
  • Activitat 4 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (En Campverd és un pare de familia que viu
    En Campverd és un pare de familia que viu als camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà. No viuen una mala vida, excepte per les desaparicions...
    ala vida, excepte per les desaparicions...)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses  + (En Carles és de la mateixa edat que en Tet
    En Carles és de la mateixa edat que en Tetxu, era alt, bastant fornit i musculós. Els cabells eren llargs, li arribaven a les espatlles. Tenia el ulls foscos, celles rectes, llavis carnosos, mandíbula rodona. En Carles és tímid, tallat, però és molt bon tio. El pare del Carles era molt especial per a ell. Sempre havia estat al seu costat, explicant-li coses, contes, històries. Li ensenyava a llegir, a comptar. Carles va anar a parar en aquell poble ja que havia de buscar al seu avi. Però realment no havia anat al poble a buscar al seu avi, sinó que fa anys enrere havia trobat una carta que el seu pare li escrivia a una noia, dient-li com estava ell, com estava creixen. Carles per totes les cartes que havia estat llegint va descobrir que tenia un familiar en aquell poble, segurament seria la seva mare, ja que en les cartes s’hi podia deduir. Aquella noia era jove, esvelta i ulls clars, uns cabells llargs i llisos. El pare d’en Carles li enviava fotos seves i ella li tornava fotos d’ella. Li deia que estava molt bé, contenta però que tenia ganes de conèixer el seu fill Carles. Quan va veure aquella ultima carta, no va dubtar en fer les maletes i anar a buscar a la seva veritable mare. Tenia moltes preguntes a fer-li ja que tot això li venia de sorpresa, així que no s’ho va pensar dos cops i va marxar a l’aventura. Va posar l’excusa que havia de anar a trobar-se amb el seu avi perquè com que el poble era petit i tothom sabia de tothom, no volia que si la seva mare s’entercava de que estava allà, fugis com ho havia fet fa molt anys enrere, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la
    e, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Irenelesly  + (En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot s
    En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot sol, sense l'Andrea. Va vendre totes les targetes pirata que quedàven i es va comprar un billet d'avió. Li van sobrar molts diners i van anar a l'aeroport en taxi. Després d'esperar dues hores i mitja perquè l'avió es va retardar, va pujar-hi. Al costar d'on seia ell, va veure una noia morena, amb ulls verds i bastant alta. En Jimmy es va quedar embadocat una estona fins que la noia el va saludar: -Hola. - va dir -Hola, em dic Jimmy. -Que viatges tot sol? - va preguntar-li tota sobtada. -Sí, en teoria havia de venir una amiga amb mi, però han hagut diversos problemes i he decidit viatjar sol. I tu? - va respondre tot nerviós. -Jo també viatjo sola, abans vivia a Amsterdam, però em vaig mudar a Barcelona. Fa tres setmanes, em vaig barallar amb els meus pares i tenia pensat tornar a viure allà, però no vaig preparar les coses i vaig encaminar-me a Amsterdam fins que no vaig aguantar més -va explicar-li la noia, -per cert, em dic Noèlia. Em dic Jimmy no va saber que respondre i només li va retornar un somriure. No parava de mirar-la. Fins que ell mateix es va adonar que s'havia enamorat d'ella. Després d'uns quants minuts de silenci, la Noèlia va decidir fer alguna cosa: - I per quina part d'Amsterdam vius? - Pel Nord – va respondre en Jimmy vergonyós. - Jo també! A un poblet al costat d'un museu. -Igual que jo! -es va animar una mica més. Van concretar una mica més on vivien i es van adonar que eren veïns. L'estada en avió se'ls va anar fent més curta a mida que anaven xerrant i agafant confiança. Quan l'avió va aterrar, van baixar i van anar camí a casa seva en taxi. Passàvem els dies fins que van arribar els pares de la Noèlia a Amsterdam i ella va a anar a viure a casa del Jimmy. Vam viure junts diversos anys i fins i tot van pensar de tenir un fill. Al cap de tres anys la Noèlia va quedar prenyada i van tornar a viure junts a Barcelona.
    da i van tornar a viure junts a Barcelona.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala  + (En Tetxu era un nen que passava molts mome
    En Tetxu era un nen que passava molts moments amb el seu pare, tots amb grans records que mai podran ser esborrats de la ment d’en tetxu, com tots aquells instants al cinema, d’excursió els diumenges o dels vespres mirant el futbol. Per ells, haver-se de separar seria molt dolorós, i encara més a causa d’un atemptat. En Tetxu mai podrà perdonar el culpable d’aquells fets ni trobar-hi una explicació raonable; tot i així sabrà com tirar endavant i entendre que en la vida hi ha moments com aquests i s’han de superar. Després de la mort, en Tetxu va quedar molt tocat anímicament, perquè sabia que mai ningú podria tornar-li al seu pare ni arribar-lo a substituir, ja que ell formava part de tota la seva vida. Passat els anys va anar aprenent i a viure sense l’amor del seu pare, a trobar noves persones que el puguin fer sentir emocions plenes i recordar aquells moments. Va conèixer una noia amb la qual sorgir un gran amor i van formar una família. La idea del Tetxu era donar-li i ensenyar-li al seu fill tot el que el seu pare va fer per ell i intentar fer d’avi al mateix temps. Va aconseguir establir una relació amb el seu difunt pare sabent que ja no el tornaria a veure mai més però a través del seu fill podria sentir que estaven tots junts. És un llibre que ens ensenya la importància a estimar totes les persones importants per a nosaltres sense haver de penedir-nos algun dia, i d’aprofitar cada moment amb ells per ser feliços, com en Tetxu, que encara que va ser un cop molt dur per ell es va quedar amb el consol de d’haver demostrat l’amor pel seu pare i no voler tornar enrere en cap moment.
    re i no voler tornar enrere en cap moment.)
  • Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes M3G  + (En aquest glogster, nosaltres hem fet un a
    En aquest glogster, nosaltres hem fet un anunci del nostre programa de televisió anomenat “Maduixes M3G” (en el qual ja vam fer un vídeo en la primera activitat). En aquest anunci, presentem el nostre nou programa, en el qual ens visita el nostre personatge l’Eloi. En aquest, a part de la part escrita i visual, també hi ha un petit vídeo. En aquest anunci, nosaltres us mostrem una petita biografia del personatge que nosaltres ja vam triar en la primera activitat, l'Eloi. La imatge que hi ha en ell és de l’Eloi, que en aquest cas és el nostre company Miquel, com ja va representar en la primera activitat. També hi haurà un petit vídeo, en què la presentadora del programa, la nostra companya Mar, us presenta el programa i explica que hi haurà en el mateix programa. I finalment, hi ha l’enllaç de YouTube del nostre programa, en què podeu veure la primera activitat, l'entrevista que vam fer a l'Eloi. '''El text que hi ha el glogster és: ''' “Benvinguts al primer programa de Maduixes M3G, en el que farem una petita entrevista al noi envejable del moment, ell és… L’Eloi. Aquest noi s’ha fet famós gràcies a història romàntica i dramàtica que va tenir amb la Lluciana. Una història que ha fet la volta al món i ha commogut a milers de persones. El nostre programa serà transmet el divendres 18 de març a les 22 h, a la Televisió de Catalunya. També es pot mirar el programa en el següent enllaç: ''https://www.youtube.com/watch?v=9X_8xl3tjb8 '' Esperem que gaudiu del nostre primer programa!”
    em que gaudiu del nostre primer programa!”)
  • Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Mariona-judit  + (En el nostre booktrailer podreu observar q
    En el nostre booktrailer podreu observar que s'ha dividit en tres grans seccions que acompanyen l'evolució del protagonista. La felicitat dels dies tristos narra els canvis que pateix un noi gairebé adult per l'amor i el descobriment de la vida adulta. Hem volgut dividir en les tres seccions de: - Innocència: l'inici de la narració exposa un noi que encara està molt arrelat al seu món familiar i per molt que no ho vulgui admetre, s'hi sent còmode i prefereix estar-s'hi i ignorar la vida externa. Tot i això, el fet d'enamorar-se li provoca un canvis que l'apartaran d'aquesta innocència adolescent. - Dolor: aquests canvis li provoquen dolor perquè no entén el funcionament d'aquests. De mica en mica va descobrint com el món dels adults és i el que significa fer-se adult. Per tornar a la calma inicial, recorre a diferents mètodes com les drogues i l'alcohol, coses que en realitat l'arrosseguen cap a un dolor més intern. - Canvi: a partir de tantes patacades i de tantes batalles perdudes amb els altres i ell mateix, de mica en mica va assimilant de què va la vida i canvia la seva visió d'aquesta com tots els adults han fet en algun moment o altre.
    ls adults han fet en algun moment o altre.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels SABOPOL  + (En el següent acte, després que la Maria R
    En el següent acte, després que la Maria Rosa assassines al Marçal, els familiars que havien estat trucats per Maria Rosa es presenten i en veure l'espectacle s'horroritzen, i diuen que el més aconsellable és trucar a la policia, però en Badori no li feia cap gràcia, ell l'aconsella fugir tan lluny com sigui possible. Un veí va trucar a la policia perquè estaven fent molt xivarri. La policia en presentar-se el primer que va fer va ser mirar el cadàver, en intentar explicar-ho la policia va fer cas omís de la Maria Rosa, i tenia la intenció d' arrestar-la. Badori, encegat d'amor, va intentar impedir-ho retenint als agents, mentre la Maria Rosa s'escapava per la porta del darrere. Quan estva a molta distància del poble es trobà amb una persona que li resultà familiar. Era l'Andreu. Resulta que no s'havia mort sinó que l'havien apallissat i l'havien donat per mort. En trobar-se els dos, Maria Rosa s'espantà i creu que és una aparició divina i ella en aquell moment passava per un pont i pensava que havia perdut el cap i decideix tirar-se daltabaix del pont.
    p i decideix tirar-se daltabaix del pont.)
  • Activitat sobre Ciutats de paper de l'autor John Green, pels M2julire  + (En el seu últim any d'institut, Quenti no
    En el seu últim any d'institut, Quenti no ha aprovat ni en popularitat ni en assumptes del cor ... Però tot canvia quan la seva veïna, la llegendària, inabastable i enigmàtica Margo Roth Spiegelman, es presenta a la meitat de la nit per proposar-li que li acompanyi en un pla de venjança inaudit. Després d'una intensa nit que revifa el vincle d'una infància compartida i sembla segellar una nova destinació per a tots dos, Margo desapareix deixant rere seu un estrany setge de pistes.
    ixant rere seu un estrany setge de pistes.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Kappa  + (En la història surten dos nois l'Alba i en
    En la història surten dos nois l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys , que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a estar sota l'aigua.
    ls es salven gràcies a estar sota l'aigua.)
  • Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am
    En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord.Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
    indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
  • Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am
    En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
    indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
  • Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat
    En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
    unt de vista en què es visualitza l’acció.)
  • Activitat 2 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat
    En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
    unt de vista en què es visualitza l’acció.)
  • Activitat 5 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat
    En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid i es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
    unt de vista en què es visualitza l’acció.)
  • Activitat sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels 07114.casp  + (En un futur proper i fàcilment reconeixibl
    En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació. Amb un pols narratiu ferm, Enric Herce construeix aquest intel·ligentíssim thriller de ciència-ficció, en què les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals i conspiracions terroristes d’abast mundial. En el tràiler sobre el llibre hem voulgut mostrar el context en el qual es desemvolupa la història com la trama d'aquesta novela distòpica.
    a com la trama d'aquesta novela distòpica.)
  • Activitat 19 sobre Vulcano de l'autor Max Besora, pels Helena Tejitu  + (En un poble aparentment tranquil es produeix una errupció vulcànica. Tothom marxa excepte un home que decideix quedar-se. Al llarg del del vídeo es mostra el creixement continuo de la bogeria del protagonista.)
  • Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels 07018.casp  + (En un racó de Mallorca en l'època actual h
    En un racó de Mallorca en l'època actual hi trobem en Joan, un jove en plena etapa de canvi vital, acostumat a ésser classificat com una mala influència. Juntament amb el seu amic Àngel protagonitzaran una acció trencadora i boja, cremar el bosc matant així a tres persones. Com a desencadenant ens trobarem una història de fugida, amor i identitat personal.
    òria de fugida, amor i identitat personal.)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura  + (Encara no em faig a la idea de que precisa
    Encara no em faig a la idea de que precisament t'hagi passat això a tu. Sé que te'n sortiràs, que podràs llegir aquesta carta que t'escric, ets una noia forta i te'n sortiràs, ho sé. Em convenço a mi mateix de que no te'n aniràs ja que si te'n vas no podré seguir la meva vida sense tu. Et prometo estar sempre amb tu i cuidar-te. No t'imagines quant et trobo a faltar. Ets imprescindible ja ho saps, ets el meu primer amor i l'únic. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagi pensat amb tu, no sé com t'ho fas però dia rere dia em passa el teu record pel cap. Sento un remordiment immens per dins, em culpo per tot el que ha passat i no ho puc evitar. Hagués pogut estar allà amb tu, evitar aquesta desgràcia i poder haver disfrutat amb tu aquella última nit. Tinc por, por de no tornar-te a veure, de no poder admirar mai més aquell somriure ni aquella olor. El perfum que recordava cada matí al despertar-me i el que m'arribava cada dia al veure't. Saps que sempre et portaré a dins i mai t'oblidaré. Espero i desitjo que puguis llegir aquesta carta amb tota la meva ànima, no tinc més desig. No només t'escric això per tot el que t'estimo i t'aprecio, sinó perquè tampoc sé si et tornaré a veure, intento no pensar-hi però al final és inevitable. He vist la cara de preocupació de tots els que t'estimen i et protegeixen, els teus pares, la teva germana, les teves amigues i jo. Estem tots preocupats per tu, encara que sé que si estiguessis aquí amb nosaltres ens diries que ho deixéssim córrer. Tinc tantes ganes d'abraçar-te i de dir-te tot el que sento i tot el que he passat sense tu... No em puc treure la teva imatge estirada al llit de l'hospital sabent que estàs en coma. Penja d'un fil si despertar o morir. Tinc por, molta por. Però és gràcies a tot el que sento per tu el que em fa seguir endavant i tenir esperança. La fe de que tot sortirà bé. Ja saps tot el que signifiques per a mi i et prometo que en sortiràs d'aquesta, és només una mala experiència, un mal record. Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.
    Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.)
  • Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Encara que jo estava segur que havia enter
    Encara que jo estava segur que havia enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba, vaig començar a buscar per tot arreu però no la vaig poder trobar. El cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella quan estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls devia haver estat tan gran que jo en devia haver parat boig. Llavors, de sobte, les paraules que havia dit Morella em va venir com un flaix-back ''Jo sé que tu no m'estimes tant com jo t'estimava, però m'estimaràs després de la meva mort, com mai no m'has estimat abans''. Em van prendre el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, ara impossible de ser trobat enlloc.
    dona, ara impossible de ser trobat enlloc.)
  • Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Encara que, jo estava segur que va enterra
    Encara que, jo estava segur que va enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba. Vaig començar a buscar per tot arreu però no es va poder trobar. Cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls era massa que va resultar boig. Llavors, de sobte, les paraules dites Morella em va venir com un flash-back "Jo sé que tu no em vols tant com jo et volia, però em estimaràs després de la meva mort, com mai m'has estimat des d'abans" . Em van treure el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, que estava ara enlloc ser trobat.
    va dona, que estava ara enlloc ser trobat.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Plusquamperfets  + (Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoque
    Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoquen les preguntes i les respostes són molt bones. L’edició del vídeo ens ha sorprès gratament, la introducció ens ha encantat i els canvis d’escena també. El to de veu de tots dos també es bo. La duració de vídeo es bona també, no es ni molt llarg ni molt curt. El que potser no ens ha agradat tant és que el Dídac està tota l’estona amb la mà a la boca i per tant, no s’acaba d’escoltar perfectament i potser està una mica nerviós, cosa normal en aquests casos.
    ica nerviós, cosa normal en aquests casos.)
  • Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Poorca  + (Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de
    Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de foc, activitat guanyadora de l’any passat i hem observat una sèrie d’aspectes a millorar: - Es necessitaria fer un petit resum o una explicació del llibre a la introducció, si no, en alguns casos, la persona que ho llegeix, no l’acaba d’entendre. - Per fer-la més dinàmica i entretinguda, creiem que es podria haver fet un vídeo o gravació de veu, ja que, si no, sembla una mica pesada, l’entrevista. - Pensem que el principi de l’entrevista és massa ràpid. Podria explicar una mica més qui és l’Ocell de Foc i fer com una introducció més completa. D’aquesta manera queda una mica penjada. - Tot i així, trobem que aquesta entrevista està molt ben elaborada. Les preguntes i respostes estan molt ben pensades.
    untes i respostes estan molt ben pensades.)
  • Activitat sobre Antologia de la poesia catalana de l: Els amants, pels SofiaAyelen99  + (Ens situem a València els anys 50, la Laur
    Ens situem a València els anys 50, la Laura una noia de 18 anys de classe social alta entra a la universitat per estudiar Magisteri. Ella està estudiant obligada pels seus pares, ja que és una de les poques dones que poden accedir a uns estudis tan alts. La majoria de noies a la seva edat estan treballant per portar un sou a casa, o simplement, s’acaben de casar. La Laura no volia estudiar més perquè sabria que no li serviria de res, que d’aquí uns mesos li presentarien un xicot i es tindria que casar. Pare no fa falta que es gasti els diners amb matricules de la universitat -. Li deia la Laura cada vegada que parlaven del tema. No filla, ets la única filla que tinc i vull que et treguis la carrera de Magisteri perquè puguis educar els teus fills millor. Pare, l’educació que he rabut per part vostre ja m’ha servit. L’escola que he anat i he après moltes coses. Era impossible fer entrar en raó en el meu pare. El primer dia de la universitat el recordaré tota la meva vida. Vaig arribar a l’altura de la universitat i, de sobte, vaig veure com tres nois estaven just al costat de la porta. Estaven intentant lligar amb les altres noies que hi entraven i sortien. Quan jo vaig estar a l’altura d’ells hem van dir: Hola bonica, vos anar a beure un cafè amb mi? -. Tenia cara la negra com el carbó, era el típic obrer. Deixa-la que la senyoreta te presa -. Un noi mes o menys arreglat, tenia els ulls blaus com el mar. Ens vam mirar tots dos durant una estona sense dir-nos res. De cop vaig a apartar-la i vaig entrar. Durant tot el matí vaig estar pensant amb aquell noi, mai m’havia passat no poder oblidar a un home. Vaig tornar cap a casa al migdia. Casi tota la tarda la vaig passant estudiant fins de sobte una noia del servei entra: Senyoreta te visita. Jo? -. Vaig preguntar estranyada -. Si m’ha preguntat per una tal Laura i és la única d’aquesta casa. Dili que passí. A la vostra habitació? -. Pregunta rarament. Sí... hi ha algun problema? Es que es un home. Un home?! -. Hem va afirmar amb el cap -. Dili que m’esperi a la sala d’estar. Vaig anar a la sala d’estar amb molta curiositat per saber qui era. Vaig obrir la porta, era ell, el noi d’ulls blaus i portava la meva agenda a la mà. Ell es girà i em dedica un somriure a la vegada hem donava lo meu. Aquest matí se li ha caigut. Moltes gracies! -. Li vaig tornar el somriure -. Per cert moltes gracies per lo que ha fet per a mi aquest matí... si no fos per vostè ara mateix estaria amb el seu amic. No és molèstia per mi -. Li vaig indicar que s’assegués. Com es diu? Hem dic Ian i vostè es diu Laura que ho he vist a l’agenda. Si hem dic Laura i suposo que també ha vist la meva direcció perquè sinó no estaria aquí amb mi. Si... Que estudia? -. Pregunta amb curiositat. Magisteri i vostè? No jo no estudio...tinc un negoci familiar...un bar concretament. On està situat el bar? -. Ell em mira i treu una targeta que me la dona i jo la miro. Algun dia m’hi passaré. Li agradaria venir amb mi el que queda de tarda? D’acord. No podia deixar-lo escapar, sentia que era l’home de la meva vida. Vam passar una estona molt divertida, i si, va passar ens vam besar. Cada dia després de la universitat ens anàvem a dinar junts al seu bar, els seus pares eren molt amables, jo li deia al meu pare que anava amb una amiga a estudiar i a dinar. Sabia que no aprovarien aquesta relació per el sol fet que l’Ian sigues més pobre que nosaltres. Però ja es sap que no es pot ocultar alguna cosa així per més temps i ens van descobrir. Un amic del meu pare va entrar en el bar just quan nosaltres dos ens estaven besant, l’home hem va mirar i va sortir corrents. Sabia que li anava a dir al meu pare. En arribar a casa vaig trobar al meu pare i a la meva mare a la sala d’estar. Crec que ens tens que explicar algunes coses -. Va dir el meu pare seriosament. Jo l’estimo.... -. Son les úniques paraules que hem van sortir de la meva boca. No el pots estimar Laura, no veus que no seràs feliç al seu costat, que tindràs que treballar en aquell bar de mala mort tota la teva vida. Més ben igual, i no tinc perquè treballar en el bar si més no estic estudiant magisteri. Com segueixis amb ell no et penso pagar més els estudis...i no vull que la única filla que tinc es quedi com una analfabeta.... així que demà mateix t’aniràs cap a Londres. Pare, no hem pot fer això, jo l’estimo serè feliç amb ell.... els diners no ho son tot en aquesta vida. No comencis a plorar com una nena petita... les maletes ja estan preparades per demà a primera hora. Vaig anar a l’habitació i vaig veure a la noia del servei, li vaig demanar que li portes una carta a l’Ian que li havia escrit enseguida de rebre la noticia. Dos hores desprès va venir la noia amb una carta d’ell. Al final de la carta hem va escriure un poema molt maco que me l’emportaré amb mi sempre. I aquest poema diu així: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdoni el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València, dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
    ants com nosaltres en son parits ben pocs.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni  + (Ens trobàvem el papà i jo mirant per la fi
    Ens trobàvem el papà i jo mirant per la finestra. Era un dia de pluja, un dia lleig, es respirava tristesa. Vaig sentir una sensació estranya i em vaig apropar a la iaia. -Papà! Vine, la iaia sembla no respirar! -vaig dir entre plors. El papà es va acostar a la iaia i de seguida va comprovar que les meves paraules eren certes. -Un metge, si us plau! Va aparèixer un metge acompanyat de diverses metgesses a l’habitació. Després de pocs minuts les infermeres van sortir on érem el papà i jo. -Sento comunicar-los que la senyora Maria Solà ha mort. Vaig arrencar a plorar i vaig abraçar al papà molt fort. Ens van deixar entrar a l’habitació uns instants per poder visitar-la per última vegada. Pobra iaia, me l’estimava molt. Volia fer una última abraçada a la meva estimada iaia, però va venir la infermera i ens va fer fora, ja que havien de preparar els papers per poder portar-la el tanatori. Vaig creuar la meva mirada amb el papà. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Era la primera vegada que el veia plorar d’aquesta manera. Al cap d’una hora vam baixar a dinar el bar de l’hospital mentre fèiem els últims tràmits. No es va sentir ni una sola paraula amb tot el dinar. Potser era la tristesa, o bé el desconsol. De sobte va aparèixer una infermera i va trencar aquest silenci: -Perdoneu, haig de comunicar-los que la vostra parent ha tornat a tenir pulsacions. -Com que pulsacions?-va dir el papà tot sorprès. -Hem fet varies proves per confirmar el que ens ha semblat la mort de la Senyora Solà. Per sort o desgràcia ella es troba amb estat de catalèpsia. -Ca-ta-ta-le què?-vaig dir estranyada. -Catalèpsia jove. És una malaltia que pot deixar el malalt en estat vegetal en qualsevol instant i després tornar a la normalitat. -Per tant la iaia és viva? Puc anar a veure-la? -Andrea filla, deixa treballar el metge i ja la veurem amb tranquil·litat. -Tranquil senyor, podeu passar a veure-la, nosaltres ja hem fet la nostra feina. - Anem-m'hi doncs papà. -vaig dir tota emocionada. - Encara no he entès ben bé el que li ha passat. -va dir el papà intentant comprendre les coses. - No et preocupis per això ara el que és important és saber com es troba la iaia. -vaig dir jo emportant-me’l cap a dalt. Vam pujar corrents les escales i vam entrar a l'habitació de cop i volta. La iaia tenia el mateix estat, però alguna cosa canviava, respirava per si sola. No m'ho acabava de creure. -Papà, és veritat, la iaia respira! -vaig dir girant-me amb un somriure d’orella a orella. - No m'ho puc creure -va exclamar el pare en veure la iaia. Ens vam abraçar tot d'una. - Iaia, iaia! -vaig exclamar en veure com es movia. - Deixa-la estar, necessitarà diversos dies de descans fins que pugui tornar a portar la vida com abans -va dir el pare tot emocionat. - Però és que... -vaig dir-li al pare intentant fer-li entrar en raó. - Millor deixa-ho estar i sortim de l'habitació. -va dir el pare mentre m'arrossegava cap a fora. Volia sentir parlar a la iaia, ni que fos una paraula, però el pare preferia deixar-la descansar un parell de dies més. L'endemà vam tornar a l'hospital amb ganes de veure-la com una rosa. Pels passadissos ens vàrem trobar la infermera. - Es troba millor? -va preguntar el pare a la infermera. - Sí, sí passin vostès endavant, em sembla haver sentit les primeres paraules, com un xiuxiueig. Vàrem passar tot dos emocionats. - Maria Solà! -va exclamar el pare. -Andrea? -es va sentir una veu molt fina. - No pot ser! -vaig abraçar-la com vaig poder al llit i em vaig quedar adormida al costat.
    llit i em vaig quedar adormida al costat.)
  • Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels El món inexistent  + (Entrevista a Antígona '''Plató de televi
    Entrevista a Antígona '''Plató de televisió Parc Audiovisual de Catalunya, del programa “El Penjat”. Apareixen els dos presentadors i el públic deixa d’aplaudir.'' Presentador: Benvinguts un dia més a “El Penjat”! (aplaudiments) Avui tenim, amb tots nosaltres, una convidada molt especial que ha vingut directament des de Grècia. Ella es considera una persona lluitadora, segura de si mateixa i que vol la pau i la justicia del poble. Està disposada a contestar qualsevol de les nostres preguntes. Presentador 2: Bon dia Jordi, i bon dia a tots vosaltres. Doncs sí! Així és, aquí la tenim. Benvinguda, Antígona! (aplaudiments) Antígona: Bon dia a tots i a totes! És un plaer estar aquí, a Catalunya, amb tots vosaltres. Ha sigut un viatge llarg, però sé que valdrà la pena. Presentador: Igualment, el plaer és nostre. Presentador 2: Bé, què us sembla si anem al gra? Què li sembla l’actitud del rei Creont? Antígona: La veritat és que em sembla una actitud poc adient al seu càrrec; ell és rei i actua com a dictador. No m’agrada gens el que fa amb Polinices i les normes que va imposar amb el seu cos. Presentador: Però... Vostè què creu que hauria d’haver fet? Antígona: (mig plorant) Doncs era la seva decisió com a rei matar-lo o salvar-lo… però si el matava, l’hauria d’haver enterrat i no tirar-lo als extramurs i deixar que se’l mengessin els ocells. (plora desconsoladament) (El presentador intenta calmar Antígona, que sembla força afectada) Presentador 2: Tranquil•la, Antígona, sabem que li costa parlar d’aquest tema... Presentador: Ara bé, de veritat vostè estimava més a Polinices que Eteocles? Antígona: Ui, no, no és veritat! (ara somriu i riu) El que em passa a mi és que sempre defenso el més feble. En aquest cas, era Polinices però si hagués sigut Eteocles també l’hagués protegit. De petits l’havia defensat molts cops a ell també... Presentador: Per què creu que el seu germà ¡a no va respectar el pacte? Antigona: La mateixa pregunta li vaig fer jo. Si ho mirem així, ell és qui es va comportar inadequadament. Segons ell molta gent, de cop, odià Polinices per les seves injustícies i la seva actitud. Eteocles va dir que es va veure obligat a actuar així. Presentador 2: Com és que Eumolp la va ajudar tant? Antígona: (emocionada) Perquè tenim una amistat sincera, i jo l’estimo molt. Ha vingut amb mi fins el final i això no ho fa pas tothom. Presentador: I què ens pot dir del famós rumor de la seva relació? Antígona: Oh no! Una altra vegada això, no! Ell i jo no tenim res! Jo sempre l’he tractat bé i ell m’ho va agrair d’aquella manera. Presentador 2: (somriu) D’acord, d’acord… Presentador: I, per finalitzar la nostra entrevista, l’última pregunta és: està contenta amb el seu personatge? Antígona: Sí molt, en Salvador Espriu va fer un bon treball amb mi (Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments) Presentador: Benvolguts espectadors, fins aquí acabem amb la preciosa Antígona... Esperem que s’ho hagi passat molt bé i que hagi valgut la pena el llarg viatge. Moltes gràcies, Antígona! Presentador 2: (clica l’ull al presentador) I que a tots vosaltres també us hagi agradat! Us esperem la setmana que ve amb l’Eumolp! (s’acomiada d’Antígona) Antígona: Adéu amics! Un gran plaer! Presentadors: Fins la setmana vinent! Apaguen els micròfons, s’aixequen i es posen a xerrar amb el públic i la convidada. Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments de fons.
    ograma “El Penjat” i aplaudiments de fons.)
  • Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels Les escopinyes  + (Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de
    Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de novembre del 1974 tenim l'honor d’entrevistar la Mercè Rodoreda, una gran escriptora de la seva època, autora de grans èxits com Aloma. Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre de l'any1908. És coneguda sobretot com a novel·lista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents.  Molt jove va contraure matrimoni amb el seu oncle, fruit que va donar, el naixement del seu fill amb discapacitat. La seva obra més coneguda és Aloma. Bé,doncs comencem l'entrevista: 1) Per què va contraure matrimoni amb el seu oncle? - Va ser un error però no del tot, ja que gràcies a això, va néixer la persona que més estimo en aquest món, el meu fill. 2) Què va suposar per a vostè -tant com a persona, com a escriptora- que el seu fill tingués una discapacitat mental? -Va ser una sorpresa tan negativa, com terrible. Però també m'ha fet créixer com a persona i com a escriptora. Aquest fet em va ensenyar a ser millor persona amb els altres i sobretot amb mi mateixa. 3) Quines influències a la seva infància van aconseguir que es formés com a persona i escriptora? -Bona pregunta. Em recordo molt bé d'aquells dies en què el meu avi em llegia contes , i intentava educar-me com a persona, ja que jo no havia rebut gaire bona educació, tan sols vaig anar a escola quatre anys. 4) Per tant, d'alguna manera el seu avi li va inculcar la passió per l'escriptura, oi? -I tant que sí, sense ell, mai hagués estat escriptora, ni la persona que sóc  actualment. 5)Per què va haver d'anar-se'n a l'exili? -La meva mare em va recomanar sortir del país immediatament perquè les tropes franquistes avançaven cap a Catalunya i segurament vindrien a buscar-me. 6) I ja per concloure la nostra entrevista, ens agradaria fer-li una pregunta molt atrevida: troba arrogants els membres de l'associació d'escriptors en llengua catalana? -Sí, i tant! Mare meva! Vostè sap? El Miquel Martí i Pol és un d'ells, com molts altres, sempre volen lluir les seves novel·les abans de les meves! S'ho pot creure? Bé, senyora Rodoreda, ja veig que no li va agradar gens ni mica quan va entrar com a membre d'escriptors en llengua catalana. Moltes gràcies i que ens continuï escrivint històries tan interessants, sobretot des d’un punt de vista psicològic.
    obretot des d’un punt de vista psicològic.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Goethians  + (Entrevista a Tirant Aquesta nova secció t
    Entrevista a Tirant Aquesta nova secció tracta d'una entrevista a Tirant, personatge principal de la novel·la Tirant lo blanc. - Hola Tirant! a continuació l'hi farem unes preguntes que l'hi sembla? - Tirant: Em sembla fantàstic! - Tirant que et va fer enamorar-te de la princesa Carmesina? - Realment em vaig enamorar d'ella per la seva forma de ser, és divertida, amable.. que més vol un home d'una dona? és perfecta. - Es nota l'amor que sents per ella, una altre pregunta, consideres a Diafebus com el teu germà? - Diafebus, per a mi és més que un germà, el tinc molta estima. - D'acord un altre, haver-hi: Que sents dintre teu quan veus a Carmesina? - Sincerament sento com si el món s'aturès un instant i pensès, sóc el home més feliç del món! - Tirant és nota que l'estimes! - L'estimo moltíssim! - Tirant respon sincerament a aquesta pregunta: Com veus la relació amorosa entre Estefania i Diafebus? - La veig com una relació d'amor vertader i amb passió, és nota que s' estimen moltíssim. - Molt bé Tirant, un altre, com veus el teu futur amb la princesa? Creus que tindreu fills? - El meu futur està escrit junt amb Carmesina, i l'ho de tenir fills sincerament no et puc respondre a aquesta pregunta. - No pasa res Tirant, veiem, per últim, realment que et va fer arribar a Constantinoble? - Realment no vaig vindre a lluitar per aconseguir terres, realment l'ho que em va fer arribar a Constantinoble va ser l'amor de la princesa Carmesina. - Moltíssimes gràcies Tirant per contestar a les preguntes estem molt agraïts. - No hi ha de que home que vagi bé!
    raïts. - No hi ha de que home que vagi bé!)
  • Activitat sobre Antígona de l, pels N'bocadelletres  + (Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres:
    Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: Hola som N’Bocadelletres i avui entrevistarem Tirèsias, l’endeví de la pròspera ciutat de Tebes! Bon dia, com es troba?''' Tirèsias: Les marees del temps continuen el seu ritme inesgotable i jo ja no tinc lloc en el vaixell que embarca cap a la nova era. Vosaltres, joventut, teniu la responsabilitat de lluitar per un futur millor que el que, lamentablement, nosaltres hem deixat. '''N’Bocadelletres: No és una visió massa optimista! En fi, anem amb les preguntes:''' '''Després de la tragèdia de fa vint anys quan vostè mira enrere què hi veu? ''' Veig les conseqüències d’ incomptables errors del regnat de Creont sobre Tebes, dels quals, el poble encara no s’ha recuperat. Necessitem un nou regnat , amb noves idees , més just i igualitari per a tothom. '''A quina classe de regnat es refereix? ''' Veig un rei que ens torni la pau, que sàpiga agermanar els pobles i ideologies eternament separades per una estela de mort, desídia, fam de poder i luxúria. Un rei que segueixi el llegat d’Antígona. '''Vostè diria que es penedeix de la seva actitud en vers els fets d’ara fa vint anys?''' No hi ha un sol moment que no pateixi les conseqüències d'aquelles decisions . Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat. Potser deu ser que ja sóc un ancià, però em sona una mica còmic que jo solia predir el futur a la gent quan ni tan sols era capaç de controlar la meva pròpia vida . '''Sí pogués tornar enrere què canviaria?''' No canviaria res, el que està fet està fet i jo en el fons he tingut una bona vida. Diuen que si ens quedem vivint en el passat morim una mica cada dia, de manera que el millor que puc fer és posar tot el meu esforç per quan mori deixar un món millor que quan el vaig trobar. '''Si vostè fos el Rei de Tebes què canviaria en relació amb els dos germans Polinices i Etèocles?''' I vostè continua centrant-se en el passat. Miri endavant i no visqui en la infelicitat. No penso contestar aquesta pregunta. '''Amb quins ulls visualitza un futur sense vostè?''' Com he dit, el meu moment ja ha passat. Els vents de canvi s’acosten, per a bé o per a mal, i jo no sóc qui com per dir de quin color es tenyiran els cels davant els canvis i les reaccions humanes. Ens equivoquem, jove. Jutgem, fem mal, abandonem, ens barallem… tot sense raó més que el maleït orgull. Seria fàcil somiar amb un futur brillant, però els humans són com són. '''Posi’s per un moment en el paper d’un jove, un herald de la nova era amb els seus ideals, energia, somnis i il·lusions. Com encararia el futur?''' Somio amb una societat de persones, no de poder. És cert que no som tots iguals, però en lloc d'utilitzar aquestes diferències com a excusa per fer-nos mal i discutir, podríem considerar-les com una benedicció. Persones col·laborant amb persones per un futur millor. '''Es tracta d’ una visió força utòpica.''' Jove, si una cosa se’ns ha inculcat des de petits és a no somiar. Intentaran aturar-te, intentaran limitar-te, intentaran que tinguis les mateixes pors que ells. Però tant la por com els somnis són elements necessaris perquè hi hagi evolució. No econòmica, no tecnològica, no de poder… evolució social. I estic segur que d’aquí a mil·lennis continuarem topant amb la mateixa pedra. Perquè així ha sigut. Perquè així és. Perquè així serà. Només aquells que somiem som capaços d’estendre un sender de llum entre tanta foscor, d’elevar-nos per un moment sobre tota la desgràcia que ens envolta. '''Anem acabant, d’ acord? Admiro la seva manera de pensar i parlar. Alguna última reflexió que vulgui deixar als lectors?''' No m’admiris. L'admiració és el pas més llunyà de la comprensió. En lloc de perdre el temps fixant-vos en com són les altres persones i què tenen que no tingueu vosaltres, penseu en vosaltres, en les vostres il·lusions, esperances i possibilitats, sense descuidar aquells qui estimeu. Si seguiu aquest codi a la vostra manera sereu feliços.
    est codi a la vostra manera sereu feliços.)
  • Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Mata'm  + (Entrevista a la Carme Berguedà La Carme
    Entrevista a la Carme Berguedà La Carme és la dona de l'inspector Lozano i ha accedit a ser entrevistada sobre el cas de la Bàrbara Molina i sobre el seu marit. El senyor Lozano va ser qui va portar tot el cas de la Bàrbara Molina fins a la seva jubilació. Periodista: Bon dia Carme, després de deu anys d'haver resolt el cas de la Bàrbara, com se sent vostè? Carme: Ara per ara, estic bé. M'ha costat acceptar la mort del meu marit. Moltes persones m'han ajudat ha superar la seva mort. Periodista: Després de la mort del seu marit, ha tornat a tenir contacte amb la Núria Solís o amb el pare de la Bàrbara? Carme: Amb el Pep, després del judici, no li he tornat ha veure el pèl, i, sincerament, tampoc en tinc ganes. I amb la Núria Solís, poc a poc hem establert un bona confiança. Ella i jo vam començar a parlar des que vam coincidir a una teràpia poc després de tot lo que va passar. Periodista: Avui, deu anys després dels successos en el cas de la Bàrbara Molina, ha tornat a sentir parlar d'ella? Carme: Ens hem vist un parell de cops. Un dia va venir a casa meva, i vam estar parlant una estona de com ens sentíem i em va agrair tot lo que va fer el meu estimat per continuar mantenint l'esperança que ella estava viva. Periodista: A casa, l'inspector continuava posat en la seva feina? Carme: Sí, no parava mai. Els seus temes de conversa giraven al voltant els seus casos a investigar. Era un home que complia les seves promeses. Periodista: Com creus que hauria estat la seva vida després de la seva jubilació? Carme: Hauria continuat sent el mateix, però estaria orgullós de la seva feina feta, d'haver resolt el cas de la Bàrbara. Periodista: Què creus que va ser l'últim que va pensar de l'inspector abans de morir? Carme: Imagino que es va sentir culpable d'haver confiat amb el Pep Molina, de haver-li explicat masses coses sobre com dominaven el cas. Periodista: Què creu que pensava en Lozano de l'inspector Susqueda? Carme: Que faria molt bé la seva feina, però que ningú arribaria a fer la feina tan ben feta i organitzada com ell. Periodista: Creus que el seu marit va fer bé en aprofitar les seves ultimes hores investigant el cas de la Bàrbara? Carme: Sí, perquè era la seva feina i ho volia acabar de resoldre, però no sabia que hi perdria la vida. Periodista: Doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies, Carme, per haver estat amb nosaltres i haver contestat totes les preguntes. Un plaer. Carme: De res, estic molt agraïda d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.
    a d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.)
  • Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Voltarians  + (Entrevista a la filla del rei d' Hongria
    Entrevista a la filla del rei d' Hongria 1.-Bon dia senyora, com està? -Bé gràcies, contenta de fer aquesta entrevista. 2.-Bé, podria dir-nos el vostre nom? -Sí, es clar, em dic Naftia d’Hongria. 3.-Bé, quina edat té? -Realment aquesta és una pregunta difícil de respondre, uns 550 anys aproximadament. 4.-Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? -Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. 5.-Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? -No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Un munt de coses s’em van passar pel cap. 6.-Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? -Em sentia molt extranyada però jo creia que era lo correcte. 7.-Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? -En aquell mateix instant no, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. 8.-Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? -Sí, bastant, la veritat és que fins i tot jo estaria sorpresa. 9.-Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços et vas quedar sorpresa?Sabrias que pasaria? -No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. 10.-Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? -No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat. Entrevistants: Àlvaro Grau, Isaac Garcia, Bastian Nelson i Adrián Carrasco. Entrevistada: La filla del rei d' Hongria
    Entrevistada: La filla del rei d' Hongria)
  • Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros  + (Entrevista a l’Olga<br /> <br /&g
    Entrevista a l’Olga<br /> <br /> '''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona.<br /> Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abordarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la Creu Roja.<br /> '''Ramon:''' Bona nit.<br /> '''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler.<br /> '''Joaquim:''' Molt bona nit.<br /> '''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga.<br /> '''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat.<br /> '''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària?<br /> '''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells.<br /> '''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina.<br /> ''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”''<br /> '''Joaquim:''' Molt bon dia Olga.<br /> '''Olga:''' Molt bon dia.<br /> '''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas?<br /> '''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dues o tres hores al dia.<br /> '''Joaquim:''' I això què t’aporta?<br /> '''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé.<br /> '''Joaquim:''' Per què vas decidir començar a fer això?<br /> '''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia...<br /> ''“L’avi augmenta el volum del televisor”''<br /> '''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor!<br /> '''Avi:''' Perdona noia!<br /> '''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar, em va agradar i ara, doncs, ja m’he quedat aquí des de fa temps.<br /> '''Presentador:''' I quant temps fa que estàs fent el voluntariat?<br /> '''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys!<br /> '''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi?<br /> '''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic o Federico, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps. Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i...<br /> '''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua?<br /> '''Olga:''' Ara no, espera’t.<br /> '''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista!<br /> '''Àvia:''' Calla i mira la televisió.<br /> '''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides.<br /> '''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà?<br /> '''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat.<br /> '''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent, de què t’ha servit a la teva vida?<br /> '''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre sobre la nostra història més recent.<br /> '''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat?<br /> '''Olga:''' Doncs mira, vaig portar l’Arnau, el meu company d'institut i el vaig enganxar, i després he portat dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis.<br /> '''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat?<br /> '''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar tot el que feia. Ella s’ho va estar pensant molt de temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit, ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals.<br /> '''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies.<br /> '''Olga:''' A vosaltres.<br /> '''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat.<br /> <br />
    m a fer el debat.<br /> <br />)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chikens  + (Entrevista a un personatge: Entrevistarem,
    Entrevista a un personatge: Entrevistarem, per grups, un personatge usant recursos diversos (imatges, àudio, vídeo). Produir un document en el format que es consideri adient que desenvolupi una entrevista a un personatge de la novel•la escollida. L’entrevista ha d’estar enfocada a: conèixer la psicologia/identitat del personatge; donar sentit a com es comporta i actua; aprofundir en la seva història i context social en el marc de la novel•la. Entrevistador- Bona nit senyor Carlos. Carlos- Bona nit. Entrevistador- Sap per què està avui aquí? Carlos- Sí. Entrevistador- Benvolguts espectadors avui el senyor Carlos ens explicarà la seva vivència personal. Entrevistador- Carlos per què vas anar a la presó i què et va impulsar a entrar-hi? Carlos- El meu passat va ser incert, un militant d’ETA va matar el meu pare per error quan jo tan sols era un nen. Entrevistador- I com et vas sentir com van ser les primeres reaccions? Carlos- Va ser un moment dur, a l’inici em vaig trasbalsar però la ira es va acumular en mi i el meu objectiu a la vida es va convertir a fer pagar l’assassinat del meu pare a l’assassí sense escrúpols que ho va fer. Entrevistador- Això et semblava just i ètic? Carlos- No hi pensava amb el just, simplement no pensava, deixava que la ira em conduís. Entrevistador- I en cap moment va creure que malbaratava seva vida? Carlos- No, perquè la ira m’havia encegat. Vostè no sap el que és estar una nit pensant en la cara encaputxada matant el teu pare a sang freda la sensació d’impotència que es sent. Entrevistador- Ja ho crec però que no ho entenc, però el procés fins trobar l’assassí va ser molt llarg com el va afrontar? Carlos- Tenia el cap molt fred i no necessitava a ningú. Al meu cap traginava tranquil•lament un pla magistral tot pensat i calculat. Entrevistador- Senyores i senyors fins aquì el programa d’avui, esperem que el programa us hagi agradat i fins la setmana que ve. Carlos- Adéu, si voleu sabeu més de mí la meva pagina web és wwww.carlos@inventada.mol. Entrevistador- El pròxim dia el camió monstre més gran del mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.
    el mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.)
  • Activitat sobre Antígona de Salvador Espriu, pels Viquillibre  + (Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon d
    Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon dia. Estem aquí una altra vegada transmetent des Ràdio flaix. En aquesta ocasió entrevistarem el Lúcid Conseller. Entrevistador: Hola bon dia, gràcies per haver assistit aquest matí a la nostra petita ràdio. L.C.: De res; és un plaer. Entrevistador: Bé, comencem. Primera pregunta: quina llei o quina acció hauria d’haver dictat Creont en lloc d’executar Antígona i Eumolp, que volien enterrar Polinices? L.C.: Jo crec que aquesta llei va ser molt absurda, que realment Creont es va equivocar en aquesta decisió, ja que Polinices va ser un gran lluitador i no es mereixia deixar-lo així a mercè del voltors. Entrevistador: Vostè qui paper tenia en el govern de Creont? L.C.:Doncs jo com, tots els altres consellers, ajudava a prendre decisions a Creont sobre el que havia de fer o guiar-lo una mica en el seu diguem “ofici”. Entrevistador: Per quina raó creu que Creont va fer que s’enfrontessin els dos germans? L.C.: Doncs bé: això està molt clar. Ell el que volia era tenir poder i manar i si feia que s’enfrontessin, tindria més proper el seu regnat. Li va sortir bé la jugada perquè van morir els dos germans, no un. Entrevistador: Sembla que això ho tenia planejat feia temps, oi? L.C.: Sí, perquè li va sortir molt bé i sense gaire complicacions. Entrevistador: Com creu que ha pesat la mort d’Antígona a la ciutat de Tebes? L.C.: La mort d’Antígona va fer molt mal a la ciutat. D’altra banda, penso que ella hauria manat millor que Creont; la van matar només per enterrar el seu germà i no deixar-lo tirat fora del poble. Entrevistador: Va servir d’alguna cosa la mort d’Antígona? L.C.: En realitat no ha servit de gaire encara que ella va morir feliç i amb l'esperança que amb la seva mort es recuperi el poble, desgraciadament no va ser així. Entrevistador.: Última pregunta, que hauria fet vostè estant en aquesta situació? Quines decisions hauria pres? L.C.: Primer de tot no hauria fet que s’enfrontessin, però si hagués passat hauria deixat que enterressin el perdedor i que tingués un funeral digne. Entrevistador: Bé, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. L.C.: De res. Ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.
    aer. Moltes gràcies per haver-me convidat.)
  • Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes  + (Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bon
    Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial, l’Arnau, un dels personatges del llibre ''Jo, el desconegut'' escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut, Arnau. '''Arnau''':Bones, encantat d’estar aquí. '''Entrevistadora:'''Abans de començar amb l’entrevista farem una petita introducció de què tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història és protagonitzada per un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per a una Associació que ajuda els avis. L’Arnau,en un intent d’estar més temps amb ella, entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment quan ell cuidarà a un avi ,anomenat Ramon, que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat , Arnau? '''Arnau:''' sí, quan vulgueu. '''Entrevistadora:'''Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol de la novel· la va estar encertat per part de l’Antoni? '''Arnau''':Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( riu una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi, el centre del món era l’Olga i no jo. Però, gràcies a ella i en Ramon, m’he descobert a mi mateix. '''Entrevistadora:''' És per això que dius que no et coneixies? '''Arnau''': sí, perquè penso que si estimes a algú, has de procurar estar atent per a ell o per a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I sí, jo crec que em vaig passar de límit. Si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un error, perquè, si no et coneixes tu mateix, no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia a mi mateix. '''Entrevistadora:''' Abans d’ explicar als teus pares qui era en Ramon i què feies per ell, com pensaves que s’ho prendrien? '''Arnau''': Doncs jo creia que no els faria gaire gràcia que cuidés d’una persona més gran que jo, ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet que sóc menor i tinc les meves obligacions. I, a la meva edad, haig de centrar-me en els estudis i només en ells. Ja que, si un adolescent no té estudis, el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO, no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava, del Ramon, no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell, sinó per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts. '''Entrevistadora''': En això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts. (puja la música) (s’acaba poc a poc la música) '''Entrevistadora''':Ja tornem a ser aquí! Continuarem l’entrevista amb l’Arnau. Estàs preparat? '''Arnau''': ÉS CLAR! '''Entrevistadora:'''Què senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu? '''Arnau''': sentia ràbia i dolor. Ràbia pel fet que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “És que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber què has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà… Sempre és culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal, vulguis o no. '''Entrevistadora:''' Què vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Què significava ell per tu? '''Arnau:''' Se’m va caure el món a sobre, completament.Suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per a tu. Per a mi, en Ramon era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor i, malgrat que estigués malament, jo no em pensava que acabaria tot tant ràpid... '''Entrevistadora:''' Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més? '''Arnau''': Personalment, la part de la història que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga i, quan em va deixar aquell llibre. Per a mi, tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi i volia el millor per a mi des d’aquell instant, com jo per a ell. Se’l troba a faltar.. '''Entrevistadora:''' Cert, quan una persona et fa sentir especial i llavors la perds sense poder acomiadar-te’n, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé, Arnau, aquí acaba l’entrevista! Esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres. Moltes gràcies! '''Arnau''': Gràcies a tu, m’ha encantat. fins una altra! '''Entrevistadora:''' Estimats espectadors, aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altra! Comentari sobre l'activitat guanyadora de l'any passat:
    re l'activitat guanyadora de l'any passat:)
  • Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Beffos d'M  + (Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Es
    Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Esteve Gravadora: Ariadna Pinel Guió: Víctor Esteve; Ariadna Pinel; Alex Ihlenfeld; Marta Agudo •Entrevista -Marta: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a J, l’amic del protagonista del llibre de Lolita Bosch. Bon dia J! -Víctor: Bon dia. -Marta: Apa, comencem doncs! Díguem J, com vas notar a M el seu últim dia de vida? -Víctor: Bé, el vaig notar una mica alterat. Va contestar a la professora d' Ella i no acostuma a fer-ho. Li vaig preguntar diverses vegades si estava bé, però em va respondre que ell sempre estava bé. -Marta: Eres conscient del que passava a casa d'M? -Víctor: Mai em va comentar res, no sé si era que no tenia la confiança suficient per explicar-m'ho. -Marta: Com t'ha afectat la seva mort? -Víctor: Des de la seva mort estic molt trist, però m'ha fet reflexionar. El fet que el pare mati els seus dos fills i la seva dona i esperi a la policia bevent-se una tassa de cafè diu molt d' ell. -Marta: Com afrontaràs la vida a partir d'ara? -Víctor: Intentaré no mirar enrere, però sense oblidar-ho. No vull que aquesta tragèdia es torni a repetir mai més. -Marta: Un plaer tenir-te a l'Entrevista del Dia. -Víctor: De res. El plaer és meu. -Marta: Doncs això és tot per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.
    per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.)
  • Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Bonet  + (Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar?
    Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? Ah sí, ens vas parlar dels anticonceptius! Ara voldria que ens parlares de l'avort, ja que això també impedeix l'embaràs. Carlota: Sí, però l'embaràs no solament pot ser interromput de manera provocada, també pot ser natural, per alguna circumstància de la dona. Entrevistador: Ens expliques les formes provocades? Carlota: És clar! En primer lloc, l’avort induït. Aquest tipus d’avort, segons l’OMS, és l’avort provocat però la mateixa dona, o per altra persona la qual la dona li haguera dit. Dins d’aquest tipus d’avort, trobem l’avort legal, es a dir, quan l’avort és provocat per alguna persona especialitzada, i que aquesta pràctica estiga dins de la llei despenalitzat del país. Aquest avort se sol provocar quan la vida de la dona és en perill, per violació, o per alguna malformació del fetus. Entrevistador: Doncs, l’avort il·legal és quan es practica sense complir aquestos requisits. Carlota: Sí, i també quan es practica de manera perillosa, en circumstàncies perjudicials per a la dona. Entrevistador: I com és això de quan l’avort és natural? Què ocorre? Carlota: Bé, l’avort natural o espontani és la pèrdua de l’embrió les primeres vint setmanes de gestació. Entrevistador: I què factors intervenen per a que això ocorra? Carlota: Solen ser circumstàncies de la dona, coses que li poden causar alguna situació d’estrés o d’angoixa. Entrevistador: L’edat també pot ser un factor d’aquest avort? Em refereix, el cos, a certa edat no està acostumat a tal procés, i menys si està en vies de desenvolupament. Carlota: Clar que sí, de fet, les dones amb més edat, poden concebre perfectament. Té més possibilitats una dona de 40 anys que una dona de 20 anys. Però, amb cada xiquet que tens, el risc augmenta, encara que tingues més edat. Entrevistador: N’hi ha algun factor més que puga interferir en aquest procés? Carlota: Els més freqüents són que l’òvul no haja sigut ben fecundat o que l’espermatozou o l’òvul tinga unes xifres equivocades de cromosomes. Entrevistador: Carlota, que símptomes comporta l’avortament? Carlota: Pot causar un sagnat inesperat, hemorràgies , infeccions, perforació de l’úter , perforació d’intestí, dolors abdominals mes forts que els de la menstruació i algunes vegades desmais. Per no parlar de sentiments com tristesa, ràbia.. Entrevistador: Mare meua i açò no pot provocar problemes emocionals, psicològics i psiquiàtrics? Carlota: Clar que sí, l’avortament provoca seriosos problemes emocionals com: Remordiments: la majoria de les dones que van avortar van tindre sentiments de remordiment per la falta del fill que “deuria haver donat a llum”. Ansietat i depressió: les adolescents són més propenses que les dones adultes a partir de les seqüeles psicològiques y per últim també pot causar síndrome post-avortament, no ni ha dubte que la pràctica de l’avortament provoca greus tensions. La dona posseïx un instint matern dau per la mateixa naturalesa.Violentar-lo significa acumulat traumes que a vegades es manifesten poc després , però altres vegades queden latents i exploten anys més tard, en les formes més inesperades com a patologies i reaccions psicològiques anòmales. Entrevistador: Hi ha molta gent que no pot tindre fills i recorren a l’adopció. Carlota: En aquest cas les famílies fan un tramite de papers i normalment depenent de les condicions, se li solen da però sol tardar prou de temps i en qualsevol altre cas està la situació dels homosexuals però a ells els sol costar més i parlarem d’açò quan vos compte les característiques del homosexuals. Entrevistador: Aproximadament quants xiquets han sigut adoptats en els últims anys? Carlota: Més de 60.000 xiquets van ser adoptats a Espanya entre 1998 i 2011. Entrevistador: Bé Carlota, canviant de tema, ens pots parlar sobre l’homosexualitat? És que ens tens intrigats! Carlota: Clar que sí, al meu llibre parle de l’homosexualitat, però no vull endinsar-me molt al tema. l’homosexualitat està formada amb gais i lesbianes també, perquè a vegades quan parlem d’homosexualitat solament ens referim als gais i aquest és un error ja que les lesbianes també estan dins de l’homosexualitat. Entrevistador: Al llibre també posa 6 característiques d’aquest tema, pots recordar-las? Carlota: Ah si ja me’n recorde és a on posava l’informe número 11. No vaig a nombrar totes perquè com antes he dit no vol endinsar-me molt, vaig a nombrar les que més m’han cridat l’atenció. L’orientació sexual no es tria. Tan normal és ser heterosexual com homosexual. Etc. Entrevistador: Bé Carlota i per últim tens que parlar de l’adopció homosexual, no? Carlota: L’adopció homosexual es més costosa ja que tenen que fer més tramitació de papers… És legal a 25 països, però a Espanya no. A altres 9 països l’admeten de vis obliqua al permetre que només un dels membres de la parella adopte com a fadrí. Entrevistador: Molt bé Carlota, això és tot per hui, ha sigut una agradable entrevista, ens hem d’acomiadar. Espere tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!
    re tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Dunlop  + (Era el dia de la super-mega-híper-mascletà
    Era el dia de la super-mega-híper-mascletà a la ciutat de València, tots estaven molt il·lusionats per la mascletà, sobretot l'alcaldessa , que el primer que va fer és beure's una botella de vi abans de començar. Tots coneixien que l'alcaldessa tenia fama de borratxa, però quasi ningú s'ho creia. Quan era l'hora que ella donara el discurs de començament de la mascletà, va eixir al balcó presidencial amb una botella de vi en la mà i tot seguit va procedir a parlar: -''Falleres i fallers, os anime a que dejéin, dejeis pasar el fred del verano el fred de l'hivern i busquem el caloret, el caloret faller, el caloret... sin duda el caloret de foc i la flama, el caloret faller, tenim que buscar la llegada de... la arribada de la fiesta fallera ¡Tots junts!''- va exclamar alçant la botella de vi- ''¡Ja estem en falles! OTRA VEZ ¡Ja estem en falles! Senyor pirotècnic ja pot encendre la super mascletà para que toh lo món vinga a València.'' La mascletà va començar i no es veia ni escoltava res, sols el sons dels petards. En la balconada de l'ajuntament la fallera major no parava de riure. L'alcaldessa es va apropar a ella amb la botella i li va dir: -''¡¿Y tu de qué te ríes!?''- I li va estampar la botella de vi en el cap La fallera va caure morta, l'alcaldessa i els seus sequaços van córrer per ocultar tot el que va passar i ningú va saber què va passar amb la fallera. Tothom la va criticar després del discurs, van fer cançons parodiant el discurs de "el caloret faller", fins i tot van canviar d'alcalde en la ciutat pel ridícul que va fer i per estar implicada en casos de corrupció. Va passar un any i la fallera que tots van creure que havia desaparegut, va ressucitar buscant venjança...
    paregut, va ressucitar buscant venjança...)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller  + (Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro
    Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres. Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar. - Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot. - Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”. - Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir. - Però… - Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit. En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier… - I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això? En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer. En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres. El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez. - Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar. I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró. La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura. - Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon. En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez? - Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible. - Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps. Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França. En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país. Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França. Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta. Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys. - Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli? Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell. Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
    ía va acabar treballant per l’Àlex Castro.)
  • Activitat sobre Enxarxats de l'autora Carme Torras, pels Marimar Cárdenas  + (Es basa en un llibre de gènere tecnològic on es poden veure els successos extranys en torn a la tecnología que li passen a una noia un cop arriba al seu nou treball.)
  • Activitat sobre El violí d'Auschwitz de l'autora Maria Àngels Anglada, pels Literats  + (Esperem que us agradi. Aquesta activitat pretén complementar la que prèviament havien penjat el grup Carquinyolis. Gràcies per la activitat inicial!!!)
  • Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els CaleroMasGafis  + (Esta presentació ha sigut realitzada pel g
    Esta presentació ha sigut realitzada pel grup els cabuts.El grup els cabuts esta format per Carlos,David i Jorge. És un llibre en el que se parla sobre la sexualitat. En ell podem aprendre moltes coses sobre les dones i la seua sexualitat també hem aprés coses que li agraden a les dones. Als alumnes de l'institut Oleana és un llibre que ens ha agradat molt perquè hem aprés prou sobre els preservatius els mètodes de com no deixar embarassades a les dones i de tindre compte a l'hora de practicar qualsevol tipus d'interacció sexual. També podem donar-nos compte de l'edat dels personatges. Te molta intriga sobre el sexe i gràcies a este llibre podem aprendre coses molt interessants i fins i tot coses que desconeixem totalment sobre el sexe o les dones. La nostra opinió és que la història no pot ocórrer en la realitat perquè al principi del llibre no és molt real, però la resta del llibre ens ha agradat molt.
    ò la resta del llibre ens ha agradat molt.)
  • Activitat 4 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t
    Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
    e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
  • Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t
    Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
    e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
  • Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t
    Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
    e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels Mel  + (Estimada Alba, T’escrivim des de l’Instit
    Estimada Alba, T’escrivim des de l’Institut Carles Vallbona. Hem llegit la teva història en el llibre ''Mecanoscrit del segon origen''. Sabem que has tingut una vida molt dura i complicada, i estem molt impressionades perquè ets una noia molt forta, valenta, llesta i espavilada, que sempre et busques la vida com pots, per poder sobreviure en les pittjors circumstàncies. Pensem que no totes les persones de catorze anys farien tot el vas fer tu per sobreviure, es quedarien assegudes plorant per les seves desgràcies, però tu vas continuar la teva vida com si tot fos normal per millorar-la en el futur. Vas saber cuidar molt bé d’en Dídac, però al final no va poder sobreviure a les desgràcies de la vida. Ens alegrem que hagis sobreviscut a la catàstrofe, tenies unes condicions molt complicades i tu has trobat la solució a cada problema que tenies. Al principi, semblava que no us en sortiríeu, però a mesura que anem llegint descobrim que us esteu adaptant a aquesta nova vida, tot i les seves complicacions. Per sort vau trobar refugis on conviure i un tractor que us va fer de transport. Vau ser prou llestos com per conrear algunes plantes per alimentar-vos. Quan l’extraterrestre va arribar a Terra i tu i en Dídac estàveu sols a totes ens va agafar por que us passés alguna cosa i vam patir fins que per sort vas ser valenta i vas acabar amb ell, va ser en aquell moment quan vam descobrir que estàveu preparats per sobreviure en aquelles condicions. Esperem que, siguis on siguis, estiguis molt bé, i que sàpigues que nosaltres estem amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.
    amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Rondallers  + (Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des
    Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des del campament de supervivents. Aquesta carta te l’ha deixat un soldat que rondava per la zona, et volem comunicar que la invasió extraterrestre ha quedat eradicada i dins de tres mesos tornaran per revisar com està el planeta. A nosaltres no ens poden detectar ja que estem molt ben camuflats.<br /> Com esteu vosaltres? Nosaltres estem bé, tenim de tot: menjar, dutxes, camps de futbol i teatres. Us anirem a veure dintre de poc per donar-vos menjar i tot el que necessiteu.. Aquí en el campament parlen molt bé de vosaltres, de com sobreviviu, de la paciència de l’Alba i de com combateu contra els extraterrestres. Quan vau veure l’extraterrestre a tots se’ns va accelerar el batec, pensàvem que aquell extraterrestre tenia ulls al clatell però es veu que no, el que va fer l’Alba va estar molt bé ja que el Dídac va poder investigar el cadàver amb la seva companya. De totes les aventures que heu passat, la més bonica va ser quan el Dídac va deixar anar la seva cadernera i quan va passar un temps va tornar. El comportament que té el Dídac durant tot el temps és una mica infantil, ja que té una edat que encara no pensa amb maduresa però a mesura que va passant el temps va madurant, però no parlem malament del teu marit només comentem. En canvi, tu Alba ets molt madura i penses les coses abans de fer-les, t’admirem molt i volem que no us passi res de res. Esperem retrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.
    etrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.)
  • Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules  + (Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta c
    Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta carta és que Lúcid Conseller ha complert amb la seva paraula d’ajudar-nos. Nosaltres, gent del poble, ens hem vist amb l’obligació d’escriure-li un comiat. Sabem que els Déus ens han marcat un destí, però trobem la situació molt injusta. La nostra ciutat, la gran Tebes, no hauria d’haver acabat amb aquest tràgic final. I tu, apreciada Antígona, no hauries d’estar tancada entre reixes ni acompanyada de la plena solitud que t’envolta. I pensar que tot aquest enrenou ha vingut per no saber parlar com a persones civilitzades… En quin caos ens hem ficat? Maleïda hora en què els Déus es van posar contra nosaltres! Ni tu mateixa saps quan arribarà el teu fatídic final. Però abans d’encaminar-vos cap al món dels morts, on la vostra ànima serà jutjada per Minos, Radamantis i Èac i, amb la gràcia de Tique, el teu veredicte serà favorable, per tant arribaràs a l’Elisi i podràs gaudir de l’etern descansa; heu de saber algunes coses. Tebes ja no és la mateixa. Creont cada dia aplica més lleis i cada cop més gent està d’acord amb ell. Ignorants... Ignorants tots aquells qui no preveuen el que vindrà! En canvi, nosaltres hem recolzat en tot moment la vostra causa i el difunt Polinices. Tot i que sabem que eres partidària de posar pau entre els dos germans, no ens podràs negar que et decantaves més per a Polinices. El fet d’haver actuat contra la paraula de Creont per voler enterrar-lo de forma idònia, tal i com diuen els nostres ritus, ho hem trobat un acte de gran coratge. Alguna gent adepte de la vostra causa es va manifestar davant el palau reial de Tebes perquè us deixessin en llibertat. La pena és que no va servir de res. Ràpidament Creont va enviar soldats perquè posessin fi a l’escàndol que, segons ell, s’estava produint. I ja us podeu imaginar com va acabar tot... Us prometem que Tebes tornarà a ser lliure. Quan? Per mala sort no ho sabem. Els Déus no ens indiquen cap senyal. Però lluitarem per a la llibertat. Ara i sempre. Ningú ens podrà aturar. Posarem totes les nostres forces per continuar endavant amb la lluita en què creus i creiem. πίστις, ἐλπίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble
    ίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble)
  • Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels PAAAH!  + (Estimada Catarina Des de sempre t'he estim
    Estimada Catarina Des de sempre t'he estimat i tu ho saps, quan venia pel bar i no em feies cas, partia molt i la beguda era l'únic que em calmava. Però, el nostre casament va ser una mica precipitat i aquests mesos amb tu, al cafè han estat els millors de la meva vida , ara bé, la crisis també ens ha arribat. els pescadors no tenen prou peix, aquesta temporada ha estat molt dolenta. no tenen prous diners i per tant, no poden venir a la taverna Per això em veig obligat a marxar cap Amèrica aniré a la companyia de viatges per demanar, que em tornin a imprimir els bitllets que vaig cremar, no t’ho prenguis com una ofensa, vaig cremar aquells bitllets com a mostra del meu amor per tu, però ara potser al salvavides del nostre futur. Si volem ser feliços i que la nostre vida junts tingui continuïtat ens calem mes ingressos per el cafè. La nostra vida, des de que el Libori ens va deixar el cafè a les nostres mans, és el nostre negoci així que, partiré a Costa Rica en busca de fortuna. No et preocupis per mi tornaré, més tard o més d’hora tornaré. No et preocupis estaré bé, a més a més te escriure una carta cada dia explicant els meus negocis i dient, com faig ara, lo molt que et trobo a faltar. Claudi
    ra, lo molt que et trobo a faltar. Claudi)
  • Activitat 4 sobre El misteri dels ballarins de l'autor Arthur Conan Doyle, pels Les Pessigolles  + (Estimada Elsie, Et deman perdó per haver
    Estimada Elsie, Et deman perdó per haver matat el teu marit. Ho vaig fer sense voler, no pensava amb el cap sinó amb el cor, només pensava en tu. El cor em deia que tu només podies ser meva i que havia de fer qualsevol cosa per recuperar-te, però està clar, no t'he recuperat i la meva vida s'ha enfonsat. Me'n record quan érem feliços tu i jo i ningú s'interposava entre els nostres camins. Desitjaria tornar enrere i canviar tot el que he fet, tot excepte estar amb tu, que ha estat l'única cosa que he fet bé a la meva vida. No he estat amb una altra dona des que te'n vares anar, no he pogut. Tot el teu cos és... és especial per a mi: els teus cabells de seda, els teus ulls d'or, les teves mans de princesa... és impossible deixar de pensar en tu. Per aquesta raó vaig començar a ser un delinqüent, perquè no et tenia i volia morir-me. Quan et vaig començar a escriure amb els ballarins i em vas contestar em pensava que hi havia alguna possibilitat, que encara senties alguna cosa per mi, però ja està, ja s'ha acabat tot. No hi ha res entre tu i jo. Perdona'm per tot el que t'he fet, però que sàpigues que encara t'estim i que sempre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.
    empre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Capdesuros  + (Estimada Fallera Calavera, És veritat que
    Estimada Fallera Calavera, És veritat que demà és un gran dia, jo estic molt nerviós perquè desè amb totes les meues ganes de què la súper-híper-mega-mascletà. M'emocionen molt les teues paraules que sempre em dediques, moltes gràcies. Sempre recordaré aquesta cançó, sempre em recordarà a tu... "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Sols vull comentar-te que des de la primera vegada que ens van presentar em vaig enamorar de tu, la meua fallera més boniques de totes... La veritat és que t'estime molt! M'agradaria que quan explotarà la súper-híper-mega-mascletà vingueres a la meua cerca i em demostrares el teu amor per mi com jo l´estic mostrant en aquesta carta a tu. La cançó... "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." sempre et la cantava mirant als ulls i sentia que els meus sentiments despertaven, espere que els teus sentiments per mi també despertaren. "No et separes... Del caliu del meu voler..." amb això t'ho dic tot. Espere que aquesta carta t'arribe avanç de la millor mascletà del món però sols si la passa al teu costat. Sempre t'estimat amb el meu cor i espere que tu m'estimes a mi tant com jo a tu. Amb tot l'amor del món, el President.
    tu. Amb tot l'amor del món, el President.)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels The simpsans  + (Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he
    Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he arribat a la granja. Els soldats s'emportaren tots els animals i a la meua oma només li van deixar l'horta. M'ha contat que la van obligar a portar els aliments de la seua horta als soldats. Ara la granja està millor, la meua oma ha conegut un home que ens va regalar unes ovelles. Aquest home era un jueu que va refugiar la meua àvia, però a més existia el risc que els soldats que albergava la descobriren. He conegut una xicota del poble proper. El catorze de febrer li vaig demanar matrimoni i ens anem a casar dins de quatre mesos. M'agradaria que vingueres amb la teua filla, no hi hauria problema en l'allotjament. Com van les coses per Sokal? Helena viu feliç amb Casmir? Espere veure't prompte, que tingues sort en la teua vida i quan vingues espere poder tornar-te tot el que et dec. Petons El Vilheim P.D: Ara ja puc menjar com un vertader vegetariá.
    a ja puc menjar com un vertader vegetariá.)
  • Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes  + (Estimada Harmonia, T’escric aquesta cart
    Estimada Harmonia, T’escric aquesta carta per a contar-te la meua vida des que te’n vas anar amb la companyia de teatre. Tot aquest temps t’he trobat molt a faltar ja que les vesprades no eren el mateix sense tu i a més, et necessitava per afrontar les situacions que més avant em vaig trobar ja que la guerra va empitjorar i acabà amb la victòria dels feixistes, on el règim del dictador Franco es dibuixava amb tota la seua crueltat. Vicent i jo vam deixar de ser xiquets per convertir-nos en els homes de la casa i ens vam veure obligats a treballar per dur endavant la nostra família. Un dia estant la meua mare i jo a casa, trucà a la porta una dona jove, que era la germana del company del meu pare a la presó Model. Aquella dona ens va informar que mon pare estava allí condemnat a mort. Des d’aquell dia ma mare i jo anàvem amb freqüència a visitar-lo per dur-li una cistella amb menjar. Encara recorde la data, la nit de l’11 de maig de 194 quan vaig creure presenciar la mort del meu pare al cementeri de Paterna però només va ser un malson. Verdaderament va ser executat el 24 de maig de 1941 i a partir d’aquest moment la meua mare no va tornar a somriure mai més. Ja imaginaràs com era una dona en aquells temps viuda, per tant, es va veure obligada a contraure matrimoni amb el Santiago, un cruel feixista per al qual treballava durant els últims mesos com a serventa. En un primer moment no vaig acceptar aquest matrimoni però després vaig comprendre que ma mare havia condemnat la seua vida per salvar la meua. La meua relació amb el Santiago no anava gens bé i a més em va internar en un seminari, on a part d’estudiar i fer-me un home de bé, m’allunyaria d’ell per un temps. En aquell seminari, vaig conèixer al meu primer amor, l’Eduald, però el pare Cassany s’assabentà dels meus sentiments cap a ell i ser homosexual en aquell temps no era una cosa normal sinó que la gent ho prenia com una desviació sexual, una malaltia, així que em van tirar del seminari. El Santiago volia que em casara amb la Isabeleta, la criada de la casa que ni tan sols tenia setze anys. Dies abans de la boda, Isabeleta em va confessar que estava embarassada del Santiago; aleshores, el Vicent i jo fugírem a Madrid aprofitant l’excusa que a Vicent li concediren una beca per a estudiar, però a mi no m’agradava la vida a Madrid i em vaig mudar a París. A París vaig començar a treballar en una companyia de teatre on vaig conèixer a l’Enrico, la meua parella. El vaig enviar a Burjassot per a ajudar a ma mare i retornar amb ella a París ja que jo no volia tornar mentre continuara la dictadura franquista. Allí a París va morir la meua mare, que vam soterrar en la làpida del meu pare. L’Enrico i jo tornàrem a Burjassot per al soterrat de Vicent però no sabia que tu també assistires al seu soterrat fins fa poc. Pareix que ni tan sols ens vam reconèixer. Qui s’imaginaria el que ens oferia el destí! Espere que la sort canviara per a tu perquè t’ho mereixies. Per finalitzar, dir-te que aquesta és la meua darrera carta, no vull que siga de comiat ni de dol, sinó d’estima i d’alegria per poder haver compartit amb tu els millors anys de la meua infantesa. Ja saps que els anys passen factura i jo no sóc cap excepció. Una abraçada molt forta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.
    ta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Chupipandi03  + (Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que h
    Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que ha passat molt de temps des de l'accident del teu pare. Per cert, ja està recuperat, no? Segons un article del diari vaig poder veure que el culpable de la tragèdia no era ell, sinó algú molt proper a tu. Com et sents tu després de tot això? Ja sé que tot això no és molt normal en una vida quotidiana però són coses que, segons a qui li passen, són molt... La setmana passada vaig anar a Barcelona i em vaig posar en contacte amb ta mare, no sé si t'ho ha dit, però és perquè he de fer un article de periodisme de l'institut, i necessito una bona notícia o entrevista; per això volia que ta mare es mantingués en contacte amb mi. No t'ofenguis, espero que et sembli bé això de fer aquesta entrevista, per això primer t'ho comunico a tu. Deixem de banda els drames, espero que no m'hagis oblidat i tampoc que mai m'oblidis. Ah Sí...!!! La setmana que ve passaré per Barcelona i, si et sembla bé, ja li he comentat al Blai que quedem perquè ens puguem posar al dia. Molts petons de la teva amiga!
    ar al dia. Molts petons de la teva amiga!)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels LPF  + (Estimada Júlia, T'escric aquesta carta pe
    Estimada Júlia, T'escric aquesta carta perquè sé tot allò que t'ha passat, i m'agradaria comentar-ho. No m'han explicat la història detalladament, però si vols ara et dic què m'han explicat, ja que si falten coses, me les podries dir. Al cap i a la fi ha estat la teva mare qui m'ha informat de tot. Ella em van dir que havien ingressat el teu pare a l'hospital perquè havia tingut un accident amb el seu camió, i que el van portar a la UCI, perquè l'accident havia estat molt greu. I tota la resta de la teva increïble història. Bé, quan puguis envia'm un missatge per quedar i parlar-ne. Afectuosament, El teu amic LPF
    arlar-ne. Afectuosament, El teu amic LPF)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels Aperezv  + (Estimada Lluciana, Esperem que llegeixis
    Estimada Lluciana, Esperem que llegeixis aquesta carta tan aviat com puguis, perque això voldrá dir que ja estàs desperta. Estas passant per un greu moment a la teva vida, lluitar contra la mort, volem que sàpigues que nosaltres estem al teu costat per a tot allò que necessitis. Només has de pensar que això es una altra i simple partida d'escacs de les que sempre en surts guanyant tu. El teu xicot està molt espantat, però tu tranquil·la que ja l'estem calmant i ajudant en tot el que ell necessiti. Ell mateix ens va dir que la setmana que ve anirem tots junts a buscar a aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia. A més volem que sàpigues que tots estem molt bé, que no et preocupis per nosaltres, perquè normalment en aquests casos els que pateixen són els de fora, però ho estem portant bastant bé. Trobem molt a faltar el teu somriure, els teus ulls, la teva il·lusió de guanyar una partida d'escacs... En resum, et trobem molt a faltar. Esperem que quan estiguis llegint aquesta carta ja estiguis perfecta i alegre a casa teva o amb els teus amics, és a dir amb nosaltres. T'estimen, Els teus millors amics!
    tres. T'estimen, Els teus millors amics!)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots  + (Estimada Lluciana, Gràcies a tu el meu
    Estimada Lluciana, Gràcies a tu el meu ser ha tingut un mal fugisser. Jo era com una gota d’aigua immersa en l’oceà, l’aigua en fregava i la meva composició variava. El meu afany era semblar-me a aquells que estan de moda, perquè creia que allò era el que vertaderament importa. Podia semblar una cosa sense gaire significat, però tot ésser humà busca ser integrat. En el meu interior sentia un neguit que em destrossava, per tot el món em sentia rebutjada. M’endinsava cada cop més, la llum s’atenuava, ja no era jo mateix. En aquell llavors era algú superficial, fet que provocà que el meu recipient tingués aquell estat fatal. Tot em dolia, el meu subconscient em rebotava al cap, tot per la ignorància envers la societat. Em creia amb plena, amb plena llibertat; malgrat tot, aquesta no fou la realitat. El resplendor que s’allunyava, es féu invisible per ma mirada, era un mariner desorientat que per la penombra va ser eclipsat. Era al mig, al mig d’un mar immens, on les coses no surten com pretens. Era l’objecte d’una ment endimoniada, que obeïa un destí del qual ell em precisava. Per sort, vaig tenir el teu conhort; que em donà un fort impuls al cor. Aquella gota que s’enfonsava, ja era fora altra vegada. Si no hagués estat per la teva insistència, hauria perdut el meu instin de subsistència. I si no t’haguessis aixeca’t, la teva absència m’hagués arrossegat. A través d’aquesta carta et mostro el meu agraïment, ja que aquella ment que trontollava, ha trobat per fi una pau sagrada. Et recordaré sempre T’estimo LORETO
    . Et recordaré sempre T’estimo LORETO)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels IRA-2  + (Estimada Lluciana, T’escric aquesta carta
    Estimada Lluciana, T’escric aquesta carta perquè t’haig d’explicar una història que m’espanta. Tot va començar a la nit que vas perdre la consciència provocada per una droga per falta d’experiència en una nit de foscor i malenconia en què, per un examen, no vaig venir aquell dia. Ja sé que creies que estava estudiant per l’avaluació però, en aquell moment, vaig decidir fer una elecció. Mentre us estàveu divertint sense patir la conseqüència, jo estava amb una altra justificant la meva absència. Tot això va ser només per l’obtenció de plaer però ara m’estic penedint del que vaig fer. Ja sé que penses que és un acte d’adulteri i que no voldràs està amb mi encara que esperi. A partir de tots els incidents que van passar un gran dilema em vaig plantejar. Tu estaves en coma, sola i moribunda... on de plors i tristors n’abunda. Vaig intentar oblidar la meva traïció i d’això, vaig anar a passar a l’acció. Buscant pistes per tota la ciutat per trobar de les pastilles la seva veritat. De cop, un record em va venir a la ment on allà, a l’institut, va ser el nostre trobament. Tot va anar al voltant d’un campionat on tu el vas finalitzar en un escac i mat. Seguint el traficant causant del problema en què, la teva salut va ser una blasfema. En una discoteca va ser la seva persecució on va morir d’una caiguda sense precaució. Aquesta carta escrita ja ha arribat el seu final. Només et voldria dir que no et volia fer cap mal. En una relació sempre ha d’haver-hi sinceritat i també demostrant-te la meva agradositat. Eloi
    demostrant-te la meva agradositat. Eloi)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve  + (Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja
    Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja fa temps que no parlem, tant que ja no sé res de tu… L’altre dia em vaig trobar a la teva mare i em va explicar una mica com estaves, la teva situació. Em sap greu no haver pogut estar per tu quan tot va passar. També he de dir que no ho sabia, clar, sempre has sigut molt tímida i tancada, i tampoc t’agradava parlar del que et passava a fora de les classes. Trobo a faltar com ens alegraves els dies a tots, encara que fos per dos minuts, aconseguies fer les classes més amenes, i això és una cosa que no et vam dir prou, que et podria haver evitat molts problemes i ho sento. Per cert, com et va amb la Lluciana? Recordo que anàveu juntes a tots llocs, la vostra amistat era de pel·lícula, mai se us veia a l’una sense l’altre. Com es troba ella? M’han dit que s’ha recuperat genial de l’incident de l’Eva, me'n alegro moltíssim, no tinc ni idea del que hauria sigut del grup sense ella, la veritat. I que n’ha sigut del Santi i la Cinta? Tenia entès que no t’hi feies molt amb ells, tot i que espero que hagi millorat la relació, puc entendre per què, tu sempre vas ser diferent d’ells dos. Això no és important, ja que en un grup sempre hi ha diferències i no tothom té la mateixa afinitat amb tothom, o això és el que em deies amb els mals de cap que et donava quan discutia amb el meu grup, recordes? Mai et vaig agrair prou tot el que em vas ajudar, gràcies, de debò, no sé què hauria fet sense tu. Ai, ara que me’n recordo, com està el Màxim? I l’Eloi? Mare meva, els recordo sempre tan diferents i semblants alhora, eren els dos extrems units per una amistat, segueixen igual? Espero que no hagin canviat molt després d’aquest temps! Ara tema serio, fa temps que et volia treure el tema tot i que no trobo que és el meu lloc de fer-ho, com a amiga és la meva obligació dir-te això, i és que, en assabentar-me del que et va passar, per tot el que has passat, no m’ho creia. Com una noia, tan alegre, forta i valenta com tu havia pogut caure sota tal malaltia. Tot i així, em sembla súper valenta la forma en què ho has superat, com sense importar les circumstàncies has trobat la manera i els motius per lluitar-hi, per seguir endavant, per ser un exemple a seguir, ja que veure algú que ha passat per això i ho ha superat es un missatge positiu, és un “ei, vaig caure i em vaig recuperar. Se’n pot recuperar tothom amb esforç”, és donar esperances als que estan lluitant pel mateix que tu. També em vaig sentir orgullosa de tu, de ser la teva amiga al saber que tot i no estant del tot bé tant físicament com emocionalment vas anar a veure com podies ajudar a la Lluciana. Va ser tot un mèrit. Entenc que tenies els teus motius, les teves raons per començar, però saber que vas buscar-ne d’altres per parar la situació, per frenar-la abans que fos massa tard em tranquil·litza tant, no ho arribes a imaginar. Bé, et deixo ja, que si no em passaria tota la vida parlant, hem de quedar aviat per posar-nos al dia eh! Espero la teva resposta, petons i fins aviat, firma
    va resposta, petons i fins aviat, firma)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode  + (Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-
    Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. Però no puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. No em tornaràs a veure més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal
    estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal)
  • Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode  + (Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-
    Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. Però no puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. No em tornaràs a veure més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu: Marçal
    e estaré pensant en tu. Sempre teu: Marçal)
  • Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode  + (Estimada M.Rosa, Primer de tot vull fer-t
    Estimada M.Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Haig de confessar-te que vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. No puc explicar el que em va passar pel cap en aquell moment i sé que és inexcusable. No puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. Els remordiments m'estan matant, i sé que aquesta informació serà molt dolorosa per tu, però havies de saber la veritat. Sé que m'odiaràs tota la teva vida i això em tortura i em dol en el fons de la meva ànima. No em tornaràs a veure mai més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal
    estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal)
  • Activitat sobre Maria Rosa de Àngel Guimerà, pels SABOPOL  + (Estimada Maria Rosa, Des d'aquest lloc ta
    Estimada Maria Rosa, Des d'aquest lloc tant desagradable t'envio un missatge d'amor i d'esperança. Sé que m'han incriminat, per això t'envio aquesta carta, sospito qui és el culpable però t'ho demano a tu per què em diguis el nom de l'home o dona que és el culpable de veritat. Amor meu fes-ho ràpid perquè aquí dintre ja m'he creat un enemic, és l'amo de la presó i em pot xafar com a una mosca si li ve de gust, per això et demano pressa. Adéu, el teu company sentimental.
    ressa. Adéu, el teu company sentimental.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Zona3  + (Estimada Marie, Ara que ja m’he instal·l
    Estimada Marie, Ara que ja m’he instal·lat al Canadà, tinc una mica de temps per escriure’t. Volia dir-te que estic molt agraïda per tot el que vas fer per ajudar-me a venir aquí al Canadà. Gràcies a tu i a l’Alain. La meva petita casa és a Montreal i cada dia vaig caminant a l’escola, que és a uns cinc minuts. Allà he après moltes més coses que aprenia a Nyarugusu i puc menjar molts més aliments. La Mama està molt contenta perquè podem anar al mercat cada dissabte, en el qual aconsegueix productes frescos, oli i aigua. En Pascal està molt content perquè, a Montreal hi ha un bon equip de futbol, va anar a fer unes proves i va entrar en el equip!! Estic molt orgullosa d’ell, se’l veu molt content, i jo també ho estic. La Lucie va a l’escola i està molt contenta de tots els amics i amigues. Cada dia ve amb molts dibuixos i deures, però a ella li encanta. Li agrada tant que un dia va venir plorant perquè no li van posar deures, i li vaig haver de posar uns quants exercicis de matemàtiques. L’Olivier i jo anem millorant la nostra relació, tot i que encara, no és que sigui molt bona del tot. La Mama ens deixa sols a casa amb la intenció de que parlem i solucionem els problemes, però l’Olivier no accedeix a parlar amb mi. Tot i així, estic molt contenta perquè de mica en mica s’està fent un home amb dos dits de front. Com has vist, he après molt durant aquest temps, tant a l’escola com al carrer. I ara ja estic més a prop de realitzar el meu somni de convertir-me en doctora. I vull dir-te que moltes gràcies, ja que sense tu, no hauria sigut possible. Mil gràcies Marie, sempre me’n recordaré de tu. PD: M’agradaria que em vinguessis a visitar algun dia. Amb molta il·lusió i amor, la teva estimada Sylvie!
    il·lusió i amor, la teva estimada Sylvie!)
  • Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Chouves  + (Estimada Marìa Rosa, T'escric aquesta car
    Estimada Marìa Rosa, T'escric aquesta carta perquè t'enyoro molt. Ho estic passant molt malament i m'alimenten només de pa i aigua. La veritat és que això és una mica dur, però no et procupis amor, no passarà res, o això espero. Cada dia , per distreurem , penso en tu , en els teus ulls brillants i la teva pell suau que em fascinava cada nit al nostre dormitori. Encara que no et vegi, et puc sentir amb el cor i els nostres records són el motiu dels meus somriures i continua la meva vida. Encara guardo la teva olor en el meu cos , amb la sensació i l'esperança, ja que l'empresonament és injust, que puguis sortir d'aquí per perdre'm entre els teus braços. Així que, no ploris i somriu que estic convençut, que ens veurem. Si no fos així, vull que siguis forta i segueixis el teu camí sense mirar enrere, sempre cap endavant. Sempre teu , t'estimo Maria Rosa. Andreu
    Sempre teu , t'estimo Maria Rosa. Andreu)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Estimada Morella, Tu em vas inspirar un
    Estimada Morella, Tu em vas inspirar un sentiment d’afecte profund i molt singular. Des de la primera vegada que ens vam veure la meva ànima cremà amb un foc que no havia conegut fins llavors. Amb tot això ens vam conèixer i el destí ens va unir davant de l’altar. Tanmateix, ben d'hora vaig comprovar com, potser a causa d’haver sigut educada a Pressburg, em mostrava un gran nombre d’aquelles obres místiques, que es consideren generalment la simple escòria de la literatura Alemanya. Em vaig abandonar sense reserves al teu guiatge i em vaig endinsar amb decisió en el laberint dels teus estudis. Una hora rere l’altra romania al teu costat, sumit en la música de la teva veu, fins que la teva melodia s’infestava de terror i queia com una ombra sobre la meva ànima. No cal expressar el caràcter exacte d’aquestes disquisicions que sorgien dels volums que he esmentat adés i que van construir durant tant de temps quasi l’únic tema de conversa entre tu i jo. Va arribar el moment en què el misteri del teu caràcter m’oprimia com un embruixament. Ja no podia suportar el contacte dels teus dits pàl·lids, ni el to profund i musical de les teves paraules, ni la brillantor dels teus ulls melancòlics. Semblava que eres conscient de la meva debilitat o bogeria, i somrient, les anomenaves “el destí”. També semblava que coneixies la causa, per a mi desconeguda, d’aquella desviació gradual del meu afecte; però no me’n donaves cap explicació ni pista sobre la seva naturalesa. Cal que et digui que anhelava ja amb un desig fervorós i devorador el moment de la teva mort?. Quan em vas cridar per que anés al teu costat, una boira espessa cobria la terra, una resplendor càlida venia de les aigües, i entre el fullam ufanós del bosc d’octubre, havia caigut del firmament un arc de Sant Martí. Aquell va ser el dia, em vas dir quan m’hi vaig acostar. No hi va haver cap dia que m’haguessis estimat, però allò que avorrires en vida ho adoraràs en la mort. El temps de la teva felicitat ha passat, i l’alegria no es cull dues vegades l’any. Ja no jugaràs més amb el temps com el poeta de Teos, sinó que, ignorant de la murta i del vi, portaràs la teua mortalla en la terra, com fa el musulmà a la Meca.
    en la terra, com fa el musulmà a la Meca.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus  + (Estimada Neus, Com estàs? Com va tot? Es
    Estimada Neus, Com estàs? Com va tot? Espero que estiguis bé. No sé si te'n recordaràs de mi. Només sé que et dec una gran disculpa ja que no vaig estar al teu costat quan més em vas necessitar. Quan en Lluís va patir el fatídic accident, jo no vaig saber com reaccionar. Només sé que vas passar-ho molt malament i no sabia com trobar la manera de recolzar-te ja que jo també ho vaig passar fatal. Dos dies després d’aquell fet, la meva mare i el meu pare van tenir una gran discussió per problemes econòmics que prefereixo explicar-te cara a cara, el fet és que vaig marxar a Barcelona, i aquesta decisió va ser tan dura per mi, i va arribar-me a afectar tant que la meva rutina va canviar tant radicalment que no vaig tenir el valor de tornar a parlar amb tu. Ja m’he assabentat de la tràgica mort d’en Lluís fa 3 mesos. No entenc com una persona que és estimada tant per familiars i amic, i que podria continuar endavant i seguir vivint ha pogut fer aquesta tonteria i acabar aquest patiment per la via fàcil, suïcidar-se. Sento que et dec una i no tornar a repetir el mateix error que vaig cometre, ja que quan em va deixar en David tu vas estar allà, al meu costat, recolzant-me en tot moment. Sé que no és la mateixa situació que es mori una persona estimada que el trencament d’un amor però crec que passar una estona juntes podria estar bé. Per aquesta raó m’agradaria que quedéssim algun dia per recordar aquells vells moments que passàvem al Diàbolo, passar una estona juntes petant la xerrada. El dia 20 de juny acabo els exàmens i el batxillerat, a partir d’aquell dia estic disponible per veure’ns i quedar. A tu a partir de quin dia t’aniria bé? Espero que et recuperis i ens veiem aviat perquè et trobo molt a faltar, Molts petons i abraçades. Montse.
    altar, Molts petons i abraçades. Montse.)
  • Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros  + (Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res d
    Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon. Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos. Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre. Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia. M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar. Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria. Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar. Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat. A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre. No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir. Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.
    ixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels 3 en línia  + (Estimada Sylvie, He vist la teva foto a l
    Estimada Sylvie, He vist la teva foto a les xarxes socials, a una pàgina web que tracta el tema dels refugiats. Em volia posar en contacte amb tu, per fer un treball de la universitat que tracta dels refugiats, ja que pot ser un tema molt interessant a desenvolupar en aquests moments. El treball parla dels refugiats i del mal que produeix l’extracció de coltan a l’Àfrica. M’has semblat perfecte per a dur a terme el meu treball, ja que vaig veure la teva foto a aquella pàgina web . Em vas transmetre tristesa i força interès i em vas fer adonar sobre el que està patint la gent com tu. Em vaig posar en contacte amb l’Alain i em va dir que et demanaria permís per poder fer el treball, però com que no he rebut resposta t’envio aquesta carta. L’Alain em va dir que amb aquesta web si recaptàveu suficient diners podries anar-te’n al Canadà amb la teva família, i així acabar els teus estudis. Per a fer aquest treball hauríem de quedar per a fer-te una entrevista perquè ens parlis de la teva vida quotidiana i del teu dia a dia.Conec una amiga que es diu Fiona que també està interessada en el que et succeeix al teu dia a dia, cada dia em pregunta per tu. També ens interessaria que vinguessin els teus germans petits, ja que ens donarien un altre punt de vista més infantil del que passa al teu país. I estaríem molt agraïts si la teva mare pogués venir amb tu, encara que entendria que no volgués venir. Pel que fa al teu germà, també estaria molt bé que vingués, ja que ens donaria molta informació sobre com es viu com a soldat a una milícia com la del Kayembe.Tot això ho sé gràcies a l’Alain que m’ho va dir en el seu moment. Una abraçada, i records de part de l’Alain. Erika
    records de part de l’Alain. Erika)
  • Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Lesesmas  + (Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no
    Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens avenim i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai m'ho perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser culpa meva, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.
    re la amistat que us va unir. Maria Rosa.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Les esmas  + (Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no
    Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens portem gaire bé i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai em perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser la meva culpa, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.
    re la amistat que us va unir. Maria Rosa.)
  • Activitat 2 sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels HASCK  + (Estimada fallera, Primer de tot ens agrad
    Estimada fallera, Primer de tot ens agradaria mostrar-te la nostra admiració per la teua valentia. La teua història ens va inquietar i ens van sorgir diverses preguntes. Primer de tot et volem preguntar si la alcaldesa va fer alguna cosa en contra teua després de llevar-li la perruca. A nosaltres va fer-nos molta gràcia i crearem un grup en contra de l'alcaldesa gràcies a tu. Una altra pregunta és si la teua vida després del que et va passar, ara, torna a ser normal. Ens feria molta il·lusió que vingueres a la nostra classe a explicar i contar la teua història. Esperem amb anhel tu resposta, fallera. Això de les cartes no se'ns dóna bé, nosaltres ara som més de WhatsApp, però esperem que ens pugues contestar. PD: Et convidem al nostre casal per prendre una cassoleta. La falla es diu "Falla de la Fallera Calavera, heroïna del poble". T'agrada? La vam rebatejar fa un any, quan va passar tot. PD2: Per cert, al nostre amic Andrés li agrades a muntó, està boig per tu!! Atentament; HASCK.
    tó, està boig per tu!! Atentament; HASCK.)
  • Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Escarabatcatala  + (Estimada família, Com ja deveu saber, no
    Estimada família, Com ja deveu saber, no sóc el mateix de fa uns mesos, ni físicament ni psicològicament. També us podeu imaginar com em costa d’escriure aquestes ratlles… No hi ha pas diccionaris que ajudin a fer el pas de la llengua humana a la dels animals, i menys a la dels escarabats. Però anem al gra, tots sabem que la manera de viure ha canviat per a nosaltres. Jo m’he transformat bruscament, tràgicament en el que ara sóc. i sembla que no es pot fer cap pas enrere. Això ens perjudica, especialment a vosaltres. No és pas fàcil tenir un fill escarabat, i us haureu d'adaptar, si us plau per força, a una nova manera de viure, una rutina diferent, si és que se’n pot dir així. Res no tornarà a ser com abans; no podeu pas refiar-vos que jo us porti diners a casa. al contrari, ara m’haureu de mantenir sense cap mena de recompensa. Les pitjors previsions em fan sospitar que n’acabareu més que fatigats, tips! I el cas és que jo no em vull sentir com una cosa estranya que va es va generar, absurdament i per atzar, un bon dia, en una habitació de la nostra llar. Sento com una llosa el disgust de no poder-vos ajudar de cap manera; sóc ben bé com un objecte perdut cap al qual, contrariats, gireu els ulls de tant en tant, per deixar en pau la vostra consciència. Doncs ho he decidit: em deixaré consumir per la mare naturalesa, i, un cop alliberat de la càrrega insuportable d’aquest cos que no em reconec, podré, per fi, descansar en pau. No sé si, en el meu repòs, recuperaré la meva condició humana, mantindré la de bèstia, o bé  ascendiré a l’estat d’esperit. Sigui com sigui, em sentiré feliç pensant que, sense la necessitat de mantenir-me i contemplar-me,  tot us anirà millor. Ens veiem, doncs, al paradís, família. Gregor. Per... '''Escarabatcatala'''.
    a. Gregor. Per... '''Escarabatcatala'''.)
  • Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Riba sauce mafia  + (Estimada família. Soc el pare, possibleme
    Estimada família. Soc el pare, possiblement ja estiga mort o quasi, depèn de el que tardeu en rebre aquesta carta. Demà és el dia en el que he d’anar a un cementeri on totes les persones que van no tornen, o no torne a saber res d’elles. Cada dia en que passa no puc evitar el vostre record, no puc evitar deixar caure una llàgrima per la meua cara ja descomposta pel dolor de la vostra falta i per la sofrida existència de estar en aquest lloc on no hi ha llei per als presos i on soles existeix una dictadura de l’extrema dreta, soles tinc ganes de viure per vore, els pocs minuts que em deixen, els vostre rostre tant el teu, Caterina, com el del meu xiquet Miquel però, si no crec mal aquestes seran les últimes paraules que podré compartir en vosaltres. Jo se que no he sigut tot lo bo que podria haver sigut , des de el primer dia que Miquel i tu vareu anar a l’església em vaig assabentar de que ell creia en Déu, no li vaig donar molta importància ja que era per la voluntat de Miquel i per que no m’enfadara m’ho vas ocultar. No deuries haver-ho fet, encara que jo fóra ateu respectava la seua ideologia per l’església, a mes que es el nostre únic fill i ho respecte. En aquest maleït infern e tingut temps per a pensar i fins i tot he demanat a Déu que acabara en aquest malson tot i que jo no creia en ell però, sols em quedava aquesta opció i pareix que no ha tingut resultat, possiblement per els meus anys de pecat i de mals pensaments contra l’església. Cada nit somie que torne a casa, que estic amb vosaltres i que podem viure de la mateixa manera que abans. T’’escric aquesta carta, Caterina, per a que sabies que encara què vaja a morir et vull igual que el primer dia, que aquest temps junt a tu ha sigut el més bonic, i que el millor record és haver tingut a Miquel, al qual també trobe molt a faltar. Com a últim favor, us demane, que als jovents, persones grans, dónes, xiquets, tots aquest que encara creguen en la nostra estimada república, digueu-los que seguisquen lluitant, que poc a poc ho aconseguirem, ells sabran què no és soles una manera de pensar o una política, també és un sentiment. Atentament...........
    é és un sentiment. Atentament...........)
  • Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Alexsau  + (Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a
    Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.
    olta sort. Atentament, el teu pare Libori.)
  • Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Alexsau  + (Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a
    Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.
    olta sort. Atentament, el teu pare Libori.)
  • Activitat 3 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules  + (Estimada germana Antígona, Ha arribat el
    Estimada germana Antígona, Ha arribat el moment que tots esperàvem; el moment que ningú volia que arribés; el moment en què tothom patia des de fa molts temps... Jo, rei de Tebes em veig amb l’obligació de defensar aquesta ciutat. Aquesta carta te l’escric amb els sentiments més profunds del meu cor: lliutaré i defensaré Tebes però, per sobre de tot i si no torno, recordeu que sempre us estimaré i us recordaré. El meu germà Polinices, indignat per l’herència del nostre pare, vol atacar-nos per tornar a conquerir el Regne. De fet, ja m’han informat on és: és a la setena porta. Em deixaré la pell en el lloc de combat. Però, en cas que no retorni, vull que Cleont sigui el successor del rei. Antigona, vull que comprenguis que això ho faig per tots, no per estar en contra de Polinices i Astimedusa, espero que m’hagis estimat sempre com ho he fet jo. Per Tebes! Euridice.
    e com ho he fet jo. Per Tebes! Euridice.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Glory of Words  + (Estimada mare de la Neus, Primer de tot,
    Estimada mare de la Neus, Primer de tot, volem transmetre a la Neus tot el nostre suport per aquesta terrible desgràcia que ha patit en Lluís, n'estem ben segurs que ho superarà gràcies a tota l'ajuda que està rebent per part tant de vosaltres com de tota la seva família. En quant a la vostra situació, vostè hauria de ser completament sincera amb la seva filla, ja que es troba en una situació bastant incòmoda i que potser li ha arribat massa aviat i no està preparada per afrontar sola aquest tipus de situacions. Com a bona mare, ha d'entendre les decisions que prengui la seva filla, ja sigui continuar amb la seva relació amb en Lluís o separar-se i encaminar la seva vida cap a un altre costat. Per tal d'orientar-la, creiem que l'ajudaria informar-la dels pros i els contres amb què es pot trobar, ja que el problema és molt seriós i les conseqüències poden ser difícils d'afrontar i d'assimilar. En la nostra opinió, no seria convenient que vostè orientés a la Neus a prendre una de les dues decisions, ja que és la seva vida i creiem que ha de ser ella sola qui la prengui, d'això dependrà el transcurs de la seva vida. És cert que només té 14 anys, que encara no s'arriba a plantejar com viurà depenent el que decideixi, però la vida és així, a vegades els moments difícils arriben. D'altra banda, potser seria convenient que no hi pensés massa en tot això i que intentés tornar a la vida que ella tenia abans de que en Lluís patís l'accident, perquè com passa en alguns fragments del llibre, no se centra a classe i si això continua així podria perdre el fil, i d'això sí que se'n podria arrepentir tota la seva vida. Com a mare, probablement sí que seria aquesta la seva obligació moral. En definitiva, voldríem agrair-li el que està fent per la Neus. Tot el que li està passant ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres i sempre és de valorar tots els esforços que vostè com a mare està fent per dur-la a l'hospital i moltíssimes coses més. Firmat: Glory of Words https://www.youtube.com/watch?v=ScFSHKcZEf0
    ttps://www.youtube.com/watch?v=ScFSHKcZEf0)
  • Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius  + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe
    Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, com per exemple cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. Ha sigut molt bon company de viatge Salus i jo li vaig acompanyar a d'ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. T'envie aquesta carta perque en Babel ens van furtar, i no he pogut cridar-te per telèfon que va ser una de les coses que ens van furtar. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hu ha algú en pitjor situació que tu. Vaig enterarme que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia sobre el seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies.. He descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime.
    es de que procuparte. Un besset, t'estime.)
  • Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius  + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe
    Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, com per exemple cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. Ha sigut molt bon company de viatge Salus i jo li vaig acompanyar a d'ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. T'envie aquesta carta perque en Babel ens van furtar, i no he pogut cridar-te per telèfon que va ser una de les coses que ens van furtar. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hu ha algú en pitjor situació que tu. Vaig enterarme que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia sobre el seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies.. He descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime.
    es de que procuparte. Un besset, t'estime.)
  • Activitat 3 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius  + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe
    Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, estic molt content perque per exemple he aprés a cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. El que més m'ha agradat del viatge es la companyia que em feia Salus, per exemple un dia jo li vaig acompanyar a ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. També ens han pasat coses un poc roïnes com per exemple un dia quan anavem a Babel ens van furtar, per aixó t'escric aquesta carta ja que no puc trucar-te per telèfon. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hi ha algú en pitjor situació que tu. Com per exemple em vaig enterar que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia del seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies..També he descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime
    res de que procuparte. Un besset, t'estime)
  • Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy  + (Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar
    Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar a veure al meu pare a Kenitra. El vietga ha sigut molt llarg i molt dur, pero he aprés moltes coses utils a la vida, com cuinar. He conegut a molta gent incrible al vaixell, sobretot en Salus que m'ha ajudat molt. M'he donta compte que la meva relació amb el pare no ha estat tan dura com la d'en Salus i la d'en capità amb els seus fills. Per sort no vaig estar tot el dia al Babel, a Valencia, vaig acompañar al Salus a veure la seva filla (que va fer fora per a ver-s'he quedat embarassada i no haver seguit estudiant),que al final va sortir tot malament perque ens va fer fora de la seva casa perque en salus va parlar més de lo que tenia que parlar.També vam tenir mala sort perque quan anavem cap al Babel ens van robar al Salus(diners) i a mi(móbil), pero estem bé. Tambe vaig descobrir que el capità ho passa malament cada dia perque es sent culpable de la mort del seu fill (el seu fill es va suicidar perque el capità li presionaba molt).A Kenitra vaig descubrir que tenia dos germans. La reacció del meu pare no va ser com esperaba, no em va preguntar res de la meva vida. Al final em vaig donar compte que el meu pare es un covard i no vull ser com ell, pero vaig fer moltes coses amb ell i la seva familia. Ara dormo a casa del meu pare, encara tinc alguns asumptes pendents que solucionare quan arribi a casa, cosa que he aprés gràces a la desició de no ser com el meu pare.
    es a la desició de no ser com el meu pare.)
  • Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy  + (Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar
    Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar a veure al meu pare a Kenitra. El vietga ha sigut molt llarg i molt dur, pero he aprés moltes coses utils a la vida, com cuinar. He conegut a molta gent incrible al vaixell, sobretot en Salus que m'ha ajudat molt. M'he donta compte que la meva relació amb el pare no ha estat tan dura com la d'en Salus i la d'en capità amb els seus fills. Per sort no vaig estar tot el dia al Babel, a Valencia, vaig acompañar al Salus a veure la seva filla (que va fer fora per a ver-s'he quedat embarassada i no haver seguit estudiant),que al final va sortir tot malament perque ens va fer fora de la seva casa perque en salus va parlar més de lo que tenia que parlar.També vam tenir mala sort perque quan anavem cap al Babel ens van robar al Salus(diners) i a mi(móbil), pero estem bé. Tambe vaig descobrir que el capità ho passa malament cada dia perque es sent culpable de la mort del seu fill (el seu fill es va suicidar perque el capità li presionaba molt).A Kenitra vaig descubrir que tenia dos germans. La reacció del meu pare no va ser com esperaba, no em va preguntar res de la meva vida. Al final em vaig donar compte que el meu pare es un covard i no vull ser com ell, pero vaig fer moltes coses amb ell i la seva familia. Ara dormo a casa del meu pare, encara tinc alguns asumptes pendents que solucionare quan arribi a casa, cosa que he aprés gràces a la desició de no ser com el meu pare.
    es a la desició de no ser com el meu pare.)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums  + (Estimada, Lluciana, No sé si ha estat en
    Estimada, Lluciana, No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa. No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i la tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients, sentíem un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant. I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant, que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues. Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat pel fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. Cal que m’expliqui, doncs, d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys. A l’edat que tenies tu quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que si la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia. Però en canvi jo he estat buida. De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era. I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no em sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja et deus imaginar, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. ''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.'' La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança. Des del més profund de mi mateixa, Norma Salas
    del més profund de mi mateixa, Norma Salas)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Pankv  + (Estimadíssim germà, T'escrit aquesta carta
    Estimadíssim germà, T'escrit aquesta carta que ée que no t'arribarà mai però sent la necessitat d'escriure-la a pesar que sé que no la pots llegir,però si la pots llegir des del cel, estimadíssim germà, vull que sapigues: Que tot anàmolt bé gràcies al teu esforç, els jueus han tornat a fer la seva vida normal,i alguns fins i tot veneren el teu esforç passant-se pel lloc on descansa el teu cos. Germà, al principi tots estiguérem molt afectats per la teua pèrdua, jo plorava tots els dies, però vaig pensar que no t'agradaria veure plorar la teua estimada germana, així que vaig trobar forces no sé d'on i vaig tractar de ser forta. Tinc el Casmir, amb qui dins d'uns mesos em casaré. M'hauria agradat que pogueres estar en la ceròmonia però el destí no ha volgut, Estimadíssim germà, vull que sàpigues que t'estimem molt i que et trobem molt a faltar i que moltíssimes gràcies pel teu sacrifici Ens veurem en l'altra vida, estimadíssim germà. Espera-m fins que tornem a estar junts de nou i tornarem a ser la mateixa família feliç que abans. Gràcies germà, ets el nostre heroi.
    abans. Gràcies germà, ets el nostre heroi.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Nacho  + (Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que
    Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que no ens veiem,ni tampoc tenim noticies teves, desitjo que estiguis bé. M’agradaria escriure’t per explicar-te com van els preparatius de la tornada de Tirant, però el que t’ explicaré no es molt agradable. Fa uns dies quan passejava pel riu, amb la companyia de Escariano i el rei de Sicília, a Tirant li va agafar un mal molt fort, no podia caminar, van trucar a uns metges però no varen poder fer res. Fins hi tot varen trucar els metges de l’Emperador però no varen arribar a temps per intentar fer quelcom per a la seva vida, ha mort intentant arribar els braços de Carmesina, només ha tingut temps de fer el testament i una carta per ella, que com molt bé ja saps era la seva devoció. No et pots imaginar l’angustia que tinc al donar-te aquesta noticia, però algú ho tenia que fer. El teu tiet va ser una gran persona i un home molt valent i hem tingut la gran sort de compartir part de la seva vida. Mai oblidaré que gràcies a ell amb vaig casar amb l’Estefania i se que tu també tens molt bons records. Com t’he comentat ha escrit un testament en el que demana que es porti el seu cos a Bretanya, i també a ordenat la distribució dels seus béns, part dels quals són per tu, pero el més important respecte a la teva persona, es que t’ha nombrat el seu successor. T’ho mereixes ets un bon home i sempre has estat al seu costat. Com sempre acostuma a passar les males noticies no arriben mai soles, com molt bé saps per un pare el pitjor mal que existeix es veure patir els seus fills i l’emperador no va suportar el dolor de Carmesina i va morir, i el poc temps també ho va ver Carmesina, per desgràcia els dos han mort de dolor. Quines circumstàncies més increïbles ens depara la vida?, tant esforç per a ser digne d’ella, tant recel en mantenir les formes, i al final no han pogut gaudir del seu amor, almenys a la terra. He sigut testimoni d’aquest amor des del primer moment, recordo amb enyorança aquell primer moment, Tirant es va enamorar a primera vista i recordo quan li vaig donar aquella primera abraçada en nom de Carmesina, mai l’havia vist tant feliç. Bé, ja he complert la meva obligació d’explicar-te tot el que a succeït , desitjo que com a successor de Tirant facis honra a la seva memòria, realitzis una sepultura digne i compleixis amb les seves últimes voluntats. Imagino que ara tindràs molt de treball i obligacions, et desitjo de tot cor molta sort en les teves noves obligacions, i evidentment conta amb mi per el que necessitis. Algun dia quan tot això hagi passat, tenim que trobar el moment per reunir-nos per a recordar totes les aventures viscudes amb Tirant, recordo amb enyorança quan li vares salvar la vida donant-li el teu cavall en la guerra contra els turcs, i tantes altres històries i anècdotes que tenim per explicar, be ja trobarem el moment. Estem en contacte i espero tenir noticies teves ben aviat. Una Salutació El teu amic, Diafebus.
    t. Una Salutació El teu amic, Diafebus.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels BadCompany  + (Estimat Andreu, Fa temps que els nostres
    Estimat Andreu, Fa temps que els nostres cors estan separats i noto dins el meu un gran buit. Necessito veure't, la meva vida sense tu no té sentit. Tant de temps sense tu m'està matant poc a poc. Sé que ets innocent de l'assassinat del qual t'acussen. Aquí al poble estic lluitant per netejar el teu nom i per què vegin que ets una bona persona i un gran home. La vida aquí es força complicada, encara que no m'hauria de queixar tenint en compte la teva situació, al poble tothom et troba a faltar, bé, alguns més que altres, ja t'ho pots imaginar amor meu. Molts homes m'han intentat enamorar, però els hi he donat carabassa a tots, et vaig jurar amor etern i fins el dia de ma mort t'estimaré. Espero que no t'hagis aprimat massa, menja molt, sé que no són grans plats com els que menjaves a casa però has d'aguantar-te fins que tornis. Vigila amb la gent, intenta no apropar-te a les males influències de la presó. Allà a Ceuta tindràs molt de temps lliure, espero que m'escriguis aviat, esperaré la teva resposta impacientment. Sempre teva, Maria Rosa
    ta impacientment. Sempre teva, Maria Rosa)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Lestresmaries  + (Estimat Andreu, M'agradaria saber com et
    Estimat Andreu, M'agradaria saber com et trobes, com et tracten. Em sento com si estigués empresonada, perquè tu no ets amb mi. Preferiria estar a la presó amb tu, que lliure però en soledat. Jo sé que no vas ser tu, n'estic convençuda. Quan trobi al que ho va fer me'n revenjaré. Últimament trobo que en Marçal està una mica estrany, és de qui tinc més sospites. És qui passa més temps amb mi i intenta que m'oblidi de tu. Sembla que sigui el que més em recolza, però tinc un mal pressentiment, quan estem tots a la carretera i parlem de tu, diuen que ets el culpable i en Marçal sembla que es posa de la seva part. No entenc com poden pensar això de tu, després d'haver-te conegut durant tant de temps. Desitjo que tornis aviat, fes el possible per tornar... Ja saps, que t'esperaré el temps que calgui. Jo confio en què tornaràs. T'estimo Andreu, Maria Rosa.
    è tornaràs. T'estimo Andreu, Maria Rosa.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Mybelenykkris  + (Estimat Andreu, Ja és la vuitena carta que
    Estimat Andreu, Ja és la vuitena carta que t'escric i em sorprèn que no m'hagis contestat...no entenc res. Pot ser hagués sigut millor que no t'hagués dit els meus sentiments. Crec que estàvem millor com a amics, perquè una relació a distància és quasi impossible de portar bé. Vam quedar que ens faríem visites, cada dia ens escriuríem una carta... Però totes les nostres promeses no s'estan complint. M'agradaria anar a veure't per poder-ho parlar bé, perquè estic molt trista i necessito escoltar la teva veu i mirar-te als ulls i que em donis alguna explicació de perquè no vols saber res de mi. He pensat en anar a fer-te una visita el pròxim divendres. M'agradaria que em diguessis que et sembla aquesta proposta. Espero que tot et vagi bé i que em contestis si us plau. Molts petons. Adéu. De la teva estimada Maria Rosa.
    ons. Adéu. De la teva estimada Maria Rosa.)
  • Activitat sobre Carta a un personatge. Bernat Metge, pels Edtdantescos  + (Estimat Bernat, Em comuniquen que heu caig
    Estimat Bernat, Em comuniquen que heu caigut pres i que esteu experimentant una terrible situació, en veure-us privat de la vostre llibertat i lluny de la vostre família i amics. Aquesta noticia m’ha trasbalsat molt i em pregunto com estareu, si esteu patint, si ja us donen de menjar, si ja descanseu a les nits. Us conec prou bé i em consta que aquesta situació us farà rondar el cap. Tothom que us conec sap perfectament que aquestes acusacions que pesen sobre vostè són falses. Tothom sap que heu sigut un bon secretari pel nostre Rei Juan i que mai faríeu cap acte de traïció contra ell. Així que heu de estar tranquil, segur que tot es soluciona i podeu sortir ben aviat. M’ha arribat una carta vostre explicant-me un somni que heu tingut i m’ha deixat ben capficat. En ella em dieu que heu vist i parlat amb el Rei Juan I. Com es això possible? Sabeu perfectament que el Rei és mort i enterrat. Es que la presó us ha fet perdre el cap per complert? Sou conscient de que això era només un simple somni? Els morts no s’apareixen a la gent i menys encara parlen. El nostre benvolgut i estimat Rei estarà al cel vetllant per tots nosaltres, perquè se li ha de aparèixer a un pobre mortal? perquè aquest aconsegueixi una mica de “felicitat”? com vostè em diu. Es absurd, estimat amic. Us considero una persona molt intel·ligent, així que no acabo de entendre aquest canvi vostre, vostè mai no heu cregut en la immortalitat del ànima humana. Així que només em queda, amic meu, una resposta, la privacitat de llibertat i el pes de les falses acusacions us està fent parar boig. De veritat creieu que el fet de pensar que el ànima és eterna us farà més feliç la vostra etapa a la terra? Perdoneu, però no ho entenc. A més em dieu que heu estat discutint amb del Rei d’aquesta qüestió, fins que us ha aconseguit convèncer. Com es pot discutir amb un mort, per la amor de Déu! Espero i desitjo que aquesta bogeria només me la hageu explicat a mi, sinó la gent començarà a parlar més del conte de vostè i en la vostre situació no us convé. També m’expliqueu que heu parlat amb Orfeu i Tirèsies, dos personatges mitològics. Això m’ha deixat una mica més tranquil, la veritat, per que això demostra que estàveu dormint, que era només un somni i que això és el que heu de pensar i assumir. Era només un somni amic. Em comenteu que Orfeu us ha explicat com és de terrible l’infern, amic meu, això si que espanta. Si em permeteu fer una mica de broma sobre tota aquesta situació, a partir d’ara mateix intentaré ser millor persona per no haver-hi d’anar un cop la meva vida s’esgoti. I sobre la vostre conversa amb Tirèsies, que haig de dir jo. Opino con vostè, no hi ha res més bonic i gran al món que les dones. Elles són la part més important de la humanitat, elles són les nostres mares, les nostres amades filles i esposes. Les persones que ens estimen i ens cuiden dia rere dia, les que ens fan costat als moments durs de la nostre existència. Si no que us preguntin a vostè, la vostra dona pateix cada dia la vostre situació i està fent tot el possible perquè tot s’aclareixi tan aviat con es pugui i que vostè torni a casa amb la seva família. Com es pot dir que una dona és una “bruixa infernal”!, per la amor de Déu! Això és imperdonable. Molt ben fet amic, a les dones se las ha de defensar sempre! I qui és aquest vident que es creu que pot criticar a la nostre estimada Reina Maria de Luna. Això és imperdonable! Entenc que la vostre situació us està portant a fer-vos preguntes sobre la existència del home a la terra, del perquè de tot. De la importància de les relacions humanes, de la importància d’adquirir coneixements i sabiduria i no tantes riqueses que no ens en podrem emportar a cap lloc un cop ens arribi la mort. Però amic, els somnis són només això, somnis. La vostre imaginació us està fent viatjar al passat per poder respondre les vostres preguntes, i per intentar interpretar, corregir i entendre el vostre present. Entenc que vulgui negar el valor del bens materials per que l’allunyen del coneixement, que és lo important. Ara mateix només em queda desitjar-vos bona sort. Que torneu ben aviat amb la gent que us estima, la vostre família i els vostres amics, entre el quals em sento orgullós de incloure’m. I de tota aquesta experiència que esteu vivint i del vostres estranys somnis, ja em parlarem més tranquil·lament quan sortiu i estigueu entre nosaltres. Una forta abraçada.
    igueu entre nosaltres. Una forta abraçada.)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Our rules  + (Estimat Carlos, M’he assabentat del que va
    Estimat Carlos, M’he assabentat del que va passar fa uns anys amb el teu pare. Realment ha de ser molt dur i molt complicat haver de seguir endavant sense una figura paterna al teu costat. No em puc imaginar com poden ser els teus sentiments, ni com pots superar els reptes de cada dia sense l’ajut d’una persona com la d’un pare; aquell que t’assegura protecció, aquell que et fa sentir estimat. Ha de ser una situació molt complicada, molt frustrant saber qui és l’home que va matar al teu pare, però no poder fer res al respecte. Realment de vegades aquesta és la millor solució abans de crear un conflicte, del qual en pots sortit mal parat. El pitjor de tot és que tu, sent un nen com ho eres aleshores; vas haver de presenciar aquella terrible escena. Vas haver de seguir endavant tot sol, i això no és gens fàcil. Te’n vas sortir força bé, tot i que els records sempre romandran en la teva memòria. Tots tenim aquella sensació que ens queda desprès d’haver perdut a algú estimat. Li podríem dir de moltes maneres, però he arribat a la conclusió de que la millor manera de anomenar-la seria venjança, el pitjor que pot persistir en un ésser humà, aquella percepció de voler tornar aquelles escenes que han omplert el teu cor de foscor a la persona que les ha creat. Però realment creus que l’únic camí és la venjança? Hi ha opcions, diferents sortides,en les quals no has de recorre a la violència. Ja sabem que el primer en el que pensa una persona és en venjar-se, perquè aquesta és la solució més fàcil, però no tot el món fa cap en una sola sortida. El temps ens ajuda a escollir el camí correcte i per tant ens ajuda a oblidar, solament depèn d’un mateix. A més a més, que se’n treu de bo? Per molt que ho desitgis el teu pare ja no tornarà; si arribes a cometre aquestes accions t’estaràs convertint en la persona que tant refuses. D’altra banda, que és per tu un amic? Per mi és aquella persona que està en els bons moments i sobretot en els dolents, aquella a la que expliques el teus íntims secrets,un amic, un germà. Realment els verdaders amics els podem contar amb els dits de la mà, perquè qualsevol persona pot formar part d’una etapa de la teva vida ,però molts marxen, inclús alguns es queden un temps, però només aquell que es veritable i sincer es queda fins la fi. Els amics de veritat, solament omplen els dits d’una simple mà i moltes vegades en sobren. Crec que en Tetxu per ha tu no ho és, ja que l’has enredat, amb l’únic objectiu de saber on es trobava el seu pare, no és just, ell no s’ho mereix, confia en tu com si fossis un germà, crec que mai s’imaginaria el que t’impulsa a ser el seu amic . Veritablement penso que el millor seria perdre de vista a en Textu i el seu pare, perquè cada vegada que veus aquella persona que t’ha fet mal t’entra aquell sentiment de ràbia que t’impulsa a revelar-te contra ell, i els teus propis actes finalment són els que et farà arrepentir-ten del que pots arribar ha fer. Jo ja t’he intentat ajudar; espero que els meus consells t’hagin aportat alguna cosa positiva. Amb això no vull insinuar que la meva opinió sigui la millor, però si la correcta. Has de seguir endavant amb valentia i esforç; aquesta és una de les maneres que t’ajuden a crèixer com a persona. Espero que tinguis una vida plena d’alegria, perquè ja et toca, una abraçada ben forta i molts ànims, De la teva amiga, Our Rules.
    lts ànims, De la teva amiga, Our Rules.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les dolentotes  + (Estimat Carlos, Aparentment, t’has mostr
    Estimat Carlos, Aparentment, t’has mostrat en tot moment molt amable i tímid però també molt sensible i comprensiu, les teves accions ho han demostrat. Has servit de gran ajut per en Tetxu, ja que venies d’un poble força llunyà. En un principi venies a buscar al teu avi, però després hem descobert que hi havia una altra raó que era l'única vertadera; trobar al qui va matar el teu pare i venjar-te. Hem vist la bona persona que hi ha en el teu l’interior ja que tot i que el pare d’en Tetxu fos qui va matar al teu, has decidit definitivament no tornar-te i això ha demostrat molt per part teva, ja que hem pogut veure que les bones amistats ho superen tot, fins i tot fets d’aquest tipus i magnitud. Tu, Carlos, vas decidir fer la teva vida i en Tetxu la seva, com és normal. Tot i així no ser rancorós diu molt de tu després de tot. Et considerem una persona admirable i un noi com cal, que a pesar del que va passar has evitat cometre un error innecessari i has reconduït la teva actitud de manera molt madura. Esperem que tot et vagi molt bé d’ara en endavant i que tinguis molta sort, Una forta abraçada, Andrea, Rosa i Irene
    Una forta abraçada, Andrea, Rosa i Irene)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Joan Maragall Gorina  + (Estimat Don Joan, Em complau saber algun
    Estimat Don Joan, Em complau saber alguna cosa de vostè, la veritat és que m’he quedat atònit al llegir la carta que m’heu escrit. Jo també l’he d’assabentar sobre un parell de problemes que també hem sofert a la nostre ciutat, és veritat que la mort del vostre senyor Don Toni i la vostra senyora dona Maria Antonia són casos molt estranys, però aquí n’hi ha hagut un parell de casos semblants en les últimes tres setmanes. Així que tingui una mica de calma, tot s’acabarà solucionant, en canvi sí que m’interessa la historia dels dos historiadors de Prússia que han arribat per investigar “La sala de les nines”. Se que la va cremar per tal de que no coneguin el secret, però vostè sap que pot confiar en mi, i m’ho pot explicar, així entendré millor les principals raons de les vostres preocupacions. Espero rebre aviat noticies de vostè. Salutacions, Don Miquel.
    ticies de vostè. Salutacions, Don Miquel.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Tornada al mar  + (Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Qua
    Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Quan te'n vas anar, quan aquella família espanyola et va adoptar, em va saber molt greu perquè vaig perdre al meu millor amic. Un dia, em vaig amagar al soterrani de casa meva perquè vaig veure que coses rares estaven passant. Quan vaig sortir a l'exterior, el món estava destruït. A l'instant vaig pensar en tu i em vaig demanar si estaries viu. Em trobava sol, i vaig recordar com eres, com van ser tots els moments que vam passar junts. El primer que se'm va venir al cap va ser com t'agradaven els animals i com te n'adaptaves de bé a qualsevol situació. Com per exemple, quan els teus pares van morir en aquell accident, i tu senties pena, sí, però ho amagaves. Vas ser molt fort, tot i que només eres un nen petit. Tens ànima de lluitador i curiós. Sempre t'agradava explorar-ho tot, ja que t'interessava saber com era el món que t'envoltava. Sempre estaves pendent de mi i dels altres, et preocupava que estiguéssim malament i t'interessaves per la nostra felicitat; això sempre ho valoraré molt. Espero que en algun moment t'arribi aquesta carta, estiguis on estiguis, que poguem tornar a estar junts i recordar els vells moments. Sobretot, m'agradaria estar al teu costat en aquests moments tan difícils, això m'ajudaria a superar tota aquesta situació. El teu amic, Dicko.
    ota aquesta situació. El teu amic, Dicko.)
  • Activitat sobre Aigües encantades de l, pels 2Aps  + (Estimat Foraster, Encara no fa un mes de
    Estimat Foraster, Encara no fa un mes de la meva fugida del petit poble de la meva infantesa i ja trobo a faltar tot allò que m'envoltava quan caminava per les terres cultivades dels pagesos, encara que aleshores també trobava a faltar, i molt, el fruit d'aquestes terres. Ara em trobo a la ciutat del progrés i de l'art noveau, la ciutat que ha tingut entre les seves mans grans pensadors que, com nosaltres, han estat incompresos com ho vam ser nosaltres en el maleït poble que ens va tenir empresonats. Estic ampliant el meu coneixement a partir del fons que resta adormit a les grans biblioteques d'aquest paradigma del pensament humà. Darrere dels grans murs de París es pot trobar tot allò que es vol, tant si el que es desitja és el reforçament de les idees revolucionàries com si es vol mantenir la corona a sobre el cap. Però aquí desitjaria també tenir la companyia de tots aquells que he deixat en els camps morts del lloc on vaig néixer, atrapats en un inoblidable gorg d'aigua estancada. Tinc por, tinc por de retornar a la utopia de la ignorància de tots aquells que no van marxar quan tocava i no han tingut la sort de rebre el miracle que havia de portar l'aigua del gorg cap a les grans grans extensions de terra dels terratinents, dels meus veïns, dels meus pares i de tota aquella societat rural i tradicionalista. I també m'aturmenta de pensar en el retrobament amb tots aquells que em van retenir en una gàbia que no em pertanyia. Jo vull viure, ser lliure, veure món, aconseguir tot allò que he somiat durant tant de temps! Tinc un viatge preparat a la terra de l'art antic, on es poden veure tots aquells grans artistes que ens van deixar el seu llegat en forma de pintures i escultures. I em pregunto si voldries acompanyar-me a fer aquesta travessia cap a la passional Itàlia. Seria una bona manera de retrobar-me amb un vell amic, un amic en el qual puc confiar i amb el qual sé que puc anar a allà on vulgui. També voldria convidar el mestre Vergés. Sé que no ens va ajudar massa a despertar les consciències del poble del seu somni innocent, però pot aportar emoció tenir un company més amb qui debatre. Fins aviat, Cecília Rue Norvins, 22 París
    Fins aviat, Cecília Rue Norvins, 22 París)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Jalc1bat  + (Estimat Hipòlit, Sento dir-te que una tra
    Estimat Hipòlit, Sento dir-te que una tragèdia ha arribat a la nostra família i, per mala fortuna, també a l'Imperi d'Orient. El nostre cosí Tirant després d'acabar de conquerir l'Imperi que estava en mans dels turcs, es dirigia cap a Constantinoble per donar la notícia a l'Emperador i es va aturar a una ciutat anomenada Adrianàpolis; en aquesta ciutat es on va agafar la malaltia que li va causar la mort, una pleuresia, mentre passejava amb el rei Escariano i el rei de Sicília a la vora d'un riu. A conseqüència de la seva mort, la tragèdia es va succeïr a Constantinoble, l'Emperador va morir a causa de la tristesa que li produïa perdre l'hereu del seu imperi, que es va guanyar la fama i el cel per sempre. D'altra banda, Carmesina, la seva futura dona i princesa de l'Imperi, quan es va assabentar de la mort del seu estimat, va entrar en una forta depressió, no parava de plorar i, a causa dels seus forts plors se li va trencar el nas; la forta depressió i la hemorràgia causada pel trencament del nas li va causar la mort. Una forta abraçada, el teu cosí Diafebus.
    Una forta abraçada, el teu cosí Diafebus.)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC  + (Estimat Hipòlit, T ‘escric amb l’objectiu
    Estimat Hipòlit, T ‘escric amb l’objectiu d’assabentar-te d’una tragèdia molt gran, la mort del meu cosí, Tirant lo Blanc, marit de la Carmesina i l’hereter al tro, ha mort en les circumstancies d’una grip, aquesta tragèdia ha deixat sense descendència al tro de l’imperi de Constantinoble. A causa de la mort de Tirant lo Blanc, tinc que comunicar-te que Carmesina a mort per pena d’amor. Desprès de aquesta segona tragèdia l’Emperador a mort de pena per la filla, i per gran apreciï a Tirant. Per tant, amic meu, et comunico amb gran pena les pèrdues dels nostres amics i familiars, així doncs també et comunico què l’Emperadriu s’ha quedat viuda i et podràs casar amb ella, i vos sereu el nou Emperador que ens protegirà de la invasió dels moros, de la pobresa, de l’escassetat d’aliments i de moltes més penúries, per tant amic t’estaria molt agraït que vinguéssiu lo més ràpid possible i demanares la mà de l’emperadriu per obtindre alegries dins la pena d’aquest poble, salva’n així a la pobre Emperadriu de que mori de pena. Que tinguis un bon viatge. T’esperem pacientment. Diafebus.
    iatge. T’esperem pacientment. Diafebus.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cerverins  + (Estimat Hipòlit: Has de saber que durant a
    Estimat Hipòlit: Has de saber que durant asuests dies han estat passant moltes desgràcies. Fa unes setmanes Tirant es va posar molt, malalt. Va agafar la grip i ja saps que asquesta enfermetat es molt perillosa ja que podem morir. Van anant passant les setmanes i Tirant es va posar pitjor del que estava, llavors va morir. Amb la mort de Tirant tots ens vam posar molt tristos, i vam decidir no comunicar-li res a Carmesina per què es moroiria del dolor. Carmesina se’n va assabentar de la mort(no sabem com), el cas es que es va posar molt trista i també va morir del dolor. L’Emperador va posar-se molt trist quan va saber de la mort de Tirant, per això va dir que el portessin a Constantinoble. L’Emperador va morir pel dolor de la mort de la seva filla Cramesina i pel dolor de la mort de Tirant lo Blanc. Sento comunicar-te aquestes notícies. Atentament, Diafebus.
    aquestes notícies. Atentament, Diafebus.)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Naibert  + (Estimat Hipòlit: T’escric aquesta carta pe
    Estimat Hipòlit: T’escric aquesta carta per comunicar-te un fet desolador que ha passat aquests darrers dies. El nostre gran cavaller i amic Tirant lo Blanch ha mort de manera sobtada. Quan el nostre Tirant va obtenir la pau amb la condició de fer presoners al Soldà i al Gran Turc, i fent que la resta de soldats s’allunyessin a peu i desarmats, va acabar de reconquerir tot el territori de l’imperi i va fer quedar sotmeses moltes altres províncies veïnes. Per tant, degut als últims esdeveniments va emprendre el camí cap a Constantinoble victoriós i triomfant amb el rei Escariano, el rei de Sicília, el rei de Fes, altres reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers per assistir a les grandíssimes festes per celebrar la seva vinguda i l’amor al rei Escariano, i vam avisar a l’Emperador que va preparar altra festa molt important, però abans d’arribar a la ciutat, va parar a Adrianàpolis perquè l’emperador li va dir que no entres fins que no el fes avisar. Mentre esperava, el nostre amic va buscar distraccions i plaers, i passejant-se amb el rei Escariano i el rei de Sicília per la vora d’un riu que passava per un costat dels murs, li va agafar una pleuresia tan dolenta i forta que el van haver d’agafar en braços i portar-lo a la ciutat. Van venir els sis metges millors del món i quatre metges del rei Escariano, van donar-li medicines per veure si recuperava la salut però no van poder trobar-hi remei i tots ens temíem lo pitjor. Més tard ens va dir que féssim venir el confessor de l’orde de Sant Francesc però el seu dolor no parava d’augmentar, mentrestant el rei de Fes va enviar un correu urgent a l’emperador perquè portes els seus metges per veure si hi podien salvar la vida al nostre amic i li va comunicar els fets que havien succeït. Tirant com veia la mort a prop va escriure una carta a la princesa Carmesina per acomiadar-se d’ella per si no pogués tornar a veure-la i va demanar al rei Escariano, el rei de Sicília i el rei de Fes que el portessin de seguida a Constantinoble per veure a la princesa perquè estava segur de que en veure-la faria que recobrés la salut i la vida i això ho van fer. Van preparar una llitera ben còmoda i li van acompanyar en aquest viatge els reis, grans senyors i cinc cents homes d’armes, i la resta es van quedar a la ciutat d ’Adrianàpolis. Durant el camí a Constantinoble al nostre Tirant li va augmentar el dolor de tal manera que va saber que no aguantaria més i va fer un crit dient: ‘’¡Jesús, fill de David, tingues pietat de mi: crec, protesto, confesso, penedint-me, confio, misericòrdia reclamo! Verge Maria, Àngel Custodi, Àngel Miquel, empareu-me, defenseu-me! Jesús a les teves mans, senyor, encomano el meu esperit.’’ I després d’aquest crit el seu cos va quedar sense vida als meus braços fent-me sentir un dolor tant gran perquè el meu cosí, gran amic i company d’armes m’havia abandonat deixant-nos desemparats i desconcertats, i els nostres crits i plors es podien sentir arreu del món ja que ens havia deixat el millor cavaller que hi ha hagut mai en aquestes terres i en tot el món. Després d’aquest fet ens vam reunir per decidir que fer-hi amb el seu cos perquè teníem que portar-lo a Constantinoble i embalsamar-lo per portar-lo a la Bretanya i vam continuar el camí que havien començat en direcció a la ciutat, fins que a la porta el rei Escariano es va acomiadar. Aquesta mort serà una desgracia per aquest regne perquè a aconseguit que l’Emperador mori al veure que el seu successor ha mort i la seva filla Carmesina, estimada del nostre Tirant mori de dolor i pena d’una manera tan tràgica, fent que es trenqui la continuïtat de la corona del regne que ha provocat un gran dolor i incertesa als habitants perquè fa que hi hagi una debilitat al regne que facilitarà la conquesta dels territoris per part dels infidels i això provocarà que la religió cristiana no es pugui expandir, però no ens tenim que preocupar per la memòria del nostre Tirant, del nostre gran amic i cavaller perquè sempre seran vives la glòria i la fama del coratjós Tirant. Degut a aquests fets Tirant abans de morir va deixar en testament que tu series l’hereu dels seus títols i tindràs que casar-te amb l’emperadriu, ja que ella serà la hereva de Carmesina i arribar a ser el futur emperador del regne. Com t’ha deixat hereu del tro en el seu testament, ets un beneficiat per la misericòrdia de Déu. Diafebus duc de Macedònia.
    rdia de Déu. Diafebus duc de Macedònia.)
  • Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes  + (Estimat Imanol, Ets una persona molt comp
    Estimat Imanol, Ets una persona molt complicada, molt difícil de desxifrar, ho saps? Tot i que, en els últims anys, he començat a apreciar-te més, continuo pensant que el que has fet és el correcte, ja que vas assassinar el meu pare. Això m’ha sorprès molt, però trobo que és un acte de valentia que mostra molt de tu com a persona. La veritat és que jo crec que jo no hagués fet mai una cosa així, per això t’admiro. Enyoraré els dissabtes que passàvem (en Tetxu, tu i jo) a la muntanya. Aquells entrepans de truita de patata sucats amb molt tomàquet que menjàvem asseguts als troncs dels arbres o a les puntes dels precipicis dels boscos bascs. Les llargues “tertúlies” sobre futbol, noies i música. I aquells debats entretinguts sobre qui havia de portar les begudes a la pròxima excursió… Com ho enyoraré tot… Però tot i així, en Tetxu sempre estarà allà per ajudar-me a recordar tots aquells moments plegats. Li ho has dit al Tetxu? En cas afirmatiu, com s’ho ha pres? Suposo que ell no comparteix la meva opinió sobre el tema, segur que troba que la teva elecció és completament errònia i injusta amb ell. Però, com ja t’he dit, jo crec que simplement és un acte valent i adequat pel que fa a la situació. La veritat és que mai havia parlat amb ningú sobre aquest afer, però ara t’ho diré, perquè veig que ets una persona amb honor, fidel i amb un cor tant gran com l’Univers, sense excloure’n ni una sola estrella. Així que aquí va el meu gran misteri: Recordes aquell dia que volia intentar assassinar-te a casa teva i en Tetxu em va parar els peus?... Doncs des d’aquell moment no vaig parar de pensar-hi, i a aquella excursió que vam fer a la muntanya, a la qual vam quedar-nos a un alberg... Aquella bala no anava per aquella oreneta, anava per tu, però les teves paraules van entendrir-me i vaig haver de canviar d’idea. Em vaig preparar una motxilla com mai ho havia fet; hi portava retalls de diaris amb articles sobre l’assassinat del meu pare, una poma, una aigua i una pistola. Quan hi penso em sento inútil, com un estúpid que ha sortit de la seva òrbita. I, ara, al llegir aquesta carta que m’has enviat encara em sento pitjor. Em sap greu, em sento com un hipòcrita que t’ha estat mentint durant massa temps. M’he adonat que he estat equivocat durant molt temps; durant massa temps. Només veia el mal que m’havies fet en matar al meu pare, però no veia el mal que acabaria fent a en Tetxu si et matava a tu. Em fixava només en mi mateix, però ara per fi m’he adonat del meu error. Ser massa egocèntric és dolent, i sobretot en aquest cas: em preocupava més de la meva venjança que de la felicitat del meu millor amic: en Tetxu. Amb tot, t’escric aquesta carta per a demanar-te disculpes per haver ocultat tot això fins ara. Un cop vaig disparar aquella oreneta, vaig veure-ho tot clar, però no em vaig atrevir a explicar res. Suposo que a vegades sóc massa covard; incapaç d’admetre segons que. Sigui com sigui, espero si us plau que em puguis perdonar per això, i que puguem tornar a ser els grans amics que vàrem ser tampoc fa tant de temps. Atentament, Carlos.
    poc fa tant de temps. Atentament, Carlos.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Elstresporquets  + (Estimat Marçal, Fa molt de temps que no e
    Estimat Marçal, Fa molt de temps que no ens escrivim i encara més que no ens veiem. Durant els ultims mesos t’he enviat bastants cartes, però suposo que el fet que vagis canviant de feina ha fet impossible que t’arribin amb éxit, així que després de molt buscar per tot arreu, per fi he trobat la direcció del lloc en què estàs treballant actualment i espero que aquesta vegada sí que aconseguim comunicar-nos. M’han dit que estàs treballant en la construcció d’una llarga carretera i que d’aquí poc, quan acabis, marxaràs a un altre lloc. No sé si allà estaràs passant fred o calor, si estaràs sol o acompanyat però espero que això no et desanimi i puguis seguir endavant cada dia. A l'anterior carta em vas explicar els teus pensaments sobre aquesta noia que també treballava amb tu, crec que es deia Maria Rosa, i en aquests moments encara no sé quina és la teva relació amb ella, però suposo que tant tossut com ets tu estaràs a prop d'aconseguir que ella senti el mateix per tu, fins i tot, crec que seràs capaç de qualsevol cosa. A tot això, també he escoltat que han mort a un capatàs per allà a la zona on ets tu i no sé si estarà relacionat amb la teva carretera o si en saps alguna cosa, espero que no tinguis res a veure i no et porti problemes, ja que ficar-se en un embolic com aquest no seria bo ni per tu ni per ningú del teu voltant. En definitiva, espero que estiguis tant bé com sempre i absent de problemes, que tinguis temps per contestar-me i que d’aquí poc ens puguem tornar a veure i parlar de tot allò que ens doni temps i així poder tornar a estar tant units com quan erem petits. Records i una abraçada molt forta!! Atentament, Joan Ramon.
    çada molt forta!! Atentament, Joan Ramon.)
  • Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana  + (Estimat Polinices, Avui hem pensat molt
    Estimat Polinices, Avui hem pensat molt en tu. Estem molt preocupades pel teu pròxim enfrontament a vida i mort amb el teu germà Etèocles. Pensem que aquesta situació per a Tebes no serà favorable, ja que es podria evitar. Tu i el teu germà Polinices hauríeu d’acabar amb la disputa que teniu des de fa tants anys. Sou germans, hauríeu de recolzar-vos l’un en l’altre: ser rei els dos; hauríeu d’apreciar més la pau que el vostre pare va deixar sobre aquesta ciutat. Pensa que les teves dues germanes, Ismene i Antígona, estan patint molt, i no s’ho mereixen. Antígona sempre ha dit que entre vosaltres, els germans, hi ha hagut molta rivalitat, però per honor al vostre pare hauríeu de regnar conjuntament (un any un, i un any, l’altre). No poseu la ciutat de Tebes en lluita, separada per dos germans que només es barallen per ambició. No ho feu, Polinices. Ara bé, si finalment la guerra s’inicia, volem que sàpigues que estem amb tu, que t’ajudarem en tot el que podem. Cordialment, Astimedusa i Eurídice
    em. Cordialment, Astimedusa i Eurídice)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Les xinxis  + (Estimat President, Demà és el gran dia, el
    Estimat President, Demà és el gran dia, el dia de la súper-híper-mega-mascletà; i crec que no hi podria haver un altre moment més adequat per a dir-te el que t'he de dir. "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Per on començar... Et recordes la de vegades que hem escoltat aquesta cançó? És una cançó amb molt de significat tant per a tu com per a mi. Ens coneixem des que érem ben petits. Recordes quan sempre inaguràvem les falles escoltant i cantant junts aquesta cançó? Quins bons records tinc amb tu! "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." Aquesta era la meua part favorita. Quan me la cantaves mirant-me als ulls, crec que eixe era el millor moment de totes les falles. Amb els teus ulls clars despertaves en mi sentiments que no havia tingut mai. "No te separes... Del caliu del meu voler..." Pense que de tota la cançó aquestes dues línies expliquen molt bé el que volia dir-te. I bé, el motiu d'aquesta carta és... Que m'agrades molt, President, que he compartit molts moments amb tu, però vull viure'n molts més. Així que, des d'aquesta carta volia declarar-te el meu amor i crec que no hi haurà un moment millor que demà, després de la súper-híper-mega-mascletà per a lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.
    lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.)
  • Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Caldescat15  + (Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aques
    Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aquesta carta per dir-te que el teu comportament davant els diferents problemes relacionats amb els ciutadans no va ser el correcte, i per això va acabar amb una gran massacra. La teva avarícia i el teu egoisme va causar moltes morts, inclosa la teva i la dels teus éssers estimats. T’aconsellem que la propera vegada tinguis més empatia i pensis que molta gent creia en tu. Te’n vas intentar escapar i la teva cobdícia no te’n va salvar aquella vegada. Els diners i els luxes no et van ajudar gens. Al contrari, ho van agreujar més. Els ciutadans, humils i respectuosos, estaven esperançats amb tu. Creien en la teva pietat i la teva generositat. Resaven perquè trobessis una solució al problema i els aconseguissis recursos per a la supervivència. I tu, què vas fer? Doncs els vas deixar de banda i els vas condemnar a mort. Només vas pensar en la teva seguretat quan tot el teu regne, de mica en mica, anava desapareixent. No creus que la Mort Roja va ser una venjança dels teus actes? No esperem que aquesta carta t’escarmenti, només volem fer-te saber la imatge que dones. Esperem que si mai tornes a ser rei, no tornis a decebre els teus ciutadans. Molts records. Lectors de la teva història
    Molts records. Lectors de la teva història)
  • Activitat sobre "Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases", pels Les desconegudes  + (Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’
    Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’un poblet del Vallès que ens hem llegit el llibre ''Jo, el desconegu''t . Sí, aquell llibre on apareix vostè i la vida de dos joves gira al voltant de la seva complicada història. Ens ha interessat molt i ens agradaria dir-li tot allò que hem sentit dins nostre llegint-lo. Vostè ha estat un dels personatges que més ens ha marcat, pels seus sincers sentiments i la seva vida angoixant. La impotència de voler seguir endavant, sense preocupacions però, sabent que hi ha alguna cosa enmig que fa patir, és una sensació que nosaltres no hem viscut, però llegint la seva història ens podem imaginar. La nostra primera impressió sobre vostè, al començament del llibre, va ser la d’un home egoista, d’una persona que no volia saber res de ningú i que no li importava res del que li podia passar. També vam pensar que podia estar una mica tocat del bolet ja que sempre parlava d’en Frederic i la gent no sabia qui era aquest senyor. Semblava que tingués visions! Al llarg de la lectura, hem anat descobrint com era interiorment, gràcies als joves que l’han cuidat i l’han arribat a estimar, com és el cas de l’Arnau. Hem vist que és un home esquerp, que no confia amb gaire gent, només amb aquelles persones que el fan sentir especial. Hem descobert que és un home lluitador, que intenta refer el seu passat, amb els seus éssers estimats, per molt que costi. Veiem que té un gran cor. Sabem que tot el que va passar al Frederic l’ha arribat a afectar molt i nosaltres no voldríem pas fer-lo sentir malament recordant-li el tema, sinó que voldríem donar-li ànims. El que li volem expressar és que segueixi endavant, afrontant tots els obstacles que pugi trobar. Gràcies a vostè hem pres consciència de la malaltia de l’alzheimer , de quines conseqüències pot tenir i també hem après aspectes de la nostra història que desconeixíem, com per exemple tota la lluita dels maquis. És per això que li volem donar les gràcies. Esperem que es trobi molt bé allà a dalt i que segueixi pensant amb l’Arnau i l’Olga, que van ser ells qui el van ajudar a seguint endavant i a poder descansar en pau ara que ja sap la veritat sobre el seu germà. PD: Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!
    Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!)
  • Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Boikotejanselsomni  + (Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú,
    Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú, ningú... ets menys que res.” Aquestes foren les paraules que recordo de la senyoreta Rosa. En aquell moment les vaig ignorar, no les comprenia, no varen fer res en mi, però a hores d'ara, quan penso en tu i en mi, de veres, no sóc res, sense tu no ho sóc. Però tampoc ho puc ser amb tu. M'he enamorat de la persona que té la meua pròpia sang, estic enamorada de tu, del meu germà. Per què no es mor tot? Desitjo que tot s'acabi ara que no podrem ser res. A més a més la mama em mira com si no em veiés, l’àvia dorm sempre i el pare està sempre ensopit i va d'una banda a l'altra amb els ulls plens de pena que no puc resistir de veure'l. Ara que tu te n’has anat, la meva única companyia és la teulada i el cel. Aquí, en la teulada, et crido feblement perquè fos on fos que hagis anat em puguis sentir amb l'ànima i tornes encara que siguem germans. Et trobo a faltar i sé que no tornaràs des d'aquell instant que vaig sentir el teu petó a la porta, la teva galta sobre la fusta em va recordar el que ens vam fer just després que em diguessis que si l'aigua dels teus ulls i la dels meus es barregés jo seria tu i tu series jo, el nostre primer petó, un petó tendre, suau, càlid... Els meus llavis que no havien estat besats per amor d'home, que mai hauran de ser besats per amor d'home d'aquell home de qui jo en desitjava més, sempre més... Sóc presonera de tu i tu de mi, però ja és massa tard. Estic veient els nostres arbres, el nostre jardí, els nostres ocells, el nostre cel, la nostra aigua, al cap i a la fi, el nostre món. Els nostres noms ja no hi són, en aquell tronc, els nostres ocells ja no canten i el cel ja no il·lumina els nostres dies. La flama del meu cor s'ha apagat feblement. La vida sense tu ja no és vida, i em penedeixo tant de totes les coses que he fet en la meva curta existència, perquè probablement... no sé, penso que pot ser algun tipus de càstig i que me’l meresc per les meves actituds i comportaments cap als altres... tu ja saps a què em refereixo. Mai no hauria d’haver tractat malament a la senyoreta Rosa, perquè ella duia raó, mai més tornaré a ser res. Tampoc hauria d’haver intentat que et posessis gelós, va ser un error comès per la meva infantesa, eixa de la qual no vull eixir però malauradament ja és tard. Ja sóc una dona o almenys això és el que diuen. Però, què significa ser una dona? És el que estic vivint ara? Es tracta d'aquest dolor i d'aquesta angoixa? Fer-se major tan sols significa problemes i embolics en la ment i en el cor, és deixar els meus somnis i els teus també, les nostres il·lusions i començar a preocupar-nos de les coses que abans no tenien importància. Recordo com vàrem tractar Jaume i em penedeixo de la seva mort, m'agradaria tornar enrere per poder evitar-ho. No havíem d’haver-ho fet, ell era el nostre germà menut, el més dèbil i hauríem d’haver-lo protegit i no fer-li mal, ell no s'ho mereixia, i penso que també per això estic ara ací, pensant què serà de tu quan jo ja no hi sigui, m'he quedat sola amb el que era meu, el que em va prometre Teresa, i ara només tinc la lluna que em mira i que sap com sóc i com era. Em trobo en un moment en què m'he cansat de cridar-te, m'he cansat de sentir-me cridar-te. A hores d’ara puc pensar que el meu amor per tu ha sigut com una visió, un joc de nens, intens… com quan jugàvem a la casa de les nines a interpretar el món dels adults, on el pare no tenia cap i la Sofia ho controlava tot. La seva mania per tenir-ho tot sota el seu domini és el que em va dur fins ací, i és el motiu pel qual jo me’n vaig per a no tornar, igual que se’n va anar l’ànima del pare, ell viu però es troba absent, i va buscar l’amor de ma mare, com busca el de les minyones, perquè amb la Sofia tan sols pot trobar suplicis i pena. El nostre amor ha estat com el dels meus pares, tan ràpid i tan fort que encara que jo desaparegui per sempre formaré part de tu, estiguis on estiguis, perquè el que jo sento és etern. T’estimo com ningú més ho podrà fer. Maria Sóc un sospir que no arriba a ser a una ploma.
    un sospir que no arriba a ser a una ploma.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Digitalitzades  + (Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat mol
    Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat molt de temps des del dia que va canviar tot. Com deus recordar era un divendres al vespre, després de la festa. Els dos anàvem borratxos i vam dir coses que potser no hauríem d’haver dit. Encara que no t’ho creguis, jo t’estimava, i tu et vas intentar aprofitar de mi. Potser no eres conscient del que feies però em vas fer sentir com si no valgués res. En arribar a casa jo estava destrossada, no entenia massa res. Llavors vaig rebre un missatge teu, aquell missatge, poc esperat aquella nit. Confosa, no vaig saber reaccionar. Em vas pressionar i vaig acabar cedint. Ara tot això ja no importa, ja és passat, però un passat que ha estat el principi de tots els meus problemes. Potser a tu t’és indiferent. Estic quasi segura. Per què vas fer-ho? Per què la vas penjar? Et senties superior, volies ser més popular, per motiu de venjança o només volies riure una estona? Doncs ho has aconseguit. Has aconseguit que em cansi, que em senti humiliada, que vulgui acabar ja amb la meva vida… Potser penses que només t’escric perquè et disculpis, però les disculpes, ara, no em serveixen de res. Possiblement va ser culpa meva, no per passar-te la foto, tots cometem errors, sinó pel simple fet d’haver acceptat sortir amb tu. Vols que em senti així? Et penses que te’n sortiràs amb la teva? Perfecte, aquí em demostres el que senties per mi. Doncs saps què? No tinc res més a dir-te. El que facis a partir d’ara és cosa teva. Si vols tornar a fer-ho, amb mi o alguna altra, prova-ho, però tot serà diferent. Segueix jugant a aquest joc, que a la pròxima guanyaré jo. Tranquil, això no quedarà així. Fiona
    Tranquil, això no quedarà així. Fiona)
  • Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Frankenstein  + (Estimat Víctor Frankestein, et volem come
    Estimat Víctor Frankestein, et volem comentar que les teves debilitats t'estan fent la vida imposible. Primer, ets molt desconfiat i ens n'hem adonat perquè van veure que no vas confiar en el monstre. Després hem vist que ets una persona massa negativa ja que des que el monstre es va enfadar amb tu, veus la part dolent de tot. Per últim ets poruc perquè des que vas conèixer a Frankestein, vas tenir por d'afrontar tots els problemes. També hem observat que jugues a ser Déu, intentant crear una ciència però sense ética i això et deurà cap a un problema, la por de no haver creat vida bé. Un altre tema per parlar seria la teva relació amb l'Elizabeth. Sincerament, pensem que en aquesta relació mai i ha hagut amor; és a dir, Elizabeth de de petita sempre se li ha imposat que tingués una relació amb tu però a ella no li agradava, així que es va acostumar a viure amb tu i estar tota la vida amb tu. Elizabeth, en estar des de petita amb tu es va acabar enamorant de tu i no va tenir temps d'enamorar-se d'una altra persona. Peró al final us vau enamorar i la vostra relació no acaba bé. Finalment us vau estimar molt. Aquestes són les coses que hauries de saber i algunes canviar. Una cordial salut Adriano Violeta Nerea Manel
    dial salut Adriano Violeta Nerea Manel)
  • Activitat sobre Les desventures del jove Werther de l'autor Johann Wolfgang Goethe, pels Els Quatre Gats  + (Estimat Werther, Res pot comparar-se al g
    Estimat Werther, Res pot comparar-se al gran turment que s’ha apoderat de mi. Per l’amor de Déu, on heu anat? Sóc un cos del qual ha desaparegut l’ànima, una fulla solitària deixada portar per l’atzar del vent. Oh, Werther, la vostra presència em feia mal però la vostra absència està acabant amb mi. Tot i demanar-vos que us allunyéssiu, el meu cor cridava en silenci que us quedéssiu. Ara heu marxat i us ho heu endut tot. Malgrat tot, no us heu endut ni la pena ni el dolor sinó que els heu instal·lat dins meu. Aquesta nit passada he pensat en vós i he lamentat haver-vos deixat marxar sense acomiadar-nos. Quan he tancat els ulls, he recordat cada moment en què vam estar sols, vós i jo. El dia del ball va ser el meu preferit perquè a partir de llavors ens vam conèixer de veritat. Recordo perfectament el moment en què em vau preguntar si ens podríem tornar a veure i així va ser. Cada dia veníeu a casa meva i jugàveu amb els meus germans i els explicàveu contes. De mica en mica, la vostra passió anava creixent, però jo intentava dissimular per fer veure que no la notava. L’arribada de l’Albert us trasbalsà. Ho vaig notar quan veníeu a casa i féieu disbarats davant nostre. Estimat Werther, vull que sapigueu que el bes que em vau fer a casa em va agradar, és més, m’encantà i m’agradaria dir-vos que sou una de les persones que més m’estimo al món, però en aquell moment, la por, que és el pitjor enemic de tota persona, s’ocupà de guiar-me i de no voler acomiadar-me de vós. Estimat, no em puc imaginar la vida sense vós, no vull renunciar a la vostra companyia. Els compromisos que tinc amb l’Albert i amb la meva família són, malauradament, primordials i heu de comprendre que no poden trencar-se així com així. Per això us demano que no marxeu, que no m’abandoneu. Els nens i jo us necessitem. Si us plau, no deixeu de venir-nos a veure. Demà no vingueu, però, que hi haurà l’Albert. Una càlida abraçada, Charlotte
    Albert. Una càlida abraçada, Charlotte)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Fernando de Rojas  + (Estimat amic Joan, Em plau informar-te q
    Estimat amic Joan, Em plau informar-te que la teva missiva m'arribat al cor, perquè he sentit la teva història com si l'hagués viscut en la meva pròpia pell. No obstant això, t'he de dir que els teus actes no són els correctes, des del meu punt de vista. Ja que en varies ocasions t'has deixat emportar per el desig carnal, en comptes de haver-te enfrontat a ell. Com quan estaves a Paris; la teva ment pensava en aquella dama, en comptes de pensar amb claredat. M'estic desviant del que t'anava a dir... T'escric perquè sàpigues que estic en el bisbat i la teva missiva m'ha ocupat un temps considerable per llegir-la. Hi han temes de més importància per tractar aquí. Encara que, m'agradaria donar-te una resposta a la teva pregunta no ho faré, sentint-lo molt, perquè hi ha tanta informació que, sincerament, trobo irrelevant. No sé quin concepte tens de mi, si penses que ens uneix una forta amistat, però vas mal encaminat. El que vam passar junts, passat està. Sento dir-te que és la part que menys m'interessa. Perquè hi han persones que tenen problemes més importants que tu, Joan. Malgrat tot, és una missiva molt interessant i m'ha agradat veure que encara em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.
    em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels William Shakespeare  + (Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta
    Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta de resposta per dir-te que després d’haver llegit la teva entenc el que et preocupa, i sincerament, crec que no hauries de capficar-te tant i afrontar les coses amb més tranquil·litat . És normal que et preocupis pels teus pensaments, els quals mai t’haguéssis imaginat que sorgirien de tu mateix, però tothom en aquesta vida passa per un moment de desorde moral i emocional, que sol generar el pànic que estàs experimentant. Per aquest motiu el meu consell és que no et mortifiquis a tu mateix donant-li massa atenció als teus pensaments i fes realment el que sentis que de veritat vols, perquè no sempre el què vols és el que és correcte, però abans de prendre decissions sospesa els dos bàndols, i estigues segur del que escolliràs. Sense més preàmbuls, t’envio des d’aquí tota la meva sort, espero que acabis escollint el correcte, i sobretot que t’en surtis d’aquesta situació sense penedir-t’en. Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert
    Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ausiàs March  + (Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la
    Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la defunció del senyors fa unes setmanes. I conforme les teves paraules m'adreço a tu per donaros resposta a les vostres paraules i desitjos, respectar la ultima voluntat del vostre protector. AL llegir les part de la novel•la, m'ha sorprès algunes coses del senyor increïbles, que no hauria sigut capaç d'imaginar-me. Els pecats que ha comés nomes Déu es capaç de jutjar-lo. Al ser humà, fill de Déu nostra sanitat és de ser bon amic, i cristiá portar a fet les seves darreres voluntats, ja que vos vau ser la mà dreta del senyor en vida. Les memòries del senyor son tot el que queda d'ell i no l'auria fet mes feliç que vos Joan publiqueu Les seves memòries tal com ho va demanar, també podrieu quedar-vos els diners que tan te'ls has ben guanyat, all llarg de tota la teva vida sempre els has acompanyat en bons i mals moments, els has cuidat en els darrers moments de la seva vida fins a aquest final tan tràgic. Assegurat de que ningú s'assabenti de qui publiqui les memòries del senyor sigueu vos. Ja que això podria provocar-te molts problemes al hora de declarar als creditors quan s'assabentin de que tens tants diners, començarien a fer preguntes, acusar-te de la mort del senyor i descobririen que vos sou el culpable de l'incendi. P.D. Molts ànims i el mes sincer condol. Sort i espero la vostra reposta. Atentament el vostre amic Miquel Gilalbert.
    tentament el vostre amic Miquel Gilalbert.)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Carlos Ruiz Zafón  + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun
    Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
    sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Carlos Ruiz Zafón  + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun
    Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
    sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
  • Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Montserrat01  + (Estimat capità Robert Walton, En aquest d
    Estimat capità Robert Walton, En aquest dia com el que és avui, tinc la sensació que el món em cau a sobre, sento que em fallen les meves pròpies forces i que inclús m’he fallat a mi mateix. Avui és un dia gris i trist, i no vull sortir de casa. Sento que he comès un gran error gràcies a la meva ignorància i el meu egoísme. Estic desolat i ple d’amargura, em penedeixo completament dels meus recents actes i per això t’escric. Desde que vaig començar a estudiar, tenia una gran curiositat envers la vida dels éssers i el seu comportament, com tu saps bastant bé. El que vull intentar confessar es que, vaig començar a experimentar amb la vida d’un ésser creat a partir d’altres difunts i el resultat va ser nefast. Jo, el doctor Víctor Frankenstein, he donat la vida a un autèntic monstre. Ha sigut creat per mi, órgan a órgan, ós a ós, membre per membre... I gràcies a el meu desitg egoísta, el meu propi desitg s’ha tornat en contra meva. Quan va adoptar la seva nova i primera vida, ell no sabía res però, sorprenentment, va anant aprenent coses ràpidament i ara estic bastant aterrat per el seu coneixement adquirit. Sincerament vaig començar a crear aquest monstre per no sentir el que era aquell buit que emplenaba la meva ànima. Ara aquest buit el fa el meu sentiment de terror i desolament. No tinc cap esperança a que la meva creació, el monstre, em perdoni per cometre l’error de donar a llum la seva vida ja que ha sigut molt miserable, crec que no li he fet una postura paterna bona de la que aprendre i evolucionar com a ser viu. Volia desafiar al mismísim Déu, que sigui present de que un humà podia crear un ésser viu sense tenir cap poder a les mans més que els coneixements de un científic una mica boig. Sent franc, realment sé que no li he donat cap tipus d’afecte. Sempre he intentat evitar-lo ja que tenia por del que ell pot ser capaç de fer. En realitat mai li he donat cap tipus d’atenció i crec que tot el que he fet, el meus actes i pensaments ha fet augmentar la ràbia que té per els éssers vius. Sento que el meu pitjor error va ser quan el monstre em va demanar que li fes un altre criatura per poder fer-li companyia i en aquell mateix moment em va sortir negar-li el seu desitg. Ara per ara, penso que tampoc estaria malament haver-li donat un company per a què es pogués expressar i així hauria evitat que es possés en contra de tots. No sé si ara fabricar-li de nou un company per a què aprecii el meu gest solemne i em perdoni per no donar-li afecte, però d’altra banda, crec també que és massa tard per això i encara que li fés un nou amic, o company, no perdonaria el mal que li he fet. Ets la meva única esperança, senyor capità Robert Walton, estic molt frustrat i ja no sé si intentar treure’m la vida per expulsar aquest sentiment de culpabilitat, però sé que no puc seguir així. Tinc molt por de la meva pròpia creació i del que es capaç de fer, vull perdre’l de vista per a tota la vida, no vull seguir mirant cada dia al meu pitjor error. Per altra banda, tinc por de que la meva criatura em prengui la meva pròpia vida com a una espècie de venjança o alguna cosa per l’estil. Si us plau, capità Robert Walton, ets l’únic que pot entendre’m, ja que penses molt semblant a mi. Et necessito més que mai, no sé que fer, els meus dies son molt llargs i tristos, ja no tinc motiu per viure, he comès el pitjor error de la meva vida. No he menjat ni he dormit en molts dies, estic tota la setmana al llit sense poder llevarme. Si us plau, contesta’m el més aviat possible, necessito la teva ajuda i no sé si podré aguantar molt més. Contacta amb mi en la mateixa direcció que aquesta carta. Sé que no és la direcció de la meva casa, però tinc molt de por ja que potser la meva criatura hagi après a llegir i no vull que ell llegeixi això i s’ho prengui a pitjor per parlar amb un extern del meu propi problema. Atentament, Víctor Frankenstein
    roblema. Atentament, Víctor Frankenstein)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels AJansa  + (Estimat diari, Em sento diferent dels alt
    Estimat diari, Em sento diferent dels altres. ¿Potser és que ho sóc? Aquella frase de tots som iguals no es veritat, jo tinc el Sida i això és el que fa que no sigui igual que els altres. Cada dia penso en com hagués sigut la meva vida si no m' hagués contagiat del virus, mai ho sabré amb certesa però per sort tinc els meus companys que em fan sentir bé. Ara estàn organitzant una manifestació en contra de la meva expulsió, ja que no els hi sembla bé que em fagin fora per algo que no ha sigut culpa meva. L'únic inconvenient es que hi ha alguns pares que es pensen que contagiaré els seus fills, però això és més aviat impossible. Jo prenc les precaucions adecuades per a la seguretat dels altres. Finalment, m'han fet un homenatge que consisteix en portar crispetes a l'escola per esmorzar. Perquè quan hi anava sempre en menjava. Demà faràn una entrevista amb totes les seves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.
    ves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.)
  • Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels La colla de l'ocell  + (Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de
    Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de Carcassona, i si estas llegint això, vol dir que he mort. Et deixo a càrrec del Cec de Cabrera, un bon amic. Ell t'ensenyarà a ser bon joglar, et protegirà dels meus enemics. És necessari que ningú sàpiga la teva identitat perquè no et facin mal, per això he decidit que vagis amb el sobrenom d 'Ocell de Foc, encara que el teu veritable nom sigui Aicart, igual que el meu. La teva mare era una bellíssima dona de cabells rojos i ulls blaus, com els teus. Hi ha vegades que em recordes molt a ella; també recordo aquells dies que passàvem tots tres estirats a l'herba, amb el sol tebi acariciant les nostres pells. En aquests moments, però, enmig dels records feliços, em ve a la memòria un moment tràgic: l'horrible mort de la teva mare. Es deia Elisenda, va ser una de les moltes persones que va caure en la lluita de Carcassona. Ja saps, el duríssim combat que Simó de Monfort va iniciar contra els albigesos per derrotar-los; és a dir, per derrotar-nos. Ella va resistir heroicament, igual que la mare de Ramon Trencavel. Al final, uns soldats a les ordres del Vescomte de Carcassona us van separar per protegir-vos. La nostra estratègia va consistir a fer un canvi d'identitat entre tots dos, de manera que ningú no sabés qui éreu; l'altre infant que va participar en el canvi va ser Ramon Trencavel, fill del Vescomte de Carcassona, però tu ets fill meu. He estat molt poc al teu costat; tanmateix, he intentat deixar-te en herència el millor que tinc, el do de la poesia. Quan siguis més gran, notaràs una ferida al cor, com una flama que et puja al pit: aquest serà el moment de compondre el teu primer poema. Adéu fill, t'he estimat molt i espero que em recordis. Només desitjo que la poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.
    poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.)
  • Activitat sobre Kenitra de l, pels Els explosius  + (Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat
    Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat la carta. M'ha alegrat molt rebre la teva carta perquè estava molt preocupada. Estic molt contenta que t'haja anat bé amb el teu pare. Quina sort que sols us robaren i no us feren mal. El capità va fer mal pressionat el seu fill; és normal que se senta culpable de la mort del seu fill. Jo ja sabia que tenies dos germans, pero no volía dir-t'ho. El teu pare no et va preguntar sobre la teua vida perquè com has dit, és un covard, a més, tu no lo sabies, perè el teu pare ens va abandonar. M'alegre que no vulgues ser com el teu pare. Ens veurem prompte. Un beset, La teva mare.
    Un beset, La teva mare.)
  • Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Caffotets  + (Estimat jove jueu, Li escric per advertir
    Estimat jove jueu, Li escric per advertir-lo del perill que corre en aquella illa. Si no els ha vist, ja els veurà, no s’hi preocupe. Li recomane que faça esport de manera continuada ja que haurà de poder enfrontar-se a diverses adversitats. La primera, les criatures que viuen en l’illa incloent el previ tècnic atmosfèric. És bon nadador? Pense que li vindrà bé fer ús de la conversa, i si pot de la lectura també, no volem que es torne boig. I bé, què li vaig a dir jo que vostè no puga descobrir durant la seua estança en l’illa? He de comentar-li que quan vaig tindre notícies de la seua arribada vaig sentir pena i frustració; vaig recordar els meus dies allí... aquell any infinit. Quan va ser el meu torn de viure a l’illa no va ser gens fàcil sobreviure-hi, i menys amb el meu company, que es va anant amargant, podrint... com ho podria explicar? Com si estigués tornant cap enrere en el procés que coneixem com socialització, no sé si m’explique. Va ser un any prou dur i sacrificat. Jo crec que això que vostè ha començat no li ho desitge a ningú, cap persona es mereix passar ni tan sols una setmana en aquell infern envoltat d’aigua. Però no és només el que passa a l’illa, sinó que, encara que vostè arribe a sortir no podrà parar de pensar en ella. Quan vaig tornar, em pareixia que en la meua ciutat tot el món anava en contra meua, pensava que quan em girara veuria aquells monstres; em tocarien amb la seua pell freda. Freda com la meua relació amb ells, com les ganes de venjança que brotaven dins meu al recordar les seues faccions, el seu caminar maldestre fora de l’aigua… Però aquestes ganes augmenten veritablement quan pense que aquelles aberracions no es distingeixen tant de nosaltres. Jo crec que en l’única cosa que ens diferenciem d’ells és en l’amor. Erròniament -ara he de pensar que va ser un sentiment equivocat…- me’n va arribar a agradar un d’aquells monstres, i vaig tindre l’oportunitat de tastar el sexe amb ella. Un cúmul de sensacions varen vindre a mi, sensacions que mai li podria descriure. Ja sap, la vertadera realitat no es pot transmetre tal i com és, sinó que el que podem transmetre amb el llenguatge no és més que una metàfora sobre ella mateixa. I considere que foren unes sensacions tan grans i indefinibles que no puc tacar-les amb les meues metàfores sobre la realitat; ja que si intentara descriure-les, no vos les transmetria d’una forma completament neta. Des que vaig gaudir d’aquella experiència estranya i horripilant però alhora plaentera, he anat buscant aquell humit amor en les dones de la nostra civilització, però a hores d’ara encara no l’he trobat. I pense que mai no ho trobaré. Això és una virtut i una maledicció que només els de la pell freda posseeixen. Arribarà un moment on pensarà: si val la pena continuar lluitant o si és millor rendir-se i acabar amb tot patiment. Per experiència pròpia, m’he adonat que morir és fàcil, i el que realment serà un fàstic va a ser el sobreviure-hi. Però, saps? Si viu o si mor, depèn de vostè. Ara em done compte que sempre ha sigut així, sempre hi haurà un Batís Caffó. El cicle mai no canvia, i, ara tampoc ho farà… Segurament deu estar llegint la carta i pensarà que és una broma de mal gust, però vaja… L’únic consell que li puc donar és que quan ja no els quede munició a penes, a vostè i el seu company, estalvien l’última bala. Qui sap si arriba el moment en què es trobe tot sol i no tinga més esperances de vida? Com deia Nietzsche, sempre és més consolador pensar en el suïcidi: d’aquesta manera es pot suportar més d’una mala nit. Jo en algun moment ho vaig considerar, però no els doní el gust de matar-me… No li desitjaré una feliç estança en l’illa… No la tindrà, estiga’n segur. Així és que molt bona sort. Ens veurem l’any que ve? Amb molta compassió, un Batis Caffó que va aconseguir sortir de l’illa... físicament.
    aconseguir sortir de l’illa... físicament.)
  • Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels 4estacions  + (Estimat pare, Perfi has sortit de la pres
    Estimat pare, Perfi has sortit de la presó. Durant aquest temps he estat reflexionant les coses. En un principi el meu sentiment per tu era dificil d’expresar, et tenia masa odi, no entenia perquè em feies això. Sempre he volgut un pare amb qui tingués confiança i no em tractes de tal manera que em fes sentir malament. Sols volia un pare normal com tots els meus amics el tenien. Però tu sempre trencaves tots els estereotips del pare perfecte. No volia estar allí tancada cada dia, necessitava sortir d’aquell lloc. Encara que a mesura que el temps passava, em vaig adonar de que en comptes de ser un sofriment començava a ser reconfortant estar amb tu. Aquests quatre anys que vaig passar al teu costat, tancada en aquell lloc tan fosc, m’han fet sentir experiències que mai he viscut, experiències noves, bones i no tan bones. No cal que t’expliqui com ho vaig passar que tu ets qui més ho sap. Malgrat tot, ara he de confessar-te els meus sentiments per tu han canviat, que ho veig tot amb altres ulls. Sé que el teu tracte cap a mi no ha sigut de pare a filla. Més que res crec que tu m’estimes d’una altra forma. I ara penso que jo també t’estimo d’una altra manera, i amb això et vull dir que m’agradaria retrobar-nos i desprès d’això, depèn de com vagi, podríem anar a més i tenir un futur que no sigui com de pare a filla, totalment diferent. Això si, no penso consentir tornar a estar tancada, vull ser lliure amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.
    amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.)
  • Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Viquimón  + (Estimat senyor Kollege, parla la teua cons
    Estimat senyor Kollege, parla la teua consciència: Què estàs fent? Per quina raó continues ací? Què té aquesta illa que fa que no en pugues eixir? Tal vegada la solitud. Sí, és la solitud. Jo crec que tenies raó. Les criatures submarines no eren els monstres de la vostra història. Ells lluitaven per la mateixa causa per la qual tu vas fer-ho a Irlanda, per la llar pròpia. Al poc temps t’adonares que els que creies els teus enemics eren en realitat molt pareguts a tu. Vas veure en ells, allò que Batís no podia, les vostres semblances. Ell no comprenia el vostre enemic, per la qual cosa es limitava a lluitar contra ells en una cruel batalla que podria haver sigut evitada. Gràcies a l’Aneris descobrires que els sentiments no ocupaven lloc solament al cor humà, sinó també al seu. Tu volies estimar-la i que ella t’estimara, però de vegades l’amor no és tan senzill. Ets conscient del teu error? Hauries d’haver pujat al vaixell quan eres a temps, has fet que tot torne a començar. Està a les teues mans fer que la situació canvie i agafe un ritme diferent al que va tindre l’última vegada. Sé que tu podries aconseguir la pau a l’illa i amb els granotots. Espere que l’aconseguisques, vull que sigues feliç, que no et convertisques en un altre Batís Caffó, en una persona que fa un temps vares odiar. Tu descobrires que totes les lluites són injustes per a algú, i de veritat sent moltíssim que hages de ser una d’aquestes persones. Crec que arribarà el dia en què trobaràs a faltar el contacte amb els humans. Ho faràs, i tal vegada ja siga massa tard. Creus que tornaran a per tu? Jo ja no ho crec. La vida es efímera, amic meu. Ocupa el teu temps, aprofita’l amb unes tasques o unes altres. Tu decideixes com acaba la teua història. No oblides que encara estic ací, i això és un bon senyal, no ho creus?
    ací, i això és un bon senyal, no ho creus?)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS  + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq
    Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat del esmorzar. Vam trucar a l'hospital per a veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que si... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital...Estava en coma. Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarassau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va cabrejar. Desprès va vindre un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Com que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto de l'amic de la meva mare .Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. Al arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar, finalment creuen que va tenir l'accident per culpa de dogmatisme obligat. Encara esta en coma, creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l'hospital!
    petó de tota la família des de l'hospital!)
  • Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS  + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq
    Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós!! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat de l'esmorzar. Vam trucar a l’hospital per veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que sí... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital... El pare estava en coma! Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarasau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va enfadar. Després va venir un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Con que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto del Blai. Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. A l'arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar. Encara no sabem res dels resultats. El pare encara està en coma. Creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l’hospital!
    petó de tota la família des de l’hospital!)
  • Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Cat women  + (Estimats Claudi i Caterina: Us escric aq
    Estimats Claudi i Caterina: Us escric aquesta carta per a desitjar-vos que a partir d’aquest moment tot us vagi molt bé. Claudi, que et puc dir fill meu, ha arribat l’hora que per fi has madurat i estic molt alegre de que hagi sigut amb la dona adequada. Espero que a partir d’aquest moment tot millori a la teva vida i puguis començar de nou. Caterina, tu has fet que el meu fill canviï en positiu. Ets com una més a la família no crec que cap altre dona hagués pogut ser millor. T’ho agreixo molt. Em posa trista el fet de que no estareu tant presents a la meva vida físicament però m’alegro a l’hora de pensar que sereu feliços, podré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.
    dré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.)
  • Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes  + (Estimats fills meus, Us vull explicar la v
    Estimats fills meus, Us vull explicar la veritat. Primer de tot, pregaria que em perdonéssiu per no haver-vos revelat mai la nostra vertadera història. Si sou forts i valents, continueu llegint... Jo vaig ser fruit d’un amor carnal entre el Dídac i l’Alba. El meu pare va morir aixafat per un edifici que es va enderrocar quan jo tan sols tenia unes setmanes de vida. El que creieu vosaltres és que jo vaig tenir fills per assegurar la continuïtat de l’espècie, però aquesta història ja la va iniciar el meu pare, en Dídac. Em van concebre a l’octubre, en una platja ombrívola i solitària, una tarda. Al cap de nou mesos, el 20 de juliol, vaig néixer jo. Poc temps després d’haver nascut, el meu pare va morir per la causa que he esmentat anteriorment. Des de petit, l’Alba em mentalitzà dient-me que hauria de repoblar el món. Vàrem decidir, la mare i jo, no dir-vos res perquè estava molt mal vist. Per tant, ja ha arribat l’hora de comunicar-vos la veritat. Sóc el vostre germà gran. Sí, heu entès bé, l’Alba és la nostra mare i la vostra àvia, alhora. Ara mateix us pot semblar molt estrany, però heu d’entendre la situació en què es va quedar la nostra mare quan el Dídac va morir. No li quedava més remei que esperar que jo em fes gran per poder tenir fills amb mi, és a dir, a vosaltres. Finalment, volia recordar-vos que heu de continuar la nostra tasca; la que va començar el meu pare, el vostre avi, i l’Alba, la nostra mare, que consisteix a assegurar la continuïtat de l’espècie humana. Però tampoc podeu oblidar que heu de seguir formant-vos i educar als vostres futurs fills perquè tota la saviesa i tots els coneixements que han anat adquirint durant al llarg del temps els humans siguin transmesos i no s’oblidin amb el pas dels segles. M’agradaria que no oblidéssiu el molt que us estimem, l’Alba i jo, perquè el que hem fet ha estat pel vostre bé. Espero que algun dia ens pugeu perdonar per haver-vos amagat la veritat. Us estima, El vostre pare i germà gran.
    Us estima, El vostre pare i germà gran.)
  • Activitat sobre La filla del Mar de l'autor Àngel Guimerà, pels Los Archibaldos Verdes  + (Estimats pare i mare: Vos escric perquè s
    Estimats pare i mare: Vos escric perquè sembla que sou la meva única sortida, el meu unic motiu per anar cap a endavant ara mateix. M'estan passant moltes coses, i si vos tengués aquí, no seria tan difícil … Us necessit, estic molt sola. La Mariona, la meva garmana, la meva amiga! M'ha traïcionat. I ha festejat amb el meu Pere Màrtir, amb el Pere Màrtir! No m'ho puc creure, és com si el món em caigués al damunt. Ara jo no sé a qui creure. Ell em diu que m'estima , però no puc permetre que em torni a enganyar. Na Mariona me'l vol llevar, el meu Pere Màrtir! Ahir vespre, estava amb ella, jo ho vaig veure! I no sé què fer … me l'estim massa... però no ho puc permetre. En moment com aquest, us necessit al meu costat, pares. A més, tenc la sensació que aquí no em vol ningú, que només faig nosa. En Cinquenes me dóna menjar , i un llit , però això no és suficient. Necessit l'amor i l'afecte de qualcú. La gent del poble em mira malament, me n'he adonat, i tot només perquè no se sap bé quines són les meves arrels. No puc suportar viure més aquí, és una gàbia infernal, i ja no em queda res. L'únic que vull és formar part de la meva família, formar part de la mar... Per sempre. Àgata.
    mar part de la mar... Per sempre. Àgata.)
  • Activitat 2 sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces  + (FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar
    FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis. - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble! Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa. Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés. L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa. Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar. Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.
    la pena, havia salvat a la meva família.)
  • Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Ferrimay8  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard
    FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en que desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat però, res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliques què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, així fent, que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensa en ella i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, assentada al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estòmac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, casi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet de haver trobat novia que segons en Kumail era una fantàstica novia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en que se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava descompòs, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
    l valor que sempre demostra, la va llegir.)
  • Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard
    FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en què desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat, però res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliqués què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, fent així que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensen en elles i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins a la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, asseguda al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estómac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, quasi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet d'haver trobat nòvia que, segons en Kumail, era una fantàstica nòvia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en què se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava desfet, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
    l valor que sempre demostra, la va llegir.)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint  + (FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de
    FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de l’eva quan va sorprendre al camell, qui va fugir en veure’l. -Atura’t mosca! -va dir l’Eloi. Però el Mosca no es va aturar. Com pot enxampar-lo?, pensa l’Eloi i en aquell moment el camell ensopega amb una dona que passejava per allà. Les pastilles cauen a terra i l’Eloi només aconseguir atrapar-ne una en l’aire. Al instant, truca a la policia i els mossos d’esquadra arriben. Immediatament, l’Eloi truca al Santi i la Loreto per explicar-los la bona notícia i tots es troben a l’hospital. A l’ascensor, es troben els amics. -No m’ho puc creure, tot tornarà a ser com abans -diu l’Eloi. -Per fi aquest mal son s’ha acabat.-diu en Santi. -Ja veus! -va dir la Loreto sospirant. La porta de l’ascensor s’obre quan un rebombori de soroll atordeix les seves oïdes. -Quin és aquest soroll? Que ha passat? -diuen tots a l’uníson. Les infermeres es dirigeixen a l’habitació de la Lluciana. Als seus caps pensen “Que es tot això?”. En aquell moment veuen la família de la Lluciana amb els ulls plorosos. El doctor Ponts arriba a la sala d’espera on els familiars aguarden impacients. -La Lluciana ha tingut una parada cardíaca, em fer tot el que em pogut per salvar-la.-diu el doctor. -No pot ser! Vull veure a la meva filla! -exclama entre plors. -Els acompanyo en el sentiment -diu el doctor abaixant el cap. El pare reconforta a la mare mentre xiscla entre plors. Al mateix moment que l’Eloi descarrega la seva ràbia contra una paret a la vegada que crida. Un mes més tard al telenotícies -Última hora: els últims estudis medicinals de la universitat de Barcelona revelen la cura contra la consumició de l’eva, una nova droga de laboratori amb una mitja lluna dibuixada. El nostre reporter Marià Zapata, qui ha seguit molt d'a prop el cas de la Lluciana Salas. Aquesta noia de divuit anys va prendre aquesta pastilla una nit que va sortir de festa amb els amics. La droga va ser tan forta que el seu cos no va poder aguantar. El seu cas ha obert un debat sobre la consumició de drogues entre els joves. Isabel Forcadell des dels informatius Tv3. Y ara us deixo amb el meu company, Joan Serlavós. Alhora, la família i els amics de la Lluciana, miren les noticies mentres comenten. -Quina sort que per fi, aquesta cura hagi sigut trobada! -diu l’Eloi. -Si, i tan de bo ninguna família hagi de patir pel seu fill com ho em fet nosaltres. -El narcotraficant conegut com el Mosca va ser detingut per la policia fa un mes. S’enfrontarà a una pena de deu anys de presó per tràfic de drogues i homicidi involuntari. Joan Serlavós de les noticies del vespre, i ara us deixo amb el temps.
    s del vespre, i ara us deixo amb el temps.)
  • Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA  + (FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mor
    FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor. Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia. Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu. La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut. Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida. Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família. Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi. Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules. “Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ” Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells. Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó. Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí. Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula. El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any. Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells. Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
    de viure amb la culpa de la mort de Júlia.)
  • Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer al
    FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir. Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l - Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Que has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva? - Si, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
    dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
  • Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA.
    FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir. Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna cosa per convencer-lo. - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Què has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva? - Sí, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
    g dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
  • Activitat 4 sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra  + (FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Despr
    FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Després d’haver acabat el treball, ja m’imaginava la cara de la Rius... Suposava que no es creuria que aquell treball l’havia fet jo, només per una raó, perquè em vaig passar tot el curs sense fer res i ara, al veure aquesta actitud per poder aprovar, es deuria de quedar parada. Aquella nit no vaig dormir gaire... el meu cap rumiava i rumiava, si no aprovava suspendria i això, em faria repetir, aquell treball era la meva única solució per passar de curs. A l’endemà em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig vestir i vaig agafar les coses, estava apunt per anar a l’escola. Quan vaig arribar a l’escola, vaig entrar per la porta de classe i vaig veure a la Rius, la vaig saludar amb un somriure, seguidament vaig seure i vaig treure les coses. Aleshores, quan la Rius va agafar la llista va començar a dir noms fins que em va tocar a mi... La cara de la Rius ho deia tot... el va agafar i se’l va fullejar, no deia res, i aquell silenci m’incomodava i a la vegada m’espantava, no s’havia que fer, fins que la Rius va dir, em miraré tots els treballs i d’aquí un parell de dies us diré la nota. Jo s’havia perfectament que fins que no digués la nota estaria nerviós perquè m’ho estava jugant tot. Al cap de dos dies vaig veure que la Rius m’havia enviat un correu electrònic on hi posava: Hola Albert sóc la Rius aquest treball està molt bé, però no em crec que l’hagis fet tu, francament, crec que podries haver aprovat si t’haguessis esforçat durant tot el curs, el pròxim cop ja saps, ara, ja saps el que toca. Quan el vaig llegir sem va caure el món a sobre, no m’imaginava repetint, veure com els meus amics estaven a la Universitat... Els meus pares s’emportarien una gran decepció no s’havia que fer, només s’havia que m’acabaria mentalitzant i que el pròxim cop ja s’havia que havia de fer. Peus a terra.
    Peus a terra.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Dunlop  + (Fa un temps, quan la fallera era petita, e
    Fa un temps, quan la fallera era petita, entrà en una falla, en la qual també la van triar per ser la fallera major infantil de la seua falla. Una altra persona, que havia estat tota la seva infància en aquesta falla, també volia ser-ho, per tant, intentà fer trampes en els vots, per intentar ser ella la fallera major infantil. La van enxampar i va ser expulsada de la falla per a tota la vida. Ja era impossible que fos fallera major en la falla en què tota la seva família havia esta sempre. El seu odi per la nostra fallera calavera començava a cremar. Quan la fallera es va fer gran, la van nomenar una altra vegada fallera major de tota València. Aquesta notícia li arribà a la nostra amiga, de manera que el seu odi per la fallera va esclatar: no suportava veure-la allà dalt, pensava que aquest no era el seu lloc, sinó el d'ella. Llavors va començar a planejar matar-la. Va escoltar que anaven a fer una super-mega-hiper-mascleta, en la qual la fallera a qui tant odi li tenia, anava a donar la veu d'entrada. Es va adonar que aquest era el dia perfecte per matar-la. Va investigar i va veure que anava a fer una ràfega de vent en un moment determinat. Llavors va posar un munt de pólvora en un sol petard, al petard clau que faria que la fallera morís. Com cada 19 de març, el dia de Sant Josep s'havia anat obrint pas amb el ritme sorollós de la despertà...
    as amb el ritme sorollós de la despertà...)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiaainajuliahelena  + (Feia un mes que havíem tornat de Venècia.
    Feia un mes que havíem tornat de Venècia. Tot havia canviat i la relació amb en Robert s’havia consolidat. El nostre amor s’havia tornat més fort. Sentia que formava part de la meva vida i era imprescindible en ella. Cada di el vivíem com si fos l’últim, l’un al costat de l’altre. Mai res ens podria separar. -Bon dia amor! Com estàs?- va preguntar-me en Robert. -Molt bé, com sempre. Avui no sé que em passa. Estic molt marejada-. -D’això et volia parlar. Fa uns dies que estic preocupat perquè sempre estàs marejada. T’ha vingut la regla?. -Doncs no, encara no m’ha vingut. Potser m’hauria de fer un test, però em fa vergonya anar-lo a comprar. -Jo t’acompanyo o si vols ja el vaig a comprar jo- va respondre. En sortir de classe vam anar cap a la farmàcia plegats. Em van robar catorze euros amb noranta-cinc i això que era dels més econòmics. Després, en vàrem dirigir cap a casa d’en Robert. Estava molt nerviosa. -Robert, estaries disposat a ser pare?- vaig preguntar-li. -Si fos així no tindríem més remei que fer de pares. No el podríem deixar pas sol al carrer. Quan vam arribar a casa seva, vaig anar directament al lavabo i vaig demanar a en Robert una mica d’intimitat. Vaig pixar sobre aquell aparell . Em va fer una mica d’angúnia però ho havia de fer. Mentre esperava el resultat de la prova no parava de passejar-me per fins del lavabo. Aquells minuts varen ser els més eterns de la meva vida. Potser era el principi d’una nova etapa al costat d’en Robert o d’en Peter. Aquí van començar els meus dubtes. Qui seria el pare? El test va començar a donar el resultat. Va aparèixer una careta somrient. Segurament per algú seria un dia feliç, però per mi no ho era. Era massa jove per fer de mare i ocupar-me d’un nadó. Amb un petit gest en Robert ho va entendre tot. -Robert si us plau no t’enfadis. -Tranquil·la, digues el que m’hagis de dir. -Em sap greu, però no sé qui és el pare. -Andrea, com que no saps qui és el pare? El silenci va envair la sala. Cap dels dos no sabíem que dir. De sobte vaig recordar que només feia un mes que havíem viatjat a Venècia i que ho havia fet amb en Robert i l’aparell marcava que feia tres mesos que estava embarassada. Lligant caps vaig veure que en Peter era l’únic possible pare. -Andrea si us plau contesta!- va cridar. -Ho sento molt Robert! No era la meva intenció fer-te mal… -Ja ho he entès tot. No cal que diguis res més. Marxa immediatament de casa meva!. -No Robert, deixa’m explicar-me si us plau. Jo t’estimo. -Jo fins fa uns segons també, però ara marxa. No et vull tornar a veure mai més!
    marxa. No et vull tornar a veure mai més!)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas  + (Final de la noia del descapotable Després
    Final de la noia del descapotable Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa. En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar. Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon. Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia. Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris. Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans. La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa. No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte. Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir. I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.
    bar d’omplir el forat que sentia dins meu.)
  • Activitat sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
  • Activitat 2 sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
  • Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Vanadela Meriqueri  + (Fins on arribaries per deixar d’estar sotm
    Fins on arribaries per deixar d’estar sotmès al fals amor? Acceptaries convertir-te en una altra versió de tu? Podries escapar de les urpes de la foscor? La nostra adaptació de Solitud, de Víctor Català, dóna llum a tots aquests conflictes i dubtes, que es planteja la protagonista, la Mila. On, durant les escenes més importants, els intentarà resoldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?
    oldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?)
  • Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es
    Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
    de tot sempre has demostrat ser el millor.)
  • Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es
    Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
    de tot sempre has demostrat ser el millor.)
  • Activitat 4 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es
    Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
    de tot sempre has demostrat ser el millor.)
  • Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es
    Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
    de tot sempre has demostrat ser el millor.)
  • Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVIST
    Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA.''' '''1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat?''' Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. '''2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor?''' De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. '''3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor?''' Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. '''4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació?''' Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. '''5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar?''' Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar '''6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps?''' Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. '''7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor?''' Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. '''8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona?''' No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. '''9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort?''' Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! '''10- Què penses fer ara que ell ja no hi és?''' El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
    enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
  • Activitat sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A
    Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA. 1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat? Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. 2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor? De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. 3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor? Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. 4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació? Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. 5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar? Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar 6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps? Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. 7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor? Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. 8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona? No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. 9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort? Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! 10- Què penses fer ara que ell ja no hi és? El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
    enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
  • Activitat sobre La veritable història del capità Garfi de l'autor Pierdomenico Baccalario, pels PerAllegir  + (Fry, Què tal va tot per allà? M’agradari
    Fry, Què tal va tot per allà? M’agradaria parlar-te sobre tu i la teva personalitat. Em sembla que ets una mica orgullós, però també em sembla que ets molt valent en prendre la decisió d'anar al port i embarcar-te tot sol en aquesta aventura. També penso que ets molt fort perquè t’has enfrontat a moltes adversitats i combats, saps cuidar molt bé de la teva tripulació i, al cap i a la fi, dels teus amics i això és molt respectable. M’agradaria que m'expliquessis el perquè de la teva decisió d'embarcar-te tot sol i encara continuar navegant. També et vull parlar de tu i en Delroy. En Delroy a vegades és una mica desconfiat i s’enfada molt ràpidament, però jo crec que si tinguessis una mica més de paciència amb ell, descobriries que és capaç de moltes coses i pot ser molt alegre i simpàtic. També vull saber què vas pensar quan va aparèixer la teva cosina de la Família Reial, la veritat és que jo no sabria què fer, però probablement jo desconfiaria d’aquesta persona perquè no és normal que algú d’aquesta categoria es presenti davant d’un pirata i es fiqui enmig d’una batalla molt perillosa. Volia saber què opines del professor Neville, ja que va entrar com un desconegut al vaixell i va acabar sent un dels teus millors amics i vas sentir-te molt afectat per la seva mort. A mi, personalment, també m’agrada tant la seva forma de ser com la seva personalitat. Ho vas passar bé quan vas visitar a la reina? Com és el seu caràcter? Espero que t’arribi la carta i em responguis quan puguis. Gràcies pel teu temps. Cordialment, PerAllegir
    pel teu temps. Cordialment, PerAllegir)
  • Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Wonder Woman  + (GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullma
    GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullman. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant. [Passejant alb els pares i germana]. Avui començo el meu primer dia d'escola [Entra al pati]. I estic mort de por [Música alta]. Mare- Auggie, ja no ho necessites.[La mare li treu el casc] (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, amb la gent mirant-lo, assegut sol a classe, menjant al menjador. Música baixa. S'apropa la Summer) Auggie- El senyor Culet t'ha demanat que siguis amiga meva? Summer- No. Sóc amiga teva perquè vull [Música alta] (Imatge de l'Auggie i el Jack jugant a Star Wars, l'Auggie jugant amb la Daisy...) Julian- Per què ets amic de l'esguerro? Jack- M'he acostumat a la seva cara. És un tio enrotllat. És més intel·ligent del que tu t'imagines i ara que el conec, sí que tinc clar que vull ser amic seu. [Música alta]. (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, alguns li xoquen les mans i el saluden. La Via parlant amb l'Auggie. Música baixa) Via- No pots passar desapercebut si has nascut per destacar. (Música de fons. El Sr. Culet davant dels alumnes en una tarima fent un discurs.) Director- ...però el que jo vull que els meus alumnes s'enduguin del seu pas per secundària és que tinguin la certesa que, en aquest futur què vosaltres mateixos us esteu forjant, tot és possible. [Música alta. La mare i l'Auggie es fan una abraçada]. Mare- Gràcies, Auggie. Auggie- Per què? Mare- Per tot el que ens has donat. Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu [Pausa]. Ets una meravella, Auggie. Una meravella. Escena final. L’Auggie d’esquena a la càmera, amb el casc a la mà, el tira al terra.
    ra, amb el casc a la mà, el tira al terra.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els Jocs de la Neus  + (GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinar
    GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinarem el nom de la primera tribut femenina que participarà en els setens Jocs de la Neus. La tribut femenina és: Katniss Serra. Hola Katniss, estàs neguitosa per començar els jocs? - JORDINA: Bé, la veritat es que estic molt neguitosa i sorpresa de que m'hagueu escollit. - JUDIT: I finalment, esbrinarem el nom del primer tribut masculí que participarà en els setens Jocs de la Neus. El tribut masculí és: Peeta Calasanz. Hola peeta, estàs nerviòs? - POL: Sí, si que ho estic. - JUDIT: Tributs doneu-vos la mà. - JORDINA: Bé, jo penso que en aquest vídeo hi ha molta violència. - POL: Sí, estic totalment d'acord amb tu ja que el vídeo es diu la mort a venècia i ha de tractar sobre aquest tema. - JORDINA: Sí, tens raó. Quina és la part què més t'agradat? - POL: La part que més m'agradat a mi és la del narrador. Crec que està força bé. - JORDINA: Sí, estic totalment d'acord amb tu. Crec que ha sigut la part que està més ven fenta. - POL: Està bé, però el vídeo es feia una mica pesat, aburrit... - JORDINA: Ja bueno, tot i això crec que el vídeo està molt ven fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.
    en fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.)
  • Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels DJ Conections  + (Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada
    Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada Sylvie, Hem llegit la teva forta i dura situació i ens agradaria dir-te que mai haviem vist cap noia tan jove i forta en les nostres vides. És difícil mantenir una família sola i sense pare. Tu sola estàs cuidant aquesta família i prou bé que ho fas. En canvi, no deixis que en Pascal i l’Oliver passin tant temps amb en Kayembe. Podria ser una mala influència per a ells. En el tema de la mare, intenta ajudar-la que oblidi el vostre pare. En el camp de refugiats és difícil sobreviure, però intenta que el poble que està formant-se s’agrupi i deixi a part tots els conflictes que provoca la recerca i l’extracció del coltan. Agreïm el treball que ha fet la Marie perquè puguis anar al Canadà. Continua amb els teus estudis que ho fas prou bé,continua estudiant que després el teu futur serà molt millor.A part l’Oliver és un preadolecent que vol salvar-se de l’or blau, ell marxa de Tanzània per fer encàrrecs als perdonavides que volen enriquir-se més amb el mercat de l’or blau (coltan). La teva mare pobra l’has d’ajudar tot el possible des de que els guerillers van assesinar al teu pare, ella està molt malament i l’haurias de aixecar els ànims, perquè si ella esta millor, podría cuidar més dels teus germans i així tu podries marxar més tranquila al Canadá Bueno ens despedim, esperem que tot et vaigi bé, una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.
    una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.)
  • Activitat sobre Diari de Greg 1 de l, pels Jimmy  + (Greg Heffley és gairebé adolescent, està a
    Greg Heffley és gairebé adolescent, està a l'institut i té un amic, un autèntic cretí anomenat Rowley Jefferson, i encara que Greg vulgui aconseguir una núvia o semblar guai seu amic sempre s'ho fastigueja. Greg diu que aquest no és un típic diari, simplement les seves memòries. Tenia un germà major anomenat Rodrick, molt pesat i sempre li volia fer la vida impossible a Greg i per rematar un germanet petit d'allò més mimat i aquest es deia Manny. A l'institut hi havia una maledicció sobre un formatge; qui ho toqués, tindria "la maledicció del formatge".
    ués, tindria "la maledicció del formatge".)
  • Activitat 5 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac  + (Guió del booktrailer)
  • Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata  + (GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES
    GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES VOLEN DESTACAR: La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. TAGLINE: UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS! Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
    à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
  • Activitat sobre La mort a Venècia de l'autor Thomas Mann, pels Núria Colomer  + (Han passat ja molts anys. Molts anys, molt
    Han passat ja molts anys. Molts anys, molts viatges, moltes persones, molts llocs... Molts amors. Però mai res no ha estat com abans. Et juro que si t'haguessis quedat aquí m'hagués passat la vida intentant trobar-me amb la teva mirada per casualitat, dia rere dia. Però, amor meu, el destí és capriciós, i a la vegada, savi, i potser l'únic que pretén és fer etern aquest sentiment... Qui sap, potser ja estàvem predestinats a conèixer-nos i a separar-nos tan aviat.´Al cap i a la fi, el món és un lloc massa despietat per a uns amants tan càndids i castos, mai no haguessin entès el que això significava per a nosaltres. Han estat uns anys durs, i per molt que viatgessis la Guerra no ha deixat cap indret indiferent. I saps en què penso jo quan me'n vaig a dormir a llits desconeguts, quan acarono la pell despullada d'exquisides dames? En la teva mirada tímida, en el pas lent de les hores a la platja entre coincidència i coincidència. I llavors... Em sento feliç de nou. Les beso delicadament pensant en besar la teva ànima, tot aquest desig espiritual que els anys han anat forjant quedarà com un secret que res no podrà esborrar. I avui, aquí a Venècia, sembla que el meu pensament s'hagi materialitzat. Encara a hores d'ara m'estiro a la sorra de la platja i sento la teva mirada al clatell... Tot i que ara sóc jo qui no para de cercar la teva presència al cel, Només espero que algun dia la brisa em faci saber que les nostres mirades per fi han tornat a coincidir.
    res mirades per fi han tornat a coincidir.)
  • Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta  + (Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliur
    Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa. Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada. Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses. Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra. La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra. Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida. La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè. El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions. A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre. Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència. Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà. Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava. Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells. No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva. Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho. Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
    n fer nombroses actuacions per tot el món.)
  • Activitat sobre Dràcula de l, pels Quadrateam  + (Havent llegit el llibre Dràcula, la idea q
    Havent llegit el llibre Dràcula, la idea que volem transmetre és el tema de l’amor, perquè l’amor que sent el comte Dràcula per Mina sempre ha sigut etern. Això també es relaciona amb la immortalitat del comte. D’altra banda, un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció és el viatge de Jonathan Harker al castell del comte, perquè tothom li diu que està boig si vol anar-hi, i els viatges que fan els personatges fins que s’enfronten al comte Dràcula, perquè és molt emocionant. Tagline: Vigila: els vampirs existeixen i l’amor sempre viu!
    ls vampirs existeixen i l’amor sempre viu!)
  • Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Irtome  + (Havia passat tota la nit caminant i pensan
    Havia passat tota la nit caminant i pensant en aquelles paraules del pare. Què faria ara? No volia tornar a casa i trobar-se amb aquella situació. On podia anar? Marina, sí! Pot ser ella podia ajudar-lo… Quan arribà a casa de Marina va obrir la porta una xiqueta que era evidentment la seva filla, se li semblava molt. Ramon va ser atès de seguida, la dona li preguntava molt pels motius pels que havia abandonat la casa i ell evitava parlar del tema i inventava mil excuses. El pare de la xiqueta les havia abandonades, és per això que vivien elles dos soles. Un dia la xiqueta va cridar a Ramon amb el nom de “pare” i en aquell moment Marina s’adonà que li havia agradat i que estava enamorada de ell. Amb el pas dels mesos Ramon cada vegada estava més incomode a la casa i va ser aquest el motiu pel qual va decidir allistar-se a l’exèrcit i anar-se’n a la guerra. El destinaren a Madrid i va voler començar una nova vida dient que estava sol en aquell món. Per primera vegada aniria a la guerra i no sabia com sentir-se. Recorda aquella nit que va sopar una ceba i una punteta de pa, els donaren l’uniforme i es va veure vestit com tots els que estaven preparats per lluitar. Vestit i confós com tots. Abans de gitar-se en uns taulers de fusta col·locats en fila entra un superior i els digué critant: “Esta noche vais a acostaros con vuestros fusiles, y cada uno le dará a su fusil un nombre de mujer. Desde ahora estaréis casados con ese instrumento que es todo de hierro y madera. ¿Me entendéis, capullos?”. Va marxar i tot quedà en silenci. Tot menys els seus pensaments. Després va passar un mes i encara no s’acostumava a la tensió de tots els dies. “Demà serà el dia. Demà em mataran, o potser mataré jo. Ja ho férem amb Jaume. Quina vida més miserable la meva! No puc pegar ull, ja no sé de quin color és la tela que defenso.” Es va fer amic d’un soldat més jove. Veia en aquell noi la il•lusió que ell havia perdut quan es va fer home en aquell moment que el seu pare li digué la veritat arrencant-li amb ella una part del cor. Ramon i el seu company lliuraren moltes batalles junts, cobrint-se l’un a l’altre les esquenes però tràgicament un dia Ramon va perdre el seu únic amic a causa d’un tret prop del cor. Havia vist centenars de persones morir, però pot ser era aquell vent que bufava la causa del seu sofriment. Aquest fet va marcar per sempre la vida de Ramon ja que ara se sentia més sol que mai, es trobava lluny de casa i sense ningú amb qui poder comptar. Recordà el que un dia li havia dit el seu amic: que tenia una germana vivint a Amèrica del Sud. A la setmana següent del tràgic succés, aprofitant la desbandada del final de la guerra, anà a donar la notícia de la mort a la germana del seu amic ja que pensava que era el mínim que podia fer per ell. Era una noia jove, discreta i sentia un gran amor pel seu germà. La notícia no va ser rebuda de bona manera ja que ella també es trobava sola, només li quedava el seu germà, que ja era mort. Ell s’havia fet càrrec d’ella des que els pares moriren en un accident. Ramon sentia pena per aquesta dona i li va prometre que l’ajudaria tant de temps com ho necessités. Començà ajudant-la a preparar el soterrar del germà i estigué amb ella en tots els mals moments. A poc a poc sorgí entre ells una mena de confiança que mai havien tingut. Es convertiren en grans amics que es contaven tot allò que havien fet durant el dia. Al poc de temps decidiren anar-se’n a viure junts per tal de fer-se companyia, ja que els dos estaven sols. Anaren coneixent-se més fins el punt que va sorgir l’amor entre els dos. Eren una parella que no podien permetre’s luxes, vivien al dia. Després de la guerra, sempre amb por, Ramon sortia cada dia a demanar pels carrers, a buscar un rosegó de pa, un rebuig de carn, i la situació empitjorà quan ella es quedà embarassada i tingueren un nen. L’anomenaren Ramon. Ramon pare pensà que era el moment de casar-se, havia tingut un fill amb aquella modista i era una bona dona, no preguntava més del que havia de preguntar i per això ell estava a gust amb ella. Vivien en una ignorància mútua respecte la infància de l’altre. Al cap del temps tingueren una filla, Maria, que li recordava a aquella germana seva que havia deixat a Barcelona. Era la imatge de la seva germana i només de mirar-la reviscolava tot allò que havia sentit per ella anys enrere. Amb el pas dels mesos Ramon s’entristí pels records que li continuava despertant el paregut de Maria amb la seva germana. Trobava els seus fill igual que estaven a casa ell i la seva germana de menuts, i açò li feia plantejar-se tornar a Barcelona abans que es fessin majors. Però la seva dona no acabava d’acceptar el trasllat ja que es quedaria sense l’única cosa que li quedava a la ciutat, el treball en una fabrica de patrons de vestits on guanyava el necessari per mantenir els nens. Mentrestant, Ramon cuidava els nens a casa, la Maria ja caminava i el Ramon era un any més gran, tractava d’ordenar la casa i preparar el sopar per l’arribada de la dona. Quan arribava a casa dinaven sols perquè els nens ja estaven gitats. Tan sols dos mesos més tard, en un sopar com qualsevol altre en què la parella parlava sobre la seva situació, Ramon va trobar angoixada i molt preocupada la seua dona, i de seguida va deixar de sopar per preguntar-li què era allò que tant mal la feia sentir. La dona sense voler donar-li moltes voltes i per no fer-li tant de mal, li va donar a entendre que no tindrien forma de mantenir els nens, i que alguna cosa calia que fessin. Havia perdut el treball a la fàbrica i Ramon, que era l’home i pare dels menuts, es va sentir culpable de la situació ja que no trobava treball. Va pensar en la seva mare, Sofia, estava segur que li donaria diners per ajudar-lo fins que trobaren una solució, així que definitivament tornaren a Barcelona en companyia dels seus perquè coneguessin també la seva dona i els fills. Deixaren la casa on estaven i tots junts van tornar a Barcelona.
    taven i tots junts van tornar a Barcelona.)
  • Activitat sobre Entrevista a Joanot Martorell i altres, pels Edtlul.lians  + (He volgut mostrar diversos punts de vista utilitzant diversos autors de diferents gèneres i moviments.)
  • Activitat 7 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita  + (Hem decidit fer l'activitat de a nosaltres ens suggereix... ja que volíem donar a conèixer els diferents sentiments que evoca el llibre d'M.)
  • Activitat sobre Els avantatges de ser un marginat de l'autor Stephen Chbosky, pels Chocoboyo  + (Hem volgut enfocar el tràiler cap al procés de maduració pel qual passa el protagonista (Charlie) , amb l'ajuda dels seus amics i familiars per a superar els seus traumes del passat.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Chrisoscarjuli  + (Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit pe
    Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit per comunicar-te el succeït en els anteriors dies aquí a Constantinoble. La notícia es desoladora... El teu cavaller i cosí meu ha caigut desmaiat davant d’un riu en companyia del rei de Sicília i Escariano, a causa d’ una grip, en aquell moment estaven tornant cap al nostre regne després d’una gran victòria contra els turcs. Al arribar, han vingut bons metges però no han pogut fer res... És curiós, mai havia pres mal en ninguna batalla i se’ns ha anat per culpa d’una fràgil malaltia... però així és la vida amic meu, avegades les circumstàncies menys perilloses són en les que desencadenen en les més pitjors desgràcies. Després d’aquesta terrible catàstrofe l’han succeït dos de tan tristes com l’ anterior que ha sigut la mort de la Carmesina i de l’Emperador per la tristesa de la mort d’aquests. Per tots aquests motius et demano que tornis aquí a Constantinoble per ajudar-me a arreglar tot el desordre que hi ha ara mateix, ja que la pròxima hereva és l’emperadriu. A més a més així ens donarem suport mútuament. T’espero amic.
    s donarem suport mútuament. T’espero amic.)
  • Activitat 5 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Hola , som el grup de les beautiful girls,
    Hola , som el grup de les beautiful girls, i realitzarem una conversació entre l'Andreu i un company de presó. Son les 13.00 és el torn de dinar , l'Andreu porta uns quants dies a la presó i ha fet migues amb el seu company Marc. Marc:-Que et passa Andreu, que et veig trist? Andreu:-No se si et vaig explicar que estava casat amb una dona que es diu Maria Rosa , però la qüestió es que si no estic al seu costat no tinc forces per viure. Marc:-Andreu, se que els dies, aquí a la presó no son gaire agradables però si no et fa res m'agradaria que m'expliquessis perquè t'han tret la llibertat... Andreu:-Es difícil d'entendre, alo millor pots pensar que soc un mentider, però estic aquí per un assassinat que no he fet jo. Marc:-Per el que veig se que es veritat el que em dius perquè durant el temps que portes aquí e vist que faries qualsevol cosa per a que no et separessin de la Maria Rosa. Andreu:-Moltíssimes graciés per creure amb mi, això no em fa sentir tan vulnerable. Marc:-Jo també tenia un amor fora d'aquí i quan vaig marxar del poble ningú creia en mi, i vaig necessitar que algú confies amb mi. Saps que tens un amic, fora i dintre d'aquí. Andreu:-Gracies, de veritat. Marc:-Penses que la Maria Rosa, t'esperara? Andreu:-L'ultima carta que em va enviar, deia que creia en mi i que confiava en que no era culpable. Per això penso que quan surti d'aquí, espero trobar-la a la porta i seguir la nostre historia d'amor. Marc:-Per això, has d'agafar forces, menjar i ser una mica mes fort, perquè sinó no la tornaràs a veure. Andreu:-Et juro Marc, que si em dexeissin veure-la agafaria totes les forces que necessito i no tendria aquesta pena que tinc, que no amb deixa seguir lluitant... Marc:-Vaig a dinar, intenta menjar una mica. Ens veiem desprès.
    ntenta menjar una mica. Ens veiem desprès.)
  • Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Send  + (Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per
    Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.
    ecessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.)
  • Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best  + (Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes p
    Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu . Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh ! Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?... I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió? Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar. El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia . Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar. Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu? Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic. Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València. Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar? Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare, On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los, als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves? Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil. Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet?? Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....) Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
    i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!)
  • Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Juvenils  + (Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perq
    Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort. Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill. Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.
    a, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.)
  • Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team  + (Hola Alba, T’envio aquesta carta per sabe
    Hola Alba, T’envio aquesta carta per saber com estàs i si has pogut sobreviure després de tot el que ha passat. Jo estava a la platja nedant, em vaig submergir dins l’aigua i de sobte vaig sentir un estrèpit. En sortir del mar i hi havia un silenci que esgarrifava. Després, vaig decidir caminar pels voltants, ja que no veia ni sentia a ningú. Unes hores després, me'n vaig adonar de que estava completament sol i era l’únic supervivent del poble. Tots els edificis estaven en runes. Vaig caminar fins casa meva i, una terrible imatge se’m va quedar gravada al fons del meu cor; hi havia tots els mobles a terra, les parets estaven plenes d’esquerdes menys una, que havia caigut sobre la meva mare. Ho havia perdut tot. Estic molt preocupat, ja que no he tingut notícies teves. Em sent molt sol. Si reps aquesta carta em podries dir en quin lloc et trobes, per així poder retrobar-nos. M’agradaria saber com has pogut sobreviure i si has divisat algú més. No suport estar més temps sol, et necessito al meu costat, per així poder compartir totes les nostres emocions, sentiments i ajuntar els nostres coneixements i tècniques per poder formar una nova societat. Imagina’t a nosaltres dos vivint a una casa molt polida amb un hort per poder cultivar el nostre aliment i el del nostre fill. També els caps de setmana aniríem d’excursió o a pescar. La meva il•lusió és poder viatjar arreu del món amb tu i amb els nostres descendents. PD: esper amb tot el meu cor que aquesta carta t’arribi el més aviat possible. Esper la teva resposta. Molts petons. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.
    . Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.)
  • Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Dani
    Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Daniel i jo, Gabriel, estem escrivint-te això al col·legi, som els teus amics de Barcelona!! Estem preocupats per si hagués passat alguna cosa a la teva família. Al col·legi estem igual, deures, exàmens... M'agradaria que tornessis a Barcelona per jugar amb nosaltres a moltes coses més. Espero que el teu pare hagi sobreviscut a la guerra i que no patiu més desgràcies, la teva família i tu. La teva iaia, com es troba? Sé que una guerra és molt dura, però no et traumatitzis pel carter que vas veure al terra ensangonat i quasi mort. Esperem que ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel
    e ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark  + (Hola Carles, Sóc una amiga teva, però enca
    Hola Carles, Sóc una amiga teva, però encara no et vull dir el meu nom. Aquesta carta la faig perquè et conec fa molts anys i et volia dir el que sento per tu, però no tinc el valor de dir-t'ho en persona. Estic enamorada, molt enamorada de tu. Per a mi ets molt especial. Demà t´enviaré una altra carta amb una pista de qui sóc. Si vols, cada dia t´enviaré una pista de qui sóc. Aquí te'n deixo una: aquest any hem anat a molts llocs junts i som molt amics, però tu no ets concient del que sento per tu. Arribaran més cartes, La teva admiradora secreta
    ran més cartes, La teva admiradora secreta)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els orcos  + (Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert G
    Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert Giné, el Pol Ossmann i el Kilian. Ens ha semblat interessant escriure’t per la teva actuació en el llibre el temps de l’oblit, i et volíem comentar sobre la teva passió per la música, sobre la teva forta amistat i indestructible amb en Tetxu, a part de la meravellosa noia que va conèixer, l’Ainhoa, que va ser capaç de tornar a fer somriure Tetxu després de la tragèdia que va patir quan era petit. Primer de tot et volíem parlar sobre la música que t’agrada, perquè, a nosaltres també ens agrada la música de Led Zèppelin ! Quina casualitat oi ? Ens podríem arribar a conèixer ! També et volíem comentar sobre la forta i, alhora delicada relació d’amistat amb en Tetxu. Com vau poder connectar tan bé en tant poc temps ? Quina va ser la cosa o aspecte que et va cridar l’atenció de Tetxu ? Són preguntes que ens agradaria conèixer sobre tu ! ( A més a mes, ens has semblat molt simpàtic i tenim moltes coses en comú sobre la música ) Ah ! També ens agradaria conèixer l’Ainhoa ! La veiem com una persona magnífica i molt respectuosa amb tots els aspectes: en l’amistat, en la comprensió de tots els problemes ... Doncs aquí acaba la nostra carta ! Doncs res que ens agradaria conèixer-te o quedar amb tu per poder-nos conèixer molt millor! Crec que ens podríem caure bé ! Doncs tant de bo ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !
    o ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les Carlotes  + (Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te qu
    Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te que seguixc enamorat de tu i que malgrat tot no t'he pogut oblidar, sé que no em vas a perdonar però recorda tots els moments en ta casa, quan nos amagarem dels meus amics i de tot... Sé que no anem a tornar, però m'agradaria quedar en tu i tindre una relació cordial per a poder ser amics, ja que m'agradava molt parlar en tu. Espere que em contestes i no vesprades molt, un petó Carlota.
    stes i no vesprades molt, un petó Carlota.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les extraterrestres  + (Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sig
    Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història: Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors. El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat. Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma. Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia. Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu. Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra. Esperem tornar-vos a veure un altre dia. Uns supervivents
    os a veure un altre dia. Uns supervivents)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules  + (Hola Dídac, T’escric des del cel perquè e
    Hola Dídac, T’escric des del cel perquè estic mort. Sé que ets viu i que ets l’únic supervivent del món, juntament amb l’Alba. Et comunico que els de la meva espècie us busquen per liquidar-vos. També us volia dir que no és una manera molt noble disparar per l’esquena amb dos màusers: és una manera molt cruel i per la nostra raça matar-nos així. Nosaltres només veníem en son de pau, però quan vam veure com destrossàveu el planeta, vam decidir governar nosaltres. Per a nosaltres, la llei més important és que tothom és amo del que mata, per això és possible que us anomenin reis dels ŴŒ. Quan em revisqui en un altre cos aniré a buscar-te i et menjaré cada part del teu cos. Quan em vau trobar només volia conversar amb vosaltres i arribar a un acord però com que em vau disparar per l’esquena, no vaig poder dir-vos res i per aquest motiu us envio aquesta carta. Com que seràs rei de la terra ,vull que compleixis cinc coses: 1.Has de fer cinc fills amb l’Alba amb els noms següents: Gandalf, Gremlin, Legolas, Gollum, i un de la nostra espècie que l’adoptareu: es dirà 2. Haureu de regnar amb saviesa i honor, per sobre de tots els vostres problemes, imposant la llei i la justícia per sobre de les grans injustícies. 3. Haureu de tractar els ŴŒ com si fossin els vostres fills, sense marginar a ningú. 4.Quan els vostres cinc fills hagin complert la majoria d’edat, cadascun governarà un continent. 5.Haureu de destruir tot tipus de contaminació que sigui perjudicial per a l’atmosfera de la Terra. Amb aquestes paraules m’acomiado. Espero que compliu en el vostre camí cap a un món millor, així podrem viure tots en pau i harmonia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó)
    nia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó))
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Pavos  + (Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la
    Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la historia de l'Alba i tu. Mus sembla molt violent i preocupant lo q te feien aquells dos nois. Segur que no et va agradar gens, i van ser un temps que devies passar molts de moments dolents, com a l'escola i per el carrer. Després vas tenir molta sort perquè tenies a l'Alba com amiga, segur que es molt bona persona, i se va posar en la teva pell, i devia pensar lo malament que ho passaves quan aquells nens te insultaven sense cap motiu. L'Alba i tu vau tenir molta sort quan vau estar dins del toll de la resclosa el perquè lo que va passar a la humanitat va ser molt fort i era impossible sobreviure a aquell atac tant impressionant. Quan n'Alba i tu vau veure l'ho que havia passat us vau comportar d'una manera molt madura i gracies a aquell comportament vau aconseguir sobreviure tots sols i fins hi tot vau tenir un fill, però per una desgracia que li pot passar a molta gent et va caure l'edifici damunt teu i ens va fer llastima la teva mort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.
    ort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.)
  • Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Xarxes  + (Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriur
    Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriure’t aquesta carta perquè aquest estiu les coses s'han embolicat molt. Vull que sàpigues que jo no vaig ser el de la foto (el que la va penjar al Friendjam). Jo mai ho faria això i menys amb una noia amb qui estic sortint. T'ho he volgut dir pel mòbil però he vist que no s’havia enviat, això m'ha fet pensar que potser l’havies perdut. La Lacey em va explicar que sí que l’havies perdut, jo li vaig dir que si et podia dir que jo no havia estat el de la foto, que al contrari estava enfadat perquè no permetria que ningú pengés una foto íntima de la meva novia, però ella es va enfadar, no m'ho podia creure. Jo era el que estava intentat que ningú et digués res i, a més, volia esbrinar qui era el que l’havia penjat i totes les culpes eren per mi sense que jo hagués fet res. Vull que sàpigues que jo mai he deixat d’estimar-te. Al contrari, el dia de la festa em vaig adonar que t’estimava molt. Sé que vaig ser una mica fred, sense parlar-te com faig sempre , però era perquè quan vas borratxo és millor que no parlis per si t'entren ganes de vomitar i de mes, per això no et vaig donar conversa com sempre. Vaig ser un ximple demanant-te aquesta horrible foto que a fet canviar la nostra relació que ara és nul·la. Ho sento si en algun moment te fet mal o has pensat que jo he pogut fer-te’n perquè jo seria incapaç. Vull demanar-te perdó i també demanar-te que em creguis encara que sigui difícil de fer-ho. Vull que tot torni a ser com abans Fee. Sento que tot això hagi acabat tan mal, perquè jo no volia que acabés. Sento molt el mal que t'he causat. Encara que no decideixis creure'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.
    e'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Xx R5 xX  + (Hola Juls, Et faig un resum de la teva hi
    Hola Juls, Et faig un resum de la teva història: Aquest llibre va sobre una nena que el seu pare és camioner i va anar a fer un viatge al Marroc. Quan va venir a la Península, va tenir un accident amb el camió mentrestant la nena i la dona estaven a casa i quan la mare es va assabentar se li va caure el plat al terra. Van anar a l'hospital de Belvitge a veure com estava el pare, li van dir que estava en coma. Van trobar que el pare s'havia drogat quan estava conduint el camió... Juls, la teva història ens ha agradat molt perquè és plena d'aventures, és divertita, per això ens ha agradat molt. Bye.
    rtita, per això ens ha agradat molt. Bye.)
  • Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms  + (Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que v
    Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donis ànims al pare i a la mare; m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió, tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i, quan ja ho hagis superat, quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i, si li ha passat alguna cosa al pare, m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull estar amb l'intriga de saber què li ha passat. Estic bastant preocupat. Atentament, Diego.
    tic bastant preocupat. Atentament, Diego.)
  • Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF  + (Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te qu
    Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te que estem encantats de conèixer-te. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues. Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu oncle és el cap de la banda mafiosa amb l'alemany i el que et va intentar de violar és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por? El cas és que hi vas sortir bé. Com que som uns alumnes molt preocupats, volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura, i has d'evitar apropar-te a la gent desconeguda. Ni parlar-l'hi. ¿Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a gaudir de les gran vistes? Hi ha molta gent que és va pensar que el teu pare era un mentider. Bé, en definitiva, estem molt contents d'haver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.
    ver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF  + (Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't.
    Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues? Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu tiet és el cap de la banda mafiosa amb l'alemny i el que et va intentar agredir és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por?Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a disfrutar de les gran vistes? Com que som uns alumnes molt preocupats volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF
    aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels ATM'S GAH  + (Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de
    Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de l'institut Fons del Glorieta. Volem comunicar-te que ens va agradar molt el teu llibre, sobretot perquè la història era molt enganxosa i el diàleg era fascinant amb molta acció. El que ens ha agradat més ha sigut la valentia que has tingut durant tot el temps i també
    que has tingut durant tot el temps i també)
  • Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MMVgamers  + (Hola Júlia, et podem fer una petita entrevista per aprendre més coses sobre tu. +Quants anys tens? -Jo tinc 12 anys +Quines son les teves aficions?)
  • Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Youll.etra  + (Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo qu
    Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo que estiguis molt bé, t'escric, ja que des que ens vam distanciar entre nosaltres, m’han succeït una sèrie de canvis que necessito explicar-li a algú, i la primera persona que m’ha passat pel cap ets tu. El primer de tot és que ho he deixat amb en Lluís, no pel fet que s’hagi quedat paraplègic ni molt menys, sinó perquè des de l’accident han canviat molt les coses entre nosaltres, jo el segueixo estimant, però no amb la mateixa intensitat, ni la mateixa manera amb que ho feia abans. Fa poc he començat una relació amb en Marc, l’antic entrenador d’en Lluís, el qual vaig conèixer en una de les visites a l’hospital quan en Lluís encara estava ingressat, ja que ell intentava animar-me, i a mida que va anar passant el temps, ens vam adonar que ens agradàvem mútuament. Va ser aleshores quan en Marc va ser conscient que el que sentia per mi era molt més gran i molt més profund que no pas el que sentia cap a la seva xicota i la va deixar per mi. Al dia següent de deixar-la, em va trucar vàries vegades un número desconegut, jo, estranyada vaig contestar al telèfon, era la Martina, l'ex d’en Marc. Escridassant-me, em va començar a dir que com se m’acudia, que com havia sigut capaç de ficar-me al mig de la seva relació amb en Marc fins arribar al punt de trencar-la, que em faria la vida impossible... El cap de setmana vaig quedar amb en Marc i li vaig explicar tot el que va passar amb la Martina, i ell, molt ofès, va decidir quedar amb ella per parlar les coses El diumenge va quedar amb ella, i al dia següent, a la sortida de classe allà estava ella, esperant-me a la porta. M’esperava el pitjor, però al cap i a la fi, no va resultar ser tan dolent com m’esperava. Només venia a disculpar-se, em va dir que preferia que estigués amb mi i feliç, que no amb ella i pensant en mi. Estic molt enamorada d’en Marc, m’ha aportat des del primer dia tots els requisits que jo buscava en un noi i que creia impossible trobar. Espero veure’t aviat Lali, Petons Neus
    Neus)
  • Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Holacaracola  + (Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admirador
    Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admiradora teva. M'agradaria conèixer-te i parlar de totes les teves aventures que per mi, són alguna cosa fascinant. Abans de veure'ns em faries el favor de respondre unes quantes preguntes? -Com és que després d'establir la democràcia al cementeri, vas marxar? -Quina va ser la teva reacció en veure que la policia es dirigia al cementeri plens d'armas? -A on pensaves anar després de sortir del cementeri? Si et va bé, quedem el dia 20/03/2012 a les 18:30 al Bar Sol. Espero que tot et vagi molt bé. Una abraçada. : Ruth. Hola Ruth. Estic molt sorprès i a la vagada afalagat de que em tinguis tanta admiració, a mi també m’agradaria conèixer-te per intercanviar opinions i respondre sense cap mena d’embuts totes aquestes preguntes que tinguis. Però abans d’això et faré el favor que m’has demanat, et respondre las preguntes que m’has fet anteriorment. Pel que fa a la primera pregunta, vaig marxar perquè després de deixar-me la pell per tirar endavant el poble m’ho van pagar donant-me una cripta de baixa qualitat. Al principi de tot hem vaig deixar portar per la ràbia del moment, i em vaig alegrar però després tot pensant em va fer una mica de llàstima, perquè jo també hi hagués pogut estar-hi. La veritat que no sabia ben bé a on anar, la meva casa estava destrossada, anava sense rumb nomes em quedava la esperança de trobar un lloc millor. I per acabar, em sembla bé quedar el dia 20 al Bar Sol. Una abraçada i cuidat molt Ruth! : Lalo Nevares.
    Lalo Nevares.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de Àngel Guimerà, pels XXx  + (Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó
    Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó perquè no em queda molt temps i vull que sàpigues que t'enyoro molt i que et voldria veure abans de morir. A aquesta presó hi ha unes condicions de vida molt penoses i sé que moriré molt aviat, així que si arribes a llegir aquesta carta i encara no m'he mort voldria que si pots i encara no m'has oblidat em vinguessis a visitar a Ceuta per què si et veig podria recuperar les forces i sobreviure un temps més i així podria arribar a sortir, perquè jo no vaig ser qui va matar al capatàs i tu ho saps. Els companys m' ajuden molt i em donen força per continuar endavant. Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.
    Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Ealeixandre  + (Hola Mireia, T'escric aquesta carta perqu
    Hola Mireia, T'escric aquesta carta perquè sé que has estat i estàs lluitant perquè la Norma, una de les teves millors amigues, torni a l'escola. La veritat és que penso que ets una persona molt valenta per defensar la malaltia de la Norma. Jo crec que la norma tornarà, però tu què en penses? Suposo que hi ha molta gent que dona suport a la idea que la Norma torni a l'escola. En Carles t'ha d'ajudar perquè quasi tots els nois de la seva classe fan el mateix que ell. Crec que saber que la Norma té la sida ha estat molt impactant a la teva vida. Al principi no entenies perquè la norma va reaccionar d'aquella manera, però només era per protegir-te. Pensa que la Norma t'estima molt i tu a ella, per tant cuida-la.
    stima molt i tu a ella, per tant cuida-la.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels Igonzalez  + (Hola Mireia, Crec que has estat de les per
    Hola Mireia, Crec que has estat de les persones més valentes en aquesta història. Penso que has sigut molt bona companya i amiga, però sobretot has sigut molt comprensiva amb aquest "problema". Ho he intentat, però crec que mai no em podria identificar amb tu en una situació com aquesta on has estat en contra de la teva directora, moltíssims pares i fins i tot companys i amics. Tu has aconseguit que moltes persones que estaven en contra de la teva opinió, s' adonessin del que era millor. M'agradaria que això passés a la meva vida. Ets una persona a la qual admiro molt. També has sabut guardar el secret de la Norma i l'has acompanyat en aquesta difícil "aventura" que es una malatia com aquesta que malauradament molta gent pateix. De debò penso que has sigut un dels millors personatges. Fins al proper treball, Itziar.
    rsonatges. Fins al proper treball, Itziar.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels A&C'10  + (Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Mar
    Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Maria i jo estem molt tristes sense tu i sentim tot el que està passant. T'escric per explicar-te tot el que estem fent a l'escola. La meitat de la classe estem fent accions en honor teu, com per exemple menjar crispetes al pati i no pujar a classe per manifestar-nos. També ens hem estat informant de la malaltia de la SIDA i sabem que tu ets forta i podràs amb ella! La Glòria està d'acord que tornis i ens ha estat parlant de la SIDA i sobretot de l'empatia. És molt bona professora! Jo penso que si has pogut estar des del principi de curs a l'escola, podràs seguir estant-hi. Norma, et trobem a faltar i volem que tornis. Mireia
    robem a faltar i volem que tornis. Mireia)
  • Activitat 2 sobre Connexions de l, pels LaiFiSy  + (Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric pe
    Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric perquè estic en perill. Segurament en poques hores ja no estigui viu, perquè algun home malvat m’ha segrestat, i pot ser que m’apunti amb una pistola i em dispari un tret al cap. M’agradaria que tu, sent la noia gran de la família, et posessis al capdavant de la família per cuidar-la ja que la mare té Alzheimer a vegades i jo dubto molt que pugui tornar sana i estàlvia. A part, ha començat una guerra que potser us afecti a vosaltres també, m’agradaria que ús n’anéssiu del poble i anéssiu a Nyarugusu, al camp de refugiats. També m’agradaria que vigilessis l’Olivier, perquè aquell home dolent no se l’emporti per sempre i que no torni, i si torna perquè us portés una mica de menjar i tornés a marxar. Filla, m’agradaria també que intentessis guanyar una mica de diners per la família, com per exemple al consultori del poble o a un hospital. Un consell, vigila amb en Kayembe. Perquè aquest home és un dels personatges més perillosos que viu en el poblat. Et deixo unes ordres que m’agradaria que complissis: acompanya el teu germà cada dia de la setmana a l’escola perquè no són temps per anar sol amb aquesta edat que té, vés un cop al mes a comprar al mercat i si no tens suficients diners hauràs de robar una mica de menjar als veins del costat de la cabanya. En resum, no crec que sobrevisqui a aquest segrest, però vull que sàpigues que us estimo molt a tots, que totes les nits penso en vosaltres, en com haurà crescut l’Olivier, en Pascal, la Lucie i sobretot tu que deus estar patint molt amb tanta responsablitat sent tan jove. Un petó i una forta abraçada a tots. Molta sort. Patrice
    Patrice)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Elsmortadels  + (Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com
    Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com ha anat tots aquest dies pel poble amb la teva novia per l’estiu? Que tens casi 19 anys, ja ets gran ja pots venir amb mi a veure un concert de Led Zeppelin que tinc unes entrades per a posicions VIP, m’han costat molts diners. Espero que els diners estiguin ben invertits i suposo que m’acompanyaràs en aquest gran concert on ens ho passarem d’allò més bé. El teu pare encara es terrorista? Ja saps el que penso d’això, crec que hauria de deixar aquests grups perquè no val la pena, es juga molt la vida i la seva salut, a més al poble ja saben aquest fet, crec que ningú li sembla bé que participi en aquets grups tant radicals i tan irrespectuosos amb la gent. T’he de dir una cosa molt important, el teu pare va ser l’assassí del pare del Carlos, suposo que ja ho sabràs, s’hi necessites alguna cosa, si vols ajuda envia’m una carta, es més m’agradaria parla mes sovint amb tu, per saber la teva vida i fer el possible perquè sigui millor, faré el possible per ajudar-te. Tens molta sort de tenir una novia tant especial que t’ajudés en els teus pitjors moments, quan ningú et volia ajudar, ella t’escoltava, i feia el possible perquè estiguessis content, pel poble et miraven malament per culpa del teu pare perquè s’havien que era terrorista i com ja he dit, a ningú li agrada això. Respecte a les teves actituds del teu pare, com ell ja sap no es bo per ningú que existeixin aquests grups de radicals. Sé que mai estaràs trist, es més vull que estiguis constantment content i amb la il•lusió sempre per davant . Hola Carlos, Espero que tot et vagi be, suposo que serà molt dur per a tu haver vist de petit com assassinaven al teu estimat pare, amb els teus propis ulls. Ja ho has superat, crec que sinó ho has fet, ho tindries de començar a plantejar-ho. Se que sol vols ser amic del Tetxu, per esbrinar com va ser la mort del teu pare, i que el va assassinar, per això et dic que segueixis en aquest objectiu, perquè en algun moment ho esbrinaràs i et sorprendrà el que va passar. Et demano que no li guardis rancor a en Tetxu que ell no en te cap de culpa del que pogués succeir amb el teu pare i el seu, i que sàpigues que t’acompanyo en el sentiment. La venjança no és el camí, no tens que voler fer sofrir a en Tetxu ja que ell no te ninguna culpa de que pogués succeir, per això et recomano que no ho fiquis en marxa perquè pot sortir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .
    ir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .)
  • Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala  + (Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? E
    Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? Espero que bé, feia temps que no en sé res de tu. Espero que tot et vagi bé en la vida, encara estàs amb aquella noia? Espero que siguis molt feliç amb ella, ja saps que pel meu poble hi tens lloc sempre, així que haver si t’animes i bens algun cop a passar el cap de setmana. Jo últimament estic força enfeinat, estudiant per les proves del carnet de cotxe i a l’hora estic inscrit en un curs d’informàtica, però suposo que uns dies de descans no m’aniran malament. Hola Tetxú. M’ha alegrat molt rebre la teva carta, feia temps que no parlàvem i tampoc en sabia res de tu, sí, encara estic amb la Ainoha i la veritat és que me l’estimo molt. D’aquí tres setmanes, si tot surt bé,suposo que ja tindé el carnet de conduir i et podré venir a fer una visita, ara tinc una pràctica així que no tinc molt temps per parlar, aquesta nit intento trucar-te.
    per parlar, aquesta nit intento trucar-te.)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint
    Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar. Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te. La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime. Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal. Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.
    cara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.)
  • Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A  + (Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que
    Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que t'escrigui una carta. Potser estàs viu o mort però em sentiré millor si t'escric. Vicent, estic molt preocupat. Porto ja un mes amb un psicòleg que m'ajudi a superar tot el que he patit. Vicent, si estàs viu i veus aquesta carta m'agradaria que quedéssim per parlar. Si no estàs còmode i prefereixes no quedar, no et preocupis. Després del campament he de tornar amb els meus pares. Quan els vaig explicar el que va passar quasi els dóna un infart. Estic molt content d'haver tornat a casa. Tenia moltes ganes de retrobar-me amb la meva família. L'Ariadna està molt malament. Està ingressada a l'hospital. Mentre nosaltres escapàvem, Madonna li va pegar un cop tan fort amb el mànec de l'escopeta que li van fer una bretxa al cap. Estic molt preocupat per ella. Els seus pares tenien un judici d'aquí a poc perquè van denunciar el Capità, la Madonna i en Clint. Bé, no sé què més dir-te. Espero que ens puguem veure aviat. Atentament, Cesc
    Atentament, Cesc)
  • Activitat sobre Nirvana de l'autor Pere Formiguera, pels Els reencarnats  + (Hola a tots i a totes, Som els reencarna
    Hola a tots i a totes, Som els reencarnats. I com que aspirem al Nirvana, hem volgut plantejar el nostre booktràiler de l’obra de Pere Formiguera tal com segueix. Hem concebut la tasca en dos blocs, que seran dues posades en escena. La primera consistirà en un diàleg escenificat entre els dos principals protagonistes de la història. La conversa no correspon a cap episodi o passatge del llibre; en farem nosaltres mateixos el guió escrit per donar compte de la idea central del relat: una mirada diferent a la mort i al més enllà. La segona posada en escena tindrà un format d’espot publicitari que farà la propaganda del llibre. Entremig dels dos blocs, volem incorporar-hi alguns elements de collita pròpia per fer més nostre el tràiler de ''Nirvana''. I nostre també és aquest '''tagline''' sobre el llibre: ''Un altre Halloween, si us plau!'' Confiem a encertar-la de ple! Fins ben aviat, '''Els reencarnats'''
    Fins ben aviat, '''Els reencarnats''')
  • Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar  + (Hola amics, Us escric per dir-vos que esti
    Hola amics, Us escric per dir-vos que estigueu tranquils, perquè estic bé i intentaré curar-me. Us trobo a faltar molt. Sé que esteu cridant l'atenció perquè torni. Us en dono les gràcies. La meva mare em va explicant el que passa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX
    ssa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Freka  + (Hola bon dia! Som un grup de joves adolesc
    Hola bon dia! Som un grup de joves adolescents que em volgut posar-nos en contacte amb vosté.   Volem escriure aquesta carta perquè ens ha paregut la seua història molt interessant. -Sabem que és una persona comuna, que vostè podria haver passat desapercebuda, com una més en la seu ciutat de Sokal, si el seu coratge, la bondat i el sentit comú no hagueren estat servint quinze jueus dels trenta que van aconseguir escapar dels camps nazis morts en una població on van arribar a viure més de sis mil. També sabem que es va casar amb un home ucraïnès, pare dels seus dos fills. A principis dels anys trenta del segle XX decideix traslladar-se a Alemanya en un esforç per prosperar. El seu marit es revela com un dèspota egoista incapaç de transmetre amor i afí a les idees nazis que es comencen a estendre. Sabem que les desavinences entre el matrimoni, vosté no deixa a la seua família a un costat fins que aconsegueix els diners suficients per abandonar Alemanya i tornar a la seua pàtria, Polònia. La seua filla Helena, de setze anys, i el seu fill Damian, de divuit, marxen amb vosté. Els seus actes coratjosos rebran el reconeixement que justament mereixen i seran un exemple constant i font d'inspiració per al bé dels seus descendents. Una vegada deixats arrere els anys tristos que van viure a Alemanya, va gaudir una estona de tranquil·litat a la seva casa modesta en Sokal. Una petita casa adossada li va donar la possibilitat de plantar pomeres i tenir cura d'alguns animals per a la sostenibilitat econòmica de la família. La seua filla Helena aconseguí una feina i començà a descobrir l'amor. Damian, noble i treballador es va moure a un poble proper. Armada de valor i amb molt de sentit comú, vosté va aconseguir amagar a la seua casa petita dues famílies de jueus i un desertor jove soldat de l'exèrcit nazi. Amb tot això volíem demanar-li si volia que escriguérem un llibre sobre la seva vida. Ens sembla que tindria molt d'èxit. Esperem la seua resposta. Una abraçada
    it. Esperem la seua resposta. Una abraçada)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Els CaleroMasGafis  + (Hola carlota, Esta carta la faig perquè t
    Hola carlota, Esta carta la faig perquè tu sàpies el que pense i sent. Des que te'n vas anar amb En Koert he aprimat 10 quilograms. La gent em diu que no puc anar amb eixa cara, perquè un dia m'atropellaran. No faig esta carta per a fer pena, ni per a dir que tornes, si no per a dir-te com van les coses des que te'n vas anar. Les teues amigues te troben molt a faltar, però això ja ho sabràs. Sempre em miren i riuen. Com et va el diari? El meu està agafant pols en l'armari. Se m'oblidava una cosa, el més important. Es que el fill que esperes és meu. Perquè no m'ho havies dit? Quan nasca, En Koert se n'adonarà, que jo sóc morenet!. M'agradaria veure el nostre fill. Ho deixe a les teues mans. Espere que siga prompte. Val, Val ja acabe, però no puc parar de donar-li voltes al cap pensant en quin serà el meu futur.
    al cap pensant en quin serà el meu futur.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers  + (Hola encantats de haver vist el vostre tre
    Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
    necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
  • Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers  + (Hola encantats de haver vist el vostre tre
    Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
    necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann  + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aque
    Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament és que t’estimo. Encara que estiguis lluny de la meva presència, la teva imatge estarà gravada per sempre en el meu cor, com el record del dia que ens vam conèixer. Aquell dia, vaig creure en l’ amor a primera vista; aquell moment quan em vas curar la ferida i em vas fer un petó al peu. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
    iuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
  • Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann  + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aques
    Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament es que t’estimo. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
    liuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
  • Activitat sobre Tots els detectius es diuen Flanagan de Andreu Martín Jaume Ribera, pels Gbarrueto  + (Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-l
    Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-li 4 preguntes : G: En qui o què es va inspirar per escriure l'obra? AM: Em vaig inspirar en els gèneres d'aventura, misteri i llibres juvenils G:Quant de temps va tardar en escriure aquest meravellós llibre? AM: 6 mesos, perquè no és tan fàcil escriure un llibre , G: Vosté tenia l'esperança que el llibre es vengués ? AM:Sí, vaig tenir esperança G: I per acabar, què li diria a un autor /autora que tot just comença? AM:Doncs, que ha de tenir temps i imaginació, perquè escriure no es agafar un bolígrafiy un full blanc, sinó que és molt més que això . G: Doncs, moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.
    ràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.)
  • Activitat sobre Les cròniques marcianes de l'autor Ray Bradbury, pels El Nostre?  + (Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Ma
    Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Mart. La vida a la Terra és horrible, hi ha guerres a tot arreu. No es pot sortir, però nosaltres estem bé. Hem fet una ciutat subterrània darrere el búnquer. Hi ha una noia al grup, es diu Laia. Te sis anys i és molt divertida, ens fa riure a tots, tot i el que està passant i el que li ha passat a ella. Han fet uns cultius a la superfície per a quan s'acabin les existències de menjar. Sortim a la nit per veure com va. De dia no sortim perquè és molt perillós i no se sap si quan tornem al búnquer seguirem vius. Al búnquer hi som trenta-una persones i no hi ha baralles, en cara que hi ha una petita disputa per veure on dorm cadascú. Sabem que hi ha un grup de militars a la zona però ells no saben on estem nosaltres. Ens busquen per robar-nos el menjar i les provisions i per matar-nos. Són un grup de quinze o vint persones armades. L'altre dia va sortir un temerari, el van agafar i el van torturar per saber on érem, però al búnquer també hi ha el seu fill, no els va dir res. Tota la nit vam estar escoltant els seu crits i al dia següent vam veure el cos del pobre home mort a terra. Si rebeu aquesta carta si us plau veniu a buscar-nos.
    uesta carta si us plau veniu a buscar-nos.)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MBH04  + (Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts
    Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts del Glorieta d'Alcover. Ara entrevistarem a la Júlia, la filla del conductor que ha sofert un traumatisme cranial per un accident que s'ha produït a l'autovia N-246, quan transportava mercaderies del Marroc sota els efectes de les drogues, segons l'aportació policial. -Bon dia Júlia, sentim molt tot el que ha passat al teu pare. -El teu pare havia consumit mai drogues? - No, mai. - Com expliques que donés positiu a la prova? - Això encara no ho sabem. - Per que va tenir l'accident? - Perquè es va adormir per les drogues. - Com les va consumir. - No ho sabem, però segurament de forma involuntària. - Com vas descobrir que no era veritat la primera versió? - Perquè confiava amb el meu pare. - I com vas seguir el fil? - Amb equip, gràcies a un amic, pensant i, sobretot, fent-me preguntes sobre les dades. - Vas tenir por? - Sí. Perdoneu, ara em truca l'inspector Vilarassau i us haig de deixar. De quin institut m'heu dit que sóu? - Del Fonts del Glorieta d'Alcover. - Si voleu, podem quedar un dia a la vostra aula i en parlem més llarg. - Oh seria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.
    ria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.)
  • Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Capgrossos al quadrat  + (Hola, Maria Rosa, t'escrit aquesta c
    Hola, Maria Rosa, t'escrit aquesta carta per un sol motiu, no m'atreveixo a dir-te això a la cara...així que te l'escric per dir-te que estic enamorat de tu des que et vaig veure. Sé que l'Andreu és mort i que ara estàs amb en Marçal però sé que ell no està enamorat de tu, només t'utilitza..Jo sé un secret sobre ell molt fort, ja té l'explicaré quan tinguem un moment nosaltres dos sols, així que més endavant. Ja t'he dit el que no m'atrevia i el que sento per tu, així que d'ara endavant fes el que creguis més correcte i que sàpigues, que aquí sempre tindràs un bon amic i un noi en qui pots confiar sempre. T'estimo, Badori
    qui pots confiar sempre. T'estimo, Badori)
  • Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels XD  + (Hola, Asmir, He llegit el teu llibre i m'h
    Hola, Asmir, He llegit el teu llibre i m'ha agradat molt, sé que tens molts problemes amb la guerra, com bé diu el títol del llibre "L'Asmir no vol fusells". Has passat mals moments i ho has perdut tot, però no t'amarguis que encara et queda molt de vida per viure plena de sorpreses. Viu la vida com ha de ser i que tinguis sort. Juan Magán i Nicolás Waelder
    nguis sort. Juan Magán i Nicolás Waelder)
  • Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm  + (Hola, Eloi, T'escric aqquesta carta, perqu
    Hola, Eloi, T'escric aqquesta carta, perquè he sabut la teva història i després d'haver-te conegut a tu i a tots els teus amics, vull felicitar-te perquè crec que has estat molt valent, tot i que al principi et vas enfadar molt amb tots, de seguida vas pensar que era millor fer alguna cosa que continuar enfadat i esperar que les coses es solucionessin soles. T'admiro per la teva perseverança d'ajudar la Lluciana a recuperar-se, per tot el que has fet per ella i per la teva iniciativa sense ajuda de cap persona. Crec que per la teva joventut, ets una persona sensata, ja que aquella nit que la Lluciana va pendre la pastilla, tu no hi eres perquè havies d'estudiar, perquè dilluns tenies exàmens. I jo també crec que, si tu haguessis a la discoteca aquella nit, ni la Lluciana, ni tu ni cap dels altres amics, no haguesin pres les drogues, ja que la Cinta i la Lluciana no n'estaven segures i amb la teva opinió molt possiblement no l'haguessin pres. Per això, e que m'agrada de tu és que tens una personalitat forta i no et deixes influir per una opinió general. No m'agradaria acomiadar-me sense dir-te que estaria content de tenir un amic com tu. Abraçades, Manel Martos
    un amic com tu. Abraçades, Manel Martos)
  • Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms  + (Hola, Juls Sóc un amic del teu pare, que
    Hola, Juls Sóc un amic del teu pare, que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donessis ànims al pare i a la mare m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i quan ja ho hagués superat quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i si li ha passat alguna cosa al pare m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull esta amb l'intriga de saber que li ha passat estic bastant preocupat sisplau. Atentament, Diego.
    Atentament, Diego.)
  • Activitat 3 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE  + (Hola, Lalo! T'escric des de molt lluny, de
    Hola, Lalo! T'escric des de molt lluny, des d'Espanya, per dir-te que he llegit el teu llibre i que m'ha commocionat, ets un home molt responsable, solidari, intel•ligent, etc. Voldria saber d'on vas treure el valor i les idees com per salvar a tota una població d'una innundació. Voldria saber com estàs, que ha estat de tu? Espero la teva resposta. Adeu Lalo, que et vagi tot molt bé!
    posta. Adeu Lalo, que et vagi tot molt bé!)
  • Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia  + (Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré l
    Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré la història de la meva vida: Jo era un joglaret d'11 anys que feia de pigall a la colla d'en Cec de Cabrera, formada també per l'Escarnidor d'Ocells, el Cavaller Salvatge i la joglaressa Matilde (la soldadera) que em feia de dida. Vaig créixer sense saber qui eren els meus pares. No sabia quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. Un dia, l'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no en sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde). Jo vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que era un bruixot que vivia bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi. Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera. Al monestir de Sant Fruitós, vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir. En la meva estada al monestir vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món. Més endavant, se'm va desvelar la incògnita de la meva identitat: Jo era fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill. I, aquesta és la història de la meva vida ben resumida, la qual encara no ha acabat. Esdevindré un gran trobador perquè grans versos i cançons m'agrada fer. Vull lluitar per al nostre rei, en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.
    en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.)
  • Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels GirSan24  + (Hola, estimada Júlia. Fa temps que no ens
    Hola, estimada Júlia. Fa temps que no ens veiem. Que tal? Sí, preguntes per mi... Jo estic molt bé. Algun dia podríem quedar amb la teva mare per anar a un bon restaurant. Com va anar aquella experiència? Jo si hagués estat tu m'hagués espantat molt. El teu pare ja està bé? Espero que estigui bé. Aquesta carta és del teu tiet Joan. Petons.
    uesta carta és del teu tiet Joan. Petons.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels MarkJalalHamza  + (Hola, estimat Hipòlit. T'envio aquesta c
    Hola, estimat Hipòlit. T'envio aquesta carta per comunicar-te una terrible noticia que ens afecta de manera personal, i es que, el nostre amic i fidel company de viatge, ha mort. Si, em refereixo a Tirant, i per el que m'he assebentat no es tracta de la mort que como ja sabem ell hagués volgut. No ha mort en un camp de batalla, si no que ha perdut la vida a causa d'una malaltia anomenada pleuresia. En la seva tornada cap a Constantinoble, mentres caminava amb el rei Escariano i el rei de Sicilia, va agafar aquesta malaltia, i encara que rapidament va tenir els sis metges que l'acompanyaven sempre més quatre del rei Escariano, no millorava. Tan alt va ser el punt de malestar que va arribar a trobar-se en Tirant, que va decidir fer un testament i confesar-se donant per perduda la seva vida. A mes a mes, la mort de Tirant ha donat causa a dues morts mes: En primer lloc, la de la seva amada Carmesina, que al rebre aquella terrible noticia, va fer dos laments molt dolorosos que feien veure el dolor profund que sofria, i va ser tan gran el sufriment que va decidir confesar-se dels seus pecats per que poc a poc es consumia, i finalment va acabar morint de pena. L'emperador, que va sofrir un gran dolor també a causa del nostre amic Tirant, no va poder aguantar també sobre les espatlles veure com moria la seva filla, i pocs dies despres de que Carmesina moris per anarse'n amb el seu amat, l'emperador tambe ho feia, ja que pensaba que no tenia res que fer en aquest mon. Desde on escribo, desitjo que ens veiem aviat i que puguem superar quant abans millor aquesta desgracia. El teu amic Diafebus.
    aquesta desgracia. El teu amic Diafebus.)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Avionetas  + (Hola, som el grupo "Avionetas" i anem a do
    Hola, som el grupo "Avionetas" i anem a donar la nostra valoració personal sobre aquest libre: Adrià Ros: M'ha paregut un libre entretingut i variat, ja que per una banda et dóna informació sobre l'època de la que tracta la novel·la i per a res és avorrida ni tediosa aquesta novel•la. Des dell primer moment aquest llibre té una atracció que et posa dins la història i et transporta a l'època. El recomanaría a tota la gent a qui li agrada aquest tipus de llibres. Bruno Navarro: El llibre m'ha agradat molt perquè des del primer moment la història dd'Helena i la seua família m'ha atrapat i commogut, a part les històries dels altres personatges com el Bronek són històiries que et captiven fins i tot et transmeten el sentiments que es viuen en el moment. És un llibre molt recomanable ja que també té moltes paraules que no sabía i he aprés per tots els sentiments que et transmet. Lesmes Moreno: Aquest llibre m'ha agradat per dos motius: El primer és tot el que he après sobre la II° Guerra Mundial,"saber" mès sempre és divertit, i mès encara quan és sobre aquest tema, jaa que personalment, la II° Guerra Mundial m'apassiona. L'altre motiu, és simplement, que és una història molt entretinguda i personalment, la recomane per a altres lectors. Adrià Pérez: M'ha agradat molt ja que conta molt bé la tragèdia de la segona guerra mundial, com sofrien els jueus a causa dels nazis, i m'agrada més encara jaa que tot açò ho fa contant la história d'una família, amb la qual he empatitzat molt e fins i tot he sentit com si jo tambè formara part d'aquesta nefasta època de la história, en resum, m'agrada per com de bé l'autor ha escrit i plasmat el llibre. Moltes gràcies per l'atenció ;) Besets, boniquets.
    àcies per l'atenció ;) Besets, boniquets.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels  + (I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em
    I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill... De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar: -On em trobe? -Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys. -Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”? -Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic! -Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma? -Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt. -No recorde res del que m'has comentat... -És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses. -I què és de la meua família? -Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot. Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció. Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma. -Com et trobes? -Bé... estic prou confusa. -El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites. Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.
    stat. Pot ser els esperava un futur junts.)
  • Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Félix Lope de Vega  + (Institut Escola del Treball Carrer del Co
    Institut Escola del Treball Carrer del Comte d'Urgell 187, 08036 Barcelona Joan Mayol Bearn, Mallorca La casa dels Bearn Benvolgut senyor: En primer lloc m’agradaria unir els meus sentiments de tristor i melancolia amb els teus a causa de la mort dels senyors, ara fa dos mesos. M’ha agradat molt el manuscrit que m’has adjuntat explicant la teva vida a Bearn des de finals de la dècada dels cinquanta fins als anys noranta. Una vegada llegida la teva carta puc concloure que admiraves molt al teu pare Toni, perquè expliques molt detalladament la fascinació que vas sentir per la personalitat de sr. Toni. He pogut entendre, després de reflexionar-hi una bona estona, el motiu de la carta. Pel que fa l’actitud de Sr. Toni poc afirmar que és una mica heterogènia al llarg d’aquestes tres dècades perquè primer viu amb la seva esposa, després se separa perquè es creu que va tenir relacions sexuals amb altres dones i se’n va amb la seva neboda Xima, amb què viatja a París. Finalment torna amb Maria Antònia i viatja a Roma. Crec que Sr. Toni sent admiració per la seva dona i així ho mostra a les seves Memòries que podrien considerar-se dedicades a Maria Antònia. Hauries de publicar-les tal com t’ho va ordenar el teu pare, perquè com a fill fidel i obedient hauries de complir aquest desig seu que segurament si el veiés fent-se realitat, es posaria molt content. Un salut cordial Miquel Gilabert
    ntent. Un salut cordial Miquel Gilabert)
  • Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels A Pa Natural  + (Introducció: Sinopsis d’ “Aloma” de l’auto
    Introducció: Sinopsis d’ “Aloma” de l’autora Mercè Rodoreda Aloma és una noia jove que viu a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i el fill d'aquests dos. El seu germà es diu Joan, la seva dona Anna i el fill Dani. Feia poc Aloma i Joan havien tingut un altre germà, en Daniel, que s'havia suïcidat. Tots ells vivien en una casa que Aloma i Joan havien heretat antigament del seu pare. El germà d'Anna, Robert, havia de venir d'Amèrica de visita, de manera que Joan i Aloma el van anar a rebre al port. Quan Aloma el va veure va començar a enamorar-se d'ell. Dani es va posar malalt i el metge li va aconsellar que anés a la muntanya a respirar aire fresc, i van anar per veure si en Dani hi podia millorar. Un dia Aloma i Robert van anar al cinema i a la tornada a casa Robert li va fer un petó als llavis, en aquell moment Aloma es va adonar de que Robert també estava enamorat d'ella. Va arribar el dia en que Anna i Dani van haver de marxar a casa uns amics a la muntanya. Aloma i Robert estaven molt enamorats però Joan no se n'adonava. El que més li preocupava a Aloma eren les cartes d'Anna dient que Dani no millorava. Quan Dani va tornar estava com abans, la anada a la muntanya no li va servir de res i als pocs dies va morir. En aquell moment l'economia de la casa era molt dolenta i van haver de deixar la casa per la hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert però ell no en tenia. Van canviar de casa i van anar a viure a un pis. Va arribar el dia en què Robert havia de marxar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista i va dir la veritat a Anna, va dir-li que estava embarassada. L'Anna no s'ho va prendre molt bé perquè sabia que el fill era del seu germà, en Robert. Un dia Aloma va tornar a l'antiga casa i va recordar quan vivien feliços amb en Dani i tots junts. Va sortir de la casa i se'n va anar lluny. Doncs, podem veure que el final de l'obra és obert ja que no especifica res sobre la futura vida d'Aloma, o com li anirà una vegada fuig de la seva antiga casa. Crítiques a favor: El fons del vídeo i la música dels quals es compon el treball creiem que són els adequats al ambient del llibre. A part, l’escenificació formada per les imatges és també adequada al text del qual el treball està format; les imatges estan ben escollides, ja que els personatges atractius solen produir més atracció a l’espectador. Les animacions estan ben treballades i són les apropiades pel treball. Crítiques en contra: En relació amb l’argument que ha de transmetre l’anunci, hi ha una part, en que només es mostren imatges i no s’acaba d’entendre del tot el que es vol transmetre. En relació, cal destacar que, exactament, només apareixen 7 oracions, cosa que trobem que es poca quantitat de text. Parlant de les imatges, surten algunes d’elles repetides. En conclusió, pensem que l’anunci està ben treballat pel grup, les imatges han estat ben escollides, en general, tot i que hi ha més imatge que text. Amb això volem dir que l’argument no s’acaba de transmetre completament, sobre tot a la part del desenllaç del llibre. A part, la part visual està ben treballada.
    part, la part visual està ben treballada.)
  • Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Elsocis  + (Jaume I fou conqueridor de la nostra ciuta
    Jaume I fou conqueridor de la nostra ciutat, Valéncia. Es narren fets ocurrents en el libre sobre la conquesta de Valéncia, Gràcies a una rata penada va distraure a l'antic rei de Balansya. Va naixer el 2 de Febrer de 1208 i va morir al 27 de Juliol al 1278. Conquistà Mallorca a l'any 1229-1231 al 1935 va conquistar Eibissa. A Valencia va reinar en 1833. Després de fer totes les seues conquistes es va interessar mes a la seua vida amorosa i sentimental. A ell li agradava molt la reina pero ella estava prometida amb el seu marit. Ell sempre que veia a la reina la elogiava i tonteaven molt fins que un dia es van encontrar i no varen poder controarse. Justament el rei pasava pel costat i els va veure, el rei va pedi a Jaume I una batalla 1 contra 1 a ida o mort i qui guanyase es quedaria amb tots els poders i lo mes important amb la reina. Jaume va emplear tota la seua força i va derrotar al rei quedanse amb el seu amor i amb tots els poders.
    nse amb el seu amor i amb tots els poders.)
  • Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Musicsdecarrer  + (Jo, per exemple, em llevo cada dia molt ad
    Jo, per exemple, em llevo cada dia molt adormit i miro el mòbil encisat esperant rebre un 'WhatsApp', un a un, els contactes i omplir-me'n el cor. Són llargs els missatges, llargues les hores lentes, i ara la gent escriu massa de pressa i tothom comet faltes d'ortografia. Jo, per exemple, no esmorzo quasi res i m'encenc una cigarreta al portal de casa meva, però tot té un aire plàcid quan arribo a la cantina, i l'aroma de croissant em fascina. L'encís no dura gaire, en empresonar-me a la gàbia. Però ara la gent surt molt de festa, i tothom gasta els diners en ximpleries. Jo, per exemple, dintre de poc ja farà quatre anys que sóc a l'institut cinc hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he passejat pels passadissos, i estimo la penya, i el soroll i encara em vaga als vespres pels carrers de la ciutat rient i fent el bèstia. Però la gent és massa seriosa- ja se sap- i llegeix molt i pensa molt més i tothom perd el temps en ximpleries.
    més i tothom perd el temps en ximpleries.)
  • Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lestogrup  + (Jon és periodista a l'editorial d'una revi
    Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora ​​i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.
    feliç i en pau, que és el que ella volia.)
  • Activitat sobre Les noies de filferro de l, pels Lestogrup  + (Jon és periodista a l'editorial d'una revi
    Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora ​​i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.
    feliç i en pau, que és el que ella volia.)
  • Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Gerard Armengol  + (Justament després de guanyar la guerra d'i
    Justament després de guanyar la guerra d'independència d'Irlanda, el protagonista decideix allunyar-se del món i accepta un treball a una illa aïllada , on se suposa que ha de passar un any sencer. Però inesperadament, el seu primer dia a la illa serà atacat per criatures que no s'hauria imaginat mai. És salvat per l'única altra persona en tota la illa, amb qui lluitarà per la seva supervivència i es preguntarà què és ser humà.
    rvivència i es preguntarà què és ser humà.)
  • Activitat sobre Wonder de l, pels Kappa  + (L'August: l'August és un nen de 10 anys q
    L'August: l'August és un nen de 10 anys que té una malaltia , una disostosis mandivulofacial, que, físicament, el fa molt diferent de la resta, però per dins és igual que tots els altres nens i nenes de la seva edat i li agrada fer les mateixes coses. El seu nivell evolutiu psicològicament no està afectat per aquesta malaltia. Ell ja està acostumat al fet que la gent el miri malament i ja no l'afecta, com abans. Ell mai no havia anat a l'escola perquè amb tantes operacions no podia anar-hi. Un dia li van dir que ja no li caldrien més operacions i va decidir anar-hi. Al principi estava molt insegur, però amb el temps es va acostumar. La nostra opinió personal és que si nosaltres fossin ell no tindrien la valentia d'anar a l'escola, perquè tindrien por del que ens podrien dir els nostres companys i de trobar-nos sols. La Summer: La Summer és una noia de la mateixa edat que l'August i va ser la primera persona que voluntàriament va anar a seure amb ell. Va ser al menjador, quan ella el va veure sol, i va deixar les seves amigues i va anar cap on ell era. De seguida es va adonar que s'ha de conèixer les persones abans de jutjar-les. Esdevé una figura molt important per a l'August a mesura que va passant el temps. La nostra opinió personal és que la Summer tenia molt interès a saber què li passava a l'August i l'ajudava molt a relacionar-se amb els altres companys. La Via: La Via és la germana de l'August i la seva millor amiga. A vegades pensa que els pares no l'estimen tant com al seu germà. La seva figura és molt important perquè ens mostra l'August des d'un altre punt de vista. La nostra opinió personal és que si nosaltres fossin la Via, el cuidariem molt al nostre germa i a vegades ens possaríem a plorar veient que ho estat passant molt malament i ens disgustaríem .
    passant molt malament i ens disgustaríem .)
  • Activitat 2 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana  + (L'ENTREVISTA MÉS ESPERADA!!! Hola bon dia
    L'ENTREVISTA MÉS ESPERADA!!! Hola bon dia, ens troben al plató del programa "Montograno" i el convidat d'avui és...Etèocles (aplaudiments) Presentadora 1: Estimat senyor Etèocles, és un plaer estar amb vostè aquí. Etèocles: Bon dia, noies, encantat d’estar amb vosaltres. Presentadora 2: La pregunta del públic aquesta setmana per a vostè ha estat... Presentadora 3: Com veu el possible enfrontament amb el seu germà Polinices? Etèocles: La traïció sempre s’ha de condemnar! Ara sóc el rei i tots, fins i tot els meus germans, m’hauran d’obeir.(riu de forma irònica) Presentadora 1: I si s'hi neguen? Etèocles: Saben que, depenent del delicte comès podran ser condemnats a mort... Presentadora 2: De petits hi havia aquesta rivalitat entre els germans? Etèocles: Sí, sempre hem tingut petites baralles des de petits com, per exemple, quan la nostra germana ens portava a banyar-nos al riu...(sospira) Presentadora 3: I com és la seva relació amb la seva germana Antígona? Etèocles: Encara que ella ho negui, estima més a Polinices que a mi... Presentadora 1: Què va fer la seva germana per trair-lo? Etèocles: Va anar a parlar amb Polinices... Presentadora 2:Per què vols arribar al poder? Etèocles:Per els meus partidaris, i la injustícia per part del meu germà, m’obliguen a actuar. Presentadora 3: Pensa que Polinices seria un bon rei de Tebes? Etèocles: No, l’únic bon rei de Tebes seria jo! Jo sóc qui ha de governar! El meu pare volia que fos jo, això segur... Presentadora 1: Aleshores, per què pensa que va dir que governéssiu tots dos? Etèocles: Doncs... perquè el nostre pare era un bon home, i no volia que dos germans s’enfrontessin pel poder de la ciutat de Tebes. Presentadora 2: Com creus que acabarà aquesta guerra entre Polinices i vostè? Etèocles: No ho sé segur, però espero que finalment pugui guanyar jo. Seria una gran alegria pel poble. Presentadora 3: Això és tot! Esperem que pugui guanyar aquesta batalla. Molta sort! Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i fins una altra ocasió. (Aplaudiments del públic) Etèocles: Moltes gràcies, el plaer ha estat meu.
    es: Moltes gràcies, el plaer ha estat meu.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Aperezv  + (L'activitat de la Judith sobre la vida ocu
    L'activitat de la Judith sobre la vida oculta d'en Lluís està molt ben estructurada i es nota que té una alta riquesa de vocabulari i creativitat alhora. M'ha agradat molt la idea, encara que n'hi hagi algunes coses que, per a un lector més jove, són difícils d'entendre.
    lector més jove, són difícils d'entendre.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels HASCK  + (L'alcaldessa, amb un cos més voluminós, la
    L'alcaldessa, amb un cos més voluminós, la guanyava en força. I per humiliar-la, li embotia la boca amb arròs, carn i verdures. Els esforços de la fallera van ser inútils. L'alcaldesa va aguantar fins que van acudir a rescatar-la els guàrdies de l'empresa que la mateixa dona duia. La seguretat de l'alcaldesa va arrestar els tres zombies i van anar amb ells a rossegons fins a un helicòpter. La mala dona tenia un pla en el seu cap buit, anava a empresonar per sempre els guàrdies i la nostra protagonista, ni més ni menys que en una petita illa al mar Mediterrani, l'anomenada "Illa dels ratolins". En aquesta illa l'alcaldesa va ordenar fer una presó d'alta seguretat, tot per a assegurar-se que els seus criminals no n'eixirien mai. La fallera es trobava desolada i ja no intentava ni tan sols escapar i saltar a la mar des d'aquell helicòpter. En arribar, els van separar i els dugueren a cadascun a una cel·la. Només es podien veure a l'hora de dinar, l'únic menjar que podien prendre a tot el llarg de la jornada. En aquella presó, la malvada alcaldessa va empresonar també tots els que sabien el seu terrible secret. Per això, la fallera va descobrir el responsable de la seua mort, a base de investigar i parlar amb les bones persones va saber que el seu delicte era saber que la dona dels seus malsons estava calva. L'alcaldesa, en veure el imminent perill del masclet que veloç es dirigia cap a ella en la mascletà, va utilitzar la fallera com un escut humà, provocant així la desgràcia de la seua mort. La fallera, amb aquesta revelació no pogué sentir més que odi. Van passar els dies com si foren segles, mil.lennis! Però de sobte... en un día aparentment normal a la presó, les alarmes van començar a sonar com un crit estrident a les orelles de tots els empresonats. Una milionada de zombis va anar fins a la presó d'alta seguretat per rescatar la fallera i als altres presos que es trobaven injustament en eixa situació. Tots s'havien adonat com era de malvada l'alcaldessa i entre tots els reivindicants, la van derrocar. A València es va formar una república democràtica i tota la majoria de la població humana del món va terminar sent zombie. Ah, no ens oblidem de l'alcaldessa!! M'han dit que hui en dia aun segueix condemnada a fer perruques (sense poder usar-ne cap) per a la resta de l'eternitat.
    sar-ne cap) per a la resta de l'eternitat.)
  • Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels Kappa  + (L'autobús de la Rosa https://docs.google.com/a/siparets2.cat/presentation/d/1PO5DVADgHf8h9OJ9WZWAaHLWOwgm2wcfN7xssEQcpOE/edit#slide=id.p)
  • Activitat sobre La ratonera de l'autora Agatha Christie, pels CLGIC  + (L'obertura de la casa d'hostes de la Mollie i en Giles Ralston no es la millor de totes. Un client inesperat, incomunicats per la nevada i amb un policia que investiga un assassinat.)
  • Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas  + (LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUES
    LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUESTES CATALANOARAGONESES En la novel·la "L'Ocell de Foc" es parla de la batalla de Muret, que aquest any de 2013, complirà 800 anys  (12 de setembre de 1213). En ella morí el rei Pere I el Catòlic defenent els seus vassalls, majoritàriament càtars i conta els francesos i el papa. Serà conegut com a "catòlic" perquè no sent "heretge" va complir amb una de les normes dels cavallers medievals: defendre el vassalls. A continuació parlem sobre la batalla de Muret: Aquesta va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra les tropes franceses, liderades per Simó de Montfort, és recordada per la mort del rei Pere el Catòlic i per constituir el final de l’Occitània. A l´hora de la batalla, el rei catalanoaragonés hi va voler combatre com un cavaller contra Simó, i per aquest motiu es va canviar l'armadura amb un dels seus cavallers. Però l'exèrcit de Simó de Montfort havia rebut ordres d'abatre el cavaller que dugués l'armadura reial. El rei, en veure el seu company mort, va descobrir-se amb el crit de "El Rei, heus-el aquí", cosa que va provocar que l'exèrcit enemic l'abatira a ell també. Finalment, la batalla la va guanyar l'exèrcit francés, que va prendre el territori de Tolosa i posà fi a l'expansió catalana sobre terres ara definitivament franceses.   L'Ocell de Foc (un imaginat Aicart de Carcassona) i el seu amic Arnau, són eixits de la imaginació d’Emili Teixidor, que en la novel·la “L’Ocell de Foc”, tracta aquests fets del segle XIII. Ambdós, al final de la història, volen acompanyar Jaume I en les seues futures conquestes. Si haveren estat personatges reals ben bé podrien haver participat en les conquestes Jaumines reals. Ací vos expliquem el procés de la conquesta de les dues futures capitals dels nous territoris conquerits: Ciutat de Mallorca i València. La Conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana en les muntanyes va durar tres anys més. La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars i d’assetjament que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I va emprendre la conquesta de les taifes valencianes (València, Dénia...) L'anomenat Penó de la Conquesta és un dels testimonis físics que queden d’aquell moment. És el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València. Està fet amb tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripció afegida en la restauració de 1638 on hi diu “Año 1238”, repartida entre les diferents franges groguenques. Quan Jaume I la va veure penjada d'una de les torres de la Balansiya musulmana, conta en el seu "Llibre dels Feits" que va baixar del cavall, es va agenollar i va plorar donant gràcies a Déu per la gran mercé que li havia fet. Hui el Penó, es guarda a l'Ajuntament de València.   Igual que en Muret Emili Teixidor ha introduït la llegenda del cavall florit, a València se'n conten moltes llegendes encara referents a la pròpia conquesta, com per exemple la de la Rata Penada. Aquest fet de l’existència de llegendes es deu a l’interés de la monarquia d’assentar la seua bona fama i la voluntat de manipulació feta des del poder per a fer que el poble creguera fermament en què la conquesta estava ajudada per les forces divines. La rata penada és l’animal que remata l’escut de la ciutat de València, però també ha existit a altres ciutats de la Corona d’Aragó. Segons la llegenda, en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València. En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà. Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans. Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament. Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar els seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores se n’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma. Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que els musulmans es retiraren. El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. I ben grossa va ser la seua sorpresa quan va descobrir que era la rata penada qui va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei. Com a premi a la seua decisiva ajuda, conclou la llegenda, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.
    de l’escut reial de la ciutat de València.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.  + (LA CONTINUACIÓ Seria un bon punt de parti
    LA CONTINUACIÓ Seria un bon punt de partida. En Carlos es va asseure al lloc que li pertocava. Encara tenia la rialla present a la seva faç, però a poc a poc es va anar apagant. Recordava tot allò viscut amb el seu amic, tots aquells moments de complicitat, unió i recolzament; i estava trist, perquè sabia que el temps de l’oblit seria dur i llarg. Mirava per la finestra i contemplava com la vegetació del paisatge passava igual que el temps, ràpid i sense aturar-se. Cada cop s’anava apropant més a la Terra Ferma i s’imaginava com seria obrir la porta de casa i no trobar aquella càlida abraçada d’una mare. Es trobava sol i sense un futur clar. Va endinsar-se en els seus pensaments i de cop i volta, va sentir un rumor que el parlava. A l’ incorporar-se va veure que al seu cantó hi havia un home d’uns 80 anys: cabell blanc, amb ulleres, ben arreglat i amb una mirada penetrant que l’estava observant. -Perdoni, estava en un altre món. Què em deia? –li va dir en Carlos. -Sembles atemorit. Va tot bé? –va repetir l’home. En noi es va quedar parat. Tant es notava que en aquell moment es trobava desconcertat? -Estic bé, gràcies per preguntar –va mentir amablement. Els dos es van passar tota l’estona xerrant. En Carlos li va explicar tota la història que carregava damunt de les seves espatlles i l’home l’escoltava embadalit. Veia un jove valent, fort i emprenedor, i amb la saviesa de vuit dècades li feia veure que distància no és sinònim d’oblit. Totalment tranquil, a gust i amb companyia, en Carlos va divisar la Seu Vella, allí, a dalt del turó. Aquesta continuava sent el cor de la ciutat que ell estimava i on trobava el benestar quan posava el seu cap damunt de la cuixa de la seva padrina, que sempre immòbil i asseguda a la cadira, cosia i li acaronava la cara amb estima. Al girar-se va veure que el seu company ja no hi era i va adonar-se que després d’una bona estona xerrant no sabia com es deia. Per què havia marxat sense dir res? Havia sigut real o més aviat era com un àngel que havia estat allí en un moment de necessitat? A tot el vagó va ressonar la frase: “Propera estació, Lleida Pirineus”. En Carlos va anar cap a la porta de sortida i al baixar del tren va respirar tranquil. Va somriure; aquella ciutat, aquella gent, aquell aire; era a casa. Tenia esperança i això el feia tirar endavant. Una nova vida l’esperava.
    tirar endavant. Una nova vida l’esperava.)
  • Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els explosius  + (LA FALLERA ZOMBIE El dia de Sant Josep, el
    LA FALLERA ZOMBIE El dia de Sant Josep, el 19 de març, la Plaça de l' Ajuntament estava plena de gent, ningú no es podía moure. La gent estava nerviosa perquè la presentació encara no havia començat a les dos i quart a causa d’una boira molt estranya. Al cap de mitja hora, les autoritats digueren que la presentació anava a començar amb retard, sobre les quatre,s ja que els professionals aconsellaren a la gent que esperaren que la boira es dissipara un poc. Cap a les cinc la presentació va començar perquè la gent se n'estava anan,t encara que la boira no es va dissipar del tot. Tot va començar bé, però quan va començar la mascletà el fum dels petards va tornar-se d’un color verdós. La gent començà a cridar i les autoritats van perdre el control de la situació. Alguns espectadors van fugir corrent i altres es van quedar quiets perquè no podien veure-hi. En mig d’aquest caos la nostra protagonista va decidir ajudar un xiquet que estava plorant perquè havia perdut els seus pares. El xiquet li va dir que la seua mare va fugir corrent i que havia desaparegut. La fallera va aconseguir portar el xiquet fins a la policia a temps, però quan volia tornar a l’ajuntament la boira era massa espesa, i no es podia veure res.La fallera veia la gent caure al terra plorant, i ella va començar a marejar-se. Va aconseguir arribar a l’ajuntament arrosegant-se per terra i quan va entrar-hi no hi havia ningú. Va aconseguir anar fins al bany i rentar-se la cara però cada vegada es trobava pitjor. Tenia la cara roja i molt unflada, li sagnava el nas i a més li costava respirar. Abans de caure a terra, va intentar trucar a algú que la poguera ajudar , però no trobava el seu telèfon mòbil. Va caure a terra i va perdre la consciència. Les autoritats la van trobar quatre hores més tard, després de descobrir que la boira era en realitat un gas contaminant provinent d’un cementeri nuclear prop de la zona, que en ajuntar-se amb la pòlvora dels petards va provocar una reacció tòxica i mortal. Quan van portar la fallera a l’hospital era massa tard, ja estava morta. La van enterrar deu dies més tard, després de realizar una autòpsia del seu cos per descobrir més sobre aquest gas tan perillós per a la població. La gent pensava que mai tornarien a veure la nostra fallera, però en realitat tornarien a veure-la molt prompte, però en lloc de fallera, seria la fallera zombie…
    lloc de fallera, seria la fallera zombie…)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos  + (LA FAMÍLIA DEL VURDALAK En l’any 1815 es
    LA FAMÍLIA DEL VURDALAK En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, però va aprofitar un moment de silenci i va prendre la paraula. URFÉ: Les seues histories, sens dubte són sorprenents, però al meu parer els falta quelcom essencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estava enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomàtica prop de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’emoció) D’Urfé, comet vostè una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li besa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trobar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster; no es moleste per la nostra tristesa, quan sàpiga la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que l’esperàrem durant deu dies, i si no haguera tornat al desè, fera dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no el deixàrem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber al cor. URFÉ: Després de parlar amb Pierre, vaig vore la seva germana Sdenka, i en aquell mateix moment em vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va aparèixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per al foraster i el pare. GORTXA: (amb veu d’insomni) No vull res de benvingudes, me'n vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va emportar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (es para en el parc i xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a córrer) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, havia mort. Aleshores es posa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’havia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, també li va xuplar la sang fins matar-lo) SDENKA: Urfé, saps a on està Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que ha ocorregut? SDENKA: (amb veu de frustració) Han desaparegut. Això ha sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajuda’m a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta història. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va aparèixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vull molt, però demà al matí he de continuar la meua missió, i no sé quan tornaré. SDENKA: Jo també et vull molt, i perquè no t’oblides de mi iperquè tornes prompte et done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia següent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres el Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta eprquè no l’atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li havia donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: Jo no vull tindre un record de tu, Sdenka, tan horrorós. FI
    un record de tu, Sdenka, tan horrorós. FI)
  • Activitat sobre Wonder de l, pels Tansanucris  + (LA FORÇA INTERIOR DE L'AUGUST La idea que
    LA FORÇA INTERIOR DE L'AUGUST La idea que volem transmetre és que no hem de prejutjar a les persones pel seu aspecte sinó que les hem de conèixer i valorar més el seu interior que no pas l'exterior. Volem destacar que el noi segueix intentant gràcies als ànims de la seva germana i dels seus pares, i gràcies a això va a l'escola i fa amics i intenta obrir-se als demés. Utilitzarem el gènere teatral per poder fer entendre tot el que ha hagut que passar l'August. GUIÓ LITERARI [Música] [Títol] [El pare, la mare i la Via acompanyen a l’August a l’escola] Pare: Que et vagi ve l’escola August. (Li treu el casc) (Tots l’abraçen) [l’August passa per el passadís, i tothom el mira] [Temps més tard] [El Jack Will insulta l’August sense saber que l’August l’estava escoltant] Jack: Si jo tingues aquesta cara hem suïcidaria. [Tots els nens es riuen] [L’August surt corrents plorant] [Soroll plorant] [L’August i el Jack es connecten al Minecraft] Jack: Ho sento de debò August. August: És veritat que has pegat al Julian? Jack: Sí. Podríem tornar a ser amics? August: D’acord... [Al cap de mig any] [L’August passa per el passadís i tothom l’acompanya] [A la graduació l’August guanya una medalla] [Música] [Crèdits]
    t guanya una medalla] [Música] [Crèdits])
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Alsepa  + (LA HISTÒRIA DE'N MAR Després de la mort d
    LA HISTÒRIA DE'N MAR Després de la mort de'n Dídac, el seu pare, en Mar va anar creixent amb els anys sense una figura paterna. La seva mare, l'Alba, el va cuidar com si fos un tresor. Fins a l'edat de 12 anys, a en Mar li havia explicat l'Alba que el seu pare havia anat a treballar a un altre país. Però en arribat el moment, l'Alba li va haver d'explixar al seu fill, que en Dídac havia mort accidentalment quan ell era un nadó. Quant en Mar tenia 14 anys, van tenir que marxar de on estaven vivint a un altre lloc més segur per la continua aparició dels platets voladors. Tan ràpid com van poder, van pujar al Jeep i es van dirigir a tota velocitat cap al port. Allà van agafar la barca que uns quants anys enrere havien utilitzat per sortir a navegar. No sabien on anaven, però el destí i les corrents del mar, els van portar fins a una illa desconeguda encara per ells. Quan van arribar allà, es van sorpendre molt perquè totes les cases es trobaven ederrocades menys una. Es tractava d'una casa d'estiu a pocs metres de la platja on les finestres eren obertes i una bona olor a menjar els va atreure cap allà. Un home jove d'uns 30 anys va sortir de la casa amb una carabina apuntant cap a l'Alba i en Mar. En veure que ells podrien ser actualment els únics humans que quedaven en tota la terra, l'home jove va deixar d'apuntar-los amb l'arma. Ell es deia Narcís i de dins la casa va sortir una noia d'uns 15 anys que es deia Laia. En haver-se presentat tots, van convidar a l'Alba i en Mar a entrar. A l'interior de la casa van poder veure que hi havia un foc encès. La Laia era la germana de'n Narcís i l'Alba els hi va explicar que en Mar era el seu fill. Amb el temps, es van anar coneixent més i les relacions entre l'Alba i en Narcís i entre la Laia i en Mar, cada vegada eren més profundes. Treballaven en equip en tot el que feien, anaven a buscar menjar i al mateix temps, tenien cura del seu hort i alimentaven a les seves vàques. Un dia van decidir anar a navegar amb la barca la qual havien arribat en Mar i l'Alba. Feia un dia solejat i van aprofitar per pescar i pendre el sol. Més tard, van poder visualitzar a l'horitzó el que semblava un veler a la deriva i s'hi van acostar. En Narcís va ser el primer en abordar-lo amb la carabina en mà. Quan es va haver assegurat de que no hi havia ningú a dins, hi van entrar la Laia i en Mar. Es van posar molt contents en trobar a la cuina molt menjar en bones condicions i a la bodega, hi van trobar algunes armes i munició. Després d'haver traslladat a la barca tot el que havien trobat, en Narcís es disposava a saltar-hi per poder empendre el viatge de tornada cap a l'illa. Però la seva cama li va jugar una mala passada i va caure a l'aigua quedant-se amb una cama enganxada entre una corda i la porta de la cabina de comandaments. En haver sortit de l'aigua gràcies a l'ajuda de'n Mar, tots van poder apreciar que en Narcís tenia una ferida i un bony al tormell. L'Alba encara conservava els seus llibres de medicina i va poder diagnosticar-li un esguinç al tormell de tercer grau. Ja a casa, li posar una benda a la zona afectada de tal manera, que no es pogués moure. Va estar en repòs absolut durant 1 mes. Passats 2 anys, l'Alba i en Narcís, fruit del seu amor, van tenir un fill. El qual li van dir Roger. Una nit d'estiu, la Laia i en Mar es trobaven sols a la platja contemplant les estrelles. Ell li va donar un petó i ella es va esmunyir al davall de la tovallola per tal de que ell la penetrés. Un mes després, la Laia se'n va adonar de que estava embaraçada i que en Mar era el pare de la criatura.
    a i que en Mar era el pare de la criatura.)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Les doncelles lluitadores  + (LA MALDAT DE LA VIUDA Dues setmanes despr
    LA MALDAT DE LA VIUDA Dues setmanes després de la caiguda, Tirant ja s'havia recuperat del tot i estava totalment preparat per al viatge al port de Transimeno des d’on pujarà amb barca fins al castell de Malveí amb l’Emperador. Un matí, l’Emperador va escoltar el soroll de les trompetes per a embarcar. Tirant va enviar a l’Emperador, el senyor d’Agramunt com a ambaixador per a confirmar-li que ja podien partir. Aquest es va alegrar molt de la bona noticia i li dóna gràcies a la divina Bondat per la salut que ha donat al seu Capità perquè puga partir. La viuda, que està enamorada de Tirant, s’assabenta de que ell va a partir. Al dia següent l’emperador li va comunicar a la seua filla el viatge que farà dins de pocs dies amb Tirant, quan va escoltar la noticia es va sentir molt mal, ja que el seu amat estarà lluny per això se'l va comunicar al seu pare. Ell li va dir que si ella de veritat està enamorada, ell li proposarà matrimoni a ella. La viuda malvada es va enterar de tot el que l'Emperador havia parlat amb la seua filla, ja que un amic seu que els espiava va escoltar tot. No podia soportar que els dos amats estigueren casats i feliços, ella va planejar envenenar a Carmesina amb una colònia venenosa que va preparar. La viuda es va a dedicar tota la nit a buscar la recepta i a preparar el perfum. El dia següent, quan l’Emperador havia anat a preguntar a Tirant si s’en anava a casar amb la seua filla, la viuda s'havia dirigit a la casa de Carmesina. Ella estava sola per el cual la malvada volia aprovechar del moment per complir el seu plan. Cridà a la porta i carmesina la va rebre amb bondat, ella li va dir que li volia regalar una colònia molt especial com a regal per la seua boda amb Tirant. La bella princesa el va rebre amb molt gust però al ficar-se, li va començar a faltar l’aire, no podia respirar i al cap de 5 minuts va caure i es va morir. La viuda la va deixar y desapareixer de la casa. A la tornada a casa, l'Emperador venia content amb Tirant per donar-li la bona noticia de la boda a Carmesina. Al arribar, els dos es varen quedar paralitzats al vore la impactant imatge de Carmesina morta en la seua habitació. L’emperador desolat i trist va manar a tots que començen a fer la investigació de la mort de la seua filla. Desprès d’un par de dies d’investigació, varen averiguar que Carmensina va morir per envenenament. D’aquesta manera varen manar a repassar a tota la gent que va entrar i va sortir del palau donant així com a última persona la viuda. Aquesta al enterarse va intentar escapar però l'atraparen. L’emperador al vore que va ser ella, va manar a que la decapiten, per matar a la seua filla i per deshonrar al seu poble. Respecte a tirant ningú sap d’ell, alguns diuen que va anar a la muntanya i es va suïcidar i altres que va partir amb la barca sense rumb.
    que va partir amb la barca sense rumb.)
  • Activitat sobre La plaça del diamant, pels Diamants  + (LA PLAÇA DEL DIAMANT Vaig anar expressam
    LA PLAÇA DEL DIAMANT Vaig anar expressament a la pastisseria on treballava la Natàlia, per dir-li que aquesta nit aniríem juntes a les festes majors de la plaça del Diamant. Volia que m'acompanyés perquè havia quedat amb un noi i no volia anar sola. Em va costar una mica convèncer-la, però ja sabia que m'acabaria dient que sí. Ella era així, sempre patia si algú li demanava alguna cosa i havia de dir-li que no. Quan vam arribar els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots els colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s'ajuntaven. La Natàlia, mentre es queixava de la cinta de goma dels enagos i observava curiosament els músics. Jo, el vaig veure com s'apropava entre la multitud de gent, amb una rialla d'orella a orella. Era alt i esvelt, amb el cabell negre i amb els ulls petits del mateix color, la seva rialla m'encantava quan reia se li marcaven els seus petits pòmuls i el feien d'allò més atractiu. Només veure'l em va començar a bategar el cor com si hagués acabat de fer una cursa de 100 metres, vaig començar a tremolar com quan les fulles dels arbres són empeses pel vent i em va començar a fer moltes pessigolles la panxa. I de sobte una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem? Tota il·lusionada vaig agafar-li la ma i vam ballar tota la nit. Fins que vaig haver de dir-li a la Natàlia que em tapés, que m'havia de treure les sabates perquè no podia més. La Natàlia em va explicar que esperava un jove que havia perdut l'americana. I li vaig dir balleu, balleu... Desprès vaig tornar amb el meu estimat i vam continuar ballant com baldufes un pas doble i la toia de la plaça del Diamant, fins que els músics van deixar de tocar i la gent va marxar per anar a les seves cases. Vaig oblidar la Natàlia i vaig anar amb ell. La nit s'estava ja finalitzant i l'albada es presentava d'allò més romàntica, i no perquè el color rosa del cel inspirés de mil maneres les paraules que sortien de la meva boca sinó perquè estava allí, amb ell, era el moment perfecte i no se m'acudia pensar en una altra cosa. Però de sobte vaig pensar amb el Miquel, què faré ara? Què en pensarà de mi? El primer dia que ho deixem i jo ja me'n vull oblidar i me'n vaig amb un altre xicot. Però se'm va passar de pressa, aquell pensament va passar fugaç i al meu cap solament hi havia tres paraules: “aprofita el moment”. Em vaig fer coratge i el vaig besar, al meu cap hi havia mil pensaments mentre que al meu cor mil sensacions. Mentre estávem veient la sortida del sol ell em va agafar de la cintura i jo a ell, i la Natàlia amb aquell noi tan lleig i la meva mare preocupant-se d'on estava i el meu pare patint sobre amb qui estava i tothom buscant-me desesperadament i jo tan tranquil·la estant amb aquell noi que acabava de conèixer. I ell que no sabia ni el meu nom i que jo tampoc m'atrevia a dir-li i que mai havia vist un somriure tan perfecte i que aquell dia no podia començar d'una altra manera, no podia ser mes esplèndid. El sol brillava, jo tornant a casa i ell que encara no marxava i jo pensant que no em trobés a en Miquel. Ell que no se'n volia anar de cap de les maneres i que ell m'acompanyava a casa no fos cas que una noia tan maca és perdés pel camí o que algú la raptés. I esperant que els meus pares no estiguessin a casa i pogués estar una estona més amb ell. Ell volia anar al forn a comprar l'esmorzar i esmorzar junts i jo li deia que no perquè justament ell volia entrar al forn d'en Miquel i que ell tenia gana i que jo li deia que esmorzaríem a casa meva i que mai havia conegut una persona tan tossuda i imposant com ell. Vaig pensar en un moment que li diria que m'esperava a fora del forn perquè si es trobaven els dos nois podia passar alguna cosa desagradable.Jo no volia dir-li perquè encara que en Miquel i jo ho haguéssim deixat molts cops, aquest per mi era el definitiu. I al final vaig plantejar bé la situació i vaig considerar que si ja no érem parella jo tenia el dret de veure'm i quedar amb qualsevol altre. Així que a les vuit i mitja del matí vam entrar al forn que dies abans hagués segut la meva futura casa i feina. Però tot s'havia acabat. Em va deixar passar, tot el meu cos tremolava, la intranquil·litat que jo patia era tan perceptible, que ell va dir:- Et passa res? Jo li vaig contestar: -No, no res, una mica de fred. Aleshores una vegada dintre, no hi havia ningú servint, encara estava tot dintre del forn, jo seguia tremolant, ell em mirava, el silenci era tan ofegador, jo no podia empassar-me ni tan sols la saliva, no podia parar de pensar què faria si sortia ell i em mirava, o si sortia i em preguntava alguna cosa, o tan sols si em mirava. El pare del Miquel em va preguntar què volia, jo tan sols vaig aixecar els muscles, no podia ni parlar. Era tant la por de pensar que si em sentia sortiria pensant-se que poder el venia a veure’l a ell i que al veurem amb un altre pensés que vaig molt a la lleugera. Era com si el món s’hagués aturat, el temps era etern, la vista la tenia clavada a la porta de on sortien ells, la obsessió era tanta que el cor em bategava tant fort que els cops crec que fins i tot sonava amb “eco”. De cop al fons es van sentir veus, jo vaig tanca els ulls no volia ni saber, ni sentir, ni respirar m’hagués agradat fondre'm com la xocolata de qualsevol pastís o tapar-me amb qualsevol cosa que per un moment em convertís amb invisible, però que estava pensant, que estava imaginant, tot allò no em deixava respirar de cop tot en silenci vaig sentir la porta del carrer i més silenci, uns passos al fons amb retrò de solitud i un petó . De cop vaig obrir els ulls, no m’ho podia creure el noi que acabava de conèixer m’havia portat allí perquè l’hi havia demanat en Miquel, jo necessitava aclarir-me, pensant, en un moment el meu cap es va adonar i ho havia fet per demostrar-me que confiava amb mi, em va demanar perdo, perdo, perdo mil vegades plorant però jo l’hi vaig dir: -No perdona’m tu, perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem aixi que no facis més el mec i deixeu-vos de tonteries, t’estimo i t’estimaré sempre. De sobte van sortir tots de dintre, aplaudint, ell el Miquel em va agafar i va pujar-me al coll donant-me una volta i una altra, una volta i un altra...
    volta i una altra, una volta i un altra...)
  • Activitat sobre Llibreta de Vacances de l'autor Ramon Solsona, pels Andreapaulajudithmarc  + (LA PROA DEL MÓN Estimat amic, No sé si
    LA PROA DEL MÓN Estimat amic, No sé si encara et recordes de mi. Sóc aquella noia que vas acollir a casa teva durant un temps. Com et va tot? Espero que tot et vagi perfecte. La veritat és que a mi em va tot molt bé. Ara estic treballant en una empresa que està tinguent força èxit. Ara mateix et deus estar preguntant per què t’escric aquesta carta, després de nou mesos sense saber res l’un de l’altre. Bé, doncs ho faig per donar-te les gràcies per tot el que vas fer per mi ja que en aquell moment no tenia on anar. Vull que sàpigues que em van encantar tots aquells dies i moments amb tu. Feia molt temps que no m’ho passava tan bé amb algú, tot i que no ens poguéssim entendre gaire bé ja que parlàvem diferents idiomes. Segurament et deus estar preguntant com pot ser que et pugui escriure en el teu idioma si nou mesos enrere no en tenia ni idea. Doncs això és perquè durant aquests nou mesos que no hem estat en contacte he estat aprenent-lo, només per poder comunicar-me amb tu i donar-te les gràcies per tot el que vas arribar a fer per mi, una desconeguda que no tenia un lloc on dormir i que tu vas acollir com a una filla més sense cap mena de problema. El veritable motiu pel qual escric aquesta carta és perquè he de dir-te una cosa molt important per mi, que et revelaré al final. Abans, vull explicar-te tot el que he fet durant tot aquest temps en què hem estat separats i per què ens vam conèixer en aquelles circumstàncies tan estranyes. Primer de tot, has de saber que el fet que ens haguéssim conegut, que jo fos allà, al costat del teu far, no va ser pura casualitat. El dia que ens vam conèixer portava molt temps esperant el dia en que tu i jo ens miréssim i parléssim per primer cop. Aquest temps van ser dos anys, dos anys surant els quals vaig estar vivint a casa d’una amiga meva que s’estavaper allà. Des de la seva finestra es podia veure perfectament casa teva, igual que també es podia veure el que feies quan sorties per anar a donar volts pel far, que et quedaves mirant hores i hores pensant vés a saber en quines coses. Totes aquestes estones que passaves a la vora del far eren també les estones en què jo em quedava prop de la finestra veient tot allò que feies sense cansarme’n. Podia quedar-me les hores que fossin mirant-te només a tu. No et coneixia absolutament de res, però des del primer dia en què vaig obrir aquella finestra i et vaig veure vaig saber que eres el que volia i que et volia conèixer. Vaig esperar dos anys perquè mai ho vaig saber com dirigir-me a tu. No sabia com reaccionaries davant d’una desconeguda com jo, com reaccionaries si em presentés a casa teva i et digués que havia estat molt temps observant el que feies des de la finestra de la casa en què viu una amiga meva. Pensaries que estic boja i el més probable és que no m’haguessis fet cas, ja que ens portem una quants anys de diferència. Per això vaig decidir fer veure que jo mai ho havia estat allà i que ens trobàvem per casualitat. Vaig marxar de casa de la meva amiga convençuda que, si et feia entendre que no tenia on dormir ni què menjar, m’acolliries a casa teva i podríem passar temps junts. Així que vaig agafar la bicicleta de la meva amiga, em vaig tirar una mica d’aigua pel damunt intentant simular una mica se suor i cansament, em vaig posar a arrossegar la bicicleta per aquelles pedres del dimoni, i vaig esperar que em veiessis. Als primers minuts, quan vaig veure que em miraves i et quedaves indiferent, sense inmutar-te ni una mica, vaig estar a punt de fer mitja volta i tornar cap a casa, avergonyida. Però hi havia un sentiment o una força dins meu que em deia que em quedés allà, quieta, que en algun moment o altre vindries a socorrém, i així va ser. He de reconèixer que em vaig posar molt nerviosa quan vaig veure que t’acostaves. De cop, molts dubtes i inseguretats van començar a rondar pel meu cap: “Ve per oferir-me que em quedi amb ell al far o per indicar-me el camí de tornada? Realment voldrà que em quedi amb ell al far? No serà massa notable la nostra diferència d’edats?” Però ja era massa tard per fer-me enrere. Estava decidia a parlar i convèncer-te que necessitava quedar-me al far. Els primers dies van ser meravellosos. Per fi havia aconseguit quedar-me al far amb tu. Em feia ràbia el fet de no poder parlar i, suposo, que aquest va ser el motiu pel qual vaig haver de tornar a casa. No suportava estar amb la persona amb qui portava dos anys intentant parlar i que, a l’hora de poder parlar, no ens entenguéssim. Com t’he dit abans, no t’he escrit per recordar-te la nostra història, t’he escrit perquè volia explicar-te el que va passar fa uns anys enrere, en aquest mateix far, en aquestes mateixes roques on reboten les onades i es cobreixen quan puja la marea i en aquesta mateixa platja de sorra blanquinosa i fina. Era el mes de juliol, en ple estiu, tu estaves treballant en el far i hi havia la típica festa de poble a la plaça major. Aquella mateixa nit vas conèixer una noia alta, amb els ulls blaus i amb els cabells llargs rossos i llisos. Aquella nit vas portar aquesta noia a fer una volta a la platja. Hi havia lluna plena, cap núvol, un cel estrellat. Estirats a la sorra, mirant el cel, vas començar a fer-li petons a la galta i ella te’ls tornava. En l’ambient es notava passió. La temperatura augmentava i vau decidir entrar a l’aigua. L’aigua recobria els dos cossos nus, que a poc a poc es van juntar. Fins al punt que es van convertir en un de sol. L’endemàt la llum de l’alba us va despertar amb els dos cossos abraçats sobre la sorra. La vas acompanyar fins a la parada de l’autobús per acomiadar-te d’ella. Al cap de nou mesos vaig néixer jo. La meva mare tot això m’ho va explicar fa dos anys per això vaig venir fins aquest poblet i et vaig estar observant durant tant de temps. Tot i així, quan em vaig dignar a anar fins al far no vaig poder explicar-te res per culpa de la diferència d’idioma. Ara ja ho saps. Ara ja saps el perquè de la meva visita al far, les estones asseguda a les roques observant el mar i la platja imaginant-me l’escena d’aquella nit tan bonica i màgica dels meus pares. Espero que no t’espantis en llegir-la. És molt important per a mi que ho sàpigues i que em contestis. Et pots prendre tot el temps que vulguis per pensar-ho però aquest estiu tornaré al poble i espero que ens puguem veure i parlar. T’he trobat molt a faltar aquests mesos. Fins ben aviat. T’estimo molt. La teva filla.
    ben aviat. T’estimo molt. La teva filla.)
  • Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Jamming  + (LA SANG ÉS VIDA. L'AMOR MAI MOR. Immortal
    LA SANG ÉS VIDA. L'AMOR MAI MOR. Immortalitat... Misteri... Amor... Sorpresa... El nostre booktràiler serà representat com a obra de teatre. En aquesta obra, voldríem destacar un seguit de detalls com ara: la necessitat que té Dràcula de xuclar sang per poder sobreviure, el misteri que envolta a en Jonathan de no saber que és i qui és en Dràcula...
    de no saber que és i qui és en Dràcula...)
  • Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes  + (LA VIDA DE L’HARMONIA: A continuació, con
    LA VIDA DE L’HARMONIA: A continuació, connectarem amb les nostres locutores per tal de fer l’entrevista a l’Harmonia sobre la seua vida en general. Avui s’han desplaçat a la seva casa. Ens podeu seguir durant tot el matí per aquesta ràdio. - Bon dia senyora Harmonia, anem a fer-li l’entrevista per a la ràdio municipal de Burjassot. - Hola, bon dia. Comenceu quan vulgueu filles. - Quins moments van ser els millors de la seua vida? - Els anys amb els que vaig compartir amb la companyia de teatre perquè per a la meua mare i per a mi havia acabat el malson que havíem viscut molts anys amb el pare i ja érem lliures i feliços, encara que vaig trobar a faltar als meus amics de la infantesa, amb els quals havia compartit moltes coses. Però ara parleu-me de tu, per favor. - Quan vares ser la millor amiga de Miquel sentires alguna estima més íntima cap a ell? - Sí, m’agradava, però intuïa que els seus sentiments eren cap als homes. - T’agradava el futbol de veritat o fingies per ser la seua amiga? - M’agradava de veritat, tanmateix, això era un punt a favor per a unir la nostra amistat i fer-la més profunda. - On anares a viure després d’anar-te’n de Burjassot amb la companyia? - Abans de comença la guerra anàrem a París a viure. - Sentires pena per ton pare quan va morir? - Per una part no perquè la seua mort em feia sentir lliure, però per altra em feia sentir culpable ja que no deixava de ser el meu pare. - Com van anar la vida de ta mare i la teua amb la companyia? - Tot va anar molt bé ja que amb el casament de ma mare amb Carles la nostra vida va donar un canvi brusc en el qual per primera vegada decidíem el nostre destí. - Et va agradar que ta mare es casara amb Carles? - Sí, perquè a la fi vaig veure a ma mare feliç amb un home al seu costat que la respectara i la tractara bé. - Continuàreu fent obres de teatre? - Sí, durant uns anys la companyia va tindre molt d’èxit però arribà un moment on les coses canviaren i la companyia va haver de tancar. - I que vares fer arran d’això? - Em vaig convertir en escriptora. - Com ho decidires? - No ho vaig decidir però ja no tenia res a fer i vaig pensar que seria una bona idea escriure alguns moments de la meua vida encara que no tenia idea de publicar-ho. - Quins varen ser els moments més crítics de la teua vida? - El moment més crític de la meua vida va ser a partir de la ruïna de la companyia a causa de la mort de la meua mare; la pobra va desenvolupar una malaltia sense cura que ens va afectar molt a tots perquè era l’estrella de la companyia. - Et sentires sola després de la mort de la teua mare? - Al principi sí, però poc temps després vaig conèixer l’amor de la meva vida, que em va ajudar a superar aquesta pèrdua tan dolenta. - Com el vares conèixer? - En una de les conferències del meu primer llibre. - I quin va ser el teu primer llibre? - “Quan deixàvem de ser infants.” - Perquè decidires fer aquest llibre? - Encara que no em cregueu no sé el motiu exacte pel qual em vaig decidir a fer-ho. - Has tornat a Burjassot? Si es així, et trobares allí amb alguns amics de la infantesa? - Sí, un dia vaig coincidir amb Vicent al forn “Ca Pepeta”, i vam estar parlant una llarga estona de les coses que ens van passar des que em vaig anar i arran d’això vaig començar a tindre altra vegada confiança amb ell. - Quan Vicent va morir, al soterrat et trobares amb Miquel? - Sí, però fins fa poc no ho sabia perquè no ens vam reconèixer. - Ara com et sents? - Molt feliç perquè encara que al llarg de la meua vida he hagut d’afrontar situacions dures i que m’han fet madurar molt prompte he sigut forta i amb valentia les he superat. - Tornares a fer altres llibres? - Sí i sempre m’he basat en experiències de la meua vida per escriure’ls. - Per finalitzar l’entrevista ens agradaria que donares la teua opinió personal del que t’ha paregut. - Ha sigut un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona, recordant els moments més crítics i sentimentals. Fins prompte! - El plaer ha sigut nostre, gràcies per la seua atenció, ens ha demostrat que es vostè una dona molt forta i valenta. Esperem tornar a trobar-nos algun dia! Ací finalitza l’entrevista a l’Harmonia, esperem que hageu gaudit d’aquest moment.
    esperem que hageu gaudit d’aquest moment.)
  • Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Roas 40  + (LA VIDA OCULTA DE EN PEP MOLINA Ja em teni
    LA VIDA OCULTA DE EN PEP MOLINA Ja em tenien aquí, per fi tots junts un altre cop. El pare a la presó i la mare feliç d'estar amb la seva família i a la vegada trista pensant que l'home que m'havia donat la vida va ser capaç de fer-me totes aquelles burrades. Quan va passar un temps des del que va passar, l'Eva i jo vam decidir investigar sobre en Pep Molina. Volíem saber si hi havia alguna pista de per què va fer allò o si tenia algun trastorn de la infància. No podíem preguntar als avis, ja que encara no assimilaven que jo no estava morta i que el seu fill era un segrestador i violador, així que vam preguntar a gent del seu entorn. Va ser difícil, però la mare ens va explicar que quan va conèixer el pare ell en tenia molts d'amics fins que un dia, el seu millor amic, el que era per a ell com un germà, va aparèixer mort, en una casa abandonada a la que havia anat a passar el dia amb uns amics. Totes les sospites es divisien a en Pep. Tothom es va allunyar d'ell pensant que va ser el causant de la mort d'en Marc. El que més li va fotre al pare, a part que el seu amic estava mort, va ser que ningú va sortir en la seva defensa i ningú el creia, només la mare, i mai es va saber qui va ser el seu assassí. Aleshores el pare va agafar una espècie de trauma o trastorn, diga-ho com vulguis. Li va afectar moltíssim tot el que va passar i va decidir que mai més ningú li tornaria a prendre el pèl ni el deixaria com un mentider. Al voltant dels anys noranta vaig aparèixer jo. Els pares eren feliços, ho desitjaven des de feia ja molt temps, i per fi tenien una nena a les seves mans. Cada any que passava els pares eren més feliços. Al cap d'un temps van néixer els meus germans, dos nens entremaliats. Jo ja em feia gran i començava a arribar a casa tard, a sortir amb els meus amics sovint i a tantejar amb les drogues. El pare s'en va adonar i li va venir a la ment directament la història d'en Marc. No volia que li passés el mateix i no se li va ocórrer res més que segrestarem. No ho entenia. No té res a veure i no sé perquè ho va fer, perquè va haver d'abusar de mi o per què em va fer totes aquelles marranades. Ja sabia més sobre el que li podiea haver passat pel cap al pare com per segrestarme, ja en tenia bastant. Ara només volia centrarme en la meva família que em necessitava més que mai i vam oblidar-ho tot. Al cap de molt temps, però vam aconseguir oblidar-ho.
    olt temps, però vam aconseguir oblidar-ho.)
  • Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles  + (LA VIDA OCULTA DE JÚLIA (Un any després)
    LA VIDA OCULTA DE JÚLIA (Un any després) Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil… El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n. Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava... Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa. - Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors. - No passa res, la pobra era molt major ja... - I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu. - Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida? - Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua... - Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep. - I què tal la fàbrica? - No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant... - Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica. - Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança. - Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament. - Perfecte, crec que farem un bon treball junts. Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica. El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís. - Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís. - Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella. - Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos. Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit... El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia. Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella: - Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava. - Sí... Júlia, he de parlar amb tu. - Que passa Lluís? No m’espantes. - No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació. - Per on vols anar? No m’agraden les indirectes. - Bé, que et pareixeria que ens casàrem? Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell. - És una broma Lluís? - No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia. - No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré. Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat. Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi. Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare... Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa. Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica. (Júlia cantant) “Júlia pensa bé les coses, que no hi ha cosa pitjor que casar-se pels diners” - Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé? “Josep Romeu és un beato i la nòvia espiritista” - Júlia! Júlia! (Júlia es desperta) - Què passa? - Estaves parlant en somnis. - Sí? Últimament em passa molt, no sé per què. Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes. A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant. Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló: - On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist. - Em pots explicar què està passant? - No t’entenc, de què parles? - De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent? - Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap! Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
    terrible final per a una dona lluitadora.)
  • Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels C3  + (LA VIDA OCULTA DEL PATRICE El pare de la
    LA VIDA OCULTA DEL PATRICE El pare de la Sylvie va conèixer la Marie quan ella era al Congo. Els dos s’avenien molt des d’un començament. Al començament de la guerra, la Marie es va haver d’anar a refugiar a Tanzània, per ajudar els afectats de la lluita pel coltan. Quan van disparar en Patrice, per sort en Fiston era allà excercint d’espia, el va rescatar de l’escola amb l’excusa que treia el cadàver al pati per demostrar el que els soldats podien fer, però en realitat el va portar a l’hospital perquè el curessin de la ferida de bala. Durant uns dies va estar recuperant-se de la ferida esperant que la seva família estigués sana i estàlvia en un lloc segur fins que va recollir les forces suficients per poder tornar a casa. Quan va arribar es va trobar amb la sorpresa que no hi havia ningú. Es va deprimir però ell sabia que era el millor per a ells i va decidir anar-se’n al Canadà ja que tenia un pla millor per a la seva família. Va contactar amb la Marie i l’Alain perquè intentés portar la seva família amb ell, l’Alain amb la idea d’ajudar a més persones va fer que ell creés una pàgina web amb la finalitat d’ajudar la gent que havia sortit del seu país perquè hi havia guerra. Però abans d’anar-se’n havia que assegurar-se que la seva família estaria bé fins aconseguir portar-los al Canadà on serien feliços per fi. Després de tots els esdeveniments de la història de la Sylvie, finalment la família es va poder retrobar encara que al principi els seus fills se sentien enganyats per la mentida d’en Patrice. Tot i que van decidir perdonar-lo i ell explicà per tot el que havia passat, finalment la família va decidir començar de nou.
    ent la família va decidir començar de nou.)
  • Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Paraulesxtu  + (LA VIDA OCULTA D’EN PEP MOLINA Va néixer
    LA VIDA OCULTA D’EN PEP MOLINA Va néixer en una família mediocre, sense pare. Vivia amb la seva mare i amb els seus dos germans, el Marc, ell que es deia Toni i el Pau. El Marc i ell eren bessons, eren idèntics, però en Marc sempre era millor amb tot, en les notes, els esports, en les noies... El Toni un dia es va enfadar amb el Marc perquè li havia tret la núvia, i ell es volia venjar. Quan els dos germans bessons feien els 18 anys, el Toni va fer tot el possible per fer que en Marc no gaudís del seu dia, però va ser al contrari. Aquella mateixa nit en Toni es va voler venjar del seu germà, el va matar d’una manera molt suau, ningú no ho va sentir. Més tard va pensar el que havia fet, estava atemorit, tenia les mans plenes de sang, li queien les llàgrimes, no sabia què fer. Al final va voler fingir que l’havien raptat. La policia mai va sospitar que en Toni hagués pogut matar el seu germà, no hi havia cap pista per indicar que en Toni era sospitós. Van estar buscant el Toni, però quan van passar 3 anys van parar. No hi havia esperança. El Toni va decidir canviar la seva vida i va canviar-se de nom, es va ficar el nom de Pep. No li agradava però era simple i el primer que li havia vingut al cap. El Pep havia refet la seva vida, vivia en un petit poblet tocant a Barcelona. La policia el va detenir un parell de cops perquè el van trobar robant, i també per conduir borratxo, però mai no va arribar a trepitjar la presó. Va estar vivint-ne una caseta abandonada perquè no tenia diners i quan podia aprofitava i robava alguna cartera pel carrer. Finalment quan ja va aconseguir suficients diners va decidir estudiar per poder trobar una bona feina, i va acabar sent el secretari d’un jutge, l’ajudava en tot, li portava el cafè, li feia de xofer, de tot, i en canvi ell el tractava malament, i un dia es va cansar, es va plantar davant seu i li va pegar una pallissa fins matar-lo. Es va fer diversos talls i es va trencar un braç. Va ingressar a l’hospital on va estar una setmana , perquè el van operar. La Núria va ser la seva infermera. El va estar curant durant tota la setmana. El Pep se’n va enamorar però la Núria ja tenia parella. Llavors el Pep es va enfadar molt i es va desfer del company de la Núria, el va matar. La Núria després d’un llarg temps es va tornar a trobar amb el Pep. Ell li va tornar a demanar per sortir i aquest cop li va dir que sí. En Pep estava completament enamorat. Van passar 6 anys i finalment, es van casar. La Núria seguia treballant a l’hospital, però en Pep treballava d’amagat, la Núria no sabia de què treballava, ni tampoc li preguntava, l’únic que volia era que portés diners a casa. El Pep estava ficat en un merder amb les drogues i armes, era el cap de la colla, el que ho controlava tot. A més, era drogoaddicte, però ningú ho sabia, ho portava en secret. La Núria s’estranyava com en Pep podia arribar a portar tants diners a casa, i el Pep li deia que confiés en ell. En Pep guanyava molts diners, però a casa només portava una cinquena part de tot el que arribava a guanyar. La resta s’ho gastava al casino. Ell es pensava que podia guanyar, però sempre que trepitjava el casino acabava perdent molts diners. No havia guanyat ni tan sols un copa en la seva vida. En Pep estava avorrit de la seva vida amorosa amb la Núria. Va conèixer la Berta, una amiga de la Núria. En Pep la desitjava, però ella no volia i finalment ell la va obligar. La Núria es preguntava per què la Berta no la trucava mai. Ja no parlaven. Més tard en Pep va conèixer la Maria, la veïna del quart i se’n va enamorar, però ella estava casada. El Pep un dia va entrar a casa seva per la força i la va acabar violant, perquè la Maria es negava a mantenir relacions sexuals amb ell. El Pep li va dir que si deia alguna cosa acabaria amb la seva vida i la del seu espòs, així que la Maria va haver de callar. Però no va durar massa temps callada. Un dia baixant l’ascensor el Pep se la va trobar i se la va emportar al mas que la Núria havia heretat dels seus pares. La va tornar a violar i la va mata, la va enterrar darrere el mas, on ningú no la trobaria. La policia va estar investigant la desaparició de la Maria, però ningú no en sabia res. Ningú no l’havia vist sortir de casa. No van sospitar del Pep. Ell ja portava unes quantes morts darrere seu i va decidir que no tornaria a matar ningú. Volia una vida normal. La Núria i el Pep vivien junts i un dia van decidir fer l’amor, i d’allí sortiria la Bàrbara. En Pep estava enfadat, no volia tenir fills i va marxar tot un mes de vacances. Estava enfadat, se’n va anar al llit amb una noieta jove que encara no tenia els divuit, i la va deixar embarassada. Estava atemorit. Se’n havia anat al llit amb una menor i va decidir desaparèixer i tornar amb la Núria, però, abans, perquè la noia no el denunciés per abús, la va segrestar fins que van tenir la Bàrbara, després la va matar i la va tirar en un riu. El cadàver de la noia s’anava allunyant mentre el Pep plorava. No sabia per què matava; era com el seu hobby.
    abia per què matava; era com el seu hobby.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Er Jadi  + (La Carlota Fígols va tenir una vida difíci
    La Carlota Fígols va tenir una vida difícil, més aviat molt desgraciada. Quan tenia 10 anys, els seus pares van anar a París per un viatge de treball, però, desgraciadament, l'avió es va estabelllar per una avaria del motor. La Carlota va anar a viure amb la seva àvia, la Maria, a Girona, on li va costar adaptar-se perquè no la deixava sortir amb els amics. La seva adolescència va ser complicada, va tenir molts enfrontaments amb la seva àvia, ja que la Carlota era una mica conflictiva perquè sortia molt de festa i no estudiava gens. Als 18 anys es va independitzar i va començar a treballar a una escola de Barcelona, es va integrar ràpidament perquè era una professora molt amable i també va fer bones amistats amb els altres professors. Quan la Carlota tenia 38 anys, la seva àvia va morir de càncer i es va deprimir moltíssim. La seva depressió va arribar a un nivell tan profund que es va intentar suïcidar. Des d´aquest moment es va transformar en una professora amargada i desagradable.
    en una professora amargada i desagradable.)
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels FLAMENCS D'URÀ  + (La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi
    La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi surten el divendres a la nit de festa. Prenen unes pastilles que el Raül, un noi que dedica la seva vida a anar de marxa i a drogar-se constantment, els ofereix. La Lluciana es comença a marejar enmig de l'aglomeració de joves i li agafen nàusees fins que cau blanca com un paper al terra. Ràpidament, els seus amics la porten cap a urgències on allà, els metges truquen als pares de la Lluciana, els quals hi acudeixen a corre-cuita. La Lluciana es troba en estat crític i els metges no saben què donar-li, ja que no tenen ni idea de quin tipus de droga ha pres. La Lluciana, la Cinta, el Màxim avisen del que ha passat a la Loreto, una gran amiga de la protagonista, i a l'Eloi, l'amic sentimental de la Lluciana, el qual havia decidit no sortir aquella nit perquè havia d'estudiar. Al cap d'unes hores d'estar a la sala d'espera marxen cap a casa. Cap dels tres no pot dormir, així que queden tots (inclòs l'Eloi) a casa de la Cinta i parlen sobre la nit passada i les possibles solucions al problema. L'Eloi es desviu per trobar pistes sobre el Raül i el camell que els va vendre les pastilles amb mitja lluna dibuixada. Primerament, decideix buscar el Räul, però no és a casa seva (ho troba normal, aquest noi es passa els caps de setmana de farra i només fa que drogar-se i beure), així que posa rumb a un dels after-hours més famosos de la ciutat, suposant que el trobarà allà. Per molt que el busca no el troba, però li ve un flaix i se'n recorda de l'Anna i el Quico, dos sonats com el Raül que el poden ajudar a trobar-lo. Va a casa d'aquests joves i els pregunta si tenen cap pastilla com la que va prendre la Lluciana, a la qual cosa responen que no; seguidament els pregunta on pot trobar el Raül i li responen que a una festa privada que fan a una fàbrica abandonada. Entre la gran multitud de gent l'aconsegueix trobar i no el mata de miracle. En Raül li diu que aquesta nit (la nit de dissabte) serà a la discoteca Popes. Paral·lelament, en Vicenç Espinós, un agent de policia, investiga el cas i també li segueix la pista al camell. Arriba la nit de dissabte, el moment d'anar a buscar el camell. Els nois entren a la discoteca, però tot i l'esforç que posen a avisar-lo no l'aconsegueixen veure. Un dels joves el distingeix sortint dels lavabos i, sense pensar-s'ho dos vegades, avisa els altres i emprenen una llarga persecució. El camell surt disparat de la discoteca amb els nois darrere a punt d'enxampar-lo quan, de sobte, en Vicenç Espinós i un altre agent que són dins un cotxe de paisà veuen els nois (que ja coneixien perquè prèviament els havia interrogat) i s'uneixen a la persecució. El camell cau i s'obre el cap, queda estès a terra mort. La pastilla que portava a la mà (l'única cosa que podia salvar la Lluciana ja que els metges no sabien contra què havien de lluitar) cau en una claveguera. Els nois i els policies, abatuts i decebuts, es lamenten no haver pogut aconseguir la pastilla. Per sort, la Cinta havia trobat una d'aquelles pastilles al terra, la qual havia caigut al camell durant la persecució. Finalment, la Lluciana es desperta. Paral·lelament a la trama principal, la Loreto pateix bulímia i ho passa realment malament.
    teix bulímia i ho passa realment malament.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Acolominas  + (La Maria és la millor amiga de la Mireia i
    La Maria és la millor amiga de la Mireia i quan durant aquest nou curs arriba una nena, la Norma, juntes lluitaran per ella. Per aquest motiu, la Maria és un bon exemple d'amiga i m'agrada perquè no és gens envejosa ni s'enfada mai, a més fa tot el possible per ajudar la gent que estima. També m'agrada la desició que han pres els seus pares i ella ja que volen que la Norma es quedi a l'escola, malgrat la malaltia que pateix. No com la senyoreta Fígols, els pares del Jordi o d'altres que volen que marxi per que creuen que és una mala influència per als seus fills. Així, doncs, estic d'acord amb la Maria i és un dels personatges que més m'agraden d'aquesta història d'amistat.
    és m'agraden d'aquesta història d'amistat.)
  • Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els àngels de la Neus  + (La Neus camina tranquil·lament pel carrer
    La Neus camina tranquil·lament pel carrer amb un amic seu, van parlant, i de sobte es troba al seu pare assegut a un banc parlant amb el seu xicot, en Lluís, abans que ell, tingui l’accident. Ells dos estan parlant molt seriosament. La Neus es sorprèn molt,corre cap a ells i exclama: -Pare, Lluís! Què feu vosaltres dos aquí i junts? El pare s’espanta i se’n va corrents. En Lluís i la Neus es queden sols. Ella ràpidament pregunta a en Lluís: -Digues què fèieu aquí? Què representa tot això? -No t’ho puc dir Neus- Afegeix en Lluís amb cara de resignació -Però què m’esteu amagant? No em valen excuses!- Segueix insistint la Neus -Pf... Neus no t’ho puc dir.. El teu pare necessitava parlar amb mi perquè treballa d’incògnit per una empresa de detectius privats -Però si el meu pare és metge! No pot ser! -T’ha estat enganyant tot aquest temps per raons de seguretat, això no ho podia saber ningú, ni tan sols tu. La Neus, sorpresa, es queda en estat de xoc
    a Neus, sorpresa, es queda en estat de xoc)
  • Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs  + (La Norma Schweizer és una nena que fa a si
    La Norma Schweizer és una nena que fa a sisè en una escola on saben que té la SIDA. Avui ens explicarà la seva història. - Hola, Norma, com vas infectar-te de la SIDA? - Doncs, va ser una casualitat, perquè vaig tenir un accident i com vaig perdre molta sang em van haver de fer una transfusió, però la sang que em van donar estava infectada. - Com van descobrir que tenies la SIDA a l'escola? - Doncs un dia, a la classe de naturals, em vaig oferir voluntària a netejar els tubs d'assaig, se'm van trencar i em vaig posar molt nerviosa, per això van començar a sospitar i van trucar als meus pares per resoldre el dubte. - Com es va resoldre el problema perquè poguessis tornar a l'escola? - Doncs els meus amics i amigues van fer vaga i no van entrar a classe fins que el Departament d'Ensenyament va donar l'ordre que em deixessin tornar a l'escola. - Qui i com van organitzar la vaga? - Van ser la Mireia i la Maria, les meves millors amigues, que van organitzar-ho a la classe de naturals, perquè la professora, la Glòria, estava a favor que jo tornés a l'escola. - Com vas començar la teva amistat amb la Mireia i la Maria? - El primer dia, quan vaig anar a l'escola, l'únic lloc lliure era al costat de la Mireia i ella era la millor amiga de la Maria, i així és com vaig fer amiga de la Mireia i la Maria.
    om vaig fer amiga de la Mireia i la Maria.)
  • Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark  + (La Norma és una nena de 12 anys que va ven
    La Norma és una nena de 12 anys que va venir d´Alemanya a viure aquí, a Catalunya. Es va inscriure en un col·legi de Barcelona. És portadora de la SIDA i per això avui la tenim aquí. Entrevistador: Bona tarda, avui et farem unes preguntes de la teva experiència. Què tal el primer dia de col·legi? Norma: Molt bé, vaig fer moltes amigues. Unes de les millors van ser la Maria i la Mireia. M´han ajudat a adaptar-me al col·legi i hem fet moltes activitats juntes a classe. Entrevistador: Em pots dir alguna cosa sobre els professors? Norma: De moment m´han ajudat en els estudis i deures que ens feien fer. La professora que em va agradar més va ser la Sta. Glòria. És molt agradable, com una amiga més. Entrevistador: Com et vas sentir quan la gent et discriminava per ser portadora dels anticossos de la SIDA? Norma: Em vaig sentir menyspreada i com una cosa rara. Molts van anar en contra meva, però les amigues de veritat són les que ajuden. Qualsevol persona pot tenir una malaltia, ningú decideix tenir-la o no. Si una persona està malalta, s´ha d´acceptar tal i com és. Entrevistador: Ha de ser molt dur. Gràcies per respondre aquestes preguntes. Norma: A vostè.
    ndre aquestes preguntes. Norma: A vostè.)
  • Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata  + (La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha
    La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!
    RESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!)
  • Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata  + (La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha
    La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. '''UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!''' Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
    à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
  • Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Likeless  + (La Núria, una jove vampira del nostre temps, acompanyada del seu avi, el comte Estruc, intenta desbaratar els plans malèfics d’uns malvats humans que es creuen d’una raça superior i volen apoderar-se del món.)
  • Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia  + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una
    La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
    i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
  • Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia  + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una
    La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
    i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
  • Activitat 3 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia  + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una
    La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
    i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
  • Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lucía Prellezo  + (La crítica que faré a continuació és sobre
    La crítica que faré a continuació és sobre una de les activitats de l'usuari Manelm (Manel Martos, Col·legi SIL) del llibre ''Camps de Maduixes'' de Jordi Serra i Fabra. En Manel ha realitzat una activitat sobre la vida oculta de l'Eloi, un personatge amb qui ha sabut connectar molt bé des del principi. Pel context en què ens situa i la forma en què el descriu, es nota que ha tingut en compte molts detalls i moltes dades per tal d'ajudar que el text tingui sentit dins de la història original. L'escrit, malgrat algunes repeticiones, està ben estructurat i ben cohesionat. Personalment m'ha semblat una redacció original i entretinguda. És evident que en Manel ha gaudit molt tant de la lectura del llibre com durant l'elaboració del treball.
    libre com durant l'elaboració del treball.)
  • Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Goethianss  + (La filla del rei d’Hongria és una bella do
    La filla del rei d’Hongria és una bella donzella virtuosa que, per defugir els propòsits d’incest del pare, arriba a sacrificis i sofriments fora mesura. Ara, la coneixerem una mica més fent-li unes preguntes. '''-No et va semblar una bogeria molt gran haver-te tallat les mans?''' Al principi no anava a fer-ho, era una mera amenaça per a que el meu pare no es casés amb mi. Però gràcies a la gran fe en Déu que tinc hem va empènyer a fer-ho per evitar-ho i que tingués un fill amb mi. '''-Què li faries a la comtessa de Provença per haver canviat les cartes?''' No li faria res, no soc ningú per a jutjar els actes dels demés. Déu es qui s’encarrega d’això, encara que no em sembla un fet digne. '''-Què creus sobre la decisió del teu pare de casar-se amb tu?''' Em sembla una decisió irresponsable per part seva. Em sembla un acte impur al ser un tabú de la societat el fet d’incest. '''-Que haguessis fet si haguessis estat en la posició del teu pare? T’hauries casat amb la teva filla?''' Jo hauria buscat una altra dóna perquè m’hauria fixat més en el que sentiria la meva filla. A més, segur que hi hauria alguna dona en tot el món que em semblés molt bella. '''-Pots descriure’ns els teus sentiments quan estaves a la balsa?''' Estava espantada perquè no sabia a quin lloc em dirigia, però a la vegada estava segura de que la meva fe en Déu em salvaria. '''-En arribar a la illa, en general com et vas sentir?''' Alleugerida, segura i una mica feliç, però a la vegada trista per haver deixat, finalment, enrere al meu pare. '''-Quina sensació vas tenir al recuperar les teves pròpies mans?''' Agraïda perquè sabia que era un regal de Déu per haver mantingut la fe en ell. També, feliç i sorpresa. '''-Vas conèixer alguna monja amb la que et vas sentir identificada?''' La veritat es que no, perquè la meva historia es molt peculiar, però també vaig conèixer altres histories diferents. Per exemple, una de les històries que vaig escoltar va ser d’una monja que es va enamorar d’un monge i li van començar a passar coses estranyes com a càstig de Déu.
    assar coses estranyes com a càstig de Déu.)
  • Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Homèrics  + (La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be
    La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be -Com et sens sense tenir mans? -Em sento genial perquè estic lliure -Com et sents si el teu pare et vol fer la seva dona? -Malament perque jo el volia molt -Que sents sentla filla d’un rei? -Tens molts privilegis -Com et sent tenint fills tant important? -Es un orgull veure com els teus fills han triunfat -Com creus que es anar en un vaixellsense mans? -Era un repte que tenia que fer -Com creus que es sent el teu pare quan et tallen les mans -Es sentía molt trist -Per els teus fills com ha sigut tenir una mare sense mans? -No els han importat
    una mare sense mans? -No els han importat)
  • Activitat sobre La forma de dur els cabells de l, pels Guachipey  + (La forma de dur els cabells Aquell fastigó
    La forma de dur els cabells Aquell fastigós alemany ja feia dues hores que l’havia clavat en aquell vagó, tenia fam i una set que li pegava la llengua al paladar. A la família i amics feia ja mesos que no els havia vist. Havia estat com un gos perdut fins que el van atrapar. Per a ell tot havia acabat, tot era foscor i soledat. Sols una paraula ressonava dins el seu cap “Auschwitz”, mentre totes les històries de por que li havien contat sobre aquest monstre assassí cobraven vida dins seu. El vagó poquet a poquet s’havia anat omplint fins a l’extenuació. Una forta xiuletada indicà els escassos segons de pau a les vies. El tren eixí, amb tanta força que li va fer una empenta a tots els passatgers que es xocaren entre si. Ell, ja estava suficientment enfonat per a què, a sobre, el trepitjaren. Va alçar el cap per veure qui havia sigut i la va veure. Tindria uns 17 anys, la mateixa edat que ell, tenia la pell tan blanca com la neu, uns ulls verds immensos i el que més cridava l’atenció, una cabellera negra i brillant plena de rínxols. Era tota una llàstima que estiguera tan flaca i tinguera la mirada tan perduda, així i tot estava molt bonica. Es va quedar bocabadat, com una cosa tan bonica podia estar en un lloc i una situació com aquesta? Ella notava com uns ulls negres estaven clavats en ella però no va fer res, ni alçà el cap, li havien ensenyat a callar i no mirar des que havia vingut aquell senyor de gavardina negra a dir-li que era un ser inferior i que ella i tota la seva família havia de deixar-ho tot per anar-se’n a un gueto de mala mort, “amb els seus”... Però al cap i a la fi, que més donava ja? Alçà el cap i es va sorprendre de veure a un xicot ben plantat de la seva edat, estava brut i la seva mirada tan suplicant donava por. Però no la va apartar, va mirar-li als ulls. I així passaren les hores, una conversa de mirades interminable, es digueren el que no havien pogut dir mai amb paraules. Una forta xiuletada indicava els pocs segons que els quedaven. Encara que havia estat un viatge d'hores, a ells se’ls havia passat com segons. I ara, tocava acomiadar-se. Ella va tancar els ulls durant dos segons i una grossa llàgrima se li va esvarar per la galta. Ell, sense pensar-ho, s’acostà delicadament i li féu un bes al front. No era un bes, era el bes, el bes de la llibertat, el bes pur, el bes representant de recordar a tots dos la verdadera ànima humana que tenien oblidada. Els feren baixar i els separaren. A ella, al baixar van rapar-li el cap al zero, a pesar de les seves súpliques. Ell la va intentar buscar, preguntà per una xica amb una bonica melena negra amb rínxols però soles va rebre rialles amb to humiliant per part dels soldats que dirigien el camp. I així, entre cossos sense vida ni ànima es van perdre tots dos, i amb ells, la possibilitat de continuar una bonica història d’amor.
    t de continuar una bonica història d’amor.)
  • Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve
    La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
    ignorants del món que existeix més enllà.)
  • Activitat 2 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve
    La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
    ignorants del món que existeix més enllà.)
  • Activitat 3 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve
    La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
    ignorants del món que existeix més enllà.)
  • Activitat sobre Licantropia de l'autor Carles Terès, pels Ignasi carrasco  + (La història inicial del mossèn desemboca e
    La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia.
    a un secret: el deliri de la licantropia.)
  • Activitat 2 sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels Carla i Julia  + (La història que narra és sobre un futur pr
    La història que narra és sobre un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi (no existencial) portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context , una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges (no tots estan conectats entre ells) per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la socitat de l'informació. Una història creada per Enric Herce, consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades en realitats virtuals. Una història creada per Enric Herce. Consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals.
    s es veuran abocades a realitats virtuals.)
  • Activitat sobre El secret de la mare de J.L. Witterick., pels La mafia dels pronoms febles1  + (La història tracta sobre una família compo
    La història tracta sobre una família composta per un pare una mare i un fill, l'avi matern era professor del seu pare, i els seus progenitors es van conéixer en una reunió d'alumnes a casa del meu avi. Quan es van vore es van enamorar i des d'aquell dia tots les diumenges quedaven amb una dona de companyia . Es van casar i als cinc anys van tindre Mikolaj. Un dia que la mare i el fill van anar al mercat, van conèixer Franzesca, que era la dona que els va vendre els ous els que els van trencar uns homes amb una espenta ja que estaven barallant-se. Un dia que estava al treball va arribar un pacient d'urgència militar alemany i el va operar. Aquest militar alemany més tard li va avisar que en unes setmanes començarien a perseguir els jueus. Per això la dona li va demanar a Franceska que els amagara a la seva casa. Unes setmanes més tard es varen traslladar a la casa de Franceska . Un dia que el carter va a sa casa , escolten el Mikolaj esternudar i l'amenaça amb cridar a la policia però com que el metge el coneixia li va fer el favor de no dir-ho a ningú i li va portar un xarop per al seu fill. POSSIBLE FINAL: Al cap d'una setmana van cridar a la porta i va obrir Franseska, eren les militars alemanys. Li van dir que sabien que tenia una família de jueus amagats, Franzesca no va oposar resistència perquè no volia posar-se en un compromís i els va lliurar i se'ls van emportar. Dos setmanes després la mare i Micolaj estaven en un camp de concentració, mentre que al pare el van agafar per a què atenguera les malalties del soldats alemanys. El pare en assabentar-se que anaven a exterminar la seua família es va suïcidar . El que no sabia aquest és que el seu fill va aconseguir escapar i va viure molt de temps.
    nseguir escapar i va viure molt de temps.)
  • Activitat sobre Wonder de R.J. Palacio, pels Wondergirls03  + (La idea que volem transmetre després d’hav
    La idea que volem transmetre després d’haver llegit el llibre Wonder és que quan coneixem una persona, no ens n’ha d’importar l’aspecte físic, perquè l’aspecte d’algú no defineix el seu interior, pel fet que s’ha de conèixer com és, ja que ningú escull el físic que té. El físic es només una aparença. Els aspectes que volem destacar del llibre, són els següents: l’actitud que té la Summer de conèixer l’August sense que el director li demanés que es fes amiga seva, ella se’n va fer, sense donar importància al que deien les seves amigues.Un altre aspecte que volem destacar és quan la mare li va dir a l’August que encara que no li agradés on es o com li tractessin, ha de pensar que està on li agradaria estar.
    de pensar que està on li agradaria estar.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Lidia.rosa  + (La noia del descapotable Desprès del viat
    La noia del descapotable Desprès del viatge en autocar des de Venècia, entre en Robert i jo no hi fluïa cap mena de paraula ni gest,que em fes pensar que tot anava bé. Va ser un llarg camí fins a Sitges. En arribar, les portes de l’autocar es van obrir i una mà em va ajudar a baixar les escales. Era en Jimmy! Havia tornat a buscar-me. -Bon dia nena. -Jimmy! No havies marxat a Sarrià per anar a Amsterdam? -Sí, però en arribar a casa de ma mare, vaig parar-me a pensar que què hi faria a Amsterdam sense tu? -Oh quin detall!- vaig dir. - He anat a casa teva a parlar amb el teu pare, però un cop allà he vist que tenien molt enrenou i he decidit que hi aniria més tard, fins que estiguessin més tranquils. -Jimmy, perquè has anat a casa? -Vull demanar-li als teus pares un favor, maca. - Quin favor es aquest,si es pot saber? -”Sorprise”- va dir ell amb entonació anglesa. No sabia quina entremaliadura estaria planejant en Jimmy ara, però amb totes les que ha dut a terme no m’estranyaria que hi sortíssim malparats. -Andrius! Vols que et convidi a un gelat? -Andrius?.-vaig preguntar-li estranyada. -Així es com et diré d’ara en endavant! Mola, és divertit. -D’acord Jonàs.- amb una ganyota. Un cop a la botiga xixonenca, en Jimmy va comprar-me el gelat més gran que tenien. Quin bon amic tenia al cantó. -Et sembla que hi anem ara, a parlar-hi amb la Neus i l’Enric?- em digué impacient. -Això està fet! Una carrera? -D’acord! Però amb la condició que qui perdi li deu un petó a l’altre i no a la galta! Això m’havia fet pensar mentre corríem. Potser li agradava a en Jimmy? El meu millor amic des que hi era a l’Inter? Per què no m’ho havia dit abans? I just ara que en Robert i jo estem tan malament i distants?
    Robert i jo estem tan malament i distants?)
  • Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Stokers  + (La nostra idea és fer com si el Jonathan H
    La nostra idea és fer com si el Jonathan Harker escrivís en un diari tot el que passa al castell de Dràcula. Descriu com és el castell passejant per les seves habitacions i li causa intriga una habitació a la qual no se li permet el seu accés. Mica en mica se n'adona que en Dràcula fa coses estranyes que el delaten com a vampir. Per la nit mentre el comte Dràcula dorm a dins d'un taüt, Jonathan Harker decideix clava-li una estaca i així se'n va d'aquell castell tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.
    tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.)
  • Activitat sobre Enxarxats de l, pels MarionaMarc  + (La novel·la Enxarxats tracta de la històri
    La novel·la Enxarxats tracta de la història de la Júlia quan torna a Barcelona per treballar a l'escola d'enginyeria i li assignen el despatx d'una catedràtica que s'acaba de jubilar, l'Ariadna Mestres, l'antiga directora del centre. En obrir l'ordinador, que va ser reformatat, troba les contrasenyes i la correspondència de la professora. Entra en pàgines webs exclusives i en projectes secrets. De cop i volta una icona d'una aranya blava s'instal·la i li envia missatges que la motiven a resoldre misteris i a informar-se sobre la influència de les xarxes socials, també es fixa en dues aplicacions, l'horòscop i els aforismes.
    s aplicacions, l'horòscop i els aforismes.)
  • Activitat 2 sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda  + (La novel·la de "Germà de gel" explica la v
    La novel·la de "Germà de gel" explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. El tagline d'aquesta novel·la és que a pesar de que la protagonista és una persona obsessionada amb el gèl, el títol fa referència al seu germà M, un noi autista. Aquesta novel·la tambés és un diari de la portagonista, on vol fer un recerca interior, de si mateixa a trevés del gel.
    interior, de si mateixa a trevés del gel.)
  • Activitat sobre Natura quasi morta de l'autora Carme Riera, pels Roger Corbalan Claudia Marteles  + (La novel·la està ambientada a la Barcelona
    La novel·la està ambientada a la Barcelona dels últims deu anys, concretament a la universitat Autònoma. Constantiu Illiesu, un alumne romanès de La universitat Autònoma desapareix sense deixar-hi rastre. Ningú no coneix massa el tímid estudiant, però les seves amigues italianes Laura Cremona i Domenica Arrigo, en col·laboració amb l’únic alumne autòcton que tenia una mínima relació amb el desaparegut, Marcel Bru, comencen a remoure cel i terra per trobar-lo. En plena ocupació dels anti-Bolonya, a la degana de la facultat de lletres només li faltava afrontar una desaparició, i, a sobre, d’un alumne estranger. Ni els professors encarregats dels Erasmus, ni els mossos d’esquadra no aconsegueixen trobar cap pista sobre Iliescu, però el que menys esperen és la desaparició també de la Laura, després de ser entrevistada per TV3 denunciant l’absència del seu company. Tot això capgira la tranquil·la vida del campus i posarà en problemes les autoritats universitàries i policials del Vallès, gens acostumades a enfrontar-se a casos així.
    s acostumades a enfrontar-se a casos així.)
  • Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda  + (La novel·la explica la vida d'una dona i l
    La novel·la explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre.
    desajustos constants entre l’un i l’altre.)
  • Activitat 2 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr
    La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
    solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
  • Activitat 3 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr
    La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
    solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
  • Activitat sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr
    La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants al seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
    solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
  • Activitat sobre Si quan et donen per mort un dia tornes de l, pels Andyari  + (La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agus
    La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agustí, la seva tornada inesperada remou l’angoixa familiar després de tants anys de silenci i l'espera es transforma en sentiments oposats i rancúnies de tota mena, tals com obsessions, plors i penediments. A mida que avança la narració descobrim també les penúries i tristeses del protagonista, que torna després de viure un veritable infern, que la fet recórrer el món sense saber amb la seva vida. Agustí es un noi de 17 que després d’una discussió amb el seu pare, decideix marxar als Sant fermíns, el que no s’espera es que el que hauria d’haver sigut una petita escapada, acaba sent una fugida de 14 anys, que el faran treballar duríssim, màfies, drogues, presó, males companyies, una dona, un fill i una família desesperada per la desaparició del seu fill gran. Que per sorpresa tornarà un 22 de desembre, fet un home, amb 32 anys i molts secrets que amagar. Llort arrenca d’un cas real que va poder veure en un programa de televisió on una noia desapareguda tornava onze anys després sense demanar explicacions i sense voler explicar res del que havia viscut durant tots aquells anys.
    que havia viscut durant tots aquells anys.)
  • Activitat sobre Les darreres paraules de l'autora Carme Riera, pels Alba-Bruno  + (La novel·la «les darreres paraules» escrit
    La novel·la «les darreres paraules» escrita per Carme Riera, es una novel·la de caire autobiogràfic i històric, encara que presenta una peculiaritat, que es l'ús del recurs literari del manuscrit (re)trobat, tècnica literària basada en la simulació de la troballa d’un escrit, text o manuscrit que introdueix l’obra. L’obra ens narra la vida de Lluís Salvador d’Habsburg, cosí de l’últim emperador de la casa dels Austria, amb l’escriptura d’una espècie de manuscrit/memòria. Es narren intrigues de la cort, la vida amorosa de Lluís Salvador i el lligam que sent amb l’illa de Mallorca, un dels seus llocs de resdiència. En aquesta novel·la escrita per Carme Riera, es narra la trepidant vida de Lluís Salvador d'Habvsburg. Des de pacifisme, naturalisme i inclús una suposada bisesxualitat, la vida d'aquest controvertit personatge ens mostrarà com tradició de la cort i modernor de pensament es poden combinar en una sola persona per a crear una mescla peculiar.
    a persona per a crear una mescla peculiar.)
  • Activitat sobre La ratonera de l'autora Agatha Christie, pels Irismarinaankemada  + (La obra trata d'un parell de personatges q
    La obra trata d'un parell de personatges que per culpa de la neu es queden atrapats a la casa d'hostes Monkswell Manor. Resulta que es veuen embolicats en un crim que ha passat recentment a Londres. Tots els personatges desconfíen els uns dels altres i es crea una trama de misteri i suspens, intentant trobar les/els sospitosos de les víctimes.
    trobar les/els sospitosos de les víctimes.)
  • Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels 5 privilegiats  + (La presentació)
  • Activitat 2 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka  + (La primera escena del booktràiler es pot d
    La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
    n repressió i censura per part de l’estat.)
  • Activitat 3 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka  + (La primera escena del booktràiler es pot d
    La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
    n repressió i censura per part de l’estat.)
  • Activitat sobre Aloma de Marcè Rolodera, pels Garbí Pla B  + (La vida oculta de Robert Era una nit calo
    La vida oculta de Robert Era una nit calorosa, com les de cada vespre, però no sé per què aquell dia feia encara més xafogor. La casa estava en silenci, no se sentia ni la remor del vent. Notava el meu cos ple de suor freda. Vaig pensar d'anar a veure Aloma, però se'm van passar les ganes en recordar que ja feia uns dies que ella estava força retinent amb mi i no em feia gaire cas. Algun cop m'havia preguntat per aquelles cartes, volia saber de qui eren i què hi deia, però jo intentava desviar el tema. Què li podia dir? Que havia de marxar perquè em reclamaven? M'hauria començat a atacar amb milions de preguntes que jo no li podria respondre. Vaig obrir la porta de l' habitació i a poc a poc sense fer el mínim soroll vaig baixar les escales dirigint-me cap al jardí de la casa a veure si allà corria una mica més d'aire i podia aclarir les meves idees sobre el que havia passat aquell matí en llegir l'última carta que havia rebut. En arribar al jardí, vaig començar a reflexionar sobre quina seria la decisió que hauria de prendre: quedar-me a Barcelona amb Aloma o tornar a Amèrica i seguir amb la meva missió. Però si decidia anar-me'n, com explicaria a Ana, Joan i Aloma que era un espia que treballava per a la policia secreta d'Estats Units i que em reclamaven per a una missió que comportava haver de tornar a viure a Amèrica? No m'entendrien. Fins i tot em podrien prendre per boig i no creure'm. També em faria mal deixar la vida que estic portant aquí amb la meva germana i la seva família, sobretot em trencaria el cor haver-me de separar d'Aloma. Estava perdut en aquells moments, veia que triar el camí adequat em seria molt difícil. Tot i que intentava desconnectar, aquella carta no em sortia del cap...Tot era massa complicat. Havia de decidir si complir amb la meva missió o no, però també havia de tractar un altre problema: havia tingut un fill. En una d'aquelles maleïdes cartes també em comunicaven que la noia amb què havia mantingut una relació sentimental fa un temps m'havia amagat que estava embarassada per por a que la rebutgés i ara que havia nascut el nen, volia que tornés perquè em reclamava ajuda, ja que també era el meu fill. No sabia què fer, no estava preparat per tenir un fill. I si li ho expliqués a Aloma? No vull que això l'aparti de mi, necessito que entengui que tot això forma part del meu passat, però ara ella és el meu present. Ja han passat uns quants dies en els quals he estat reflexionant sobre totes les notícies que em van donar i crec que finalment he pogut decantar-me cap a una decisió. Em quedaré aquí, a Barcelona, amb la meva família de veritat. Em retiro de la meva feina i he decidit que aniré enviant diners cada mes a aquest fill desconegut i llunyà que tinc perquè no li falti de res. Finalment he triat el camí d'estar al costat d'Aloma i començar una nova vida amb més tranquil.litat i benestar. Trobaré a faltar una mica la meva antiga vida, però m'és impossible deixar el que tinc ara en aquesta casa: felicitat. Berta Cots Cristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma
    ristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma)