Explora el wiki

ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a ''EVA''. Hola Lluciana. LUCI: Hola, bona tarda. PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital? LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut. PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu? LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res. PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa? LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos. PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer? LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés. PERIODISTA: Ho tornaries a fer? LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom. PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això? LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar. PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar? LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses.   PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat? LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc. PERIODISTA: Els teus pares et van renyar? LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé. PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista? LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres. PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia? LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar. PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci. LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.