Explora el wiki

ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així? K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal. E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma? K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev. E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari? K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs. E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre? K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit. E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny? K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar. E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja. K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort. E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona? K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta. E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te? K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable. E.:Què vas fer? La vetlares? K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines. E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!