Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Ramonperis ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus escenificació sobre l'obra Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, realitzada per Els Villalonga del centre El Quint durant el curs 2012-13.


Modalitats

[edit]

Activitat escrita

ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA


Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés.

Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor.

En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel. +Harmonia! Ets tu? -Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut! +Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida.

Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent. +Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça) -Sí, serà millor...

Estem en la cafeteria. -Tots els moments que hem viscut junt amb ell... +Tens raó... -Les vesprades interminables... +Però això és passat.

S’apropa l’entrevistadora. +Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps? -Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva) +Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics. -Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne? +Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer? -Miquel: Endavant.

Possibles preguntes:

+Quan i com vos coneguéreu? -Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí. -Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat.

+Què solieu fer junts? -Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent.

+Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts? -Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata. -Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora)

+Com arribà a ser un gran escriptor? -Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons.

+És veritat que era molt faldiller? -Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava.

+Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent? -Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava.

+Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa? -Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid.

+Perquè Vicent se n’anava a Madrid? -Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí.

+D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat!

-Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.


Activitat enregistrada en vídeo





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.