Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Boikotejanselsomni

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Jgregori ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Jgregori en l'edició de Viquilletra 2012-13

Activitat de tipus carta a sobre Ramon a l'obra Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Boikotejanselsomni del centre Salvador Gadea durant el curs 2012-13.


Carta escrita per Maria al seu germà Ramon abans de suïcidar-se.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Estimat Ramon, sóc Maria :

“No ets ningú, ningú... ets menys que res.” Aquestes foren les paraules que recordo de la senyoreta Rosa. En aquell moment les vaig ignorar, no les comprenia, no varen fer res en mi, però a hores d'ara, quan penso en tu i en mi, de veres, no sóc res, sense tu no ho sóc. Però tampoc ho puc ser amb tu. M'he enamorat de la persona que té la meua pròpia sang, estic enamorada de tu, del meu germà. Per què no es mor tot? Desitjo que tot s'acabi ara que no podrem ser res. A més a més la mama em mira com si no em veiés, l’àvia dorm sempre i el pare està sempre ensopit i va d'una banda a l'altra amb els ulls plens de pena que no puc resistir de veure'l. Ara que tu te n’has anat, la meva única companyia és la teulada i el cel. Aquí, en la teulada, et crido feblement perquè fos on fos que hagis anat em puguis sentir amb l'ànima i tornes encara que siguem germans. Et trobo a faltar i sé que no tornaràs des d'aquell instant que vaig sentir el teu petó a la porta, la teva galta sobre la fusta em va recordar el que ens vam fer just després que em diguessis que si l'aigua dels teus ulls i la dels meus es barregés jo seria tu i tu series jo, el nostre primer petó, un petó tendre, suau, càlid... Els meus llavis que no havien estat besats per amor d'home, que mai hauran de ser besats per amor d'home d'aquell home de qui jo en desitjava més, sempre més... Sóc presonera de tu i tu de mi, però ja és massa tard. Estic veient els nostres arbres, el nostre jardí, els nostres ocells, el nostre cel, la nostra aigua, al cap i a la fi, el nostre món. Els nostres noms ja no hi són, en aquell tronc, els nostres ocells ja no canten i el cel ja no il·lumina els nostres dies. La flama del meu cor s'ha apagat feblement.

La vida sense tu ja no és vida, i em penedeixo tant de totes les coses que he fet en la meva curta existència, perquè probablement... no sé, penso que pot ser algun tipus de càstig i que me’l meresc per les meves actituds i comportaments cap als altres... tu ja saps a què em refereixo. Mai no hauria d’haver tractat malament a la senyoreta Rosa, perquè ella duia raó, mai més tornaré a ser res. Tampoc hauria d’haver intentat que et posessis gelós, va ser un error comès per la meva infantesa, eixa de la qual no vull eixir però malauradament ja és tard. Ja sóc una dona o almenys això és el que diuen. Però, què significa ser una dona? És el que estic vivint ara? Es tracta d'aquest dolor i d'aquesta angoixa? Fer-se major tan sols significa problemes i embolics en la ment i en el cor, és deixar els meus somnis i els teus també, les nostres il·lusions i començar a preocupar-nos de les coses que abans no tenien importància. Recordo com vàrem tractar Jaume i em penedeixo de la seva mort, m'agradaria tornar enrere per poder evitar-ho. No havíem d’haver-ho fet, ell era el nostre germà menut, el més dèbil i hauríem d’haver-lo protegit i no fer-li mal, ell no s'ho mereixia, i penso que també per això estic ara ací, pensant què serà de tu quan jo ja no hi sigui, m'he quedat sola amb el que era meu, el que em va prometre Teresa, i ara només tinc la lluna que em mira i que sap com sóc i com era.

Em trobo en un moment en què m'he cansat de cridar-te, m'he cansat de sentir-me cridar-te. A hores d’ara puc pensar que el meu amor per tu ha sigut com una visió, un joc de nens, intens… com quan jugàvem a la casa de les nines a interpretar el món dels adults, on el pare no tenia cap i la Sofia ho controlava tot. La seva mania per tenir-ho tot sota el seu domini és el que em va dur fins ací, i és el motiu pel qual jo me’n vaig per a no tornar, igual que se’n va anar l’ànima del pare, ell viu però es troba absent, i va buscar l’amor de ma mare, com busca el de les minyones, perquè amb la Sofia tan sols pot trobar suplicis i pena. El nostre amor ha estat com el dels meus pares, tan ràpid i tan fort que encara que jo desaparegui per sempre formaré part de tu, estiguis on estiguis, perquè el que jo sento és etern. 

                                                                                                  T’estimo com ningú més ho podrà fer.
                                                                                                                                                Maria
Sóc un sospir que no arriba a ser a una ploma.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Boikotejanselsomni

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mirall_trencat_de_l%27autora_Mercè_Rodoreda,_pels_Boikotejanselsomni&oldid=20225»