Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Mirall PMF

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Jgregori ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus vida oculta de sobre Sofia a l'obra Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Mirall PMF del centre Salvador Gadea durant el curs 2012-13.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Sofia es situa enmig dels fets narrats en el llibre.

A continuació vos presentem una història oculta de Sofia. Què va ocórrer durant la seua estada a Londres?

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Sofia a Londres

La nit havia sigut tenebrosa, la Sofia no havia aconseguit adormir-se en cap moment. El record de son pare no parava de rondar-li pel cap, ell l’havia cuidada, l’havia ajudada a créixer, ell era l'únic que la volia de veritat i ara no podria tornar a veure'l. L’habitació estava silenciosa, sols se sentia el lleu soroll del vent que bufava a la finestra. Les cortines es movien suaument i la fusta del terra cruixia. La Sofia va alçar-se i va caminar de puntetes pel sol de fusta. Agafà la maleta i començà a emplenar-la amb molta de la roba que es trobava a l'armari. Després es posà un dels vestits negres i s’encaminà fins a la porta d'entrada per deixar una nota a sa mare:

Me'n vaig a Londres, necessito temps. Adéu, mare. Sofia

La Sofia havia decidit anar-se’n a Londres amb la intenció d'oblidar el passat, el passat que li havia fet tant de mal. Son pare ara no estaria allí per a fer-li somriure i ara més que mai, ella necessitava consolidar-se i arribar a trobar el seu jo interior. Lluitava per un únic propòsit: aconseguir una estabilitat en la seva vida que la portara a la felicitat.

Va eixir de casa, va carregar les maletes al cotxe i va manar que la portaren al port. El viatge fou prou dur, però la durada li va ser de gran ajuda per a poder tranquil•litzar-se i deixar a un costat el dolor per la mort del seu pare. A l’arribar a Londres una pluja torrencial i inoportuna va rebre la Sofia, tal vegada l’averany d’un futur ple de sotracs i dificultats que haurà de sortejar i més tard superar amb la seva poca visió vitalista.

Un taxi la va rebre a l’entrada del port i tot just va acudir a un dels millors hotels de la ciutat. El seu entorn era poc acollidor, l’habitació era obscura, era el lloc perfecte per a ella. El servei va pujar les maletes a l'habitació i a l'endemà, després de baixar i prendre’s un desdejuni continental, va decidir començar la seva nova vida. El carrers de Londres la feien sentir-se bé, la gent solidària, el temps ennuvolat i les pluges inoportunes eren els moments més plaents del dia. A la vesprada, quan va acabar de dinar va dirigir-se a una petita teteria on va prendre’s un té típic del seu nou lloc de vida. Aquest local estava situat prop del Tàmesi, i alçant un poc el cap va aconseguir veure el riu on en aquell mateix moment passaven un parell de vaixells. Aquella situació era diferent, potser el fet de mirar els vaixells, de sentir les botzines, el so de l'aigua o les imatges dels turistes alegres i jocosos fent fotos a tot, la va fer oblidar temporalment la tràgica mort de son pare. El cambrer va interrompre la seva pau, va pagar i es va a tornar a encaminar a l'hotel per a canviar-se de roba per a després anar al Royal Albert Hall a escoltar una de les seves òperes favorites. Ella sabia que a son pare li hagués agradat acompanyar-la a aquell esdeveniment. I després, ja al carrer novament, pensava com li hagués agradat aquella Tosca que acabava de sentir.

Ed in armonico vol già l'anima va all'estasi d'amor.


Aquella cançó li recordava el seu pare, ja que quan ella era una xiqueta, ell la va aficionar a escoltar música clàssica i òperes. Tot això la feia tornar a la tristesa de la seva casa a Barcelona, li recordava tots el moments feliços que hi havia viscut amb el seu pare.

Tal vegada als pròxims mesos la Sofia passaria molts dies com aquest, desconnectant amb el món per a trobar un poc de pau. Portava ja tres setmanes a Anglaterra i va recordar que son pare coneixia un home que vivia allà a Londres. Ella l’havia conegut al soterrar de son pare; es deia Charles Stewart Rolls, era un home alt, amb bigoti d’època, amb el rostre pàl•lid i molt ben situat econòmicament. Rolls posseïa una fàbrica de cotxes que havia creat molt recentment. La Sofia va decidir contactar amb el senyor Rolls per a que l’ajudara a aconseguir una xicoteta casa. El senyor Rolls la va citar prop del seu hotel. Quan la Sofia va eixir al carrer, el senyor Rolls ja estava esperant-la prop d’un cotxe.

   -Senyoreta Valldaura, m’alegro de veure-la novament, ara a la meva ciutat- va dir el senyor Rolls agafant la mà de la Sofia i besant-la lleument.
   -M’alegro molt jo també de trobar-lo, senyor Rolls- la Sofia el va saludar seriosament, no tenia somriures des que el seu pare havia mort i aquell moment no seria una excepció.

La Sofia va pujar al cotxe amb l'ajuda de l'amic de son pare i van encaminar-se fins a un petit restaurant. El senyor Rolls va ajudar a la Sofia a trobar una casa en la Warwick House Street. Després d'establir-se en la nova casa pròxima a Trafalgar Square, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat londinenca, i fer un passeig per a conèixer la contornada de la que tal vegada no seria sa casa durant molt de temps, cridà el senyor Rolls per a xarrar una estona amb ell i donar-li les gràcies. En el moment de la crida el senyor Rolls es trobava jugant al golf amb uns futurs inversors americans en el Wimbledon Park Golf Club i li diu que en aquell moment estava ocupat, que més tard la cridarà. En aquell mateix moment Sofia s’adonà dels cercles socials per on el tal Rolls es movia...

Encara que recorda al seu promès, Eladi Farriols, la Sofia comença a pensar en el britànic, sobretot en tot el que heretaria si es casava amb ell. Van passar els dies i Charles va decidir invitar-la a un banquet on assistiria la classe alta de la ciutat de Londres. Ella va acceptar anar-hi i una vegada va arribar al sopar, el senyor Rolls es va quedar atònit al veure-la, ja que vestia un preciós vestit roig. Allí Sofia va conèixer molta gent, entre ells el cap de la companyia de vaixells britànica per excel•lència, la White Star Line, que va insistir a invitar-la a la seva taula, però que ella va declinar amablement, els seus pensaments anaven en una altra direcció.

La Sofia se sentia confusa, pensava en el seu promès a Barcelona, però aquest home que li recordava a son pare, tan altiu, amb un posar elegant, maco, educat i amb unes maneres que podria atraure qualsevol dona, li estava llevant la son.

L'havia deixat totalment confosa quant als seus sentiments.

   -He de llevar-m'ho del cap.- va pensar mentre s'acostava el senyor Rolls.
   -Esta vostè esplèndida, senyoreta Valldaura.- va dir el senyor Rolls mentre li besava la mà.
   -Segur que aquesta nit serà el centre d'atenció de tots aquests joves.- Va assegurar, mentre l'agafava per la cintura i l'acompanyava a la seva taula.
   -Oh senyor Rolls- va dir ella somrient.
   -No estic interessada en aquests joves, preferisc un home amb més experiència...- Va assentir la Sofia veient la cara de complicitat de Charles.
   -Però per favor no em parli de vostè, tutegem-nos. Digue'm Charles.- Va insistir amb vehemència.

La Sofia se sentia diferent, sentia que s'estava enamorant d'aquell home tan segur de si mateix, tan galant, tan educat.

Van estar tota la nit ballant i rient, el temps no passava per a ells, però la festa estava arribant a la fi, i Charles es va oferir a acompanyar-la a casa, no seria de cavallers deixar-la sola, a aquelles hores de la nit.

Una vegada que van arribar a casa de Sofia en la Warwick House Street, el senyor Rolls tractà de despedir-se amablement.

   -Fins demà, Sofia, he compartit una vetlada meravellosa amb tu.- Deia mentre la besava.
   -Per favor, Charles, no podria estar sola aquesta nit, queda’t.- Va insistir.

I la porta va tancar els amants com una presó d'amor de què no es podia escapar.

Passen els dies i els mesos, Sofia se sent una altra dona, renovada, plena de vida junt amb Charles, però la felicitat sempre ha durat poc en la seva vida, sap que el temps no és el seu aliat, que té una altra vida lluny d'allí, algú l'espera, ha de tornar, és el seu destí.

Aquell matí es va alçar enjorn, estava nerviosa li tremolava el pols no podia escriure la carta per acomiadar-se de Charles, no s'atrevia a enfrontar-se cara a cara amb ell, perquè no podria dir-li que se n'anava, que l’abandonava, que el seu amor per ell no tenia futur.

Li recordava molt a son pare, i a ell ja l’havia soterrat, no podria amb una altra experiència semblant.

Fent un esforç va agafar un paper i a males penes va poder escriure.

“Adéu Charles, m'has ajudat a entendre la vida, la meva recerca de la felicitat, de l'amor. Però no puc seguir a Londres necessito tornar a Barcelona, enfrontar-me a la meva realitat i seguir el meu camí que no sé on em portarà, però que ningú pot recórrer per mi.' T’estimaré sempre.”

Sofia





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Mirall PMF

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.