Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Carmina ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Carmina en l'edició de Viquilletra 2014-15

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, realitzada per Musicsdecarrer del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.


En aquesta activitat hem afegit una petita continuació a l'obra de 'La noia del descapotable', amb l'Andrea vivint a Nova York i la Irene esperant retrobar-se amb el seu amor platònic. Esperem que us agradi!

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Em trobava a la meva habitació llegint una revista de top models a internet. Feia una setmana que era a Nova York amb la mama i en Diego. Ells mai hi eren, a casa, i jo no sabia pas què fer tota sola. Vaig sortir un parell de vegades a conéixer la City, i tampoc n’hi havia per tant. Els edificis enormes donaven vèrtig només veure’ls; les botigues eren les mateixes que a Sitges però multiplicant les seves dimensions per cinc; la carretera s’atapeïa de taxis grocs i transports de tota mena; bufava una flaire contaminant a combustible i a humanitat; i l’immundicia es passejava pels carrers embossats de gent amb pressa. A més a més, tot era ple de publicitat de tots els tamanys i colors, i el mareig estava assegurat. Vaig trobar a faltar el viatge a Venècia, aquella ciutat tan tranquil·la, plena d’aventures, d’amor… El record d’en Robert em va fer sentir malenconia i em vaig obligar a oblidar-me’n.

De cop, l’Skype em va notificar que la Irene estava connectada. Oh my god, la Irene! Potser anava a parlar amb en Joan, el profe de Filosofia, que havia marxat per treure’s un doctorat a la Universitat de Seattle, ja que a Alemanya li sortia molt car. La veritat és que feien bona parella però, és clar, avui dia no és gaire normal -i tampoc no està ben vist- que una alumna surti amb el seu professor.

No m’ho podia creure quan la Irene em va convidar a una videotrucada. Vaig acceptar-la.

-Hola Andrea! -em va dir entusiasmada. -Hola Irene! -vaig respondre. -Com va tot per Nova York? -Doncs bastant avorrit, en realitat. No hi ha res interessant. -De debò? Quina decepció… Llavors no has trobat un xurri nou?

Em vaig quedar flipant. Què era allò d’un xurri nou? Des de quan l’Irene s’interessava per la vida amorosa -o el que sorgeixi- de la gent?

-Què va! -vaig contestar- Els americans van a la seva bola i es passen el dia menjant porqueries al McDonald’s. I tu què tal?

Em moria de ganes per saber què feia connectada a l’Skype.

-Molt bé! Estic segura que no t’imagines on sóc, tia! Tia? Hello? On era la Irene empanadeta que li encantava anar a l’institut? -Emm… A Sitges? -Meeec! You’re wrong -haig d’admetre que la seva pronunciació era perfecta-. Estic a Nova York!

Vaig quedar-me a quadres pixel·lats, en sentir allò. Què coi se li havia perdut a Nova York, a la Irene, que no faltava mai a classe, que s’estimava els llibres tant com en Jimmy els petas i la festa? Cal a dir que feia molt temps que no hi parlava i no sé que se’n feia de la seva vida. D’en Jimmy, vull dir. De totes maneres, ell és un xaval independent i sap cuidar-se sol, i ara mateix la qüestió de la Irene al continent americà és molt més transcendent.

-A Nova York? Com és? -En Joan m’ha convidat uns dies a casa seva.

Si em punxen no em treuen sang!

-En Joan, de debò? No estava estudiant a Seattle? -Sí però té una setmana de vacances i m’ha regalat el vol per poder veure’ns. -Parleu sovint? -I tant! Per sort, el seu trasllat no ha provocat que perdessim el contacte, que era el que jo em temia. Per contra, parlem gairebé cada tarda per l’Skype.

Ho sabia! Em va sobtar positivament aquesta nova actitud de la Irene. Semblava enamorada de caps a peus, disposada a viatjar tota sola per veure el seu amor platònic. Si era veritat allò que em contava, aleshores en Joan havia d’estar realment enamorat també. Quina història tan tendra i alhora tan utòpica!

-Andrea, volia preguntar-te una cosa… -Digue’m. -Doncs… Volia dir-te… Tu… Tu no ets verge, oi? -No, no ho sóc. Així de clar li vaig deixar anar. Per què ho havia d’amargar? Al cap i a la fi, tothom es va assabentar de la meva aventura a l’hotel de Venècia… Ai, en Robert! Sobtadament, em va inquietar la pregunta de la Irene: és que volia fer un clau amb en Joan?

-Per què ho preguntes? -Bé, és que en Joan i jo serem junts una setmana i no sé… Ell és molt més gran que jo i més expert en la matèria, saps el que et vull dir? -No t’amoïnis, Irene -vaig tractar de tranquilitzar-la, pobreta-. Si ha de passar, passarà. Però si no ho vols perquè encara no et veus amb cor, no et coibeixis. Digue-li, si es dóna el cas, i veuràs com et comprèn.

Es va crear un silenci una mica incòmode.

-Ara bé -vaig continuar-, si ho fas, vigila si no vols tenir un baby…

La Irene va somriure amb la meva ximpleria. Vaig alegrar-me de comprovar que se sentia més calmada. Vam estar parlant una estona més, sobre l’insti, Sitges i tota la colla en general, fins que la videotrucada es va tallar a causa de la mala connexió.

Ara sí que es posava interessant l’estada a Nova York.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_La_noia_del_descapotable_de_l%27autora_Maria_Rosa_Nogué,_pels_Musicsdecarrer&oldid=20106»