Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Carmina ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, realitzada per Suricatas del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.


Final canviat de l'obra.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Final de la noia del descapotable

Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa.

En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar.

Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon.

Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia.

Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris.

Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans.

La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa. No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte. 

Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir.
I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_La_noia_del_descapotable_de_l%27autora_Maria_Rosa_Nogué,_pels_Suricatas&oldid=20053»