Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AE

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Carmina ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, realitzada per AE del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.


Final canviat de l'obra.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

“Els «milionetis» sou així, ja em va avisar la meva mare; avui sí, perquè em va bé, demà la cosa s’arregla i ni treballar al bar, ni res… fes-te fúmer!” em va dir en Robert. Potser te raó, la veritat és que el problema amb els xalets s’avia arreglat i segurament les coses tornaran a anar com abans. Tot i això, no sé si els meus pares tornaran a estar junts, la mare ja la veia que no tornaria en un bona temporada, per això mateix, no estic segura de si hauria d'anar amb ella.

La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara sé que vull un canvi i aquest canvi l’haig de fer a l’institut, al costat del meus companys. Volia seguir estudiant i així poder demostrar a en Robert que s’equivocava, però si ara me n’anava, ell tindrà tota la raó i res no haurà canviat entre la jo d’abans i la d’ara.

Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió. -Hola, preciosa, avui hauries de començar a preparar les maletes que ja tenim els bitllets d’avió per a demà a la tarda -va dir esperant la meva reacció, en canvi. -Mama e decidit que em quedaré aquí amb el pare i amb el Pol. Inesperadament, la mare no es va sorprendre, només amb un somriure va dir: -Cuida bé del teu pare i d’en Pol, i no deixis de divertir-te, entesos? No estava segura, però em vaig posar molt contenta al sentir dir-li això. -No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada.

Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures que tenia, perquè no em sortia res. Però aquest no era l’únic motiu: un cop ella va rebre la noticia que el de filo se n’anava, no era la mateixa, per això volia que parléssim una mica i poder alegrar-la. El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, la qual cosa em va fer sentir bé i recordar el primer dia d’institut a Sitges, on la Irene va ser la primera a la qual vaig conèixer. Acabades les hores d’estudi, ens vam posar a recollir quan de sobte, per l’entrada va aparèixer en Robert i la Tessa. En adonar-se’n que jo estava aquí, els dos es van sorprendre i van quedar immòbils. Després en Robert es va començar a apropar cap a nosaltres. -Hola -vaig dir, adreçant-li un gran somriure. -Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí? -Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene -No, no… vull dir que es clar que sí, però… no hauries d’estar ja en marxa cap a París? -va preguntar tímid -He decidit quedar-me i començar a estudiar -vaig dir, pensant que la gent es riuria, en canvi veig que ningú s’ho qüestiona, i segurament si ho hagués dit fa unes setmanes, ningú m’hagués cregut, però ara tothom veu que ho dic de debò. -Andrea… ho sento -em diu en Rober, penedit- de debò que ho sento pel que et vaig dir, no sabia que... -No et preocupis -el vaig tallar, perquè d’alguna forma em sentia frustrada al veure’l com se’n va anar tan fàcilment amb la Tessa, després de deixar-me-, espero almenys que a l’estiu encara pugui treballar al bar, ja que necessitaria diners per a comprar-me una nova motxilla -seria super feliç si pot ser una Vuiton. -No hi ha problema -va dir feliçment.

Després l’últim trimestre, se’m va passar més ràpid del que semblava i un dia em va trucar en Jimmy des de casa sa mare. -Hola, Drea! -va exclamar -Jimmy -sorpresa-, com et va tot per allà? -Genial, però... saps a qui no li va tan bé? -va preguntar sense esperar a que responguí- la Diana -diu amb la veu apagada -Que es el que ha passat? -Esta molt deprimida i a l’Inter esta molt sola, crec que et troba a faltar i el que necessita, millor dit, el que necessiteu les dues: es fer les paus. Jo vull fer les paus, però no se si se li ha passat l’enuig que tenia. Tot i això en Jimmy m’ha dit que ella vol fer les paus així que no tinc res més a dir. Li vaig donar les gràcies a en Jimmy i li vaig dir que ja el trucaria i que el trobava a faltar. Seguidament i com que era dissabte, em vaig vestir i vaig anar directament cap a casa de la Diana. Truco al timbre, però ningú respon, i truco un altre cop. Aquesta vegada s’obra la porta i veig la Diana. Va caminant lentament, però al apropar-se començà a córrer i finalment es tira sobre meu i em fa una gran abraçada. -Andrea! -diu plorant i fa una pausa- En Peter es un idiota. -comenta i les dues comencem a riure. Entrem a casa i ens posem a parlar i a riure, tal i com ho fèiem abans. Al acabar el dia, la Diana i jo vam estar d’acord en que una amistat com la nostra, després de tants anys, no podia trencar-se tan fàcilment, i menys per un noi, així que al final tot va acabar bé.

Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés.

A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall!





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AE

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.