Explora el wiki

CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aquesta carta perquè sé que puc confiar en tu. Suposo que et preguntaràs on estic. Ni jo mateixa ho sé. Només et puc dir que és un lloc horrible on no puc aguantar molt més temps, per això et demano ajut. Eres, ets i seràs la meva millor amiga, tot i que últimament no ens portem molt bé. Vull que sàpigues que ets l'única que estarà sempre al meu costat i que sóc una estúpida per deixar-me portar per persones que en un futur no em tindran en compte i que em tractaran com un gos. Sempre m'has ajudat en tot, tant tu com tota la teva família, féieu que em sentís una més i la meva família t'adorava. Eres la germana que mai he tingut i desitjava tenir,la meitat que em faltava per ser jo mateixa. Hauría de haver-te fet cas i ara no passaria res del que està passant. T'explico. Estic sola, lligada de mans i cames sense poder fer res. L'home que em té aquí amagada no te'l puc dir perquè vull sortir d'aquí i encarregar-me jo d'ell. És un infern, no saps les burrades que em fa, tinc molta por Eva, moltíssima por. Necessito que vinguis a buscar-me si us plau. Digues-li a la mare que no es preocupi que sortiré d'aquí. A la vora del lloc on estic hi ha una mica de bosc i com un riu pel que no passa aigua. És tot fosc i a vegades es senten sorolls estranys, com de branques trencant-se o passes que se't fiquen dins del cap i no surten. Eva no sé com ho faré per fer-te arribar aquesta carta, ni com aconseguiré que no la trobi, però et juro que ho aconseguiré i tot tornarà a ser com abans. Vull que la llegeixis i tot seguit la portis a la meva mare, no vull que estigui malament. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.