Explora el wiki

Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradament la nova de la doble mort dels senyors de Bearn va arribar a Tarragona ja fa unes setmanes, i t'envio les meves condolències. Temo comunicar-te que degut a aquestes circumstàncies misterioses que esmentes, aqui no se'n parla res de bo sobre Bearn. Però deixem de banda les gents. T'envio aquesta carta per aconsellar-te sobre les teves angoixes. Tu, Joan, saps tan bé com jo que la nostra amistat ha perdurat en el temps gràcies a la nostra sinceritat. I tal com quan jo vaig mostrar-te misericòrdia davant la tragèdia del pobre Jaumet, que en pau descansi, ara et demano a tu el mateix tracte. He estat rumiant-ho durant una temporada, i considero aquest moment idoni per explicar-te que jo tinc relació amb na Xima, neboda dels senyors de Bearn. El nostre tracte sempre ha estat cordial, i mantenim una relació amistosa des de que ens trobàrem en París en un dia ja molt llunyà. Sovint he estat el seu confident, i un dia em va confessar que, no em preguntis com, va entrar a la sala secreta de la casa dels senyors de Bearn, l’anomenada Sala de les Nines. No t’estic confiant els pecats de la senyora Xima i trencant la seva confiança amb mi per pur tafaneig. El que vull dir-te amb tot això és que na Xima ha vist quins secrets s’oculten rere aquelles parets. I t’asseguro que una dona com aquella no decideix oblidar res llevat que mereixi la pena ocultar-ho. Segons el meu parer, les darreres voluntats de don Toni poden ser complides, mentre la sala de les Nines s'oblidi per sempre. Les seves memòries quedaràn entre nosaltres i seràn acceptades tal i com acceptem el nou segle que s'acosta. Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.