Sergi Gómez i Soler ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, realitzada per Sapatillas del centre Miguel Hernández durant el curs 2012-13.

Ací teniu un treball que recull el procés de conquesta de Mallorca i València i algun testimoni i llegenda relacionada.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUESTES CATALANOARAGONESES

En la novel·la "L'Ocell de Foc" es parla de la batalla de Muret, que aquest any de 2013, complirà 800 anys (12 de setembre de 1213). En ella morí el rei Pere I el Catòlic defenent els seus vassalls, majoritàriament càtars i conta els francesos i el papa. Serà conegut com a "catòlic" perquè no sent "heretge" va complir amb una de les normes dels cavallers medievals: defendre el vassalls.

A continuació parlem sobre la batalla de Muret:

Aquesta va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra les tropes franceses, liderades per Simó de Montfort, és recordada per la mort del rei Pere el Catòlic i per constituir el final de l’Occitània. A l´hora de la batalla, el rei catalanoaragonés hi va voler combatre com un cavaller contra Simó, i per aquest motiu es va canviar l'armadura amb un dels seus cavallers. Però l'exèrcit de Simó de Montfort havia rebut ordres d'abatre el cavaller que dugués l'armadura reial. El rei, en veure el seu company mort, va descobrir-se amb el crit de "El Rei, heus-el aquí", cosa que va provocar que l'exèrcit enemic l'abatira a ell també. Finalment, la batalla la va guanyar l'exèrcit francés, que va prendre el territori de Tolosa i posà fi a l'expansió catalana sobre terres ara definitivament franceses. L'Ocell de Foc (un imaginat Aicart de Carcassona) i el seu amic Arnau, són eixits de la imaginació d’Emili Teixidor, que en la novel·la “L’Ocell de Foc”, tracta aquests fets del segle XIII. Ambdós, al final de la història, volen acompanyar Jaume I en les seues futures conquestes. Si haveren estat personatges reals ben bé podrien haver participat en les conquestes Jaumines reals. Ací vos expliquem el procés de la conquesta de les dues futures capitals dels nous territoris conquerits: Ciutat de Mallorca i València.

La Conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana en les muntanyes va durar tres anys més.

La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars i d’assetjament que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I va emprendre la conquesta de les taifes valencianes (València, Dénia...)

L'anomenat Penó de la Conquesta és un dels testimonis físics que queden d’aquell moment. És el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València. Està fet amb tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripció afegida en la restauració de 1638 on hi diu “Año 1238”, repartida entre les diferents franges groguenques.

Quan Jaume I la va veure penjada d'una de les torres de la Balansiya musulmana, conta en el seu "Llibre dels Feits" que va baixar del cavall, es va agenollar i va plorar donant gràcies a Déu per la gran mercé que li havia fet. Hui el Penó, es guarda a l'Ajuntament de València. Igual que en Muret Emili Teixidor ha introduït la llegenda del cavall florit, a València se'n conten moltes llegendes encara referents a la pròpia conquesta, com per exemple la de la Rata Penada. Aquest fet de l’existència de llegendes es deu a l’interés de la monarquia d’assentar la seua bona fama i la voluntat de manipulació feta des del poder per a fer que el poble creguera fermament en què la conquesta estava ajudada per les forces divines.

La rata penada és l’animal que remata l’escut de la ciutat de València, però també ha existit a altres ciutats de la Corona d’Aragó. Segons la llegenda, en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València. En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà. Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans.

Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament. Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar els seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores se n’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma. Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que els musulmans es retiraren.

El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. I ben grossa va ser la seua sorpresa quan va descobrir que era la rata penada qui va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei.

Com a premi a la seua decisiva ajuda, conclou la llegenda, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.