Activitat 5 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia

Activitat premiada en l'edició de Viquilletra 2011-12 com a L'activitat que més ha aprofundit en el personatge en els Premis Viquilletra UOC-Generalitat de Catalunya 2012

Activitat destacada per Dvdgmz en l'edició de Viquilletra 2011-12

Activitat de tipus entrevista sobre Ocell de Foc a l'obra L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, realitzada per Amb Gràcia del centre Institut Vila de Gràcia durant el curs 2011-12.

A continuació us presentem l'entrevista a l'Ocell de Foc, el personatge principal de l'obra L'Ocell de Foc d'Emili Teixidor

Modalitats

[edit]

Escrita
Vídeo

Activitat escrita

- ENTREVISTADOR: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a l’Ocell de Foc, el protagonista del llibre d’Emili Teixidor. Bon dia Ocell de Foc!

- OCELL DE FOC: Bon dia!

- ENTREVISTADOR: Apa, comencem doncs! Digue’m Ocell de Foc, no senties curiositat pel teu passat quan feies de pigall en la colla del Cec de Cabrera?

- OCELL DE FOC: Oh! I tant que en sentia. Volia saber quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. I quan per fi em vaig atrevir a formular aquelles preguntes en veu alta... va passar allò.

- ENTREVISTADOR: Què va passa?

- OCELL DE FOC: L'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde).

- ENTREVISTADOR: Llavors, què vas fer?

- OCELL DE FOC: No vaig poder fer res, no podia fer-hi res. Vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que és un bruixot que viu bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi.

- ENTREVISTADOR: Com es que et vas fiar d’aquells dos desconeguts?

- OCELL DE FOC: Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Podia dir-vos que va ser perquè estava massa desesperat o perquè m'inspiraven confiança. Però això seria mentida. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera.

- ENTREVISTADOR: Què va passar doncs després que t'haguessin portat al monestir de Sant Fruitós?

- OCELL DE FOC: Em vaig quedar allà i vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir.

- ENTREVISTADOR: Però no et va desagradar tant el monestir, m’equivoco?

- OCELL DE FOC: No, no em desagradava pas el monestir. Allà vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món.

- ENTREVISTADOR: Ara que has esmentat el teu pare, ens podries aclarir els dubtes sobre la teva identitat?

- OCELL DE FOC:Sí, és clar. Jo sóc fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill.

- ENTREVISTADOR: Si en comptes de ser fill d’Aicart de Carcassona fossis fill de Ramon Roger de Trencavel hauries decidit igualment ser un trobador?

- OCELL DE FOC: Probablement no. Si hagués estat fill de Ramon Roger de Trencavel m’hauria sentit obligat a agafar les armes i unir-me a l’exèrcit de Jaume I. Per a mi hauria estat més com un deure pel fet de ser fill seu.

- ENTREVISTADOR: Però no ets fill seu. Això et va complicar la vida?

- OCELL DE FOC: Sí, això em va deixar més opcions per triar. En un principi estava seguríssim que volia ser un joglar, però després se'm va oferir tantes possibilitats, se'm va obrir tantes portes, que vaig dubtar de tot. Va ser gràcies el Cec de Cabrera que em va fer adonar que el que jo volia era conèixer món i lluitar al costat de Jaume I per defensar les terres que ell estimava. Però no lluitar amb espases i armadures, com l’Arnau de Rocablanca, sinó amb cançons i poemes.

- ENTREVISTADOR: I ara et sents satisfet de la teva decisió?

- OCELL DE FOC: Sí, molt. Estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre i no me’n penedeixo pas.

- ENTREVISTADOR: Ens alegrem de sentir la teva resposta, Ocell de Foc. Però malauradament haurem d’acabar l’entrevista. Moltes gràcies per prendre’t les molèsties de venir Ocell de Foc!

- OCELL DE FOC: De res. El plaer és meu.

- ENTREVISTADOR: Senyors i senyores l’entrevista d’avui s’acaba aquí. Ens veiem demà, a la mateixa hora. Adéu-siau a tothom!

Activitat enregistrada en vídeo

Entrevista a l'Ocell de foc