Explora el wiki

Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Quan te'n vas anar, quan aquella família espanyola et va adoptar, em va saber molt greu perquè vaig perdre al meu millor amic. Un dia, em vaig amagar al soterrani de casa meva perquè vaig veure que coses rares estaven passant. Quan vaig sortir a l'exterior, el món estava destruït. A l'instant vaig pensar en tu i em vaig demanar si estaries viu. Em trobava sol, i vaig recordar com eres, com van ser tots els moments que vam passar junts. El primer que se'm va venir al cap va ser com t'agradaven els animals i com te n'adaptaves de bé a qualsevol situació. Com per exemple, quan els teus pares van morir en aquell accident, i tu senties pena, sí, però ho amagaves. Vas ser molt fort, tot i que només eres un nen petit. Tens ànima de lluitador i curiós. Sempre t'agradava explorar-ho tot, ja que t'interessava saber com era el món que t'envoltava. Sempre estaves pendent de mi i dels altres, et preocupava que estiguéssim malament i t'interessaves per la nostra felicitat; això sempre ho valoraré molt. Espero que en algun moment t'arribi aquesta carta, estiguis on estiguis, que poguem tornar a estar junts i recordar els vells moments. Sobretot, m'agradaria estar al teu costat en aquests moments tan difícils, això m'ajudaria a superar tota aquesta situació. El teu amic, Dicko.