Explora el wiki

Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon. Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos. Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre. Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia. M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar. Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria. Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar. Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat. A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre. No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir. Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.

Som el grup despertaferros, i hem realitzat un text que representa una carta que l'Arnau envia a l'Olga. També hem gravat un vídeo on representem les accions que van dur a terme l'Arnau i l'Olga en els moments d'escriure, enviar i llegir la carta. Esperem que us agradi.