Explora el wiki

Estimat President, Demà és el gran dia, el dia de la súper-híper-mega-mascletà; i crec que no hi podria haver un altre moment més adequat per a dir-te el que t'he de dir. "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Per on començar... Et recordes la de vegades que hem escoltat aquesta cançó? És una cançó amb molt de significat tant per a tu com per a mi. Ens coneixem des que érem ben petits. Recordes quan sempre inaguràvem les falles escoltant i cantant junts aquesta cançó? Quins bons records tinc amb tu! "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." Aquesta era la meua part favorita. Quan me la cantaves mirant-me als ulls, crec que eixe era el millor moment de totes les falles. Amb els teus ulls clars despertaves en mi sentiments que no havia tingut mai. "No te separes... Del caliu del meu voler..." Pense que de tota la cançó aquestes dues línies expliquen molt bé el que volia dir-te. I bé, el motiu d'aquesta carta és... Que m'agrades molt, President, que he compartit molts moments amb tu, però vull viure'n molts més. Així que, des d'aquesta carta volia declarar-te el meu amor i crec que no hi haurà un moment millor que demà, després de la súper-híper-mega-mascletà per a lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.