Explora el wiki

LA VIDA OCULTA DE EN PEP MOLINA Ja em tenien aquí, per fi tots junts un altre cop. El pare a la presó i la mare feliç d'estar amb la seva família i a la vegada trista pensant que l'home que m'havia donat la vida va ser capaç de fer-me totes aquelles burrades. Quan va passar un temps des del que va passar, l'Eva i jo vam decidir investigar sobre en Pep Molina. Volíem saber si hi havia alguna pista de per què va fer allò o si tenia algun trastorn de la infància. No podíem preguntar als avis, ja que encara no assimilaven que jo no estava morta i que el seu fill era un segrestador i violador, així que vam preguntar a gent del seu entorn. Va ser difícil, però la mare ens va explicar que quan va conèixer el pare ell en tenia molts d'amics fins que un dia, el seu millor amic, el que era per a ell com un germà, va aparèixer mort, en una casa abandonada a la que havia anat a passar el dia amb uns amics. Totes les sospites es divisien a en Pep. Tothom es va allunyar d'ell pensant que va ser el causant de la mort d'en Marc. El que més li va fotre al pare, a part que el seu amic estava mort, va ser que ningú va sortir en la seva defensa i ningú el creia, només la mare, i mai es va saber qui va ser el seu assassí. Aleshores el pare va agafar una espècie de trauma o trastorn, diga-ho com vulguis. Li va afectar moltíssim tot el que va passar i va decidir que mai més ningú li tornaria a prendre el pèl ni el deixaria com un mentider. Al voltant dels anys noranta vaig aparèixer jo. Els pares eren feliços, ho desitjaven des de feia ja molt temps, i per fi tenien una nena a les seves mans. Cada any que passava els pares eren més feliços. Al cap d'un temps van néixer els meus germans, dos nens entremaliats. Jo ja em feia gran i començava a arribar a casa tard, a sortir amb els meus amics sovint i a tantejar amb les drogues. El pare s'en va adonar i li va venir a la ment directament la història d'en Marc. No volia que li passés el mateix i no se li va ocórrer res més que segrestarem. No ho entenia. No té res a veure i no sé perquè ho va fer, perquè va haver d'abusar de mi o per què em va fer totes aquelles marranades. Ja sabia més sobre el que li podiea haver passat pel cap al pare com per segrestarme, ja en tenia bastant. Ara només volia centrarme en la meva família que em necessitava més que mai i vam oblidar-ho tot. Al cap de molt temps, però vam aconseguir oblidar-ho.