Explora el wiki

ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona tarda i benviguts al telenotícies vespre. Avui entrevistarem al Lluís, el coprotagonista del llibre El diari de la Neus. A continuació, descobrirem la seva vida després del fatal accident. Endavant Irene. -Irene: Bona nit Lluís, un plaer tenir-te entre nosaltres aquesta nit. -Marc: Bona nit, el plaer és meu. -Irene: Bé, comencem, com vas reaccionar al ser conscient del que t’havia passat? -Marc: Doncs bé, crec que aquest va ser el moment més dur de tots, sentia impotència davant de tot el que m’envoltava, no volia parlar amb ningú, només quedar-me sol en un racó com un nen petit i plorar desconsoladament. -Irene: Com vas aconseguir sortir de la que en podríem dir depressió a petita escala? -Marc: Els meus amics i la meva família sobretot, ells han sigut claus per a la meva recuperació, em donaven forces cada dia, em feien mirar endavant sigués el dia que sigués, em trobés més bé o més malament. -Irene: I doncs com ha estat la teva reincorporació a l’institut? -Marc: Bé, al principi va ser un cop molt dur, al veure que no podia jugar a bàsquet mentre tots els altres nens si, però amb els mesos ho he anat acceptant i superant, com he dit anteriorment tot gràcies als meus companys i familiars. -Irene: I sí, això està clar, no sé que faríem sense els amics i sobretot sense la família. A més, m’han arribat veus de que els teus amics et venien a veure a l’hospital, et portaven tots els apunts i et feien distreure encara que només sigués una horeta. -Marc: Doncs sí, cada dia em venien a veure des de que sortien de l’escola fins que havien de tornar a casa, moltes vegades no els era fàcil, ja que vivim a 30 minuts de l’hospital, i no tots disposaven de mitjans per venir-me a veure, però tot i això cada dia feien tot el possible per estar una estona amb mi per petita que fos. -Irene: I els teus pares, han sigut claus també en la teva recuperació? -Marc : Doncs sí, la veritat és que sí, encara que ells ho veien tot des d’un punt de vista diferent. I la seva preocupació no era la mateixa que la dels meus amics, sincerament crec que ha sigut tan difícil per ells com per a mi. No em descuido de la meva germana petita, també una persona clau per a la meva recuperació, ella era i és la que em feia riure cada dia, per petit que sigués el somriure, i això per a mi va ser i és una de les coses més importants. -Irene: Tots sabem que encara és massa aviat per a fer pronòstics, però nosaltres sabem que ets un noi amb moltíssima força de voluntat, i que faràs el possible per tenir una vida al màxim normal possible, així que des de TV Manyanet et donem tots els ànims perquè el dia a dia et sigui més fàcil i puguis ser més independent. Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista Lluís i així conscienciar una miqueta més als joves, que pensen que els accidents d’aquest tipus mai arriben, per moltes imprudències que facin. -Marc: Oh i tant! jo sincerament mai m’hagués pogut imaginar tot el que m’ha passat i mireu-me ara… però bé, amb força de voluntat tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!