Explora el wiki

Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.