Explora el wiki

La noia del descapotable Desprès del viatge en autocar des de Venècia, entre en Robert i jo no hi fluïa cap mena de paraula ni gest,que em fes pensar que tot anava bé. Va ser un llarg camí fins a Sitges. En arribar, les portes de l’autocar es van obrir i una mà em va ajudar a baixar les escales. Era en Jimmy! Havia tornat a buscar-me. -Bon dia nena. -Jimmy! No havies marxat a Sarrià per anar a Amsterdam? -Sí, però en arribar a casa de ma mare, vaig parar-me a pensar que què hi faria a Amsterdam sense tu? -Oh quin detall!- vaig dir. - He anat a casa teva a parlar amb el teu pare, però un cop allà he vist que tenien molt enrenou i he decidit que hi aniria més tard, fins que estiguessin més tranquils. -Jimmy, perquè has anat a casa? -Vull demanar-li als teus pares un favor, maca. - Quin favor es aquest,si es pot saber? -”Sorprise”- va dir ell amb entonació anglesa. No sabia quina entremaliadura estaria planejant en Jimmy ara, però amb totes les que ha dut a terme no m’estranyaria que hi sortíssim malparats. -Andrius! Vols que et convidi a un gelat? -Andrius?.-vaig preguntar-li estranyada. -Així es com et diré d’ara en endavant! Mola, és divertit. -D’acord Jonàs.- amb una ganyota. Un cop a la botiga xixonenca, en Jimmy va comprar-me el gelat més gran que tenien. Quin bon amic tenia al cantó. -Et sembla que hi anem ara, a parlar-hi amb la Neus i l’Enric?- em digué impacient. -Això està fet! Una carrera? -D’acord! Però amb la condició que qui perdi li deu un petó a l’altre i no a la galta! Això m’havia fet pensar mentre corríem. Potser li agradava a en Jimmy? El meu millor amic des que hi era a l’Inter? Per què no m’ho havia dit abans? I just ara que en Robert i jo estem tan malament i distants?