Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg montserratga ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus carta a sobre Antígona, Creont a l'obra Antígona de l'autor Salvador Espriu, realitzada per LaRosaNegra del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.


Hem escrit dues cartes adreçades a dos personatges diferents: a Creont i a Antígona. En cada cas, hi ha un emissor diferent que correspon a un altre personatges inventat.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Ciutat de Tebes 19 de març.

Sa Majestat Creont,

El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement.

Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc.

Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes.

Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba.


Cordialment, Times.

_________________________________________________________________________________


20 d'abril, Tebes.

Estimada Antígona,

Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació.

Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos.

Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”.

Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts.

Gràcies.

La Paraula del Poble.





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.