Explora el wiki

Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que no ens veiem,ni tampoc tenim noticies teves, desitjo que estiguis bé. M’agradaria escriure’t per explicar-te com van els preparatius de la tornada de Tirant, però el que t’ explicaré no es molt agradable. Fa uns dies quan passejava pel riu, amb la companyia de Escariano i el rei de Sicília, a Tirant li va agafar un mal molt fort, no podia caminar, van trucar a uns metges però no varen poder fer res. Fins hi tot varen trucar els metges de l’Emperador però no varen arribar a temps per intentar fer quelcom per a la seva vida, ha mort intentant arribar els braços de Carmesina, només ha tingut temps de fer el testament i una carta per ella, que com molt bé ja saps era la seva devoció. No et pots imaginar l’angustia que tinc al donar-te aquesta noticia, però algú ho tenia que fer. El teu tiet va ser una gran persona i un home molt valent i hem tingut la gran sort de compartir part de la seva vida. Mai oblidaré que gràcies a ell amb vaig casar amb l’Estefania i se que tu també tens molt bons records. Com t’he comentat ha escrit un testament en el que demana que es porti el seu cos a Bretanya, i també a ordenat la distribució dels seus béns, part dels quals són per tu, pero el més important respecte a la teva persona, es que t’ha nombrat el seu successor. T’ho mereixes ets un bon home i sempre has estat al seu costat. Com sempre acostuma a passar les males noticies no arriben mai soles, com molt bé saps per un pare el pitjor mal que existeix es veure patir els seus fills i l’emperador no va suportar el dolor de Carmesina i va morir, i el poc temps també ho va ver Carmesina, per desgràcia els dos han mort de dolor. Quines circumstàncies més increïbles ens depara la vida?, tant esforç per a ser digne d’ella, tant recel en mantenir les formes, i al final no han pogut gaudir del seu amor, almenys a la terra. He sigut testimoni d’aquest amor des del primer moment, recordo amb enyorança aquell primer moment, Tirant es va enamorar a primera vista i recordo quan li vaig donar aquella primera abraçada en nom de Carmesina, mai l’havia vist tant feliç. Bé, ja he complert la meva obligació d’explicar-te tot el que a succeït , desitjo que com a successor de Tirant facis honra a la seva memòria, realitzis una sepultura digne i compleixis amb les seves últimes voluntats. Imagino que ara tindràs molt de treball i obligacions, et desitjo de tot cor molta sort en les teves noves obligacions, i evidentment conta amb mi per el que necessitis. Algun dia quan tot això hagi passat, tenim que trobar el moment per reunir-nos per a recordar totes les aventures viscudes amb Tirant, recordo amb enyorança quan li vares salvar la vida donant-li el teu cavall en la guerra contra els turcs, i tantes altres històries i anècdotes que tenim per explicar, be ja trobarem el moment. Estem en contacte i espero tenir noticies teves ben aviat. Una Salutació El teu amic, Diafebus.