Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, realitzada per Una mà literària del centre ses cervello durant el curs 2011-12.


Aquesta activitat consisteix en llegir un fragment d'una obra literària, prèviament escollida; i fer una versió diferent del fragment. En el nostre cas, hem agafat les cinc primeres escenes del cafè de la Marina i hem fet una versió més moderna.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

ESCENA I

En una taula propera al mostrador Rafael, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno juguen a cartes. Cares serioses i, de tant en tant, crits eufòrics del guanyador de la partida. Darrere la barra el propietari del cafè, Libori, neteja uns gots mentre xerra amb Salvadora:

SALVADORA: Què, no teniu res més interessant a fer? No hauríeu d’estar a la botiga? Em pensava que fins les vuit no plegàveu, així què hi féu aquí?(a Gallaret, Antonet i Moreno)I, a tu (a Baldiri) no et fa vergonya, sortir de la fàbrica i córrer al bar a jugar a cartes?

BALDIRI: (ofès) Per tu és molt fàcil, com que no et passes tot el dia treballant per quatre duros, oi que no?

SALVADORA: (mira al carrer i diu a Gallaret, Antonet, Moreno, Rafael, però sense mirar-los) Els joves cada dia esteu més mandrosos.

(Entra Rufí, amb la mateixa cara de tristor i decepció que duia des que s’havia quedat a l’atur.)

SALVADORA: Amb el dia tan magnífic que fa avui hauríeu de ser al carrer fent alguna cosa de profit. Fent esport, o quedant amb els amics per xerrar a l’ombra d’un arbre. I no gastant-vos els diners en alcohol i apostant al pòquer. Hauríeu de gaudir d’un dia d’estiu tant assolellat i temperat.

RUFÍ: Sí, home amb la calor que fa a fora. Libori posa’m una cervesa, sisplau.

(Libori assentí amb el cap i li preparà una cervesa)

LIBORI: (li dóna la cervesa)Aquí ho tens. I tu (a Salvadora) deixa que facin el que vulguin. Tampoc no aconseguiràs res enfadant-hi.

SALVADORA: Sí, és clar. A tu ja et va bé. Com que es passen el matí bevent en el teu bar. Per a tu és un gran negoci.

LIBORI: Ei, que tampoc no guanyo tant! Que no hi ha dia que no trenquin alguna cosa i la majoria del que prenen m’ho deixen a deure. Com ahir, oi? (mira a Rufí per fer-li veure que parlava amb ell) No recordes que tampoc vas pagar-me?

(Rufí s’encongeix d’espatlles amb indiferència.)

LIBORI: Però, quina barra! Quina barra que tens! Quan penses pagar-me?

RUFÍ: (es torna a encongir d’espatlles) Quan trobi feina, suposo.

(Libori torna al mostrador remugant.)

BALDIRI: Libori, porta’m un vermut que acabo de guanyar la partida.

RAFAEL: I jo plego.

BALDIRI: Ei, ei! Es pot saber a on vas?

RAFAEL: Vaig a la fàbrica que m’he oblidat la bossa i he d’arribar abans no pleguin els últims torns que sinó no podré entrar. Escolta Libori, tens idea d’on és la teva filla? En tot el dia no la he vista.

LIBORI: No, no ho sé. Deu voltar pel barri, com sempre. Sempre va d’aquí cap allà, sense parar a enlloc ni dir-me res. I mira que li he dit cops que necessito un cop de mà amb la cafeteria però ella res, com si sentís ploure.

RAFAEL: D’acord, para de remugar. Si la veus, pots dir-li que he anat a la fàbrica i que ara torno?

(Libori afirma amb el cap, enfadat.)

ESCENA II

(Baldivi, Gallaret, Antonet, Moreno, Libori parlen del Bernat i la Caterina.)

BALDIRI: És massa bona noia per ell, no la mereix.

MORENO: No hauria d’ haver començat a sortir amb aquesta mala peça! On s’és vist! Una noia tan ben plantada, tan educada amb un noi del carrer com ell.

LIBIRI: Bé, si ella l’estima no deu pel que té (que no és gran cosa), sinó per com era... Crec jo

GALLARET I ANTONET: Doncs nosaltres pensem que fan molt bona parella, i tant que sí.

MORENO: Apa, apa! No digueu ximpleries.

(Mentrestant, en una altre habitació, sent la conversa. Però no vol escoltar-ho. Tant li era el que ells pensessin, o inclús el que ella mateixa pensés, l’amor que sent per ell és molt gran. Sense adonar-se, agafa un tros de roba i comença a cosir-lo.)

CATERINA: I si ell...no m’estima? No puc parar de sentir tot això que sento ara. Tot el que diguin no m’importa, m’importa ell i no hi és... Que desgraciada em sento en aquests moments! Bojament enamorada d’un home que ha marxat de la meva vida.

ESCENA III

(S’obre la porta i sona una campaneta que avisa als cambrers de que entra algú. Moreno és l’únic que s’adona de que entren les noies, deixa les cartes i exclama)

MORENO: Mira-les, hola noies!

ROSA: Hola nois! Què tal? (Mirant amb curiositat)

ANTONIET: Apa! És veritat, què hi feu aquí noies?

MARIA: Res, venim a veure-us nois! I vosaltres, què tal?

BALDIRI: Bé, aquí! No ens veieu jugant al pòquer?

GRACIETA: Sí (riu) és clar que us veiem.

MORENO: Voleu jugar?

ROSA: D’acord, ens hi apuntem! Però només una estona, eh!

MARIA: No, jo no vull jugar!

MARIA: Perquè no estic d’humor.

GRACIETA: Au, va Maria, apunta’t que és molt divertit, i per una partida no et moriràs pas.

MARIA: Està bé (diu de mala gana), quan acabeu aquesta ronda ens apuntem. (Rosa i Gracieta afirmen amb el cap.)

ANTONIET: No dona, no fa falta que us espereu! Nosaltres parem de jugar i així podeu començar a jugar vosaltres!

ROSA: De debò? Moltes gràcies. Bé i, on seiem?

BALDIRI: Oh, és cert. Un segon... (Agafa tres cadires de la taula del costat.)

MORENO: Va, reparteixo les cartes.

(Moreno es disposa a agafar les cartes però Baldiri les agafa abans i comença a fer-se el fatxenda.)

MORENO: Va Baldiri reparteix les cartes ja!

BALDIRI: Que si home, ja vaig. No t’ho prenguis així. (Reparteix les cartes).

MORENO: (Comença la partida. Moreno mira amb un somriure maliciós a la Rosa) Que Rosa, com va?

ROSA: Doncs bé, com sempre, per què?

MORENO: No res. Bé, com sabràs ben aviat hauràs de dormir al terra.

ROSA: Què? Però què dius tu ara? (Una mica indignada però prenent-s’ho amb broma)

MORENO: (riu) Ja saps que Salvadora ha perdut els seus diners.

ROSA: Sí, i què?

MORENO: Sense diners, on penses dormir? (Fa una pausa per descartar cartes i continua) No tindreu diners per pagar la casa!

ROSA: Quines ximpleries que dius! No et preocupis per això home! (Amb cara d’haver entès la broma. Segueixen jugant).

ESCENA IV

ROSA: Ei, Moreno, què fas? Un solitari?

MORENO: No, faig uns trucs de cartes.

ROSA: Com ho fas això de les cartes?

MORENO: Cal tenir una mà molt àgil i molts anys de pràctica.

ROSA Segur que és més fàcil del que sembla.

MORENO: També sé fer altres coses amb les cartes.

ROSA: (encuriosida) Com ara què?

MORENO: Puc llegir-te el futur. Mira...

ROSA: No, a mi no. No m’agraden aquestes coses.

MORENO: Doncs et diré el futur del teu fill.

ROSA: (Reflexiona, poc convençuda) No ho sé.

MORENO: Sí dona, sí. Les cartes diuen la veritat, mira diuen que...(comença a riure)

ROSA: Què diuen? Serà molt intel·ligent, oi?

MORENO: Diuen que serà un borratxo i beurà més que jo! (continua rient)

ROSA: Ets un imbecil (comença a plorar)

LES DONES: Però com li pots dir això, saben que es casa demà!

MORENO: Jo no he sigut, ho han dit les cartes (continua rient, sense poder ocultar-ho).

LES DONES: Fot el camp d’aquí tros de burro!

MORENO: Jo no en tinc la culpa, adéu Rufí (mentre marxa, el Rufí no el sent perquè està dormint)

LES DONES: Tranquil·la Rosa no facis cas d’aquest.

RUFINA: (entra per la porta) Hola com va tot?

ESCENA V

RUFINA: (entra enfadada) on està el meu marit?

LIBORI: aquí el tens. Però no el despertis, ha begut massa.

(Rufina sacseja a Rufí)

RUFÍ: Què? Què passa?

RUFINA: Què passa? (comença a parlar amb to irònic i a poc a poc es va indignant cada cop més amb el seu marit) Quina barra que tens! Porto tot el dia treballant i tu, no només no t’has molestat en buscar feina, sinó que a més et dediques a gastar-te els diners que jo guanyo. I encara preguntes què passa?

RUFÍ: No trobo feina, Rufina. Estic a l’atur des de fa més d’un any. No creus que tinc dret a una mica de diversió? No puc estar tot el dia sense fer res!

RUFINA: El meu cap t’ha ofert una feina a la fàbrica. No podries, com a mínim provar-ho. Ja sé que no és gran cosa, que són moltes hores i pocs diners. Però estic cansada de les teves excuses.

RUFÍ: Ei, espera un moment jo...

RUFINA: Ni un moment ni dos. Estic cansada d’escoltar aquestes històries. Que si et fa mal l’esquena, que si és molt difícil, que si no t’agrada... Ets un gandul, Rufí.

LIBORI: Sisplau, podríeu sortir a fora a discutir, he de tancar el bar.

RUFINA: D’acord (esbufega intentant calmar-se) sortim al carrer.

RUFÍ: Jo no vull anar enlloc, no m’agrada que sempre m’estiguis criticant.

LIBORI: Au, va, Rufí. Avui has begut massa, no penses amb claredat. Vés cap a casa i dorm. Demà serà un altre dia.

(Rufina l’arrossega al carrer de mala gana. Libori es queda a veure com marxen i llavors tanca el bar i se’n va a casa.) (Entra Caterina per la porta del darrere.)




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_El_cafè_de_la_Marina_de_l%27autor_Josep_Mª_de_Segarra,_pels_Una_mà_literària&oldid=10600»