Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Empar Montoro ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus entrevista sobre Plaerdemavida a l'obra Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, realitzada per Gàrgaraf del centre Abastos durant el curs 2015-16.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA


Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua. Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia. Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps:

Entrevistador: Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?

Plaerdemavida: Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues.

Entrevistador: Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?

Plaerdemavida: Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però, no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com esclava i va decidir tenir cura de mi.

Entrevistador: Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?

Plaerdemavida: Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me. Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina. A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits. Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava, era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara.

Entrevistador: Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?

Plaerdemavida: Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven.


Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.




Altres activitats sobre la mateixa obra

... més resultats


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_Gàrgaraf&oldid=20511»