Explora el wiki

CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan estiguis llegint aquesta carta, jo ja no seré amb vosaltres. L’hauràs trobat a la meva antiga aula de classe on jo treballava. Sóc en Patrice, el teu pare. T’escric aquesta carta, més que res, per ajudar-te en les difícils situacions en què et deus trobar ara mateix. Massa patiments per ta mare i els petitons. Des d’aquí, et vull comunicar que en aquests moments tu has de ser el cap de família, cuidar i vigilar els nostres. I no et preocupis pel futur; passi el que passi, mentre estiguis unida amb la teva família, tot sortirà bé. En aquests moments em trobo a l’escola i acabo de sentir unes fortes explosions al carrer. Tinc por. Potser són caçadors d’elefants, però acabo de veure que són els militars. Abans que vinguin a buscar-me, et vull donar uns consells de vida. Ja saps que la vida al Congo és molt dura, probablement ara us portaran a un camp de refugiats. Allà les coses no seran igual, hauràs d’anar a buscar el menjar, a rentar la roba a un lloc específic i també hi haurà una persona que intentarà fer-vos la vida molt difícil: aquesta persona es diu Kayembe. Aquest home és el líder militar de les persones que estan explotant les nostres terres. Per intentar sobreviure en les millors condicions possibles, hauràs de trobar un feina estable, et recomano treballar amb els serveis mèdics del camp. Allà hi ha una senyora canadenca que va venir a la meva classe a fer una xerrada. És molt bona i et pot ajudar. Bé Sylvie, m’acomiado de tu ja que els militars estan a punt d’arribar a l’aula de classe on estic en aquests moments. Recorda, cuida de la família i compte amb l’Olivier, no deixis que es descarrili cap a l’exèrcit del Kayembe. No dic adéu perquè tinc l’esperança de tornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.