Activitat de tipus entrevista sobre Quico Sabaté a l'obra Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, realitzada per Els corbs del centre ies Sant Quirze durant el curs 2011-12.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

ENTREVISTA

QUICO SABATÉ 1. Qui ets? Sóc un guerriller antifranquista “un maqui”. La policia em persegueix perquè no estan d’acord amb les meves idees i la veritat és que he fet alguns robatoris, crims, però tot per ajudar als meus. 2. Amb qui fas aquesta feina? Amb uns amics meus i companys que són maquis igual que jo i que conec des de fa molt. Alguns dels meus companys no m’acompanyen en el viatge sinó que es queden en alguns llocs on a vegades ens serveix d’ajuda aturar o refugiar-nos per si algú ens està seguint. Un dels meus millors amics està a França i cuida de la meva dona i filla que malauradament nomé puc veure quan faig els meus viatges a allà. 3. Què és el que et va inspirar a començar a fer de maqui, a revelar-te contra el franquisme? Al 36 al començar la guerra tot va canviar a casa, Hospitalet no era un lloc segur bombardejos constants, assassinats, saquejos, etc. Vivíem tots amb por per culpa de la repressió militar, va ser llavors quan amb els meus germans Josep i Manel vam decidir intentar lluitar contra aquesta injustícia i fer el mateix que ells però tot per poder tornar a la normalitat, és a dir, que tot tornés a ser com abans de la guerra que ells van guanyar al 39. 4. Com va ser el vostre començament com a resistents del règim? Vam començar a fer petits atacs fins a fer gran com aquests dels últims anys que vam fer en un Banc i l’alliberament dels presos de la presó Model, cosa que ens va fer donar a conèixer entre tots aquells que també estaven en contra del règim franquista. 5. Ens has parlat de que tot va començar quan va començar la guerra, però que n’era de la teva vida abans de la guerra, la teva infància? Doncs era tot molt més senzill la veritat, vivia a Hospitalet amb els meus pares i jo era feliç, jugava amb els amics a xapes, fèiem curses, etc i tot per a nosaltres era magnífic per alguns cops quan estàvem per casa vèiem la cara de preocupació de la mare o del pare, però llavors no enteníem res, érem innocents. 6. I la teva adolescència? Quan em vaig fer més gran van començar els problemes, vam perdre l’adolescència eren tot problemes l’únic que em va fer feliç va ser conèixer a la meva dona Leonor. 7. Com ha sigut la vida durant aquests anys? Fugides és l’única paraula que trobo per definir-la, fugides i por, però mai diré que repetiment tot ho faig perquè els meus fills i els vostres puguin algun dia viure millor que no pas els seus pares. 8. On t’amagues en les teves fugides? Tenim molt refugis repartits per Catalunya i França, últimament han caigut molts com la lleteria que era on normalment anàvem i on trobàvem gent que ens tractava de meravella i teníem molta confiança amb ells però ara a la presó no ens poden servir d’ajuda, ens agradaria poder-los ajudar per tot el que han fet per nosaltres.

9. Per acabar, ens podries donar un consell sobre que hem de fer en casos de guerra i postguerra? El que sempre dic, és que sempre mantingueu fermes les vostres idees i que mai ningú per molt que ús amenaci l’heu de deixar que ús convenci per fer canviar d’idees, seguiu lluitant pel que voleu i no pel que volen els altres.