Explora el wiki

Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat molt de temps des del dia que va canviar tot. Com deus recordar era un divendres al vespre, després de la festa. Els dos anàvem borratxos i vam dir coses que potser no hauríem d’haver dit. Encara que no t’ho creguis, jo t’estimava, i tu et vas intentar aprofitar de mi. Potser no eres conscient del que feies però em vas fer sentir com si no valgués res. En arribar a casa jo estava destrossada, no entenia massa res. Llavors vaig rebre un missatge teu, aquell missatge, poc esperat aquella nit. Confosa, no vaig saber reaccionar. Em vas pressionar i vaig acabar cedint. Ara tot això ja no importa, ja és passat, però un passat que ha estat el principi de tots els meus problemes. Potser a tu t’és indiferent. Estic quasi segura. Per què vas fer-ho? Per què la vas penjar? Et senties superior, volies ser més popular, per motiu de venjança o només volies riure una estona? Doncs ho has aconseguit. Has aconseguit que em cansi, que em senti humiliada, que vulgui acabar ja amb la meva vida… Potser penses que només t’escric perquè et disculpis, però les disculpes, ara, no em serveixen de res. Possiblement va ser culpa meva, no per passar-te la foto, tots cometem errors, sinó pel simple fet d’haver acceptat sortir amb tu. Vols que em senti així? Et penses que te’n sortiràs amb la teva? Perfecte, aquí em demostres el que senties per mi. Doncs saps què? No tinc res més a dir-te. El que facis a partir d’ara és cosa teva. Si vols tornar a fer-ho, amb mi o alguna altra, prova-ho, però tot serà diferent. Segueix jugant a aquest joc, que a la pròxima guanyaré jo. Tranquil, això no quedarà així. Fiona