Explora el wiki

Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré la història de la meva vida: Jo era un joglaret d'11 anys que feia de pigall a la colla d'en Cec de Cabrera, formada també per l'Escarnidor d'Ocells, el Cavaller Salvatge i la joglaressa Matilde (la soldadera) que em feia de dida. Vaig créixer sense saber qui eren els meus pares. No sabia quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. Un dia, l'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no en sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde). Jo vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que era un bruixot que vivia bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi. Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera. Al monestir de Sant Fruitós, vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir. En la meva estada al monestir vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món. Més endavant, se'm va desvelar la incògnita de la meva identitat: Jo era fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill. I, aquesta és la història de la meva vida ben resumida, la qual encara no ha acabat. Esdevindré un gran trobador perquè grans versos i cançons m'agrada fer. Vull lluitar per al nostre rei, en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.