Activitat de tipus carta a sobre Adrià Burgues a l'obra Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, realitzada per Juvenils del centre Dr Puigvert durant el curs 2011-12.

Hola viquilletrers, per fer aquesta activitat hem triat la d'escriure una carta al protaginista de l'obra, en aquest cas l'Adrià Burgués. Espero que us agradi.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Hola Adrià,

T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort.

Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill.

Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix.

Fins aviat, Adrià.