Explora el wiki

Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.