Explora el wiki

Estimada família. Soc el pare, possiblement ja estiga mort o quasi, depèn de el que tardeu en rebre aquesta carta. Demà és el dia en el que he d’anar a un cementeri on totes les persones que van no tornen, o no torne a saber res d’elles. Cada dia en que passa no puc evitar el vostre record, no puc evitar deixar caure una llàgrima per la meua cara ja descomposta pel dolor de la vostra falta i per la sofrida existència de estar en aquest lloc on no hi ha llei per als presos i on soles existeix una dictadura de l’extrema dreta, soles tinc ganes de viure per vore, els pocs minuts que em deixen, els vostre rostre tant el teu, Caterina, com el del meu xiquet Miquel però, si no crec mal aquestes seran les últimes paraules que podré compartir en vosaltres. Jo se que no he sigut tot lo bo que podria haver sigut , des de el primer dia que Miquel i tu vareu anar a l’església em vaig assabentar de que ell creia en Déu, no li vaig donar molta importància ja que era per la voluntat de Miquel i per que no m’enfadara m’ho vas ocultar. No deuries haver-ho fet, encara que jo fóra ateu respectava la seua ideologia per l’església, a mes que es el nostre únic fill i ho respecte. En aquest maleït infern e tingut temps per a pensar i fins i tot he demanat a Déu que acabara en aquest malson tot i que jo no creia en ell però, sols em quedava aquesta opció i pareix que no ha tingut resultat, possiblement per els meus anys de pecat i de mals pensaments contra l’església. Cada nit somie que torne a casa, que estic amb vosaltres i que podem viure de la mateixa manera que abans. T’’escric aquesta carta, Caterina, per a que sabies que encara què vaja a morir et vull igual que el primer dia, que aquest temps junt a tu ha sigut el més bonic, i que el millor record és haver tingut a Miquel, al qual també trobe molt a faltar. Com a últim favor, us demane, que als jovents, persones grans, dónes, xiquets, tots aquest que encara creguen en la nostra estimada república, digueu-los que seguisquen lluitant, que poc a poc ho aconseguirem, ells sabran què no és soles una manera de pensar o una política, també és un sentiment. Atentament...........