Explora el wiki

Hola bon dia! Som un grup de joves adolescents que em volgut posar-nos en contacte amb vosté. 　 Volem escriure aquesta carta perquè ens ha paregut la seua història molt interessant. -Sabem que és una persona comuna, que vostè podria haver passat desapercebuda, com una més en la seu ciutat de Sokal, si el seu coratge, la bondat i el sentit comú no hagueren estat servint quinze jueus dels trenta que van aconseguir escapar dels camps nazis morts en una població on van arribar a viure més de sis mil. També sabem que es va casar amb un home ucraïnès, pare dels seus dos fills. A principis dels anys trenta del segle XX decideix traslladar-se a Alemanya en un esforç per prosperar. El seu marit es revela com un dèspota egoista incapaç de transmetre amor i afí a les idees nazis que es comencen a estendre. Sabem que les desavinences entre el matrimoni, vosté no deixa a la seua família a un costat fins que aconsegueix els diners suficients per abandonar Alemanya i tornar a la seua pàtria, Polònia. La seua filla Helena, de setze anys, i el seu fill Damian, de divuit, marxen amb vosté. Els seus actes coratjosos rebran el reconeixement que justament mereixen i seran un exemple constant i font d'inspiració per al bé dels seus descendents. Una vegada deixats arrere els anys tristos que van viure a Alemanya, va gaudir una estona de tranquil·litat a la seva casa modesta en Sokal. Una petita casa adossada li va donar la possibilitat de plantar pomeres i tenir cura d'alguns animals per a la sostenibilitat econòmica de la família. La seua filla Helena aconseguí una feina i començà a descobrir l'amor. Damian, noble i treballador es va moure a un poble proper. Armada de valor i amb molt de sentit comú, vosté va aconseguir amagar a la seua casa petita dues famílies de jueus i un desertor jove soldat de l'exèrcit nazi. Amb tot això volíem demanar-li si volia que escriguérem un llibre sobre la seva vida. Ens sembla que tindria molt d'èxit. Esperem la seua resposta. Una abraçada