Explora el wiki

ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI" 1a ESCENA (A les afores de Barcelona, s’hi troba el plató de “Hi ha una cosa que et vull dir”, un programa de premsa rosa. Allà hi van convidats per destapar els més íntims dels seus sectrets. Són horesbaixes de la tarda d’aquell divendres. La Lluciana és a casa preparant-se per aquesta nit i la Norma ja frisa perquè s’obrin les portes del plató) Presentadora: Hola a tots! Una tarda de divendres més amb vosaltres. Avui “Hi ha una cosa que et vull dir” serà un programa especial, diferent, ja que com a protagonistes tenim a dues germanes. Així doncs, sense restar més temps, em plau donar la benvinguda a… Norma, la petita de dues germanes! Un fort aplaudiment siusplau! (s’escolten fortes aclamacions) Norma: Bona tarda Sra. Presentadora. Gràcies per la benvinguda. Presentadora: Molt bona tarda Srta.Salas. Bé, com et trobes? Norma: Doncs com és d’imaginar, bastant nerviosa, massa i tot. Aquest matí m’he despertat força frisosa, amb ganes. Després he fet els examens d’avui a l’escola i bé, ara sembla que m’hagi empassat un cubell de nervis. Presentadora: No passi pena srta., és molt normal. I bé, sense més dilacions, li sembla que prosseguim a veure el vídeo d’entrega del sobre d’invitació a la seva germana? Norma: És clar. Ja estic atacada per saber què haurà respòs. 2a ESCENA (Davant la casa dels Sala) Corresponsal: Hola a tots els telespectadors! Sóc el corresponsal del programa “Hi ha una cosa que et vull dir” i estem aquí per donar-li la invitació del programa a la Lluci, la germana de la Norma. - Tot picant a la porta dels Sala. Lluciana: Obrint la porta- Hola, què volia? Corresponsal: Srta. Salas? Lluciana: Sí, servidora. Corresponsal: Això és per a tu (li entrega la carta) Lluciana: Ah, d’acord gràcies. Adéu. -Tanca la porta, s'asseu, obre la carta i llegeix. (CONTINGUT DE LA CARTA) Estimada Lluciana Salas, Ha estat convidada al plató del nostre programa: “Hi ha una cosa que et vull dir” per solicitació d’una persona anònima. Les nostres millors salutacions des del programa. L’esperem. (La Lluci en reflexiona) Lluciana: No pot ser, ha de ser una broma.-La Lluci surt al carrer per buscar a l’home que li ha donat la carta, l’home restava al mateix lloc. Corresponsal: Suposo que ja has llegit la carta. Lluciana: Això deu ser una broma, no? Quina ocurrència... Corresponsal: És clar que no, ara et portarem al plató per continuar amb la gravació del programa. 3a ESCENA (La Lluci s’arregla i la porten al plató dins un esvelt cotxe) Presentadora: Senyores i senyor, dames i cavallers, em plau donar pas a l’esperada Lluciana Salas! Un magnífic aplaudiment siusplau! Lluciana: Molt bona tarda senyora presentadora. Presentadora: Com si fossis a casa teva! Lluciana: Oh gràcies per l’acollidora benvinguda. Presentadora: Molt bé, doncs prosseguim joveneta. Què penses que fas aquí? Lluciana: Bé, vaja, suposo que alguna persona ha de dir-me alguna cosa important. Presentadora: Doncs sí, no vas desencaminada, no et farem esperar més. Què s'obrin les portes!-diu la presentadora tot fent gestos amb les seves gràcils mans (la Norma apareix sobtadament d'un altre amagatall del plató) Lluciana: Ets la persona que menys m’esperava trobar aquí germaneta- diu ella en un to rialler el qual s’acaba confonent amb una vacil·lació. Norma: Hola germaneta. Doncs sí, sóc jo…i… això és nou per nosaltres, oi Lluci?-fingeix la més petita ruboritzant-se. Presentadora: Lluci, la teva germana s’ha dirigit a nosaltres perquè té intenció de dir-te una cosa molt important. Lluciana: Ostres, i de què es tracta? No estaràs embarassada, oi?-fingeix també amb aquest estirabot. Norma: HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI-agafa aire i diu molt ràpid-estic enamorada de l’Eloi. (No s’escolta ni una ànima, ni tan sols el públic gosa dir-hi res) Lluciana: Què has dit? No t’he entès. Norma: Torna a agafar aire i ho repeteix lentament- Estic enamorada de l’Eloi-aquest cop mira a la seva germana gran a la cara. Sent com un calfred la recorre de dalt a baix. Lluciana: (Molt sorpresa) Què? Com?...Des de quan?... Per què?- gairebé no li surten les paraules i amb prou feines aconsegueix pronunciar aquests monosíl·labs. Norma: Porto enamorada de l’Eloi fa anys i quan em vas dir que tu també ho estaves em vaig posar molt trista perquè...és clar, t’escolliria a tu abans que a mi. Tu ets perfecta, massa, jo no i…(Comença a plorar) (La Lluciana s’altera i comença a posar-se histèrica intentant contenir la ira, plorant enmig d’un sentiment de ràbia i compassió) Presentadora: No t’exaltis Lluci, estem aquí per parlar civilitzadament i ajudar-vos a mantenir una conversa fluïda-a continuació posa cara de pomes agres i pensa “i encara queden més preguntes de l’entrevista” (Instantaniament les dues joves s’enrecorden d’aquella expressió que sempre diu la mare “pagant, St.Pere canta” pensat en aquell impertinent comentari de la presentadora) Lluciana: (Plorant de ràbia) No em puc creure això de ma germana-dirigint-se a l’entrevistadora. Norma: Jo no trio de qui m’enamoro, no en tinc la culpa (Els plors no s’aturen) Lluciana: Què no hi ha més homes en el món? M’has de fer això a mi? De veritat? Norma: Jo no volia fer-te una cosa així, per això no t'ho vaig dir abans, em feia por que em deixessis de parlar. Lluciana: (cridant) I com vols que amb el que m’has dit confiï amb tu a partir d’ara? No respectes res! Presentadora: Siusplau, siusplau, tranquil·litat, hem de prosseguir amb unes qüestions. Lluciana: Sí i què més! Aixó no m’ho esperava de la meva germana… Norma: Doncs és així, i punt! (S’aixeca la Norma enfurismada i es dirigeix amb una mirada terrorífica cap a la Lluci) Presentadora: Ei, Lluci on vas? Hem de seguir amb el programa Lluciana: Això s’ha acabat! O tu o jo! Estic farta de tantes ximpleries!-Agafant la seva germana pel coll. Presentadora: Seguretat! De pressa! Publicitat siusplau, publicitat! Un dia més, un programa més, unes paraules més!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...)

En aquesta activitat continuem mostrant part de la vida d’un dels personatges del llibre, la Norma. Aquesta vegada ho farem en forma d’entrevista, però no una qualsevol, sinó una en que els personatges seran dins d’un programa de televisió “Hi ha una cosa que et vull dir”. Allà continuarem descobrint el que pensen els personatges aquell divendres abans del sobtat i gens esperat fet, el coma de la Lluciana. A més, aquesta activitat la presentem en diferents escenes, com en una narració on el fort desenvolupament del diàleg és a l’escena de l’entrevista. Esperem que la gaudiu!