Explora el wiki

Estimat Foraster, Encara no fa un mes de la meva fugida del petit poble de la meva infantesa i ja trobo a faltar tot allò que m'envoltava quan caminava per les terres cultivades dels pagesos, encara que aleshores també trobava a faltar, i molt, el fruit d'aquestes terres. Ara em trobo a la ciutat del progrés i de l'art noveau, la ciutat que ha tingut entre les seves mans grans pensadors que, com nosaltres, han estat incompresos com ho vam ser nosaltres en el maleït poble que ens va tenir empresonats. Estic ampliant el meu coneixement a partir del fons que resta adormit a les grans biblioteques d'aquest paradigma del pensament humà. Darrere dels grans murs de París es pot trobar tot allò que es vol, tant si el que es desitja és el reforçament de les idees revolucionàries com si es vol mantenir la corona a sobre el cap. Però aquí desitjaria també tenir la companyia de tots aquells que he deixat en els camps morts del lloc on vaig néixer, atrapats en un inoblidable gorg d'aigua estancada. Tinc por, tinc por de retornar a la utopia de la ignorància de tots aquells que no van marxar quan tocava i no han tingut la sort de rebre el miracle que havia de portar l'aigua del gorg cap a les grans grans extensions de terra dels terratinents, dels meus veïns, dels meus pares i de tota aquella societat rural i tradicionalista. I també m'aturmenta de pensar en el retrobament amb tots aquells que em van retenir en una gàbia que no em pertanyia. Jo vull viure, ser lliure, veure món, aconseguir tot allò que he somiat durant tant de temps! Tinc un viatge preparat a la terra de l'art antic, on es poden veure tots aquells grans artistes que ens van deixar el seu llegat en forma de pintures i escultures. I em pregunto si voldries acompanyar-me a fer aquesta travessia cap a la passional Itàlia. Seria una bona manera de retrobar-me amb un vell amic, un amic en el qual puc confiar i amb el qual sé que puc anar a allà on vulgui. També voldria convidar el mestre Vergés. Sé que no ens va ajudar massa a despertar les consciències del poble del seu somni innocent, però pot aportar emoció tenir un company més amb qui debatre. Fins aviat, Cecília Rue Norvins, 22 París