Explora el wiki

Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’un poblet del Vallès que ens hem llegit el llibre ''Jo, el desconegu''t . Sí, aquell llibre on apareix vostè i la vida de dos joves gira al voltant de la seva complicada història. Ens ha interessat molt i ens agradaria dir-li tot allò que hem sentit dins nostre llegint-lo. Vostè ha estat un dels personatges que més ens ha marcat, pels seus sincers sentiments i la seva vida angoixant. La impotència de voler seguir endavant, sense preocupacions però, sabent que hi ha alguna cosa enmig que fa patir, és una sensació que nosaltres no hem viscut, però llegint la seva història ens podem imaginar. La nostra primera impressió sobre vostè, al començament del llibre, va ser la d’un home egoista, d’una persona que no volia saber res de ningú i que no li importava res del que li podia passar. També vam pensar que podia estar una mica tocat del bolet ja que sempre parlava d’en Frederic i la gent no sabia qui era aquest senyor. Semblava que tingués visions! Al llarg de la lectura, hem anat descobrint com era interiorment, gràcies als joves que l’han cuidat i l’han arribat a estimar, com és el cas de l’Arnau. Hem vist que és un home esquerp, que no confia amb gaire gent, només amb aquelles persones que el fan sentir especial. Hem descobert que és un home lluitador, que intenta refer el seu passat, amb els seus éssers estimats, per molt que costi. Veiem que té un gran cor. Sabem que tot el que va passar al Frederic l’ha arribat a afectar molt i nosaltres no voldríem pas fer-lo sentir malament recordant-li el tema, sinó que voldríem donar-li ànims. El que li volem expressar és que segueixi endavant, afrontant tots els obstacles que pugi trobar. Gràcies a vostè hem pres consciència de la malaltia de l’alzheimer , de quines conseqüències pot tenir i també hem après aspectes de la nostra història que desconeixíem, com per exemple tota la lluita dels maquis. És per això que li volem donar les gràcies. Esperem que es trobi molt bé allà a dalt i que segueixi pensant amb l’Arnau i l’Olga, que van ser ells qui el van ajudar a seguint endavant i a poder descansar en pau ara que ja sap la veritat sobre el seu germà. PD: Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!