Explora el wiki

Estimat Polinices, Avui hem pensat molt en tu. Estem molt preocupades pel teu pròxim enfrontament a vida i mort amb el teu germà Etèocles. Pensem que aquesta situació per a Tebes no serà favorable, ja que es podria evitar. Tu i el teu germà Polinices hauríeu d’acabar amb la disputa que teniu des de fa tants anys. Sou germans, hauríeu de recolzar-vos l’un en l’altre: ser rei els dos; hauríeu d’apreciar més la pau que el vostre pare va deixar sobre aquesta ciutat. Pensa que les teves dues germanes, Ismene i Antígona, estan patint molt, i no s’ho mereixen. Antígona sempre ha dit que entre vosaltres, els germans, hi ha hagut molta rivalitat, però per honor al vostre pare hauríeu de regnar conjuntament (un any un, i un any, l’altre). No poseu la ciutat de Tebes en lluita, separada per dos germans que només es barallen per ambició. No ho feu, Polinices. Ara bé, si finalment la guerra s’inicia, volem que sàpigues que estem amb tu, que t’ajudarem en tot el que podem. Cordialment, Astimedusa i Eurídice