Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Ramonperis ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, realitzada per Els Cerimoniosos del centre El Quint durant el curs 2012-13.


Diàleg entre Pierrina i Gortxa

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

LA FAMÍLIA DEL VURDALAK

En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys.

Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, però va aprofitar un moment de silenci i va prendre la paraula.

URFÉ: Les seues histories, sens dubte són sorprenents, però al meu parer els falta quelcom essencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust.

L’any 1759 jo estava enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomàtica prop de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida.

El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa.

DUQUESSA: (amb veu d’emoció) D’Urfé, comet vostè una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li besa la mà).

URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trobar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà

PIERRE: Passe, passe, foraster; no es moleste per la nostra tristesa, quan sàpiga la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que l’esperàrem durant deu dies, i si no haguera tornat al desè, fera dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no el deixàrem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber al cor.

URFÉ: Després de parlar amb Pierre, vaig vore la seva germana Sdenka, i en aquell mateix moment em vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va aparèixer el Gortxa per uns dels camins del bosc.

GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per al foraster i el pare.

GORTXA: (amb veu d’insomni) No vull res de benvingudes, me'n vaig a dormir.

PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe.

GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va emportar).

PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir)

GORTXA: (es para en el parc i xupla la sang al xiquet).

PETIT: Pareeeee!!!

PIERRE: (comença a córrer) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, havia mort. Aleshores es posa al seu costat plorant).

GORTXA: (com que l’havia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, també li va xuplar la sang fins matar-lo)

SDENKA: Urfé, saps a on està Pierre i el seu fill?

URFÉ: No, que ha ocorregut?

SDENKA: (amb veu de frustració) Han desaparegut. Això ha sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajuda’m a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta història.

URFÉ: D’acord.

Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va aparèixer el George per la porta principal.

GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir.

GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar).

SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa.

A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka.

URFÉ: Sdenka, et vull molt, però demà al matí he de continuar la meua missió, i no sé quan tornaré.

SDENKA: Jo també et vull molt, i perquè no t’oblides de mi iperquè tornes prompte et done aquest penjoll.

URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte.

Al dia següent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir:

URFÉ: Hola, hi ha algú?

Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres el Gortxa.

URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda)

Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka.

URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta eprquè no l’atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li havia donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: Jo no vull tindre un record de tu, Sdenka, tan horrorós.

FI





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.