Explora el wiki

El dia de Sant Josep era el dia de la súper-híper-mega-mascletà, amb nou-cents quilos de pólvora que prometien rebentar els timpans dels assistents. A les 12 del migdia, a la plaça de l'ajuntament no hi cabia ni una agulla. La gent esperava amb ànsia, també volien que començara ràpid perquè el temps no acompanyava amb la festa del 19 de març. No hi estaven segurs els pirotècnics de posar en marxa l'orgia decibèlica, però finalment, van arriscar-se perquè era l'últim dia. Paral•lelament a les paraules de: 'Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà' el cel es va obrir, els núvols van desapareixer i els sustituia un Sol radiant que pujà les temperatures en un tres i no res. Amb tota la gent que ocupava el balcó i els 37°, una de les falleres de la Cort d'Honor, va començar a sentir-se nerviosa perquè espentaven, cridaven i ella ocupava un espai reduït. Aleshores, li va donar un atac d'ansietat i amb el soroll ningú es vaa donar que aquesta es trobava realment mal.. En el moment del terratrèmol van pujar encara més les temperatures, la fallera no va soportar-ho mes i va caure al terra, morta per un colp de calor. L'alcaldessa i els seus assesors van ocultar-ho..