Explora el wiki

Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta de resposta per dir-te que després d’haver llegit la teva entenc el que et preocupa, i sincerament, crec que no hauries de capficar-te tant i afrontar les coses amb més tranquil·litat . És normal que et preocupis pels teus pensaments, els quals mai t’haguéssis imaginat que sorgirien de tu mateix, però tothom en aquesta vida passa per un moment de desorde moral i emocional, que sol generar el pànic que estàs experimentant. Per aquest motiu el meu consell és que no et mortifiquis a tu mateix donant-li massa atenció als teus pensaments i fes realment el que sentis que de veritat vols, perquè no sempre el què vols és el que és correcte, però abans de prendre decissions sospesa els dos bàndols, i estigues segur del que escolliràs. Sense més preàmbuls, t’envio des d’aquí tota la meva sort, espero que acabis escollint el correcte, i sobretot que t’en surtis d’aquesta situació sense penedir-t’en. Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert