Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Rita Ayala ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Rita Ayala en l'edició de Viquilletra 2015-16

Activitat de tipus vida oculta de sobre Lluciana a l'obra Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, realitzada per Iogurt de Maduixes del centre Molins Manyanet durant el curs 2015-16.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Lluciana es situa abans dels fets narrats en el llibre.

Per a la segona activitat de la Viquilletra, el nostre grup ha fet un petit relat sobre la Lluciana, la protagonista de l'obra "Camps de maduixes" de l'autor Jordi Sierra i Fabra, situada just abans de la història principal. Esteu preparats?

Modalitats

[edit]

Activitat escrita

El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aquella maleïda andròmina. Era antiga i al sonar feia un soroll similar al d’un gat vell i malalt. Es va apropar el telèfon a l’orella, com sempre hi havia interferències.

-Hola? - va dir la Lluciana amb desgana.

-Hola preciosa - la seva veu era melodiosa, com de costum, era l’Eloi.

-Què tal? Com portes estudiar per l’examen?

-Fatal, hi ha massa temari, se m’està començant a acabar el cafè... - L’Eloi seguia amb la seva llista de desgràcies mentre que la Lluciana deixava escapar el riure per sota el nas.

-Tranquil, mai suspens els exàmens, tot i que pel que he escoltat aquest és extremadament complicat.

-Per sort encara tinc tres dies per estudiar però és difícil si el Santi i el Màxim no paren de distreure’m dient-me que si vull anar a casa seva a jugar a la play o sortir de festa. Són uns pesats.

-Això mateix m’ha dit a mi la Cinta, però no tinc gaires ganes sabent que tu estaràs pencant per culpa d’uns maleïts professors.

-Tranquil·la ves i passa-t’ho bé, jo estaré estudiant a casa.

La porta de casa va sonar, la Lluciana es va acomiadar de l’Eloi i va sortir corrents a obrir la porta. <<És la Norma, com no… Una altra vegada s'ha deixat les claus. Com pot ser tan despistada?>> Va entrar per la porta, i sense saludar ni tan sols amb la mirada, la Norma es va dirigir amb desgana cap a la seva habitació. Però mentre caminava pel passadís els seus ulls es van dirigir al telèfon, encara despenjat de la trucada anterior.

-Hola, que hi ha algú? - Va preguntar esperant escoltar una operadora de Telefònica o Movistar. Com les odiava, sempre eren unes pesades i trucaven a les pitjors hores.

-Sí? Lluciana, no havies marxat ja? - Era l’Eloi, la Norma no va poder aguantar-se el somriure i se li van envermellir les galtes.

-No...Vull dir si, he anat a obrir la porta.- No tenia ni idea del que estava fent només es deixava guiar per el seu cor, i aquest li deia que havia d’aconseguir a l’Eloi sigués com sigués.

Li agradava aquell noi, els seus ulls blaus, la seva melena castanya i la seva actitud burleta com si no l’importés el que la resta pensaven d’ell. Feia temps que li agradava però no s’havia atrevit a dir-li a ningú, ni tan sols a les seves millors amigues, ja que era el xicot de sa germana. La seva germana; més guapa, més llesta i més gran que ella.

-Al final sortiràs de festa aquesta nit? - Va preguntar l’Eloi

-Tu hi aniràs?

-No, ja t'he dit que estic estudiant no m’ho recordis més si us plau - Estava irritat, era normal, ella tampoc aguantava estudiar.

-Doncs ja sortiré jo a lligar amb un altre. - La Norma no es podia creure el que acabava de dir, el cor li anava a cent.

-Què dius tu ara? - L’Eloi començava a enfadar-se.

-Doncs el que escoltes, que ja em buscaré un altre noi, ja que el meu és tan avorrit.- La situació empitjorava i la Norma no sabia com parar.

-Vés-te’n a la merda.

-No, vés-te’n tu a la merda…- L'Eloi va penjar.

La Norma va percebre un moviment i, en aixecar la vista, se li va tallar la respiració. La Lluciana estava al seu costat i havia agafat el telèfon. El va tornar a deixar sobre la taula. La seva respiració era accelerada, era obvi que havia vingut corrents per veure què passava, els seus ulls estaven carregats de fúria quan va començar a escridassar-la.

-Es pot saber què feies nena?!

-Jo… Jo res... - La Norma estava començant a adonar-se del que havia fet. Havia intentat boicotejar la relació entre la Lluciana i l’Eloi.

-Et creus que sóc idiota, o que vaig néixer ahir? Estaves parlant amb l’Eloi.

-No..., jo no… - La Norma mentia molt malament i estava segura de que la Lluciana no se la creuria mai.

-Què li estaves dient? - El to de veu de la Lluciana pujava per moments.

La Norma no va poder resistir més i li va dir la veritat. Cada segon que passava l’aire es feia més dens en aquella habitació, a la Lluciana se li anava enfosquint la mirada, no estava enfadada sinó decebuda amb l’actitud de sa germana. Feia temps que sospitava que li agradava l’Eloi, un noi gran i guapo..., i ella era una adolescent plena d’hormones, s’ho podria pensar, però va preferir creure que ja se li passaria. La Norma sabia que en aquell mateix moment podria estar perdent l’amistat amb la seva única germana, aquella felicitat que havien fet els anys i les nombroses baralles pel comandament de la televisió o per qui utilitzava primer el bany...

El telèfon va tornar a sonar. La Lluciana el va agafar i amb un petit fil de veu va començar a parlar.

-Sí? digui?

-Hola, sóc la Cinta, et passa alguna cosa? Et noto cansada.

-No res tranquil·la.

-Llavors no m’he de preocupar del que m’ha dit el Santi que li ha dit l’Eloi? - Era una noia massa sarcàstica però veritablement necessitava aquella trucada.

-Què t’ha dit exactament? - La seva preocupació augmentava per moments i li començava a fer mal la panxa.

-Doncs que us heu barallat, i que li has dit que et buscaries un altre xicot.

-Jo no li he dit res, li ha dit la Norma.

-No fotis tia! Has de trucar-lo ja, crec que deia que ell sí que es buscaria una altra parella. Tranquil·la ara el trucaré, mira que es burro... com no pot diferenciar entre la meva veu i la de ma germana?

-D’acord, doncs perfecte tia, aquesta nit al final véns?

-No crec, no estic d’humor. Però si canvio d’opinió ja t'avisaré.

Va penjar el telèfon, acte seguit, va fer fora a la Norma del rebedor i va intentar trucar a l’Eloi, però el telèfon només comunicava. Després d’intentar-ho unes tres vegades i deixar-li missatges va decidir parlar amb la Norma. Però la porta de casa es va obrir i va aparèixer la mare amb tot de bosses de la compra.

-Hola, la Norma acaba de fer que l’Eloi i jo trenquem.

-Però què t’empatolles tu ara, sempre li fots les culpes a ta germana per tot, i és més, aquell noi no et convenia ja t'ho vaig ben dir.

-Es pot saber de que parles! la Norma l’ha trucat fent-se passar per mi i li ha dit que em buscaria un altre xicot. - La cara impassible de la mare va canviar de la seva expressió de “ja t’ho havia dit” a “et caurà una esbroncada que ni les monges”.

-Norma vine a la cuina!- Semblava el més enfadada possible. - La Norma, que estava atenta a tota la conversa va entrar. - Es pot saber que ha passat amb ta germana?

-Jo no he fet res. - Tornava a mentir tot i que sabia que no li serviria de res.

-No menteixis Norma! - La Lluciana es va enrabiar encara més i li va donar una bufetada. Durant uns instants es va sentir d’allò més bé, però al retirar-li la mà i veure la marca que li havia deixat a la cara se li va esquinçar el cor. Ella no era així, no era violenta, no…

-Fora de la cuina les dos, cadascuna a la seva habitació! - La mare havia arribat al seu límit d’emprenyament, si s’atrevien a dir una paraula més possiblement es trauria una sabatilla.

-T’odio - Va dir la Norma i tot seguit es va tancar a la seva habitació.

La Lluciana, en comptes de fer cas a la seva mare, va obrir la porta del carrer i va marxar. No portava jaqueta, ni diners, ni tan sols el telèfon. Una llàgrima li va relliscar per les galtes i va caminar fins a casa de la Cinta per anar a una festa, la qual seria la seva última...



Activitat en altres modalitats




Altres activitats sobre la mateixa obra




Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.