Explora el wiki

ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR LN: LALO NEVARES E1: ENTREVISTADOR 1 E2: ENTREVISTADOR 2 E3: ENTREVISTADOR 3 P: Bona tarda, senyores i senyors. Benvinguts a “Dia a dia”. Avui, ens acompanya un home valent, un home que ha sabut portar endavant una situació dramàtica, horrorosa, i es que aquest home, és un dels supervivents de la gran inundació que va afectar a les barraques de Mèxic. Donem un fort aplaudiment a Lalo Nevares! P: Hola Lalo, benvingut a “Dia a dia”. LN: Moltes gràcies. P: També presentar als nostres col•laboradors d’avui, Rafa Màrquez, Javier Hernàndez i Adelaida Gonçalves. E1: Lalo, primer de tot, un plaer parlar amb tu. Lalo, com has aconseguit estar aquí avui? Vull dir, com has aconseguit “guanyar” a la naturalesa? LN: No ho sé. Realment, no ho sé, encara no m’explico aquest miracle, però el que si sé es que ha estat molt difícil, i només ho hem aconseguit amb esforç, deixant-nos la pell en cada pas. E2: Hola Lalo. Què et feia pensar que podíeu millorar les barraques en les circumstàncies en les que us trobàveu? LN: Bueno bàsicament, el pèssim estat en el que vivíem tots. Necessitàvem un canvi ràpid, o una mínima millora almenys, per a poder tenir estabilitat a la nostra pròpia vivenda; que tampoc es pot anomenar vivenda, no sé ben bé el que era allò. E3: Bona tarda Lalo. No vas pensar en cap moment que no tenia solució la situació en la que us trobàveu? LN: Si, realment la situació era molt difícil, però creiem que podíem sortir endavant. Vam creure en nosaltres i vam mantenir la mínima esperança per a vèncer poc a poc la situació en la que ens trobàvem. E1: Et vas sentir líder de les barraques en algun moment? LN: Tot i que no volia, realment sí. Em considerava un membre més del grupet que vam formar, però la gent em veia com a un líder, i no m’agradava gens. E1: Per què? LN: Doncs perquè no m’agrada sentir-me líder, perquè tota la responsabilitat a les situacions delicades, requeia sobre mi, i em sentia culpable de tots els errors que cometíem. E3: Quina relació tenies amb el vigilant del cementiri? LN: Realment, m’importava poc la possible amistat amb el vigilant mentre poguéssim dormir allà. Era una amistat molt simple, no era ni amistat. E2: Què els hi deies als que no es creien en la salvació? LN: Que pitjor no podíem anar, i que la ruïna ja la teníem. I teníem dues opcions: intentar trobar un futur millor o podrir-nos en la pobresa. Està clar què escollir, no? E3: No us feia por la policia? LN: Oi tant que si. Estàvem jugant-nos la vida en tot moment. No sabíem quan podria venir la policia a desallotjar el cementiri, perquè òbviament no era legal el que estàvem fent, però afortunadament, no van venir fins al 4t dia, ja que s’havien de centrar en una presa que estava a punt de rebentar i tal. Vam tenir sort respecte aquell tema. P: Impactants declaracions de Lalo Nevares. Lalo, moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, moltes gràcies i molta sort. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!