Explora el wiki

La vida oculta de Robert Era una nit calorosa, com les de cada vespre, però no sé per què aquell dia feia encara més xafogor. La casa estava en silenci, no se sentia ni la remor del vent. Notava el meu cos ple de suor freda. Vaig pensar d'anar a veure Aloma, però se'm van passar les ganes en recordar que ja feia uns dies que ella estava força retinent amb mi i no em feia gaire cas. Algun cop m'havia preguntat per aquelles cartes, volia saber de qui eren i què hi deia, però jo intentava desviar el tema. Què li podia dir? Que havia de marxar perquè em reclamaven? M'hauria començat a atacar amb milions de preguntes que jo no li podria respondre. Vaig obrir la porta de l' habitació i a poc a poc sense fer el mínim soroll vaig baixar les escales dirigint-me cap al jardí de la casa a veure si allà corria una mica més d'aire i podia aclarir les meves idees sobre el que havia passat aquell matí en llegir l'última carta que havia rebut. En arribar al jardí, vaig començar a reflexionar sobre quina seria la decisió que hauria de prendre: quedar-me a Barcelona amb Aloma o tornar a Amèrica i seguir amb la meva missió. Però si decidia anar-me'n, com explicaria a Ana, Joan i Aloma que era un espia que treballava per a la policia secreta d'Estats Units i que em reclamaven per a una missió que comportava haver de tornar a viure a Amèrica? No m'entendrien. Fins i tot em podrien prendre per boig i no creure'm. També em faria mal deixar la vida que estic portant aquí amb la meva germana i la seva família, sobretot em trencaria el cor haver-me de separar d'Aloma. Estava perdut en aquells moments, veia que triar el camí adequat em seria molt difícil. Tot i que intentava desconnectar, aquella carta no em sortia del cap...Tot era massa complicat. Havia de decidir si complir amb la meva missió o no, però també havia de tractar un altre problema: havia tingut un fill. En una d'aquelles maleïdes cartes també em comunicaven que la noia amb què havia mantingut una relació sentimental fa un temps m'havia amagat que estava embarassada per por a que la rebutgés i ara que havia nascut el nen, volia que tornés perquè em reclamava ajuda, ja que també era el meu fill. No sabia què fer, no estava preparat per tenir un fill. I si li ho expliqués a Aloma? No vull que això l'aparti de mi, necessito que entengui que tot això forma part del meu passat, però ara ella és el meu present. Ja han passat uns quants dies en els quals he estat reflexionant sobre totes les notícies que em van donar i crec que finalment he pogut decantar-me cap a una decisió. Em quedaré aquí, a Barcelona, amb la meva família de veritat. Em retiro de la meva feina i he decidit que aniré enviant diners cada mes a aquest fill desconegut i llunyà que tinc perquè no li falti de res. Finalment he triat el camí d'estar al costat d'Aloma i començar una nova vida amb més tranquil.litat i benestar. Trobaré a faltar una mica la meva antiga vida, però m'és impossible deixar el que tinc ara en aquesta casa: felicitat. Berta Cots Cristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma