Explora el wiki

Estimada Alba, T’escrivim des de l’Institut Carles Vallbona. Hem llegit la teva història en el llibre ''Mecanoscrit del segon origen''. Sabem que has tingut una vida molt dura i complicada, i estem molt impressionades perquè ets una noia molt forta, valenta, llesta i espavilada, que sempre et busques la vida com pots, per poder sobreviure en les pittjors circumstàncies. Pensem que no totes les persones de catorze anys farien tot el vas fer tu per sobreviure, es quedarien assegudes plorant per les seves desgràcies, però tu vas continuar la teva vida com si tot fos normal per millorar-la en el futur. Vas saber cuidar molt bé d’en Dídac, però al final no va poder sobreviure a les desgràcies de la vida. Ens alegrem que hagis sobreviscut a la catàstrofe, tenies unes condicions molt complicades i tu has trobat la solució a cada problema que tenies. Al principi, semblava que no us en sortiríeu, però a mesura que anem llegint descobrim que us esteu adaptant a aquesta nova vida, tot i les seves complicacions. Per sort vau trobar refugis on conviure i un tractor que us va fer de transport. Vau ser prou llestos com per conrear algunes plantes per alimentar-vos. Quan l’extraterrestre va arribar a Terra i tu i en Dídac estàveu sols a totes ens va agafar por que us passés alguna cosa i vam patir fins que per sort vas ser valenta i vas acabar amb ell, va ser en aquell moment quan vam descobrir que estàveu preparats per sobreviure en aquelles condicions. Esperem que, siguis on siguis, estiguis molt bé, i que sàpigues que nosaltres estem amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.