Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat sobre Redacció de l'autor Quim Monzó, pels ELS AAAH + (5662266333574545555544855889898885*/-+)

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies + (<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS' …
<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'''</big> El Textu se’n va amb l’Ainoha al seu poble, mentre que el Carlos se’n va a França. Allà viu durant dos anys i va aprèn el idioma del país, troba treball de cambrer en un restaurant de luxe, i el més important, coneix a l’Emma. L’Emma és la persona que va fer canviar la vida del Carlos, el seu odi va desaparèixer, el seu rancor també, va començar a ser més obert i més amigable, però sobretot, va superar la mort del seu pare. Ella té més o menys la mateixa edat d’en Carlos, és maca i molt atrevida. És coneguda per ser la noia més intel•ligent del institut, aquella que sempre treu deus, els seus pares són rics i té molts nois al darrere, és a dir, “donya perfecta”, l’enveja de tot el món. Ella busca algú diferent, que li desperti els sentits i que li faci sentir única. Una nit de dissabte, mentre el Carlos estava treballant en el restaurant, i després d’haver-la vist unes quantes vegades, ja que era una clienta habitual, ella li deixa el seu número de telèfon en el compte sense que ningú se n’adoni. I així és, ningú se n’adona excepte ell. Quan arriba a casa, encara que són les tres de la matinada, es llança al telèfon sense pensar-s’ho i truca. Efectivament, el telèfon és de l’Emma i ella encara està desperta esperant la seva trucada. A partir d’aquell moment podem dir que les seves ànimes es van fusionar, sabien que eren ells i ningú més. L’Emma i el Carlos anaven quedant quan podien i s’anaven coneixent cada vegada més, i cada vegada més, tenien una addicció més gran l’un per l’altre. El Carlos es va submergir en un món de felicitat immensa i va deixar-ho tot de banda per centrar-se en una sola cosa, ella. Estava enamorat. Però la història no s’acaba aquí, ens oblidem del que n’és del Tetxu i l’Ainoha. Doncs bé, resulta que l’Emma és una cosina segona de l’Ainoha, amb la qual manté una bona relació i molt de contacte. Abans que l’Emma pogués conèixer el Carlos ella ja tenia una intriga especial per aquest noi que tan malament ho havia passat i seguia endavant sense cap recolzament, i coneixia gairebé tota la seva vida, en canvi, en el moment que el coneix, no sap que és aquell Carlos del que tant li parlava la seva cosina. Amb el pas del temps, no gaire, aquesta se n’adona de que es ELL. El Carlos i el Textu, des del moment que es van separar en l’estació de tren, van viure un llarg temps sense cap tipus de contacte, el temps de l’oblit. El Carlos, quan va marxar a França, es va canviar de número de telèfon, no va donar la seva direcció i no va deixar cap tipus d’evidència, simplement va marxar, segurament aïllar-se de la seva vida passada. L’Emma sembla que fa una mena de miracle amb el Carlos, és com si sentís el que ell sent, patís el que ell pateix, es preocupés del que ell es preocupa, com si els dos cossos s’unissin en una sola ànima. Ells ho comparteixen tot, alhora, ella ho porta d’una manera positiva, així que ell també. L’Ainoha i l’Emma segueixen en contacte i ara és ella qui li explica coses del Carlos, això sí, sempre amb el seu consentiment. Al temps que ell es va rehabilitant, un dia decideix que està preparat per parlar amb en Tetxu, el seu millor amic durant tota la seva trista vida. ''Al cap de vuit anys, l’Emma i el Carlos es van a viure junts a Roma, conjuntament, amb el Tetxu i l’Ainoha. Allà viuen feliços, i s’endinsen en una vida d’amor, entre les dues parelles, i d’amistat, entre el Tetxu i el Carlos i l’Ainoha i l’Emma.'' '''FI'''
'''FI''')
Activitat sobre M de l, pels Geframajo + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE …
<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
Activitat 2 sobre M de l, pels Geframajo + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE …
<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M”'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD + (<big>'''Entrevista a en Robert'''< …
<big>'''Entrevista a en Robert'''</big> '''Entrevistador: Bon dia a tots i totes! Estem aquí des de Ràdio Aloma, on avui farem una entrevista a un dels nostres estimats protagonistes. Benvingut al programa, Robert! Estem al corrent de tota la història i ens agradaria fer-te unes preguntes.''' R: Bon dia! Estic encantat d'acompanyar-vos durant el programa d'avui. Primer de tot, vull dir-vos que sóc un gran fan de Ràdio Aloma, l'escolto cada matí sense falta. Moltes felicitats pel programa! Comencem quan volgueu. '''E: Estem contents que t'agradi, Robert! Som-hi doncs. Per començar volem preguntar-te sobre la teva mudança temporal aquí a Barcelona, a casa de la teva germana Anna. Quin és el veritable motiu de la teva vinguda?''' R: Doncs, sent sincer, el principal motiu és una noia, la Samantha. La vaig conèixer allà fa cinc anys i des del primer moment ens vam enamorar bojament. Ella em trencava tots els esquemes, era especial i diferent, la noia que em completava, la que jo sempre havia somiat. Explicat així sembla una història romàntica i feliç, però us asseguro que no ho va ser per res del món. La Samantha patia de tuberculosi. Ens va arribar la notícia al cap d'un any de començar a estar junts i realment va ser un xoc. Vam ajuntar tots els nostres estalvis, però tot i així no ens arribaven per a pagar el tractament. Vaig buscar mil i una maneres de guanyar més diners, vaig fer tot el possible per salvar-la, però res va servir. La Samantha va morir al cap d'uns dos anys. Va ser el cop més fort que he rebut a la meva vida. L'estimava com mai he estimat a ningú. Com a conseqüència d'això, vaig deixar de treballar i em vaig tancar a casa al meu món. No volia veure ningú ni fer res. Havia perdut el que més estimava. Així vaig passar un any, vivint amb els pocs estalvis que tenia. Estava desesperat, fins i tot vaig pensar en el suïcidi. Llavors vaig decidir que no podia passar la resta de la meva vida tancat d'aquella manera i que havia de remprendre el meu camí i així doncs se'm va acudir la idea de venir a Barcelona, on podria refer la meva vida i canviar d'aires. '''E: Quina història més romàntica i alhora trista, Robert. Ens has arribat molt endins. Des de Ràdio Aloma t'acompanyem en el sentiment i et donem ànims. Estem segurs que tots els oients fan el mateix a hores d'ara. Però ara tinc un dubte. Com és que no has explicat res d'això a la teva germana Anna ni a ningú?''' R: No volia que ningú sentís llàstima de mi i sobretot no tenia ganes de parlar-ne. Volia el record de la Samantha només per a mi i també necessitava passar pàgina i estar amb gent que no em parlés d'ella. Coneixent la meva germana, sé que, si li ho hagués explicat, això no hagués estat possible. '''E: Caram, Robert. Veiem que aquest tema et fa patir i no volem angoixar-te, així que deixarem aquí aquest episodi! Moltes gràcies per la confiança. Ens arriben missatges dels oients i tots coincideixen en que els ha emocionat la teva història. Ens has deixat amb la pell de gallina. Farem una petita pausa per recuperar-nos! Fina ara nois, i sobretot no desconnecteu, que la cosa està interessantíssima! Us esperem aquí a Ràdio Aloma.''' (Pausa) '''E: I ja som aquí de tornada a Ràdio Aloma on avui gaudim de la presència del nostre estimat Robert a qui estem entrevistant amb molt de gust. En Robert ens estava parlant de la seva estada a Amèrica i ha narrat una romàntica història d'amor que ens ha deixat a tots molt entendrits. No us la perdeu, ja la podeu escoltar online! Seguirem amb les preguntes. Canviant una mica de tema... Després de tants anys a Amèrica, què recordes de Barcelona, Robert? Trobes que han canviat molt les coses des que vas marxar ?''' R: He de reconèixer que ja fa anys que no vinc per aquestes terres. Ho tenia tot bastant oblidat i allà a l'altra banda del bassal estava molt centrat en les meves coses: el treball, el dia a dia, passar-m'ho bé... Així que tampoc pensava gaire en Barcelona. Per això, quan vaig arribar i vaig baixar del vaixell em vaig sorprendre molt. El moll ha canviat i hi ha més turistes rondant per aquí. Recordo vagament com eren en si els carrers i edificis i a mesura que ho vaig veient tot, els records em vénen al cap sense poder-ho evitar. De petit el meu pare ja em solia portar a veure les gavines al port. Ens passàvem les tardes observant-les i tirant molles de pa als peixos mentre sèiem a les escales de pedra i el sol es ponia a l'horitzó... '''E: Ara que parles del teu pare... com era ell ?''' R: Era una persona oberta, extravertida, divertida i que exprimia la vida al màxim. Era un bon home, honest i lleial, però que mai va saber trobar l'amor de la seva vida... La seva mort em va afectar molt i, de fet, això va ser el que em va fer replantejar la meva vida. Vaig voler oblidar-ho, per no passar mals moments, i vaig voler canviar d'aires durant una temporada. Aquesta temporada s'ha allargat fins avui en dia. Vaig voler desconnectar allà a Amèrica, però vaig trobar una bona oferta de treball i finalment m'hi vaig establir. Per la meva mala sort, allà no vaig tenir un final feliç, per dir-ho d'alguna manera. '''E: És a dir, que la mort del teu pare és l'origen de per què vas marxar a Amèrica. Estimats oients continuem en directe a Ràdio Aloma, on l'entrevista a Robert està al seu punt de màxim interès! Ens arriben missatges de l'audiència demanant que ens parlis més sobre els teus records de Barcelona. Així doncs, continuem, parla'ns una mica més de la teva ciutat natal.''' R: D'acord. Si és el que vol l'audiència... Durant el trajecte en taxi pel port vaig poder veure per la finestreta Collserola i el Tibidabo, que són els llocs més especials per a mi. Allà dalt vaig conèixer a qui avui segueix sent el meu millor amic, el Gerard. És un bon noi, i de tant en tant, quan podem, l'Anna i jo l'anem a veure a casa seva, a Manresa. Tornant a Collserola... És un lloc màgic per a mi, perfecte per desconnectar i contemplar l'enormitat i bellesa de la meva ciutat. Estant allà no cal dir perquè la capital de Catalunya és una de les ciutats més visitades. És simplement meravellosa! És un indret molt especial que m'aporta molts records. '''E: Veiem que ets una persona molt sensible i amant del teu entorn. L'audiència ens demana que especifiquis més el per què de la teva mudança a Amèrica, què més ens en podries dir?''' R: Doncs com ja he dit abans, el principal motiu va ser la mort del meu pare, que em va fer voler canviar d'aires. Vaig fer un viatge a Amèrica, on preveia quedar-m'hi durant un mes. Allà em va sorgir una feina i finalment m'hi vaig instal•lar. Amèrica sempre m'ha obert les seves portes. '''E: Interessant... I què ens podries dir de la teva relació amb Aloma?''' R: De moment no puc dir que siguem parella. Hi ha alguna cosa entre nosaltres però ara per ara definiria la nostra relació com a una amistat que està evolucionant cap a alguna cosa més. De totes maneres no vull donar falsa informació ni falses esperances. No tenim cap mena de compromís, els dos som lliures de fer el que volem. '''E: Ja ho suposàvem... Corre el rumor que ets tot un seductor! Però les preguntes d'aquest caire les deixem per un altre dia, que se'ns acaba el temps i ens queda una última pregunta encara! Què opines de la relació entre la teva germana Anna i en Joan?''' R: La veritat és que no sé gaires coses sobre la seva relació però pel que veig estan força units, tot i que a vegades hi hagi moments de tensió. Crec que fan bona parella i estaran junts molt de temps! '''E: Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'avui! Ens ha encantat la teva companyia i ens has fet passar una molt bona estona. Sobretot et voldríem agrair la teva sinceritat i transparència al llarg de l'entrevista. Ja saps que estas sempre benvingut al programa, Robert. Que passis un molt bon dia i esperem tornar-te a tenir per aquí aviat!''' R: Gràcies a vosaltres per la vostra amabilitat i per haver-me convidat un programa. Estic molt content d'haver estat avui aquí!
stic molt content d'haver estat avui aquí!)
Activitat sobre Contes per a un món millor de l, pels Poker queenz + (<big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD …
<big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD'''</big> Fa molts segles, en un poblet de Catalunya, un pobre pagès conreava unes terres que no eren seves. [[Fitxer:pagès.png||center|500px]] Un dia, el noble propietari el va anar a veure i el va amenaçar de fer-lo marxar dels seus dominis, si no li donava tot el benefici de la collita. A més, va atemorir el pobre pagès, dient-li que li enviaria els seus temibles soldats. [[Fitxer:noble.png||center|500px]] El pagès, que volia evitar aquesta desgràcia per a ell i per a la seva família, va proposar un pacte al noble: [[Fitxer:acord.png||center|500px]] El senyor trauria benefici de la collita, venent-la al mercat, i ell, el pagès, podria quedar-se amb allò que necessités per viure i mantenir la seva família. [[Fitxer:pacte.png|center|500px]] <big>'''AIXÍ ES VA DEMOSTRAR QUE LES PARAULES PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>
PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels El segon origen + (<big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA …
<big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA''' </big> '''CAPITOL 1:UNA INFÀNCIA MOLT DURA''''' L'Alba va obrir els ulls per primera vegada a una mansió de Palafrugell el 13 de gener de 1993. El seu pare treballava d’advocat i la seva mare d' infermera a l'hospital del poble. Es va criar amb la seva germana gran, la Laura. La Laura tenia quinze anys més que ella, i a elles dues les va mantenir la veïna de l’altra mansió del costat,que es deia Júlia. En sortir de l’escola, la veïna portava l'Alba al parc, mentre la Laura se n’anava amb els seus amics. Un dia, en arribar a casa, l'Alba es va empipar perquè volia estar més estona al parc, i com que la veïna no la va deixar, es va escapar de casa. ''''CAPITOL 2: PADRÍ SEGRESTADOR?'''' Quan l'Alba es va escapar de casa, al principi no sabia on anar, així que va decidir anar a casa d’en Pablo, el seu padrí. Era molt estrany que ells dos no estiguessin junts: portaven junts tota la vida. La va acollir a casa seva perquè els seus pares no hi eren a casa, eren als Pirineus. L’Alba es va posar malalta als tres dies i el Pablo, que no tenia ni idea de nens, va deixar-la al llit com si només estigués refredada. A les 11 del matí va aparèixer la veïna a casa del Pablo per intuïció (el coneixia de vista), perquè ella no sabia qui era ni d’on havia sortit. El Pablo li va explicar tot el que va passar i qui era, perquè la Júlia, la veïna, no es pensés que era un segrestador. '''CAPITOL 3:UN NOU AMIC QUE ENS CANVIA LA VIDA''''' L’Alba es va tornar molt rebel, però la seva germana va saber controlar-la. Al cap d’un temps va tornar a ser ella mateixa, la noia independent i tranquil·la que tothom coneixia. El Pablo va deixar de fer cas a l’Alba perquè ja era, segons ell, major d’edat. Al cap d’un mes, L’Alba va conèixer en Dídac, un noi senegalès de 7 anys, que per ser immigrant, ningú estimava, menys l’Alba. Sempre que s’ajuntaven es barallaven per bajanades, però en el fons s’estimaven com bons amics. Totes les tardes després de l’escola, s’ajuntaven per jugar al parc els dos junts, encara que la germana de l’Alba no trobava bé que una noia blanca jugués amb un noi negre. Tot semblava molt racista, fins que la Laura li va presentar a l’Alba el seu xicot, un noi negre i ella no el discriminava; era com si algú l’hagués hipnotitzat. Als tres mesos d’estar junts, van trencar perquè ell tornava al seu lloc d’origen, i la Laura, plena de ràbia, va esdevenir més racista que mai. L’Alba es va enamorar d’en Dídac, però es van separar per raons de trasllat, i el destí ho va canviar tot.
de trasllat, i el destí ho va canviar tot.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Gabriel García Márquez + (<big>'''Na Renard al front'''</bi …
<big>'''Na Renard al front'''</big> ''La derrota d’un manipulador'' Hores i hores de viatge per arribar al regne dels homes, en el camí, ens trobem amb un home que es diu Fèlix, sembla ser un senyor savi, i ens crida molt l’atenció. Ens pregunta si volem ser els autors principals d’un fet important, que només es realitza en el regne de les bèsties. Intrigats per saber de que es tractava van anar a veure el fet en qüestió. Aquest fet no era altre que l’elecció del rei de les bèsties. En arribar, les criatures estaven reunides , ens va sorprendre l’amabilitat de la seva acollida. Entrem a la sala on estan reunits els animalots, no es posen d’acord. [[Fitxer:Leon666.JPG|thumbnail|center]] '''El Lleó proclamà rei.''' Ens adonem, que hi ha dos grups, els herbívors i els carnívors. Uns voten per escollir de rei a un carnívor mentre que els altres prefereixen que sigui un dels seus. Els herbívors estan atemorits i en desacord en que els governi un lleó. Diuen “''que el lleó és una bèstia que menja a altres bèsties''”, i per això proposen el Cavall, però va aparèixer un animalot que es diu Na Renard. Aquest comenta a tothom “''heu de seguir la ordenança que Déu ha donat i ha posat en les criatures''”. Després es nota tensió a la sala, i comença un llarg debat que acaba amb el lleó com a rei. [[Fitxer:NaRenard.JPG|thumbnail|center]] '''Elecció del consell.''' Una vegada decidit el rei, es va fer un recés. Després tothom torna a la sala, per decidir quins seran els consellers del rei. Novament es nota la mateixa tensió. Na Renard diu al rei que li sembla més adient escollir a bèsties simples i humils per tal de que no s’enorgullessin per poder ni per llinatge. Els herbívors estan d’acord amb les paraules d’aquest, i proposen a l’Elefant, al Senglar, al Boc i el Moltó. Els carnívors proposen el Gall perquè entri a la cort i així s’arriba a un acord. L’Ós, la Serp, el Lleopard i el Llop són els nous consellers. '''Reunió Na Renard i l’Elefant.''' Vam arribar a la reunió concretada amb rapidesa per Na Renard al no haver sortit escollit conseller del rei, des de una taula propera als protagonistes d’aquesta reunió, vam observar com es troba amb l’Elefant. En aquesta reunió Na Renard promet destronar el rei i donar-li la mort. L’Elefant amb la por de que el rei es doni compte, tanca el pacte i marxa corrent, com si no hagués passat res. L’astúcia de Na Renard. Aquest vol aconseguir el poder i farà el que sigui per aconseguir-lo, amb l’esperança d’aconseguir el prestigi de la resta d’animalots. Va anar a buscar el Bou, nosaltres amagats, escoltem que li proposa una forma de guanyar-se la confiança del rei “''Si li dones por a les altres bèsties, jo aniré al rescat d’aquestes, fent-me l’heroi''”. Na Renard i el Bou tornen de nou al regne per parlar amb el rei perquè el Bou pugui demanar disculpes. Aquests dos li donen la culpa als humans, el rei es mor d’ira, però Na Renard el calma i li diu que enviï ambaixadors perquè esbrini que ha passat, i sobretot “''perquè regni la pau entre els dos regnes''”. Envien la Pantera i el Lleopard, i en Na Renard es guanya la confiança del rei i assumeix el títol de porter de la Cort. [[Fitxer:Embajadores666.jpg|thumbnail|center]] '''Els ambaixadors.''' Acompanyem a la Pantera i el Lleopard al regne dels homes, el Lleó amb el consell de Na Renard, els envia en senyal de pau, i porten regals i joies com a obsequi. Quan van arribar al regne amb els regals que el Lleó els va manar, els van rebre amb molta amabilitat i simpatia, junt amb una gran festa que van organitzar. Tot sembla que les relacions, entre els dos regnes, va com s’esperava. Tot dos han portat regals, i l’acollida a sigut un èxit. Durant el magnífic banquet que els homes van organitzar per els ambaixadors. En el transcurs d’aquest un home humil s’acosta i diu “''Tots sou unes males persones que s’obliden de Déu i que estafen al poble''”. Tothom es queda bocabadat. El rei dels humans, al contemplar que aquesta escena, va dir “''Això no és veritat, nosaltres som bones persones, però el que no podem fer és perdonar a pecadors així com així''”. Van passar unes hores i tot va tornar a la calma, els humans i les bèsties seguien amb la festa. Els dos ambaixadors van treure les seves conclusions i ens les van comentar “''aquesta escena ens ha semblat inhòspit''”. Vam tornar d’aquell regne amb la certesa de que a partir d’aquell moment hi haurien millors relacions entre ambdós regnes, tot i el protagonisme de l’hostaler. A l’arribada ens van informar que el Lleó s’havia casat amb la Lleoparda, sembla a ser que hi hauran temps de canvi quan vinguin els ambaixadors. Aquest nou fet segurament enrabiarà el Lleopard. [[Fitxer:Lluita final.jpg|thumbnail|center]] '''Batalla del Lleopard i la Pantera.''' Estem a la cort quan vam veure arribar el Lleopard enfurismat per a la traïció del Lleó d'haver abusat de la seva dona. El Lleopard va enfrontar-se amb el Lleó, nosaltres vam espantar-nos al veure'ls, va ser una lluita molt intensa. El Lleopard estava defensant el seu honor amb tota la seva força, i així va ser com, el Rei va caure derrotat i el Lleopard va demostrar la culpabilitat d’aquest. Sembla ser, que el Rei va perdent, quan de sobte surt la Serp dient que “''des de que el Bou i Na Renard estaven a la Cort sorgien molts problemes''”. Ens va sorprendre perquè el Bou va començar a dir que estava manipulat per Na Renard, llavors se'l van menjar, i també va matar al Gall. Na Renard volia ser el únic a la cort amb el Rei. Nosaltres vam fugir per temor. '''La mort de Na Renard.''' Aleshores, mentre caminàvem, reflexionant sobre tot el que havia passat a la Cort, Vam veure com Na Renard parla amb l’Orifany, i li diu “''ja és hora de donar-li mort al Rei''”, vam escoltar el seu pla maquiavèl•lic, de cóm mataria el Rei, de com canviaria el regne... Llavors nosaltres vam escoltar a l’Orifany, pensar en veu alta “''Sí participo en aquest pla Na Renard acabarà matant- nos a tots''”. El Senglar, havia escoltat la conversa entre Na Renard i l’Orifany, i aquest l’acompanya per confessar-ho tot al Rei. Nosaltres seguim al Senglar i l’Orifany, i vam presenciar com el rei enfurismat va anar a matar al traïdor de Na Renard. Va ser una batalla èpica. Ja que en Na Renard era molt astut però al final el Lleó va ser el vencedor de la baralla. L’ambient en tot el regne es relaxa. Nosaltres ens vam alegrar de què tot acabés bé i ens vam quedar amb una bona experiència.
i ens vam quedar amb una bona experiència.)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Shenzhen + (<big><big>'''Entrevista a la L …
<big><big>'''Entrevista a la Laiping i la Min'''</big></big> '''Hola, bon dia, em dic Marta i avui us faré una entrevista sobre la fàbrica Khotan (nom de l’empresa). Ara som amb la Laiping i la Min, unes treballadores de la fàbrica de la ciutat de Shenzhen. Els treballadors es queixen de les males condicions que té la fàbrica i de l’explotació de l’amo, a tots els treballadors. Ara parlarem sobre aquest tema.''' '''-Hola bon dia, noies! Com esteu?''' Bé , una mica tristes pel mal tracte que estem rebent del nostre cap. I desil·lusionades perquè sabem que tindrem que abandonar el nostre treball. '''-Com es diu l’amo de la fàbrica? A què es dedica la fàbrica? I en què treballeu vosaltres?.''' Es diu Sr.Chen, i la fàbrica és dedica a fabricar telèfons mobils. Nosaltres treballem soldant condensadors a les plaques de circuit . '''-El Sr.Chen va parlar amb vostès de les condicions laborals?.''' No, només ens ham dit que els treballadors teníem que ser responsables i fidels a ell. '''- Com us heu adonat que us estaven explotan a la feina?.Per què?.''' Perquè cada vegada treballem més i més, i no podien descansar, estavem amb les males condicions, i només ens deian “vinga noies treballeu”. '''- Digueu-me per què treballeu en la fàbrica sabent que hi ha moltes feines possibles?.''' Perquè en el meu poble no hi havia massa feina, i el meu desig era treballar en aquesta fàbrica, llavors vaig falsificar el meu certificat de naixement per poder treballar, encara no tenia l’edad per poder fer-ho. '''- Com us sentiu treballant a la fàbrica amb tantes hores de feina?.''' Malament perquè no dormint gens, i ens passen tot el dia en el treball sense descansar. Estem fartes de aquest treball. '''- Heu denunciat al Sr.Chen, per la mala sanitat? Expliqueu per què'''. No, perquè si el denunciaven es descobriria que he falsificat el meu certificat de naixement, i no volia que això se sabés. I perquè tenien por que ens fessin malament. '''- Us agrada treballar molt i cobrar poc? Explica perquè.''' No, perquè seria un treball dur i no tindrien recompensa, perquè cobrar poc i treballar molt a ningú li agrada. '''- Quantes persones treballen actualment a la fàbrica? I quants treballaven abans de les males condicions?.''' No ho sabem, però abans hi havia molta gent treballant i ara n’hi ha poca, es nota molt la diferència entre abans i ara. La majoria van decidir marxar, avui en dia queda un 15% de treballadors amb nosaltres. Els que segueixen treballant en la fàbrica es perquè necessiten urgentment els diners per poder viatjar i retornar al seu país, o per poder donar de menja a la seva família. '''-Què opinàveu abans del Sr.Chen? I ara opineu igual?.''' Abans pensàvem que era un home ferm, que era responsable, amable, i sobretot educat, però no era així,de fet es tot el contrari del que ens pensàvem '''-Després d'aquesta entrevista que fareu, respecte a la fàbrica? Hi seguireu treballant?.''' No , perquè no ho suporten més , ja no volem que ens tractin malament, anirem a buscar una altre feina, con sigui però no tornarem més a viure aquesta situació. '''Noias ha estat un gust parlar amb vosaltres. Gràcies per venir a parlar amb nosaltres d’aquesta situació. Espero que mai més us pasi això, que us vagi molt bé i que trobeu treball ràpid. Us desitjo tot el millor.'''
reball ràpid. Us desitjo tot el millor.''')
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Agatha Christie + (<big><big>'''Historia de traïc …
<big><big>'''Historia de traïcions i venjances'''</big></big> ''Els animals escullen rei per poder tenir un governant just, mentres Na Renard conspira, desde l'ombra, por fer-se amb el poder.'' <big>'''L’avarícia del poder'''</big> Al passar per una plana hi ha dos homes de l’ordre dels apòstols. Al escoltar-los, un d’ells, li explica a l’altre d’una manera entusiasta que ha vist un fenomen estrany: uns animals fent una reunió per a elegir rei. [[Fitxer:F2b6e42467bd.jpg|thumbnail|dreta]] A l’observar als animals, ens n'adonem que ha sortit com a monarca el lleó. El pobre bou, per la por que té proposa al seu amic el cavall, però, Na Renard, què és una interessada, aconsella menjar-se als fills dels dos i aquests se’n van al poble a viure lluny del perill. <big>'''Formant el consell'''</big> El Lleó ha escollit com a consellers a l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. La malèvola Na Renard al no ser escollida, ha dit de posar a la cort animals herbívors i aquests, que se’n refien de Na Renard, han estat d’acord. El Lleopard i la Pantera, molt intel·ligents ells, se’n han adonat que Na Renard manipula al rei i s’ho diuen, doncs, el lleó, fa entrar el gall a la cort. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (2).jpg|thumbnail|center]] <big>'''El començament de la venjança'''</big> Na Renard, plena d’ira inicia un pla per venjar-se del rei, així que promet a l’Elefant destronar el Lleó per a que pugui regnar el paquiderm. <big>'''L’enginy de Na Renard'''</big> S’ha decidit que el Gat i el Gos siguin porter i cambrer respectivament. Na Renard es troba amb el Bou i aquest li explica que els humans són dolents perquè l’exploten i volien vendre’l. Na Renard traça un pla per a guanyar prestigi davant el rei i el Bou ho accepta sense vacil·lar. Na Renard ha tornat al prat i escoltant bramuls, els animals de la cort, s’espanten i Na Renard, que ha concebut tot el pla, es fa l’heroïna anant a mirar quin animal és. Torna amb el Bou i aquest li demana perdó al rei explicant-li la seva vivència al món dels humans. L’astuta Na Renard pel seu afany de poder, ha aconsellat enviar a la Pantera, el Gat i el Lleopard per entrar dins del consell i així d’aquesta manera, ascendeix com a portera i es desfà dels seus enemics. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (3).jpg|thumbnail|esquerra]] <big>'''Viatge al regne dels homes i traïció al regne dels animals'''</big> El rei dels homes, sorprès per els obsequis dels animals, els accepta i els invita a un festí. En el moment dels àpats ha entrat un pobre enfurismat del poble dient que les persones són dolentes i que no se’n recorden de la paraula de Déu. L’orgullós rei dels homes, es llença floretes dient que ell es bo, misericordiós i just. Al sortir del palau, han anat un restaurant on un hostaler fa una semblança i els hi deixa entreveure als animals: ''“El rei s’aprofita dels ciutadans, com Judas es va aprofitar de Jesús”''. Mentrestant en el regne dels animals la guineu aconsella al rei que enamori a la bella Lleoparda i la fa seva en contra de la seva voluntat. El Lleopard torna del seu insòlit viatge i descobreix la traïció del seu suposat amic Lleó. <big>'''Duel a mort'''</big> El Lleopard amb ganes de venjança culpa al Lleó i vol un enfrontament, però la Pantera s’ofereix per substituir al Lleó. A l’acarnissada baralla la ha guanyat el Lleopard demostrant així que el manipulat rei és culpable. [[Fitxer:CIMG0600.JPG|thumbnail|dreta]] La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i salpica al Bou, qui confessa amb por i culpabilitat exagerada el pla de Na Renard, cosa que per evitar ser descoberta es venja al Bou. El Gall, amb bona voluntat ha proposat afegir animals a la cort però Na Renard, pensant en els seus propòsits, ha explicat que el millor es afegir només una persona. Na Renard, al veure que el gall pot ésser un problema per a ella i posar en perill tot el planejat l’ha matat davant el rei. <big>'''La merescuda caiguda de Na Renard'''</big> L’hàbil Na Renard, ha decidit posar en marxa el seu pla amb l’Elefant: fer creure al rei que el senglar el vol matar i dir-li al Senglar que el rei el vol matar, d’aquesta manera es barallaran i evidentment guanyarà el Lleó però com estarà totalment exhaust i sense forces, l'Elefant aprofitarà l’ocasió per matar-lo. L’Elefant accepta dubitatiu el tracte i per protegir-se demana a Na Renard que hi hagi testimonis del seu pacte, el conill i el peó, enemics de la guineu. L’Elefant molt estratega, parla amb el Lleó i el Senglar posant al descobert a Na Renard. Per demostrar-ho davant el rei, ha cridat als testimonis i el rei s’ha sorprès per la verídica traïció de la guineu. El Lleó, enfurismat per la deslleialtat ha matar a Na Renard sense pensar-s’ho i ha fet fora del consell al Conill i al Paó. Així, ha tornat la pau al regne dels animals. [[Fitxer:El-llibre-de-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]]
e-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]])
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots + (<big>ANUNCI El nostre grup hem decid …
<big>ANUNCI El nostre grup hem decidit fer un anunci amb la intenció de persuadir els nostres espectadors a comprar el llibre “Camps de Maduixes”. Un llibre que ens ha semblat força interessant i molt educatiu per als joves. Per fer-ho mostrarem l’aspecte negatiu de les accions que es fan per passar-ho bé, fent així referència al llibre en qüestió. Aleshores, prendran consciència que tota acció té una repercussió. Gràcies a aquest llibre ens hem adonat que els riscos són, en alguns casos, petits però existeixen. Posant per exemple al cas de la Lluciana, afegint també el de la Loreto pel sol fet de ser acceptada per la societat. Així dons, en el següent vídeo farem un breu resum de la història de manera visual i entenedora. També, avisarem als joves que surten de festa a anar més en compte amb el que prenen sense saber del cert que és. Per fer-lo més divertit hem afegit una cançó composta per nosaltres on explica la història de les tres amigues i aprofundint en el cas de la Loreto ja que la nostra activitat anterior parlava d’ella. </big>
itat anterior parlava d’ella. </big>)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Viquillibre + (<big>Carta a Creont</big> Ho …
<big>Carta a Creont</big> Hola bon dia, Voldríem comentar-li la nostra opinió sobre les seves accions respecte a les coses que està fent en el regne de Tebes. Entenem que ser rei de Tebes no és gens fàcil, per les decisions que ha de prendre però creiem que últimament s’està passant amb les seves decisions que no són gens correctes i pensem que d’aquesta manera Tebes no podrà ressorgir de la guerra. La gent cada vegada té més gana i no hi ha suficient menjar per a tot el regne. Sabem que vostè té menjar de sobra en la seva cuina reial però ha d’entendre aquesta situació. A més, la gent s’està morint de malalties per la mala nutrició que està passant. No podem permetre que els nostres fills es morin, per això li demanem que faci un esforç per atendre a tota la gent del regne per intentar que no mori més gent durant aquest anys.També pensem que deixar Polinices a mercè del voltors és un acte deshonrós i malvat que no hauria d'haver fet. Arribem a la conclusió que hauria de deixar de tenir tantes comoditats per a vostè sol i hauria de compartir els seus recursos amb la gent del regne. No podem seguir així. També li demanem que faci honor al cos d’Antígona ja que només volia enterrar el seu germà i per això va matar-la a ella i a l’esclau Eumolp, que només volia ajudar-la perquè no ho fes ella sola. Finalment, volem que doni un sepulcre adequat a Polinices per honrar la seva valentia. Atentament, Un ciutadà de Tebes.
Atentament, Un ciutadà de Tebes.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf + (<big>De com va arribar a Polònia una …
<big>De com va arribar a Polònia una notícia </big><big></big><big></big> "Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada."- vaig escoltar dir a l’herald. - No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui devia ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la paret. -El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. -He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. Eixa nit no vaig poder dormir pel record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits,bevent i rient fins a la matinada i que ara era mort. A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. Després de llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar. Tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria. Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent, ja que la foscor, els plors i el silenci eren tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig. Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig besar la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. -Ho sent molt majestat- vaig dir. -Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu. -Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident la meua estima. -No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me que venjaràs la seua mort. -Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres. Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència a la reina van començar a seure. Tantes cares conegudes i el dolor present en cadascun dels nostres cors. Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regent del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat. - Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder mentre la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi? Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers. - Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes. - Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell. Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida. Frustrat per la reacció d’aquells ¨homes honorables¨, m’alcí i em vaig dirigir cap a la porta. - Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres. <big>Del viatge a Londres i les seues conseqüències</big><big></big><big></big> Pocs homes es presentaren al matí següent i, per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta servents, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren al seu imponent castell amb la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del príncep amb la reina. Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant. Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que me'l tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot. No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.
xar que continuara viu. Ja estava decidit.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Passa pàgina! + (<big>LA VIDA CONTINUA</big> D …
<big>LA VIDA CONTINUA</big> Diuen que els veritables amics, aquelles persones que sempre t’acompanyen, tot i estar ben lluny de tu, sempre estan al teu costat.Això era el que esperançava en Tetxu, l’Ainhoa i en Carlos, qui havien de continuar amb les seves vides. Després d’haver realitzat el viatge tan esperat per en Tetxu, per indagar en el passat relacionat amb el seu pare, i així acabar descobrint la realitat sobre la mort d’aquest en mans d’ETA, el jove decideix tornar a la seva ciutat natal, Lleida. Allí, reflexiona sobre tot allò succeït en el últims dies, sense oblidar ni en un sol instant els seus sentiments envers les noves amistats trobades. Després d’un llarg mes d’estança en la seva població, en Tetxu decideix que la seva vida ja no pot seguir com fins aleshores, que amb tot el que havia succeït, les coses no es podien quedar com estaven, tenia noves preocupacions que l’impedien conciliar el son i havia de trobar la manera de solucionar-ho. Així que un matí el noi es dirigeix cap a l’estació, amb tot el necessari i d’aquesta manera no haver de tornar a casa, deixa les claus d’aquesta a un vell conegut i li diu que la llogui, que la vengui o que s’hi quedi a viure, que amb ell ja no li fa falta. Estava decidit, la seva vida ja no estava lligada a Lleida sinó al País Basc, on havia trobat totes les respostes a les preguntes que s’havia fet des de la tràgica mort del seu pare, i on habitava la persona de la qual estava perdudament enamorat, l’Ainhoa. El vagó era pràcticament buit, només hi havia un parell d’homes ben plantats amb uns maletins, que devien anar i tornar el mateix dia per assumptes de feina, és clar, era un dimecres a primera hora. Enmig del llarg trajecte va anar a menjar alguna cosa al vagó cafeteria ja que la gana no el deixava tranquil, i en obrir la porta per entrar-hi, es va trobar una cara que li resultava familiar, un home d’avançada edat, amb vestiment propi de muntanya, i envoltat d’altres persones més joves que ell, tots asseguts en una taula i dibuixant en una mena de plànol del qual en Tetxu no podia apreciar gran cosa, ja que cada cop que hi desviava la mirada, els misteriosos viatgers feien petits gestos que semblaven anar dirigits cap a ell. En Tetxu va triar l’opció que semblava més encertada, concentrar-se en el seu entrepà de pernil i oblidar el que possiblement estaven tramant aquella gent. En acabar el seu àpat, el jove va pagar, es va aixecar del tamboret tan incòmode en el qual s’havia assegut, però una mà el va fer tornar a seure. Què havia passat? En Tetxu tot atemorit es va tornar a asseure , no entenia res del que passava. L’home que vestia la roba de muntanya s’hi va asseure,també, al seu costat i li va dir que tots aquells dibuixos que en Tetxu havia vist no els podia explicar a ningú. En Tetxu reconeixia que no havia vist cap dibuix però l’home insistia amb el que deia. Després d’una estona sense parlar-se, tots dos es van dirigir a una cabina del tren totalment insonoritzada, on van estar conversant una bona estona. L’home li va explicar a en Tetxu que indirectament havia entrat a formar part d’ETA, ja que havia vist el contingut d’aquells escrits. En Tetxu no volia formar-hi part però segons aquell home, una vegada veus els dibuixos ja no et pots tirar enrere. Ell es presenta dient-li el seu nom, Patxi. Aquest li explica el significat d’aquells fulls i perquè es dirigeixen al País Basc, en Tetxu no entenia res, estava cada vegada més desconcertat fins que en Patxi li va comentar que realitzaran un atemptat en menys de 48h. En arribar a terra de nou, en Txetxu creu que hauria de denunciar a la policia, no pot deixar en pensar en aquest atemptat. Però per altra banda pensa que és una bona forma de venjar-se de la mort del seu pare, vol saber realment qui el va matar. Després d'una llarga estona d'emocions i sentiments a flor de pell,li diu que si, que vol formar part de la banda. Ràpidament en Patxi li diu el que ha de fer, ell serà el peça principal d'aquell acte, ell posarà la bomba en un lloc estratègic. Tetxu camina lentament i atemorit fins que arriba amb el seu company, que només a primera vista li produeixen males vibracions. El seu company li va contar a en Tetxu tots els atemptats que havien fet. Aquest mentre va estar mantenint una conversa, va anomenar una persona que encaixava amb el perfil del seu pare. En Tetxu el volia matar, però és veia incapacitat per a fer tal acte. Com a bona persona que era i legal, va decidir contar-ho tot a la policia, encara que ell anés també a presó. 9 mesos més tard... Tots és trobaven empressonats en aquells llocs tristos i tancats, mantenint l'esperança de poder tornar a veure la llum del Sol i ,sobretot, poder tornar a veure a l'Ainhoa, ja que no podia deixar d'estar enamorat d'ella. Els seus sentiments eren tan forts com el desig de sortir d'allí.... Alexandra Domingo, Mireia Moix, Carlota Huguet, Beatriz Vinué i Carla Rufaste Col.legi lestonnac-Lleida.
i Carla Rufaste Col.legi lestonnac-Lleida.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Electrobook + (<big>LA VIDA OCULTA DE L'ALBA</bi …
<big>LA VIDA OCULTA DE L'ALBA</big> "Capítol I: La meva infància a Benaura" Tot va començar quan jo era petita, vivia en una ciutat anomenada Benaura, amb els meus pares, i la meva germana. Al meu costat hi havia la meva veïna, la Margarida, que tenia un fill negre que es deia Dídac. Passava el temps jugant amb la quantitat de joguines, colors, papers, etc. I amb la meva família que em portava al parc per jugar amb altres nens i amb ells. M'ho passava molt bé. He viscut tota la infància en aquella casa, una casa de 2 pisos amb un jardí gegant i un munt de coses estranyes, per a mi perfecta. Vaig passar el preescolar, no recordo gaire, però pel que m'expliquen, m'ho passava d'allò més bé i van ser els millors anys de la meva vida ja que no feia res, em passava el dia amb les meves amigues pintant i fent bogeries. També jugava amb el Dídac i vam arribar a ser bons amics. "Capítol II: La primària i els seus drames" A la primària van canviar moltes coses. No vaig poder jugar amb el Dídac, perquè era més petit que jo i no el podria veure durant tota la primària; i molts amics del preescolar van marxar a fora del país o bé a una altra escola; tan sols quedàvem jo i uns pocs més, i van venir unes quants més, la majoria estrangers. Ja començàvem utilitzar els llibres, a tenir matèries i a haver d'estudiar. A primer vaig tenir una mica de problemes a l'escola, cosa que era normal ja que acabava de començar a estudiar, llegir i escriure més. A segon vaig tenir tants problemes que cap a final de curs, vam haver de recórrer a mesures dràstiques. Vam haver de contractar un professor particular; a tercer, vaig enamorar-me per primera vegada , no era un noi de la meva classe, era el fill de la perruquera de la meva mare, es deia Hernan, era molt alt, de pell blanca i de cabells i ulls castanys , per a mi era molt atractiu ... L'únic problema era que tenia 18 anys i el meu professor de classes particulars. Sabia que era impossible, però em vaig adonar que el que sentia no eren papallones a la panxa, és a dir, amor per ell, sinó que tan sols era mal de panxa, i va seguir ajudant-me; a quart ja havia après a estudiar i a comprendre, i vaig passar de ser de les més 'ximples' de la meva classe, a ser de les més intel·ligents del meu curs i a treure molt bones notes; A cinquè vaig millorar encara més les notes, i vaig aprendre a espavilar-me per mi mateixa, ja que els meus pares treballaven i calia que m'ho fes tot jo; a sisè em vaig enamorar de nou, però aquesta vegada de veritat. El noi es deia Robert, venia dels Estats Units, però ja feia temps que vivia a Catalunya. Era ros i d'ulls blaus, era considerablement atractiu, el veia perfecte .... Érem molt amics, n'estava enamorada en secret i no podia fer el pas. No sabia què fer i vaig optar per enviar-li cartes anònimes... però com que no servia per a res, vaig tornar a centrar-me en els estudis i pensar en la solució d'aquest dilema més endavant. Al final de curs vaig haver d'estudiar molt més, per als exàmens finals. Per tant, en les colònies de fi de curs, les vaig poder passar amb les millors amigues i amb Robert ... Va ser un drama i una sorpresa ... molt confós i divertit! Després passaria a la secundària ... "Capítol III: Els pros i els contres de l'adolescència" Va començar la secundària al setembre, a l'institut de la mateixa escola on anava. A primer d'ESO tot va ser molt diferent; alguns van començar a comportar-se d'una manera poc educada i desinteressada, Robert va ser un d'ells, i em va deixar d'agradar, el vaig oblidar, ja que seria una mala influència i vaig pensar en la dificultat que comportaria aquest curs, en els canvis de professors, la forma d'ensenyar, el tractament que hi havia, les dificultats afegides ... tot era diferent, més nou i difícil. Vaig viure noves experiències, sensacions i sentiments. També va canviar la situació a casa, la meva mare i la meva germana van començar a parlar-me del que em passaria, els canvis en el meu cos, els sentiments cap als nois: va ser totalment diferent. A segon d'ESO vaig acostumar-me, però a casa va ser més incòmode parlar amb la meva família. Vaig passar part dels meus canvis corporals i emocionals, també vaig agafar confiança en els estudis i vaig poder tenir més temps lliure, una part d'aquell temps lliure l'utilitzava per ajudar en Dídac, ja que la Margarida (la seva mare) m´ho havia demanat com a favor i la resta de temps vaig començar a sortir amb les meves amigues i fer bogeries! Era molt divertit! M'ho passava molt bé, vaig gaudir al màxim tot aquell any, vaig viure una part de la meva adolescència molt bé, i m'anava tot de meravella! Treia les millors notes, els nois anaven darrere meu, i moltes coses més! A final de curs em va baixar el rendiment acadèmic, vaig deixar d'estudiar i van baixar una mica les notes, però el curs va acabar molt bé. "Capítol IV: El començament d'una nova era" Al començament de l'estiu va ser positiu, estava molt contenta, perquè era estiu i començaven les vacances i, d'altra banda, estàvem contents perquè la meva germana es casaria properament. Però també hi passaven coses molt estranyes relacionades amb el temps i el cel: hi havia dies que nevava, o que queia calamarsa i érem a 0ºC o menys, i es veien objectes lluminosos molt veloços, que pensàvem que eren avions de guerra o estaven provant alguna cosa relacionada amb l'aviació, la qual cosa va donar pas al començament d'una nova era.
a donar pas al començament d'una nova era.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Yogur + (<big>La nova vida de en Carlos ''Dig …
<big>La nova vida de en Carlos ''Diguem-ho!'' Ja era tard, el Carlos ja estava al tren i ja es movia, possiblement no veuria mai més en Textu. Si es parava a pensar, tot havia estat molt confús. S'havien conegut fa relativament poc, quasi per accident, per un grup, només per Led Zeppelin, si a qualsevol dels dos no els hi hagués agradat, segurament una altra desgràcia hauria passat, en Textu hagués acabant sofrint tant com ell, sabent que el seu pare... Per un noi de la seva edat que el seu pare havia estat assassinat per ell. Sí, potser hauria set just, però just pel vell Carlos que ara estava mort, ara no volia saber res de la venjança, els dos van ser molt feliços. Després de tot, això era un temps amarg, de males notícies i fets, un temps per l'oblit. Ara li calia començar de zero ''Adéu gran amic...'' No podia evitar-ho però ser trist... Adéu al seu millor i amic únic, per desgràcia, ja no es veien les muntanyes, ja havia passat mitja hora, el poble ja no es veia i es començava a divisar la ciutat, amb ella, un nou començament. </big>
amb ella, un nou començament. </big>)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Josep Carner + (<big>Quan la ficció supera la realit …
<big>Quan la ficció supera la realitat</big><big></big> En una reunió on estaven tots els animals volien elegir un rei. Després de diferents deliberacions va sortir escollit el Lleó. El Bou es va oposar ja que creu que és carnívor i va proposar el Cavall que menja herba. Na Renard va defensar el Lleó per que viu de les seves restes. L’Ós, el Lleopard i el Linx també volien optar a ser reis però per por al lleó el van escollir. Després d’un llarg consell van tenir gana i aconsellats pel dolent de Na Renard es va menjar al fill del Cavall i del Bou. Llavors aquests van anar a veure a l’home perquè els ajudés però els va convertir en animals de treball. De sobte va arribar un carnisser per matar el Bou i el Cavall li va aconsellar que tornés amb el Lleó. El dia de la seva elecció el Lleó va fer un discurs i va demanar consellers. Resultaren elegits l’Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard es va enfadar per no ser escollida i li suggerí posar alguns animals herbívors perquè tenien menys poder i ell es sentiria superior. D’aquesta manera van entrar al consell l’Elefant, el Senglar el Boc i el Moltó. Els animals carnívors s’adonen de la jugada de Na Renard i li comuniquen al rei i aquest accepta al Gall al lloc dels altres herbívors. Na Renard pensa en venjar-se li comenta a l’Elefant que ell el farà rei. Però l’elefant té por perquè ella és carnívora. Definitivament Na Renard i l’Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder. A la cort, el Gat és el cambrer i el Gos és el porter. Na Renard se’n va a buscar al Cavall i al Bou però només troba el segon que li diu que porta una vida molt dura. Na Renard llavors li explica que el rei és malvat amb els seus súbdits i ell ha d’anar a aconsellar-lo en un bon govern. Va acordar que el Bou anés a un prat a pasturar i bramular tant fort com pogués. Un cop Na Renard a la cort ,el rei sentí els bramuls i ella es va oferir a dur-li l’animal a condició que ningú li fes mal. El Bou explica al rei que els homes son molt dolents, d’aquesta manera el rei agafa por dels homes. Na Renard li aconsella enviar ambaixadors al rei del homes per tal d’evitar enfrontaments. Na Renard proposa que els ambaixadors siguin els que li han posat problemes: Lleopard, Onça, Gat, Gos, etc. D’aquesta manera el ruín de Na Renard ascendeix a porter. Quan els ambaixadors acudeixen al palau del rei del humans. Aquest accepta els regals que ells li porten. Mentre l’estancia dels ambaixadors al palau del rei dels humans , el malvat de Na Renard proposa al rei que es casi amb la Lleoparda. Quan els ambaixadors tornen, i el Lleopard s’assabenta dels fets entre el rei i la Lleoparda, aquest s’enfurismà. El Lleopard culpa de la traïció al Lleó i va voler enfrontar-se a ell, el Linx s’ofereix a lluitar en el lloc del Lleó i aquest va perdre. La Serp comenta al Bou que des de que Na Renard esta en la cort, havien sorgit molts problemes, i el Bou va dir que esta manipulat per el nociu de Na Renard. El Gall temia de Na Renard i així mateix Na Renard el mata davant del rei. El problemàtic de Na Renard li diu a l’Orifany, que ja és l’hora de que el rei morís. Na Renard fa creure que al rei que el Senglar el vol matar, i vici versa. El maliciós de Na Renard pensava que hauria una batalla entre ells i seguidament l’Orifany parla amb el Rei i Senglar els explica les intencions de Na Renard i a continuació el Rei mata per fi a Na Renard.
ontinuació el Rei mata per fi a Na Renard.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Rubén Darío + (<center>'''<big><big>< …
<center>'''<big><big><big>Democràcia carnívora</big></big></big>''' [[Fitxer:Rubendario1.jpg|500px|thumbnail|center]] <div style="text-align:justify">Fa uns dies, i després de topar molt agraïdament, amb els sagrats de l’Orde dels Apòstols, ha succeït a la fi, l’esdeveniment, que al món de les bèsties s’ha fet l’esperada elecció del rei. Després d’una acalorada batalla verbal i idealista, d’anades i vingudes de noves i de raons, entre el col·lectiu de la classe social dels herbívors, els quals defenen la seva postulació al Cavall, animal de gran saviesa, els quals els defendria dels carnívors; i la classe social dels carnívors, postulats pel Lleó, animal ferotge i impositiu, ha estat escollit el Lleó. D’aquesta elecció s’espera recuperar l’equilibri en la societat de les bèsties, i el bon impartiment de la justícia, i la reincorporació de les bèsties més desvalides. Pocs dies després, i després d’un parlament i aconsellats per la figura de Na Renard, el rei i els seus companys carnívors, menjaren el pollí i el vedell, cosa que ha provocat l'exili del Bou, al país dels humans, amb l’esperança de cercar una nova oportunitat, una altra situació política amb una igualtat entre les classes socials.</div> [[Fitxer:Rubendario2.jpg|framed|center]] <div style="text-align:justify">Arribà el moment de l’elecció del consell del rei, una elecció la qual ha de ser feta amb cura, una elecció fidel i sàvia, foren escollides la Pantera, l’Ós, el Lleopard, la Serp i el Llop. Na Renard, com que no és escollida, comença a deixar veure la seva cara manipuladora i egoista, i amb astúcia intenta entrar al consell algun herbívor. Gràcies a la bona vista i la fidelitat de la Pantera, Rei fos advertit, i en comptes de Na Renard, el Gall a la cort benvingut fou.</div> <div style="text-align:justify">Na Renard ha sentit la traïció del rei per no ser escollida per al seu consell. Na Renard, sota el sentiment de cobdícia i ambició, dóna paraula a l’Elefant que destronarà al rei perquè l’Elefant sigui rei, però aquest no se’n refià d’ell, ja que vol trair al Lleó. L’Elefant ha promès a Na Renard grans honors si fa dita malvolença.</div> [[Fitxer:Copia de GUINEU sepia baja res.jpg|368px|framed|center]] <div style="text-align:justify">Dies passats, i amb la cort feta, i el Gat com a cambrer i el Gos com a porter, Na Renard es troba amb el Bou, el qual poca fortuna ha trobat al país dels humans. Na Renard ha vist la saó i continua amb els plans per escalar llocs al consell del rei. Finalment, Na Renard ha portat al Bou davant al rei, on s’ha disculpat, i ha aconsellat tenir amistat amb el rei dels homes. Per tal d’això han sigut enviats com a missatgers la Pantera, el Lleopard, i com a regals al Gat i al Gos. Lleó nomena el Bou cambrer i Na Renard portera.</div> <div style="text-align:justify">El Lleopard i la Pantera, darrere la visita al país dels humans, sistema polític a seguir en primera instància, descobreixen atònits, que és un país corrupte, el qual son rei, no ha fet liderar els valors de justícia i equilibri sobre la societat, empobrint al poble. Un rei de caràcter luxuriós, i mal aconsellat per uns consellers, que volen ser rei més que el rei emperò. Mentrimentres, a la cort, el rei, sota la manipulació de Na Renard, viola a la Lleoparda, quina supèrbia, comportament llunyà de les savieses del Déu. En el moment que el Lleopard s’ha adonat, venjança enginya.</div> [[Fitxer:Rubendario4.jpg|368px|framed|center]] <div style="text-align:justify">Aprés moments de gran tensió, s’ha produït un enfrontament entre la Pantera, defensora del rei, i el Lleopard, on aquest darrer ha resultat victoriós, i el Lleó, no més lluny d’acceptar el seu acte, ha enfurismat i ha matat al Lleopard. Un dia més tard, la Serp acusa al Bou de les desgràcies de la cort, i el Bou es defensà acusant a Na Renard. En venjança, un dia de fred, torna a mal aconsellar al rei, i aquest sota les influències de Na Renard, es menjen al Bou, a la fi Na Renard, obté gran poder a la cort. El Gat aconsellà posar més animals com a consellers, Na Renard no volgué, després d’unes paraules enfrontades amb el Gall, Na Renard matà al Gall davant el rei i se’l menjà, així es quedà sol, absoluta impunitat a la cort.</div> <div style="text-align:justify">Temps desventurats en la cort. Na Renard planeja la mort del rei junt l’Elefant, el qual acceptà, amb la intenció d’enganyar-la, demanant al Conill i al Paó com a testimonis del pacte. L’Elefant parlà amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, Na Renard va tractar de defensar-se, però el Lleó enfurismà i finalment el Conill i el Paó digueren la veritat. A la fi el Lleó matà a Na Renard.</div> <div style="text-align:justify">Així ha acabat el temps d’un tro ple de tots el adjectius i fets contraris a la imatge d’un rei, com la mà de Déu, "Batalla fo atrobada per çò que veritat confonés i destruís falsia, i Déu és veritat; perquè tota persona qui mantenga falsetat se combat ab Déu i ab veritat"... esperem una nova elecció, o una nova etapa, per a una bona i nova justícia. [[Fitxer:Copia de RAMON LLUL baja res.jpg|400px|framed|center]]
ON LLUL baja res.jpg|400px|framed|center]])
Activitat 2 sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Mario Benedetti + (<center>'''<big>La disputa del …
<center>'''<big>La disputa del regne</big>'''</center> Uns homes es van trobar unes bèsties que estaven reunides per escollir rei. Aquestes bèsties van escollir al Lleó per ser l’animal més majestuós i el més fort. Encara que no tot el bestiar estava d’acord.A la cort feien falta consellers així que elegiren l’Ós, el Lleopard i la Pantera. Na Renard pel seu propi interès va proposar al rei que el millor per la cort era tenir hervibors, ja que al ser més indefensos que l'Ós, el Lleopard i la Pantera (animals carnívors) ell podria sentir-se superior. Per consell del Lleopard el rei no va admetre a Na Renard a la cort i va nomenar com a membre de la cort al Gall. Na renard indignat va començar el seu pla traïdor. Digué a l’elefant que amb la seva ajuda ell seria Rei. L’Elefant acceptà ser rei només si el lleó moria. [[Fitxer:Lleo23.jpeg|thumbnail]] '''Cóm Na Renard va aconseguir més poder''' Na Renard deixà veure la seva astúcia i va anar en busca del Bou; aquest molt trist li explicà a la Guineu la dura vida amb els humans. Na Renard es va mostrar considerat i va dir a la Guineu que bramules molt fort seguidament va retornar a la cort i en veure que el rei estava espantat pels bramuls del Bou va assegurar que ell descobria quina era aquesta bèstia i la portaria al regne per tal que li demanes perdó. Així va ser, el Bou es va justificar al rei manifestant la seva por pels humans. Amb això Na Renard va guanyar més prestigi. Fruit de la disputa amb el Bou el rei envià ambaixadors al poble per evitar enfrontaments. Així doncs selecciona al Lleopard, el Gat i el Cavall per anar-hi. [[Fitxer:S n01 12229601.jpg|thumbnail]] Els ambaixadors parlen amb un hostaler del poble aquest home els digué que el rei s’aprofitava dels ciutadans. D’altra banda Na Renard li aconsellà al rei que es cases amb la Lleoparda, ell com sempre innocent acceptà i quan el lleopard torna del poble s’assabentà i aquest s’enfurismà. El Lleopard es presentà davant del Lleó, l'acusà de traïdor i li sol•licità un duel amb ell. El Lleó de no va voler i va ser el Linx qui es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard demostrant així que el Lleó era culpable. La Serp dubtosa va dir que el Bou i Na Renard havien portat problemes a la cort. El Bou va al•legar que Na renard l’havia manipulat. En enteresa la Guineu decebuda, a decidir que es menjarien al Bou. El Fall va suggerir d’afegir més gent al consell, no obstant això Na Renard va al•legar que el millor era que només hi hagués una persona per evitar més disputes a la cort. També es mengen al Gall. '''La conseqüència de tota la traïció''' [[Fitxer:El asno y la zorra.jpg|thumbnail]] Na Renard decidida digué l’Elefant que ja era el moment d’acabar amb el rei. Així doncs provocà un enfrontament entre el Rei i el Senglar. Per la qual cosa hi hauria una baralla que lògicament guanyaria el Lleó i Na Renard aprofitaria l’esgotament del Lleó per acabar amb ell. L’Elefant més llest digué a Na Renard que volia que hagueren testimonis d’aquest tracte. Elegiren al Conill i al Peó que eren enemics de la Guineu. L’Elefant va anar a la cort i explicà al rei el que Na Renard volia fer. D’aquesta manera és com el Rei enfurismat acaba amb la Guineu.
com el Rei enfurismat acaba amb la Guineu.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Nora Roberts + (<center><big>Un Rei manipulat& …
<center><big>Un Rei manipulat</big></center> L’astuta Na Renard ha enganyat al Lleó amb la finalitat d’aconseguir el poder, però ho aconseguirà o no ho aconseguirà? Per fi ja tenim un nou rei, avui finalment s’ha triat el monarca que fins que trobi un successor o deixi la corona romandrà al càrrec. Els herbívors han mostrat la seva disconformitat que el Lleó sigui el nou rei, per l’altre part, l’Ós, el Lleopard i la Pantera han deixat d’entreveure la seva negativitat en la votació, a causa que, aquests tres volien aconseguir el poder. Al cap de tres dies, hi ha hagut una primera reunió entre tots els animals, com que aquesta s’ha allargat durant moltes hores, ha provocat que el monarca tingués gana. El Llop i Na Renard han aconsellat el menjar-se el Vedell i el Pollí, dit i fet, el Lleó sense vacil•lar se’ls ha cruspit en un moment. A conseqüència d’aquest acte, tant el Bou com el Cavall molt enfadats, han decidit marxar al regne dels éssers humans a buscar ajuda, però no els ha sortit la jugada com ells volien: l’home ha posat a treballar a aquests, i el Cavall ha explicat al Bou: “Millor fuig d’aquí, ja que, si no, et convertiràs en carn per menjar”. [[Fitxer:Imagen1.jpg|thumbnail|Na Renard]] Quan el Lleó ha estat investit ha realitzat un discurs bastant extens en el que també ha anomenat els consellers que el tenen que ajudar en el càrrec. Els escollits han estat l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard se l’ha vist disconforme amb els escollits, cosa que immediatament ha fet saltar les alarmes del consell, especialment el Lleopard que a cau d’orella li ha dit: "Millor tenir un consell que no vetlli pels seus propis interessos, sinó que ho faci pel conjunt dels animals”. Na Renard clarament molesta, ha acceptat de mala gana l’elecció dels consellers. Després que Na Renard fos no triada com a consellera, ha iniciat un procés de venjança contra el Rei, per fer-ho, ha parlat amb l’Elefant amb el pretext de intentar convèncer al gegant herbívor perquè mati al Lleó i així pugui ser el nou rei. Al explicar-li tot l’entrellat, l’Elefant ha quedat convençut sobre les seves possibilitats de ser monarca, però té un problema important: la port envers al rei. Na Renard aprofita la situació per dir-li: “el Lleó portarà malament el poder i no us protegirà (referint-se als herbívors”). [[Fitxer:Imagen3.jpg|thumbnail|esquerra|Na Renard i l'Elefant]] Quan Na Renard ha acabat de parlar amb l’Elefant, s’ha trobat amb el Bou que molt capcot i trist perquè ha faltat a la lleialtat del rei. La guineu ha aprofitat la ben entesa per ajudar al Bou i alhora fer-se la heroïna: “Si bramules ben fort, el Rei creurà que ets un animal molt gros i poderós”. Quan el Bou ha fet el que tenia que fer, tota la cort s’ha mostrat amb molta por exceptuant a Na Renard, que com sabia el que el Bou faria, ni s’ha immutat. El Rei sorprès, li ha preguntat a Na Renard sobre per què ella no tenia por de aquella bèstia. Més tard, el Bou ha entrat amb Na Renard molt penedit al palau per haver traït a el Rei, a sobre el animal herbívor ha explicat tot el que l’home li ha fet: “M’ha tingut totalment explotat fent treballs del camp durant tot el dia, i a sobre, en volien convertir en carn”. La reacció del Lleó ha estat immediata: molta por cap als humans. Na Renard, en el seu afany de poder proposa que sigui el Bou qui digui qui s’ha d’enviar missatgers per intentar fer de mediador amb els humans ja que el coneix i convenç a tota la cort perquè enviïn al Lleopard i la Pantera mentre que el Gos i el Gat a mode d’oferiment. [[Fitxer:Imagen4.jpg|thumbnail|dreta|El Gat i el Gos com a ofrenda]] Al cap d’uns dies els missatgers han arribat a la cort del rei dels homes. Quan han arribat s’han trobat amb molts problemes: per un lloc el monarca dels humans no s’ha volgut mostrar davant dels animals, cosa que, el lliurament de la carta s’ha fet de pregar. Finalment, i després d’una estona ben llarga, el rei ha fet passar als animals perquè parlessin amb ell, per mostrar bones relacions entre els dos regnes s’ha entregat al gat com a draper i al gos com a caçador. El rei ha convidat d’aquesta manera al Lleopard i a la Pantera a una festa per poder amenitzar la primera trobada que ha sigut molt freda. El festí ha sigut molt grotesc amb cançons i balls molt presumptuosos cosa que ha fet estremir tant al Lleopard com a la Pantera. El primer en tot moment ha tingut millor tracte que el segon en tot moment, i quan marxaven per tornar amb el Lleó, el rei humà demana el següent: “Vull un ós fort per lluitar contra un fort senglar i també un llop”. Les exigències del rei no han anat acompanyats de cap obsequi per el Lleó. Mentre que el Lleopard i la Pantera han estat fora, Na Renard ha aconsellat al Lleó sobre la bellesa de la Lleoparda, cosa que ha fet que la forcés a tindre una aventura, això ha empipat de mala forma al Lleopard, que quan ha tornat de la seva estança reclama venjança sobre el Lleó. [[Fitxer:Imagen5.jpg|thumbnail|esquerra|El Gall]] Al dia següent el Lleopard es presenta a palau acusant al Lleó de traïció i demana la seva mort per haver forçat a la seva dona a fer coses contra la seva voluntat. La pantera que havia sigut menyspreada davant del rei dels humans, proposa oferir-se com a tribut per defensar al rei. El Lleopard finalment aconsegueix vèncer a la Pantera, i a continuació, com el primer estava totalment exhaust, el Lleó ha aprofitat per matar-lo. La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i li explica al Bou tota la situació, per evitar que sigui descoberta, Na Renard proposa al Lleó de menjar-se al Bou ja que té la carn vella i podrida, la Serp decideix marxar del regne al veure tot l’entrellat. D’aquesta manera queden com a consellers el Gall i Na Renard, ja que tant el Conill com el Corb tenen molta por del Lleó i no presenta cap problema perquè Na Renard es faci amb el poder. Na Renard veu que el Gall serà una amenaça, ja que és savi i també s’adona conta de la manipulació que està emprant la guineu. Abans que pugui dir res, Na Renard s’ha menjat de forma sobtada al Gall, i d’aquesta manera ha deixat a Na Renard com a única consellera. Un cop que s’ha quedat sola, Na Renard va a fer una visita al Elefant, ja que li havia promès que seria rei. L’elefant té molta por de trair al Lleó, ja que les conseqüències que pot comportar, pot esdevindre una situació similar a la bogeria de Macbeth. Per evitar la mateixa situació l’Elefant explica: “Na Renard dirà al Senglar que el rei el vol matar, i al Lleó li explicarà la mateixa història, quan tinguin una lluita i quedi el Lleó molt mal ferit, jo (l’Elefant) mataré al Lleó per auto-proclamar-me rei”. El Lleó per fi analitza tota la situació i sense vacil•lar decideix matar a Na Renard. Com a mostra d’agraïment, el Rei ha anomenat a l’Elefant i al Senglar consellers seus. [[Fitxer:Imagen6.jpg|thumbnail|center|El Lleó menjant-se a Na Renard]]
il|center|El Lleó menjant-se a Na Renard]])
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels J.R.R. Tolkien + (<div align="center">'''EL CAMÍ CAP A …
<div align="center">'''EL CAMÍ CAP AL PECAT'''</div> <div align="justify">Només la immensa esplanada i jo som els testimonis d'una imatge blasfèmica de la coronació, un acte contra l'elecció de Déu. Sentim els miols, els lladrucs, els udols; el bramul del conjunt de les bèsties que hi ha reunides. Cal fer esment específic, en que els carnívors tenen autoria sobre els herbívors i animals, per si, indefensos. [[Fitxer:Vetealamierdanen1.jpg|700x500px|frameless|center]] Únicament un pot ser rei. De cop i volta, destacats sobre tots els altres, el Lleó i el Cavall es disputen el regnat. L'enlluernament del discurs de Na Renard deixa com a únic enviat diví el Lleó. Tot animal present no posa en dubte qui són els consellers del rei, l'Ós, el Lleopard, la Pantera, la serp i el Llop. Amb ambició i rancor, Na Renard, contra el suara escollit rei, presenta una malèvola manipulació utilitzant el Bou, amb la seva tenebrosa veu, per fer sortir els rampins contra la reialesa. Na Renard pacta amb el rei, aparentment sense lucre, la solució per fer parar el fantasmagòric so, així doncs mostra obertament el bramul tenebrós: el Bou. La ingenuïtat del rei, premia al noble individu per formar part de la cort reial junt amb el sumis Bou. [[Image:vetealamierdanen2.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Arrel d'una por infundada, Na Renard du a terme una estratagema per treure's del mig el consell de la cort reial. El nouvingut, rebutjar abans, membre de la cort, incita fer de missatgers al Lleopard i la Pantera i d'ofrena el Gos i el Gat per atendre un detall de cortesia. [[Image:vetealamierdanen3.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Mentre són entregats el Gos i el Gat, al regne de les bèsties, guiat per el seu sentit animal i la gran eloqüència de Na Renard, el Lleó posa l'ull sobre la dona del Lleopard, per la seva fina i esvelta figura. De manera paral·lela a la atrocitat del rei del regne animal, podem veure com el Lleopard i la Pantera s'adonen que la paraula de Déu és orientada cap el benefici propi, i el gran exemple, es veu reflectit en el temut rei humà. En última instancia, al regne humà, el Lleopard es veu obsequiat a seure al costat del rei, i la Pantera es desconsideradament ignorada. Un cop tornats els missatgers un d'ells es dona conte que la seva dona ha estat profanada indegudament. Amb raó i rabia, el Lleopard acudeix al rei saben que el criteri de Déu està de la seva part. Saben que el rei amb falta de raó i judici només li queda la única i indesitjable opció del judici pel combat, obliga al Lleopard a combatre, saben que per molt que guanyi, la paraula de Déu només la pot dictaminar el rei. La ja ofesa Pantera s'ofereix com a clara candidata per lluitar contra l'enrabiat Lleopard. L'intens combat mostra com Déu li dona la indiscutible raó al Lleopard, sorprès pel seu resultat, el Lleó per primera vegada encamina la paraula de Déu al seu benefici donant punt i final a la vida del Lleopard, esgotat pel combat. [[Image:vetealamierdanen4.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Na Renard està a un pas de regnar a l'ombra del rei de les bèsties, per això posa en practica l'últim pla: un combat a mort del Senglar i el Lleó. L'Elefant esgarrifat per la coneixença del pla, decideix ser lleial a l'actual rei explicant-li la malèvola estratagema. El Lleó amb només un criteri possible, decideix acabar amb la vida de Na Renard i regnar com Déu mana. [[Image:vetealamierdanen5.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] </div>
atge111111|700x500px|center]] </div>)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixeres d'en Jordi + (== == LLUCIANA SALAS VÍCTIMA D’ENGANY La …
== == LLUCIANA SALAS VÍCTIMA D’ENGANY La Lluciana Salas ha estat víctima d'una droga de disseny, l’Eva. Aquests dies, aquestes drogues es posen de moda cada vegada més per la facilitat d'obtenció, venda i dificultat de detenció per vendre-les, ja que encara no s’ha identificat si són drogues com a tal o no. Al ser elaborades en laboratoris i no procedir de cap element natural, no se sap encara com catalogar-les. Hem tingut el plaer d’entrevistar a la Lluciana Salas, qui després de ser enganyada, va consumir una d’aquestes drogues i va caure en un coma que la va portar a les portes de la mort. Gràcies a Déu, la Lluciana va aconseguir recuperar-se ==. == Entrevistador: Bona tarda, Lluciana. Un plaer estar aquí amb tu i gràcies per decidir acompanyar-me, és tot un privilegi estar amb una persona que ha patit tant, i ens pugui explicar fets sobre això. Lluciana: El plaer és meu, no hi ha cap inconvenient. Sempre que pugui advertir als joves sobre el perill que suposa tot aquest tema. E: Tu, Lluciana, ets una noia molt jove. Quants anys tens? L: Ara tinc 17 però estic a punt de fer els 18, no sé si per sort o desgràcia (riuen innocentment) E: Bé Lluciana, el que he pogut llegir sobre el teu cas, és que tracta sobre les drogues de disseny. Tu sabies exactament el que eren i l’efecte que produïen sobre un mateix? L: La veritat és que n’havia sentit parlar, però no sabia res de res. Va ser al moment que em van dir que eren. No recordo molt però el noi que me les va oferir em va dir que no eren més que caramels i em sentiria super bé. Amb l’enrenou de l’ambient tampoc vaig escoltar molt el que em deien. Et diuen que si et prens això, seràs el rei de la festa. Al principi t’ho pots passar “bé”, però després t’entra un moment de depressió i fins i tot et pot passar el que em va passar a mi. E: Cal pensar, que el que et va passar a tu (quedar-te en coma) encara és lleu comparat amb què arriba a passar a altres persones. Com per exemple, que arriben a morir. L: Sí, ''bueno'', encara es pot dir que vaig tenir “sort”.(remarca la paraula sort) E: Els teus amics no van fer res per impedir-ho, perquè ells tampoc coneixien que eren aquestes substàncies, no? L: Home, tan informada estava jo com ells, així que ells no en sabien molt. Un d’ells, per si les mosques no diré noms, ja era habitual que en prengués, però en ell no va fer el mateix efecte que jo. Estava més acostumat, potser? Els metges encara investiguen i crec que tot varia en funció el cos i aquestes coses… A: Entenc… Podries dir-nos alguna sensació que recordis en prendre-ho? L: Realment, no recordo gran cosa, però si et dic la veritat allò que va dir el noi de ‘’estaràs al paradís‘’ i tot estarà super bé i ''guai'', era veritat. Recordo com una relaxació increïble per uns instants,després em va agafar ''algo'' i ‘’plof’’ em sentia fatal i no recordo res més. E: Alguna última cosa a dir als joves, sobre aquest tema? L: Emmm… doncs… que no es deixin enganyar i que aquestes substàncies són perjudicials sempre. Recordeu que algunes influències són dolentes, molt molt dolentes. E: Doncs moltes gràcies Lluciana, molt agraït que ens hagis acompanyat, i gràcies per dedicar-nos aquest temps. L: De res home!
dedicar-nos aquest temps. L: De res home!)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Junuso + (== Carta de Carlota a l’Octàvia == Estima …
== Carta de Carlota a l’Octàvia == Estimada Octàvia: Hui et parle perquè estic molt espantada. Ahir pel matí, vaig estar amb en Flanagan i vaig estar molt a gust amb ell. Vaig sentir coses que mai havia sentit per cap xic. Quan va començar a dir-me “et vull” i abraçar-me, em vaig sentir més a gust encara. Després de tot, vam començar a besar-nos amb lentitud i delicadesa, i a fer-nos carícies. Jo em sentía molt a gust i amb molta confiança, aleshores vam acabar en el llit. Al tema que volia arribar, que en el llit vam practicar relacions sexuals per primera vegada per als dos. De sobte, quan ell em va penetrar, vam recordar que no teníem preservatiu. Ara estic molt espantada, per aquest imprevist i vull que m’ajudes, per favor. No puc dir-ho a cap amiga meua, ni cap familiar perquè em fa molta vergonya. En Flanagan no sap res, perquè ell creu que fa temps que he tingut la menstruació i jo no sé com contar-li-ho. Hui en classe, hem comentat el tema de l’embaràs i ha augmentat molt en els últims anys el nombre d’embarassades menors de 18. També han comentat el tema dels anticonceptius i han dit que el preservatiu és el mètode més segur i que la píndola té alguns efectes secundaris, també la pots comprar encara que tingues 16 anys. Tinc molta por de tot açò i per això necessite ajuda. No ho contes a ningú, per favor. Vull contar-li a en Flanagan la meua preocupació, però no el vull preocupar. Però fins que no estiga segura de si estic o no embarassada, no li vaig a dir res. Llavors només necessite ajuda i la teua opinió. T’estime molt, CARLOTA
i la teua opinió. T’estime molt, CARLOTA)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels ThePerfectTeam + (== Fes-ho i, si tens por, fes-ho amb por = …
== Fes-ho i, si tens por, fes-ho amb por == Nosaltres volem promoure la lectura d'aquests llibre perquè tracta sobre la lluita contra el bullying i sobretot per ajudar a les persones que són "diferents" a no tenir por a mostrar-se als altres tal com són. Volem tractar diferents aspects del llibre, com ara la primera vegada que l'August entra a l'escola, perquè entra amb molta por. Tambè volem tractar quan ell fa la primera amiga que és el moment que deixa la por de costat i, per últim, volem tractar quan el grup sencer el defensa de la gent més gran i li demostra que no està sol.
nt més gran i li demostra que no està sol.)
Comentari de l’anunci d’Aloma dels Buscatresors, per Lletra Dreta + (==Aspecte representatiu:== Podem observar …
==Aspecte representatiu:== Podem observar que el principi de l’anunci no ens trobem situats en l’acció, molts fragments de accions, però poca lletra, aclarir alguns aspectes principals com pot ser el sentiment que tenen els mateixos actors, no trobem suficient la interpretació ni la música escollida per començar, moltes expressions facials no donen a entendre que estan “avorrits”. Amb la introducció ens fan un aclariment més que necessari, la música a sigut molt encertada, un començament que ens fa atendre al que diuen els actors, el continu moviment per la llibreria ens dona ganes de continuar amb l’anunci. Un toc d’humor és el que necessita la televisió realment el que ens atreu el comprem, em de destacar que en un principi no es fa cap elusió al llibre en qüestió que és Aloma fins al final, ens fan modificar més de pensament a l’hora de estar “avorrit” en fer alguna cosa de profit que per comprar el llibre. Utilitzen molt bé el tema essencial del llibre Aloma, ens situa en la nostre època, l’adolescència, ens venen de forma mol atractiva la trama del llibre, situat a Barcelona que fa que tothom que sigui de Barcelona o a prop, es senti identificat, fins i tot pugui trobar restes de la Barcelona antiga que es representa en el llibre. Tornem a trobar finalment una altra representació sense parlar, ara ja estem situats, no ens acaba de agradar aquestes parts tant gràfiques que tenim que intentar representar mentalment les veus suposant que els hi agrada el llibre, tot i així des del principi fins al final es un clar intent de contagiar les ganes de llegir Aloma. Situar l’anunci en una llibreria plena de llibres ens inciten més a llegir tot i que no sigui Aloma, ens volen dir que entra tanta quantitat de llibres el que més els hi ha sorprès a sigut el que precisament anuncien. ==Aspecte tècnic:== El que salta a la vista des del principi és la forma de pantalla que utilitzen, vertical i horitzontal, es podria haver solucionat si el càmera hagués gravat de forma horitzontal des de bon principi, que sigui un vídeo sencer sense masses talls de vídeo, donen un aspecte continu, cosa que fa que no canviem de tema visual. La vibració de la càmera durant el moviment de seguir els actor es pot solucionar bé amb una cadira de rodes, tallant el plànol de visió deixant que el moviment es trobi amb menys quantitat. Els canvis entre persones són molt ben coordinats, però no pots evitar que uns es posin davant dels altres a l’hora de sortir del pla, es podia haver evitat només quedant-se quiet un metre abans d’arribar al següent actor, pot ser que s’hagin quedat una mica perduts a l’hora de tallar algunes tomes i que queden una mica fora del lloc però la edició en si del treball a sigut molt bona.
dició en si del treball a sigut molt bona.)
Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Pauvives + (A claus de sorra he penjat els ormeigs i h …
A claus de sorra he penjat els ormeigs i he desat tots els llibres a la prestatgeria de boira. Ara, amb les mans pintades de colors, em posaré la roba de les festes i esperaré les noies quan surtin del casalot. Si plou duré un paraigua de color marginat i unes sabates grosses d'un verd exagerat. Les noies entraran i diran: - Bones tardes (potser cap, qui sap!, m'estimen en silenci), i escaparan pels carrers tenebrosos a perdre's dins de les urpes d'homes d'estirp incerta. Quan sigui fosc retornaré cap a casa repetint en veu baixa versos que encara recordo, cansat i decebut; i em pesarà la roba damunt el gest pèssim de peresa. Hi hauria a cada portal una parella besant-se o qui entén que , mentre que jo, sol i indefens, pensaré que la nit és una dona verge que m'espera i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.
crits estriparé l'embruix que me'n separa.)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jodadi + (A continuació donarem les nostres opinions …
A continuació donarem les nostres opinions personals: '''Victoria Blasco:''' M'ha agradat molt, ja que esta història ens conta que estava passant en eixa època, és dels llibres que mes m'han agradat en valencià. Molt interessant que recomane llegir. '''Andreea Dineci:''' M'ha agradat molt el llibre perquè no sols et conta la història de l'holocaust com tots els altres llibres sinó que conta una història a través dels ulls de tots els personatges que estan refugiats a casa de Francizca i com han sobreviscut i la seva vida abans de l'holocaust i això em pareix molt interessant i més profund que contar la història sencera de l'holocaust i dir que la culpa la tenen tots els alemanys. '''Karina Cobo:''' Aquest llibre m'ha paregut bastant interessant i curiós sobretot perquè amb aquesta història podemfer-nos una idea de com se sentien aquelles persones des dels nazis als jueus i com de dura va ser la situació. '''Paco Guallichico:''' Aquest llibre m'ha agradat perquè ens dóna una oportunitat de vore com era la vida de aquestes persones, i a les injustícies a les quals han estat sotmesos. '''Nerea García:''' M'ha paregut un llibre molt interessant perquè ens conta fets ocorreguts en eixa època que jo personalment no sabia que havien ocorregut i ens conta com de dur va ser l'holocaust per a la gent que el va viure. D'una altra banda, hi havia algunes parts del llibre que m'han paregut un poc avorrides perquè no conta moltes coses en eixa part en concret, però en general em pareix bon llibre per a llegir. '''Maria Torres:''' M'ha paregut una història molt interessant, i m'ha agradat sobrettot la manera de contar-ho, des de distints punts de vista, i donant-nos a entendre millor la situació que han passat aquelles persones que han viscut l'holocaust, i l'instint de supervivència que tenien.
, i l'instint de supervivència que tenien.)
Activitat sobre Natura quasi morta de l, pels MubinaMartina + (A continuació farem un breu resum del llib …
A continuació farem un breu resum del llibre Natura quasi morta de Carme Riera. La novel·la comença el 21 de novembre del 2008, quan un alumne romanès anomenat Constantinu Illiescu, que estava d'Erasmus a la UAB, desapareix. El jove estudiant desaparegut és el novio de la Laura Cremona, una noia italiana que també està d'Erasmus a la UAB. Quan se n'adona que Illiescu ha desaparegut es desespera, fins al punt d'anar a TV3 per anunciar el fet. Curiosament quan surt del plató de televisió és estrangulada amb una bufanda. La desaparició i la nova víctima fan sospitar als Mossos d'Esquadra de que el culpable sigui Marcel Bru, millor amic de Illiescu que estava enamorat de la Laura. Poc temps desprès apareix també estrangulada Domenica, la millor amiga de la Laura i l’alumne que mantenia relaciones sexuals amb el professor Bellpuig. Finalment Bellpuig apareix assassinat el mateix dia de la mort de Marcel Bru, els morts a causa d'un traumatisme cranial. Aquesta novel·la de misteri causa molta intriga als lectors fins al final del llibre, on tots els dubtes acumulats durant la història es resolen.
s acumulats durant la història es resolen.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiapep12 + (A la discoteca hi ha l’Andrea amb en Jimmy …
A la discoteca hi ha l’Andrea amb en Jimmy. Es troben amb el pare de l’Andrea , la advocada i en Peter amb els seus amics. Les pastilles que s’havien pres van començar a fer efecte. L’Andrea en veure a en Peter es va sentir molt confosa i incòmoda en no estar amb ell. Llavors decideix enrotllar-se amb en Jimmy per fer-li enveja, i comença a petonejar-lo apassionadament. En Peter en veure allò no pot reaccionar i decideix que el millor que pot fer és marxar d’aquell lloc. L’Andrea no pot deixar-lo marxar d’aquesta manera, el segueix fins a la porta i el crida. Ell en girar-se li diu que únicament volia arreglar les coses amb ella, i en veure el que ha fet amb en Jimmy queda impactat. L’Andrea plora, ella vol recuperar-lo, tot i que li hagi posat les banyes amb la Diana. El passat, passat està, i en Peter decideix perdonar-la tot i haver-se enrotllat amb en Jimmy ja que ell també ho va fer malament al estar amb la Diana. En Jimmy s’ha emprenyat perquè ell sentia alguna cosa per l’ Andrea i el petó l’ha fet posar la pell de gallina, i que ara l’utilitzi i el deixi d’aquesta manera no li senta gens bé. De sobte senten uns cops molt forts, és el pare l’Andrea. Està fent cops a un cotxe i està cridant molt enrabiat, ha begut més del compte. L’Andrea corre cap a ell i li diu que deixi de fer cops, que perquè ho fa. Ell diu que no té res, són molts problemes els de casa i els del treball, i que la mare hagi marxat el fereix. L’Andrea li diu que la té a ella i al seu germà, que passi el que passi estaran units i que són una família, junts se'n podran sortir de tots els problemes que esdevinguin. Tot i sentir les paraules de la seva filla, el pare no gosa a parar i no li respon. Ella li diu que sisplau que pari, que ho faci per ella, i marxa amb en Peter a un lloc més tranquil per parlar mentre en Jimmy es queda mirant ple de tristor i amb els ulls ennuvolats per les llàgrimes que li anaven a caure. Ella no mira enrere, vol fer-se la dura i no vol adonar-se’n de tot el mal que li ha fet al seu pobre amic. En Peter li posa el braç sobre la cintura i la rodeja suaument, quan s’allunyen suficientment com perquè els altres no els vegin, en Peter apropa l’Andrea als seus llavis, i es fan un petó molt intens. Ell està encantat però ella en el fons sap que no ha fet el correcte i que ha perdut un gran amic per culpa del seu egoisme. Si no fa res ara per solucionar-ho, possiblement no tornin a ser amics. La decisió està en les seves mans. Però finalment deixa portar-se per la situació i s’oblida d’en Jimmy.
-se per la situació i s’oblida d’en Jimmy.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Carretilleres + (ADAM I EVA DE LA NOVA ERA En aquesta nove …
ADAM I EVA DE LA NOVA ERA En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol. Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...
. I és que, finalment, tots som germans...)
Activitat sobre Aigües encantades de l'autor Joan Puig i Ferreter, pels Propontida + (AIGÜES ENCREONADES Al poble la major part …
AIGÜES ENCREONADES Al poble la major part dels ciutadans pensen que el llac està habitat per una verge, com diu la tradició, però Polinices, germà d'Antígona, no creu el mateix. Pere Amat i Creont el maten per dubtar de la tradició que porta tants anys existint. ANTÍGONA - Què és el que heu fet? No ho puc creure... heu matat el meu germà per dubtar d'aquella maleïda tradició. CREONT - Sí Antígona, les normes són les normes. ANTÍGONA - I és això veritat, que no tindreu el valor per honorar-lo? (Entren Cecília i Pilar Prim) CECÍLIA - Com? Així que el rumor que se sent pels carrers de que Polinices és mort, és veritat? Fas bé Antígona en voler honorar-lo. PILAR PRIM - Clar que és veritat, Cecília. O es que encara dubtes de la malícia de Creont i Pere Amat? Encara que... No crec que la millor idea sigui dignificar la seva mort. CECÍLIA - Com heu pogut fer això a una persona innocent que només ha dit el que pensa? Em sembla molt injust que alguns com vostès, que sou uns assassins, no siguin els condemnats a mort i gent amb dos dits de front, com Polinices, sigui condemnat per dir el que pensa. Pilar, a veure si algun dia despertes, ja que això que està fent Creont és inhumà. Amb la llegenda del poble que està aconseguint és manejar als ciutadans com ell vulgui i em sembla molt trist que la gent hagi de callar per por a les conseqüències que la rebel·lió d'aquests comportaria. PILAR PRIM (A Cecília) - Sí, tens raó Cecília, si continuen així la seva malícia ens afectarà a tota. Però si us plau, no diguis que penso com tu. Les conseqüències poden ser molt terribles. CREONT - Silenci! Què és això de que vols honorar al teu germà, Antígona? ANTÍGONA - És el meu germà i és mort, que més és el que puc fer per ell? CREONT - Res! Ell no creia en la llegenda, s'ho mereixia, per això tu li faràs companyia. (Als ajudants) Empoteu-vos-la. Ja sabeu on. CECÍLIA - No!! Però, què fas? CREONT - Tranquil·la, tu també vas amb ella, així aprendràs que no has de nombrar-nos assassins ni estar en contra de nosaltres. (Els ajudants s'emporten a Antígona i Cecília) CREONT - Per fi!! Dos infidels menys del poble. PERE AMAT - Dos? Què dos? Això se t'està anant de les mans. CREONT - Antígona i Cecília estan de camí al seu obscur i curt destí. PERE AMAT - Com goses matar a una filla meva? T'asseguro que d'aquesta no te'n en sortiràs. CREONT - No se si saps que amenaçar a un dels càrrecs més alt que el teu vol dir que tindràs el mateix càstig que Cecília. PERE AMAT - No h creguis tan fàcil, no sóc com els demés. Pot ser tu ets el següent i espero que l'últim. (Dos dies després...) PILAR PRIM - Senyor Amat, fa uns dies que no sabem gaire del nostre cap d'Estat. Em podria indicar on està? AMAT- S'ha anat per no tornar pels seus crims contra dues innocents. Agenolleu-vos davant del nou rei. (PILAR PRIM surt plorant desconsoladament per reunir-se amb DEBERGA.) DEBERGA- Però perquè plores així? PILAR PRIM-(explica el que ha passat amb AMAT) i t'he de confessar que els meus sentiments per Creont anaven més allà d'un simple respecte per l'autoritat. Tu que sempre has sigut un amic tan fidel, ajudem a venjar la mort de Creont. Et prometo que la teva recompensa no serà poca. DEBERGA - Oh amiga meva! Per tu faria quelcom. (Elaboren un pla i DEBERGA i PILAR marxen tot decidits cap al despatx d'AMAT.) Un cop allà PILAR convida a sopar a l'AMAT i en mig del sopar entra en DEBERGA disfressat de servent i com van acordar en el pla posa cicuta a la copa de vi d'AMAT i aquest poc a poc mor enverinat. DEBERGA- Tu que ets una donzella de la més alta burgesia barcelonina mereixes ser la següent en ocupar la corona d'aquest regne. PILAR PRIM- Però una dona sola regnant mai seria ben vist per la societat. Potser hauries d'ocupar la corona juntament amb mi. DEBERGA- Seria un honor.
juntament amb mi. DEBERGA- Seria un honor.)
Activitat 2 sobre Aigües encantades de l'autor Joan Puig i Ferreter, pels Propontida + (AIGÜES ENCREONADES Al poble la major part …
AIGÜES ENCREONADES Al poble la major part dels ciutadans pensen que el llac està habitat per una verge, com diu la tradició, però Polinices, germà d'Antígona, no creu el mateix. Pere Amat i Creont el maten per dubtar de la tradició que porta tants anys existint. ANTÍGONA - Què és el que heu fet? No ho puc creure... heu matat el meu germà per dubtar d'aquella maleïda tradició. CREONT - Sí Antígona, les normes són les normes. ANTÍGONA - I és això veritat, que no tindreu el valor per honorar-lo? (Entren Cecília i Pilar Prim) CECÍLIA - Com? Així que el rumor que se sent pels carrers de que Polinices és mort, és veritat? Fas bé Antígona en voler honorar-lo. PILAR PRIM - Clar que és veritat, Cecília. O es que encara dubtes de la malícia de Creont i Pere Amat? Encara que... No crec que la millor idea sigui dignificar la seva mort. CECÍLIA - Com heu pogut fer això a una persona innocent que només ha dit el que pensa? Em sembla molt injust que alguns com vostès, que sou uns assassins, no siguin els condemnats a mort i gent amb dos dits de front, com Polinices, sigui condemnat per dir el que pensa. Pilar, a veure si algun dia despertes, ja que això que està fent Creont és inhumà. Amb la llegenda del poble que està aconseguint és manejar als ciutadans com ell vulgui i em sembla molt trist que la gent hagi de callar per por a les conseqüències que la rebel·lió d'aquests comportaria. PILAR PRIM (A Cecília) - Sí, tens raó Cecília, si continuen així la seva malícia ens afectarà a tota. Però si us plau, no diguis que penso com tu. Les conseqüències poden ser molt terribles. CREONT - Silenci! Què és això de que vols honorar al teu germà, Antígona? ANTÍGONA - És el meu germà i és mort, que més és el que puc fer per ell? CREONT - Res! Ell no creia en la llegenda, s'ho mereixia, per això tu li faràs companyia. (Als ajudants) Empoteu-vos-la. Ja sabeu on. CECÍLIA - No!! Però, què fas? CREONT - Tranquil·la, tu també vas amb ella, així aprendràs que no has de nombrar-nos assassins ni estar en contra de nosaltres. (Els ajudants s'emporten a Antígona i Cecília) CREONT - Per fi!! Dos infidels menys del poble. PERE AMAT - Dos? Què dos? Això se t'està anant de les mans. CREONT - Antígona i Cecília estan de camí al seu obscur i curt destí. PERE AMAT - Com goses matar a una filla meva? T'asseguro que d'aquesta no te'n en sortiràs. CREONT - No se si saps que amenaçar a un dels càrrecs més alt que el teu vol dir que tindràs el mateix càstig que Cecília. PERE AMAT - No h creguis tan fàcil, no sóc com els demés. Pot ser tu ets el següent i espero que l'últim. (Dos dies després...) PILAR PRIM - Senyor Amat, fa uns dies que no sabem gaire del nostre cap d'Estat. Em podria indicar on està? AMAT- S'ha anat per no tornar pels seus crims contra dues innocents. Agenolleu-vos davant del nou rei. (PILAR PRIM surt plorant desconsoladament per reunir-se amb DEBERGA.) DEBERGA- Però perquè plores així? PILAR PRIM-(explica el que ha passat amb AMAT) i t'he de confessar que els meus sentiments per Creont anaven més allà d'un simple respecte per l'autoritat. Tu que sempre has sigut un amic tan fidel, ajudem a venjar la mort de Creont. Et prometo que la teva recompensa no serà poca. DEBERGA - Oh amiga meva! Per tu faria quelcom. (Elaboren un pla i DEBERGA i PILAR marxen tot decidits cap al despatx d'AMAT.) Un cop allà PILAR convida a sopar a l'AMAT i en mig del sopar entra en DEBERGA disfressat de servent i com van acordar en el pla posa cicuta a la copa de vi d'AMAT i aquest poc a poc mor enverinat. DEBERGA- Tu que ets una donzella de la més alta burgesia barcelonina mereixes ser la següent en ocupar la corona d'aquest regne. PILAR PRIM- Però una dona sola regnant mai seria ben vist per la societat. Potser hauries d'ocupar la corona juntament amb mi. DEBERGA- Seria un honor.
juntament amb mi. DEBERGA- Seria un honor.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels MikiDani + (Acabava de parlar amb el director de l'Ins …
Acabava de parlar amb el director de l'Institut sobre el tema d'acabar o no els estudis de Batxillerat. El director era un home amable i molt raonable, estava quasi segura que m'entendria. Com ja havia decidit abans, juntament amb la meva mare, li vaig dir que finalment, després de moltes reflexions, havia pensat que la millor opció era deixar temporalment els estudis, ja que després del desaprofitament del segon trimestre era molt complicat recuperar-ho tot. A part no estava en les millors condicions morals de seguir estudiant després del que havia passat amb la meva àvia. Molt resumidament és el que vaig intentar fer-li entendre al director. L'home, una mica desanimat, em va dir que era una llàstima que deixés els estudis, però que entenia perfectament la meva situació, així que, si creia que era la millor decisió tirés cap endavant. La veritat és que em sabia una mica greu deixar els estudis, però jo pensava en el meu futur immediat i el que ara per ara m'aniria millor. Mentre pensava en tot això anava preparant la maleta que agafaria per anar a viure una temporada amb la meva mare a París. Marxaria d’aquí i començaria allà de nou, la meva vida. Mai havia anat a aquella ciutat, mira que els meus pares me n'havien parlat, però no havia tingut l'oportunitat ni voluntat d’anar-hi. Ara en canvi ho veig com a una oportunitat, que aquí no crec que tingui. Em dedicaré a ajudar la meva mare amb els seus dissenys de roba i potser podré trobar alguna feina a temps parcial i guanyar alguns calerons per les meves despeses personals. Estic desitjant anar-me'n amb la mare, crec que un canvi d’aires en aquesta nova ciutat m’anirà bé. Sense adonar-me'n ja estava a dins de l’avió juntament amb la meva mare volant cap a París. Només arribar, ens vam instal·lar en un pis que tenia la meva mare juntament amb el seu company de feina Diego. Va ser la primera vegada que veia el Diego. La meva mare havia parlat molt d’ell però mai l’havia vist en persona fins ara. Em va semblar una persona estupenda tan professionalment, encara que no entenia molt bé el món del disseny, com personalment. Durant un mes aproximadament vaig estar ajudant la meva mare en tot el que podia i entenia, és clar. A més a més, anava aprenent com ser dissenyadora i penso que es una feina genial. En aquell moment vaig decidir que la meva vocació estava en el disseny com la meva mare, però encara tenia molts dubtes i no estava assegurat. Mentre ajudava la mare vaig rebre un missatge del Jimmy. Em vaig sorprendre molt. Feia temps que no sabia res del Jimmy després del problema que vam tenir de l’escapada a Amsterdam. El missatge deia que estava a París i com que sabia que jo estava allà volia veure'm. En el missatge s’especificava el lloc de quedada i la hora. Així que sense pensar-m'ho em vaig dirigir cap allà a l'hora acordada. En arribar el vaig veure assegut en un en un banc mirant el mòbil. No sabia com interactuar amb ell després de tan de temps sense veure'ns. Però finalment em vaig decidir a saludar-lo. Hola Jimmy- vaig dir Hola Andrea, com va?, feia temps que no ens véiem- va dir Sí, des d'allò de l’escapada a Amsterdam- vaig dir una mica neguitosa És veritat. Va ser un fracàs absolut- va dir una mica decebut Jimmy. Tu què fas a París? Per què has vingut?- vaig preguntar He vingut perquè el meu pare ha trobat una bona feina aquí. Jo per descomptat no volia venir a París, però el meu pare m’ha obligat i apart em vaig assabentar que feia poc que havies decidit anar una temporada aquí, així que tampoc em vaig resistir molt- va respondre Vam parlar durant hores sense parar fins que finalment vaig tornar al pis. Em va alegrar molt tornar-lo a veure i així tampoc estaria tan sola a París. Els dies van anar passant fins que em vaig haver d'acomiadar del Jimmy i de París. Va ser una temporada molt bonica i que m’agradaria tornar a repetir. Vaig aprendre moltes coses, vaig conèixer una nova ciutat i la meva amistat amb el Jimmy es va fer mes forta. Malgrat això havia de tornar a Sitges a començar novament el batxillerat i aquesta vegada sí que m’esforçaria a aprovar-lo. Estic trista per abandonar aquesta ciutat, però a la vegada estic contenta perquè em retrobaré amb el pare i el Pol. Això ha sigut una experiència que mai oblidaré.
ha sigut una experiència que mai oblidaré.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Zipizape + (Activitat Col∙laborativa El nostre grup h …
Activitat Col∙laborativa El nostre grup ha realitzat un prezi. Ens hem inspirat en un que vam veure, que feia de tràiler. Al veure que era molt visual, quedava bé i era original, per això vam decidir que seria bona idea fer-ho amb prezi. L’altre grup era visual i estètic, però hi faltava música que és un factor important a tenir en compte a l’hora de realitzar una presentació audiovisual. Nosaltres hem descarregat el programa “aTube catcher” per gravar la pantalla mentre passava la presentació, de manera que vam obtenir un vídeo on sortia tota la presentació. Una vegada aquí, vam obrir el programa d’edició de vídeo, on posàrem el vídeo final obtingut, per poder editar-lo i afegir-hi música. El trailer en el qual ens vam inspirar pensem que contenia massa frases després d’haver acabat amb el títol del llibre. Tot el principi el trobem correcte, però després l’allarga massa. El títol final hauria de ser el final de l’activitat també i no allargar-la més. Allò va quedar molt bé i impactant, però després quan vam veure que seguia, es va fer avorrit per què ja sabies de quin llibre parlava i no era el mateix, aquest error nosaltres no l’hem comès.
ix, aquest error nosaltres no l’hem comès.)
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Keidas-drakkarr + (Activitat col.laborativa: Resposta de la c …
Activitat col.laborativa: Resposta de la carta al personatge Tetxu Carlos, estic dacord amb tú, la nostra amistat es mol poderosa , tant que fins i tot ha pogut eliminar la teva ràbia cap al meu pare. Jo se que ningú ens separarà i que res ens privara de la nostra amistat. Se que tot anirà be a partir d’ara i que estarem junts per sempre ,m’has fet vèure que l’amistat es una cosa tan poderosa que fa que les persones s’apreciin mutuament per sempre, i, ja sas que jo tambe mataria per tu i faria cualsevol cosa. Ara que hi penso, vols venir de viatge amb mi? Jo i la meva familia anirem a frança de viatge, el meu pare de tant temps que ha estat allí amagantse de la justícxia que se sap tots els pobles bonics i, t’asseguro que valdra la pena. Aixidoncs espero la teva resposta amb ganes. Att: Tetxu
ro la teva resposta amb ganes. Att: Tetxu)
Activitat sobre Aquesta nit no parlis amb ningú! de l'autor Josep Sampere, pels Judith Miriam + (Al començament dóna la impressió que són p …
Al començament dóna la impressió que són peces soltes, quasi contes, però aviat ens adonem que no. Que a poc a poc l’autor ens l’anirà reconstruint a partir de la història dels membres d’una família, també fragmentada. L’autor pren clàssics del terror contemporani que tots coneixem i els transforma per introduir-los a la seva novela. Juga amb la por prestablerta de la història que tots sabem i amb la tensió que ell mateix introdueix a la novela.
sió que ell mateix introdueix a la novela.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name + (Al nostre grup farem unes quantes escenes …
Al nostre grup farem unes quantes escenes en les qual el Jonathan Harker arriba al castell del comte Dràcula, llavors comença a veure que passen coses estranyes, com ara que no hi ha miralls, que dorm dins d’una caixa com si fos un mort, que la Luci té uns símptomes; pero el que va passar en realitat, li passa a la jove, és que es transforma en vampira . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.
a . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.)
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name + (Al nostre grup farem unes quantes escenes …
Al nostre grup farem unes quantes escenes en les qual el Jonathan Harker arriba al castell del compte Dràcula llavors comença a veure que pasan coses estranyes com per exemple que no hi ha miralls que dorm dins d’una caixa com si fos un mort que la Luci té uns símptomes pero el que va passar en realitat li passa a la jove és que es transforma en vampiressa . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.
a . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla + (Albert: Bon dia senyors. Avui tenim amb no …
Albert: Bon dia senyors. Avui tenim amb nosaltres la senyoreta Fígols, directora de l'escola de la Norma. Fígols: Bon dia Albert, encantada de poder estar amb vosaltres. Albert: Igualament. M'agradaria fer-li unes preguntes. Fígols: Endavant. Albert: Vostè havia algun cop parlat amb la Norma Schweizer? Fígols: Si, jo he tingut diverses converses amb ella, però no gaire serioses Albert: I vostè ha col·laborat en alguna reunió amb els pares de la classe? Fígols: Si, en ocasions he tingut l'opotunitat de parlar amb ells sobre temes genèrics de l'escola, un d'ells el de la Norma. Albert: Que opina sobre aquest tema? Fígols: Jo, com a directora, vull que tots els alumnes de la meva escola estiguin a gust. Albert: A què es refereix amb aquestes paraules? Fígols: Doncs, què jo no estic d'acord que marxi la Norma. Ja sé que alguns pares protegeixen molt la salut dels seus fills, però no per això s'han d'indignar perquè una companya de la classe dels seus fills es quedi a l'escola. Albert: Estic d'acord amb la seva opinió. Fígols: Esperem que la Norma torni, la rebrem amb els braços oberts i amb l'ajuda de tothom es tornarà a adaptar. Albert: Això esperem, moltes gràcies per les seves aportacions. Esperem tindre-la de nou. Gràcies
tacions. Esperem tindre-la de nou. Gràcies)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels SJJD + (Algun dia diré: no va ser fàcil, però ho vaig aconseguir...)
Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels SJJD + (Algun dia diré: no va ser fàcil, però ho vaig aconseguir...)
Activitat sobre Wonder de R.J. Palacio, pels Arimeanjú + (Amb el llibre de Wonder volem transmetre l …
Amb el llibre de Wonder volem transmetre la idea que perquè un nen tingui alguna deformació, no l’has de marginar, insultar o jutjar pel seu físic perquè potser és la millor persona del món. Volem destacar alguns punts que ens criden l’atenció: • Via: Perquè des que va néixer l’August, la Via ha deixat de ser el centre d’atenció i mai no ha hagut de demanar ajuda per fer les coses. • August: Perquè sempre que l’insulten, ell mai s’hi torna, és a dir, si l’insulten ell no insulta o pega, etc... • Carta de la mare d’en Julian al director: Perquè dona molt mal exemple com a mare davant del tema de bullying, i perquè va fer una festa durant les vacances de Nadal convidant a tot els pares i fills de l’escola Beecher (menys l’August, el Jack i la Summer) per enfrontar-los contra del Jack. Pensem que la millor manera de presentar aquest llibre, és fer un anunci sobre Wonder.
est llibre, és fer un anunci sobre Wonder.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels ORiGiNALS + (Amb esforç tot es pot aconseguir)
Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels ORiGiNALS + (Amb esforç, tot es pot aconseguir.)
Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra + (Ana Rosa (Paula): Bon dia i bona hora, com …
Ana Rosa (Paula): Bon dia i bona hora, comencem el programa presentant un anunci fet pel grup FlowerPower de l'escola Tarragona sobre el llibre "El Manuscrit del Segon Origen". Tenim avui amb nosaltres a Risto Megide, Merche... Merche (Thais): Hola! Ana Rosa (Paula): i Hèctor Villa Lobos. Hèctor Villa Lobos (Àlex): Hola nois! Ana Rosa (Paula): Endavant el vídeo VÍDEO Ana Rosa (Paula): Bé nois, que us ha semblat? Risto Megide (Eduard): Bé, jo he vist vídeos millors, a sobre, cal destacar el contrast que hi ha amb la imatge, que no és correcte. Hèctor Villa Lobos (Àlex): Jo penso que la idea que ens volen donar és força clara... Merche (Thais): Sí... però el text no el diuen amb claredat Ana Rosa (Paula): Bé, en conclusió, la idea us ha semblat correcte, però no la manera amb que l'han plasmat al vídeo no? Merche (Thais): Exactament Ana Rosa (Paula): Doncs fins aquí el programa d'avui, moltes gràcies per la vostra visita nois. Risto Megide (Eduard): A vostè! APLAUDIMENTS DEL PÚBLIC
Eduard): A vostè! APLAUDIMENTS DEL PÚBLIC)
Activitat sobre Wonder de I, pels August Pullman + (Anunci Grup: August Pullman Nosaltres vole …
Anunci Grup: August Pullman Nosaltres volem transmetre al món que per no ser físicament igual que la resta no et converteix en un monstre, ets un mes com la resta de la gent perquè tots som iguals. Per això farem un anunci a un nen que pateix el síndrome de Tricher Collins, es diu August Pullman I es un gran honor estar amb ell. Gràcies
I es un gran honor estar amb ell. Gràcies)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies + (Anònim, 3 de Juny del 2001 Sisplau, no ll …
Anònim, 3 de Juny del 2001 Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat. Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments. Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i... La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant. Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya. De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos...
possible... Ho sento de veritat, Carlos...)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels MICA + (Aprècia el que tens!)
Activitat sobre Per 13 raons de l'autor Jay Asher, pels Loseraxus + (Aquest booktràiler parla del llib re "Per …
Aquest booktràiler parla del llib re "Per 13 raons" i del qual se'n ha fet una série molt coneguda. Aquesta obra està ambientada als Estats Units i tracta sobre uns episods de bullying rebuts per un alumna d'institut anomenada Hannah Baker. En el nostre booktràiler hi trobareu un resum del llibre i de les raons per les quals aquesta noia decideix acabar amb la seva vida. Hi veureu introduïts els principals personatges però sense especificar-ne gaires detalls. A més, hem intentat transmetre la informació de manera que, en fialitzar-ne la visualització sentiu ganes de llegir-lo.
a visualització sentiu ganes de llegir-lo.)
Activitat sobre Per 13 raons de l, pels Loseraxus + (Aquest booktràiler parla del llib re "Per …
Aquest booktràiler parla del llib re "Per 13 raons" i del qual se'n ha fet una série molt coneguda. Aquesta obra està ambientada als Estats Units i tracta sobre uns episods de bullying rebuts per un alumna d'institut anomenada Hannah Baker. En el nostre booktràiler hi trobareu un resum del llibre i de les raons per les quals aquesta noia decideix acabar amb la seva vida. Hi veureu introduïts els principals personatges però sense especificar-ne gaires detalls. A més, hem intentat transmetre la informació de manera que, en fialitzar-ne la visualització sentiu ganes de llegir-lo.
a visualització sentiu ganes de llegir-lo.)
Activitat 2 sobre Per 13 raons de l'autor Jay Asher, pels Loseraxus + (Aquest booktràiler parla del llibre "Per 1 …
Aquest booktràiler parla del llibre "Per 13 raons" i del qual se'n ha fet una série molt coneguda. Aquesta obra està ambientada als Estats Units i tracta sobre uns episodis de bullying rebuts per una alumna d'institut anomenada Hannah Baker. En el nostre booktràiler hi trobareu un resum del llibre i de les raons per les quals aquesta noia decideix acabar amb la seva vida. Hi veureu introduïts els principals personatges però sense especificar-ne gaires detalls. A més, hem intentat transmetre la informació de manera que, en fialitzar-ne la visualització sentiu ganes de llegir-lo.
a visualització sentiu ganes de llegir-lo.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar + (Aquest diari pertany a la Norma Benvolgu …
Aquest diari pertany a la Norma Benvolgut, diari, dia 1 Avui he estat molt nerviosa perquè sóc nova aquí, em refereixo a l' escola, la ciutat i no conec encara els companys. La gent és molt simpàtica: la professora Pica-soques (ja, ja), la Glòria i els companys... he fet una amiga nova, la Mireia. Per berenar, he menjat crispetes com feia a Alemanya. dia 2 Avui m'han acollit molt bé tothom. L'amistat és molt important per a mi. He berenat el mateix d'ahir però avui amb la medicació. dia 3 Hem anat a esquiar. La Mireia s`ha trencat una cama esquiant, ella estima en Carles i a en Carles li agrado, però a mi ell no. dia 5 Ho sento per no haver escrit, ahir vaig esta tot el dia esquiant i avui tornem a casa. dia 6 El pitjor dia de la meva vida. Com sempre anava a netejar un tub d'assaig al laboratori i m'he tallat la mà, ningú podia tocar res perquè tinc la sida i es perillós. dia 8 Ho sento, porto sense anar al col·legi molt temps he estat tot el dia al llit, perquè estic molt trista. dia 9 Avui la Mireia m'ha dit que a l'hora del pujar a classes ningú ha pujat i han menjat crispetes en honor meu. dia 10 Avui han fet una reunió els professors, la direcció, pares, alumnes.Estic nerviosa. Em diran si puc tornar o no. dia 11 Torno al col·legi després d'uns dies. Gràcies a tohom.
·legi després d'uns dies. Gràcies a tohom.)
Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + (Aquest es el video de la activitat 8: http://prezi.com/xj2n9vqdhcix/el-cafe-de-la-marina/)
Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels Ainara-gala + (Aquest llibre tracta la vida de l'autora d …
Aquest llibre tracta la vida de l'autora des de la metàfora del gel. L'Alicia té una obsessió amb les expedicions els pols i això ens ho deixa veure a la seva novel·la. També ens parla sobre la seva relació familiar, ens explica la relació del seu germà autista amb el món i ens parla una mica sobre les relacions amoroses i com es poden glaçar.
relacions amoroses i com es poden glaçar.)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Junuso + (Aquest matí eixíem de l’escola tots junts …
Aquest matí eixíem de l’escola tots junts i comentàvem idees sobre el treball que tenim que fer aquesta vesprada. I jo he pensat en aportar al treball un xicoteta enquesta amb la professora de socials. Les preguntes tracten dels dubtes que tenim sobre l’explotació tant infantil com adulta.També hem estat parlant amb ella sobre tot açò. Enquesta CARLOTA:Bon dia professora. PROFESSORA: bon dia Carlota. CARLOTA:m'agradaria parlar un poc amb tu sobre el tema de l'explotació sexual tant infantil com adulta. Podria fer-te algunes preguntes? PROFESSORA:Clar que si! CARLOTA: Quins països estan més afectats amb l’explotació? PROFESSORA: Els països que més afectats estan per l'explotació sexual són Perú, Argentina, Xina entre altres. CARLOTA:Quantes persones estan afectades? PROFESSORA: Carlota si et dic la veritat hi ha més de 100.000 persones que patixen esta explotació tant xiquets com adults i no tindria per què ser així. CARLOTA:És veritat això de l’explotació és més freqüent en les xicotets? PROFESSORA:No, no té per què el que passa és que és més cridaner quan es produïx un abús sexual a un xiquet." CARLOTA:És el mateix explotació sexual que tracta de blanca? PROFESSORA:No, no és el mateix, però si estan associades perquè en els països on les persones tenen baixos recursos econòmics solen ser on millor les enganyen i les acaben venent i/o explotant sexualment.
es acaben venent i/o explotant sexualment.)
Activitat sobre Zona prohibida de l'autor David Cirici i Alomar, pels Pa amb oli + (Aquest és un "booktrailer" del llibre Zona Prohibida d'en David Cirici i Alomar, una novel·la de ciència ficció per a adolescents. Plena d'emoció i suspens, esperem que us agradi!)
Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels Malescompanyies + (Aquesta novel·la ens descriu l'història d' …
Aquesta novel·la ens descriu l'història d'en Joan, un nen conflictiu i amb un caracter esmorteïdor amb ganes de voler-se menjar tot el que se li presenta per devant. Durant el llibre en Joan compartirà la vida amb un altre personatge i junts es faran cul i merda però aquesta relació no és diguem-ne de les més pacifiques i bulnerables.
em-ne de les més pacifiques i bulnerables.)
Activitat 2 sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels Malescompanyies + (Aquesta novel·la ens descriu l'història d' …
Aquesta novel·la ens descriu l'història d'en Joan, un nen conflictiu i amb un caracter esmorteïdor amb ganes de voler-se menjar tot el que se li presenta per devant. Durant el llibre en Joan compartirà la vida amb un altre personatge i junts es faran cul i merda però aquesta relació no és diguem-ne de les més pacifiques i bulnerables.
em-ne de les més pacifiques i bulnerables.)
Activitat 2 sobre Plans de futur de l'autor Màrius Serra, pels Mia Mili + (Aquesta novel·la recrea el peculiar entorn …
Aquesta novel·la recrea el peculiar entorn familiar de Ferran Sunyer. Ferran Sunyer va ser un matemàtic paraplègic que va viure a Catalunya entre el 1912 i el 1967. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles i de la comunitat matemàtica internacional. Un dels objectius del llibre és ressaltar la figura d’aquest català que no ha passat a la història i ha quedat oblidat. Tot i això, el llibre no se centra en la biografia de l’especial matemàtic sinó en el curiós entorn familiar d’aquest.
inó en el curiós entorn familiar d’aquest.)
Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Anna-Andrea + (Aquesta novel·la, està relatada pel Campve …
Aquesta novel·la, està relatada pel Campverd, que escriu per impedir que les paraules desapareguin en la seva comunitat aïllada. La seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen atrapats en una rutina, ignorants del món que existeix més enllà. Tot el que tenen és un obsequi "dels que ens vigilen." Res no és real és una comunitat condemnada a no saber-ho tot, a no pensar-ho tot i a no recorda-ho tot, perquè els que ens vigilen, els obliguen a recordar la Llei, el temps i l'horror.
n a recordar la Llei, el temps i l'horror.)
Activitat sobre Amb l, pels NavaTenor + (Aquesta obra tracta sobre com un empresari s'aprofita de la ignorància de la gent. Ho creant un petit negoci d'aigua de mar. Poc a poc el negoci va creixent i comencen a haver els petits conflictes d 'aquesta farsa.)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Iobiol + (Aquesta és la Norma, una noia com qualsevo …
Aquesta és la Norma, una noia com qualsevol altra, però una mica especial. Va vindre a un col·legi, on els personatges, és a dir els companys, la tractaven d'una manera diferent. La Norma té 12 anys i és molt simpàtica amb els altres. És molt divertida, sobre tot amb la Mireia, perquè són millors amigues. Al principi era molt tímida amb la colla, però a mesura que anava passant el temps, s'anava relacionant amb els altres, com si fos una més de la família. Però un dia, quan va tenir aquell petit accident amb el vidre, la seva manera de ser va canviar completament, ja no era la mateixa, no es sentia a gust amb si mateixa, perquè ella desitjava ser com la resta, però no podia. Amb aquest petit accident de la Norma, ella i la colla, van canviar molt la relació d'una manera positiva, en la qual la Norma es sent molt més a gust.
la qual la Norma es sent molt més a gust.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Iobiol + (Aquesta és la Norma.)
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Thehenry's16 + (Aquet vídeo tracta principalment del final …
Aquet vídeo tracta principalment del final del llibre a on en Carles ja ha trobat al pare del Tetxu i està disposat matar-lo. En aquet cas van fer un gir radical en la temàtica i van gravar la mort del pare del Tetxu. Al final del vídeo el Carlos i en Tetxu es tele-transporten i fan una lluita ninja en la que han tingut molt d’enginy a l’hora de comentar-lo i introduir-lo. En primer lloc podem observar una introducció que presenten el grup i després el vídeo. Després comença ja el vídeo, al principi surt el Carles intentant matar al pare del Tetxu, però el Tetxu ho intenta parar però no pot, i en Carles mata al pare i llavors en Carles fuig i lluita amb en Tetxu i es tele-transporten a un lloc on surten uns ninjes lluitant. En el moment de tele-transportació, apareixen en un descampat amb muntanyes. A part del Tetxu i en Carles apareixen molts ninjes vestits de negre i blanc, uns per parts del Tetxu i els altres per part del Carles. El vídeo dels ninjes és una escena d’una èpica pel·lícula coreana dels anys setanta. El narrador de la escena la va comentant de manera molt còmica i això fa que el vídeo sigui mes entretingut i això és un punt a favor seu. I per acabar, volem donar la nostra opinió sobre l’escenificació. A nosaltres no ens ha agradat el treball que han realitzat ja que no ens ha agradat la part de la pel·lícula que han comentat. Si hagués sigut que ells haguessin representat aquella part. Tot i això la primera part que han representat l’acció que el Carles volia matar al pare del Tetxu ha estat molt bona i molt imaginativa, ens ha agradat. També ens ha cridat l’atenció quan ha sortit una paraula anomenada “censored” tapant una matrícula d’un cotxe, ens hem rigut molt. En aquesta 3a activitat ens ha semblat de molt de profit perquè hem pogut fer una activitat en grup, diferent i poder veure altres vídeos de diferent col·legis que també participen en aquest projecte. Ens ho hem passat molt bé rient-nos dels vídeos de els altres col·legis.
t-nos dels vídeos de els altres col·legis.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lesmilqkdes + (Aquí comença la història d’en Tetxu, un no …
Aquí comença la història d’en Tetxu, un noi que va néixer al País Basc. Al cap d’ un temps el pare del Tetxu va ser detingut per la policia, aquell dia va ser molt dur per el seu fill ja que es va assabentar que el seu pare era etarra. Aquella veritat li va provocar una depressió que ell no sabia com afrontar-la ni com superar-la. Va passar cinc anys molt durs i amb molt sofriment, fins que al final se’n va sortir i va arribar a veure lo bonica que pot arribar a ser la vida. En Tetxu no tenia molts amics, però tot i així va començar a sortir i a relacionar-se fins que un mes desprès va conèixer a l’Ainhoa, a partir d’aquell moment la seva vida va canviar, sabia que estava enamorat; va ser valent i li va demanar per sortir, no es coneixien molt però el Tetxu estava convençut que lo que sentia per ella era molt potent , a partir d’aquell moment va ser la seva novia. Va passar un temps en que era feliç, fins que la societat es va assabentar de que el seu pare havia sigut de l’ETA, en aquell moment el van començar a marginar. La gent ja no el convidava, no podia sortir fora de casa, però el que més li va afectar va ser que els pares de l’Ainhoa no aprovaven la seva relació. En Tetxu va passar temps intentant convèncer als pares de l’Ainhoa perquè els deixessin estar junts, però no ho van aprovar. Després d’aquesta reacció va recaure en una profunda depressió en la qual es pensava que no en sortiria mai, però gràcies a l’Ainhoa va poder superar-la, ella s’escapava cada nit per veure’l i poder estar junts. Tot el dolent ja ho havia superat, estava feliç. Un dia com qualsevol va entrar a un bar i en aquell moment va veure un noi assegut en una taula; es van conèixer i es van fer amics, aquell noi es deia Carlos. Va veure que li agradava el mateix grup de música que a ell (Led Zeppelin), i aviat es van fer amics. Aquí va començar una llarga història d’amistat amb aquest noi. Carlos li va explicar que provenia de Lleida, i que venia a buscar els seus “orígens” (avantpassats), que estaven prop del poble d’en Tetxu. Tetxu es va oferir a ajudar-lo, però en Carlos li va rebutjar el seu oferiment. Dies després en Tetxu va presentar a en Carlos tots els seus amics i coneguts; li va caure especialment bé a la seva mare i a la seva novia, Ainhoa. Totes dues van veure a en Carlos com a una persona que podria ajudar a Tetxu a tenir una vida normal, cosa que no havia pogut fer des de l’incident que havia protagonitzat el seu pare amb la ETA. Carlos va resultar ser un gran aficionat als instruments musicals, i va unir-se al grup de música d’en Tetxu. Van tenir alguns incidents desafortunats, però tot i així es va integrar ràpidament al grup. Un dia, van anar a Bilbao a un concert a l’estadi de futbol de San Mamés, on tot i anar de bona fe, van tenir problemes amb els assistents al concert. Carlos va emborratxar-se, i Tetxu el va ajudar a tornar al poble. Carlos li va estar molt agraït per aquest gest d’amistat, que no havia rebut des de feia molt de temps, i no va poder articular paraula. En tornar, però, Tetxu va assabentar-se de que el seu pare encara era viu, i vivia molt prop d’allà, al País Basc francès. Va decidir anar-hi, i va passar una llarga estona parlant amb ell. Li va explicar com li havia anat des de l’últim moment en que s’havien parlat, i Tetxu li va explicar, entre altres coses, la seva amistat amb en Carlos. En tornar, Tetxu va explicar a Carlos l’existència del seu pare, i Carlos es va sorprendre molt, i va fer una cara que va estranyar a en Tetxu. I, dies més tard, quan en Tetxu va anar a la posada on s’allotjava en Carlos va veure que no hi era, que havia marxat. Va entrar a la seva habitació per a veure si li podia deixar una nota, i va veure tot de papers de diari penjats a les parets. Va veure també el DNI d’en Carlos, però que era diferent al que li havia vist abans. Va deduir la veritat: en Carlos no era de Lleida, sinó que era de Madrid. Era el fill de l’home que el seu pare va matar feia ja tants anys! I ara clamava venjança contra l’assassí del seu pare! Tetxu va anar tan ràpid com va poder cap a casa del seu pare, i en arribar va veure a Carlos apuntant-lo amb una pistola, preparat per matar. Va aconseguir dissuadir-lo de que no ho fes, i dies més tard Carlos va marxar amb tren cap a Madrid. Tot i així, l’amistat entre ells dos, i els fets que l’havien fet possible, no s’oblidarien mai.
’havien fet possible, no s’oblidarien mai.)
Activitat sobre La sessió de maquillatge de l'autora Empar Moliner, pels Dizaketa + (Aquí deixerem el guió de l'activitat)
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Geframajo + (Aquí hi enganxem l'enllaç per poder accedir a veure el nostre treball: http://popplet.com/app/#/732270)
Activitat sobre El Diari de la Neus de la Glòria Llobert, pels CaçadorsDeParaules + (Avui era el dia, la tieta Laura es casava …
Avui era el dia, la tieta Laura es casava amb el Manel. La Laura era una noia de 26 anys plena d’alegria i molt aventurera, volia viure la vida a la seva manera, sense normes ni responsabilitats. La seva cara era rodona, tenia els cabells negres i enrinxolats, els ulls grans i verds, un nas camús. Les seves dents estaven perfectament alineades i portava sempre un somriure a la cara. Per altre banda, en Manel acabava de complir els 28; una persona molt responsable i treballadora, li agradava tenir-ho tot controlat i organitzat, en canvi quan estava amb la Laura es tornava una persona molt diferent. La cara del nuvi era allargada, els cabells rossos i curts, els seus ulls blavosos i el seu nas punxegut. Sota aquest i apareixia un bigoti impactant. Les seves dents patien mancança d’aparells, però en canvi els seus llavis eren sensuals. Eren la parella perfecte. El seu viatge de lluna de mel va ser a Austràlia, i van estar un més i el van gaudir com mai. Però allà els i va passa un fet que mai s’haguessin esperat. El penúltim dia de tornar cap a Catalunya, quan visitaven el desert, una serp de cascavell va mossegar el turmell al Manel. Els dos tot nerviosos van anar a l’hospital perquè li havien de treure com fos aquell verí que portava a l’interior del cos. Desprès d’haver-li extret li van fer una sèrie de probes per tal de comprovar que no apareixes ninguna complicació. Hi havia bones i males notícies; havien pogut treure tot el líquid mortal, però observaven una irregularitat en el seu metabolisme. Van descobrir un malaltia degenerativa, és a dir, que tenia poc temps de vida perquè li avançava ràpidament. En escoltar això, en contes de deprimir-se i apagar-se van decidir que seguirien fent vida normal fins que arribes l’hora de dir-se adéu. Al viure aquesta situació, sense donar-se’n la Laura van canviar al seva manera de ser i viure la vida. Es va tornar responsable i fe tot el podia per el seu marit. En canvi, en Manel va seguir com era. Amb la seva dedicació i esforç va aconseguir muntar una empresa immobiliària. Guanyava molt diners, però el seu veritable somni era ser propietari d’un hotel de luxe. Va aconseguir el seu propòsit pocs mesos abans de la seva mort. Al seu testament apareixia escrit que la seva dona rebria tots els seus bens; l’empresa immobiliària, l’hotel de luxe, les cases, els diners... A ella tot això no li importava, però va decidir acceptar l’últim desig del seu marit per veure’l morir feliç. El seu enterrament va ser un acte molt important i de sofriment per tot el món del negocis. Van aparèixer fins i tots el mitjans de comunicació per anunciar la seva defunció davant de la població. Tot i aquest fet fos una gran decepció per tots, la Laura va portar endavant els negocis que el seu marit va començar i que va atorgar. Ella, encara que sentis tristesa pel que havia succeït va seguir amb la seva vida i continuant fent el que més li agradava, viatjar i passar-s’ho bé. Havia estat casada amb aquell home 10 anys, però li havien sigut suficients per adonar-se que la vida es massa curta per passar-te-la plorant.
a es massa curta per passar-te-la plorant.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels A&C'10 + (Avui farem una entrevista a la Mireia, com …
Avui farem una entrevista a la Mireia, companya de la Norma Schweizer, que van expulsar de l'escola a causa d'una malaltia, la SIDA. - Hola Mireia, m'agradaria saber com vas conèixer la Norma? - Doncs va ser a l'escola, a classe, la senyoreta Fígols ens la va presentar. La Norma ens va començar a parlar d'Alemanya i l'escola on anava. - Li va costar aconseguir amics el primer dia? - Gens, no li va costar, a la primera hora del pati vam parlar amb ella i va ser molt simpàtica. Sempre menja crispetes. - Ara vull parlar del que li va passar a la Norma. Com va començar la gent a saber que estava malalta? - Un dia estàvem a classe i la Norma es va tallar amb un vidre, la vam intentar ajudar però es negava que la toquessin. Així va ser com va començar tot. - M'imagino que va ser dur, no? - Sí després d'aquell dia la Norma no va tornar i els pares es van posar en contra que tornès quan van saber que tenia la SIDA. - Tu estàs en contra? Què n'opines? - Jo estic en contra! No és just que la Norma hagi de deixar l'escola. - Estic dacord amb tu. Creus que quan vingui la deixaran de banda? - Doncs, no ho sé, crec que els que han estimat la Norma no faran això. - Gràcies per la teva informació i per venir aquì. - De res.
va informació i per venir aquì. - De res.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de les nines, pels Jacint Verdaguer + (BENVOLGUT amic, M’agrada escriure’t com r …
BENVOLGUT amic, M’agrada escriure’t com resposta de la teva carta. Crec que la situació que has viscut a estat dura i complicada. En primer lloc, t’aconsello a desfer-te dels diners dels teus senyors, ja que et podrien associar amb la mort d’aquests i amb el incident de la sala de les nines, i encara podria ser pitjor, perquè es podrien preguntar el perquè de la crema d’aquesta sala, i en el pitjor del casos obririen una investigació sobre el quin a estat el motiu de cremar aquesta sala i d’aquesta forma descobririen el secret dels teus senyors. Com amic teu no vull que acabis a la presó, els teus senyors t’han tractat molt be, i dubto molt que els hauria agradat que acabessis a la presó. Pots dormir tranquil perquè tot publiquis l’escrit del teu senyor no el trairàs. Per acabar t’he de dir que pots confiar plenament en mi perquè no confessaré a ningú els teus neguits. Confio en tornar en que ens tornem a veure aviat. Et desitjo el millor amic meu i espero que facis el correcte. Miquel.
eu i espero que facis el correcte. Miquel.)
Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (BOOKTRAILER MANS QUIETES! PETROSKI� esc …
BOOKTRAILER MANS QUIETES! PETROSKI� esc 1. INT. DIA. Classe. Es veu la part inferior de la porta obrint-se. Apareixen els peus del PERSONATGE A. ESC 2. INT. DIA. CLASSE. Es veuen les potes d'una cadira petita arrossegant-se i el PERSONATGE A s'asseu. ESC 3. INT. DIA. CLASSE. Es veu la part inferior de la porta obrint-se i apareixen els peus del PERSONATGE B. ESC 4. INT. DIA. CLASSE. Es veuen les potes de la cadira de la professora i el PERSONATGE B s'asseu. ESC 5. INT. DIA. CLASSE. Es veuen el PERSONATGE A i el PERSONATGE B parlant tranquil·lament. El PERSONATGE B està asseguda a la cadira de professors darrere la taula i el PERSONATGE A està assegut a la cadira d'un nen petit mirant el PERSONATGE B. ESC 6. INT. DIA. CLASSE. TRANSICIÓ: Tot negre. Es veuen el PERSONATGE A i el PERSONATGE B asseguts com a l'escena anterior, ara discutint. El PERSONATGE B s'aixeca i pica la taula enfadada. ESC 7. INT. DIA. CLASSE. TRANSICIÓ: Tot negre. Es veuen les mans del PERSONATGE A lligades a la seva esquena. ESC 8. INT. DIA. CLASSE Es veu la cara del PERSONATGE A i la mà del PERSONATGE B com el pega. No s'arriba a veure el contacte de la mà amb la cara. ESC 9. Tot negre. Es sent el soroll d'una bufetada. PERSONATGE A Manel, accepta-ho, tots sou iguals.
ATGE A Manel, accepta-ho, tots sou iguals.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Pabert + (Barcelona 11 de febrer de 2016 Hola, iai …
Barcelona 11 de febrer de 2016 Hola, iaia, Què tal, com estàs? Sàpigues que per Barcelona tot molt bé. Espero que la guerra acabi aviat per poder-te visitar. Us desitgem molta sort i que no us passi res dolent. Sàpigues que en el safareig de casa teva vaig guardar bastants provisions, per poder sobreviure en la guerra tan dura. Si estás preucupada pels teus néts, tu tranquil·la que han aribat sans i estalvis a Belgrat. Us enviarem més cartes, avísa'ns quan acabi la guerra, que us farem una visita. Pabert
a guerra, que us farem una visita. Pabert)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Canés 12 + (Barcelona, 11 de febrer de 2016 Hola, Muri …
Barcelona, 11 de febrer de 2016 Hola, Muris! Què tal? Com va la guerra? Jo estic amb la Inés parlant de tu. Estem preocupades, perquè l'Asmir ens ha dit que t'has quedat a Sarajevo, per això et fem aquesta carta. Esperem que estiguis bé. Et trobem a faltar molt! La Inés i jo et volem preguntar moltes coses, com per exemple: Com està la família? Trobes a faltar la Mirsada, l'Asmir i l'Eldar? La Inés i jo estem impacients per saber, què passarà, esperem que tornis a estar aviat amb la teva família. Molts records i fins aviat! Carla i Inés. PS: Per cert, cuida bé de l'àvia.
i Inés. PS: Per cert, cuida bé de l'àvia.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Mias + (Barcelona, 19 de febrer 2016 Estimada Mir …
Barcelona, 19 de febrer 2016 Estimada Mirsada, Sabem que cuidar l'Eldar i l'Asmir és molt dur i que a més hi ha una guerra pel mig, per això tenim empatia amb tu. Sabem que es molt difícil deixar Sarajevo i dos familiars allà, inclòs el teu marit que esta fent tot el que pot per salvar el país. Has de pensar en positiu, el teu marit esta bé i tots tornareu ha està junts a casa com si no hagués passat res. Hi ha gent, nens i dones, que no han tingut tanta sort com vosaltres que heu pogut sortir del país i fins i tot n'hi ha que ha mort, desgraciadament per no poder sortir. Malgrat tot, doncs, es pot dir que sou una família afortunada, T'enviem molts petons, sigues valenta. Àstrid i Mireia.
s petons, sigues valenta. Àstrid i Mireia.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes + (Barcelona, 8 juny de 1992 Estimat Muris, …
Barcelona, 8 juny de 1992 Estimat Muris, L'Ariana i jo t'escrivim perquè estem molt preocupades i sabem que ho estàs passant molt malament, però no volem que perdis l'esperança de retobar-te amb la teva família. Són temps adifícils per a la gent com tu i el que has fet ha estat una decisió molt difícil però encertada. Hem parlat amb la Mirsada i diu que et troba tant a faltar... Però que quan tot s'acabi, tornareu a ser una família feliç i unida. Sàpigues que sempre estarem amb tu. Esperem tenir notícies bones de tu. Ariana i Itziar PD: Recorda SEMPRE: No perdis l'esperança.
PD: Recorda SEMPRE: No perdis l'esperança.)
Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Thomas Mann + (Bearn, 1890 Benvolgut amic: M'ha sorprès t …
Bearn, 1890 Benvolgut amic: M'ha sorprès tot el que m'has explicat a la carta. Sento haver trigat a contestar la carta, he tingut alguns problemes amb el senyor Cardenal, com ja saps sóc el seu secretari per això m'he d'ocupar de moltes coses però ja estan solucionades. En primer lloc lamento la mort dels teus senyors ja que desprès d'haver d'haver crescut amb ells tota la vida segur que et sents afligit, espero que et sentis millor desprès d'aquests mesos. Amic meu, no dubtis que tot el que m'has explicat ho admetré com a confessió com tu m'ho has demanat anteriorment. T'he de confessar que tot el que m'has explicat m'ha angoixat i si el dic la veritat he dubtat que tot el que ha passat sigui cert però sé que com mai m'enganyaries en alguna cosa tan important m'he forçat a creure-m'ho. M'ha entristit saber sobre la separació dels senyors però quan més endavant m'has dit que havien tornat ha estar junts, he respirat tranquil. D'altre banda lamento que dona Xima tingues aquesta actitud amb tothom i crec que el seu destí era morir d'aquella manera. Per últim no puc creure que hagin passat aquestes sèries de desgràcies desprès de la mort dels senyors i que don Toni ocultés el seu passat turmentós dins la sala de les nines. No obstant no estic d'acord amb la teva decisió de cremar els documents però t'ho respecto. Espero poder anar ha veure't aviat i poder parlar més tranquil·lament . Et desitjo que tot et vagi bé. Una abraçada, tingues salut.
et vagi bé. Una abraçada, tingues salut.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Pablo Neruda + (Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradame …
Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradament la nova de la doble mort dels senyors de Bearn va arribar a Tarragona ja fa unes setmanes, i t'envio les meves condolències. Temo comunicar-te que degut a aquestes circumstàncies misterioses que esmentes, aqui no se'n parla res de bo sobre Bearn. Però deixem de banda les gents. T'envio aquesta carta per aconsellar-te sobre les teves angoixes. Tu, Joan, saps tan bé com jo que la nostra amistat ha perdurat en el temps gràcies a la nostra sinceritat. I tal com quan jo vaig mostrar-te misericòrdia davant la tragèdia del pobre Jaumet, que en pau descansi, ara et demano a tu el mateix tracte. He estat rumiant-ho durant una temporada, i considero aquest moment idoni per explicar-te que jo tinc relació amb na Xima, neboda dels senyors de Bearn. El nostre tracte sempre ha estat cordial, i mantenim una relació amistosa des de que ens trobàrem en París en un dia ja molt llunyà. Sovint he estat el seu confident, i un dia em va confessar que, no em preguntis com, va entrar a la sala secreta de la casa dels senyors de Bearn, l’anomenada Sala de les Nines. No t’estic confiant els pecats de la senyora Xima i trencant la seva confiança amb mi per pur tafaneig. El que vull dir-te amb tot això és que na Xima ha vist quins secrets s’oculten rere aquelles parets. I t’asseguro que una dona com aquella no decideix oblidar res llevat que mereixi la pena ocultar-ho. Segons el meu parer, les darreres voluntats de don Toni poden ser complides, mentre la sala de les Nines s'oblidi per sempre. Les seves memòries quedaràn entre nosaltres i seràn acceptades tal i com acceptem el nou segle que s'acosta. Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.
Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Independents + (Benaura, 1 de febrer de 2020 Estimada Alb …
Benaura, 1 de febrer de 2020 Estimada Alba, Segurament, quan llegeixis això jo ja estaré mort. Només vull que sàpigues que t’estimo molt i que sempre recordaré tots els moments bonics que hem passat junts, com quan estàvem a la platja, quan ens estimàvem... Recordo quan va succeir la tragèdia i nosaltres estàvem sota l'aigua a Benaura. Al llarg de tot el temps que hem passat junts, han passat moltes coses emocionants, tristes, de risc... Quan tot va començar, quan vaig veure el cos de la meva mare morta, em volia morir. Quan vaig haver de deixar la cadernera, pensava que ja no hi hauria res que em fes sentir segur i que em recordés la meva antiga vida, però més tard vaig pensar que la meva vida amb tu seria millor. Estàvem sols però bé, fins que un dia vam veure aquells objectes voladors als cel. Pensava que moriríem! Quan estava malalt sentia que me n'anava, però amb l'esperança i les medicines que tu em vas donar vaig tenir forces per recuperar-me. En tot moment ens ajudàvem a superar els obstacles. Me'n recordo quan em vas proposar tenir un fill per primera vegada, em vaig espantar però vaig pensar que era el millor. Ens aquells moments no sabia què hagués fet sense tu, que vas anar a buscar les medicines, que em vas donar ànims fins a recuperar-me del tot. Vaig tenir molta por quan ens vam trobar amb aquells homes que tenien intencions de fer-te mal, tenia por de perdre't. Quan estàvem en mans d’aquella dona boja vaig témer que nosaltres fóssim els següents. Tot i això, vam seguir endavant apartant les pedres del nostre camí. Després de tot això l'únic que et puc dir és que t'estimo i que m'alegro que tu i jo fóssim, junts, els supervivents més llestos. Amb molt d'amor, Dídac
nts més llestos. Amb molt d'amor, Dídac)
Activitat sobre Nirvana de l'autor Pere Formiguera, pels Les perfectes + (Benvinguts al Paradís! Aquí és on ens mov …
Benvinguts al Paradís! Aquí és on ens movem nosaltres. La història comença amb una mort i ens trasllada tot d’una al més enllà, el Nirvana que l’Hipòlit s’esforça a aconseguir i a merèixer. Doncs apa, ben guiat per un esperit angèlic, el veurem reencarnar-se en una colla d’éssers singulars. D’entre els inoblidables, l’acolorit papagai ''culé'', i l’ultramodern, quasi revolucionari, abat de Montserrat. Perquè no els oblideu, nosaltres els hem fet reviure tots, l’Hipòlit i les seves reencarnacions, en el booktràiler que us presentarem. A la fi, el que no podeu passar per alt de cap manera és allò que, amb disfressa o sense, intentem comunicar-vos, i és essència mateixa de l’obra: la pau autèntica arriba després de moltes bregues; cadascú guanya el seu cel després d’haver rodat moltes terres. Vet aquí, doncs, el nostre '''tagline''': ''Que la perfeccció us acompanyi!'' Paraula de... '''Les perfectes'''
yi!'' Paraula de... '''Les perfectes''')
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs + (Benvogut Carles, T'escrivim aquesta carta …
Benvogut Carles, T'escrivim aquesta carta perquè nosaltres defensem la Norma i volem que tu també ho facis. Recordes quan vam anar al cinema amb la Norma i la Mireia, que ens ho vam passar tan bé? O quan vam anar a l'esquiada, que us paràveu al mig de les pistes a parlar? I ara no l'acceptes només perquè té la SIDA? Això és molt insolidari! Nosaltres el que faríem és raonar amb els pares, si són ells els que t'han dit que no la defensis, si ets tu sol el que ho penses, reflexionar-hi per favor. Salutacions, Els Atzurs
Els Atzurs)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Mecanoscrits + (Benvolguda Alba, A nosaltres ens va agra …
Benvolguda Alba, A nosaltres ens va agradar molt com vas aguantar, i com vas sobreviure de l'atac dels alinígenes. T’’agraïm molt el que vas fer i que vas salvar la Terra amb sacrifici i esforç. Volem que et recuperis ràpid de la mort del teu amat Dídac i del que vas viure en aquell moment sofriment i tristesa. Tenim ganes que tinguis molts fills i que torní a ser la Terra com la coneixem. Et volem preguntar sobre l’arma del extraterrestre: com es fa servir?, has après a fer-la servir?, i quines funcions té aquesta bola? I com et vas atrevir a disparar a aquells homes? El nostre grup esta molt interessat a saber com sobrevius i com tornes a fer l’espècie humana. Per això et demanem que segueixis sent tan honrada i amable perquè no et passi res dolent i que segueixis vivint. Et desitgem molta sort, petons. Els Mecanoscrits
gem molta sort, petons. Els Mecanoscrits)
Activitat sobre Carta a Aloma, pels MMD + (Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta …
Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta per parlar-te de l'amor. Potser no serem ningú per explicar, criticar o aconsellar sobre això, però llegint el teu llibre es veu la senzilla ment de les noies, que a vegades és massa simple per adonar-se de com és la realitat. De vegades, l'amor pot semblar massa rebuscat i complicat o un enigma sense resposta, però el que de veritat no saps és que fins ara només l’havies sobrevalorat. Has estat tot aquest temps exagerant els teus sentiments i la teva desgràcia sense cap mirament. Amb aquesta carta volem fer-te veure que l'amor és un sentiment que pots controlar i és possible d'evitar. Amb en Robert has descobert el que és sentir que algú juga amb tu i només t’utilitza per al que l’interessa. Has de ser pessimista i buscar la part negativa de les coses, no pots deixar-te emportar per la cara positiva, i no pensis que tot sortirà bé, perquè és mentida. Potser creus que ets massa gran per trobar l'amor de la teva vida, que totes les noies de la teva edat ja comencen a casar-se i tu a aquest pas no ho faràs mai. Per això jo de tu em començaria a preocupar, perquè l'amor no arriba en qualsevol moment i tothom sap del cert que hi ha persones que mai l’arribaran a trobar, com podries ser tu. Si t'angoixa que en Robert sigui més gran que tu, per això encara t'has d'atemorir més, perquè l'amor té edat. Amb això et volem dir que en Robert era l’amor de la teva vida i que ara l’has perdut per sempre. Volem mostrar-te que és lògic que et posis gelosa, perquè tens molts motius. Està clar que pots tenir enveja de Coral o d'alguna altra noia, i ja s’ha vist que Robert no et prefereix a tu. Subestima’t, perquè encara que t’ho proposis no el podràs aconseguir a la primera de canvi. Aloma, tu no ets una noia diferent a la resta, no ets especial i és per això que Robert mai s'ha fixat en tu. El millor és que perdis la confiança en tenir-lo, i et desesperis perquè els teus plans no estan sortint com tu vols. Volem dir-te que no t’has d’estimar tant i potser podries començar a comparar-te una mica més amb altres noies per ser millor i més acceptada. No et volem induir a fer res que no vulguis, únicament volem fer-te veure el nostre punt de vista. Sabem que no és el mateix llegir-ho que estar-ho vivint en primera persona. Personalment, pensem que Robert és la persona especial que tu estàs buscant i que l’has perdut. De fet, ell ha estat l’únic en prestar-te una mica d’atenció al llarg de la teva vida. A mesura que el temps passa, t'adones que aquelles persones que et fan estar malament no valen la pena, però que potser estàs destinada o a estar amb elles o a quedar-te sola per sempre. Suposo que tots hem d'aprendre aquesta lliçó, a saber triar i a conformar-nos amb el que ens toca. Amb això, el que et volem dir és que encara que creguis que et pot fer feliç, no vagis amb ell perquè ja el coneixes i ell no et vol. Esperem que els nostres consells t'hagin servit per un futur. Escrit des de l'anonimat.
t per un futur. Escrit des de l'anonimat.)
Activitat sobre Aloma de Merçè Rodoreda, pels Siracusa + (Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta cart …
Benvolguda Aloma, T'escrivim aquesta carta per parlar-te de l'amor. Potser no serem ningú per explicar, criticar o aconsellar sobre això, però llegint el teu llibre es veu la complicada ment de les noies. De vegades, l'amor pot semblar una ximpleria o un joc de nens, però el que de veritat no saps és que fins ara no l'havies trobat ni valorat. Amb aquesta carta volem fer-te veure que l'amor és un sentiment que no pots controlar i és impossible d'evitar. Amb en Robert has descobert el que és sentir les papallones a la panxa i notar que ets especial. Intenta ser optimista i buscar la part positiva de les coses, no només les negatives, i no pensis que tot pot anar malament. Potser creus que ets massa jove per trobar l'amor de la teva vida, per això no et preocupis perquè l'amor pot arribar en qualsevol moment i ningú sap del cert si l'arribarà a trobar. Si t'angoixa que en Robert sigui més gran que tu, per això encara t'has d'atemorir menys perquè l'amor no té edat. Amb això no volem dir que el Robert sigui l'amor de la teva vida, ni molt menys, el que diem és que si no ho intentes mai arribaràs a saber el que podria haver passat. Volem mostrar-te que posar-te gelosa no serveix de res. Està clar que pots tenir enveja de Coral o d'alguna altra noia, però Robert et prefereix a tu. No et subestimis perquè si t'ho proposes el pots aconseguir a la primera de canvi. Aloma, ets una noia diferent a la resta, i ho has de fer veure, perquè ets especial i és per això que Robert s'ha fixat en tu. No perdis la confiança en tenir-lo, ni et desesperis quan creguis que els teus plans no estan sortint com tu vols. Volem dir-te que t'has d'estimar més i no comparar-te amb altres noies, no en tens cap necessitat, cadascú és com és, i has d'arribar apreciar-te amb els teus defectes i virtuts. Tu tens uns valors que ningú més té i que els has de deixar veure. No et volem induir a fer res que no vulguis, únicament volem fer-te veure el nostre punt de vista. Sabem que no és el mateix llegir-ho que estar-ho vivint en primera persona. Personalment, pensem que no creiem que Robert sigui la persona especial que tu estàs buscant. Encara que sembli que sigui l'únic home interessat en tu, en tens moltíssims més a la cantonada. A mesura que el temps passa t'adones que aquelles persones que et fan estar malament no valen la pena. Suposo que tots hem d'apendre aquesta lliçó, de deixar estar aquelles persones que no ens mereixen i que ens ho fan passar malament. Amb això, el que et volem dir és que si tu creus que et pot fer feliç, ves amb ell, però que vigilis perquè és una persona que encara no coneixes molt. Esperem que els nostres consells t'hagin servit per un futur. Escrit des de l'anonimat.
t per un futur. Escrit des de l'anonimat.)
Activitat 3 sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis + (Benvolguda Bellea del Foc: En primer lloc, …
Benvolguda Bellea del Foc: En primer lloc, ens has paregut un personatge elemental encara que no apareixies molt al llibre. Ens alegrem de veritat que hages tornat a viure i que haja desaparegut tota aquella massa verda que recorria el teu cos. En segon lloc, voldríem preguntar què ha sigut de l'elecció de la Bellea del Foc, si havies tornat a guanyar o si ha guanyat un altra xica, és una cosa que ens ha deixat intrigades de veritat. Finalment hem decidit contar-te que a la fallera li va tot molt bé, i que lluita per la justícia dia a dia. Molta sort, Bellea, et dessitgem Les Pinquis
ta sort, Bellea, et dessitgem Les Pinquis)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Alertes + (Benvolguda Carlota: T´escrivim aquesta ca …
Benvolguda Carlota: T´escrivim aquesta carta per a dir-te la nostra opinió sobre la relació que tens amb Flanagan. Ens agradaria fer-te unes preguntes sobre alguns fets: - Et penedeixes d´haver tingut eixes relacions amb Flanagan? La nostra opinió és que ens pareix bé el que has fet, ja que cadascú és lliure de fer el que vulga, però el que no ens pareix bé és que hagis mantingut relacions sexuals amb Flanagan i volgueres a Koert. També ens agradaria parlar de la primera vegada, ja que normalment ens solen dir que aleshores som petits i no estem preparats, però realment, per a fer-lo, t´has de sentir segura, sentir-te bé amb tu mateixa, i has d'estar còmoda i també has de tindre confiança amb ell en tot moment. Esperem que esta carta t´ajude a completar més el diari vermell.
t´ajude a completar més el diari vermell.)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis + (Benvolguda Fallera Calavera: M'ha encantat …
Benvolguda Fallera Calavera: M'ha encantat la teua historia, el teu valor i voluntat aguantant la Delicà i Jaume I, sense els quals no hagueres pogut arribar al teu destí, i fins i tot, després de tots els inconvenients, has pogut saber la veritat i tornar a la vida, fent justícia, per suposat! M'gradaria saber com va la teua vida ara, que deu haver sigut de la Bellea del foc i de la lluna amb monyos de fallera, i, tristament, com et sents després de saber que mai més tornaràs a vore els teus fidels companys de viatge. Et desitge molt bona sort, fallera sense nom (ja no ets la fallera calavera, al cap i a la fi) :) T'admira: El grup pinqui.
p i a la fi) :) T'admira: El grup pinqui.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l, pels Flanagan i companyia + (Benvolguda Nines, Què tal per Itàlia? Tot …
Benvolguda Nines, Què tal per Itàlia? Tot bé? Per ací també bé. Et recordes? Hui és el nostre primer aniversari des que ens vam conéixer. Ens vam conéixer en el port del poble, jo estava en el barco de mon pare i tu estaves prenent el radiant sol i l'aire fresc marí. Et vaig veure i l'única cosa que vaig pensar va ser a conquistar els teus preciosos ulls, però bé, no estic ací per açò, t'he de dir una cosa que no t’agradarà; allà vaig. Tu estaves a Itàlia i jo em sentia molt sol i estava necessitat d’amor i carícies. Un dia anava amb metro i vaig veure com un home robava la cartera a una xica. Em va donar molta pena la xiqueta i, clar, vaig defendre-la com bon home que sóc jo. Vaig recuperar la seua cartera, però, quan vaig entregar-li-la, la seua mirada penetrant i els ulls brillants van conquistar el meu cor. Era una xiqueta no molt alta, amb els seus cabells castanys i la seua mirada furtiva que em va conquistar en veure que anava d’acord amb la seua manera de ser. Ho sent molt Nines, he conegut una altra persona que em fa molt feliç i té un gust sexual paregut al meu. Igual, quan tornes, al veure’t una altra vegada, m’enamore de tu. Igual la nostra relació pot tindre una altra oportunitat. Ja sé que sóc un imbècil, però t'ho havia de dir perquè em corrompia per dins. Atentament: El Flanagan
rompia per dins. Atentament: El Flanagan)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis + (Benvolguda Norma, Com estàs? T'estic escri …
Benvolguda Norma, Com estàs? T'estic escrivint aquesta carta perquè et volia demanar perdó per no haver-te defensat en el moment més difícil pel qual has passat. Ja sé que el més probable és que no em perdonis, però ho he d'intentar. Has de saber que, com a directora que sóc, tinc la responsabilitat de protegir tots els alumnes, de manera que he de pensar en les conseqüències dels meus actes. Jo estava en una disjuntiva. No sabia si havia de defensar la resta de l'alumnat: ja que si algú es contagiés, seria sota la meva responsabilitat. A més, la majoria dels pares estaven en contra teu i jo havia de defensar-los, perquè si hi haguessin més complicacions, l'escola podria arribar a tancar. Però també hi eres tu: ets una alumna exemplar, molt bona companya i a més a més quasi tots els alumnes i alguns pares estaven al teu costat. I jo no vaig ser capaç de pensar en tu. Al final has guanyat i s'ha demostrat científicament que no hi ha cap perill i jo m'alegro molt. Espero que tornis a l'escola amb normalitat i et demano de nou que em perdonis pel que ha succeït. Atentament, Srta. Fígols
Srta. Fígols)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Pedro Calderón de la Barca + (Benvolgut Amic, Us escric per donar-vos e …
Benvolgut Amic, Us escric per donar-vos el meu condol per la mort del senyor Toni i la senyora Maria. No m’esperava la seva mort tant repentina, i menys en aquestes circumstàncies. Espero i desitjo que ben aviat es trobi tant la causa de la seva mort com el causant. Li agraeixo infinitament la confiança que ha dipositat en la meva persona, i em sembla bé que aquest nou parent es faci càrrec de les terres, doncs són de gran apreci per a vostè. Desitjo també que el temps curi la solitud que li envaeix, causada per la falta de les figures paternes que tant ha desitjat tota la seva vida. Jo també li animo a publicar aquestes memòries, que segons vostè són tant importants pel senyor Toni, tot si el Papa de Roma li permet la publicació de certes blasfemes dites. En quant al vostre amor cap a Xima, no puc fer més que meravellar-me per els sentiments que m’heu descrit, prova d’un profund i més sincer amor, i també comparteixo la vostra frustració. Però vostè bé sap que el meu amor cap a l’Església no té igual. Per això, amic meu, li recomano seguir el camí de la fe i de no caure en el pecat i en els vicis humans. Espero la seva resposta, Don Miquel.
. Espero la seva resposta, Don Miquel.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Happybirds + (Benvolgut Carles, Mitjançant la lectura d …
Benvolgut Carles, Mitjançant la lectura del temps de l’oblit te’m pogut conèixer i hem vist la teva reacció davant els aspectes que vam marcar la teva infància, i malgrat la ràbia que tenies dins vas ser capaç, gràcies a una verdadera amistat de reconduir els sentiments de venjança, passar pàgina i mirar endavant. Vas perdonar la vida a un assassí, vas fer amistat amb el seu fill, i així, sense adonar-te’n vas començar una nova vida. Sento admiració per la teva actitud, penso que no tothom té el poder de saber perdonar una cosa tant greu, que arriba directament al cor i que queda marcat de per vida; mai s’oblida. Per tu ha estat una vida difícil, viure sense la figura paterna, pel que hem llegit has estat criat per la teva mare, potser heu passat més moments tristos que no alegres, però l’important és que heu estat units i us heu ajudat quan ho heu necessitat. L’amistat amb en Tetxu t’ha ajudat a fer front amb el problema que portaves dins des de fa tant temps. Pensem que la teva vida és un exemple i un aprenentatge per totes aquelles persones i tots aquells éssers estimats que han mort en accions terroristes. Has demostrat que fins hi tot la pèrdua més sentida es pot arribar a perdonar. Perdonar és l’acte més valent que pot fer un ésser humà. Atentament: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.
ment: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Happybirds + (Benvolgut Carles; Mitjançant la lectura de …
Benvolgut Carles; Mitjançant la lectura del temps de l’oblit te’m pogut conèixer i hem vist la teva reacció davant els aspectes que vam marcar la teva infància, i malgrat la ràbia que tenies dins vas ser capaç, gràcies a una verdadera amistat de reconduir els sentiments de venjança, passar pàgina i mirar endavant. Vas perdonar la vida a un assassí, vas fer amistat amb el seu fill, i així, sense adonar-te’n vas començar una nova vida. Sento admiració per la teva actitud, penso que no tothom té el poder de saber perdonar una cosa tant greu, que arriba directament al cor i que queda marcat de per vida; mai s’oblida. Per tu ha estat una vida difícil, viure sense la figura paterna, pel que hem llegit has estat criat per la teva mare, potser heu passat més moments tristos que no alegres, però l’important és que heu estat units i us heu ajudat quan ho heu necessitat. L’amistat amb en Tetxu t’ha ajudat a fer front amb el problema que portaves dins des de fa tant temps. Pensem que la teva vida és un exemple i un aprenentatge per totes aquelles persones i tots aquells éssers estimats que han mort en accions terroristes. Has demostrat que fins hi tot la pèrdua més sentida es pot arribar a perdonar. Perdonar és l’acte més valent que pot fer un ésser humà. Atentament: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.
ment: Ares, Maria, Ariadna, Judit i Paula.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ramon Llull + (Benvolgut Joan, Com tu molt bé m'has come …
Benvolgut Joan, Com tu molt bé m'has comentat, la teva situació és complicada. Penso, i et recomano, que t'hauries de desfer dels diners el més aviat possible. Els jutges i els creditors un cop se n’adonin dels diners que tens podrien associar-te amb el crim dels senyors i amb la crema de la sala de les nines i encara pitjor començar a qüestionar-te preguntes sobre quin és el motiu de la crema de la sala de les nines i quin és el secret que amaga aquella sala. No tens aquestes respostes i a causa d’això i per falta de col•laboració podrien engarjolar-te i a més a més, et destituirien del teu càrrec a l’església. I si aconseguissis complir la condemna al sortir tothom seguiria coneixent-te com aquell capellà que va decidir assassinar a dos persones per diners i mai series capaç de tornar a exercir el teu treball i donar missa. No et deixis emportar pels dimonis i fes el més adient. No has d’utilitzar els diners per a res del món, entrega’ls amb l’excusa de que t’han arribat en una carta i que no saps res de perquè els tens i quin és el motiu. Espero que facis el correcte. Atentament, Miquel.
que facis el correcte. Atentament, Miquel.)
Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia + (Benvolgut Ocell de Foc: Li escric per com …
Benvolgut Ocell de Foc: Li escric per comunicar-li que sa Majestat Jaume el rei vol felicitar-li després l’assabentar-se de les bones noves. S’alegra que hagueu desemmascarat el vil vescompte de Peguera i que hagueu descubrit la veritat sobre la vostre identitat. Desitja que sapigueu que comparteix la mateixa passió per les lletres i la bona que vos i el vostre difunt pare Aicart de Carcassona. Sap que estimeu aquesta terra igual que ell. Per això vol que acudiu a la seva presencia l’últim dia del proper mes. Vol oferir-vos una oportunitat d’aprenentatge , que segurament ho agraireu , provant el seu talent per tal de nombrar-li el seu trobador oficial i defensar a aquestes terres que ell i vos tan estimeu. A més a més acollirà encantat amb els braços oberts la companyia de qualsevol dels seus amics que us han ajudat i els membres de la Colla del Cec de Cabrera, que us han criat. Atentament el secretari del Rei en Jaume I El conquistador
cretari del Rei en Jaume I El conquistador)
Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Miguel de Cervantes + (Benvolgut amic, Em complau escriure’t en …
Benvolgut amic, Em complau escriure’t en resposta a la teva carta. Ben cert és que la malaurada situació que has viscut ha estat dura i desconcertant per a tu. És per això, que ple de gràcia et donaré consell. En primer lloc, he de confessar que la teva carta m’ha commogut i m’ha trasbalsat la sobtada mort dels teus senyors considerant que, no sent pares naturals, t’han rebut amb els braços oberts a la seva família, fent esment de don Toni que, tot i tenir pensaments oposats als teus i ser un poc afectiu, li agraeixo que t’hagi cuidat amb tanta delicadesa i estimació. Com a bon cristià que sóc he d’admetre que estic en contra de la seva separació matrimonial temporal que va esdevenir temps enrere, fet causat pel comportament incongruent de la neboda de don Toni, don Xima, que només volia aconseguir un home ric per mantenir-la a ella i els seus capritxos. Altrament, la teva manera d’actuar en relació a la mítica sala de les nines, penso humilment que, ha estat accelerada ja que d’aquesta manera has exterminat tots els records de les diverses generacions de la família. Finalment, t’he de dir que pots respirar tranquil perquè no confessaré a ningú els teus neguits. Confio plenament en que ens veiem aviat. T’envio els meus millors desitjos i una forta abraçada, Miquel Gilabert.
os i una forta abraçada, Miquel Gilabert.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS + (Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de dese …
Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de desembre, he descobert que la Norma no es diu Norma. Crec que vol amagar el seu passat, he trobat uns papers que diuen que es diu Anastasia Gugerhein. Aquesta noia oculta massa coses. He de continuar investigant. El més sorprennent d'avui és que crec en Carles, s'ha enamorat de mi. Avui m'han trucat al timbre de casa i he vist com marxava corrents i em deixava una carta i un ram de roses. Avui, 13 de desembre, no sé si parlar amb el Carles o deixar que continuï amb aquest idil·li impossible. He descobert que la Norma va ser expulsada de la seva antiga escola perquè robava coses. Per això està en ordre de cerca i captura. Avui, 14 de desembre, l'Anastàsia s'ha lliurat a la policia i en Carles m'ha demanat matrimoni. Ara vaig a la Xina amb el meu xicot Xenxó a viure una vida boja, ja que m'he jubilat perquè el treball de directora m'ha esgotat molt, hi havia massa misteris...
a esgotat molt, hi havia massa misteris...)
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l, pels ONE MILLION + (Benvolgut senyor milionari : He llegit …
Benvolgut senyor milionari : He llegit en el diari que en l’interior del seu jardí s’han perdut objectes valuosos. Jo he perdut el més important que té un home, que és l’honestedat. Tot va començar en un supermercat, una caixa oberta de bombons em cridava. Dissimuladament vaig arrossegar la mà i vaig ficar-me els bombons a la butxaca. Abans d’anar a la caixa, vaig passar per la secció de la peixateria per dissimular el meu delicte, vaig demanar que em donessin un salmó i me’l vaig endur. Em vaig dirigir cap al meu objectiu i en el moment que vaig agafar el bombó no vaig tenir present tot el que em vindria a sobre, dirigint-me cap a la caixera perquè em despatxés. De cop i volta es sentia el soroll de l’alarma i un segurata, amb cara de pomes agres, se’m va apropar per veure què havia passat. Quan vaig veure que se m’apropava vaig sortint corrent. El vigilant venia corrents darrere meu, però per sort el vaig poder despistar. Aleshores, vaig veure una porta oberta de color marronós, darrere la qual intuïa un jardí en estat d’harmonia. Des de fora veia tot tipus de flors, de diferents colors; em va cridar l’atenció i vaig entrar-hi. Un cop dins em vaig asseure per descansar de la cursa que acabava de fer. Quan vaig descansar prou, vaig posar-me a reflexionar sobre el que havia fet, i em sentia molt malament, mai havia robat, i no sabia ben bé per què ho feia: “Déu perdona’m per aquest errors que em fan perdre l’ànima!", vaig pensar. Quan em disposava a obrir la porta del supermercat per demanar disculpes i tornar els bombons, em vaig ficar les mans a les butxaques i els bombons no hi eren. Vaig tornar cap enrere i vaig fer el mateix recorregut per veure si els trobava. No els vaig trobar, així que vaig decidir anar al jardí, que era l’últim lloc on havia estat. La porta ja era tancada i vaig tocar al timbre, però ningú em contestava.. Per tot això , escric aquesta carta, perquè m’agradaria recuperar els bombons, perquè la meva honestedat és molt important per a mi. Espero rebre una resposta ben aviat. Salutacions.
Salutacions.)
Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Viquimaníacs + (Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell …
Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell ha estat envaït i el Joanot s'ha penedit. Saïd sa història ha explicat de tot el que ha viscut, i Blanca, trencant el seu escut, sorpresa, s'ha enamorat. Després d'una dura batalla els cristians són guanyadors, l'amor s'encalla Mar i Cel surten vencedors. Com Mar i Cel units a l'horitzó com Blanca i Saïd morts per la passió.
tzó com Blanca i Saïd morts per la passió.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Hateu + (Bon dia! Avui farem una entrevista a la p …
Bon dia! Avui farem una entrevista a la protagonista principal del llibre "Juls, Juliette". Entrevistador: Hola Júlia! Júlia: Bon dia! Entrevistador: Com vas reaccionar quan vas vas veure a les notícies que el teu pare havia tingut un accident? Júlia: Doncs, va ser un xoc molt fort, ja que no s'ho esperava ningú, però ràpidament vaig cridar a la meva mare i vam anar cap a l'hospital. Entrevistador: Què vas sentir en aquells moments tan durs? Júlia: Vaig sentir que tot podria amb mi, però ho havia de fer pel meu pare, havia de tirar endavant.
fer pel meu pare, havia de tirar endavant.)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º + (Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblemen …
Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblement saps, nosaltres érem el consell de pares que volíem evitar el teu retorn al centre educatiu en el qual els nostres fills estudien. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període de temps que tu vas estar absent al col∙legi, ja que desitjàvem la teva immediata expulsió per contraure els anticossos de la sida que van infectar-te per desgràcia en una transfusió de sang. Patíem per la salut i el benestar dels nostres fills en estar amb contacte amb algú que pogués desenvolupar aquesta malaltia. Durant aquest dies, el consell de salut i el d'educació han iniciat una campanya de sensibilització per informar més detalladament sobre la sida i les formes de contraure-la Hem reflexionat després d'estar més informats i hem decidit no esborrar cap dels nostres fills de l'escola. Atentament, Agustí Casals (president del consell de pares)
tí Casals (president del consell de pares))
Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º + (Bon dia, Norma, Com possiblement saps, no …
Bon dia, Norma, Com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on estudies amb els nostres fills. T'escrivim aquesta carta, perquè voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar en tenir els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles. Ara desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema, ja que estem més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col·laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que aquesta situació es pugui repetir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres. Pares i mares de l'escola
s més sinceres. Pares i mares de l'escola)
Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º + (Bon dia, Norma, com possiblement saps, no …
Bon dia, Norma, com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on tú mateixa i els nostres fill estudieu. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar al contraure els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles al estar en contacte amb tú, al compartir la vida escolar. Desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema al estar més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col.laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que laquesta situació es pugui produir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres.
ceptis les nostres disculpes més sinceres.)
Activitat 7 sobre El secret de la mare de l, pels Capdesuros + (Bon día, Helena! Com va tot per el poble …
Bon día, Helena! Com va tot per el poble? Supose que estaràs molt apegada a la mare per això de que ara esta més sola que abans, però amb tu estarà molt bé i molt més descansada. Espere que estigues cuidant el pomer que et vaig regalar per a que el disfrutares! A mi personalment em va molt bé al treball però el fet que no m'agrada és que no us veig pràcticament mai per les poques vacançes que em donen. Estic molt a gust perquè és un poble molt tranquil i no hi ha molts aldarulls ni agafen molts presoners els partidaris de Hitler. Jo per ara estic fora de perill però vosaltres aneu amb compte, ja que la mare està donant llar als perseguits per a enviar-los a Rússia o bé per a matar-los. Helena, també m'alegre molt que les coses amb el Sr.Kerenski vagen molt bé perquè és una bona persona i pense que et vindrà molt bé per a la teua vida. Ja et portaré un regalet del meu poble per a què estigues molt contenta amb mi! Aneu en compte tu i la mare, Helena, que aniré a veure-us en poquet perquè ja us trobe a faltar. Molts besos, Damian
Molts besos, Damian)
Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i p …
Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i permetre'm entrevistar-lo, si no el molesta procediré. '''Creu que Morella fugia de la seva vida social?''' Sí, es dedicava només a mi, de manera que em fes feliç. '''Li agradava llegir?''' Sí, em va mostrar un gran nombre d'obres místiques que es consideren generalment la simple escòria de la literatura alemanya. Eren les seves preferides i amb el temps també van ser les meves. '''Va ser després de la seva mort quan la va començar a estimar?''' Desafortunadament ... Sí, una nit de tardor quan no corria ni un corrent d'aire, em demanà perquè fos al seu costat. No hi ha hagut cap dia que m'hi volgués, però això el que avorrí en vida ho adorà en la mort. '''Va morir abans o després de donar a llum a la seva filla?''' Va morir donant a llum a la meva filla, la qual no respirà fins que la seva mare va deixar de fer-ho. '''Com era la seva filla?''' Era com la seva mare i la seva semblança s'anava fent cada vegada més i més definida i plena. El seu somriure s'assemblava al de la seva mare, igual que els seus ulls. '''I quan va decidir batejar-la?''' A l'edat de 10 anys, la meva filla encara no tenia nom, li deia << filla meva >> i << amor meu >> em passà per la ment la cerimònia del bateig. I en el bateig vaig dubtar en escollir-li el nom. Es van acumular en els meus llavis diversos noms de bellesa i saviesa, de temps antics i moderns. Però vaig tenir l'impuls de cridar-la com la morta, Morella. '''On va enterrar la seva filla?''' Vam portar la meva filla a la tomba i no vaig trobar les restes de la primera Morella a la cripta on vam enterrar la segona. Bé doncs, ja hem acabat moltíssimes gràcies senyor... Encara una ultima pregunta. Quin és el seu nom?
a una ultima pregunta. Quin és el seu nom?)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes + (CAPÍTOL I El pany de la porta principal v …
CAPÍTOL I El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill. - De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac. A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà. Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava. - T’has fixat en mi... – va dir ell. - Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella. - Tu no ets d’aquí, oi? - No, jo sóc de Benaura. - I això on se suposa que està, maca? - Als afores de Barcelona. I tu d’on ets? - No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis. - Que sentimental... I com et dius? - Jo? Sóc l’Agec. Encantat. - Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure. Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”. Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec. Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida. Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare. CAPÍTOL II Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà: - Senyora, és el Miquel a casa? - És a dins acabant els deures. Què el vols veure? - M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau? - Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard. - Gràcies senyora. - Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi. - Molt bé. La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà: - Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure. - D’acord mare, de seguida baixo. El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar: - Miquel que et passa alguna cosa? - Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós. - No m’espantis Miquel. - Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important. - Vinga, canta-ho ja! - Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats. - Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar. - Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé. - Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes? - A Itàlia. - A Itàlia? Tan lluny? - Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis. - De debò? Miquel estic molt emocionat. - Estàs plorant? - No, és que em suen els ulls. - El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal. - I quin és aquest regal? - Espera que arribem a casa. A l’arribar a casa, el Miquel va dir: - És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu. - M’agrada molt Miquel. Gràcies. - Es diu Xica. - És preciosa. La cuidaré com si fossis tu. - Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor. - Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré. Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba. CAPÍTOL III El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent. Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se. - Alba necessito parlar amb tu. - Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis. - És que no sé per on començar. - Estaria bé que comencessis pel principi. - Sí, tens raó. - Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada. - És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar. - Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé. - D’acord de seguida estaré allà. El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba. Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal. - Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació. - D’acord. - Som-hi, explica’m què és el que et preocupa. - Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia. - Sí, d’allò ja fa quasi un mes. - No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit. - No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.
et preocupis Dídac, sempre estarem junts.)
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Pussis + (CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic …
CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic Gerard i soc un alumne del IES Pompeu Fabra de 14 anys , l’altre dia em vaig assabentar de la teva gran acció portant a tots els teus compares del barri de barraques al cementiri per garantir la seva vida i viure durant un temps a unes condicions de vida millors . Des de aquí et donem el nostre suport i que sàpigues que per qualsevol cosa que necessitis els teus compares de Badalona estarem amb tu en tot moment lluitant per la gent que no pot tindre les millors condicions de vida . Tens de estar molt orgullós del que has fet i que ningú en cap moment et faig sentir malament per fer una mica la punyeta ala policia durant uns dies. Durant aquets dies he estat pensant molt en les teves grans accions i m’agradaria exercí de líder en el meu grup d’amics. PD: espero que t’animi aquesta carta i que em contestis aviat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD
iat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Català a l'atac + (CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assab …
CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assabentat de la vostra història. Gràcies a tu, ara mateix estem aquí. Us devem la nostra existència, que no hauria estat possible sense vosaltres. Sempre ens hem preguntat com seria això de quedar-se sol al món, però de ben segur que gens fàcil. Actualment al T/T 5000, tenim tot tipus de comoditats, per tant una persona del món actual no creiem que fos capaç de sobreviure a una catàstrofe tan gran. Som conscients de la presència d'espècies extraterrestres al nostre voltant que podrien atacar en qualsevol moment, però hem fet un pla de defensa basat principalment en la idea que els teus pares es van salvar gràcies a ser dins de l'aigua. També gràcies a vosaltres i la vostra ideologia sense prejudicis pel que fa la raça, el sexe, a les maneres, etc. L'ésser humà és més lliure i capaç. Ens hauria agradat que estiguéssiu aquí per veure el món tal i com tu i els teus familiars el vau plantejar. I no us oblidarem mai, ja que la majoria de premis i reconeixements es fan en honor a vosaltres i, com vosaltres vau dur a terme en el seu moment, tenim un espai d'emergència on guardar tots els llibres que, a més a més. porten un segell gris si pertanyen a l'època anterior al segon origen. Hi ha gent que no es creu la vostra història i consideren els seguidors d'aquesta teoria uns heretges. Però nosaltres estem completament segurs que és totalment certa. Actualment l'educació està basada en la vostra actitud davant la vida, fins i tot se n'han fet documentals, sèries i pel·lícules basats en la vostra gravació, que és retinguda a la sala Mar del Museu d'Història del Segon Origen de Benaura. Desitgem que visquis en un món millor del que va ser aquest món per a tu i els teus. Us ho mereixeu tot. Sort i un altre cop, gràcies. De part de Catalalatac, uns historiadors fascinats per la vostra apassionant història. GRÀCIES!
la vostra apassionant història. GRÀCIES!)
Activitat sobre La porta dels tres panys de l, pels Melons + (CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS M …
CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS Meritxell, Bochra, Cinta, Nerea, Pau C/ Carretera de Jesús a Roquetes Jesús-Tortosa 43590 Sr. Niko Hokli C/ Rol·lijtorius Món Quàntic 2501556 Hola Niko, Avui ens hem reunit el consell de savis i hem parlat sobre la teva estada al món quàntic, hem estat pensant que ha estat una estada molt agradable i molt dinàmica. També hem arribat a la conclusió que gràcies a tu s'han solucionat molts problemes, com per exemple: els dementors, hem aconseguit canviar de president del consell, etc. A més, també ens va sorprendre la teva relació amb la Quiona, tant agradable, tant sincera... Un tipus de relació molt natural. Ens ha sorprès la teva forma de ser, i un tret que destaquem és la teva manera d'afrontar els problemes que se't presenten. Estem encantats d'haver-te conegut Niko, esperem poder veure't en el futur. Petons, ELS HABITANTS DEL MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015
L MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015)
Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Roas 40 + (CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aq …
CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aquesta carta perquè sé que puc confiar en tu. Suposo que et preguntaràs on estic. Ni jo mateixa ho sé. Només et puc dir que és un lloc horrible on no puc aguantar molt més temps, per això et demano ajut. Eres, ets i seràs la meva millor amiga, tot i que últimament no ens portem molt bé. Vull que sàpigues que ets l'única que estarà sempre al meu costat i que sóc una estúpida per deixar-me portar per persones que en un futur no em tindran en compte i que em tractaran com un gos. Sempre m'has ajudat en tot, tant tu com tota la teva família, féieu que em sentís una més i la meva família t'adorava. Eres la germana que mai he tingut i desitjava tenir,la meitat que em faltava per ser jo mateixa. Hauría de haver-te fet cas i ara no passaria res del que està passant. T'explico. Estic sola, lligada de mans i cames sense poder fer res. L'home que em té aquí amagada no te'l puc dir perquè vull sortir d'aquí i encarregar-me jo d'ell. És un infern, no saps les burrades que em fa, tinc molta por Eva, moltíssima por. Necessito que vinguis a buscar-me si us plau. Digues-li a la mare que no es preocupi que sortiré d'aquí. A la vora del lloc on estic hi ha una mica de bosc i com un riu pel que no passa aigua. És tot fosc i a vegades es senten sorolls estranys, com de branques trencant-se o passes que se't fiquen dins del cap i no surten. Eva no sé com ho faré per fer-te arribar aquesta carta, ni com aconseguiré que no la trobi, però et juro que ho aconseguiré i tot tornarà a ser com abans. Vull que la llegeixis i tot seguit la portis a la meva mare, no vull que estigui malament. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.
nt. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.)
Activitat sobre Connexions de l, pels Els Ottawas + (CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan esti …
CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan estiguis llegint aquesta carta, jo ja no seré amb vosaltres. L’hauràs trobat a la meva antiga aula de classe on jo treballava. Sóc en Patrice, el teu pare. T’escric aquesta carta, més que res, per ajudar-te en les difícils situacions en què et deus trobar ara mateix. Massa patiments per ta mare i els petitons. Des d’aquí, et vull comunicar que en aquests moments tu has de ser el cap de família, cuidar i vigilar els nostres. I no et preocupis pel futur; passi el que passi, mentre estiguis unida amb la teva família, tot sortirà bé. En aquests moments em trobo a l’escola i acabo de sentir unes fortes explosions al carrer. Tinc por. Potser són caçadors d’elefants, però acabo de veure que són els militars. Abans que vinguin a buscar-me, et vull donar uns consells de vida. Ja saps que la vida al Congo és molt dura, probablement ara us portaran a un camp de refugiats. Allà les coses no seran igual, hauràs d’anar a buscar el menjar, a rentar la roba a un lloc específic i també hi haurà una persona que intentarà fer-vos la vida molt difícil: aquesta persona es diu Kayembe. Aquest home és el líder militar de les persones que estan explotant les nostres terres. Per intentar sobreviure en les millors condicions possibles, hauràs de trobar un feina estable, et recomano treballar amb els serveis mèdics del camp. Allà hi ha una senyora canadenca que va venir a la meva classe a fer una xerrada. És molt bona i et pot ajudar. Bé Sylvie, m’acomiado de tu ja que els militars estan a punt d’arribar a l’aula de classe on estic en aquests moments. Recorda, cuida de la família i compte amb l’Olivier, no deixis que es descarrili cap a l’exèrcit del Kayembe. No dic adéu perquè tinc l’esperança de tornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.
ornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.)
Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE + (CARTA A LALO NEVARES …
CARTA A LALO NEVARES 12/1/2012 Badalona Estimat Lalo, Sóc l’Enric i sóc un gran admirador teu voldria conèixer-te personalment i per això et voldria convidar a casa meva on parlarem de diferents coses, sobre els teus amics, les teves fites i moltes coses més. Però abans voldria preguntar-te algunes coses. Com per exemple: • Perquè te’n vas anar quan al cementiri s’hi va “proclamar” la democràcia? • Quan vas veure els cotxes de policia pujant per la carretera què vas pensar? • Al govern Perquè no vau demanar ajuda al govern perquè ús evacués d’aquella zona? I ja l’última pregunta: • Necessitàveu destorbar als morts per sobre viure? Estic molt content d’haver pogut contactar amb tu, gràcies. P.D: Quedem al bar “el Català” de Badalona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.
lona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.)
Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Claumari4 + (CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em di …
CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em dic Fiona, tinc catorze anys i visc al Canadà. He vist un vídeo a Internet, en el qual surts parlant sobre la teva vida al camp de refugiats de Nyarugusu. T’he escrit aquesta carta perquè vull explicar-te el que penso sobre el que estàs passant. Jo crec que la situació en la què et trobes no és molt adequada per a una nena, que ha de cuidar dels seus germans,tampoc no és gens convenient que la teva mare no et pugui ajudar, ja que no acaba d’assumir que el seu marit és mort. També penso que ets molt valenta i treballadora. He comentat al meu pare les teves circumstàncies , li he ensenyat el vídeo i la pàgina web en què surts parlant, i l’ha convençut bastant la teva història. Havia pensat que en comptes d’esperar que la gent pagui diners per salvar-te a tu i a la teva família, el meu pare et podria donar feina i acollir-vos a casa nostra fins que us pugueu pagar un allotjament en condicions a la ciutat. Ell treballa en una empresa de mòbils que és molt coneguda aquí al Canadà i et podrien agafar fàcilment ja que ets molt treballadora i centrada. Treballaries sis hores al dia amb un descans de mitja hora entre les onze i dos quarts de dotze. Començaries a les vuit del matí i acabaries a dos quarts de tres. El meu pare encara s‘ho ha de pensar ja que no està molt convençut de la idea, però jo sí que ho estic. Si t’agradaria venir aquí a la ciutat i salvar la teva família d’aquesta catàstrofe que està passant al camp de refugiats, et convido que m’escriguis una carta i em diguis la teva opinió sobre el que penses al respecte i puguem arribar a un acord perquè vinguis tu i la teva família amb nosaltres. Un petó i espero que m’escriguis aviat.
Un petó i espero que m’escriguis aviat.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Don't worry, be happy + (CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dí …
CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dídac Tarragona, març 2014 Hola Dídac, Som unes grans admiradores teves. Ens diem Jordina, Maria i Valèria. Hem vist que ets un noi força valent, amb molta voluntat de treballar i que mai no mires enrere, sempre penses en el futur i sobretot tens les idees molt clares. Com ho portes, això de ser un noi de color? Tens facilitat per relacionar-te? Estem intrigades per saber la teva reacció en veure el vaixell al mig del mar. Si nosaltres haguéssim estat en el teu lloc hauríem fugit atemorides de tot aquell entorn. Ens hem quedat bocabadades amb tot l'interès que has mostrat perquè l'Alba i el teu fill estiguessin a gust. Per acabar, ens agradaria dir-te que pensem que heu fet un gran esforç per sobreviure i que heu dut a terme la gran missió de mantenir la continuïtat de l'espècie. Una abraçada ben forta, Jordina, Maria i Valèria P.D: Segueix així, i, recorda: mai no miris enrere, sempre pensa en el futur. Les teves admiradores confien en tu.
utur. Les teves admiradores confien en tu.)
Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons + (CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setm …
CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
uny però al meu cor sempre esteu presents.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Peter anguila + (CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita …
CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita va ser espectacular i, juntament amb l’Alba, veu aconseguir engegar de nou aquest món que fins llavors estava buit de responsabilitat, de sentiments, de justícia i d’un llarg etcètera de qüestions ètiques. El vostre esforç per continua, per salvar els record de la humanitat han aconseguit que el nou món ressorgit hagi tingut en compte les postres ensenyances i que nosaltres, fills dels postres fills mantinguem viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.
m viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chefomatic2000 + (CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : …
CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : Hola col•lega, Som el Pau, el Ramon i l’Oriol. Que seguiu essent amics amb el Carlos? Crec que vas fer bé d’anar al rescat, perquè si no fos per tu el teu pare estaria mort, tot i que no sabies si estava viu. Vas ser molt valent en anar a salvar el teu pare, va ser una actuació de gran coratge. Sembles un noi espavilat, perquè et saps buscar bones xiquetes, com et va amb l’Ainoa? Espero que els seus pares us hagin deixat estar junts perquè és una relació que prometia molt ja que se us veia molt units. Espero que amb el grup us vagi bé, sonàveu molt bé i estàveu molt, molt units . Espero que algun dia vingueu a tocar per aquí Lleida. No hauries de beure tanta cervesa, pot ser dolenta al llarg de la teva vida i crear-te addició. Un dels efectes secundaris es tenir marejos, com et va passar quan vas anar a Bilbao al concert d’ U2. Hem escoltat Led Zèppelin i sonen bastant bé, potser igual que vosaltres. Ens agradaria que passéssiu a visitar-nos algun cop i així us podríem escoltar i conèixer-vos en persona a tu i a l’Ainoa . Admiro els teus actes ja que si ho hagués de fer jo, crec que no podria fer-ho. Nosaltres som tres nois de Lleida, tenim entre 14 i 15 anys i també ens agrada molt la música. Anem al col•legi Lestonnac, traiem diferents notes des de 5 fins a 10, les noies han sigut un èxit en la nostra vida, tot i que companys nostres no poden dir el mateix. Fins aviat, Tetxu : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :
: : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te, no vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però és necessari que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració, no m'ha costat més de dos segons adonar-me'n que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona, aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia a donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues: el treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desgraciats que van a patir el mateix futur que jo; ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració i no m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest és el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà. Comunica-li això a la meua dona i digues-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem: tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració. No m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
Activitat 2 sobre Aloma de l, pels Juanolas + (CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola …
CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola Robert! Què tal estàs bé? Espero que sí. Bé donç t'escric aquesta carta perquè ja feia molt de temps que no parlàvem i em va saber greu perdre el contacte després de que t'anessis a Amèrica. T'en recordes quantes gamberrades vam fer tu i jo de petits, i quantes vegades vam fer enfadar la Josefina, ai quins moments!.... Ja m'explicaràs com ha anat per allà. Ai Amèrica, ja m'agradaria a mi visitar aquell continent tan bell, descubrir la seva cultura, els seus monuments més importants i sobretot els millors restaurants!! Si vols, quan em vingui bé ja t'acompanyaré perqué m'ensenyis la ciutat. Bé, concretament també t'escric perquè ja s’han comentat els rumors, i com sabràs aqui els rumors es desvelen més ràpid que la velocitat de la llum, de que has vingut aquí a Barcelona a passar uns dies amb la teva germana Ana, el seu marit en Joan, el seu fill en Daniel i la germana d'en Joan l'Aloma. Donal-si records de part meva i digals-hi que un dia d'aquests els aniré a veure, que ja fa molt que no veig en Daniel, segur que ja és un homenet i l'Aloma una dona. Ahhh! Per cert m'han comentat que també ronda per allà Coral, i coneixente segur que no li has tret l'ull de sobre eeh... Bé si vols un dia d'aquests podem quedar tots sis i podem anar a prendre un geladet o alguna cosa. Ah! També t'he de explicar tots els canvis que han succeït en el barri. Bé ja ens veurem d'aquí poc adeu. FET PER ANDREU CABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG
ABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG)
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna + (CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (R …
CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (Relat 3) Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecia no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia només estava acompanyada del seu nóvio. -Qui ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampiressa. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació. A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res. -De seguida estic amb tu - va dir la vampiressa amb un somriure malèvol. Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall l'atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-la amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena. Es diu que ara la vampiressa amb el nom de Bertha Kurtel va deambulant pels carrers de València. No et descuides, pot estar darrere teu quan menys t’ho esperes.
estar darrere teu quan menys t’ho esperes.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels PHAM + (Camins paral·lels.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar + (Capítol Final Torno de París, no ha est …
Capítol Final Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat. Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar. I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú. Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat. Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell. Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar -Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós -Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa -Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert -Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç. No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter. Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu: -Et vam extranyar molt tots. -Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa. FI.
imava, i que per fi ja hi era a casa. FI.)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii + (Carlota embarassada Després d'haver manti …
Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.
ue no cometis els mateixos errors que jo.)
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.
que el seu "pare" es senti com ell de sol.)
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.
que el seu "pare" se senti com ell de sol.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc + (Carta a Carmesina Estimada Carmesina: …
Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc
a, pararia el món. Tirant lo Blanc)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels EsPERE un moment + (Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, …
Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, Som un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’institut Can Peixauet que hem fet un treball que ens ha proposat el nostre professor de català i hem escollit el llibre “ En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda, on explicava la teva aventura des d’Afganistan fins a Itàlia. Ens ha impressionat tant que hem decidit enviar-te aquesta carta. Et volíem preguntar sobre unes qüestions que ens han sorgit quan estaven llegint el llibre. La principal era què vas sentir en llevar-te i veure que la teva mare havia desaparegut. Quan vam seguir llegint el llibre, vam quedar molt sorpresos per les coses que et van passar, per exemple, treballes a l’Iran quan eres tan petit, no tens por dels policies, travesses la muntanya de Turquia amb el fred que hi feia, no tens por quan mor molta gent en el viatge, etc. També et volíem preguntar: al final del llibre parles amb la teva mare per telèfon però no dius si l’as tornat a veure o no, ens va fer dubtar molt quan vam acabar el llibre, era un final inesperat per a nosaltres. Ens has semblat un home molt valent. Esperem que responguis aviat. Una forta abraçada!
Una forta abraçada!)
Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 5 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07 + (Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny …
Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.
ona que ho sento moltissim i que t’estimo.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Albrupau + (Carta a la Sylvie …
Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.
emocàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.)
Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Les Sylvies + (Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el …
Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el teu pare Patrice. T’escric des del cel, sé que la teva mare no està gaire bé. No et rendeixis, tu ets la que has de tirar cap endavant la família. Sense tu els teus germans i la teva mare estarien perduts. No tinguis pressa en venir amb mi, encara et queden moltes coses per fer abans de venir al cel, sóc pacient ja ho saps. T’esperaré el temps que calgui. No vull que estiguis trista per la meva mort, són coses que passen; tot i això m’agradaria estar amb vosaltres. Ara estic al cel i hauria de ser feliç, però vosaltres sou al campament Nyarugusu, que no és un lloc del tot segur. Vull que sàpigues que estic d’acord amb la teva idea de marxar al Canada; és més, estic molt orgullós que hagis acceptat la idea de la Marie. Aquesta dona només vol el teu bé. Estic preocupat especialment per l’Olivier, perquè està deixant la seva família de banda. Sé que creu que és pel bé de la família, però no és així, el veig una mica perdut. No deixis que als teus germans els passi el mateix. No et preocupis per la teva cicatriu, segueixes sent tan maca com sempre. No t’amoïnis per la foto que et va fer la Marie, surts especialment bonica. Em sap greu no haver estat allà per protegir la meva família i haver evitat que et passi allò a la cara. Jo no volia provocar la depressió de la teva mare. Vigileu especialment amb el Kayembe, és un home amb unes idees molt dolentes al cap, en Kayembe només sap solucionar les coses per la força. Segueix resistint o aquest home acabarà fent el que li vingui de gust amb tu. Jo sé que tens les idees clares i saps perfectament que és un home perillós. No t’hi acostis massa. Sé que t’agradaria ser metge, sigues pacient, pots arribar a on vulguis si t’esforces al màxim. L’ofici de metge és una ofici molt honest, difícil i de molt sacrifici. M’agradaria que acabessis complint el teu somni. Des del cel, el teu pare que t’estima molt, et desitja molta sort en el teu futur. Espero que la família superi aquest obstacle. Us estimo. Patrice.
aquest obstacle. Us estimo. Patrice.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Els vailets del Mas Torrat + (Carta del Frederic al Ramon Estimat germà …
Carta del Frederic al Ramon Estimat germà Com va per casa? Com et va la vida? Durant aquest temps que has fet? Fa tant que no ens veiem Ramon... La meva vida ha fet un gir impressionant des del moment en que ens vam separar. Durant quatre anys he estat empresonat pel règim franquista. Els pitjors quatre anys de la meva vida, els més malviscuts. Haguessin pogut ser molts més, però vaig decidir escapar. Tenia por, molta por, però valia la pena si volia acabar amb aquest malson. Vaig ser perseguit pels nacionals durant dies, setmanes i mesos. Recorrent-me tots els racons de la ciutat, amagant-me allà a on podia, fins arribar a casa d'una bona amiga, la Teresa. Ella m'ha estat protegint durant temps. El meu amagatall ha sigut el seu armari, un lloc on, en principi, els nacionals no han de mirar, ni escorcollar. Vag estar convivint un temps amb ella fins que un bon dia va arribar a casa seva aquell malparit del general. Va intentar abusar d'ella. Jo no podia quedar-me allà dins, quiet, sense fer res. Allò em sobrepassava , havia d'intervenir-hi. Vaig sortir de l'amagatall per ajudar la Teresa, i amb tota la meva ràbia vaig tirar'm-hi a sobre. El vaig apallissar. No m'ho podia creure, l'havia matat amb les meves pròpies mans. La notícia s'ha escampat molt de pressa i amb pocs dies ja tinc a tots els seus amics darrere. En aquests moments em trobo amagat a l'armari altra cop, i tinc el pressentiment que no em queda massa temps. Tampoc hi ha temps d'escapar, ja és tard. Truca'n a la porta. Sento la Teresa cridar. Estan regiran tota la casa, ja no em queda temps, germà, el que mes m'agradaria ara, és sentir-te al meu costat però no és possible. D'alguna manera o altre, sempre estaré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.
aré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.)
Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans + (Carta formal L’AVI Frentress, Texas, …
Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])
agle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]]))
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra + (Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat C …
Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat Creont, El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement. Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc. Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes. Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba. Cordialment, Times. _________________________________________________________________________________ 20 d'abril, Tebes. Estimada Antígona, Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació. Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos. Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”. Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts. Gràcies. La Paraula del Poble.
em farts. Gràcies. La Paraula del Poble.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Jamm + (Complirà l’Enaiat les tres promeses?)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli + (Constantinoble …
Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.
o que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Terra alta FM + (Conte el protagonista que va arribar a cab …
Conte el protagonista que va arribar a caball a la trista i melanconiosa mansió dels Usher, per a visitar a un antic amic de la adolescencia, Rodericck Usher,per la seva petició. Roderick patie una extranya enfermentat que li impedia surtir dels seus domínis. La decoració de la casa era barroca i grotesca, Roderick Usher previa la seva mort i la de la seua germana. Lady Medeline, la cual estava enterrada en una cripta. Una nit Roderick no podia dormir per uns extranys sorolls, i va anar a la habitació del protagonista. El protagonista va contar una histròria de un cavaller que va matar a un drac . Roderick li va confesar de que feia nits que sentie coses que de repen contan la història i anant pensant, va pensar que Lady estaba viva, quan va entrar per la porta la morta, viva. A la seva marxa del protagonista le casa es derrumba per un remoli. La sorpresa sempre està ven rebuda a la mansió d' Usher, pel fet terrorrific entre la vida i la mort.
l fet terrorrific entre la vida i la mort.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos + (Continuació del mecanoscrit del segon orig …
Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)
elayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons))
Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD + (Corre l’any 1966 i estem a les beceroles d …
Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.
rt en la tecnofòbia que rodeja als robots.)
Activitat sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels TURBANTUM + (Creus que el món s’enfonsa quan apareix un gra a la teva cara? Espavila, el món no és com t’imagines. Descobreix-ho amb aquesta gran història.)
Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels BlackJeans + (Cristians rapats per musulmans i un nen se …
Cristians rapats per musulmans i un nen sense pares es va quedar. Començarà un amor prohibit quan la blanca en el vaixell vegi en SaÏd. Quan va sentir el nom de la Blanca amor a primera vista va surgir perquè així es deia la seva mare, s'entendrí! I aquí comença Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra. Molt enfadat Carles cridà que la seva filla mai no es casarà. Ferran era un bon candidat, però la blanca entristida el rebutjà. En un dia trist va succeïr que una gran tragedia acabés amb la parella I així acaba aquest llibre cristians i musulmans tots junts, units. Separats per les seves creences, van lluitar. I aquí s'acaba Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra.
à una nova guerra al mar i no en la terra.)
Activitat sobre Et recorde, Amanda de Gemma Pasqual, pels Els Ilul·luminats + (Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, A …
Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, Amanda de l'autora Gemma Pasqual, pels Flanagans del centre Oleana del curs 2014-15. Nosaltres Els Ilul·luminats farem una crítica constructiva d´aquest video(https://www.youtube.com/watch?v=dF6vXFG-_yI#t=27) La primera cosa que hem de dir d´aquest video és que es passen molt de temps amb la "guitarra" i això és fa molt pesat. L´audio no és gens bó perquè s´escolta un soroll de fons i això fa que s´escolte molt malament. A l´entrevista no expliquen en cap moment que l´entrevista es fa al cel i això confon molt perquè pots pensar que és impossible que un mort conte la seua pròpia mort. Queden moltament totes les mantes que hi ha a l´esquerra de la imatge.Una altra cosa és que Amanda té veu de xic i que l´entrevista és molt curta.També queda molt malment que toca una granera en comptes d´una guitarra.Només hi ha tres preses falses però son molt divertides. Malgrat tot això a nosaltres ens ha agradat molt.Ací ens acomiadem i esperem que us haja resultat interessant.
esperem que us haja resultat interessant.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes + (DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que …
DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que estiguem vius, però a la vegada molt trista d'haver deixat enrere tota una vida sencera. La meva germana ha fet una molt bona feina acollint tantes persones que han hagut de fugir i que tenen una família a la qual potser no tornaran a veure mai més. Me'n sento orgullosa. Ara mateix em recordo d'en Muris i ploro. Dia 2 Belgrad Cada cop que entrem en un lloc la gent ens pregunta si som refugiats, jo no ho vull dir perquè, ara, un refugiat és un musulmà. Per això he canviat els noms dels meus fills, només per intentar protegir-los, ja que Asmir i Eldar són noms musulmans. Dia 3 Belgrad Estava molt preocupada, no arribaven notícies d'en Muris i tampoc a la televisió sortia res sobre ell. Fins que avui ha trucat un amic de la meva germana dient que havia vist en Muris viu. Amb aquesta última notícia, torno a tenir moltes esperances.
notícia, torno a tenir moltes esperances.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra + (DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us vol …
DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.
”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland + (DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA N …
DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.
tenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.)
Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Bervi + (David Galvez es un autor i articulista and …
David Galvez es un autor i articulista andorrà que ha publicat diversos articles en diferents diaris com "Bon dia Andorra" o "Diari d'Andorra". Va neixer a Vilanova i la Geltru l'any 1970 pero te la nacionalitat andorrana. Va publicar el seu primer llibre anomenat Cartes Mortes l'any 2014 amb l'editorial Males Herbes, un any despres va publicar el llibre que hem treballat, Res no es real.
llibre que hem treballat, Res no es real.)
Activitat sobre Res no és real de l, pels Bervi + (David Galvez es un autor i articulista cat …
David Galvez es un autor i articulista català de nacionalitat andorrana. Va neixer a Catalunya l'any 1970 a Vilanova i la Geltru, ha publicat diversos articles i relats periodics a diferents diaris de Andorra com ''BonDia Andorra'' o ''Diari d’Andorra''. Va publicar el seu primer llibre (Cartes Mortes) l'any 2014 amb l'editorial Males herbes, un any despres va publicar el llibre que nosaltres hem llegit, Res no és Real.
que nosaltres hem llegit, Res no és Real.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint + (De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasal …
De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasalas@viquilletra.cat Assumpte: Un Gran Error Família Salas, No sé si sabeu qui sóc, però suposo que per la meva adreça veureu que sóc el responsable de l’estat de la seva filla. No penseu que em dedico a fer mal als adolescents que surten de festa per passar-s’ho bé. Al contrari, la meva intenció és que aquells moments siguin més intensos. M’he hagut de dedicar a aquest negoci de vicis per conseqüència al meu estil de vida. Sempre he viscut en aquest món de ***** i creieu-me no és fàcil sortir-se’n. Per culpa de caure en les drogues no vaig poder estudiar. Amb setze anys vaig començar a passar i a provar el meu producte. Al principi, es tractava de marihuana majoritàriament. Però, a poc a poc, vaig anar provant-les i passant-ne de més dures. L’Eva, la qual era desconeguda per mi, va arribar a les meves mans des del laboratori. M’havien fet pensar que era una nova modalitat d’èxtasis i que no faria mal a ningú. Per aquest motiu no vaig fer-ne el tast. Jo no coneixia personalment la Lluciana. Aquella nit vaig rebre molts encàrrecs i cap d’ells amb el seu nom. Tot i que, després em van comunicar que una noia estava en coma a causa de les meves pastilles. No us he escrit aquest text perquè sentiu pena de mi, només sóc el fill de **** que us vol demanar perdó. Mai podré recompensar tot el mal que he causat a la vostra família. Per això, no em cansaré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca
ré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca)
Activitat sobre Final alternatiu sobre el llibre d'M, pels Wonderbook + (Deixem el link de l'activitat aqui: http://www.youtube.com/watch?v=ht3EcgXGA-4)
Activitat 2 sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra + (Descripció de Flanagan Nosaltres anem a …
Descripció de Flanagan Nosaltres anem a fer una descripció del punt de vista d’un amic de Flanagan. Bon dia Pere, nosaltres som els Flanagans de Viquilletra i ens agradaria que ens feres una descripció tan sentimental com física del teu amic Flanagan. D’acord, comence. Flanagan és un xic molt simpàtic i després de conèixer Carlota es va fer menys tímid. És un xiquet alt, un poquet flac i de pell de color negre. Flanagan fa molt deport, ja que practica el futbol. Per a mi és el millor amic ja que sempre t’ajuda a tot el que necessites. Flanagan és el millor amic que he conegut mai. En l’institut, Flanagan, va molt bé ja que és un molt bon estudiant , per això crec que ha enamorat la Carlota.
per això crec que ha enamorat la Carlota.)
Activitat sobre Okupada de Care Santos, pels PimPamPere + (Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a …
Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a un pis de lloguer al Barri Gòtic. Va començar a treballar més en els seus quadres, va inspirar-se en altres tipus d'obres. Després de dos mesos va convertir-se en una pintora professional i va arrasar totes les seves pintures per tot el món. Tota la gent volia tenir quadres pintats per ella a les seves cases, per exhibir-los als convidats que vénen a visitar-los. La Berta va pensar a vendre els seus quadres per internet i així guanyar uns diners per a poder comprar-se'n una casa més gran, on hi hagi més espai per tenir la seva pròpia galeria d'art i per tenir més lloc per poder crear les seves obres. El primer dia, va vendre uns vint quadres, amb això va guanyar cent euros. Va pensar que això era molt poc per tot el que li costaven les pintures i fer-ho. Va trobar un home, Oriol Capdevila, que feia molts anys que estava en aquest treball. Li va aconsellar quins preus podia posar a cada quadre. Ella li va fer cas, i va començar a vendre cada quadre entre quaranta-cinc i cinquanta euros. Així va aconseguir guanyar molts diners. Tres mesos després, va aconseguir els diners suficients per poder comprar una altra casa, i va deixar el piset en el qual estava. La casa se situa a la vorera de Platja d'Aro, és una casa independent de les altres, té tres plantes i un jardí amb piscina. En aquesta casa, va poder organitzar-se bé l'espai per les seves obres. Passats quatre anys, va guanyar molts diners. Per no desaprofitar-los els va donar a una ONG d'Àfrica, per ajudar als nens que no tenen per menjar, roba ni cap recurs. Més tard, va decidir adoptar a un nen petit per poder ajudar-lo. El nen, tenia cinc mesos, era de pell moreneta, es deia Artur. El nom l'hi van posar les monges de l'orfenat, perquè significa fort com un ós. La Berta va decidir deixar-li aquest nom perquè li agradava el seu significat. La Berta va voler fer un quadre on dibuixar al seu fill, i penjar-lo a l'habitació, com a record de quan era petit. Va deixar de vendre quadres, ara només els feia per a ella. Va pensar a fer un quadre del retrat del seu fill per a cada aniversari que complia, així veia el canvi des que era petit. El nen va créixer, i va desenvolupar el seu interès per la pintura, com la seva mare. Va començar a fer quadres petits de paisatges, a mesura que va anar creixent, dibuixava quadres més complicats de fer, fins que va a arribar a dibuixar persones en 3D. La Berta estava molt contenta de tot el que l'Artur havia après d'ella, i van fer un quadre entre els dos, que van decidir enviar a l'orfenat per a veure si les monges el recordaven. Dues setmanes després, van rebre una carta on les persones de l'orfenat van contestar-li, li van dir que les monges ja no hi eren allà, però que havien contactat amb elles i van dir que sí que se'n recordaven molt d'ell. Quan l'Artur va fer els divuit anys va decidir anar-se'n a estudiar a l'estranger, i la Berta va conèixer un home amb el qual es va casar. L'home era alt amb els ulls blaus, el cabell ros i un somriure molt bonic. Treballava en una empresa d'electrodomèstics on feia de cap i guanyava molts diners. Van tenir dos fills i uns anys després van anar-se'n a viure on treballava l'Artur i així estar tots junts.
reballava l'Artur i així estar tots junts.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels VIQUIMIM + (Després de llegir aquest llibre, la idea q …
Després de llegir aquest llibre, la idea que volem transmetre és com Lucy, l’estimada de Dràcula, va morir tràgicament a causa que el comte li va succionar la sang i la va deixar feble. Un altre aspecte que volem destacar és quan el comte va anar a Londres i Mina es va enamorar d’ell. Per donar a conèixer l’obra farem un tràiler. El nostre tagline és: L’amor mai mor
er. El nostre tagline és: L’amor mai mor)
Activitat 5 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI
’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI)
Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat 3 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat 4 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat sobre Les cròniques marcianes de l, pels El Nostre? + (Després de molt temps sense aigua a les re …
Després de molt temps sense aigua a les reserves, el pare decideix anar a la Terra a cercar una màquina que faci aigua del no res. Llavors diu a la seva família que se'n va a la Terra per anar a buscar aquesta màquina que ha sentit a dir que esta a Illinois. El dia 2 de Juny se en va cap a la terra. Quan arriba a la terra es troba la terra totalment destrossada. I es troba que a la terra només hi habiten llops gegants. A pesar dels llops, segueix la seva investigació. Va investigant a la vegada que esquiva els llops. Fa el que pot, ja que els llops no li deixen molta llibertat, però passat un temps sense esperança troba uns butlletins d'una empresa que anuncia que vendrà aquesta màquina en uns edificis molt a prop d'on ell és. Va a buscar al centre comercial on se suposava que trobarà la maquina i la troba al mig de tot el centre comercial, però resulta que aquest lloc és precisament el cau de la manada dels llops que domina aquesta zona de la ciutat. Com no vol córrer perill, ha de fer soroll amb alguna cosa, agafa una màquina de refrescos buida i la llença escales avall tot espantant els llops. Una vegada té en poder seu la màquina productora d'aigua, quan ja anava cap al coet de retorn a casa, es troba una cria de llop que havia estat abandonada per la seva família quan s'havien espantat amb la caiguda de la màquina de refrescos, pensa que no pot deixar-la allà i se l'emporta de retorn a Mart, on serà la mascota de la família.
a Mart, on serà la mascota de la família.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Nacho i Roger + (Diafebus, com és la teva relació amb Tiran …
Diafebus, com és la teva relació amb Tirant? La meva relació amb Tirant és que sóc el seu cosí, i també el seu acompayant. Sóc una persona molt important en el seu entorn, i a part de ser el seu cosí nosaltres teniem una relació molt més gran. Com veus la relació de Tirant i Carmesina? La relació entre Tirant i Carmesina, és una relació apassionada, amb molta sensualitat i amb molt amor, aquesta relació es basa en l'atracció física que sent el meu cosí Tirant per Carmesina, i jo crec que si no fos per l'insistència que va posar Tirant en aquesta relació, la relació no haguès existit. Per un altre costat, és veritat que Carmesina, a part de la seva sensualitat, també ha aportat molt esforç. Has sigut tu un factor important en aquesta relació? No, en aquesta relació entre el meu cosí i Carmesina jo no he participat, sincerament un factor important ha sigut, a part de l'amor que senten els dos, Plaerdemavida una donzella de la princesa, que ha ajudat a Tirant a entrar moltes vegades en l'habitació de Carmesina i si no fos per Plaerdemavida la relació no haguès sigut la mateixa. Hi ha hagut algun factor que hagi intentat trencar aquesta relació? La veritat és que si, aquest facotr del que parlem és una persona anomenada: la Viuda Reposada, la que cuida de Carmesina. El problema va ser quan la Viuda es va enamorar de Tirant, va intentar enganyar a Carmesina fent-li cruere que Tirant era un home fals, que no tenia vergonya i que era un traïdor sense honor i més coses que no m'agradaria dir. La Viiuda Reposada va acabar morta perque Tirant no a volia i per això es va suicidar. Tu i Estefania heu tingut alguna semblança amb la relació que tenien Tirant i Carmesina? No, la relació entre jo i Estefania ha sigut molt diferent a la relació de Tirant, nosaltres ens vam casar abans , amb la meva boda em van nombrar Duc de Macedonia, en canvi la relació de Tirant i Carmesina és molt diferent i molt més llarga. Per últim, t'ha agradat la experiència que has viscut amb Tirant? Per una part si, perquè em passat moltes aventures, molts episodis amorosos els dos, moltes batalles en les quals hem sigut guanyadors en totes i sé que poques persones podràn viure una experiència com la que he viscut jo amb Tirant, i sens dubte ha siigut una aventura impressionant. Per un altre costat, ha sigut molt dolorosa per la perdúa de Tirant, que ha estat moltes vegades a punt de morir un exemple és la lluita que va fer amb el francès Vilesermes; i a part la mort de Tirant ens a afectat moltíssim a tots sobretot a mi i a Carmesina, a mi perque era la persona que havia estat amb ell molt més temps i a Carmesina perquè era la seva dona i t'asseguro que si podria canviar el passat per evitar la mort de Tirant, tant em dona que jo tingui que perdre la vida, i una cosa, qualsevol persona que coneguès a Tirant haguès fet el mateix, perquè era la persona més agradable, honorable i respetuosa del món.
agradable, honorable i respetuosa del món.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters + (Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui …
Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I, encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i cuidar de tots. 15 d'abril de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí, he hagut d'arreglar-ho tot. Ja fa dues nits que la casa està buida. 16 d'abril de 1993 S'ha acabat el menjar a casa, he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica, he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 d'abril de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Èldar es recordarà de mi, és tan petit.. Això és una tortura.
de mi, és tan petit.. Això és una tortura.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels SIAM98 + (Diari del Carlos Avui he conegut un noi q …
Diari del Carlos Avui he conegut un noi que es deia Tetxu, una mica tímid i amant de la música que a mi m’agrada i també fa la seva música pròpia amb el seu grup. El vaig conèixer en un bar mentre em prenia una cervesa i vam començar a parlar i parlar fins que vam adonar-nos que els dos en sabíem molt l’un de l’altre i així vam acabar sent amics. A l’acabar el dia cada un va anar a casa seva. Uns dies després em va presentar la seva nòvia, i tots dos vam anar al seu assaig. A l’arribar al lloc on assajaven van començar a tocar mentre nosaltres els escoltàvem i també parlàvem més o menys el mateix que dies enrere vam parlar amb el Tetxu. Dies després la nòvia del Tetxu va preguntar-me que si li passava alguna cosa a en Tetxu, perquè la seva actitud no era normal. Jo no en sabia res. En Tetxu i Jo ens vam trobar per parlar sobre el que havia passat aquells dies i em va invitar a un concert. El dia del concert va haver-hi una baralla perquè a la gent del públic no li agrada el seu estil de música. Dies després del concert la nòvia del Tetxu, Ainhoa em va vindre a buscar per preguntar-me sobre la relació d’amistat que tenia amb en Tetxu. En aquell moment jo no podia parlar. El dia següent jo i en Tetxu vam quedar per parlar. Uns dies després en Tetxu li va demanar a la seva mare l’adreça de casa del seu pare, per així visitar-lo. Quan la va aconseguir ràpidament va cap allà on indicava l’adreça i quan va entrar a casa em va trobar a mi apuntant el seu pare amb una pistola, vam parar i li vaig explicar tot el que va passar uns anys enrere, i ho va entendre, no vaig matar el seu pare, però me’n vaig anar al lloc d’on vaig vindre i no ens vam veure més.
d’on vaig vindre i no ens vam veure més.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jaume Roig + (Dimarts,15 de març de 2016 …
Dimarts,15 de març de 2016 <big>Una falsa democràcia</big> [[Fitxer:Elecció del rei.jpg]] El passat dilluns, 1 de març, en una plana els animals salvatges escollien rei. Hi havien dues faccions principals: els carnívors, el cap dels quals era el Lleó, i els herbívors, el cap dels quals era el Cavall; i Na Renard, la guineu, proposava escoltar a la majoria dels animals i fer rei al Lleó que, finalment, ser coronat i, contra pronóstic del poble, va permétre als carnívors menjar-se un herbívor al dia i aquell dia es menjaren un vadell i un pollí. Més tard el rei anomenà consellers a quatre carnívors: l'Ós, el Lleopard, la Pantera i la Serp. Na Renard va replicar perquè no hi havia representació dels herbívors a la cort i va demanar incloure quatre herbívors al concell: l'Elefant, el Senglar, el Boc i el Moltó; però el Lleopard manipulà al rei per tal que no escoltés a Na Renard i inclogés al Gall i el rei va sucumbir a les paraules del Lleopard. [[Fitxer:Na Renard pensatiu.jpg]] Al cap d'uns dies Na Renard va aconseguir que el Bou entrés al consell del rei i aquest, que havia estat al regne dels homes, li va dir que no li convenia una enemistat amb el rei dels homes i que havía de fer aliances amb ell. Així doncs el rei va enviar al Lleopard i al Linx a entregar regals al rei dels homes i fer bons tractes amb ell. Aprofitant que el Lleopard no es trobaba a prop el Lleó va engatussar a la Lleoparda per què es casés amb ell i quen el Lleopard tornà i es donà compte de l'engany el va acusar de traició i manipulació davant el seu poble. El rei que no s'atrevia a combatir amb ell va fer combatir a la Pantera, a la qual va guanyar el Lleopard. Aprofitant l'esgotament del Lleopard el Lleó li va donar mort cobardment. [[Fitxer:Lleo i lleopard.jpg]] A la vista de quina classe de rei era Na Renard va proposar a l'Elefant matar al rei i fer-lo rei a ell, amb la qual cosa podríen tenir un rei que defensés els drets dels herbívors. No obstant, l'Elefant, traïnt a Na Renard i a la seva facció li explica l'estratégia de Na Renard al rei i, finalment el rei assesina a la guineu i perpetua la seva egemonía.
a a la guineu i perpetua la seva egemonía.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Amu124 medinas 03 + (Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa …
Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa treballadora de Shenzhen, anomenada Laiping, i li escric per comentar-li certs aspectes de la fàbrica sobre alguns treballadors i vigilants: M’agradaria parlar-li sobre un treballador, anomenat Bohai, que treballa al meu costat en el torn de nit. Li volia explicar que no em sembla correcte que quan acabem el torn em canviï les plaques mal fetes d’ell per les meves, que estan bé. D’altra banda, m’amenaça amb que el seu oncle és un polític reconegut i que pot fer que la meva família ho passi molt malament. Per culpa seva em van posar un càstig que consistia a copiar uns quants proverbis del vostre llibre Proverbis de l’Steve Chen, que, per cert, estaven molt bé i em van donar moltes ganes de continuar treballant de valent; escriure’ls en aquella sala tan relaxant em va agradar molt. Un altre tema del qual m’agradaria parlar és de l’horari per treballar. Jo crec, que no hauria de ser de 12h, perquè és massa, penso que estaria bé que fos de 10h. També voldria que quan hi hagi un canvi de torn, del del dia al de la nit, no feu treballar durant 24h seguides als treballadors. Aprofitant que parlo del treball, li comentaré certs aspectes sobre un supervisor, el senyor Wu. No m’agrada que imposi tant a l’hora de treballar. La meva idea és que vigili la feina, però amb ganes, entusiasme i motivant els treballadors, que no gaires vegades estan contents. Un altre tema del qual vull parlar és sobre la gran germana, la vigilant de la meva habitació, que s’anomena Choilai. L’altre dia em va fer sortir de la dutxa quan just acabava d’entrar. No em sembla bona idea això de tenir una vigilant a l’habitació. Per últim, m’agradaria fer una cosa que necessito per ajudar el meu pare, que ha patit dos atacs de cor. Li suplico que m’enviï el primer pagament al més aviat possible per pagar l’operació del meu pare. Cordialment, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping
t, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol …
Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits en coma, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i però no va respondre fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada que deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol …
Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits dormint, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i no va haver resposta fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada de deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Llençantlonegre + (Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, …
Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, T’escric aquesta carta perquè fa estona que no ens veiem i m’agradaria que em contessis un poc com et va la vida. De tots es ben sabut que ets ben fort i valent, que has participat en guerres, que ets un heroi... Ara bé, el que no tothom sap es que ets un covard amb les dones! L’altre dia, parlant amb una amiga de la Carmesina em va contar que te li vas declarar amb un espill,mira que n’ets d’enginyós! És una manera ben original de declarar-te, ben digne del teu enginy, també em va contar que amb Carmesina et surt la teva cara sensible, vaja quant t’interessa si que n’ets de sensible eh?. Què fa la viuda reposada? Segueix intentant sabotejar-vos? És una dona ben pesada eh, jo que tu vigilaria, que no és normal que faixi tot el possible perquè no vos caseu, ves a saber si també li agrades! Què tal estàs del teu mal de costat? M’han dit que la cosa no millora, vaja, quina molèstia tenir que suportar una malaltia així, fa dos dies, al meu cunyat se li va morir la mare de mal de costat també, és una cosa ben seria, espero que et puguis recuperar satisfactòriament. Com està el teu cosí Hipòlit? Espero que continueu tenint tanta bona relació com sempre, es un bon home, sempre t’ha ajudat en tot el que ha estat al seu abast i més. Ja tinc ganes de que ens tornem a veure i m’expliquis de nou com vas impedir juntament amb Felip vareu aconseguir evitar que el Soldà del Caire i els seus aliats genovesos aconseguissin apoderar-se de l’illa de Rodes, i això sense perdre de vista que també vas aconseguir ajuntar a Ricomana amb Felip! Des de el meu punt de vista, es una de les teves aventures mes sorprenents. Una altra de les teves aventures, la que vas anar al nord d’Àfrica ja no m’agrada tant, perquè em sembla injust que el fill del Cabdill et fiqui a la presó. Però després tu vas posar de manifest que ets un gran home, ja que quan el fill del Cabdill t’allibera per demanar-te ajuda tu acceptes i juntament amb altres captius alliberats l’ajudeu. Si es que fins i tot vas salvar l’imperi Bizantí! Però sens dubte la teva millor proesa va ser la teva batalla amb el gos, mira que barallar-t’hi a mossegades! Si es que ets únic fins i tot per això. En resum, espero que ens posem més en contacte, que ja et trobo a faltar. Salutacions, El teu amic.
tar. Salutacions, El teu amic.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Lamprt2002 + (Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvingud …
Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvinguda Sylvie, Em dic Fiona, visc al Canadà i tinc catorze anys. L’altre dia em vaig assabentar de la teva història; era a la piscina de casa meva, amb la meva família, quan vaig veure la meva germana petita, la Katie, amb l’ordinador, dibuixant la teva cara. Li vaig preguntar qui era sorprenent-me molt en veure’t, vaig veure que dibuixava la cara que havia vist a preferits de l’ordinador de la meva madrastra. No em va voler explicar què era aquella pàgina web. Més tard, vaig anar a casa de la meva mare, vaig entrar a l’habitació i em vaig posar a investigar sobre la teva història. Seguidament, va entrar la meva mare, li vaig preguntar si sabia quelcom d’aquest tema, em va dir que hi havia col•laborat donant una mica de diners. Jo no em vaig donar per satisfeta, volia saber més sobre tu, conèixer la teva història, la teva situació, la teva família. Vaig seguir refrescant la pàgina web dia a dia, intentava veure si podia coneixe’t, ajudar-te, però veia que no, no podia fer-hi res. Cada vegada que miro la pàgina web se’m gela el cor en veure’t a tu, la teva família, les condicions en què viviu per culpa de la maleïda guerra, causada pels nostres interessos, pels nostres capricis innecessaris. Volem tenir-ho tot: mòbils, tauletes, ordinadors… I no ens adonem dels problemes que pot causar, hem creat una guerra que dura bastants anys, hem explotat gent del teu país i no només t’ha afectat a tu sinó a molts països asiàtics que treballen moltes hores en condicions infrahumanes per després rebre un sou que no compensa ni la meitat de la feina . He rumiat molts dies en què puc fer per ajudar-te a venir a tu i als teus aquí amb mi. I per això he començat a treballar en un bar, que no m’agrada gaire, però quan penso que mes a mes puc estalviar diners per poder portar-vos, se’m passa tot. A partir d’ara donaré tots els diners que tingui estalviats. A més a més a l’escola, faré que nens com jo s’adonin de la teva situació i hi col•laborin. Un cop vingueu podreu anar a l’institut i a l’escola on podreu preparar-vos pel futur, on tu podràs ser tot el que et proposis. Una abraçada molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.
molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles + (EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de …
EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de la Carlota Flanagan va vindre a casa a buscarme. El i jo estàvem molt confusos respecte a la nostra relació bàsicament pel que va passar amb la Nines y el Koert. Havíem acabat els nostres diaris de sexe. Ell va començar la conversació amb un sencill “hola”, estava un poc nerviós y li vaig proposar quedar en el parc, aquel lloc on ens besem per primera vegada. Els dos estàvem molt callats i jo ja estava a punt d´anar-me pero es va donar compte, em va detindre i em va dir tot el que sentia per mi. No m´ho esperava però em va demanar ser la seua nóvia donant-me temps per ha pensar-ho. No vaig tardar molt en tomar una decisió. Al dia següent ho cridi per a dir-li que acceptava. Es maravellós! M´he enamorat. Nostres pares s´alegraren molt a l´enterar-se de la gran noticia.
en molt a l´enterar-se de la gran noticia.)
Activitat 2 sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Àcidclorhídric + (EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres me …
EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres mesos que estava casada amb en Vicenç. Al principi tot era bonic, molt bonic, ella era amable amb mi i em portava a festes i esdeveniments importants on coneixíem altres matrimonis i passàvem una bona estona tots plegats. La casa era preciosa. La porta de l'entrada era verda i molt alta amb un pom daurat molt lluent que feia goig des del carrer. El passadís era molt llarg amb unes rajoles blanques i negres brillants que quedaven molt bé amb el color clar de la paret. El menjador era molt espaiós i a la taula podíem seure 12 persones, alguns cops convidaven a les nostres amistats i passaven una bona nit. Tots els mobles eren lluents i d'una fusta resistent que li donaven un ambient elegant a la casa. La cuina també era molt gran i molt ben preparada, però jo no la utilitzava gaire perquè teníem dona de fer feines. El millor de tot era el nostre dormitori, amb un llit enorme i uns llençols daurats molt bonics. L'armari ocupava gairebé tota la paret i a dins tenia una pila de vestits nous perquè el meu marit en concedia tots els capritxos i la majoria eren roba i joies. També teníem un jardí tot verd, molt verd i ple de flors diferents de molts colors vistosos que donaven alegria a la casa. En general vivia com una reina, no treballava i passava tot el meu temps lliure passejant pel parc o comprant per lluir-me a les nostres activitats socials. Pensava que no podia demanar res més, que ho tenia tot, una marit bo i tot els béns materials que podia desitjar. La situació va canviar quan feia més o menys dos mesos del matrimoni, en Vicenç va canviar el seu comportament. Ja no era tan amable i em deia sovint que era una desagraïda perquè no el compensava per tot el que ell em donava, que no era una bona dona i que no demostrava el meu amor. Ja no volia donar-me tanta llibertat com al principi, deia que no estava bé que una esposa sortís tan sovint i passegés sola pel parc sense el seu marit. Jo em sentia reprimida perquè sempre m'havia agradat sentir-se un poc independent i no sabia com estar-me a casa sense fer res esperant-lo, ell només podia acompanyar-me a passejar els diumenges i jo no volia estar sola i avorrida a casa la resta de la setmana. La meva reacció va ser enfadar-me i negar-me al principi, des de sempre jo havia sentit que tenia el control sobre la nostra relació i ara era ell qui volia dominar-me a mi, no hi estava d'acord. A les poques setmanes em vaig veure obligada a fer-li un poc de cas perquè s'em feia molt pesat haver d'aguantar les seves queixes, jo li deia que havia de fer la meva vida quan ell era fora de casa i ell vinga dir que això no podia ser i que les dones han d'esperar al seu marit a casa i no poden sortir soles. Tot i que l'obeïa més que al principi, alguns cops sortia d'amagat a passejar pel parc Güell perquè necessitava prendre l'aire i no aguantava més estar-me a casa. En aquell temps vaig recordar el meu somni de ser hostessa de vol, de viatjar pel món, conèixer nous llocs i sentir-me com una papallona que vola feliç i radiant pel camp. Per això un dia em vaig escapar de casa abans que en Vicenç tornés de la feina i vaig anar a l'aeroport. Vaig passar hores mirant com sortien els avions i imaginant-me cap a on volaven i què devien estar fent les hostesses a dins, passejant amb el carro de les begudes i col·locant el coixins als passatgers. No sabia ben bé que hi feia allà ni quanta estona havia passat mirant els avions allà parada, però de repent vaig sentir una veu al meu darrere que em preguntava com estava, si em passava alguna cosa. Era una veu greu i molt agradable que em transmetia seguretat, em vaig girar i em vaig trobar amb uns ulls blaus preciosos que em miraven. Era un home molt ben plantat, amb un somriure i unes dents blanques i un cabell fosc i brillant que li quedava molt bé sobre el seu rostre delicat i atractiu. Portava un uniforme de pilot molt elegant que li quedava molt bé, amb cap altra roba no hauria estat millor, em va dir que es deia Pau. Jo no sabia què dir-li, estava emmirallada pel seu aspecte. Sense saber ben bé com, vam acabar els dos en una cafeteria i vam passar hores parlant sobre la seva feina, els viatges que havia fet i els llocs que havia visitat, la seva vida era com un somni per a mi, un somni del passat que havia tornat a ressorgir al meu pensament. En adonar-me de l'hora que era em vaig sorprendre, feia hores que el meu marit era a casa i devia estar fet una fúria, però no em feia por, feia temps que no em divertia tant i em trobava tan bé amb la companyia d'algú. Li vaig proposar de passar la nit junts, que em sorprengués, que em portés a algun lloc especial, va ser una decisió sobtada, però vaig sentir-ne la necessitat, necessitava sentir noves emocions i sortir de la terrible rutina a la qual em volia sotmetre el meu marit. Vam passar una nit meravellosa, vam passejar pel port, vam estar mirant la mar i les estrelles al mirador, parlant sobre com seria de bonic viatjar plegats. Ens vam despertar a la platja amb la sortida del sol i el soroll de les ones al costat. Em sentia molt bé als seus braços, aquell sí que era un home per a mi, compartia el meu afany de veure món i em podia treure d'aquella presó, d'aquell terrible matrimoni que m'obligava a romandre al barri on havia viscut des de feia anys on el meu únic destí era tenir fills i estar a casa esperant a un home, una cosa molt allunyada de les expectatives de tota la meva joventut. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, tot era molt precipitat, però volíem estar junts i per això ens havíem d'escapar plegats. Vam quedar que ens trobaríem a la plaça del Diamant a les quatre de la matinada de la nit següent. En tornar a casa en Vicenç estava molt enfadat, deia que allò no podia ser i que tenia sort que no em portés a la presó perquè per una cosa així no se li podia permetre a una dona i que ell m'estimava i m'ho perdonava però em va deixar molt clar que havia d'aprendre a tenir-li respecte. Ni tan sols em va demanar on havia estat ni què havia fet, només es volia assegurar que allò no es repetís i em va dir que a partir d'aquell moment jo no sortiria mai de casa sense ell, que l'esperaria fins que tornés de la feina i que s'acabava allò de fer de dona indecent. A jo ja tot m'era igual, li deia que sí a tot i que no es preocupés, que estava molt penedida i que volia ser una bona esposa per a ell, que el volia complaure i ser una dona com cal. Va quedar conforme amb les meves paraules i em va deixar tranqui-la la resta del dia, jo em vaig passar les hores pensant en la nit i en els meus plans amb en Pau. En havent sopat, li vaig demanar a en Vicenç si podíem anar a dormir d'hora perquè estava cansada i va dir que hi estava d'acord perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora. No vaig dormir ni un sol minut, un poc abans de les quatre em vaig aixecar, em vaig vestir, em vaig assegurar que en Vicenç seguia dormint i vaig sortir de casa amb molt de compte, no m'emportava maletes ni res, no necessitava res més. Quan vaig arribar en Pau era allà, va dir que agafaríem un cotxe i ens mudaríem a França on tenia contactes i podria aconseguir treball a una nova companyia, treball per a ell i per a mi, per fi podria ser hostessa. Junts podríem treballar i viatjar plegats i formar una família. I d'aquesta forma vaig començar una nova vida al costat d'un home fantàstic amb el qual tenia moltes coses en comú, ens compreníem mútuament i èrem feliços plegats. Ara ja han passat cinc anys, tenim dos fills preciosos, un nen i una nena, una dona que treballa per a nosaltres i cuid els nens quan viatgem per feina. Ja m'he acostumat al país i a la seva gent que és molt més oberta que a Espanya, a més ja sabia el seu idioma perquè el vaig aprendre quan estudiava. Ara sóc realment feliç i tinc la vida que sempre he volgut tenir.
i tinc la vida que sempre he volgut tenir.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Julian. + (EL NOSTRE VIDEO FAREM UNA REFLEXIÓ DEL LLIBRE WONDER. A LA BIBLIOTECA GRABAREM UN VIDEO. IKER: PRESENTACIÓ I AUTOR. IZAN: RESUM DEL LIBRE. KILLIAN: TIPUS DE ENTRTENIMENT. MARC: FINAL DEL VIDEO.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels Recitadors de maduixes + (EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-E …
EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-El triangle amorós Hola nois! sóc la Norma, segur que em coneixeu per ser la germana de la Lluciana, la “perfectíssima” Lluciana. Tothom l’estima, bé, és clar, s’ho mereix; treu bones notes, és bona jugant als escacs, és guapíssima… Inclús té el nòvio perfecte, l’Eloi, m’agrada tant l’Eloi... Pot haver-hi alguna cosa pitjor que estar enamorada del nòvio de la teva germana? Ara sí que he posat la pota, estic en un compromís. Per posar-vos en situació us diré que l’Eloi i jo ens coneixem des que ell sortia de la mà amb la Lluciana, i, tot i que més d’una vegada hem creuat certes miradetes això no sembla haver foradat la capa del seu cor, ara formada per l’amor de la Luci, la meva germana. És estrany escriure-ho així de clar, però si voleu saber realment qui sóc, això forma part de mi. Avui és divendres. Acabo de sortir del col·legi; enguany estic fent quart de secundària. Bé, no em vull desviar del tema, el divendres és un dia on tothom surt de festa, a fer gresca. Tots menys jo. Els pares diuen que no tinc l' edat, sempre el mateix sermó. En canvi, la Luci s'ho passa d'allò més bé cada nit de divendres, és clar, ella té divuit anys... Em sembla una injúria, és molt injust, trobo que he demostrat suficient als pares com de responsable sóc i m'amoïna veure com ells no se n'aperceben. El millor que puc fer ara és deixar de pensar en la xerinola dels divendres per la nit. De fet he d'estudiar, tinc examen de Matemàtiques el pròxim dilluns. Ara que ho penso, seria una bona excusa per quedar amb l'Eloi, ell em podria ajudar a estudiar. Dit i fet, ara només cal telefonar-lo. Entre vacil·lacions penso "el telefono o no el telefono?" L'Eloi quasi mai surt els divendres per la nit, és molt aplicat en els seus estudis i l'erudit de la seva classe, segurament serà un enginyer professional... Avui la meva germana sortirà com cada divendres (amb tanta marxa, algun dia d'aquests li succeirà alguna cosa), això vol dir que ell serà sol a casa seva. 5 minuts més tard... Ja està, fet. Just l'acabo de telefonar. Semblava content (no més que jo, però). Passades dues llargues hores més seré allà amb ell, a casa seva, asseguda vora d'ell, vora el seu aroma, i estudiant matemàtiques, o intentant-ho. Ja friso per ser-hi. Ara que hi penso... Què és el que m'ha dit al final del diàleg?... Ah sí... que estava preocupat per ella, per la Lluciana. M'ha dit que l'inquieta pensar que aquest vespre ella sortirà amb la seva colla i amb un tal Raül, un xaval no gaire idoni. Es preocupa massa l'Eloi, en canvi ella mai parla d'ell, no estan fets l'un per l'altre. He de parlar amb la Luci, ella pensa que l'Eloi és com el meu tiet, si ho sapigués...En fi, L'Eloi està massa enamorat de la Luci, té la seva relació molt capficada, tant com un cargol enrroscat a la paret. Realment no hi tinc res a fer i aquest tema fa que vacil·li massa. No li donaré més voltes, sóc una nena, només tinc 15 anys, em queden mil i una experiències per viure encara, sóc intel·ligent, atractiva i tinc uns clotets molt divertits, sóc responsable, adoro ballar, cantar (la veritat és que ho faig força bé), tinc massa qualitats com per enssorar-me amb no res, no fa el pes amoïnar-se per certes ximpleries, ho deixaré de banda (poc a poc) i qui sap, tal vegada aparegui algun ballarí o cantant que em fagi el pes.
lgun ballarí o cantant que em fagi el pes.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Peter anguila + (EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecano …
EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo Avui 19-5-1972 l’escriptor i novel•lista Manuel de Pedrolo ha donat una embranzida a la seva carrera literària publicant un llibre anomenat “El Mecanoscrit del Segon Origen”. És un llibre que tracta temes com el racisme, la supervivència i el drama. Aquest llibre està protagonitzat per dos joves anomenats Alba i Dídac. L’Alba és una noia de 14 anys que un dia tornant de seu hort veu a uns nois que estan ofegant en Dídac, un noi de 9 anys només pel fet de què tingui un altre color de pell. Ella es llançarà per salvar-lo i és en aquell moment quan van arribar uns platells voladors que van destruir tota la terra, a excepció d’ells dos perquè estaven sota l’aigua i dels ocells. En aquella situació només podien fer una cosa, anar-se’n del petit poble, que els havia aixoplugat fins llavors, i agafar tot tipus de recursos per fugir al bosc. Aquest és el punt de partida d’una imaginativa novel•la que farà gaudir a joves i adults. CRÍTICA NOVEL•LÍSTICA La co1mparació amb la primigènia de l’ésser humà ens dóna molt que pensar sobre aquesta novel•la curta que ens presenta Manuel de Pedrolo. Una història de supervivència, de lluita contra el desconegut, d’incerteses, de pors, però també d’amor i continuïtat, que ens transporten a un món destruït on tot ha de començar de nou. Manuel de Pedrolo ens fa gaudir d’una quotidianitat sorprenent, amb un vocabulari culte i una imaginació sorprenent. Novel•la del tot recomanable i que de segur es convertirà en una obra mestra del seu gènere. Aplaudim aquesta història totalment encisadora.
dim aquesta història totalment encisadora.)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Carlotes de Charly + (ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrev …
ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrevistador 1: Hola, bon dia! Estem en la ràdio Sant Antoni, hui anirem a entrevistar a dos actors molt reconeguts per tota la gent: Leonardo Dicaprio com a Flanagan i Scarlett Johansson com a Carlota. El llibre i la pel·lícula sobre la que tractarem s’anomena “El diari vermell de la Carlota”. Entrevistador 2: Carlota i Flanagan, estem molt contents de tindre-vos ací, el llibre de la Carlota ha sigut “best seller” durant més d’un mes i estem segurs de que la pel·lícula no ens decepcionarà. Carlota: Tant Flanagan com jo estem molt agraïts d’estar ací. Flanagan: Es veritat, teníem moltes ganes de vindre. Entrevistador 2: Començarem l’entrevista amb Carlota. Entrevistador 1: Aleshores Carlota, primer de tot, per què vas acceptar treballar en aquesta pel·lícula? Carlota: Quan em van proposar fer aquesta pel·lícula, em vaig posar molt contenta perquè em vaig comprar el llibre i em va agradar molt, i quan em vaig enterar de que el papel de Flanagan era per a Leonardo, tenia cada vegada més ganes de començar. Entrevistador 1: I tu, Flanagan? Flanagan: La veritat és que al principi no tenia gens de ganes de fer-la però quan em van dir que la meitat dels diners que recopilàrem anaven a ser per a una ONG per ajudar a la gent amb ITS vaig estar d’acord al moment, a més d'estar content de treballar amb la meua amiga Scarlett. Entrevistador 2: Per què no volies fer-la? Flanagan: Perquè ara mateix estic fent dues pel·lícules i no tinc molt de temps, però el trauré d’on puga. Entrevistador 1: Tu què penses d’això Carlota? Carlota: Em sembla perfecte, ja que encaixa molt bé amb el paper de Flanagan en la pel·lícula. Qualsevol actor voldria participar en aquesta pel·lícula ja que és una pel·lícula per a concienciar als joves de que han de prendre precaucions i a més d’educatiu és solidari. Entrevistador 2: Com has dit, és un llibre que ensenya a prendre precaucions, però, com vol ensenyar-lo? Carlota: Perquè en el llibre mostrem la preocupacíó de Carlota al pensar que està embarassada, i per això Carlota s’informa de tot els tipus d’anticonceptius . Entrevistador 1: Es queda embarassada? Flanagan: Podràs comprovar-ho l’un de Febrer. Entrevistador 1: Carlota, les escenes sexuals eren incòmodes? Carlota: No, perquè ja havíem treballat junts en altres pel·lícules, i perquè hi ha molta confiança, també no es mostren tant els detalls com al llibre, ja que és apte per als xiquets Flanagan: Clar, el que volem en la pel·lícula és ensenyar les precaucions sobre el sexe. Entrevistador 1: Carlota, què pensaven les teues amigues de la pel·lícula sobre fer un diari sobre la sexualitat? Carlota: Al principi no volien, ja que és un tema bastant incòmode per a fer-ho públic, però al final les vaig convèncer perquè em deixaren posar-les al diari i parlar d’elles. Entrevistador 2: I tu Flanagan, què penses sobre les amigues de Carlota? Flanagan: Em semblen bones xiques i bons exemples per a posar en el llibre. Entrevistador 1: I les teues amigues, què pensaven de Flanagan? Carlota: Sols una d'elles va saber que estava amb Flanagan, però no el coneixia. Entrevistador 2: Ens pots parlar de Koert? Carlota: Clar, en la pel·lícula és el meu exnóvio, teníem una relació difícil perquè vivia en altre país, Holanda, però em seguia agradant i jo volia estar amb ell. Entrevistador 1: Tu sabies res, Flanagan? Flanagan: Jo em vaig assabentar més tard, quan ell va vindre d’Holanda a Espanya, i Carlota va dir-m’ho. Entrevistador 2: Com vas a sentir-te quan t’ho va dir Carlota? Flanagan: Vaig sentir-me traït, perquè jo estava enamorat de Carlota. Entrevistador 1: Sobre quins temes consta el llibre? Carlota: La regla, el primer coit, l’embaràs, els anticonceptius, els genitals, l’homosexualitat, etc. Entrevistador 2: Qui és el personatge que millor representa el tema de l’homosexualitat? Flanagan: Gabi. Carlota: Gabi, és un xic de la classe, és homosexual, al ser diferent dels altres es riuen d’ell. Flanagan: El llibre ensenya que ser homosexual és una cosa normal i respectable. Entrevistador 1: I de què parlen sobre la pubertat? Carlota: Parla que una persona es pot desenrotllar abans o després i això es veu reflectit amb les meues amigues, no cal preocupar-se per això perquè al final totes es desenrotllen. Entrevistador 2: Ens ha agradat molt tindre-vos ací amb nosaltres. Flanagan: A nosaltres també, esperem que us agrade la pel·lícula que s’estrenarà pròximament. Carlota: I esperem tornar a vindre altra vegada. Entrevistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!
evistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!)
Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els corbs + (ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' …
ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' Sóc un guerriller antifranquista “un maqui”. La policia em persegueix perquè no estan d’acord amb les meves idees i la veritat és que he fet alguns robatoris, crims, però tot per ajudar als meus. 2. '''Amb qui fas aquesta feina?''' Amb uns amics meus i companys que són maquis igual que jo i que conec des de fa molt. Alguns dels meus companys no m’acompanyen en el viatge sinó que es queden en alguns llocs on a vegades ens serveix d’ajuda aturar o refugiar-nos per si algú ens està seguint. Un dels meus millors amics està a França i cuida de la meva dona i filla que malauradament nomé puc veure quan faig els meus viatges a allà. 3. ''' Què és el que et va inspirar a començar a fer de maqui, a revelar-te contra el franquisme?''' Al 36 al començar la guerra tot va canviar a casa, Hospitalet no era un lloc segur bombardejos constants, assassinats, saquejos, etc. Vivíem tots amb por per culpa de la repressió militar, va ser llavors quan amb els meus germans Josep i Manel vam decidir intentar lluitar contra aquesta injustícia i fer el mateix que ells però tot per poder tornar a la normalitat, és a dir, que tot tornés a ser com abans de la guerra que ells van guanyar al 39. 4. '''Com va ser el vostre començament com a resistents del règim?''' Vam començar a fer petits atacs fins a fer gran com aquests dels últims anys que vam fer en un Banc i l’alliberament dels presos de la presó Model, cosa que ens va fer donar a conèixer entre tots aquells que també estaven en contra del règim franquista. 5. '''Ens has parlat de que tot va començar quan va començar la guerra, però que n’era de la teva vida abans de la guerra, la teva infància?''' Doncs era tot molt més senzill la veritat, vivia a Hospitalet amb els meus pares i jo era feliç, jugava amb els amics a xapes, fèiem curses, etc i tot per a nosaltres era magnífic per alguns cops quan estàvem per casa vèiem la cara de preocupació de la mare o del pare, però llavors no enteníem res, érem innocents. 6. '''I la teva adolescència?''' Quan em vaig fer més gran van començar els problemes, vam perdre l’adolescència eren tot problemes l’únic que em va fer feliç va ser conèixer a la meva dona Leonor. 7. '''Com ha sigut la vida durant aquests anys?''' Fugides és l’única paraula que trobo per definir-la, fugides i por, però mai diré que repetiment tot ho faig perquè els meus fills i els vostres puguin algun dia viure millor que no pas els seus pares. 8. '''On t’amagues en les teves fugides?''' Tenim molt refugis repartits per Catalunya i França, últimament han caigut molts com la lleteria que era on normalment anàvem i on trobàvem gent que ens tractava de meravella i teníem molta confiança amb ells però ara a la presó no ens poden servir d’ajuda, ens agradaria poder-los ajudar per tot el que han fet per nosaltres. 9. '''Per acabar, ens podries donar un consell sobre que hem de fer en casos de guerra i postguerra?''' El que sempre dic, és que sempre mantingueu fermes les vostres idees i que mai ningú per molt que ús amenaci l’heu de deixar que ús convenci per fer canviar d’idees, seguiu lluitant pel que voleu i no pel que volen els altres.
l que voleu i no pel que volen els altres.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lestofly + (ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi …
ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi de 18 anys, es va aventurar a venjar la mort del seu pare en un petit poble del País Basc. Allà coneix a Tetxu, el fill de l’assassí del seu estimat pare. Al principi era una amistat creada per interès però, amb el temps aquesta es fa més forta i ni tan sols les anteriors vides dels seus pares i els errors que aquests van cometre, aconseguiran separar-los. (Veu en off: El tren Bilbao - Lleida Pirineus està arribant a l’andana) Fa poques hores s’acaba d’acomiadar del seu gran amic Tetxu i ha agafat un tren directe cap a Lleida, la seva ciutat natal. D’aquí a uns pocs minuts estarà amb nosaltres dedicant-nos part del seu valuós temps per a respondre a unes quantes preguntes. P: Bon dia Carlos! R: (sospir) Bon dia.. P: Òndia, se’t veu molt cansat! Com ha anat el trajecte? R: Bé doncs bastant dur i esgotador. En tot el viatge no he pogut parar de pensar en l’acomiadament entre en Tetxu i jo..haestat..estrany, la veritat. P: Així doncs, t’ha resultat difícil deixar tantes coses enrere? R: Doncs sí, la veritat. Al principi tan sols era una estratègia per superar la mort del meu pare mitjançant la venjança però a l’hora de la veritat tot ha estat molt més complicat. He viscut una gran barreja d’emocions i sentiments en molt poc temps i això m’ha permès conèixer gent que realment val la pena i que m’ha fet comprendre que no t’has de centrar en la venjança i s’ha de seguir endavant. P: Què et va portar a voler-te venjar d’aquesta manera? Em vaig deixar emportar pels meus impulsos i suposo que per estar en pau amb mimateix havia de venjar tot el mal que em van fer i la única solució, la única manera que em va venir a la ment en el primer moment era venjar i fer pagar amb la mateixa moneda a tots aquells etarres responsables de la mort del meu pare, especialment al pare d’en Tetxu, el seu assassí. P: Quina sensació provoca el sentir la paraula ETA? R: Bé doncs, com ja pot suposar, aquesta paraula ha estat molt present en la meva vida, especialment durant tota la meva infància i, la veritatés que em provoca molts sentiments contradictoris, per una part em recorda a la tragèdia que va viure la meva família i per tant una profunda tristor, d’altra banda aquesta paraula sempre ha format part de la meva vida i no la puc rebutjar, m’ha format com a persona i em recorda també a un dels meus millors amics, a una bonica etapa de la meva vida que vaig poder viure amb ell. P: Una curiositat: perquè buscaves venjar-te de la seva mort deu anys després i no abans? R: Fàcil, per la majoria d’edat. Sonarà estrany, però igual que qualsevol altra persona espera amb il•lusió els divuit anys per tal de tenir un cotxe, jo els esperava tan sols per poder venjar la mort del meu pare, a la meva manera i que ni res ni ningú m’ho pogués impedir. P: Abans de marxar t’has quedat amb les ganes d’acabar de venjar la mort del teu pare? R: No, és més, he après que l’important d’aquest viatge al cap i a la fi, ha estat descobrir la veritat sobre la història i que, darrere de tot això, seguraments’amaguen sentiments i altres emocions desconegudes que ningú podria arribar a sentir. P: Si poguessis tirar enrere canviaries alguna cosa? R: La mort del meu pare, sens dubte. Pensi que en tota família, la figura del pare és fonamental i jo vaig haver de viure i patir tota la meva vida fins al dia d’avui sense aquest. Tornaria enrere tan sols per evitar aquell instant, canviar el transcurs del passat i haver viscut una vida sense ràbia al cos ni pensaments que duien en lloc. P: Vols dir que erets conscient del que hagués pogut passar si en lloc d’abaixar la pistola haguessis premut el gatell? R: No, segurament que no n’era de conscient però, pensava que valdria la pena patir les conseqüències i, encara que pot semblar una tonteria, estava convençut de que, si ho feia, trobaria la pau i la tranquil•litat que feia tant de temps que buscava com un desesperat. P: Aleshores, n’estàs orgullós del que has fet o no? R: I és clar que si! Ara que ho miro i ho penso tot en fred i ben relaxat, n’estic més que orgullós! No em puc arribar a imaginar lo molt que s’hauria complicat la cosa i la serietat que hauria tingut l’assumpte si hagués venjat la mort del meu pare segons el pla establert en la meva ment. Hauria estat horrorós i m’hauria convertit en una mala persona venjativa i rancorosa, persona que no he volgut ni espero ser mai de la vida. P: Bé, i la darrera pregunta: quina lliçó o quina conclusió n’has extret de tota aquesta història en conjunt? R: Com ja he dit, torno a repetir que, la venjança, no és un bon mètode per tal de trobar la tranquil•litat i la pau interior en un mateix, és més, tan sols et pot portar conflictes molt perjudicials que no et convenen de cap de les maneres. També penso que els valors i la força de l’amistat i l’amor, poden d’alguna manera reemplaçar i alleugerar tot el mal que has patit, poden fer-te obrir els ulls, omplir aquell buit que tens al cor i impulsar-te a aconseguir nous reptes i a tornar a començar un nou camí. Bé doncs, és tot fins aquí! Moltes gràcies per la seva assistència a l’entrevista i li desitjo el millor d’ara en endavant Carlos. Gràcies i igualment! Arreveure i fins una altra!
s i igualment! Arreveure i fins una altra!)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC + (ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- …
ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- Qui ets? I que fas a la cort de Constantinoble? Sóc Estefania de Macedònia, filla del Duc de Macedònia, a la cort sóc la donzella de Carmesina. 2- Quina relació teniu amb la princesa Carmesina? Sóc la seva fidel amiga, que per altre banda sóc la seva donzella més propera junt amb Plaerdemavida què és la seva segona donzella. Carmesina i jo ens coneixem des de que erem petites. 3- Quina és la vostra relació amb les dones de la cort? La relació que tinc amb les dones de la cort sobre tot són amb Plaerdemavida i la Viuda Reposada que també és una donzella de Carmesina. 4- Quina va ser la vostra primera impressió de Tirant lo Blanc ? La meva impressió va ser que era la viva personificació del cavaller, també que presentava una actitud molt noble per la seva part. 5- Us en recordeu de com va començar el amor de Carmesina per Tirant? Si que me’n recordo que va ser quant Tirant lo Blanc va arribar al Palau de Constantinoble i llavors Carmesina es va enamorar a primera vista va ver molt bonic. 6- Que us sembla el amor de Tirant lo Blanc i Carmesina? Jo crec que el seu amor es admirable i perillós, per aquest motiu els ajudo a estabilitzar la seva relació ja que els dos son principiants i tenen moltes dubtes i podien ser manipulats , com per exemple va passar amb la Viuda Reposada que va dir a Carmesina que Tirant no la volia. 7- Tirant venia acompanyat de Diafebus, teniu relació alguna amb ell? Si, estem enamorats i al llarg de la nostra historia d’amor es torna més fort fins que al final es convertirà en el meu estimat marit i ens vam a convertir en ducs de Macedònia. 8- Pensaves que al final de tot aquesta historia amorosa de Tirant lo Blanc i Carmesina seria tan tràgica? No, per què jo creia que al final ells dos tindrien un final feliç en el qual ells tindrien fills i serien Emperadors de Constantinoble. 9- Creieu que es podria haver acabat d’una manera diferent ? Si, la mort de Tirant va afectar molt al regne, tant que la princesa Carmesina es va morir de pena , i l’Emperador va morir de pena per la mort de la princesa i de Tirant lo Blanc, crec que si aquestes morts s’haguessin evitat i el final seria molt diferent i més feliç. 10- Com us ha afectat la mort de Tirant lo Blanc, Carmesina i l’Emperador ? Em va fer molta pena que moriren els tres tan seguit, que Tirant moris d’un simple constipat ja que era un cavaller molt fort i noble, que Carmesina mor de pena per la mort de Tirant i l’Emperador moris de pena per la mort de Tirant i la seva filla deixant així al l’Emperador sense descendents per a la corona. TINC LADY’S:
TINC LADY’S:)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els Tranquils + (ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltr …
ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltres som Izan Torres , Cristian Moya i Sergio Ubeda alumnes de 3r de ESO del Oleana. -Cristian: Hola bon dia Carlota te tinguem hui per aquí per parlar del teu llibre. - Sergio : Bon dia Carlota. - Izan : Bon dia, gràcies per rebre’ns Carlota.. - Carlota : Bon dia estic molt orgullosa d’estar ací. - Cristian : com et sents en fer un llibre així? - Carlota : no passa res de totes formes és un llibre però, que tracta de la sexualitat. - Izan: Per què has fet un llibre de la sexualitat femenina tenint altres temes , per exemple: acció , aventura etc… -Carlota: perquè m`agrada la idea d`ensenyar a les adolescents la sexualitat, perquè això no ho consulten amb els seus pares . També ensenyar-los el risc que corren. -Sergio: Com vas conèixer al Flanagan? -Carlota: El va conèixer en el tren perquè un dia un home vell i mugrós en va furtar la cartera i ell me la va a tornar. -Izan: Com va ser la vostra relaciò? -Carlota : Va ser bona, a més amb ell vaig experimentar la sexualitat. - Cristian : El teu germà s´anomenava Marc no és així ? - Carlota: Si , i és molt pesat sempre em deia que el deixara llegir el llibre i jo li deia que no, que era encara molt menut. -Sergio: Com va ser el viatge a Holanda? Com t’ho vas passar? -Carlota: Va estar molt entretingut vaig veure molts museus i vaig veure a molts amics. Carlota ha sigut molt agradable tindre´t hui aquí moltes gràcies per vindre i tindre esta entrevista. Bona vesprada.
e i tindre esta entrevista. Bona vesprada.)
Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas + (ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FO …
ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FOC) -Hola Emili! En quin any vas escriure el llibre? Hola xiques! El llibre es va publicar el 1972, però jo el vaig escriure uns anys abans. -Per què el llibre s´anomena L´Ocell de Foc? Perquè és el protagonista del llibre. -Podries dir-nos alguna cosa sobre el protagonista? En veritat, en cap moment de l´obra es descriu el seu fisic però es pot dir que és un joglar principiant que somnia que les seues obres seran cantades arreu del món. És fill d´un trobador(Aicart de Carcassona). -Quantes edicions s´han publicat d´aquest llibre? 45 edicions. -Tenies por que el llibre no agradara a la gent? No, perquè sempre he cregut que l´argument podria ser entretingut. -Quins altres personatges apareixen en el llibre? Apareixen personatges com Arnau de Rocablanca, company de viatge de l´Ocell de Foc, Roc Destraler, qui va ajudar l´Ocell de Foc a escapar, el Cavaller Salvatge i la soldadera -que s´anomena Matilde- s´encarregaven de cuidar i protegir a l´Ocell de Foc, entre d´altres. -Quina opinió té la gent sobre el llibre? Hi ha diverses opinions sobre el llibre, a algunes persones els agrada i a altres els pareix un poc difícil d´entendre. -En què t´has inspirat per a escriure aquest llibre? Des de xicotet m´han agradat molt els llibres de batalles i això em va servir d´inspiració. -Moltes gràcies per l´entrevista. Esperem que tingues mala sort i que vengues molts més exemplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!
emplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Mots esbojarrats + (ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona t …
ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona tarda i benviguts al telenotícies vespre. Avui entrevistarem al Lluís, el coprotagonista del llibre El diari de la Neus. A continuació, descobrirem la seva vida després del fatal accident. Endavant Irene. -Irene: Bona nit Lluís, un plaer tenir-te entre nosaltres aquesta nit. -Marc: Bona nit, el plaer és meu. -Irene: Bé, comencem, com vas reaccionar al ser conscient del que t’havia passat? -Marc: Doncs bé, crec que aquest va ser el moment més dur de tots, sentia impotència davant de tot el que m’envoltava, no volia parlar amb ningú, només quedar-me sol en un racó com un nen petit i plorar desconsoladament. -Irene: Com vas aconseguir sortir de la que en podríem dir depressió a petita escala? -Marc: Els meus amics i la meva família sobretot, ells han sigut claus per a la meva recuperació, em donaven forces cada dia, em feien mirar endavant sigués el dia que sigués, em trobés més bé o més malament. -Irene: I doncs com ha estat la teva reincorporació a l’institut? -Marc: Bé, al principi va ser un cop molt dur, al veure que no podia jugar a bàsquet mentre tots els altres nens si, però amb els mesos ho he anat acceptant i superant, com he dit anteriorment tot gràcies als meus companys i familiars. -Irene: I sí, això està clar, no sé que faríem sense els amics i sobretot sense la família. A més, m’han arribat veus de que els teus amics et venien a veure a l’hospital, et portaven tots els apunts i et feien distreure encara que només sigués una horeta. -Marc: Doncs sí, cada dia em venien a veure des de que sortien de l’escola fins que havien de tornar a casa, moltes vegades no els era fàcil, ja que vivim a 30 minuts de l’hospital, i no tots disposaven de mitjans per venir-me a veure, però tot i això cada dia feien tot el possible per estar una estona amb mi per petita que fos. -Irene: I els teus pares, han sigut claus també en la teva recuperació? -Marc : Doncs sí, la veritat és que sí, encara que ells ho veien tot des d’un punt de vista diferent. I la seva preocupació no era la mateixa que la dels meus amics, sincerament crec que ha sigut tan difícil per ells com per a mi. No em descuido de la meva germana petita, també una persona clau per a la meva recuperació, ella era i és la que em feia riure cada dia, per petit que sigués el somriure, i això per a mi va ser i és una de les coses més importants. -Irene: Tots sabem que encara és massa aviat per a fer pronòstics, però nosaltres sabem que ets un noi amb moltíssima força de voluntat, i que faràs el possible per tenir una vida al màxim normal possible, així que des de TV Manyanet et donem tots els ànims perquè el dia a dia et sigui més fàcil i puguis ser més independent. Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista Lluís i així conscienciar una miqueta més als joves, que pensen que els accidents d’aquest tipus mai arriben, per moltes imprudències que facin. -Marc: Oh i tant! jo sincerament mai m’hagués pogut imaginar tot el que m’ha passat i mireu-me ara… però bé, amb força de voluntat tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!
tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquings de la Neus + (ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la …
ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la primera vegada que vas veure a la Neus al Diàbolo? Em vaig quedar bocabadat. Sabeu aquell moment en les pel•lícules en què es creuen les nostres mirades, el temps es para i només existim ella i jo? Doncs això és el que vaig sentir. 2. Què et va cridar la atenció d’ella? Per què et vas fixar en ella i no en una altra noia? Sé que ella es va fixar en mi pels meus “preciosos ulls”, però jo…va ser un amor a primera vista, em va agradar tot d’ella, és com si el destí ens hagués portat al Diàbolo per conèixen’s. 3. Per què la vas seguir quan va sortir del Diàbolo? Quina intenció tenies? No podia aguantar. Quan vaig veure a la Neus i no vaig parlar amb ella, aquella nit se´m va venir el món a sobre. Per això, quan va sortir del Diàbolo la vaig seguir, perquè no podria aguantar un dia més sense parlar amb ella. 4. Els teus pares van aprovar la vostra relació? Els meus pares estaven encantats amb la Neus. Tot el que els hi vaig explicar els va encantar. Però a ma mare, com a totes, li preocupava perdre'm i compartir-me amb una altra. 5. Al principi, els teus pares acceptaven que volguessis tenir una moto, sabent els riscos que comporta? Al principi, només volia una moto per fardar, però quan em vaig traslladar, i a l'estar lluny de l’institut i del centre, els meus pares s’ho van replantejar. No podia permetre que els meus pares em portessin a tots els llocs, ni tampoc el luxe d’agafar el transport públic. 6. És veritat que quan estàs al límit de la mort ja que s’aproxima un accident, just abans, veus la teva vida passar-te per davant? No exactament, no veus tota la vida passar davant dels teus ulls, sinó les coses i persones que realment estimes i que més t’importen, i entre aquestes persones apareixia molt la Neus. 7. Què és el que et va preocupar més, al saber que tenies paraplègia? Amb una sola paraula, com definiries el que vas sentir quan vas escoltar al doctor dient que no tornaries a caminar? Frustració.
nt que no tornaries a caminar? Frustració.)
Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna + (ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona …
ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així? K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal. E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma? K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev. E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari? K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs. E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre? K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit. E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny? K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar. E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja. K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort. E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona? K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta. E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te? K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable. E.:Què vas fer? La vetlares? K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines. E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
litat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!)
Activitat 2 sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Lamasa + (ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no h …
ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no haguesis vomitat hauries anat al lavabo amb en Ryan?''' Potser, però no sé què hauria passat. 2. '''Com et sentíes quan vas veure que no tenias el mòbil?''' Em va entrar una por horrible perquè vaig pensar en les fotos que hi havia en el mòbil i que qui l’agafés, les podria veure. 3. '''Et senties bé mentint-li al teu pare?''' No, perquè no volia decebre'l. 4. '''Vas pensar en cap moment que aquella foto podria arribar a més d’una persona?''' No, en cap moment. Encara que la hi enviés i no sabia molt bé el que feia, confiava en ell. 5. '''Vas pensar en denunciar a el Ryan?''' Si, perquè aquelles fotos les hauria d’haver guardat. 6. '''T’agradava la teva feina a la platja Kitsilano (Vancouver)?''' -No és que m’agradés gaire servir gelats i hamburgueses, però era el que havia de fer per comprar-me un mòbil nou.
havia de fer per comprar-me un mòbil nou.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes amb cultura + (ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola …
ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a ''EVA''. Hola Lluciana. LUCI: Hola, bona tarda. PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital? LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut. PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu? LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res. PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa? LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos. PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer? LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés. PERIODISTA: Ho tornaries a fer? LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom. PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això? LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar. PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar? LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses. PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat? LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc. PERIODISTA: Els teus pares et van renyar? LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé. PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista? LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres. PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia? LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar. PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci. LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.
a tú per deixar explicar la meva història.)
Activitat 10 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és un …
ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic.''' '''T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca.''' S: D’acord, comencem. '''T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare'''? S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. '''T: Què en penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família?''' S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear… '''T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar?''' S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau? '''T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai?''' S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. '''T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent?''' S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. '''T: Què en creus del viatge al Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo?''' S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern del Canadà que no només viatgi jo, sinó que hi vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament. '''T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents.''' S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.
tir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 4 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 5 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 7 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 8 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 9 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat 11 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')
Activitat sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PER …
ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. D’acord, comencem. T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear… T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau? T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament. T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.
tir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.)
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels The Moles + (ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR …
ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR LN: LALO NEVARES E1: ENTREVISTADOR 1 E2: ENTREVISTADOR 2 E3: ENTREVISTADOR 3 P: Bona tarda, senyores i senyors. Benvinguts a “Dia a dia”. Avui, ens acompanya un home valent, un home que ha sabut portar endavant una situació dramàtica, horrorosa, i es que aquest home, és un dels supervivents de la gran inundació que va afectar a les barraques de Mèxic. Donem un fort aplaudiment a Lalo Nevares! P: Hola Lalo, benvingut a “Dia a dia”. LN: Moltes gràcies. P: També presentar als nostres col•laboradors d’avui, Rafa Màrquez, Javier Hernàndez i Adelaida Gonçalves. E1: Lalo, primer de tot, un plaer parlar amb tu. Lalo, com has aconseguit estar aquí avui? Vull dir, com has aconseguit “guanyar” a la naturalesa? LN: No ho sé. Realment, no ho sé, encara no m’explico aquest miracle, però el que si sé es que ha estat molt difícil, i només ho hem aconseguit amb esforç, deixant-nos la pell en cada pas. E2: Hola Lalo. Què et feia pensar que podíeu millorar les barraques en les circumstàncies en les que us trobàveu? LN: Bueno bàsicament, el pèssim estat en el que vivíem tots. Necessitàvem un canvi ràpid, o una mínima millora almenys, per a poder tenir estabilitat a la nostra pròpia vivenda; que tampoc es pot anomenar vivenda, no sé ben bé el que era allò. E3: Bona tarda Lalo. No vas pensar en cap moment que no tenia solució la situació en la que us trobàveu? LN: Si, realment la situació era molt difícil, però creiem que podíem sortir endavant. Vam creure en nosaltres i vam mantenir la mínima esperança per a vèncer poc a poc la situació en la que ens trobàvem. E1: Et vas sentir líder de les barraques en algun moment? LN: Tot i que no volia, realment sí. Em considerava un membre més del grupet que vam formar, però la gent em veia com a un líder, i no m’agradava gens. E1: Per què? LN: Doncs perquè no m’agrada sentir-me líder, perquè tota la responsabilitat a les situacions delicades, requeia sobre mi, i em sentia culpable de tots els errors que cometíem. E3: Quina relació tenies amb el vigilant del cementiri? LN: Realment, m’importava poc la possible amistat amb el vigilant mentre poguéssim dormir allà. Era una amistat molt simple, no era ni amistat. E2: Què els hi deies als que no es creien en la salvació? LN: Que pitjor no podíem anar, i que la ruïna ja la teníem. I teníem dues opcions: intentar trobar un futur millor o podrir-nos en la pobresa. Està clar què escollir, no? E3: No us feia por la policia? LN: Oi tant que si. Estàvem jugant-nos la vida en tot moment. No sabíem quan podria venir la policia a desallotjar el cementiri, perquè òbviament no era legal el que estàvem fent, però afortunadament, no van venir fins al 4t dia, ja que s’havien de centrar en una presa que estava a punt de rebentar i tal. Vam tenir sort respecte aquell tema. P: Impactants declaracions de Lalo Nevares. Lalo, moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, moltes gràcies i molta sort. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!
t. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga + (ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA Harmonia …
ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés. Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor. En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel. +Harmonia! Ets tu? -Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut! +Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida. Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent. +Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça) -Sí, serà millor... Estem en la cafeteria. -Tots els moments que hem viscut junt amb ell... +Tens raó... -Les vesprades interminables... +Però això és passat. S’apropa l’entrevistadora. +Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps? -Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva) +Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics. -Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne? +Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer? -Miquel: Endavant. Possibles preguntes: +Quan i com vos coneguéreu? -Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí. -Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat. +Què solieu fer junts? -Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent. +Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts? -Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata. -Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora) +Com arribà a ser un gran escriptor? -Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons. +És veritat que era molt faldiller? -Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava. +Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent? -Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava. +Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa? -Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid. +Perquè Vicent se n’anava a Madrid? -Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí. +D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat! -Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.
cies per fer-nos recordar aquests moments.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Recitadors de maduixes + (ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET …
ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI" 1a ESCENA (A les afores de Barcelona, s’hi troba el plató de “Hi ha una cosa que et vull dir”, un programa de premsa rosa. Allà hi van convidats per destapar els més íntims dels seus sectrets. Són horesbaixes de la tarda d’aquell divendres. La Lluciana és a casa preparant-se per aquesta nit i la Norma ja frisa perquè s’obrin les portes del plató) Presentadora: Hola a tots! Una tarda de divendres més amb vosaltres. Avui “Hi ha una cosa que et vull dir” serà un programa especial, diferent, ja que com a protagonistes tenim a dues germanes. Així doncs, sense restar més temps, em plau donar la benvinguda a… Norma, la petita de dues germanes! Un fort aplaudiment siusplau! (s’escolten fortes aclamacions) Norma: Bona tarda Sra. Presentadora. Gràcies per la benvinguda. Presentadora: Molt bona tarda Srta.Salas. Bé, com et trobes? Norma: Doncs com és d’imaginar, bastant nerviosa, massa i tot. Aquest matí m’he despertat força frisosa, amb ganes. Després he fet els examens d’avui a l’escola i bé, ara sembla que m’hagi empassat un cubell de nervis. Presentadora: No passi pena srta., és molt normal. I bé, sense més dilacions, li sembla que prosseguim a veure el vídeo d’entrega del sobre d’invitació a la seva germana? Norma: És clar. Ja estic atacada per saber què haurà respòs. 2a ESCENA (Davant la casa dels Sala) Corresponsal: Hola a tots els telespectadors! Sóc el corresponsal del programa “Hi ha una cosa que et vull dir” i estem aquí per donar-li la invitació del programa a la Lluci, la germana de la Norma. - Tot picant a la porta dels Sala. Lluciana: Obrint la porta- Hola, què volia? Corresponsal: Srta. Salas? Lluciana: Sí, servidora. Corresponsal: Això és per a tu (li entrega la carta) Lluciana: Ah, d’acord gràcies. Adéu. -Tanca la porta, s'asseu, obre la carta i llegeix. (CONTINGUT DE LA CARTA) Estimada Lluciana Salas, Ha estat convidada al plató del nostre programa: “Hi ha una cosa que et vull dir” per solicitació d’una persona anònima. Les nostres millors salutacions des del programa. L’esperem. (La Lluci en reflexiona) Lluciana: No pot ser, ha de ser una broma.-La Lluci surt al carrer per buscar a l’home que li ha donat la carta, l’home restava al mateix lloc. Corresponsal: Suposo que ja has llegit la carta. Lluciana: Això deu ser una broma, no? Quina ocurrència... Corresponsal: És clar que no, ara et portarem al plató per continuar amb la gravació del programa. 3a ESCENA (La Lluci s’arregla i la porten al plató dins un esvelt cotxe) Presentadora: Senyores i senyor, dames i cavallers, em plau donar pas a l’esperada Lluciana Salas! Un magnífic aplaudiment siusplau! Lluciana: Molt bona tarda senyora presentadora. Presentadora: Com si fossis a casa teva! Lluciana: Oh gràcies per l’acollidora benvinguda. Presentadora: Molt bé, doncs prosseguim joveneta. Què penses que fas aquí? Lluciana: Bé, vaja, suposo que alguna persona ha de dir-me alguna cosa important. Presentadora: Doncs sí, no vas desencaminada, no et farem esperar més. Què s'obrin les portes!-diu la presentadora tot fent gestos amb les seves gràcils mans (la Norma apareix sobtadament d'un altre amagatall del plató) Lluciana: Ets la persona que menys m’esperava trobar aquí germaneta- diu ella en un to rialler el qual s’acaba confonent amb una vacil·lació. Norma: Hola germaneta. Doncs sí, sóc jo…i… això és nou per nosaltres, oi Lluci?-fingeix la més petita ruboritzant-se. Presentadora: Lluci, la teva germana s’ha dirigit a nosaltres perquè té intenció de dir-te una cosa molt important. Lluciana: Ostres, i de què es tracta? No estaràs embarassada, oi?-fingeix també amb aquest estirabot. Norma: HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI-agafa aire i diu molt ràpid-estic enamorada de l’Eloi. (No s’escolta ni una ànima, ni tan sols el públic gosa dir-hi res) Lluciana: Què has dit? No t’he entès. Norma: Torna a agafar aire i ho repeteix lentament- Estic enamorada de l’Eloi-aquest cop mira a la seva germana gran a la cara. Sent com un calfred la recorre de dalt a baix. Lluciana: (Molt sorpresa) Què? Com?...Des de quan?... Per què?- gairebé no li surten les paraules i amb prou feines aconsegueix pronunciar aquests monosíl·labs. Norma: Porto enamorada de l’Eloi fa anys i quan em vas dir que tu també ho estaves em vaig posar molt trista perquè...és clar, t’escolliria a tu abans que a mi. Tu ets perfecta, massa, jo no i…(Comença a plorar) (La Lluciana s’altera i comença a posar-se histèrica intentant contenir la ira, plorant enmig d’un sentiment de ràbia i compassió) Presentadora: No t’exaltis Lluci, estem aquí per parlar civilitzadament i ajudar-vos a mantenir una conversa fluïda-a continuació posa cara de pomes agres i pensa “i encara queden més preguntes de l’entrevista” (Instantaniament les dues joves s’enrecorden d’aquella expressió que sempre diu la mare “pagant, St.Pere canta” pensat en aquell impertinent comentari de la presentadora) Lluciana: (Plorant de ràbia) No em puc creure això de ma germana-dirigint-se a l’entrevistadora. Norma: Jo no trio de qui m’enamoro, no en tinc la culpa (Els plors no s’aturen) Lluciana: Què no hi ha més homes en el món? M’has de fer això a mi? De veritat? Norma: Jo no volia fer-te una cosa així, per això no t'ho vaig dir abans, em feia por que em deixessis de parlar. Lluciana: (cridant) I com vols que amb el que m’has dit confiï amb tu a partir d’ara? No respectes res! Presentadora: Siusplau, siusplau, tranquil·litat, hem de prosseguir amb unes qüestions. Lluciana: Sí i què més! Aixó no m’ho esperava de la meva germana… Norma: Doncs és així, i punt! (S’aixeca la Norma enfurismada i es dirigeix amb una mirada terrorífica cap a la Lluci) Presentadora: Ei, Lluci on vas? Hem de seguir amb el programa Lluciana: Això s’ha acabat! O tu o jo! Estic farta de tantes ximpleries!-Agafant la seva germana pel coll. Presentadora: Seguretat! De pressa! Publicitat siusplau, publicitat! Un dia més, un programa més, unes paraules més!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...)
s!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...))
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf + (ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA Plaerdemavida …
ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua. Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia. Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps: '''Entrevistador''': ''Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?'' '''Plaerdemavida''': Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues. '''Entrevistador''': ''Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?'' '''Plaerdemavida''': Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però, no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com esclava i va decidir tenir cura de mi. '''Entrevistador''': ''Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?'' '''Plaerdemavida''': Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me. Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina. A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits. Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava, era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara. '''Entrevistador''': ''Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?'' '''Plaerdemavida''': Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven. Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.
rs i princeses que perduraran en el temps.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Catalunyaindependent + (ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, sen …
ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyors i senyores, avui estem aquí amb Tetxu on parlarem amb ell i li preguntarem algunes coses sobre el seu increïble llibre, el temps de l’oblit! Doncs amb això començarem: -Benvingut Tetxu espero que passis una gran nit amb nosaltres i gràcies per venir aquí, amb nosaltres, ja que ets una persona molt sol•licitada. No es així?- Diu el presentador -Doncs sí, la veritat és que cada dia m’envien 3 o 4 missatges perquè faci pel•lícules, revistes o que surti en un reportatge, però ja has vist que he triat la teva, perquè és la millor. -Parem ja de complits que ens desviem del tema. Començarem, preguntant sobre el llibre en que ets un dels protagonistes, el temps de l’oblit. -D’acord, la veritat és que aquest llibre em porta molt bons records- Respon Tetxu -A sí? Perquè t’aporta molt bons records? -Més que res perquè allà vaig conèixer el meu millor amic, en Carlos i vaig poder finalment sortir amb la meva novia. -Parlarem d’Ainoha si no t’importa, ja que crec que ha tots ens va quedar un tema per resoldre, vas poder conèixer als pares de l’Ainoha i et van acceptar? -Doncs la veritat és que fins ara no he pogut parlar amb ells, però el dimarts he quedats amb els pares de l’Ainoha i ella per poder-nos conèixer, la veritat és que estic una mica nerviós, espero que m’acceptin. -Oh d’acord, que tinguis bona sort, de veritat t’ho dic- Respon el presentador -Gràcies -Una altra pregunta que com a mínim vull saber: Fareu un altre llibre sobre el temps de l’oblit? És que amb el bon argument que hi havia en el primer, si hi hagués un segon ens encantaria, ja que sabríem el final de tú i en Carlos. -Dons la veritat és que no ho sé, això depén del escriptor, pregunteu-li a Jordi Sierra, ell us ho dirà Doncs amb això acabem tot, gràcies Tetxu, ha sigut tot un plaer estar amb tu però això ja s’ha acabat! Espero que us heu divertit i que tots haguéssiu agafat apunt sobre el que ha dit Tetxu!, així que amb això ens anem senyors, Adéu i que passin una bona tarda!
senyors, Adéu i que passin una bona tarda!)
Activitat sobre Entrevista a Tetxu, El temps de l'oblit, pels Catalunyaindependent + (ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyo …
ENTREVISTA A TETXU Hola nens, nenes, senyors i senyores, avui estem aquí amb Tetxu on parlarem amb ell i li preguntarem algunes coses sobre el seu increïble llibre, el temps de l’oblit! Doncs amb això començarem: -Benvingut Tetxu espero que passis una gran nit amb nosaltres i gràcies per venir aquí, amb nosaltres, ja que ets una persona molt sol•licitada. No es així?- Diu el presentador -Doncs sí, la veritat és que cada dia m’envien 3 o 4 missatges perquè faci pel•lícules, revistes o que surti en un reportatge, però ja has vist que he triat la teva, perquè és la millor. -Parem ja de complits que ens desviem del tema. Començarem, preguntant sobre el llibre en que ets un dels protagonistes, el temps de l’oblit. -D’acord, la veritat és que aquest llibre em porta molt bons records- Respon Tetxu -A sí? Perquè t’aporta molt bons records? -Més que res perquè allà vaig conèixer el meu millor amic, en Carlos i vaig poder finalment sortir amb la meva novia. -Parlarem d’Ainoha si no t’importa, ja que crec que ha tots ens va quedar un tema per resoldre, vas poder conèixer als pares de l’Ainoha i et van acceptar? -Doncs la veritat és que fins ara no he pogut parlar amb ells, però el dimarts he quedats amb els pares de l’Ainoha i ella per poder-nos conèixer, la veritat és que estic una mica nerviós, espero que m’acceptin. -Oh d’acord, que tinguis bona sort, de veritat t’ho dic- Respon el presentador -Gràcies -Una altra pregunta que com a mínim vull saber: Fareu un altre llibre sobre el temps de l’oblit? És que amb el bon argument que hi havia en el primer, si hi hagués un segon ens encantaria, ja que sabríem el final de tú i en Carlos. -Dons la veritat és que no ho sé, això depén del escriptor, pregunteu-li a Jordi Sierra, ell us ho dirà Doncs amb això acabem tot, gràcies Tetxu, ha sigut tot un plaer estar amb tu però això ja s’ha acabat! Espero que us heu divertit i que tots haguéssiu agafat apunt sobre el que ha dit Tetxu!, així que amb això ens anem senyors, Adéu i que passin una bona tarda!
senyors, Adéu i que passin una bona tarda!)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Fem memòria + (ENTREVISTA A UNA LLEGENDA Avui tenim amb …
ENTREVISTA A UNA LLEGENDA Avui tenim amb nosaltres un famós cavaller de la literatura valenciana, Tirant lo Blanc al qual anem a fer-li unes quantes preguntes relacionades sobre la seva història. Fem memòria: Que va ser el que et va inspirar per ser un cavaller? Tirant lo blanc: El que em va inspirar va ser que fins que era petit veia a grans cavallers lluitar i sortir victoriosos. De tant observar-los, dins del meu cos es va encendre una flama justiciera, que volia lluitar pel bé dels més febles i per la meua pàtria. Fem memòria: Gran resposta, no esperàvem menys d'un cavaller com vostè. La següent pregunta està relacionada amb l'amor. Com un cavaller com vostè, no va poder parlar al principi amb la seva estimada? Tirant lo blanc: A veure com conteste, jove reporter. El tema de l'amor dóna mil vegades més por que les batalles. Ja que una sola paraula pot desgarrar el teu cor i això és més dolorós que ser travessat per mil espases. Fem memòria: No ho entenc, Com pot donar més por això que estar enmig d'una batalla? Tirant lo blanc: No crec que uns joves com vostès entenguen això, ja que estan començant amb el tema del cor, però quan us passi, em donareu la raó. Fem memòria: Pot ser que tingues raó, ja que som massa joves, però amb la nostra curta edat hem descobert coses terribles i belles de l'amor. Després de la teva petita explicació, ens queda clar que fins el cavaller més valent, pot témer l'amor. La següent pregunta es Com es va sentir en rebre la carta del rei d'Egipte? Tirant lo blanc: Bé, Al principi em va sorprendre en llegir el que deia. Fem memòria: Què deia? Tirant lo blanc: El que deia era que em mataria. Quan vaig parlar amb ell em va dir que la seva dama era mes bella que la meva i això m'enfadà més. Em va donar més ganes de lluitar amb ell i sortir victoriós per haver pensat d'una manera tan atroç i amb la meva victòria, demostraria que la meva dama era la més bella. Fem memòria: Com que amb la seva victòria demostraria que la seva dama era la més bella? Tirant lo blanc: Doncs quan entres en l'ardu de la batalla, només pots pensar en guanyar i tornar a banda de la teua dama. En pensar en la teua dama i en la seva bellesa, et donen la força suficient per vèncer tot un exèrcit. Per això tot depèn de quant bella és la teva dama. Fem memòria: Bona resposta la que acaba de dir, que gràcies a l'amor pots superar qualsevol obstacle. I ultima pregunta, ja que ens estem quedant sense temps. Com és que vas creure el que et va contar la vídua malvada? Tirant lo blanc: Al principi no m'ho creia, però quan em va portar a veure la princesa amb el negre en el llit i que el negre li fiqués mà, em va trencar el cor. Ara sé que va ser un parany, però en aquell moment no ho sabia i vaig fer una bogeria que va ser matar al negre, però després abans de salpar, va anar una persona con estava jo , per demanar explicació de per què no havia anat a acomiadar-me de la meva dama. I va ser allí quan li contí tot el que havia fet, i ella em jurà que mai va pasar això, que això només era una dama vestida de negre, per divertir la princesa. Però ja era massa tard i per la vergonya que tenia no vaig poder acomiadar-me d'ella. Però al salpar, el mal clima va fer que tot els navilis s'enfonsessin, crec que va ser causa de Déu que va voler que pagués per tots els meus pecats. Fem memòria: Sorprenent, Com un cavaller com vostè, es va poder dur pel sentiment de l'amor, però abans d'haver fet això no creus que tenies que haver parlat amb la seua dama abans? Tirant lo blanc: Ara que hi penso en fred sí, però la ira em cegà i no vaig poder pensar amb claredat. Fem memòria: Bé, el que hem tret d'això és que primer cal pensar, abans d'actuar. Per ultim Quin consell donaries als lectors que recentment estan entrant, al camp de l'amor? Tirant lo blanc: L'únic que puc dir, és que vagin amb compte, que primer cal pensar i no actuar. Que no creguen a ningú més que a la seva parella, perquè no els passi com a mi. I que gaudeixin de l'amor que no és per sempre, ja que tot té una fi. Bé, el temps s'ha acabat, m'he de marxar. gràcies per haver-me convidat Fem memòria: El gust és nostre, gràcies per haver vingut de tan lluny, només perquè l’entrevistem. Descansa en pau. Fem Memòria, equip de reporters
en pau. Fem Memòria, equip de reporters)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra + (ENTREVISTA AL PROGRAMA ENTREVISTATS DEL CA …
ENTREVISTA AL PROGRAMA ENTREVISTATS DEL CANAL VIQUILLETRA AL MOSCA Presentadora: Hola bon dia, estem encantats de tenir- los una vegada més com a espectadors a “Entrevistats”. Avuí, tenim un convidat molt especial, aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica amb el reportatge d’ en Marià Zapata, que parla sobre la mala experiència que ha tingut una noia de 17 anys, durant una nit, cosa que la fet que estigui en coma. Doncs avui tenim a la persona que se li ha culpat del fet de que aquesta noia estigui així: “el Mosca” Mosca: Hola bon dia Presentadora: Bé, començem amb l’ entrevista Presentadora: Mosca, ens agradaria saber una mica la seva història Mosca: Doncs és molt senzilla, sóc un noi d’ un barri no molt bo podríem dir i per tal de treure alguns diners doncs em vaig posar en aquest món Presentadora: Quan dius en aquest món, et refereixes a la venta de droga? Mosca: Bé… si. Presentadora: Abans d’ aquella nit, és a dir, la nit en què la Lluciana… en fi, que va estar entre la vida i la mort, havia tingut algun ensurt d’ aquest tipus? Mosca: Cada cap de setmana, els joves surten a passar-s’ho bé, i desgraciadament, alguns moren. Però el cas de la Lluciana, és un cas completament diferent, ells no van comprar més que una pastilla per cada un, mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest Presentadora: Mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest, que vostè s’ hagi assabentat no? Mosca: Si… Presentadora: Vostè és un camell, però el traficant per el treballa, sabia que podria passar això? Mosca: Em penso que no, ell no les fabricava Presentadora: Per què fugia de la policia, en vés d’ ajudar a la noia sabent que la solució estava a les teves mans? Mosca: Tenia por del que em pogués passar, d’ anar a la presó. Però realment, jo estava preocupat per aquella noia Presentadora: Gràcies a Déu, aquesta noia va poder sortir d’ aquell coma i tornar amb la seva família i amics. T’ agradaria donar-li algun missatge a la Lluciana? Mosca: lògicament, es una situació molt delicada i és normal que tant ella com els seus familiars, no em vulguin ni veure amb pintura, però realment jo vull que sàpiguen que jo no volia fer cap mal a aquella noia. i molta gent dirà, si ets camell, et dediques a fer mal a molts joves cada cap de setmana, i bé, la droga no és el més sa, però la meva feina no és controlar el que consumeixen Presentadora: Bueno, el programa està arribant a la seva fi, gràcies Mosca per tanta sinceritat i per haver fet l’ esforç de venir al programa Mosca: moltes gracies a vosaltres pel tracte rebut Presentadora: I a vostes, espectadors, els espero la setmana que bé amb un nou personatge d’ actualitat entrevistat. Moltes gracies per la seva atenció!
istat. Moltes gracies per la seva atenció!)
Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Bonaventura + (ENTREVISTA AMB MIQUEL I HARMONIA Anem a pa …
ENTREVISTA AMB MIQUEL I HARMONIA Anem a parlar amb Miquel i Harmonia, amics de Vicent Andrés Estellés, i ho farem després del soterrat d’aquest gran home. Entrevistadora: Bon dia xics. Miquel i Harmonia: Bon dia. Entrevistadora: Conta’m Miquel, quina va ser la teua reacció quan t’assabentares que el teu millor amic de la infància va morir? Miquel: En un principi no m’ho creia i quan el meu nuvi m’ho va dir em vaig quedar en xoc. Entrevistadora: Mentres estaves en el soterrat vas veure alguna cosa un poc familiar o estranya per a tu? Miquel: La veritat és que sí, hi vaig veure una xica amb les cames fines i musculoses, em vaig apropar i era l’Harmonia. Entrevistadora: I va ser una gran sorpresa per a tu? Miquel: Per suposat, no la veia des de l’incident del teatre, vaig plorar molt i em vaig alegrar molt al veure-la. Entrevistadora: I que penses ara d’ella? Penses que ha canviat després de tants anys? Miquel: Penses que segueix igual de bonica, ara està molt més alta i prima. L’última vegada que la vaig veure va ser fa molts anys i encara que no ho parega, sí que ha canviat un poc. Entrevistadora: Penses tornar a París o et quedaràs en Burjassot durant una temporada? Miquel: Tornaré a Paris, allí tinc el meu treball i ma casa. Vaig prometre que fins no morira Franco no tornaria a viure en Burjassot i tan sols vaig tornar per al soterrat de Vicent. Entrevistadora: I quan arribes a París què penses fer? Miquel: Tornaré a viure com abans, però amb molta tristesa. A més treballaré més dur per actuar millor i superar-me a mi mateix. Açò és tot. ara començarem amb l’entrevista d’Harmonia. Entrevistadora: Ara conta’m tu Harmonia, quina va ser la teua reacció en assabentar-te que Vicent va morir? Com ho vas saber? Harmonia: Vaig rebre una carta de Vicent en la qual m’explicava com ho estava passant de malament; em vaig quedar molt estranyada ja que creia que ningú sabia on vivia. Al llegir la carta vaig pensar que ja havia mort i per aquesta raó vaig tornar a Burjassot. Entrevistadora: Sabies que anaves a trobar-te amb Miquel? Harmonia: Si, Vicent havia sigut el seu millor amic de la infància i era molt normal que vinguera al soterrat del seu amic. Entrevistadora: I alguna vegada pensares en ficar-te en contacte amb ell? Harmonia: Alguna vegada ho vaig pensar. Vaig veure un cartell a València de la seua companya de teatre, i de l’obra que anava a representar, però no vaig ser capaç de ficar-me en contacte amb ell. Entrevistadora: Perquè no vares ser capaç? Harmonia: Jo pensava que ell estaria molest amb mi per haver marxat tan precipitadament de Burjassot i amb tan de treball em vaig oblidar. Entrevistadora: Els dos haveu sigut molt amics, no crec que estiguera molest amb tu. A què et dediques ara? Harmonia: Sóc entrenadora de futbol femení a València. Entrevistadora: Harmonia, pots contar-nos resumidament tot el que va passar després de l’incident del teatre? Harmonia: És clar. Aquella nit fugírem a València perquè la policia ens buscava per la mort de mon pare, el qual va morir per tant de beure alcohol. Després d’estar uns dies amagats a un hotel i ens compràrem un bitllet de tren cap a Barcelona, allí ma mare i el seu nou marit començaren una nova etapa feliç de les seues vides i jo vaig començar a estudiar per a dedicar-me al món del futbol. Entrevistadora: Moltes gràcies per dedicar-nos el vostre valuós temps, i gràcies per contar-nos els vostres secrets més privats.
ontar-nos els vostres secrets més privats.)
Activitat 2 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy + (ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA Bon dia, …
ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA Bon dia, avui tenim amb nosaltres a l’ Anne Bordeux, l’ escriptora del llibre de Temps de Miracles. - Hola bon dia, moltíssimes gràcies per convidar-me avui aquí en aquest meravellós programa. És un honor estar aquí amb tots vosaltres. En què et vas inspirar a l’ hora d’ escriure aquest llibre? - Doncs bé, farà cosa de sis anys estava a casa amb la meva mare i mirant algunes fotografies del meu avi quan estava a la guerra, llavors vaig començar a inventar-me una història basada amb una guerra real, arrel d’ aquest fet vaig començar a inspirar-me amb el que avui el llibre de Temps de Miracles. Com se’t van acudir els noms dels protagonistes? - Glòria i Kumail són dos noms totalment diferents, ja que Glòria és un nom d’ origen llatí mentre que Kumail és un nom d’origen Pakistanes. No obstant això, els noms no me’ls vaig inventar, tinc una neboda que és diu Glòria, per a mi és una persona molt especial, i vaig pensar que podia ser la protagonista de la història, mentre que el nom de Kumail vaig pensar que seria un nom curiós per a molts lectors. Per què la major part de la història passa a Rússia? - Perquè la guerra del Caucas és un fet que passa a Rússia, per part de l’ imperi Rus per la conquesta del Caucas nord. Es veritat que escrius llibres per a nens amb dificultats? I perquè? - SI, farà cosa d’ un any vaig començar a escriure comptes per a nens amb discapacitats, bàsicament perquè vegin que tots som iguals, que no existeix cap diferència entre ningú, per això vaig començar a el•laborar llibres per aquests nens.
çar a el•laborar llibres per aquests nens.)
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Brunamenoyo + (ENTREVISTA KUMAIL Avui tenim l’oportunita …
ENTREVISTA KUMAIL Avui tenim l’oportunitat de compatir l’experiència d’un viatger molt especial. Descobrirem la seva història i coneixerem totes les seves vivències. De segur que serà una història que no us deixarà indiferents, us ho asseguro. Preparats? Endavant. Benvingut Kumail. És una plaer per a nosaltres tenir-te aquí avui. El plaer és meu. Espero de tot cor que gaudiu una estona amb la meva història i que tingueu el gust de conèixer algunes persones molt significants a la meva vida. Doncs comencem. Diga’m Kumail, on vas viure durant la teva infància? Es podria dir que no tenia casa fixa. Ens movíem de refugi a refugi amb la Glòria a causa de la guerra que es vivia en aquell moment. Qui és la Glòria? La Gloria és la meva companya de viatge, en sentit literal i en el figurat, la vida. Com la definiries? La Glòria és una dona que m’ha ensenyat molt, ella és molt valenta. Tot i no dir-me tota la veritat fins al final, és sincera. És capaç de afrontar qualsevol problema. Per mi la Glòria va ser el millor que m’ha passat. Res del que m’ha passat és comparable amb ella. Sense ella no hagués pogut seguir el meu camí, sempre ha estat allà per ajudar-me quan queia. Els seus consells eren imprescindibles per poder seguir endavant. Resumint, ho va ser tot i ho segueix sent. Vas descobrir que aquesta fantàstica dona era la teva mare… Doncs sí, i va ser una gran sorpresa. Com et vas adonar que la Jeane Fortune no existia, que no era la dona de la història de la Glòria? Sincerament, va ser molt dur després de considerar-me totalment francès, gràcies el meu passaport francès. La primera cosa que vaig pensar va ser anar a buscar a la meva mare, tot i que seguia pensant en la Glòria. Juntament amb la Prudence vaig dirigir-me a Moint Saint Michel, on sobtadament vaig adonar-me que la persona més important per a mi era la Glòria, com una mare. Per mi, ella era la que m’havia cuidat des de petit. Per tant, sense pensar-ho dos cops em vaig dirigir en busca de la Glòria la persona que sempre havia estat al meu costat. Quan vaig estar amb la Glòria, ella va ser la que em va explicar tota la veritat de la meva infància i vida. Així doncs, em vaig sentir orgullós de saber que la Glòria era la meva mare. Com et vas sentir? Vaig sorprendre’m molt, em vaig sentir totalment estrany, com si no conegues la meva pròpia identitat. La Glòria t’explicava la història d’una vida falsa per fer-te creure en alguna cosa en aquells moments tan durs no és així? Sí, la meva infància va ser guiada per una història la qual no era certa però que em feia sentir que tenia esperances i que podia creure en alguna cosa. Mai havies pensat que tot el que t’explicava la Glòria podria ser mentida? La veritat és que sí, sempre havia tingut una sensació estranya per les històries explicades per la Glòria i quan vaig conèixer la meva vertadera història vaig saber que la sensació que tenia era real. Seguint amb els descobriments… Vas assabentar-te que el teu pare era el famós enamorat de la Glòria? Així és, i la sorpresa va ser molt inesperada. Com et vas sentir en conèixer la seva vertadera identitat? Em vaig sentir defraudat. Esperava que en Zem Zem, després de sentir les boniques històries que m’explicava la Glòria que havien passat junts, seria un home formal, un home amb límits, i que sobretot sigués tan increïble com el descrivia la Glòria a través de cada història que m’explicava. Vas aconseguir arribar a França, cert? Va ser un objectiu difícil d’assolir però amb molt d’esforç i paciència ho vam aconseguir. Quin significat tenia per tu arribar a França? Per mi arribar a França era elemental, la Glòria i jo seríem lliures i no ens hauríem de moure més. A més a més també volia conèixer a la “meva mare”, i podria anar-la a veure amb la Glòria. Realment és una història sorprenent i emocionant… Moltes gràcies per la vostra assistència i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per permetrem compartir amb vosaltres les meves vivències.
mpartir amb vosaltres les meves vivències.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chrisoscarjuli + (ENTREVISTA TIRANT LO BLANC 1- Qui era Diaf …
ENTREVISTA TIRANT LO BLANC 1- Qui era Diafebus? - En Diafebus era el meu acompanyant i també el meu cosí. Era ell qui en donava consells en els pitjors moments i en protegia fins la mort. 2- Quan va ser la primera vegada que vas veure a Carmesina? - Quan vaig entrar al palau, després de que l'emperador em demanés ajut per a lluitar contra els marroquins. 3- Com et vas sentir al veure-la? - Em vaig sentir maravillat per la seva vellesa, des d'aquell momet em vaig enamorar de ella. 4- Perque vas acudir a Constantinoble? - Degut a que l'emperador em va demanar la meva ajuda per combatir i jo creia que era lo correcte. 5- Per quina raó penses que el rei d'Egipte et va manar a la costa? - A causa de que es va enterar del meu romanç amb la Carmesina i l'enveja el va cegar i va voler la meva mort. 6- Com et vas trencar les cames? - Me les vaig trencar saltant de la finestra de l'habitació de la Carmesina perquè va estar apunt d'eixampar-nos junts allà. 7- Sí, en un futur próxim però el contratemps de la meva enfermetat i de posteriorment la meva mort dintre de l'obra va fer que no em pugués casar amb ella. 8- Et va afectar la mort de la viuda reposada? - No, degut a que ella es va suicidar i això no ho fa ningú cristià a més a més perquè el motiu per el que ho fa va ser l'engany damunt la meva persona sobre un tema molt important com es la Carmesina. 9- De que va morir el germà de Carmesina? - Pel que l'emperador em va dir, va morir en la lluita contra els morors, degut a la seva mort, a la meva arrivada estaveu molt tristos. 10- Quina va ser la raó de la teva mort a la novela? - La meva mort va ser causada per una grau malaltia que em va agafar al camp de batalla, per alló vaig tindre que tornar a Constantinoble amb la meva amada, morit als seus braços.
amb la meva amada, morit als seus braços.)
Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels Mentida cat + (ENTREVISTA al protagonista de la novel·la …
ENTREVISTA al protagonista de la novel·la MENTIDA: Com et senties dins d’un centre de menors? Què trobaves a faltar? Quan vaig estar dins d’aquella presó em vaig sentir molt sol, crec que mai m’he sentit tan sol. I és que realment ho estava, només m’acompanyaven les quatre parets que m’envoltaven, i els llibres, sobretot els llibres, sort dels llibres. Realment tenia la sensació que la rutina de cada dia m’acorralava i no em deixava ser jo mateix. No tenia ganes d’aixecar-me pels matins, cada dia les mateixes cares, els mateixos ulls que barrejaven la pena i la ira en una sola mirada que em desfeia, els mateixos xiuxiuejos quan passava davant d’altres grups de companys, i els mateixos educadors que pensant que em tranquil·litzarien i em deien -Tranquil, tot anirà bé. Al principi m’aterrava però amb el pas dels mesos em va acabar avorrint, era una sensació horrible. Com és que vas confiar amb la Xènia per explicar-li tot sobre la teva vida, i sobretot la verdadera història sobre la mort de la Marta Villanueva? Quan vaig començar a parlar amb la Xènia de seguida vaig veure que era una noia encantadora, però tenia por del que ella pogués pensar si li deia que estava en un Centre de Menors i per això em vaig fer passar per en Marcel. Al cap de poc temps vaig adonar-me que havia fet les coses malament i vaig decidir explicar-li tot, sense prejudicis, perquè es mereixia saber la veritat i no la volia enganyar més. A través de la manera que m’escrivia els correus notava que podia confiar amb ella i per tant vaig decidir fer el pas i explicar d’una vegada tota la veritat. Necessitava treure-ho de dins, necessitava poder estar tranquil i que algú sabés quina era la veritable història. A més a més la Xènia, encara que no estigués al meu costat físicament, em donava suport moral, sense ella saber-ho, i em va donar un motiu per seguir endavant. Gràcies a ella ara estic fent aquesta entrevista, i estic fora d’aquell lloc, sóc lliure i innocent. Quina era la teva por al moment de dir la veritat sobre l’assassinat? Molts dels metges, jutges o advocats, per no dir tots, pensen que la meva por estava relacionada amb el fet que el Ben em pogués fer alguna cosa perjudicial si jo deia la veritat. Però no és així. No negaré que vaig mentir per por, i tant que en tenia, i molta. Però aquesta por era causada pel simple fet de pensar que podria perdre el Ben. Que si jo no mentia, perdria la persona més propera i més semblant a una família que mai he tingut. En Ben ho era tot per a mi. Era tot el que tenia, tot el que apreciava i tot el que em cuidava. Ell em va estimar com ningú m'havia estimat mai, és cert que a la seva manera, però ho feia, jo ho sé... Jo sabia que si em declarava culpable, seria lliure molt abans que si el Ben confessés. Després d'aquests pocs anys de foscor, podríem ser socis durant tot el que ens quedés de vida, com va dir ell. Oblidaríem el passat i viuríem cada minut del present, sense manca de diners, ni discussions familiars, no hi hauria preocupacions. Però això ja no podrà ser. He de dir que el trobo molt a faltar. No, mentida, el trobo moltíssim a faltar. D'ell he après moltes coses, tant bones com dolentes, però totes elles en part, m'han fet ser qui sóc ara. Així que sí, vaig mentir per por. Però per una por completament diferent al terror, o neguit, sinó per una por irremeiable a la pèrdua del Ben. Com vas sentir-te quan vas veure que en Ben no va venir el dia de visita? Et va fer ràbia, més aviat vas sentir tristesa? Esperava amb ànsia aquell dia, pensava que seria com un petit moment de llibertat en el qual podria ser jo mateix. Tenia unes ganes increïbles de veure el Ben i sentir-me com mesos abans. Al veure que no havia vingut, primerament, em va decepcionar molt. En aquell moment realment creia que després de tot vindria a veure’m, a explicar-me com anava la seva vida últimament, i jo pretenia explicar-li també, tot i que tampoc sabria molt bé què explicar… Després vaig parar a pensar, “realment creus que vindria?”, i vaig sentir-me encara més inútil… Però després de tot l’entenia, en Ben sempre havia tingut una vida molt ocupada i crec que ja ha estat dedicant gran part de la seva vida a mi, i realment no li puc agrair més... Com vas sentir-te quan va morir en Ben? Va ser un moment dur? Quan em vaig assabentar de la mort d’en Ben, al principi no vaig reaccionar. M’ho vaig prendre com si m’estiguessin prenent el pèl. Per res del món me’l podria imaginar mort, sempre havia sabut defensar-se i sortir dels problemes d’alguna manera… Un parell de dies més tard, vaig començar a reflexionar i vaig pensar que potser no havia estat una broma i que ja era hora d’anar-ho assumint. Seguidament, vaig estar uns dies envaït per la ràbia que sentia en aquell moment. Sabia que en Ben sempre s’havia posat en molts problemes però no volia dir que mereixés morir. Al cap d’un mes de la seva mort vaig entrar en la pitjor etapa, la de tristesa, depressió… En Ben era el meu cosí però es va convertir en un germà. Va ser qui em va salvar, es va fer càrrec de mi i em va cuidar durant tota la infància mentre els meus pares no ho feien. Sense ell no estaria viu ara mateix…
eien. Sense ell no estaria viu ara mateix…)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les tres Maduixes + (ENTREVISTA. CAMPS DE MADUIXES (Davant de l …
ENTREVISTA. CAMPS DE MADUIXES (Davant de la casa de la Luciana l'entrevistador diu) -Entrevistador: Hola benvinguts al telenotícies nacional. Hem vingut aquí a casa la Luciana que s’està recuperant d’un cop de calor a conseqüència d’una pastilla d’Eva que li va provocar un coma. (El entrevistador truca al timbre i la Loreto obra la porta) -Loreto: Passeu, passeu! Com si estiguéssiu a casa vostra, la Luciana està al menjador descansant. -Luciana: Hola, esperava la vostra visita segui, segui. (El entrevistador seu i diu a la càmera:) -Entrevistador: Avui, com ja havíem dit, farem una visita a aquesta jove i a la seva amiga. Comencem . Quants anys tens? -Luciana: Tinc 19 anys. I la meva amiga també. -Entrevistador: Havies pres mai drogues abans? -Luciana: No, sempre he sigut una persona responsable en aquest sentit. -Entrevistador: I tu Loreto? -Loreto: No, jo a conseqüència de la bulímia fa temps que no surto de festa. -Entrevistador: Aah vale vale molt bé... I com has viscut tot això des de fora Loreto? -Loreto: Bueno bé, quan ho vaig saber em vaig preocupar una miqueta molt. ( La Loreto mira a la Luciana i es riu) -Luciana: Que simpàtica ella... -Entrevistador: I com et va afectar això en la teva malaltia? -Loreto: En realitat molt bé, perquè va ser l’inici de la meva curació. -Entrevistador: A si? Perquè? ¬-Luciana: Doncs perquè ella em va prometre que si jo em despertava ella deixaria de... -Entrevistador: I com ho veu parlar això si es pot saber? -Luciana: Encara que sembli mentida, jo l’escoltava quan em parlava i estava en coma. (El entrevistador fa una cara no creure-ho) -Entrevistador: I quan es va despertar tu que vas fer Loreto? -Loreto: Jo estava amb el Eloy i la Cinta que havíem quedat a casa meva per mirar una peli. I Quan ho vam saber ens vam alegrar molt. -Luciana: Veu quedar sense dir-m’ho? -Loreto: Tu estaves en coma carinyo. -Entrevistador: Bé, no se les veu gaire afectades. (Diu parlant-li a la càmera) -Luciana: Perdona si ho estem passant fatal. -Loreto: Tu de que vas? Vens a riure’t de nosaltres? -Entrevistador: A mi em parles amb un respecte eh maca! -Luciana: Fora de la meva casa ara mateix! -Loreto: si ves-te’n d’aquí i no tornis mai més. (El entrevistador dirigint-se a la càmera diu) -Entrevistador: Ha arribat el moment de la publicitat. (Un cop a fora de la casa de la Luciana diu) Bé aquí acaba el telenotícies d’avui, esperem tots que els joves hageu après una bona lliçó, recordeu les drogues son dolentes.
lliçó, recordeu les drogues son dolentes.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura + (ENTREVISTA: '''Alba''': Bona tarda, estem …
ENTREVISTA: '''Alba''': Bona tarda, estem aquí amb el famós personatge del llibre Camps de Maduixes, l'Eloi. '''Sergi''': Hola, molt bona tarda. '''Alba''': Comencem amb l'entrevista. '''Sergi''': D'acord. '''Alba''': Ens agradaria saber quines sensacions va tenir quan la Lluciana estava en coma. '''Sergi''': Primer de tot dir que això li pot passar a tothom i que és una molt mala experiència. '''Alba''': Quina va ser la teva reacció davant l'estat de la Lluciana? '''Sergi''': Primer tristesa, però després al saber que era per culpa d'una pastilla i de gent que jo coneixia vaig sentir una sensació d'impotència i ràbia molt gran. '''Alba''': I respecte la decisió d'ella a prendre la pastilla? '''Sergi''': Doncs, bàsicament jo no podia estar allà en aquell moment i crec que la gent no l'hauria d'haver influenciat. Va estar molt malament, però ja ho haurà après per la pròxima vegada. '''Alba''': I creus que haguessis pogut fer alguna cosa per impedir-ho? '''Sergi''': Jo ja li vaig dir, la vaig avisar molts cops i que per molt que la gent digui que ho facis no et pots deixar influenciar. '''Alba''': I, parlant de la Lluciana, com la vas conèixer? '''Sergi'''i: Doncs la vaig conèixer a un bar però, des del moment que la vaig veure vaig saber que seria la meva parella per tota la vida. '''Alba''': Què intens no? '''Sergi''': La veritat és que sí, però quan veus a una persona així tan especial et dones compte des del principi. '''Alba''': I ella també va sentir el mateix? '''Sergi''': No ho sé, ella diu que al principi no però finalment sí. '''Alba''': Es va enamorar. I com la descriuries? '''Sergi''': Una noia molt llesta, carismàtica i sincerament molt bona persona. '''Alba''': Creus que teniu gustos similars o diferents? '''Sergi''': És una pregunta bastant rebuscada però depèn, com tothom tenim gustos i aficions bastant iguals però algunes totalment oposades. '''Alba''': Com eres abans d'anar al institut? '''Sergi''': No era gaire bon noi, però em vaig adonar que el meu futur era el més important i vaig canviar radicalment. '''Alba''': Com definiries ara la teva situació personal? '''Sergi''': Estressant però a la vegada satisfactòria ja que m'esforço molt. '''Alba''': Ets una persona activa, treballadora? '''Sergi''': Jo em consideraria aquest tipus de persona sí. '''Alba''': Molt bé, gràcies. '''Sergi''': Derres.
': Molt bé, gràcies. '''Sergi''': Derres.)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura + (ENTREVISTA: Alba: Bona tarda, estem aquí a …
ENTREVISTA: Alba: Bona tarda, estem aquí amb el famós personatge del llibre Camps de Maduixes, l'Eloi. Sergi: Hola, molt bona tarda. Alba: Comencem amb l'entrevista. Sergi: D'acord. Alba: Ens agradaria saber quines sensacions va tenir quan la Lluciana estava en coma. Sergi: Primer de tot dir que això li pot passar a tothom i que és una molt mala experiència. Alba: I respecte la decisió d'ella a prendre la pastilla? Sergi: Doncs, bàsicament jo no podia estar allà en aquell moment i crec que la gent no l'hauria d'haver influenciat. Va estar molt malament, però ja ho haurà après per la pròxima vegada. Alba: I creus que haguessis pogut fer algo per impedir-ho? Sergi: Jo ja li vaig dir, la vaig avisar molts cops i qu eper molt que la gent digui que ho facis no et pots deixar influenciar. Alba: I, parlant de la Lluciana, com la vas conéixer? Sergi: Doncs la vaig conéixer a un bar però, desde el moment que la vaig veure vaig saber que seria la meva parella per tota la vida. Alba: Què intens no? Sergi: La veritat és que sí, però quan veus a una persona així tan especial et dones compte desde el principi. Alba: I ella també va sentir el mateix? Sergi: No ho sé, ella diu que al principi no però finalment sí. Alba: Es va enamorar. I com la descriurie's? Sergi: Una noia molt llesta, carismàtica i sincerament molt bona persona. Alba: Creus que teniu gustos similars o diferents? Sergi: És una pregunta bastant rebuscada però depèn, com tothom tenim gustos i aficions bastant iguals però algunes totalment oposades Alba: Molt bé, gràcies. Sergi: Derres.
des Alba: Molt bé, gràcies. Sergi: Derres.)
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + (ESCENA I En una taula propera al mostrado …
ESCENA I En una taula propera al mostrador Rafael, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno juguen a cartes. Cares serioses i, de tant en tant, crits eufòrics del guanyador de la partida. Darrere la barra el propietari del cafè, Libori, neteja uns gots mentre xerra amb Salvadora: SALVADORA: Què, no teniu res més interessant a fer? No hauríeu d’estar a la botiga? Em pensava que fins les vuit no plegàveu, així què hi féu aquí?(a Gallaret, Antonet i Moreno)I, a tu (a Baldiri) no et fa vergonya, sortir de la fàbrica i córrer al bar a jugar a cartes? BALDIRI: (ofès) Per tu és molt fàcil, com que no et passes tot el dia treballant per quatre duros, oi que no? SALVADORA: (mira al carrer i diu a Gallaret, Antonet, Moreno, Rafael, però sense mirar-los) Els joves cada dia esteu més mandrosos. (Entra Rufí, amb la mateixa cara de tristor i decepció que duia des que s’havia quedat a l’atur.) SALVADORA: Amb el dia tan magnífic que fa avui hauríeu de ser al carrer fent alguna cosa de profit. Fent esport, o quedant amb els amics per xerrar a l’ombra d’un arbre. I no gastant-vos els diners en alcohol i apostant al pòquer. Hauríeu de gaudir d’un dia d’estiu tant assolellat i temperat. RUFÍ: Sí, home amb la calor que fa a fora. Libori posa’m una cervesa, sisplau. (Libori assentí amb el cap i li preparà una cervesa) LIBORI: (li dóna la cervesa)Aquí ho tens. I tu (a Salvadora) deixa que facin el que vulguin. Tampoc no aconseguiràs res enfadant-hi. SALVADORA: Sí, és clar. A tu ja et va bé. Com que es passen el matí bevent en el teu bar. Per a tu és un gran negoci. LIBORI: Ei, que tampoc no guanyo tant! Que no hi ha dia que no trenquin alguna cosa i la majoria del que prenen m’ho deixen a deure. Com ahir, oi? (mira a Rufí per fer-li veure que parlava amb ell) No recordes que tampoc vas pagar-me? (Rufí s’encongeix d’espatlles amb indiferència.) LIBORI: Però, quina barra! Quina barra que tens! Quan penses pagar-me? RUFÍ: (es torna a encongir d’espatlles) Quan trobi feina, suposo. (Libori torna al mostrador remugant.) BALDIRI: Libori, porta’m un vermut que acabo de guanyar la partida. RAFAEL: I jo plego. BALDIRI: Ei, ei! Es pot saber a on vas? RAFAEL: Vaig a la fàbrica que m’he oblidat la bossa i he d’arribar abans no pleguin els últims torns que sinó no podré entrar. Escolta Libori, tens idea d’on és la teva filla? En tot el dia no la he vista. LIBORI: No, no ho sé. Deu voltar pel barri, com sempre. Sempre va d’aquí cap allà, sense parar a enlloc ni dir-me res. I mira que li he dit cops que necessito un cop de mà amb la cafeteria però ella res, com si sentís ploure. RAFAEL: D’acord, para de remugar. Si la veus, pots dir-li que he anat a la fàbrica i que ara torno? (Libori afirma amb el cap, enfadat.) ESCENA II (Baldivi, Gallaret, Antonet, Moreno, Libori parlen del Bernat i la Caterina.) BALDIRI: És massa bona noia per ell, no la mereix. MORENO: No hauria d’ haver començat a sortir amb aquesta mala peça! On s’és vist! Una noia tan ben plantada, tan educada amb un noi del carrer com ell. LIBIRI: Bé, si ella l’estima no deu pel que té (que no és gran cosa), sinó per com era... Crec jo GALLARET I ANTONET: Doncs nosaltres pensem que fan molt bona parella, i tant que sí. MORENO: Apa, apa! No digueu ximpleries. (Mentrestant, en una altre habitació, sent la conversa. Però no vol escoltar-ho. Tant li era el que ells pensessin, o inclús el que ella mateixa pensés, l’amor que sent per ell és molt gran. Sense adonar-se, agafa un tros de roba i comença a cosir-lo.) CATERINA: I si ell...no m’estima? No puc parar de sentir tot això que sento ara. Tot el que diguin no m’importa, m’importa ell i no hi és... Que desgraciada em sento en aquests moments! Bojament enamorada d’un home que ha marxat de la meva vida. ESCENA III (S’obre la porta i sona una campaneta que avisa als cambrers de que entra algú. Moreno és l’únic que s’adona de que entren les noies, deixa les cartes i exclama) MORENO: Mira-les, hola noies! ROSA: Hola nois! Què tal? (Mirant amb curiositat) ANTONIET: Apa! És veritat, què hi feu aquí noies? MARIA: Res, venim a veure-us nois! I vosaltres, què tal? BALDIRI: Bé, aquí! No ens veieu jugant al pòquer? GRACIETA: Sí (riu) és clar que us veiem. MORENO: Voleu jugar? ROSA: D’acord, ens hi apuntem! Però només una estona, eh! MARIA: No, jo no vull jugar! MARIA: Perquè no estic d’humor. GRACIETA: Au, va Maria, apunta’t que és molt divertit, i per una partida no et moriràs pas. MARIA: Està bé (diu de mala gana), quan acabeu aquesta ronda ens apuntem. (Rosa i Gracieta afirmen amb el cap.) ANTONIET: No dona, no fa falta que us espereu! Nosaltres parem de jugar i així podeu començar a jugar vosaltres! ROSA: De debò? Moltes gràcies. Bé i, on seiem? BALDIRI: Oh, és cert. Un segon... (Agafa tres cadires de la taula del costat.) MORENO: Va, reparteixo les cartes. (Moreno es disposa a agafar les cartes però Baldiri les agafa abans i comença a fer-se el fatxenda.) MORENO: Va Baldiri reparteix les cartes ja! BALDIRI: Que si home, ja vaig. No t’ho prenguis així. (Reparteix les cartes). MORENO: (Comença la partida. Moreno mira amb un somriure maliciós a la Rosa) Que Rosa, com va? ROSA: Doncs bé, com sempre, per què? MORENO: No res. Bé, com sabràs ben aviat hauràs de dormir al terra. ROSA: Què? Però què dius tu ara? (Una mica indignada però prenent-s’ho amb broma) MORENO: (riu) Ja saps que Salvadora ha perdut els seus diners. ROSA: Sí, i què? MORENO: Sense diners, on penses dormir? (Fa una pausa per descartar cartes i continua) No tindreu diners per pagar la casa! ROSA: Quines ximpleries que dius! No et preocupis per això home! (Amb cara d’haver entès la broma. Segueixen jugant). ESCENA IV ROSA: Ei, Moreno, què fas? Un solitari? MORENO: No, faig uns trucs de cartes. ROSA: Com ho fas això de les cartes? MORENO: Cal tenir una mà molt àgil i molts anys de pràctica. ROSA Segur que és més fàcil del que sembla. MORENO: També sé fer altres coses amb les cartes. ROSA: (encuriosida) Com ara què? MORENO: Puc llegir-te el futur. Mira... ROSA: No, a mi no. No m’agraden aquestes coses. MORENO: Doncs et diré el futur del teu fill. ROSA: (Reflexiona, poc convençuda) No ho sé. MORENO: Sí dona, sí. Les cartes diuen la veritat, mira diuen que...(comença a riure) ROSA: Què diuen? Serà molt intel·ligent, oi? MORENO: Diuen que serà un borratxo i beurà més que jo! (continua rient) ROSA: Ets un imbecil (comença a plorar) LES DONES: Però com li pots dir això, saben que es casa demà! MORENO: Jo no he sigut, ho han dit les cartes (continua rient, sense poder ocultar-ho). LES DONES: Fot el camp d’aquí tros de burro! MORENO: Jo no en tinc la culpa, adéu Rufí (mentre marxa, el Rufí no el sent perquè està dormint) LES DONES: Tranquil·la Rosa no facis cas d’aquest. RUFINA: (entra per la porta) Hola com va tot? ESCENA V RUFINA: (entra enfadada) on està el meu marit? LIBORI: aquí el tens. Però no el despertis, ha begut massa. (Rufina sacseja a Rufí) RUFÍ: Què? Què passa? RUFINA: Què passa? (comença a parlar amb to irònic i a poc a poc es va indignant cada cop més amb el seu marit) Quina barra que tens! Porto tot el dia treballant i tu, no només no t’has molestat en buscar feina, sinó que a més et dediques a gastar-te els diners que jo guanyo. I encara preguntes què passa? RUFÍ: No trobo feina, Rufina. Estic a l’atur des de fa més d’un any. No creus que tinc dret a una mica de diversió? No puc estar tot el dia sense fer res! RUFINA: El meu cap t’ha ofert una feina a la fàbrica. No podries, com a mínim provar-ho. Ja sé que no és gran cosa, que són moltes hores i pocs diners. Però estic cansada de les teves excuses. RUFÍ: Ei, espera un moment jo... RUFINA: Ni un moment ni dos. Estic cansada d’escoltar aquestes històries. Que si et fa mal l’esquena, que si és molt difícil, que si no t’agrada... Ets un gandul, Rufí. LIBORI: Sisplau, podríeu sortir a fora a discutir, he de tancar el bar. RUFINA: D’acord (esbufega intentant calmar-se) sortim al carrer. RUFÍ: Jo no vull anar enlloc, no m’agrada que sempre m’estiguis criticant. LIBORI: Au, va, Rufí. Avui has begut massa, no penses amb claredat. Vés cap a casa i dorm. Demà serà un altre dia. (Rufina l’arrossega al carrer de mala gana. Libori es queda a veure com marxen i llavors tanca el bar i se’n va a casa.) (Entra Caterina per la porta del darrere.)
(Entra Caterina per la porta del darrere.))
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels San Antonio a secas + (ESTIMADA CARLOTA : Com va el teu viatge p …
ESTIMADA CARLOTA : Com va el teu viatge per Àmsterdam ?,M´agradaria que et fuese molt ve. Bueno al que anava , estigui parlant amb la teua mitjor amiga i m´ha estat dient que tas anat de viatge a Àmsterdam , per a visitar a un tal koert que vas coneixer en un partit de natació aquí a Barcelona. Espere q la vostra relació , tan sols sea d´amistat . Ja parlarem quan tornes a ta casa. Un Salud: FLANAGAN
quan tornes a ta casa. Un Salud: FLANAGAN)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Bojoslletres + (Ei, sóc en Carlos... Si no recordes no pa …
Ei, sóc en Carlos... Si no recordes no passa res, ha passat molt de temps des de l’últim dia que vaig acomiadar-me de tu a l'estació si no em recordes... com va tot per allà? Suposo que segueixes com sempre, cervesa cap aquí, cervesa cap allà, tiu com et va? Em vaig penedir molt per el que va passar al País Basc... Ara ja sóc a casa i estic sol, no tinc a ningú, només era per dir-te si algun dia d'aquests podria passar-me per allà, que os vull veure, i fer una borratxera d'aquelles com en el passat... Òndia, casi se m’oblida!... no et vaig respondre a la pregunta que em vas fer quan el tren va engegar, si, m'agraden i molt, sóc un gran fan... aquí a a Barcelona, d’aquí poc, faran un concert d’ells, vols venir? També pot venir la Ainoha, hi ha llits de sobres. També tinc un nou gos, es diu Ryder, ah, i el que no volia acceptar… un amic meu, en Xavier es va donar un cop contra la taula i es va quedar inconscient i ara esta en coma... no ho se si es recuperara, jo tinc l'esperança de què si, però cada dia que passa en tinc de noves esperances, era com un germà per mi… bé et baix deixen perquè no tinc temps... Ah, i gràcies, esperaré la teva resposta amb il·lusió. PD: ep! Que allò més important que m'ha passat en aquest temps no t'ho he explicat! Vaig conèixer a una noia, ja te la presentaré, també li agraden ''Led Zeppelin''. Gràcies paiu, adéu.
den ''Led Zeppelin''. Gràcies paiu, adéu.)
Activitat sobre Solitud de l'autora Víctor Català, pels Vermells + (El Pastor. La Mila. Conflictes. L'Ànima. Llegendes. En Maties. Solitud, Victor Català. PRÒXIMAMENT.)
Activitat sobre L'ajudant del metge de l'autora Mercè Font, pels Juan-Marc + (El booktrailer consisteix en un seguit d'i …
El booktrailer consisteix en un seguit d'imatges les quals representen els temes principals de la història narrada. Les imatges que hem escollit han sigut la de unes ombres de persones, les quals representen una mica l’evolució de la novel·la ja que, sobretot al principi, s’incorporen i moren uns quants personatges. En segon lloc hem escollit unes imatges d’un nen estudiant amb un adult al costat, les quals representen el moment de la novel·la en la que en Rafel comença a estudiar amb el doctor Duran, i aquest moment de la novel·la l’hem interpretat com un moment de autosuperació. En tercer lloc hem escollit tres imatges d’un escultor, les quals estan dividides pel booktrailer. Amb aquestes imatges volem representar com una persona pot influir en la vida d’un altre, i, per aquest motiu, la metàfora d’un escultor modelant i esculpint la pedra ens semblava bastant visual. En quart lloc hem escollit imatges de un nen sol per representar la solitud en la que es troba en Rafel tot i que té gent que l’envolta. En últim lloc però no menys important tenim un segment de la pel·lícula En busca de la felicidad. En aquest segment podem veure com Will Smith li diu al seu fill que no permeti que ningú li digui que no pot fer quelcom. Amb aquest segment volem emfatitzar encara més la superació personal que en Rafel duu a terme al llarg de tota la novel·la.
duu a terme al llarg de tota la novel·la.)
Activitat 4 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Sdafsdaf + (El cafè, 12 de març del 2013 Estimada Cate …
El cafè, 12 de març del 2013 Estimada Caterina, Ja he arribat a Amèrica, m’he allotjat a casa d’un amic. Has rebut la meva carta que et vaig enviar des de Portugal? Perquè no he rebut la teva resposta. Com va la feina al cafè? Suposo que estàs molt ocupada perquè ara només hi ets tu. Com es troba el teu pare? I la teva germana? Encara hi van els amics pescadors al cafè? Digues-los que els he trobat a faltar......sobretot a tu estimada Caterina. Espera’m un any que vindré a buscar-te, potser que vinguis amb mi a viure a Amèrica o que ens quedem al cafè. Com tu vulguis. Espero rebre aviat la teva resposta. Una gran petó, Claudi
t la teva resposta. Una gran petó, Claudi)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm + (El cap de setmana d'abans que passes el su …
El cap de setmana d'abans que passes el succès de la festa com la Lluciana va probar aquella droga. La Lluciana es va trobar a la cafeteria de l'institut a l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la classe de l'Eloi La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per ell i que a pesar de que la noia si volia algo amb ell, ell la va deixar molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquest cap de setmana perquè tenia que estudiar, ella va arofitar i va sortiramb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir probar la pastilla una mica per despitcap a l'Eloi, ella no va calcular tot el que va passar despres, però un cop passat i vist toot el que ha fet l'Eloi per ella li ha quedat més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana s'arrepenteix molt de toto el que ha passat i està ben segura que no ho tornara a fer, tan no confiar de l'Eloi com no torna a probar les drogues.
l'Eloi com no torna a probar les drogues.)
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm + (El cap de setmana d'abans que passés el su …
El cap de setmana d'abans que passés el succés de la festa on la Lluciana va probar aquella droga, la Lluciana va veure, a la cafeteria de l'institut, l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la seva classe. La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per a ell i que, tot i que la noia sí volia alguna relació amb ell, ell li havia deixat molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquell cap de setmana perquè havia d'estudiar, ella va sortir amb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir provar la pastilla, una mica per despit cap a l'Eloi, però no podia sospitar tot el que va passar després. Però un cop passat i vist tot el que havia fet l'Eloi per ella, li ha va quedar més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana es penedeix molt de tot el que ha passat i està ben segura que no ho tornarà a fer, tant de no confiar en l'Eloi com de tornar a provar les drogues.
l'Eloi com de tornar a provar les drogues.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Ardepal + (El dia de Sant Josep era el dia de la súpe …
El dia de Sant Josep era el dia de la súper-híper-mega-mascletà, amb nou-cents quilos de pólvora que prometien rebentar els timpans dels assistents. A les 12 del migdia, a la plaça de l'ajuntament no hi cabia ni una agulla. La gent esperava amb ànsia, també volien que començara ràpid perquè el temps no acompanyava amb la festa del 19 de març. No hi estaven segurs els pirotècnics de posar en marxa l'orgia decibèl·lica,perquè hi havia hagut un avís d’un atemptat terrorista per a aquest día, però la policia ho tenia tot control·lat. No hi havia cap indici que alguna cosa roïna hi ocorregués en aquesta gran celebració. Tot i seguit, es donà inici a la gran mascletà amb les paraules dites per les falleres majors de València: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!”. Tot anava correctament, tal i com s’havia planejat, però de sobte, en mig de l’espectacle hi va haver una gran estampida de gent. Ningú sabia què estava ocorrent, però quan tot es va calmar la policia va emetre un missatge en el qual deia que un islamista radical de l'ISIS havia atemptat dins del balcó de l’ajuntament, on estaven la presidenta del govern, les falleres majors i alguns famosos i periodistes. Malauradament van perdre la vida dos reporters, una fallera de la cort i tres seguretats que es van llançar cap a la presidenta del govern en un intent de salvar-li la vida, tot i que aquesta va eixir amb vida però es va quedar amb tot el cos ple de sang. Tots aquests van perdre la vida a banda del ja mencionat terrorista islàmic, del qual no sabien com, però hi havia accedit al balcó de l’ajuntament mitjançant una invitació robada a un reporter.
ançant una invitació robada a un reporter.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Elsocis + (El dia de Sant Josep era el dia de la súpe …
El dia de Sant Josep era el dia de la súper-híper-mega-mascletà, amb nou-cents quilos de pólvora que prometien rebentar els timpans dels assistents. A les 12 del migdia, a la plaça de l'ajuntament no hi cabia ni una agulla. La gent esperava amb ànsia, també volien que començara ràpid perquè el temps no acompanyava amb la festa del 19 de març. No hi estaven segurs els pirotècnics de posar en marxa l'orgia decibèlica, però finalment, van arriscar-se perquè era l'últim dia. Paral•lelament a les paraules de: 'Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà' el cel es va obrir, els núvols van desapareixer i els sustituia un Sol radiant que pujà les temperatures en un tres i no res. Amb tota la gent que ocupava el balcó i els 37°, una de les falleres de la Cort d'Honor, va començar a sentir-se nerviosa perquè espentaven, cridaven i ella ocupava un espai reduït. Aleshores, li va donar un atac d'ansietat i amb el soroll ningú es vaa donar que aquesta es trobava realment mal.. En el moment del terratrèmol van pujar encara més les temperatures, la fallera no va soportar-ho mes i va caure al terra, morta per un colp de calor. L'alcaldessa i els seus assesors van ocultar-ho..
dessa i els seus assesors van ocultar-ho..)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Canés 12 + (El diari de l'àvia: 05/04/1992 Avui he …
El diari de l'àvia: 05/04/1992 Avui he marxat de Sarajevo amb la Mirsada, l'Èldar i l'Asmir. Hem agafat un autobús per anar a l'aeroport i hem deixat en Muris a Sarajevo perquè no deixen sortir els homes del país. 06/04/1992 Ja hem arribat a Sèrbia i per refugiar-nos anem a casa de la Melita i el seu marit en Miroslav, que són periodistes tots dos. A la casa no només hi som nosaltres, hi ha més refugiats. 07/04/1992 Tothom ens mira pel carrer perquè som musulmans i els nostres noms també. Per això hem hagut de canviar de noms als nens. A partir d'ara l'Asmir es dirà Astzo (com un antic rei) i l'Èldar, Edi (diminutiu d'Edward).
rei) i l'Èldar, Edi (diminutiu d'Edward).)
Activitat 4 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm + (El dibuix de les escenes està ben estructu …
El dibuix de les escenes està ben estructurat i es nota que ha estat molt treballat. A més, també hi ha molta imaginació per representar com es coneixe i com avança la seva relació... És interessant veure com s'imagina els personatges, perquè potser jo el veig d'una altra manera, per exemple, jo a l'Eloi el veia amb una cara més infantil, perquè me l'havía imaginat d'una altra manera. Tot i així, està molt bé com ella s'ha imaginat els seus personatges. En les escenas veiem com passa els temps i com passa la seva relació, el colors estan molt bén utilitzats i gràcies a això dona vida a l'escena En conclusió, m'ha agradat molt el seu treball!!!
lusió, m'ha agradat molt el seu treball!!!)
Activitat sobre Wonder de l, pels Higaldos + (El llibre ''Wonder'', ens parla sobre un n …
El llibre ''Wonder'', ens parla sobre un nen que es diu August. I aquest nen té una deformitat a la cara. El llibre ens ensenya que perquè algú tingui una deformitat a la cara, no és diferent a tots els altres nens i t'ho pots passar tant bé o encara millor que amb nens sense cap deformitat.
millor que amb nens sense cap deformitat.)
Activitat 3 sobre Wonder de l, pels Higaldos + (El llibre Wonder, ens parla sobre un nen q …
El llibre Wonder, ens parla sobre un nen que es diu August. I aquest nen té una deformitat a la cara. El llibre ens ensenya que perquè algú tingui una deformitat a la cara, no és diferent a tots els altres nens i t'ho pots passar tant bé o encara millor que amb nens sense cap deformitat.
millor que amb nens sense cap deformitat.)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Kiojav + (El llibre ens mostra la diferència entre l …
El llibre ens mostra la diferència entre la societat antiga, i la societat en la qual vivim actualment, és a dir, mostra que en aquells temps es preocupaven bàsicament de coses nessesàries i totalment importants, i a la societat actual ens preocupem per coses, que si les compare amb les del llibre són tonteries. També et mostra la importància de tindre una bona relació amb la teua família, en el llibre t'ho demostra amb la protagonista, per a ella, la relació amb sa mare és molt important. El llibre ens demostra també l'importància de ser una bona persona, com per exemple la mare, que dóna una llar a unes quantes persones jueves en plena època d'holocaust, posant en perill la seva vida en realitzar un acte il·legal per al pensament nazi.
ar un acte il·legal per al pensament nazi.)
Activitat sobre Plans de futur de l'autor Màrius Serra, pels Mia Mili + (El llibre que hem llegit com a part de l’a …
El llibre que hem llegit com a part de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana aquest 2n trimestre ha estat Plans de Futur, de Màrius Serra. Va ser publicat l’any 2013 per Edicions Proa, després de guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l’any anterior. Aquesta novel·la recrea el peculiar entorn familiar de Ferran Sunyer. Ferran Sunyer va ser un matemàtic paraplègic que va viure a Catalunya entre el 1912 i el 1967. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles i de la comunitat matemàtica internacional. Un dels objectius del llibre és ressaltar la figura d’aquest català que no ha passat a la història i ha quedat oblidat. Tot i això, el llibre no se centra en la biografia de l’especial matemàtic sinó en el curiós entorn familiar d’aquest. Des d’una edat primerenca, viu només amb la seva mare i els seus cosins. El seu pare i la seva tieta moren a temprana edat. A més, el seu tiet, pare dels seus cosins, marxa inexplicablement de casa. La configuració inestable de la família gira sempre al voltant del Ferri, que és com anomenen els membres de la família al Ferran Sunyer. El seu cosí, Ferran Carbona, és qui l’introdueix en el món de les matemàtiques, ja que ell té una formació en enginyeria. A causa de motius polítics s’uneix a la CNT-FAI, una organització anarquista i s’acaba exiliant a París. A mida que els membres de la família van disminuint en nombre, les relacions es van fent més intenses. Sempre, però, orbiten al voltant del Ferri. Així doncs, són les tres dones restants a la família, les que tiren endavant en Ferran. Àngels, la seva mare (a la novel·la se li dóna el nom de Teresa); i Àngels i Maria Balaguer, les seves cosines. Aquestes dones accedeixen a passar a un segon pla per tal que en Ferran pugui fer un carrera en el món de les matemàtiques. Aquesta entrega absoluta és un dels pilars principals de la novel·la. L’amor que les tres dones tenen pel Ferran supera tota lògica. I és que, sense aquesta abnegació per part de les dones de la família, hagués esta impossible per a en Ferran triomfar en el món de les matemàtiques. Així doncs, per tal d’aconseguir el reconeixement, tres persones renuncien a les seves il·lusions. Aquesta actitud suposa una confiança absoluta en l’altre, ja que cap de les tres dones arriba a entendre mai l’activitat científica del matemàtic. El segon pilar de la novel·la és el sentiment de pèruda i totes les reflexions que se’n deriven des dels diversos punts de vista dels protagonistes de la novel·la. Hi ha diverses morts de progenitors de els dues famílies abans d’hora, de forma, que la família queda una mica “coixa”. A més, el pare dels cosins del matemàtic, desapareix. Aquest últim personatge esmentat, resulta ser, tot i no aparèixer en cap moment de la novel·la, un dels personatges més rellevants. Primer de tot, una de les seves filles té una obsessió amb que és present en la seva vida. Al avançar la novel·la descobrim que, en realitat, el pare ha estat visitant les filles a les nits. És a dir, no són imaginacions de la noia, que es passa la vida pensant que està boja. A més, el pare dels tres Carbona acaba sent també el pare del Ferran matemàtic. La novel·la acaba amb el descobriment del pare mort en unes golfes. Les últimes frases de la Maria són: “Ets l’home que ha omplert la meva vida d’absència. Ni m’espantes ni em commous. Covard!”. Aquesta proclamació demostra fins a quin punt aquesta falta omple la vida d’aquesta família. En el llibre també és tracta d’aquesta falta i pèrdua en molts altre sentits. Es reflexa de forma profunda la falta de suport de la Teresa per a lidiar amb la situació del seu fill, així com la falta d’empenta de les cosines per a fer la seva vida. Finalment, es parla de la falta de suport que rep la família. Al llarg de tota la vida del Ferran Sunyer, mai rep el suport necessari per a desenvolupar la seva activitat en les altes esferes, sinó que, és més aviat ell que ha de buscar-se el vida. Tot i això, mai no els falta forces als membres de la família per tirar endavant. I és potser això el més important de la novel·la, la capacitat de lluita envers les dificultats. La novel·la tracta amb molt tacte un tema que toca molt de prop l’autor: la discapacitat. Màrius Serra va tenir un fill discapacitat, de forma que té integrada i acceptada aquesta condició vital. Podem veure com, des de fora, la discapacitat del Ferran es tracta molt cruelment, fins al punt de negar-li suports econòmics i reconeixements per ser un impedit. Per altra banda, des de la família es mira al Ferran amb admiració. Així, la novel·la compara dos punts molt diferents d’aproximació a la discapacitat. Com que narra la vida sencera de Ferran Sunyer, el llibre té molt rerefons social i històric. Situem a la família en un context burgès, tot i que molt decadentista, ja que en alguns moments arriben a tenir problemes econòmics. Situem també la narració durant la primera meitat del s XX, per tant la guerra i post guerra tenen un gran impacte en la vida dels personatges. El Ferran Carbona fill s’uneix amb els anarquistes, la família ha de canviar de vivenda... Però sobretot, l’impacte recau en la postguerra: els temps de recessió, la negació de la parla catalana, les complicacions d’accées als nivells universitaris causats per la precària situació del país... A més permet veure com la vida té etapes que es van repetint, i tenim la sensació de reviure escenes llegides anteriorment; ens adonem que és un procés cíclic. Finalment, la novel·la també té algunes bromes i jocs de paraules amagats entre línies. Els capítols no tenen una numeració ordinària, sinó que van numerats amb números primers (1, 3, 5, 7, 11...). Un altre exemple és que el llibre comença dient Si les parets parlessin, i ja que el pare visita les filles de nit, es parla d’ell com a pare paret. En conclusió, aquesta és una història d’esperança i superació. Ens dóna un testimoni de que, per molt complicada que pugui ser la vida, sempre hi ha un motiu per a tirar endavant. És un llibre que, tot i reflectir una situació molt dura, transmet una força i il·lusió immenses.
a, transmet una força i il·lusió immenses.)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Los squads + (El missatge principal del llibre tracta de no jutjar a les persones, perquè potser són millors persones. Destaquem els sentiments, l'amistat i sobretot la família. Ho farem amb obre de teatre.)
Activitat 3 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name + (El nostra grup farem unes cuantes escena …
El nostra grup farem unes cuantes escena en la qual el Jonathan Harker arriba al castell del conde Dràcula llavors comenza a veure que hi pasan coses estranyes com per exemple que no hi havia miralls , que dormia dins d’una caixa en un estat de mor, que la Luci te uns símptomes: pàl·lides extrema, debilitat y dos orificis en el seu coll, produïdes per una suposa malaltia , però lo que en realitat li passava a la jove, es que es transforma en vampiressa . D’això tractarà el nostra Booktràiler.
a . D’això tractarà el nostra Booktràiler.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixeres d'en Jordi + (El nostre Glogster explica d'una manera vi …
El nostre Glogster explica d'una manera visual la vida de la Lluciana (el nostre personatge triat en l'activitat anterior) abans i després del coma, la relació que tenia amb els seus familiars i amb els amics. El nostre Glogster està dividit en quatre parts diferents. La primera part ens explica qui és la Lluciana. El que hem escrit textualment és: "La Lluciana Salas és una jove estudiant de 17 anys. La Lluciana, com ens explica el llibre, queda en coma després de prendre una pastilla d'eva. És una bona estudiant i molt bona jugadora d'escacs. Manté una relació sentimental amb l'Eloi." La segona part ens explica que és una pastilla d'eva, els efectes que té en el nostre cos i com afecta la Lluciana: L'eva és una droga de disseny de la família de l'èxtasi que es pren per via oral. Aquesta pastilla té un efecte estimulant i vigoritzant. Com bé explica el metge del llibre, no se sap com afecta l'eva a la Lluciana, ja que no se sap quina composició té la pastilla. La tercera part, ja ens parla de la relació que tenia la Lluciana amb els seus familiars, és a dir, amb els seus pares (Sr. i Sra. Salas i la Norma, la seva germana). El que hem escrit literalment és: "Quan parlem d'ells, no podem saber ben bé quina relació tenen, però mitjançant la seva reacció podem saber que els pares pensaven que la Lluciana era la millor filla que podien trobar, ja que és bona estudiant i molt responsable. Pel que fa a la germana, podem saber que tenien una bona relació, ja que quan parla amb en Marià Zapata (el periodista) li explica com de preocupada està i el que més desitja és que es recuperi." Finalment, a la quarta part, trobem la relació que tenia amb els seus amics. Aquesta part està dividida en 3 apartats diferents. El primer apartat ens parla de l'Eloi: "L'Eloi és un noi de 19 anys que manté una relació sentimental amb la Lluciana. És un noi responsable i molt estudiós. De tots els amics, és l'únic que el dia de l'accident no surt de festa perquè tenia exàmens." El segon apartat ens parla de la Loreto: "La Loreto és la millor amiga de la Lluciana. Ella és una noia bulímica que lluita per sortir d'aquesta malaltia. Al final del llibre podem veure com la Loreto aconsegueix fer un pas endavant i començar a lluitar realment per la seva vida. I el tercer apartat ens parla d'en Santi, la Cinta i en Maxim: La Cinta i la Lluciana es van conèixer a la cua d'un concert a l'hora de comprar les entrades. La Cinta i en Santi són parella, i en Santi i en Maxim són millors amics. Ells són els que la inciten a pendre la pastilla mentre que la Cinta és la que, durant la persecució, aconsegueix una de les pastilles d'eva del traficant."
una de les pastilles d'eva del traficant.")
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Xavacans + (El nostre anunci està basat en l'anunci d' …
El nostre anunci està basat en l'anunci d'Estrella Damm dels Amics de les Arts, "Què tenim?". El personatge que nosaltres hem escollit és l'Arnau, de "Jo el desconegut". En aquest anunci expliquem a grans trets la vida de l'Arnau, la relació que té amb la gent que l'envolta, la seva manera de veure la vida i els seus problemes del dia a dia. QUÈ DIEM EN EL NOSTRE ANUNCI? Què tenies? Que què tenia??? Tenia el cap ple de pardals, tenia uns amics massa superficials. Tenia una rutina que no s'acabava mai, tenia com a millor amiga una cervesa, tenia un amor platònic i no m'atrevia a declarar-m'hi. Tenia uns pares amb qui no m'entenia i tenia una persona dins meu que desconeixia. Tenia poques ganes de viure la vida, tenia escasses il·lusions, tenia una moto més lenta que l'anar a peu i tenia una vida sense motivacions. I ara... Què tens? Que què tinc??? Tinc una vida plena d'emocions, tinc un amic a qui recordar. Tinc una nòvia que no em mereixo i he après el que és ajudar. També tinc avis a qui cuidar i una família amb qui puc confiar. Tinc la sort de gaudir de felicitat... I fins i tot he acollit un gat! Tinc un munt de vivències per explicar. Coses meves, coses bones, que ara tinc. Per descobrir-te a tu mateix... JO EL DESCONEGUT!!! Esperem que us hagi agradat i prepareu-vos pel segon treball que estem preparant!! ;)
pel segon treball que estem preparant!! ;))
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 2 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 3 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 4 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 5 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 6 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 7 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 8 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 9 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 10 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 11 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 12 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 13 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 14 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 15 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 16 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 17 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 18 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 19 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 20 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 21 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 22 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 23 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 24 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 25 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat 26 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
em afegit música mentre la persona camina.)
Activitat sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons + (El nostre booktràiler és una mena de resum …
El nostre booktràiler és una mena de resum del llibre, tot i que ens hem vist obligats a fer-lo més curt del que voldríem. Està dividit en tres parts, les mateixes que el llibre: Orió, les Plèiades i Plutó, hi presentem diverses situacions en les quals es pot veure el context del llibre i la societat del moment (1799). També hi ha les escenes clau i fem ús d'una música que dóna la sensació de tensió i perill.
a que dóna la sensació de tensió i perill.)
Activitat sobre Dos amics de vint anys de l, pels Andrés Montero i Albert Hernández + (El nostre llibre, Dos amics de vint anys, …
El nostre llibre, Dos amics de vint anys, és una novel·la molt entretinguda que explica escenes de la vida entre dos autors molt importants de la literatura catalana, i de com aquests recorden les vivències passades quan s'estan enfrontant a la mort d'un d'ells. És una novel·la molt recomanable si t'agraden les obres que relatin històries, sovint amb un punt d'humor. Cal remarcar també que NO són els fets que realment van passar, simplement és una obra de Sebastià Alzamora relatant una història i agafant com a personatges dos personatges històrics.
m a personatges dos personatges històrics.)
Activitat sobre Enxarxats de l, pels Albana + (El nostre treball consisteix a fer un book …
El nostre treball consisteix a fer un booktrailer sobre el llibre escollit, en el nostre cas, sobre la novel·la Enxarxats. Sinopsi: Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d’aprofitar-se’n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d’aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d’influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la
s, ara li sembla que intenten manipular-la)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Petazetes + (El pare és meticulós, dur i estricte, ment …
El pare és meticulós, dur i estricte, mentre que la mare és imaginativa, afectuosa i amable. El seu pare és ucraïnès i la seva mare és polonesa, però van marxar a viure a Alemanya, El seu pare treballa en un taller de màquines i això li va com l’anell al dit perquè requereix precisió i meticulositat, unes habilitats que domina perfectament. La seva mare treballa de cuinera per a una família alemanya rica i ens encanta que sovint porti les sobres del menjar a casa.
sovint porti les sobres del menjar a casa.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Novalians + (El primer de tot el vostre nom? Em dic Naf …
El primer de tot el vostre nom? Em dic Naftia d’Hongria. Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? Creia que era lo correcte. Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? No, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? Sí. Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços sabrias que pasaria? No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat.
la decisió de Deu tot això que ma passat.)
Activitat 6 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead + (El primer que vam fer va ser comprar la no …
El primer que vam fer va ser comprar la novel·la i llegir-nos-la. No va ser un treball gaire difícil, ja que el llibre és molt entretingut i és llegeix fàcilment. Un cop ens vam llegir el llibre, vam començar a pensar com podíem organitzar el booktràiler. Teníem una cosa molt clara; el volíem gravar tot nosaltres, sense agafar cap imatge d’internet. Ja que el protagonista de la novel·la encaixava a la perfecció amb les característiques del germà d’una de nosaltres. Vam pensar, que degut a la manera en què esta explicada la història (de manera continuada i per un sol protagonista) quedaria millor si el gravàvem tot, ja que li donaria un punt de vista més versemblant. Vam decidir gravar-lo a Premia de Dalt, ja que la història se situa a Ullastrell, un poblet proper a Terrassa. Premia de Dalt li dona al nostre booktrailer aquesta sensació de poble petit que tant buscàvem. Com ja hem dit anteriorment “La vida sense la Sara Amat” està narrat per un únic personatge, en Pep. Per aquest motiu el nostre vídeo és molt parlat, perquè com tant bé aconsegueix el llibre, volíem que fos el Pep el que ens explica la seva història i la de la Sara. Des de les seves paraules, les seves cites i les seves emocions. Per aquest motiu, hem escollit les cites del llibre que ens han semblat més representatives, les que creiem que explicaven millor l’escènica de la novel·la i ajudaven als espectadors a conèixer millor a aquest personatge que tant arribes a estimar. Perquè quedés més autèntic, només una de les dues fa de veu en off. Una única veu per un sol personatge. La música de fons és tranquil·la, amb molta melodia, per donar encara més sentiment a les paraules. Finalment, en un moment del vídeo, apareixen unes cites del llibre escrites, ja que era obligatori que apareguessin frases dins del booktràiler. Des del nostre punt de vista no queda gairebé, però era una de les pautes per fer un bon treball. Les frases escrites són cites que la Sara diu a en Pep durant la seva estada a Cal Sabater.
n Pep durant la seva estada a Cal Sabater.)
Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo + (El protagonista d'aquesta novel·la arriba …
El protagonista d'aquesta novel·la arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels pròxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després d'haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, l'atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia d'anar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris perquè en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre que atreia als dos homes i que està amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tambè de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir un sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu que no són tan dolents, però aquest no el creu i la seva relació es fa més tensa del que ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, planegen com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l'atac surt en benefici.
. La nit arriba i l'atac surt en benefici.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo + (El protagonista daquesta novela arriba a u …
El protagonista daquesta novela arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels próxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després de haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, li atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia danar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris per a que en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre qe atreia als 2 homes i que esta amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tb de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir 1 sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu q no són tan dolents, pero aqest no li creu i la seva relació es fa + tensa del q ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, estrategien com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres, la nit arriba i l'atac surt en benefici.
, la nit arriba i l'atac surt en benefici.)
Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Viag + (El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Ca …
El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Casa de Franciszka Adrian(off) Al principio, quin la Franciszka diu las meus pares que convidarà el comandant alemany a sopar , la mare es neguiteja i diu: Irene ( Preocupar ) ¿Però no és perillós, això? Irene(off) El pare tromba irònic que estiguen amagats just a sota d’on ella soparan Victor(off) El día del sopar, les olors són meravelloses i aixó fa que Ens sentim encara més afamats.La nit anterior , la meva mare em va dir que hauria de ser pacient perquè la Franciszka faria prou menjar perquè també en quedés per a nosaltres. En el nostrils espai , sota la taula, sentim els sorolls de l’àpat que se celebra a dalt. El meu pare fa que sí quan sent parlar el comandant: li reconeix la veu. Guille(off) És estrañy sentir cantar i riure els soldats perquè quan els vèiem sempre tenim un posat seiós i amenaçador. Molts dies després, d’una manera força inesperada, ens arriba la noticia del Damian. Sentim el pes del dolor al damunt i el pare sacseja el cap afligit. La mare m’abraça amb força con si, d’un moment a l’altre, ella també hagués de perdre el seu fill.
, ella també hagués de perdre el seu fill.)
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Arrosalforn + (El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixie …
El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixien del seu cau, ja pensaven en la seua pròxima víctima. Tenien set de sang. Capitanejats per Gortxa, el més antic dels vampirs i que s’havia convertit en el seu cap, es dirigien cap a Domeus, Hongria. No buscaven a qualsevol, eren massa delicats; xiques joves, sobretots verges, eren el seu objectiu més apreciat. Per fi arribaren, es van sorprendre, no hi havia ningú al poble, estava desert. On estarien els habitants?, es van preguntar. De sobte van veure llums, en un edifici un tant estrany, a l’acostar-se la pregunta va ser resposta, tots estaven en l’església. No era la primera vegada que un grup de vurdalaks buscava les seues preses en aquest poble. La família de Gortxa no va tardar a rodejar l’església, ja que no podien entrar, això suposava cremar-se vius, i per tant la seua fi. Dins l’església tothom estava alterat. Els xiquets atemorits reflectien la por dels adults, les dones ploraven i els homes intentaven demostrar la seua vàlua, cosa que al seu interior no hi tenia res a veure. El sacerdot intentava calmar els sentiments comuns, la por. Ho feia suplicant al seu únic Déu, perquè tots pogueren almenys gaudir del seu diví paradís, el jardí del qual la Bíblia parlava. Els vampirs des de fora demanaven, cada volta més nerviosos, l’ofrena de part del poble d’una víctima de sang innocent, que els satisfaria almenys per una nit. Els habitants estaven més i més nerviosos, no volien perdre un habitant del seu poblat, eren com una petita família. Per altra banda ningú no volia arriscar-se, llavors decidiren sacrificar la vida d’una orfe, muda des de la seua existència, perquè no suposara una gran pèrdua. La xiqueta, enganyada per tots, pensava que es dirigia a l’encontre de la seua mare, a qui mai havia conegut. Quan els vurdalaks la van veure aparèixer fora de l’església la set va mostrar-se en tota la seua esplendor, la xica es va desmaiar i finalment van deixar de sonar les seues pulsacions, ja que aquesta xiqueta patia una forta malaltia. Aquest cadàver va deixar de tindre importància per a la família de Gortxa. Gortxa va espentar el cos inert de la pobre muda contra la porta de l’església, i la va trencar. El poblat va emmudir, no sabien què fer. Els vurdalaks eren cada volta més a prop, volien una altra víctima. Aviat algunes de les persones del poblat van decidir fer una estratagema, posaren aigua beneita en el coll d’un xiquet i li van dir que no li passaria res, ja que estava protegit per Déu. Els vampirs van veure eixir el xiquet de l‘església, i quan anaven a abalançar-se a ell, Gortxa va advertir que s’aturaren, alguna cosa passava, no era normal que els ho deixaren tan fàcil. El seu nét, com que era el més jove de tot el grup, no va poder resistir la seua set i no va tindre la capacitat d’endurar la temptació. Al lliscar les seues puntegudes dents pel coll del xiquet va morir al moment per causa de l’aigua beneita. El xiquet, que pareixia lliure i viu, també va morir, la sang li corria per tot el coll i prompte va fer un toll de sang al voltant del cos que no es feia indiferent a ningú. Els vampirs van embogir, no podien permetre que morira un dels seus. El poblat veia com els vampirs intentaven trencar les vidrieres del temple sagrat, però no podien, la força de Déu no ho va voler. El sacerdot parlà en Gortxa, volia saber què buscaven. Gortxa va respondre que ara volien encara més, ja que la pèrdua del seu nét, el va ficar furiós. El tracte seria el següent: lliurar les deu joves més belles i també verges que posseïen. Gortxa ho tenia ben planejat, perquè el poblat només posseïa nou joves. El sacerdot, confús, sense saber com actuar bé respecte a la situació i el mal humor que en aquell moment recorria per Gortxa, li va oferir les nou i un xiquet. A Gortxa li va parèixer bé, però el poblat es negava a oferir les seues úniques 9 joves, ja que es quedarien sense descendència. El sacerdot els va convèncer que això seria el millor per al poble, perquè així se salvaria la resta i finalment els habitants van cedir. Però les joves es negaven. Els vampirs s’impacientaven, tenien molta set. El sol cada volta hi era més prop. Van tornar al seu cau. La desgràcia es va apoderar d’un comerciant, que va passar prop de l’església. Els vurdalaks es van abalançar sobre ell i el cos va caure inert en pocs minuts, la sang s’apoderava d’ells i rejovenia cada volta més els vampirs de la família de Gortxa. Van tornar al seu cau. Gortxa va preparar una venjança amb els seus dos fills mentre els habitants del poble ja tornaven a les seues cases, estimant que l'amenaça dels vurdalaks havia passat. Llavors Gortxa i els seus fills van aprofitar-s'hi per a llevar la vida i la sang a tots els primogènits del poblat. 
> )
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes + (El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aq …
El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aquella maleïda andròmina. Era antiga i al sonar feia un soroll similar al d’un gat vell i malalt. Es va apropar el telèfon a l’orella, com sempre hi havia interferències. -Hola? - va dir la Lluciana amb desgana. -Hola preciosa - la seva veu era melodiosa, com de costum, era l’Eloi. -Què tal? Com portes estudiar per l’examen? -Fatal, hi ha massa temari, se m’està començant a acabar el cafè... - L’Eloi seguia amb la seva llista de desgràcies mentre que la Lluciana deixava escapar el riure per sota el nas. -Tranquil, mai suspens els exàmens, tot i que pel que he escoltat aquest és extremadament complicat. -Per sort encara tinc tres dies per estudiar però és difícil si el Santi i el Màxim no paren de distreure’m dient-me que si vull anar a casa seva a jugar a la play o sortir de festa. Són uns pesats. -Això mateix m’ha dit a mi la Cinta, però no tinc gaires ganes sabent que tu estaràs pencant per culpa d’uns maleïts professors. -Tranquil·la ves i passa-t’ho bé, jo estaré estudiant a casa. La porta de casa va sonar, la Lluciana es va acomiadar de l’Eloi i va sortir corrents a obrir la porta. <<És la Norma, com no… Una altra vegada s'ha deixat les claus. Com pot ser tan despistada?>> Va entrar per la porta, i sense saludar ni tan sols amb la mirada, la Norma es va dirigir amb desgana cap a la seva habitació. Però mentre caminava pel passadís els seus ulls es van dirigir al telèfon, encara despenjat de la trucada anterior. -Hola, que hi ha algú? - Va preguntar esperant escoltar una operadora de Telefònica o Movistar. Com les odiava, sempre eren unes pesades i trucaven a les pitjors hores. -Sí? Lluciana, no havies marxat ja? - Era l’Eloi, la Norma no va poder aguantar-se el somriure i se li van envermellir les galtes. -No...Vull dir si, he anat a obrir la porta.- No tenia ni idea del que estava fent només es deixava guiar per el seu cor, i aquest li deia que havia d’aconseguir a l’Eloi sigués com sigués. Li agradava aquell noi, els seus ulls blaus, la seva melena castanya i la seva actitud burleta com si no l’importés el que la resta pensaven d’ell. Feia temps que li agradava però no s’havia atrevit a dir-li a ningú, ni tan sols a les seves millors amigues, ja que era el xicot de sa germana. La seva germana; més guapa, més llesta i més gran que ella. -Al final sortiràs de festa aquesta nit? - Va preguntar l’Eloi -Tu hi aniràs? -No, ja t'he dit que estic estudiant no m’ho recordis més si us plau - Estava irritat, era normal, ella tampoc aguantava estudiar. -Doncs ja sortiré jo a lligar amb un altre. - La Norma no es podia creure el que acabava de dir, el cor li anava a cent. -Què dius tu ara? - L’Eloi començava a enfadar-se. -Doncs el que escoltes, que ja em buscaré un altre noi, ja que el meu és tan avorrit.- La situació empitjorava i la Norma no sabia com parar. -Vés-te’n a la merda. -No, vés-te’n tu a la merda…- L'Eloi va penjar. La Norma va percebre un moviment i, en aixecar la vista, se li va tallar la respiració. La Lluciana estava al seu costat i havia agafat el telèfon. El va tornar a deixar sobre la taula. La seva respiració era accelerada, era obvi que havia vingut corrents per veure què passava, els seus ulls estaven carregats de fúria quan va començar a escridassar-la. -Es pot saber què feies nena?! -Jo… Jo res... - La Norma estava començant a adonar-se del que havia fet. Havia intentat boicotejar la relació entre la Lluciana i l’Eloi. -Et creus que sóc idiota, o que vaig néixer ahir? Estaves parlant amb l’Eloi. -No..., jo no… - La Norma mentia molt malament i estava segura de que la Lluciana no se la creuria mai. -Què li estaves dient? - El to de veu de la Lluciana pujava per moments. La Norma no va poder resistir més i li va dir la veritat. Cada segon que passava l’aire es feia més dens en aquella habitació, a la Lluciana se li anava enfosquint la mirada, no estava enfadada sinó decebuda amb l’actitud de sa germana. Feia temps que sospitava que li agradava l’Eloi, un noi gran i guapo..., i ella era una adolescent plena d’hormones, s’ho podria pensar, però va preferir creure que ja se li passaria. La Norma sabia que en aquell mateix moment podria estar perdent l’amistat amb la seva única germana, aquella felicitat que havien fet els anys i les nombroses baralles pel comandament de la televisió o per qui utilitzava primer el bany... El telèfon va tornar a sonar. La Lluciana el va agafar i amb un petit fil de veu va començar a parlar. -Sí? digui? -Hola, sóc la Cinta, et passa alguna cosa? Et noto cansada. -No res tranquil·la. -Llavors no m’he de preocupar del que m’ha dit el Santi que li ha dit l’Eloi? - Era una noia massa sarcàstica però veritablement necessitava aquella trucada. -Què t’ha dit exactament? - La seva preocupació augmentava per moments i li començava a fer mal la panxa. -Doncs que us heu barallat, i que li has dit que et buscaries un altre xicot. -Jo no li he dit res, li ha dit la Norma. -No fotis tia! Has de trucar-lo ja, crec que deia que ell sí que es buscaria una altra parella. Tranquil·la ara el trucaré, mira que es burro... com no pot diferenciar entre la meva veu i la de ma germana? -D’acord, doncs perfecte tia, aquesta nit al final véns? -No crec, no estic d’humor. Però si canvio d’opinió ja t'avisaré. Va penjar el telèfon, acte seguit, va fer fora a la Norma del rebedor i va intentar trucar a l’Eloi, però el telèfon només comunicava. Després d’intentar-ho unes tres vegades i deixar-li missatges va decidir parlar amb la Norma. Però la porta de casa es va obrir i va aparèixer la mare amb tot de bosses de la compra. -Hola, la Norma acaba de fer que l’Eloi i jo trenquem. -Però què t’empatolles tu ara, sempre li fots les culpes a ta germana per tot, i és més, aquell noi no et convenia ja t'ho vaig ben dir. -Es pot saber de que parles! la Norma l’ha trucat fent-se passar per mi i li ha dit que em buscaria un altre xicot. - La cara impassible de la mare va canviar de la seva expressió de “ja t’ho havia dit” a “et caurà una esbroncada que ni les monges”. -Norma vine a la cuina!- Semblava el més enfadada possible. - La Norma, que estava atenta a tota la conversa va entrar. - Es pot saber que ha passat amb ta germana? -Jo no he fet res. - Tornava a mentir tot i que sabia que no li serviria de res. -No menteixis Norma! - La Lluciana es va enrabiar encara més i li va donar una bufetada. Durant uns instants es va sentir d’allò més bé, però al retirar-li la mà i veure la marca que li havia deixat a la cara se li va esquinçar el cor. Ella no era així, no era violenta, no… -Fora de la cuina les dos, cadascuna a la seva habitació! - La mare havia arribat al seu límit d’emprenyament, si s’atrevien a dir una paraula més possiblement es trauria una sabatilla. -T’odio - Va dir la Norma i tot seguit es va tancar a la seva habitació. La Lluciana, en comptes de fer cas a la seva mare, va obrir la porta del carrer i va marxar. No portava jaqueta, ni diners, ni tan sols el telèfon. Una llàgrima li va relliscar per les galtes i va caminar fins a casa de la Cinta per anar a una festa, la qual seria la seva última...
una festa, la qual seria la seva última...)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K. + (El text és una carta dirigida a la Llucian …
El text és una carta dirigida a la Lluciana i escrita pels seus amics, perquè la llegeixi tan aviat es recuperi. L'objectiu de la carta crec que és que la noia s’adoni de la greu situació en què ella es trobava i el suport que va rebre dels seus amics, cuidant-se els uns dels altres, i el seu xicot, l'Eloi. Quant al missatge, a la carta els amics volen animar la Lluciana i fan comentaris on sembla que li donin molt poca importància al que ha passat, com si no fos perillós tornar a repetir la situació. Això ho veiem en determinats fragments del text. Per exemple, en parlar d'anar a enxampar el noi que li va vendre la droga, l'autor del text treu importància a la urgència de trobar les pastilles per salvar-li la vida:“la setmana que ve anirem tots junts a buscar aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia”. Un altre exemple es veu al comparar l'habilitat de la Lluciana jugant als escacs amb controlar si guanya la vida o la mort: “Només has de pensar que això és una altra i simple partida d'escacs de les que sempre acabes guanyant tu”. La importància del desenllaç de la situació pels amics de la Lluciana sembla que es posi en dubte ja que a la carta diu: “ho estem portant bastant bé”, però després l’afecte que senten per la noia queda patent en dir-li en repetides ocasions que l’estimen i que esperen que es recuperi perquè la troben molt a faltar. Aquests exemples no es corresponen amb el missatge del llibre, on se li dona molta importància i un sentit de perill molt real al fet de prendre drogues, on es parla de forma molt preocupant sobre una situació difícil de controlar que afecta els joves.
difícil de controlar que afecta els joves.)
Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Murkypark + (Ell llibre és un relat sobre una civilitza …
Ell llibre és un relat sobre una civilització en una realitat distòpica i el protagonista ens escriu en curts capítols els costums del seu poblat. Hi ha unes desaparicions constants i en una desapareix la filla del protagonista Aquest fet portarà a una gran depressió a la família. A causa d'aquesta la dona es posa malalta i acaba morint.
ta la dona es posa malalta i acaba morint.)
Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Els Disbauxers + (Els Disbauxers em fet una mena de curt sob …
Els Disbauxers em fet una mena de curt sobre el què passa al final de la obra de Romeu i Julieta. Ho em fet d'una forma realista, inventant-nos els personatges i fent un vídeo que sembla que els protagonistes d'aquest fragment es moguin. Esperem que us agradi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.
adi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Personesquietes + (Els pares de Joan, que s’han separat recen …
Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones.
ls greuges ancestrals entre homes i dones.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels PotatoEnterprises + (Els refugiats són persones i s'han d'acceptar i ajudar.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer + (Em trobava a la meva habitació llegint una …
Em trobava a la meva habitació llegint una revista de ''top models'' a internet. Feia una setmana que era a Nova York amb la mama i en Diego. Ells mai hi eren, a casa, i jo no sabia pas què fer tota sola. Vaig sortir un parell de vegades a conéixer la ''City'', i tampoc n’hi havia per tant. Els edificis enormes donaven vèrtig només veure’ls; les botigues eren les mateixes que a Sitges però multiplicant les seves dimensions per cinc; la carretera s’atapeïa de taxis grocs i transports de tota mena; bufava una flaire contaminant a combustible i a humanitat; i l’immundicia es passejava pels carrers embossats de gent amb pressa. A més a més, tot era ple de publicitat de tots els tamanys i colors, i el mareig estava assegurat. Vaig trobar a faltar el viatge a Venècia, aquella ciutat tan tranquil·la, plena d’aventures, d’amor… El record d’en Robert em va fer sentir malenconia i em vaig obligar a oblidar-me’n. De cop, l’Skype em va notificar que la Irene estava connectada. ''Oh my god'', la Irene! Potser anava a parlar amb en Joan, el profe de Filosofia, que havia marxat per treure’s un doctorat a la Universitat de Seattle, ja que a Alemanya li sortia molt car. La veritat és que feien bona parella però, és clar, avui dia no és gaire normal -i tampoc no està ben vist- que una alumna surti amb el seu professor. No m’ho podia creure quan la Irene em va convidar a una videotrucada. Vaig acceptar-la. -Hola Andrea! -em va dir entusiasmada. -Hola Irene! -vaig respondre. -Com va tot per Nova York? -Doncs bastant avorrit, en realitat. No hi ha res interessant. -De debò? Quina decepció… Llavors no has trobat un xurri nou? Em vaig quedar flipant. Què era allò d’un xurri nou? Des de quan l’Irene s’interessava per la vida amorosa -o el que sorgeixi- de la gent? -Què va! -vaig contestar- Els americans van a la seva bola i es passen el dia menjant porqueries al McDonald’s. I tu què tal? Em moria de ganes per saber què feia connectada a l’Skype. -Molt bé! Estic segura que no t’imagines on sóc, tia! Tia? ''Hello''? On era la Irene empanadeta que li encantava anar a l’institut? -Emm… A Sitges? -Meeec! ''You’re wrong'' -haig d’admetre que la seva pronunciació era perfecta-. Estic a Nova York! Vaig quedar-me a quadres pixel·lats, en sentir allò. Què coi se li havia perdut a Nova York, a la Irene, que no faltava mai a classe, que s’estimava els llibres tant com en Jimmy els petas i la festa? Cal a dir que feia molt temps que no hi parlava i no sé que se’n feia de la seva vida. D’en Jimmy, vull dir. De totes maneres, ell és un xaval independent i sap cuidar-se sol, i ara mateix la qüestió de la Irene al continent americà és molt més transcendent. -A Nova York? Com és? -En Joan m’ha convidat uns dies a casa seva. Si em punxen no em treuen sang! -En Joan, de debò? No estava estudiant a Seattle? -Sí però té una setmana de vacances i m’ha regalat el vol per poder veure’ns. -Parleu sovint? -I tant! Per sort, el seu trasllat no ha provocat que perdessim el contacte, que era el que jo em temia. Per contra, parlem gairebé cada tarda per l’Skype. Ho sabia! Em va sobtar positivament aquesta nova actitud de la Irene. Semblava enamorada de caps a peus, disposada a viatjar tota sola per veure el seu amor platònic. Si era veritat allò que em contava, aleshores en Joan havia d’estar realment enamorat també. Quina història tan tendra i alhora tan utòpica! -Andrea, volia preguntar-te una cosa… -Digue’m. -Doncs… Volia dir-te… Tu… Tu no ets verge, oi? -No, no ho sóc. Així de clar li vaig deixar anar. Per què ho havia d’amargar? Al cap i a la fi, tothom es va assabentar de la meva aventura a l’hotel de Venècia… Ai, en Robert! Sobtadament, em va inquietar la pregunta de la Irene: és que volia fer un clau amb en Joan? -Per què ho preguntes? -Bé, és que en Joan i jo serem junts una setmana i no sé… Ell és molt més gran que jo i més expert en la matèria, saps el que et vull dir? -No t’amoïnis, Irene -vaig tractar de tranquilitzar-la, pobreta-. Si ha de passar, passarà. Però si no ho vols perquè encara no et veus amb cor, no et coibeixis. Digue-li, si es dóna el cas, i veuràs com et comprèn. Es va crear un silenci una mica incòmode. -Ara bé -vaig continuar-, si ho fas, vigila si no vols tenir un ''baby''… La Irene va somriure amb la meva ximpleria. Vaig alegrar-me de comprovar que se sentia més calmada. Vam estar parlant una estona més, sobre l’insti, Sitges i tota la colla en general, fins que la videotrucada es va tallar a causa de la mala connexió. Ara sí que es posava interessant l’estada a Nova York.
s posava interessant l’estada a Nova York.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraMarionaLaiaMaria + (Em vaig dirigir cap en Peter decidida a di …
Em vaig dirigir cap en Peter decidida a dir-li d’una vegada el que pensava més segura de mi mateixa del que havia estat en les últimes setmanes. -Es pot saber què hi fas aquí Peter? Creia que tu i jo havíem acabat. -Jo t’estimo -Però tu vas ser el primer, que sense donar explicacions vas marxar i per si no fos poc, vas començar a sortir amb la Diana, la meva millor amiga. -Si, però mira ara sóc aquí, penedit del què vaig fer i del meu comportament. -Molt bé Peter, però jo no soc cap joc, també sóc humana i sento i pateixo i no penso permetre que tornis a utilitzar-me i jugar amb els meus sentiments com vas fer. -No t’enfadis darling! -No em tornis a dir darling, de fet no tornis a dirigir-me la paraula, s’ha acabat, desapareix de la meva vida. Em vaig girar i em vaig adreçar cap a l’institut on m’esperava en Robert i fins que no vaig escoltar el motor del descapotable no em vaig quedar tranquil·la. En Robert estava assegut al banc de davant de consergeria, em vaig asseure al seu costat, el vaig abraçar i li vaig dir en veu baixa que en Peter ja era història, que s’havia acabat tot i que només tenia ulls per a ell. En Robert em va donar un petó i li vaig demanar que sortíssim d’allà i que anéssim al passeig com els primers dies. Allà em vaig adonar que començava una nova etapa millor que l’anterior juntament amb en Robert.
or que l’anterior juntament amb en Robert.)
Activitat sobre Fantasiant, amor a me descobre de l'autor Ausiàs March, pels Edtlul.lians + (En aquesta activitat la meva intenció era …
En aquesta activitat la meva intenció era realitzar una composició poètica que englobes diverses èpoques i moviments. Com podem observar en “Lo meu reflex “ he seguit l’estructura utilitzada per Ausiàs March. On hi ha un clar sentiment d’amor i s’utilitza també un senyal en aquest cas Oh amor meu. També faig una referència mitològica amb l’aparició de Cupid i les seves sagetes. En el cas de les “Estacions de la vida” l’he escrit pensant en el romanticisme i els seus tòpics. Tot i que inicialment té el característic to pessimista, que en poema es representa amb la tardor i l’ hivern. Al final he volgut afegir un caràcter positiu explicats amb la primavera i l’estiu. I finalment amb “Vida efímera” volia realitzar una obra del Barroc amb el clar tòpic de Carpe diem. On explico que la vida no és eterna i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.
a i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.)
Activitat 4 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim + (En Campverd és un pare de familia que viu …
En Campverd és un pare de familia que viu als camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà. No viuen una mala vida, excepte per les desaparicions...
ala vida, excepte per les desaparicions...)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses + (En Carles és de la mateixa edat que en Tet …
En Carles és de la mateixa edat que en Tetxu, era alt, bastant fornit i musculós. Els cabells eren llargs, li arribaven a les espatlles. Tenia el ulls foscos, celles rectes, llavis carnosos, mandíbula rodona. En Carles és tímid, tallat, però és molt bon tio. El pare del Carles era molt especial per a ell. Sempre havia estat al seu costat, explicant-li coses, contes, històries. Li ensenyava a llegir, a comptar. Carles va anar a parar en aquell poble ja que havia de buscar al seu avi. Però realment no havia anat al poble a buscar al seu avi, sinó que fa anys enrere havia trobat una carta que el seu pare li escrivia a una noia, dient-li com estava ell, com estava creixen. Carles per totes les cartes que havia estat llegint va descobrir que tenia un familiar en aquell poble, segurament seria la seva mare, ja que en les cartes s’hi podia deduir. Aquella noia era jove, esvelta i ulls clars, uns cabells llargs i llisos. El pare d’en Carles li enviava fotos seves i ella li tornava fotos d’ella. Li deia que estava molt bé, contenta però que tenia ganes de conèixer el seu fill Carles. Quan va veure aquella ultima carta, no va dubtar en fer les maletes i anar a buscar a la seva veritable mare. Tenia moltes preguntes a fer-li ja que tot això li venia de sorpresa, així que no s’ho va pensar dos cops i va marxar a l’aventura. Va posar l’excusa que havia de anar a trobar-se amb el seu avi perquè com que el poble era petit i tothom sabia de tothom, no volia que si la seva mare s’entercava de que estava allà, fugis com ho havia fet fa molt anys enrere, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la
e, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Irenelesly + (En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot s …
En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot sol, sense l'Andrea. Va vendre totes les targetes pirata que quedàven i es va comprar un billet d'avió. Li van sobrar molts diners i van anar a l'aeroport en taxi. Després d'esperar dues hores i mitja perquè l'avió es va retardar, va pujar-hi. Al costar d'on seia ell, va veure una noia morena, amb ulls verds i bastant alta. En Jimmy es va quedar embadocat una estona fins que la noia el va saludar: -Hola. - va dir -Hola, em dic Jimmy. -Que viatges tot sol? - va preguntar-li tota sobtada. -Sí, en teoria havia de venir una amiga amb mi, però han hagut diversos problemes i he decidit viatjar sol. I tu? - va respondre tot nerviós. -Jo també viatjo sola, abans vivia a Amsterdam, però em vaig mudar a Barcelona. Fa tres setmanes, em vaig barallar amb els meus pares i tenia pensat tornar a viure allà, però no vaig preparar les coses i vaig encaminar-me a Amsterdam fins que no vaig aguantar més -va explicar-li la noia, -per cert, em dic Noèlia. Em dic Jimmy no va saber que respondre i només li va retornar un somriure. No parava de mirar-la. Fins que ell mateix es va adonar que s'havia enamorat d'ella. Després d'uns quants minuts de silenci, la Noèlia va decidir fer alguna cosa: - I per quina part d'Amsterdam vius? - Pel Nord – va respondre en Jimmy vergonyós. - Jo també! A un poblet al costat d'un museu. -Igual que jo! -es va animar una mica més. Van concretar una mica més on vivien i es van adonar que eren veïns. L'estada en avió se'ls va anar fent més curta a mida que anaven xerrant i agafant confiança. Quan l'avió va aterrar, van baixar i van anar camí a casa seva en taxi. Passàvem els dies fins que van arribar els pares de la Noèlia a Amsterdam i ella va a anar a viure a casa del Jimmy. Vam viure junts diversos anys i fins i tot van pensar de tenir un fill. Al cap de tres anys la Noèlia va quedar prenyada i van tornar a viure junts a Barcelona.
da i van tornar a viure junts a Barcelona.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala + (En Tetxu era un nen que passava molts mome …
En Tetxu era un nen que passava molts moments amb el seu pare, tots amb grans records que mai podran ser esborrats de la ment d’en tetxu, com tots aquells instants al cinema, d’excursió els diumenges o dels vespres mirant el futbol. Per ells, haver-se de separar seria molt dolorós, i encara més a causa d’un atemptat. En Tetxu mai podrà perdonar el culpable d’aquells fets ni trobar-hi una explicació raonable; tot i així sabrà com tirar endavant i entendre que en la vida hi ha moments com aquests i s’han de superar. Després de la mort, en Tetxu va quedar molt tocat anímicament, perquè sabia que mai ningú podria tornar-li al seu pare ni arribar-lo a substituir, ja que ell formava part de tota la seva vida. Passat els anys va anar aprenent i a viure sense l’amor del seu pare, a trobar noves persones que el puguin fer sentir emocions plenes i recordar aquells moments. Va conèixer una noia amb la qual sorgir un gran amor i van formar una família. La idea del Tetxu era donar-li i ensenyar-li al seu fill tot el que el seu pare va fer per ell i intentar fer d’avi al mateix temps. Va aconseguir establir una relació amb el seu difunt pare sabent que ja no el tornaria a veure mai més però a través del seu fill podria sentir que estaven tots junts. És un llibre que ens ensenya la importància a estimar totes les persones importants per a nosaltres sense haver de penedir-nos algun dia, i d’aprofitar cada moment amb ells per ser feliços, com en Tetxu, que encara que va ser un cop molt dur per ell es va quedar amb el consol de d’haver demostrat l’amor pel seu pare i no voler tornar enrere en cap moment.
re i no voler tornar enrere en cap moment.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes M3G + (En aquest glogster, nosaltres hem fet un a …
En aquest glogster, nosaltres hem fet un anunci del nostre programa de televisió anomenat “Maduixes M3G” (en el qual ja vam fer un vídeo en la primera activitat). En aquest anunci, presentem el nostre nou programa, en el qual ens visita el nostre personatge l’Eloi. En aquest, a part de la part escrita i visual, també hi ha un petit vídeo. En aquest anunci, nosaltres us mostrem una petita biografia del personatge que nosaltres ja vam triar en la primera activitat, l'Eloi. La imatge que hi ha en ell és de l’Eloi, que en aquest cas és el nostre company Miquel, com ja va representar en la primera activitat. També hi haurà un petit vídeo, en què la presentadora del programa, la nostra companya Mar, us presenta el programa i explica que hi haurà en el mateix programa. I finalment, hi ha l’enllaç de YouTube del nostre programa, en què podeu veure la primera activitat, l'entrevista que vam fer a l'Eloi. '''El text que hi ha el glogster és: ''' “Benvinguts al primer programa de Maduixes M3G, en el que farem una petita entrevista al noi envejable del moment, ell és… L’Eloi. Aquest noi s’ha fet famós gràcies a història romàntica i dramàtica que va tenir amb la Lluciana. Una història que ha fet la volta al món i ha commogut a milers de persones. El nostre programa serà transmet el divendres 18 de març a les 22 h, a la Televisió de Catalunya. També es pot mirar el programa en el següent enllaç: ''https://www.youtube.com/watch?v=9X_8xl3tjb8 '' Esperem que gaudiu del nostre primer programa!”
em que gaudiu del nostre primer programa!”)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Mariona-judit + (En el nostre booktrailer podreu observar q …
En el nostre booktrailer podreu observar que s'ha dividit en tres grans seccions que acompanyen l'evolució del protagonista. La felicitat dels dies tristos narra els canvis que pateix un noi gairebé adult per l'amor i el descobriment de la vida adulta. Hem volgut dividir en les tres seccions de: - Innocència: l'inici de la narració exposa un noi que encara està molt arrelat al seu món familiar i per molt que no ho vulgui admetre, s'hi sent còmode i prefereix estar-s'hi i ignorar la vida externa. Tot i això, el fet d'enamorar-se li provoca un canvis que l'apartaran d'aquesta innocència adolescent. - Dolor: aquests canvis li provoquen dolor perquè no entén el funcionament d'aquests. De mica en mica va descobrint com el món dels adults és i el que significa fer-se adult. Per tornar a la calma inicial, recorre a diferents mètodes com les drogues i l'alcohol, coses que en realitat l'arrosseguen cap a un dolor més intern. - Canvi: a partir de tantes patacades i de tantes batalles perdudes amb els altres i ell mateix, de mica en mica va assimilant de què va la vida i canvia la seva visió d'aquesta com tots els adults han fet en algun moment o altre.
ls adults han fet en algun moment o altre.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels SABOPOL + (En el següent acte, després que la Maria R …
En el següent acte, després que la Maria Rosa assassines al Marçal, els familiars que havien estat trucats per Maria Rosa es presenten i en veure l'espectacle s'horroritzen, i diuen que el més aconsellable és trucar a la policia, però en Badori no li feia cap gràcia, ell l'aconsella fugir tan lluny com sigui possible. Un veí va trucar a la policia perquè estaven fent molt xivarri. La policia en presentar-se el primer que va fer va ser mirar el cadàver, en intentar explicar-ho la policia va fer cas omís de la Maria Rosa, i tenia la intenció d' arrestar-la. Badori, encegat d'amor, va intentar impedir-ho retenint als agents, mentre la Maria Rosa s'escapava per la porta del darrere. Quan estva a molta distància del poble es trobà amb una persona que li resultà familiar. Era l'Andreu. Resulta que no s'havia mort sinó que l'havien apallissat i l'havien donat per mort. En trobar-se els dos, Maria Rosa s'espantà i creu que és una aparició divina i ella en aquell moment passava per un pont i pensava que havia perdut el cap i decideix tirar-se daltabaix del pont.
p i decideix tirar-se daltabaix del pont.)
Activitat sobre Ciutats de paper de l'autor John Green, pels M2julire + (En el seu últim any d'institut, Quenti no …
En el seu últim any d'institut, Quenti no ha aprovat ni en popularitat ni en assumptes del cor ... Però tot canvia quan la seva veïna, la llegendària, inabastable i enigmàtica Margo Roth Spiegelman, es presenta a la meitat de la nit per proposar-li que li acompanyi en un pla de venjança inaudit. Després d'una intensa nit que revifa el vincle d'una infància compartida i sembla segellar una nova destinació per a tots dos, Margo desapareix deixant rere seu un estrany setge de pistes.
ixant rere seu un estrany setge de pistes.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Kappa + (En la història surten dos nois l'Alba i en …
En la història surten dos nois l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys , que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a estar sota l'aigua.
ls es salven gràcies a estar sota l'aigua.)
Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord.Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat 2 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat 5 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid i es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels 07114.casp + (En un futur proper i fàcilment reconeixibl …
En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació. Amb un pols narratiu ferm, Enric Herce construeix aquest intel·ligentíssim thriller de ciència-ficció, en què les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals i conspiracions terroristes d’abast mundial. En el tràiler sobre el llibre hem voulgut mostrar el context en el qual es desemvolupa la història com la trama d'aquesta novela distòpica.
a com la trama d'aquesta novela distòpica.)
Activitat 19 sobre Vulcano de l'autor Max Besora, pels Helena Tejitu + (En un poble aparentment tranquil es produeix una errupció vulcànica. Tothom marxa excepte un home que decideix quedar-se. Al llarg del del vídeo es mostra el creixement continuo de la bogeria del protagonista.)
Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels 07018.casp + (En un racó de Mallorca en l'època actual h …
En un racó de Mallorca en l'època actual hi trobem en Joan, un jove en plena etapa de canvi vital, acostumat a ésser classificat com una mala influència. Juntament amb el seu amic Àngel protagonitzaran una acció trencadora i boja, cremar el bosc matant així a tres persones. Com a desencadenant ens trobarem una història de fugida, amor i identitat personal.
òria de fugida, amor i identitat personal.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura + (Encara no em faig a la idea de que precisa …
Encara no em faig a la idea de que precisament t'hagi passat això a tu. Sé que te'n sortiràs, que podràs llegir aquesta carta que t'escric, ets una noia forta i te'n sortiràs, ho sé. Em convenço a mi mateix de que no te'n aniràs ja que si te'n vas no podré seguir la meva vida sense tu. Et prometo estar sempre amb tu i cuidar-te. No t'imagines quant et trobo a faltar. Ets imprescindible ja ho saps, ets el meu primer amor i l'únic. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagi pensat amb tu, no sé com t'ho fas però dia rere dia em passa el teu record pel cap. Sento un remordiment immens per dins, em culpo per tot el que ha passat i no ho puc evitar. Hagués pogut estar allà amb tu, evitar aquesta desgràcia i poder haver disfrutat amb tu aquella última nit. Tinc por, por de no tornar-te a veure, de no poder admirar mai més aquell somriure ni aquella olor. El perfum que recordava cada matí al despertar-me i el que m'arribava cada dia al veure't. Saps que sempre et portaré a dins i mai t'oblidaré. Espero i desitjo que puguis llegir aquesta carta amb tota la meva ànima, no tinc més desig. No només t'escric això per tot el que t'estimo i t'aprecio, sinó perquè tampoc sé si et tornaré a veure, intento no pensar-hi però al final és inevitable. He vist la cara de preocupació de tots els que t'estimen i et protegeixen, els teus pares, la teva germana, les teves amigues i jo. Estem tots preocupats per tu, encara que sé que si estiguessis aquí amb nosaltres ens diries que ho deixéssim córrer. Tinc tantes ganes d'abraçar-te i de dir-te tot el que sento i tot el que he passat sense tu... No em puc treure la teva imatge estirada al llit de l'hospital sabent que estàs en coma. Penja d'un fil si despertar o morir. Tinc por, molta por. Però és gràcies a tot el que sento per tu el que em fa seguir endavant i tenir esperança. La fe de que tot sortirà bé. Ja saps tot el que signifiques per a mi i et prometo que en sortiràs d'aquesta, és només una mala experiència, un mal record. Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.
Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.)
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Encara que jo estava segur que havia enter …
Encara que jo estava segur que havia enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba, vaig començar a buscar per tot arreu però no la vaig poder trobar. El cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella quan estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls devia haver estat tan gran que jo en devia haver parat boig. Llavors, de sobte, les paraules que havia dit Morella em va venir com un flaix-back ''Jo sé que tu no m'estimes tant com jo t'estimava, però m'estimaràs després de la meva mort, com mai no m'has estimat abans''. Em van prendre el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, ara impossible de ser trobat enlloc.
dona, ara impossible de ser trobat enlloc.)
Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Encara que, jo estava segur que va enterra …
Encara que, jo estava segur que va enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba. Vaig començar a buscar per tot arreu però no es va poder trobar. Cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls era massa que va resultar boig. Llavors, de sobte, les paraules dites Morella em va venir com un flash-back "Jo sé que tu no em vols tant com jo et volia, però em estimaràs després de la meva mort, com mai m'has estimat des d'abans" . Em van treure el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, que estava ara enlloc ser trobat.
va dona, que estava ara enlloc ser trobat.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Plusquamperfets + (Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoque …
Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoquen les preguntes i les respostes són molt bones. L’edició del vídeo ens ha sorprès gratament, la introducció ens ha encantat i els canvis d’escena també. El to de veu de tots dos també es bo. La duració de vídeo es bona també, no es ni molt llarg ni molt curt. El que potser no ens ha agradat tant és que el Dídac està tota l’estona amb la mà a la boca i per tant, no s’acaba d’escoltar perfectament i potser està una mica nerviós, cosa normal en aquests casos.
ica nerviós, cosa normal en aquests casos.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Poorca + (Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de …
Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de foc, activitat guanyadora de l’any passat i hem observat una sèrie d’aspectes a millorar: - Es necessitaria fer un petit resum o una explicació del llibre a la introducció, si no, en alguns casos, la persona que ho llegeix, no l’acaba d’entendre. - Per fer-la més dinàmica i entretinguda, creiem que es podria haver fet un vídeo o gravació de veu, ja que, si no, sembla una mica pesada, l’entrevista. - Pensem que el principi de l’entrevista és massa ràpid. Podria explicar una mica més qui és l’Ocell de Foc i fer com una introducció més completa. D’aquesta manera queda una mica penjada. - Tot i així, trobem que aquesta entrevista està molt ben elaborada. Les preguntes i respostes estan molt ben pensades.
untes i respostes estan molt ben pensades.)
Activitat sobre Antologia de la poesia catalana de l: Els amants, pels SofiaAyelen99 + (Ens situem a València els anys 50, la Laur …
Ens situem a València els anys 50, la Laura una noia de 18 anys de classe social alta entra a la universitat per estudiar Magisteri. Ella està estudiant obligada pels seus pares, ja que és una de les poques dones que poden accedir a uns estudis tan alts. La majoria de noies a la seva edat estan treballant per portar un sou a casa, o simplement, s’acaben de casar. La Laura no volia estudiar més perquè sabria que no li serviria de res, que d’aquí uns mesos li presentarien un xicot i es tindria que casar. Pare no fa falta que es gasti els diners amb matricules de la universitat -. Li deia la Laura cada vegada que parlaven del tema. No filla, ets la única filla que tinc i vull que et treguis la carrera de Magisteri perquè puguis educar els teus fills millor. Pare, l’educació que he rabut per part vostre ja m’ha servit. L’escola que he anat i he après moltes coses. Era impossible fer entrar en raó en el meu pare. El primer dia de la universitat el recordaré tota la meva vida. Vaig arribar a l’altura de la universitat i, de sobte, vaig veure com tres nois estaven just al costat de la porta. Estaven intentant lligar amb les altres noies que hi entraven i sortien. Quan jo vaig estar a l’altura d’ells hem van dir: Hola bonica, vos anar a beure un cafè amb mi? -. Tenia cara la negra com el carbó, era el típic obrer. Deixa-la que la senyoreta te presa -. Un noi mes o menys arreglat, tenia els ulls blaus com el mar. Ens vam mirar tots dos durant una estona sense dir-nos res. De cop vaig a apartar-la i vaig entrar. Durant tot el matí vaig estar pensant amb aquell noi, mai m’havia passat no poder oblidar a un home. Vaig tornar cap a casa al migdia. Casi tota la tarda la vaig passant estudiant fins de sobte una noia del servei entra: Senyoreta te visita. Jo? -. Vaig preguntar estranyada -. Si m’ha preguntat per una tal Laura i és la única d’aquesta casa. Dili que passí. A la vostra habitació? -. Pregunta rarament. Sí... hi ha algun problema? Es que es un home. Un home?! -. Hem va afirmar amb el cap -. Dili que m’esperi a la sala d’estar. Vaig anar a la sala d’estar amb molta curiositat per saber qui era. Vaig obrir la porta, era ell, el noi d’ulls blaus i portava la meva agenda a la mà. Ell es girà i em dedica un somriure a la vegada hem donava lo meu. Aquest matí se li ha caigut. Moltes gracies! -. Li vaig tornar el somriure -. Per cert moltes gracies per lo que ha fet per a mi aquest matí... si no fos per vostè ara mateix estaria amb el seu amic. No és molèstia per mi -. Li vaig indicar que s’assegués. Com es diu? Hem dic Ian i vostè es diu Laura que ho he vist a l’agenda. Si hem dic Laura i suposo que també ha vist la meva direcció perquè sinó no estaria aquí amb mi. Si... Que estudia? -. Pregunta amb curiositat. Magisteri i vostè? No jo no estudio...tinc un negoci familiar...un bar concretament. On està situat el bar? -. Ell em mira i treu una targeta que me la dona i jo la miro. Algun dia m’hi passaré. Li agradaria venir amb mi el que queda de tarda? D’acord. No podia deixar-lo escapar, sentia que era l’home de la meva vida. Vam passar una estona molt divertida, i si, va passar ens vam besar. Cada dia després de la universitat ens anàvem a dinar junts al seu bar, els seus pares eren molt amables, jo li deia al meu pare que anava amb una amiga a estudiar i a dinar. Sabia que no aprovarien aquesta relació per el sol fet que l’Ian sigues més pobre que nosaltres. Però ja es sap que no es pot ocultar alguna cosa així per més temps i ens van descobrir. Un amic del meu pare va entrar en el bar just quan nosaltres dos ens estaven besant, l’home hem va mirar i va sortir corrents. Sabia que li anava a dir al meu pare. En arribar a casa vaig trobar al meu pare i a la meva mare a la sala d’estar. Crec que ens tens que explicar algunes coses -. Va dir el meu pare seriosament. Jo l’estimo.... -. Son les úniques paraules que hem van sortir de la meva boca. No el pots estimar Laura, no veus que no seràs feliç al seu costat, que tindràs que treballar en aquell bar de mala mort tota la teva vida. Més ben igual, i no tinc perquè treballar en el bar si més no estic estudiant magisteri. Com segueixis amb ell no et penso pagar més els estudis...i no vull que la única filla que tinc es quedi com una analfabeta.... així que demà mateix t’aniràs cap a Londres. Pare, no hem pot fer això, jo l’estimo serè feliç amb ell.... els diners no ho son tot en aquesta vida. No comencis a plorar com una nena petita... les maletes ja estan preparades per demà a primera hora. Vaig anar a l’habitació i vaig veure a la noia del servei, li vaig demanar que li portes una carta a l’Ian que li havia escrit enseguida de rebre la noticia. Dos hores desprès va venir la noia amb una carta d’ell. Al final de la carta hem va escriure un poema molt maco que me l’emportaré amb mi sempre. I aquest poema diu així: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdoni el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València, dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
ants com nosaltres en son parits ben pocs.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni + (Ens trobàvem el papà i jo mirant per la fi …
Ens trobàvem el papà i jo mirant per la finestra. Era un dia de pluja, un dia lleig, es respirava tristesa. Vaig sentir una sensació estranya i em vaig apropar a la iaia. -Papà! Vine, la iaia sembla no respirar! -vaig dir entre plors. El papà es va acostar a la iaia i de seguida va comprovar que les meves paraules eren certes. -Un metge, si us plau! Va aparèixer un metge acompanyat de diverses metgesses a l’habitació. Després de pocs minuts les infermeres van sortir on érem el papà i jo. -Sento comunicar-los que la senyora Maria Solà ha mort. Vaig arrencar a plorar i vaig abraçar al papà molt fort. Ens van deixar entrar a l’habitació uns instants per poder visitar-la per última vegada. Pobra iaia, me l’estimava molt. Volia fer una última abraçada a la meva estimada iaia, però va venir la infermera i ens va fer fora, ja que havien de preparar els papers per poder portar-la el tanatori. Vaig creuar la meva mirada amb el papà. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Era la primera vegada que el veia plorar d’aquesta manera. Al cap d’una hora vam baixar a dinar el bar de l’hospital mentre fèiem els últims tràmits. No es va sentir ni una sola paraula amb tot el dinar. Potser era la tristesa, o bé el desconsol. De sobte va aparèixer una infermera i va trencar aquest silenci: -Perdoneu, haig de comunicar-los que la vostra parent ha tornat a tenir pulsacions. -Com que pulsacions?-va dir el papà tot sorprès. -Hem fet varies proves per confirmar el que ens ha semblat la mort de la Senyora Solà. Per sort o desgràcia ella es troba amb estat de catalèpsia. -Ca-ta-ta-le què?-vaig dir estranyada. -Catalèpsia jove. És una malaltia que pot deixar el malalt en estat vegetal en qualsevol instant i després tornar a la normalitat. -Per tant la iaia és viva? Puc anar a veure-la? -Andrea filla, deixa treballar el metge i ja la veurem amb tranquil·litat. -Tranquil senyor, podeu passar a veure-la, nosaltres ja hem fet la nostra feina. - Anem-m'hi doncs papà. -vaig dir tota emocionada. - Encara no he entès ben bé el que li ha passat. -va dir el papà intentant comprendre les coses. - No et preocupis per això ara el que és important és saber com es troba la iaia. -vaig dir jo emportant-me’l cap a dalt. Vam pujar corrents les escales i vam entrar a l'habitació de cop i volta. La iaia tenia el mateix estat, però alguna cosa canviava, respirava per si sola. No m'ho acabava de creure. -Papà, és veritat, la iaia respira! -vaig dir girant-me amb un somriure d’orella a orella. - No m'ho puc creure -va exclamar el pare en veure la iaia. Ens vam abraçar tot d'una. - Iaia, iaia! -vaig exclamar en veure com es movia. - Deixa-la estar, necessitarà diversos dies de descans fins que pugui tornar a portar la vida com abans -va dir el pare tot emocionat. - Però és que... -vaig dir-li al pare intentant fer-li entrar en raó. - Millor deixa-ho estar i sortim de l'habitació. -va dir el pare mentre m'arrossegava cap a fora. Volia sentir parlar a la iaia, ni que fos una paraula, però el pare preferia deixar-la descansar un parell de dies més. L'endemà vam tornar a l'hospital amb ganes de veure-la com una rosa. Pels passadissos ens vàrem trobar la infermera. - Es troba millor? -va preguntar el pare a la infermera. - Sí, sí passin vostès endavant, em sembla haver sentit les primeres paraules, com un xiuxiueig. Vàrem passar tot dos emocionats. - Maria Solà! -va exclamar el pare. -Andrea? -es va sentir una veu molt fina. - No pot ser! -vaig abraçar-la com vaig poder al llit i em vaig quedar adormida al costat.
llit i em vaig quedar adormida al costat.)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels El món inexistent + (Entrevista a Antígona '''Plató de televi …
Entrevista a Antígona '''Plató de televisió Parc Audiovisual de Catalunya, del programa “El Penjat”. Apareixen els dos presentadors i el públic deixa d’aplaudir.'' Presentador: Benvinguts un dia més a “El Penjat”! (aplaudiments) Avui tenim, amb tots nosaltres, una convidada molt especial que ha vingut directament des de Grècia. Ella es considera una persona lluitadora, segura de si mateixa i que vol la pau i la justicia del poble. Està disposada a contestar qualsevol de les nostres preguntes. Presentador 2: Bon dia Jordi, i bon dia a tots vosaltres. Doncs sí! Així és, aquí la tenim. Benvinguda, Antígona! (aplaudiments) Antígona: Bon dia a tots i a totes! És un plaer estar aquí, a Catalunya, amb tots vosaltres. Ha sigut un viatge llarg, però sé que valdrà la pena. Presentador: Igualment, el plaer és nostre. Presentador 2: Bé, què us sembla si anem al gra? Què li sembla l’actitud del rei Creont? Antígona: La veritat és que em sembla una actitud poc adient al seu càrrec; ell és rei i actua com a dictador. No m’agrada gens el que fa amb Polinices i les normes que va imposar amb el seu cos. Presentador: Però... Vostè què creu que hauria d’haver fet? Antígona: (mig plorant) Doncs era la seva decisió com a rei matar-lo o salvar-lo… però si el matava, l’hauria d’haver enterrat i no tirar-lo als extramurs i deixar que se’l mengessin els ocells. (plora desconsoladament) (El presentador intenta calmar Antígona, que sembla força afectada) Presentador 2: Tranquil•la, Antígona, sabem que li costa parlar d’aquest tema... Presentador: Ara bé, de veritat vostè estimava més a Polinices que Eteocles? Antígona: Ui, no, no és veritat! (ara somriu i riu) El que em passa a mi és que sempre defenso el més feble. En aquest cas, era Polinices però si hagués sigut Eteocles també l’hagués protegit. De petits l’havia defensat molts cops a ell també... Presentador: Per què creu que el seu germà ¡a no va respectar el pacte? Antigona: La mateixa pregunta li vaig fer jo. Si ho mirem així, ell és qui es va comportar inadequadament. Segons ell molta gent, de cop, odià Polinices per les seves injustícies i la seva actitud. Eteocles va dir que es va veure obligat a actuar així. Presentador 2: Com és que Eumolp la va ajudar tant? Antígona: (emocionada) Perquè tenim una amistat sincera, i jo l’estimo molt. Ha vingut amb mi fins el final i això no ho fa pas tothom. Presentador: I què ens pot dir del famós rumor de la seva relació? Antígona: Oh no! Una altra vegada això, no! Ell i jo no tenim res! Jo sempre l’he tractat bé i ell m’ho va agrair d’aquella manera. Presentador 2: (somriu) D’acord, d’acord… Presentador: I, per finalitzar la nostra entrevista, l’última pregunta és: està contenta amb el seu personatge? Antígona: Sí molt, en Salvador Espriu va fer un bon treball amb mi (Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments) Presentador: Benvolguts espectadors, fins aquí acabem amb la preciosa Antígona... Esperem que s’ho hagi passat molt bé i que hagi valgut la pena el llarg viatge. Moltes gràcies, Antígona! Presentador 2: (clica l’ull al presentador) I que a tots vosaltres també us hagi agradat! Us esperem la setmana que ve amb l’Eumolp! (s’acomiada d’Antígona) Antígona: Adéu amics! Un gran plaer! Presentadors: Fins la setmana vinent! Apaguen els micròfons, s’aixequen i es posen a xerrar amb el públic i la convidada. Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments de fons.
ograma “El Penjat” i aplaudiments de fons.)
Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels Les escopinyes + (Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de …
Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de novembre del 1974 tenim l'honor d’entrevistar la Mercè Rodoreda, una gran escriptora de la seva època, autora de grans èxits com Aloma. Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre de l'any1908. És coneguda sobretot com a novel·lista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Molt jove va contraure matrimoni amb el seu oncle, fruit que va donar, el naixement del seu fill amb discapacitat. La seva obra més coneguda és Aloma. Bé,doncs comencem l'entrevista: 1) Per què va contraure matrimoni amb el seu oncle? - Va ser un error però no del tot, ja que gràcies a això, va néixer la persona que més estimo en aquest món, el meu fill. 2) Què va suposar per a vostè -tant com a persona, com a escriptora- que el seu fill tingués una discapacitat mental? -Va ser una sorpresa tan negativa, com terrible. Però també m'ha fet créixer com a persona i com a escriptora. Aquest fet em va ensenyar a ser millor persona amb els altres i sobretot amb mi mateixa. 3) Quines influències a la seva infància van aconseguir que es formés com a persona i escriptora? -Bona pregunta. Em recordo molt bé d'aquells dies en què el meu avi em llegia contes , i intentava educar-me com a persona, ja que jo no havia rebut gaire bona educació, tan sols vaig anar a escola quatre anys. 4) Per tant, d'alguna manera el seu avi li va inculcar la passió per l'escriptura, oi? -I tant que sí, sense ell, mai hagués estat escriptora, ni la persona que sóc actualment. 5)Per què va haver d'anar-se'n a l'exili? -La meva mare em va recomanar sortir del país immediatament perquè les tropes franquistes avançaven cap a Catalunya i segurament vindrien a buscar-me. 6) I ja per concloure la nostra entrevista, ens agradaria fer-li una pregunta molt atrevida: troba arrogants els membres de l'associació d'escriptors en llengua catalana? -Sí, i tant! Mare meva! Vostè sap? El Miquel Martí i Pol és un d'ells, com molts altres, sempre volen lluir les seves novel·les abans de les meves! S'ho pot creure? Bé, senyora Rodoreda, ja veig que no li va agradar gens ni mica quan va entrar com a membre d'escriptors en llengua catalana. Moltes gràcies i que ens continuï escrivint històries tan interessants, sobretot des d’un punt de vista psicològic.
obretot des d’un punt de vista psicològic.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Goethians + (Entrevista a Tirant Aquesta nova secció t …
Entrevista a Tirant Aquesta nova secció tracta d'una entrevista a Tirant, personatge principal de la novel·la Tirant lo blanc. - Hola Tirant! a continuació l'hi farem unes preguntes que l'hi sembla? - Tirant: Em sembla fantàstic! - Tirant que et va fer enamorar-te de la princesa Carmesina? - Realment em vaig enamorar d'ella per la seva forma de ser, és divertida, amable.. que més vol un home d'una dona? és perfecta. - Es nota l'amor que sents per ella, una altre pregunta, consideres a Diafebus com el teu germà? - Diafebus, per a mi és més que un germà, el tinc molta estima. - D'acord un altre, haver-hi: Que sents dintre teu quan veus a Carmesina? - Sincerament sento com si el món s'aturès un instant i pensès, sóc el home més feliç del món! - Tirant és nota que l'estimes! - L'estimo moltíssim! - Tirant respon sincerament a aquesta pregunta: Com veus la relació amorosa entre Estefania i Diafebus? - La veig com una relació d'amor vertader i amb passió, és nota que s' estimen moltíssim. - Molt bé Tirant, un altre, com veus el teu futur amb la princesa? Creus que tindreu fills? - El meu futur està escrit junt amb Carmesina, i l'ho de tenir fills sincerament no et puc respondre a aquesta pregunta. - No pasa res Tirant, veiem, per últim, realment que et va fer arribar a Constantinoble? - Realment no vaig vindre a lluitar per aconseguir terres, realment l'ho que em va fer arribar a Constantinoble va ser l'amor de la princesa Carmesina. - Moltíssimes gràcies Tirant per contestar a les preguntes estem molt agraïts. - No hi ha de que home que vagi bé!
raïts. - No hi ha de que home que vagi bé!)
Activitat sobre Antígona de l, pels N'bocadelletres + (Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: …
Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: Hola som N’Bocadelletres i avui entrevistarem Tirèsias, l’endeví de la pròspera ciutat de Tebes! Bon dia, com es troba?''' Tirèsias: Les marees del temps continuen el seu ritme inesgotable i jo ja no tinc lloc en el vaixell que embarca cap a la nova era. Vosaltres, joventut, teniu la responsabilitat de lluitar per un futur millor que el que, lamentablement, nosaltres hem deixat. '''N’Bocadelletres: No és una visió massa optimista! En fi, anem amb les preguntes:''' '''Després de la tragèdia de fa vint anys quan vostè mira enrere què hi veu? ''' Veig les conseqüències d’ incomptables errors del regnat de Creont sobre Tebes, dels quals, el poble encara no s’ha recuperat. Necessitem un nou regnat , amb noves idees , més just i igualitari per a tothom. '''A quina classe de regnat es refereix? ''' Veig un rei que ens torni la pau, que sàpiga agermanar els pobles i ideologies eternament separades per una estela de mort, desídia, fam de poder i luxúria. Un rei que segueixi el llegat d’Antígona. '''Vostè diria que es penedeix de la seva actitud en vers els fets d’ara fa vint anys?''' No hi ha un sol moment que no pateixi les conseqüències d'aquelles decisions . Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat. Potser deu ser que ja sóc un ancià, però em sona una mica còmic que jo solia predir el futur a la gent quan ni tan sols era capaç de controlar la meva pròpia vida . '''Sí pogués tornar enrere què canviaria?''' No canviaria res, el que està fet està fet i jo en el fons he tingut una bona vida. Diuen que si ens quedem vivint en el passat morim una mica cada dia, de manera que el millor que puc fer és posar tot el meu esforç per quan mori deixar un món millor que quan el vaig trobar. '''Si vostè fos el Rei de Tebes què canviaria en relació amb els dos germans Polinices i Etèocles?''' I vostè continua centrant-se en el passat. Miri endavant i no visqui en la infelicitat. No penso contestar aquesta pregunta. '''Amb quins ulls visualitza un futur sense vostè?''' Com he dit, el meu moment ja ha passat. Els vents de canvi s’acosten, per a bé o per a mal, i jo no sóc qui com per dir de quin color es tenyiran els cels davant els canvis i les reaccions humanes. Ens equivoquem, jove. Jutgem, fem mal, abandonem, ens barallem… tot sense raó més que el maleït orgull. Seria fàcil somiar amb un futur brillant, però els humans són com són. '''Posi’s per un moment en el paper d’un jove, un herald de la nova era amb els seus ideals, energia, somnis i il·lusions. Com encararia el futur?''' Somio amb una societat de persones, no de poder. És cert que no som tots iguals, però en lloc d'utilitzar aquestes diferències com a excusa per fer-nos mal i discutir, podríem considerar-les com una benedicció. Persones col·laborant amb persones per un futur millor. '''Es tracta d’ una visió força utòpica.''' Jove, si una cosa se’ns ha inculcat des de petits és a no somiar. Intentaran aturar-te, intentaran limitar-te, intentaran que tinguis les mateixes pors que ells. Però tant la por com els somnis són elements necessaris perquè hi hagi evolució. No econòmica, no tecnològica, no de poder… evolució social. I estic segur que d’aquí a mil·lennis continuarem topant amb la mateixa pedra. Perquè així ha sigut. Perquè així és. Perquè així serà. Només aquells que somiem som capaços d’estendre un sender de llum entre tanta foscor, d’elevar-nos per un moment sobre tota la desgràcia que ens envolta. '''Anem acabant, d’ acord? Admiro la seva manera de pensar i parlar. Alguna última reflexió que vulgui deixar als lectors?''' No m’admiris. L'admiració és el pas més llunyà de la comprensió. En lloc de perdre el temps fixant-vos en com són les altres persones i què tenen que no tingueu vosaltres, penseu en vosaltres, en les vostres il·lusions, esperances i possibilitats, sense descuidar aquells qui estimeu. Si seguiu aquest codi a la vostra manera sereu feliços.
est codi a la vostra manera sereu feliços.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Sampinyón&CO + (Entrevista a l'Alba i en Dídac)
Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Mata'm + (Entrevista a la Carme Berguedà La Carme …
Entrevista a la Carme Berguedà La Carme és la dona de l'inspector Lozano i ha accedit a ser entrevistada sobre el cas de la Bàrbara Molina i sobre el seu marit. El senyor Lozano va ser qui va portar tot el cas de la Bàrbara Molina fins a la seva jubilació. Periodista: Bon dia Carme, després de deu anys d'haver resolt el cas de la Bàrbara, com se sent vostè? Carme: Ara per ara, estic bé. M'ha costat acceptar la mort del meu marit. Moltes persones m'han ajudat ha superar la seva mort. Periodista: Després de la mort del seu marit, ha tornat a tenir contacte amb la Núria Solís o amb el pare de la Bàrbara? Carme: Amb el Pep, després del judici, no li he tornat ha veure el pèl, i, sincerament, tampoc en tinc ganes. I amb la Núria Solís, poc a poc hem establert un bona confiança. Ella i jo vam començar a parlar des que vam coincidir a una teràpia poc després de tot lo que va passar. Periodista: Avui, deu anys després dels successos en el cas de la Bàrbara Molina, ha tornat a sentir parlar d'ella? Carme: Ens hem vist un parell de cops. Un dia va venir a casa meva, i vam estar parlant una estona de com ens sentíem i em va agrair tot lo que va fer el meu estimat per continuar mantenint l'esperança que ella estava viva. Periodista: A casa, l'inspector continuava posat en la seva feina? Carme: Sí, no parava mai. Els seus temes de conversa giraven al voltant els seus casos a investigar. Era un home que complia les seves promeses. Periodista: Com creus que hauria estat la seva vida després de la seva jubilació? Carme: Hauria continuat sent el mateix, però estaria orgullós de la seva feina feta, d'haver resolt el cas de la Bàrbara. Periodista: Què creus que va ser l'últim que va pensar de l'inspector abans de morir? Carme: Imagino que es va sentir culpable d'haver confiat amb el Pep Molina, de haver-li explicat masses coses sobre com dominaven el cas. Periodista: Què creu que pensava en Lozano de l'inspector Susqueda? Carme: Que faria molt bé la seva feina, però que ningú arribaria a fer la feina tan ben feta i organitzada com ell. Periodista: Creus que el seu marit va fer bé en aprofitar les seves ultimes hores investigant el cas de la Bàrbara? Carme: Sí, perquè era la seva feina i ho volia acabar de resoldre, però no sabia que hi perdria la vida. Periodista: Doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies, Carme, per haver estat amb nosaltres i haver contestat totes les preguntes. Un plaer. Carme: De res, estic molt agraïda d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.
a d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Voltarians + (Entrevista a la filla del rei d' Hongria …
Entrevista a la filla del rei d' Hongria 1.-Bon dia senyora, com està? -Bé gràcies, contenta de fer aquesta entrevista. 2.-Bé, podria dir-nos el vostre nom? -Sí, es clar, em dic Naftia d’Hongria. 3.-Bé, quina edat té? -Realment aquesta és una pregunta difícil de respondre, uns 550 anys aproximadament. 4.-Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? -Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. 5.-Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? -No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Un munt de coses s’em van passar pel cap. 6.-Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? -Em sentia molt extranyada però jo creia que era lo correcte. 7.-Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? -En aquell mateix instant no, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. 8.-Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? -Sí, bastant, la veritat és que fins i tot jo estaria sorpresa. 9.-Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços et vas quedar sorpresa?Sabrias que pasaria? -No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. 10.-Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? -No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat. Entrevistants: Àlvaro Grau, Isaac Garcia, Bastian Nelson i Adrián Carrasco. Entrevistada: La filla del rei d' Hongria
Entrevistada: La filla del rei d' Hongria)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros + (Entrevista a l’Olga '''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona. Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abordarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la Creu Roja. '''Ramon:''' Bona nit. '''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler. '''Joaquim:''' Molt bona nit. '''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga. '''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat. '''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària? '''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells. '''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina. ''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”'' '''Joaquim:''' Molt bon dia Olga. '''Olga:''' Molt bon dia. '''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas? '''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dues o tres hores al dia. '''Joaquim:''' I això què t’aporta? '''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé. '''Joaquim:''' Per què vas decidir començar a fer això? '''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia... ''“L’avi augmenta el volum del televisor”'' '''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor! '''Avi:''' Perdona noia! '''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar, em va agradar i ara, doncs, ja m’he quedat aquí des de fa temps. '''Presentador:''' I quant temps fa que estàs fent el voluntariat? '''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys! '''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi? '''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic o Federico, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps. Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i... '''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua? '''Olga:''' Ara no, espera’t. '''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista! '''Àvia:''' Calla i mira la televisió. '''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides. '''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà? '''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat. '''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent, de què t’ha servit a la teva vida? '''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre sobre la nostra història més recent. '''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat? '''Olga:''' Doncs mira, vaig portar l’Arnau, el meu company d'institut i el vaig enganxar, i després he portat dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis. '''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat? '''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar tot el que feia. Ella s’ho va estar pensant molt de temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit, ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals. '''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies. '''Olga:''' A vosaltres. '''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat. 
m a fer el debat. )
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chikens + (Entrevista a un personatge: Entrevistarem, …
Entrevista a un personatge: Entrevistarem, per grups, un personatge usant recursos diversos (imatges, àudio, vídeo). Produir un document en el format que es consideri adient que desenvolupi una entrevista a un personatge de la novel•la escollida. L’entrevista ha d’estar enfocada a: conèixer la psicologia/identitat del personatge; donar sentit a com es comporta i actua; aprofundir en la seva història i context social en el marc de la novel•la. Entrevistador- Bona nit senyor Carlos. Carlos- Bona nit. Entrevistador- Sap per què està avui aquí? Carlos- Sí. Entrevistador- Benvolguts espectadors avui el senyor Carlos ens explicarà la seva vivència personal. Entrevistador- Carlos per què vas anar a la presó i què et va impulsar a entrar-hi? Carlos- El meu passat va ser incert, un militant d’ETA va matar el meu pare per error quan jo tan sols era un nen. Entrevistador- I com et vas sentir com van ser les primeres reaccions? Carlos- Va ser un moment dur, a l’inici em vaig trasbalsar però la ira es va acumular en mi i el meu objectiu a la vida es va convertir a fer pagar l’assassinat del meu pare a l’assassí sense escrúpols que ho va fer. Entrevistador- Això et semblava just i ètic? Carlos- No hi pensava amb el just, simplement no pensava, deixava que la ira em conduís. Entrevistador- I en cap moment va creure que malbaratava seva vida? Carlos- No, perquè la ira m’havia encegat. Vostè no sap el que és estar una nit pensant en la cara encaputxada matant el teu pare a sang freda la sensació d’impotència que es sent. Entrevistador- Ja ho crec però que no ho entenc, però el procés fins trobar l’assassí va ser molt llarg com el va afrontar? Carlos- Tenia el cap molt fred i no necessitava a ningú. Al meu cap traginava tranquil•lament un pla magistral tot pensat i calculat. Entrevistador- Senyores i senyors fins aquì el programa d’avui, esperem que el programa us hagi agradat i fins la setmana que ve. Carlos- Adéu, si voleu sabeu més de mí la meva pagina web és wwww.carlos@inventada.mol. Entrevistador- El pròxim dia el camió monstre més gran del mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.
el mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.)
Activitat sobre Antígona de Salvador Espriu, pels Viquillibre + (Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon d …
Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon dia. Estem aquí una altra vegada transmetent des Ràdio flaix. En aquesta ocasió entrevistarem el Lúcid Conseller. Entrevistador: Hola bon dia, gràcies per haver assistit aquest matí a la nostra petita ràdio. L.C.: De res; és un plaer. Entrevistador: Bé, comencem. Primera pregunta: quina llei o quina acció hauria d’haver dictat Creont en lloc d’executar Antígona i Eumolp, que volien enterrar Polinices? L.C.: Jo crec que aquesta llei va ser molt absurda, que realment Creont es va equivocar en aquesta decisió, ja que Polinices va ser un gran lluitador i no es mereixia deixar-lo així a mercè del voltors. Entrevistador: Vostè qui paper tenia en el govern de Creont? L.C.:Doncs jo com, tots els altres consellers, ajudava a prendre decisions a Creont sobre el que havia de fer o guiar-lo una mica en el seu diguem “ofici”. Entrevistador: Per quina raó creu que Creont va fer que s’enfrontessin els dos germans? L.C.: Doncs bé: això està molt clar. Ell el que volia era tenir poder i manar i si feia que s’enfrontessin, tindria més proper el seu regnat. Li va sortir bé la jugada perquè van morir els dos germans, no un. Entrevistador: Sembla que això ho tenia planejat feia temps, oi? L.C.: Sí, perquè li va sortir molt bé i sense gaire complicacions. Entrevistador: Com creu que ha pesat la mort d’Antígona a la ciutat de Tebes? L.C.: La mort d’Antígona va fer molt mal a la ciutat. D’altra banda, penso que ella hauria manat millor que Creont; la van matar només per enterrar el seu germà i no deixar-lo tirat fora del poble. Entrevistador: Va servir d’alguna cosa la mort d’Antígona? L.C.: En realitat no ha servit de gaire encara que ella va morir feliç i amb l'esperança que amb la seva mort es recuperi el poble, desgraciadament no va ser així. Entrevistador.: Última pregunta, que hauria fet vostè estant en aquesta situació? Quines decisions hauria pres? L.C.: Primer de tot no hauria fet que s’enfrontessin, però si hagués passat hauria deixat que enterressin el perdedor i que tingués un funeral digne. Entrevistador: Bé, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. L.C.: De res. Ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.
aer. Moltes gràcies per haver-me convidat.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes + (Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bon …
Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial, l’Arnau, un dels personatges del llibre ''Jo, el desconegut'' escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut, Arnau. '''Arnau''':Bones, encantat d’estar aquí. '''Entrevistadora:'''Abans de començar amb l’entrevista farem una petita introducció de què tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història és protagonitzada per un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per a una Associació que ajuda els avis. L’Arnau,en un intent d’estar més temps amb ella, entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment quan ell cuidarà a un avi ,anomenat Ramon, que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat , Arnau? '''Arnau:''' sí, quan vulgueu. '''Entrevistadora:'''Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol de la novel· la va estar encertat per part de l’Antoni? '''Arnau''':Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( riu una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi, el centre del món era l’Olga i no jo. Però, gràcies a ella i en Ramon, m’he descobert a mi mateix. '''Entrevistadora:''' És per això que dius que no et coneixies? '''Arnau''': sí, perquè penso que si estimes a algú, has de procurar estar atent per a ell o per a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I sí, jo crec que em vaig passar de límit. Si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un error, perquè, si no et coneixes tu mateix, no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia a mi mateix. '''Entrevistadora:''' Abans d’ explicar als teus pares qui era en Ramon i què feies per ell, com pensaves que s’ho prendrien? '''Arnau''': Doncs jo creia que no els faria gaire gràcia que cuidés d’una persona més gran que jo, ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet que sóc menor i tinc les meves obligacions. I, a la meva edad, haig de centrar-me en els estudis i només en ells. Ja que, si un adolescent no té estudis, el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO, no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava, del Ramon, no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell, sinó per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts. '''Entrevistadora''': En això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts. (puja la música) (s’acaba poc a poc la música) '''Entrevistadora''':Ja tornem a ser aquí! Continuarem l’entrevista amb l’Arnau. Estàs preparat? '''Arnau''': ÉS CLAR! '''Entrevistadora:'''Què senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu? '''Arnau''': sentia ràbia i dolor. Ràbia pel fet que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “És que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber què has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà… Sempre és culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal, vulguis o no. '''Entrevistadora:''' Què vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Què significava ell per tu? '''Arnau:''' Se’m va caure el món a sobre, completament.Suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per a tu. Per a mi, en Ramon era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor i, malgrat que estigués malament, jo no em pensava que acabaria tot tant ràpid... '''Entrevistadora:''' Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més? '''Arnau''': Personalment, la part de la història que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga i, quan em va deixar aquell llibre. Per a mi, tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi i volia el millor per a mi des d’aquell instant, com jo per a ell. Se’l troba a faltar.. '''Entrevistadora:''' Cert, quan una persona et fa sentir especial i llavors la perds sense poder acomiadar-te’n, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé, Arnau, aquí acaba l’entrevista! Esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres. Moltes gràcies! '''Arnau''': Gràcies a tu, m’ha encantat. fins una altra! '''Entrevistadora:''' Estimats espectadors, aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altra! Comentari sobre l'activitat guanyadora de l'any passat:
re l'activitat guanyadora de l'any passat:)
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Beffos d'M + (Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Es …
Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Esteve Gravadora: Ariadna Pinel Guió: Víctor Esteve; Ariadna Pinel; Alex Ihlenfeld; Marta Agudo •Entrevista -Marta: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a J, l’amic del protagonista del llibre de Lolita Bosch. Bon dia J! -Víctor: Bon dia. -Marta: Apa, comencem doncs! Díguem J, com vas notar a M el seu últim dia de vida? -Víctor: Bé, el vaig notar una mica alterat. Va contestar a la professora d' Ella i no acostuma a fer-ho. Li vaig preguntar diverses vegades si estava bé, però em va respondre que ell sempre estava bé. -Marta: Eres conscient del que passava a casa d'M? -Víctor: Mai em va comentar res, no sé si era que no tenia la confiança suficient per explicar-m'ho. -Marta: Com t'ha afectat la seva mort? -Víctor: Des de la seva mort estic molt trist, però m'ha fet reflexionar. El fet que el pare mati els seus dos fills i la seva dona i esperi a la policia bevent-se una tassa de cafè diu molt d' ell. -Marta: Com afrontaràs la vida a partir d'ara? -Víctor: Intentaré no mirar enrere, però sense oblidar-ho. No vull que aquesta tragèdia es torni a repetir mai més. -Marta: Un plaer tenir-te a l'Entrevista del Dia. -Víctor: De res. El plaer és meu. -Marta: Doncs això és tot per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.
per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Bonet + (Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? …
Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? Ah sí, ens vas parlar dels anticonceptius! Ara voldria que ens parlares de l'avort, ja que això també impedeix l'embaràs. Carlota: Sí, però l'embaràs no solament pot ser interromput de manera provocada, també pot ser natural, per alguna circumstància de la dona. Entrevistador: Ens expliques les formes provocades? Carlota: És clar! En primer lloc, l’avort induït. Aquest tipus d’avort, segons l’OMS, és l’avort provocat però la mateixa dona, o per altra persona la qual la dona li haguera dit. Dins d’aquest tipus d’avort, trobem l’avort legal, es a dir, quan l’avort és provocat per alguna persona especialitzada, i que aquesta pràctica estiga dins de la llei despenalitzat del país. Aquest avort se sol provocar quan la vida de la dona és en perill, per violació, o per alguna malformació del fetus. Entrevistador: Doncs, l’avort il·legal és quan es practica sense complir aquestos requisits. Carlota: Sí, i també quan es practica de manera perillosa, en circumstàncies perjudicials per a la dona. Entrevistador: I com és això de quan l’avort és natural? Què ocorre? Carlota: Bé, l’avort natural o espontani és la pèrdua de l’embrió les primeres vint setmanes de gestació. Entrevistador: I què factors intervenen per a que això ocorra? Carlota: Solen ser circumstàncies de la dona, coses que li poden causar alguna situació d’estrés o d’angoixa. Entrevistador: L’edat també pot ser un factor d’aquest avort? Em refereix, el cos, a certa edat no està acostumat a tal procés, i menys si està en vies de desenvolupament. Carlota: Clar que sí, de fet, les dones amb més edat, poden concebre perfectament. Té més possibilitats una dona de 40 anys que una dona de 20 anys. Però, amb cada xiquet que tens, el risc augmenta, encara que tingues més edat. Entrevistador: N’hi ha algun factor més que puga interferir en aquest procés? Carlota: Els més freqüents són que l’òvul no haja sigut ben fecundat o que l’espermatozou o l’òvul tinga unes xifres equivocades de cromosomes. Entrevistador: Carlota, que símptomes comporta l’avortament? Carlota: Pot causar un sagnat inesperat, hemorràgies , infeccions, perforació de l’úter , perforació d’intestí, dolors abdominals mes forts que els de la menstruació i algunes vegades desmais. Per no parlar de sentiments com tristesa, ràbia.. Entrevistador: Mare meua i açò no pot provocar problemes emocionals, psicològics i psiquiàtrics? Carlota: Clar que sí, l’avortament provoca seriosos problemes emocionals com: Remordiments: la majoria de les dones que van avortar van tindre sentiments de remordiment per la falta del fill que “deuria haver donat a llum”. Ansietat i depressió: les adolescents són més propenses que les dones adultes a partir de les seqüeles psicològiques y per últim també pot causar síndrome post-avortament, no ni ha dubte que la pràctica de l’avortament provoca greus tensions. La dona posseïx un instint matern dau per la mateixa naturalesa.Violentar-lo significa acumulat traumes que a vegades es manifesten poc després , però altres vegades queden latents i exploten anys més tard, en les formes més inesperades com a patologies i reaccions psicològiques anòmales. Entrevistador: Hi ha molta gent que no pot tindre fills i recorren a l’adopció. Carlota: En aquest cas les famílies fan un tramite de papers i normalment depenent de les condicions, se li solen da però sol tardar prou de temps i en qualsevol altre cas està la situació dels homosexuals però a ells els sol costar més i parlarem d’açò quan vos compte les característiques del homosexuals. Entrevistador: Aproximadament quants xiquets han sigut adoptats en els últims anys? Carlota: Més de 60.000 xiquets van ser adoptats a Espanya entre 1998 i 2011. Entrevistador: Bé Carlota, canviant de tema, ens pots parlar sobre l’homosexualitat? És que ens tens intrigats! Carlota: Clar que sí, al meu llibre parle de l’homosexualitat, però no vull endinsar-me molt al tema. l’homosexualitat està formada amb gais i lesbianes també, perquè a vegades quan parlem d’homosexualitat solament ens referim als gais i aquest és un error ja que les lesbianes també estan dins de l’homosexualitat. Entrevistador: Al llibre també posa 6 característiques d’aquest tema, pots recordar-las? Carlota: Ah si ja me’n recorde és a on posava l’informe número 11. No vaig a nombrar totes perquè com antes he dit no vol endinsar-me molt, vaig a nombrar les que més m’han cridat l’atenció. L’orientació sexual no es tria. Tan normal és ser heterosexual com homosexual. Etc. Entrevistador: Bé Carlota i per últim tens que parlar de l’adopció homosexual, no? Carlota: L’adopció homosexual es més costosa ja que tenen que fer més tramitació de papers… És legal a 25 països, però a Espanya no. A altres 9 països l’admeten de vis obliqua al permetre que només un dels membres de la parella adopte com a fadrí. Entrevistador: Molt bé Carlota, això és tot per hui, ha sigut una agradable entrevista, ens hem d’acomiadar. Espere tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!
re tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Dunlop + (Era el dia de la super-mega-híper-mascletà …
Era el dia de la super-mega-híper-mascletà a la ciutat de València, tots estaven molt il·lusionats per la mascletà, sobretot l'alcaldessa , que el primer que va fer és beure's una botella de vi abans de començar. Tots coneixien que l'alcaldessa tenia fama de borratxa, però quasi ningú s'ho creia. Quan era l'hora que ella donara el discurs de començament de la mascletà, va eixir al balcó presidencial amb una botella de vi en la mà i tot seguit va procedir a parlar: -''Falleres i fallers, os anime a que dejéin, dejeis pasar el fred del verano el fred de l'hivern i busquem el caloret, el caloret faller, el caloret... sin duda el caloret de foc i la flama, el caloret faller, tenim que buscar la llegada de... la arribada de la fiesta fallera ¡Tots junts!''- va exclamar alçant la botella de vi- ''¡Ja estem en falles! OTRA VEZ ¡Ja estem en falles! Senyor pirotècnic ja pot encendre la super mascletà para que toh lo món vinga a València.'' La mascletà va començar i no es veia ni escoltava res, sols el sons dels petards. En la balconada de l'ajuntament la fallera major no parava de riure. L'alcaldessa es va apropar a ella amb la botella i li va dir: -''¡¿Y tu de qué te ríes!?''- I li va estampar la botella de vi en el cap La fallera va caure morta, l'alcaldessa i els seus sequaços van córrer per ocultar tot el que va passar i ningú va saber què va passar amb la fallera. Tothom la va criticar després del discurs, van fer cançons parodiant el discurs de "el caloret faller", fins i tot van canviar d'alcalde en la ciutat pel ridícul que va fer i per estar implicada en casos de corrupció. Va passar un any i la fallera que tots van creure que havia desaparegut, va ressucitar buscant venjança...
paregut, va ressucitar buscant venjança...)

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines