Explora el wiki

Acabava de parlar amb el director de l'Institut sobre el tema d'acabar o no els estudis de Batxillerat. El director era un home amable i molt raonable, estava quasi segura que m'entendria. Com ja havia decidit abans, juntament amb la meva mare, li vaig dir que finalment, després de moltes reflexions, havia pensat que la millor opció era deixar temporalment els estudis, ja que després del desaprofitament del segon trimestre era molt complicat recuperar-ho tot. A part no estava en les millors condicions morals de seguir estudiant després del que havia passat amb la meva àvia. Molt resumidament és el que vaig intentar fer-li entendre al director. L'home, una mica desanimat, em va dir que era una llàstima que deixés els estudis, però que entenia perfectament la meva situació, així que, si creia que era la millor decisió tirés cap endavant. La veritat és que em sabia una mica greu deixar els estudis, però jo pensava en el meu futur immediat i el que ara per ara m'aniria millor. Mentre pensava en tot això anava preparant la maleta que agafaria per anar a viure una temporada amb la meva mare a París. Marxaria d’aquí i començaria allà de nou, la meva vida. Mai havia anat a aquella ciutat, mira que els meus pares me n'havien parlat, però no havia tingut l'oportunitat ni voluntat d’anar-hi. Ara en canvi ho veig com a una oportunitat, que aquí no crec que tingui. Em dedicaré a ajudar la meva mare amb els seus dissenys de roba i potser podré trobar alguna feina a temps parcial i guanyar alguns calerons per les meves despeses personals. Estic desitjant anar-me'n amb la mare, crec que un canvi d’aires en aquesta nova ciutat m’anirà bé. Sense adonar-me'n ja estava a dins de l’avió juntament amb la meva mare volant cap a París. Només arribar, ens vam instal·lar en un pis que tenia la meva mare juntament amb el seu company de feina Diego. Va ser la primera vegada que veia el Diego. La meva mare havia parlat molt d’ell però mai l’havia vist en persona fins ara. Em va semblar una persona estupenda tan professionalment, encara que no entenia molt bé el món del disseny, com personalment. Durant un mes aproximadament vaig estar ajudant la meva mare en tot el que podia i entenia, és clar. A més a més, anava aprenent com ser dissenyadora i penso que es una feina genial. En aquell moment vaig decidir que la meva vocació estava en el disseny com la meva mare, però encara tenia molts dubtes i no estava assegurat. Mentre ajudava la mare vaig rebre un missatge del Jimmy. Em vaig sorprendre molt. Feia temps que no sabia res del Jimmy després del problema que vam tenir de l’escapada a Amsterdam. El missatge deia que estava a París i com que sabia que jo estava allà volia veure'm. En el missatge s’especificava el lloc de quedada i la hora. Així que sense pensar-m'ho em vaig dirigir cap allà a l'hora acordada. En arribar el vaig veure assegut en un en un banc mirant el mòbil. No sabia com interactuar amb ell després de tan de temps sense veure'ns. Però finalment em vaig decidir a saludar-lo. Hola Jimmy- vaig dir Hola Andrea, com va?, feia temps que no ens véiem- va dir Sí, des d'allò de l’escapada a Amsterdam- vaig dir una mica neguitosa És veritat. Va ser un fracàs absolut- va dir una mica decebut Jimmy. Tu què fas a París? Per què has vingut?- vaig preguntar He vingut perquè el meu pare ha trobat una bona feina aquí. Jo per descomptat no volia venir a París, però el meu pare m’ha obligat i apart em vaig assabentar que feia poc que havies decidit anar una temporada aquí, així que tampoc em vaig resistir molt- va respondre Vam parlar durant hores sense parar fins que finalment vaig tornar al pis. Em va alegrar molt tornar-lo a veure i així tampoc estaria tan sola a París. Els dies van anar passant fins que em vaig haver d'acomiadar del Jimmy i de París. Va ser una temporada molt bonica i que m’agradaria tornar a repetir. Vaig aprendre moltes coses, vaig conèixer una nova ciutat i la meva amistat amb el Jimmy es va fer mes forta. Malgrat això havia de tornar a Sitges a començar novament el batxillerat i aquesta vegada sí que m’esforçaria a aprovar-lo. Estic trista per abandonar aquesta ciutat, però a la vegada estic contenta perquè em retrobaré amb el pare i el Pol. Això ha sigut una experiència que mai oblidaré.