Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus vida oculta de sobre Alba a l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Electrobook del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.

Aquesta invenció sobre la vida oculta de Alba, es situa abans, enmig dels fets narrats en el llibre.

Hola som el grup d'electrobook, i hem escrit un text sobre la vida oculta de l'Alba L'Alba és una nena normal, en aquest text us parlarem de com era la seva vida abans de la catàstrofe.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

LA VIDA OCULTA DE L'ALBA

"Capítol I: La meva infància a Benaura"

Tot va començar quan jo era petita, vivia en una ciutat anomenada Benaura, amb els meus pares, i la meva germana. Al meu costat hi havia la meva veïna, la Margarida, que tenia un fill negre que es deia Dídac. Passava el temps jugant amb la quantitat de joguines, colors, papers, etc. I amb la meva família que em portava al parc per jugar amb altres nens i amb ells. M'ho passava molt bé. He viscut tota la infància en aquella casa, una casa de 2 pisos amb un jardí gegant i un munt de coses estranyes, per a mi perfecta. Vaig passar el preescolar, no recordo gaire, però pel que m'expliquen, m'ho passava d'allò més bé i van ser els millors anys de la meva vida ja que no feia res, em passava el dia amb les meves amigues pintant i fent bogeries. També jugava amb el Dídac i vam arribar a ser bons amics.

"Capítol II: La primària i els seus drames"

A la primària van canviar moltes coses. No vaig poder jugar amb el Dídac, perquè era més petit que jo i no el podria veure durant tota la primària; i molts amics del preescolar van marxar a fora del país o bé a una altra escola; tan sols quedàvem jo i uns pocs més, i van venir unes quants més, la majoria estrangers. Ja començàvem utilitzar els llibres, a tenir matèries i a haver d'estudiar. A primer vaig tenir una mica de problemes a l'escola, cosa que era normal ja que acabava de començar a estudiar, llegir i escriure més. A segon vaig tenir tants problemes que cap a final de curs, vam haver de recórrer a mesures dràstiques. Vam haver de contractar un professor particular; a tercer, vaig enamorar-me per primera vegada , no era un noi de la meva classe, era el fill de la perruquera de la meva mare, es deia Hernan, era molt alt, de pell blanca i de cabells i ulls castanys , per a mi era molt atractiu ... L'únic problema era que tenia 18 anys i el meu professor de classes particulars. Sabia que era impossible, però em vaig adonar que el que sentia no eren papallones a la panxa, és a dir, amor per ell, sinó que tan sols era mal de panxa, i va seguir ajudant-me; a quart ja havia après a estudiar i a comprendre, i vaig passar de ser de les més 'ximples' de la meva classe, a ser de les més intel·ligents del meu curs i a treure molt bones notes; A cinquè vaig millorar encara més les notes, i vaig aprendre a espavilar-me per mi mateixa, ja que els meus pares treballaven i calia que m'ho fes tot jo; a sisè em vaig enamorar de nou, però aquesta vegada de veritat. El noi es deia Robert, venia dels Estats Units, però ja feia temps que vivia a Catalunya. Era ros i d'ulls blaus, era considerablement atractiu, el veia perfecte .... Érem molt amics, n'estava enamorada en secret i no podia fer el pas. No sabia què fer i vaig optar per enviar-li cartes anònimes... però com que no servia per a res, vaig tornar a centrar-me en els estudis i pensar en la solució d'aquest dilema més endavant. Al final de curs vaig haver d'estudiar molt més, per als exàmens finals. Per tant, en les colònies de fi de curs, les vaig poder passar amb les millors amigues i amb Robert ... Va ser un drama i una sorpresa ... molt confós i divertit! Després passaria a la secundària ...

"Capítol III: Els pros i els contres de l'adolescència"

Va començar la secundària al setembre, a l'institut de la mateixa escola on anava. A primer d'ESO tot va ser molt diferent; alguns van començar a comportar-se d'una manera poc educada i desinteressada, Robert va ser un d'ells, i em va deixar d'agradar, el vaig oblidar, ja que seria una mala influència i vaig pensar en la dificultat que comportaria aquest curs, en els canvis de professors, la forma d'ensenyar, el tractament que hi havia, les dificultats afegides ... tot era diferent, més nou i difícil. Vaig viure noves experiències, sensacions i sentiments. També va canviar la situació a casa, la meva mare i la meva germana van començar a parlar-me del que em passaria, els canvis en el meu cos, els sentiments cap als nois: va ser totalment diferent. A segon d'ESO vaig acostumar-me, però a casa va ser més incòmode parlar amb la meva família. Vaig passar part dels meus canvis corporals i emocionals, també vaig agafar confiança en els estudis i vaig poder tenir més temps lliure, una part d'aquell temps lliure l'utilitzava per ajudar en Dídac, ja que la Margarida (la seva mare) m´ho havia demanat com a favor i la resta de temps vaig començar a sortir amb les meves amigues i fer bogeries! Era molt divertit! M'ho passava molt bé, vaig gaudir al màxim tot aquell any, vaig viure una part de la meva adolescència molt bé, i m'anava tot de meravella! Treia les millors notes, els nois anaven darrere meu, i moltes coses més! A final de curs em va baixar el rendiment acadèmic, vaig deixar d'estudiar i van baixar una mica les notes, però el curs va acabar molt bé.

"Capítol IV: El començament d'una nova era"

Al començament de l'estiu va ser positiu, estava molt contenta, perquè era estiu i començaven les vacances i, d'altra banda, estàvem contents perquè la meva germana es casaria properament. Però també hi passaven coses molt estranyes relacionades amb el temps i el cel: hi havia dies que nevava, o que queia calamarsa i érem a 0ºC o menys, i es veien objectes lluminosos molt veloços, que pensàvem que eren avions de guerra o estaven provant alguna cosa relacionada amb l'aviació, la qual cosa va donar pas al començament d'una nova era.