Explora el wiki

Avui era el dia, la tieta Laura es casava amb el Manel. La Laura era una noia de 26 anys plena d’alegria i molt aventurera, volia viure la vida a la seva manera, sense normes ni responsabilitats. La seva cara era rodona, tenia els cabells negres i enrinxolats, els ulls grans i verds, un nas camús. Les seves dents estaven perfectament alineades i portava sempre un somriure a la cara. Per altre banda, en Manel acabava de complir els 28; una persona molt responsable i treballadora, li agradava tenir-ho tot controlat i organitzat, en canvi quan estava amb la Laura es tornava una persona molt diferent. La cara del nuvi era allargada, els cabells rossos i curts, els seus ulls blavosos i el seu nas punxegut. Sota aquest i apareixia un bigoti impactant. Les seves dents patien mancança d’aparells, però en canvi els seus llavis eren sensuals. Eren la parella perfecte. El seu viatge de lluna de mel va ser a Austràlia, i van estar un més i el van gaudir com mai. Però allà els i va passa un fet que mai s’haguessin esperat. El penúltim dia de tornar cap a Catalunya, quan visitaven el desert, una serp de cascavell va mossegar el turmell al Manel. Els dos tot nerviosos van anar a l’hospital perquè li havien de treure com fos aquell verí que portava a l’interior del cos. Desprès d’haver-li extret li van fer una sèrie de probes per tal de comprovar que no apareixes ninguna complicació. Hi havia bones i males notícies; havien pogut treure tot el líquid mortal, però observaven una irregularitat en el seu metabolisme. Van descobrir un malaltia degenerativa, és a dir, que tenia poc temps de vida perquè li avançava ràpidament. En escoltar això, en contes de deprimir-se i apagar-se van decidir que seguirien fent vida normal fins que arribes l’hora de dir-se adéu. Al viure aquesta situació, sense donar-se’n la Laura van canviar al seva manera de ser i viure la vida. Es va tornar responsable i fe tot el podia per el seu marit. En canvi, en Manel va seguir com era. Amb la seva dedicació i esforç va aconseguir muntar una empresa immobiliària. Guanyava molt diners, però el seu veritable somni era ser propietari d’un hotel de luxe. Va aconseguir el seu propòsit pocs mesos abans de la seva mort. Al seu testament apareixia escrit que la seva dona rebria tots els seus bens; l’empresa immobiliària, l’hotel de luxe, les cases, els diners... A ella tot això no li importava, però va decidir acceptar l’últim desig del seu marit per veure’l morir feliç. El seu enterrament va ser un acte molt important i de sofriment per tot el món del negocis. Van aparèixer fins i tots el mitjans de comunicació per anunciar la seva defunció davant de la població. Tot i aquest fet fos una gran decepció per tots, la Laura va portar endavant els negocis que el seu marit va començar i que va atorgar. Ella, encara que sentis tristesa pel que havia succeït va seguir amb la seva vida i continuant fent el que més li agradava, viatjar i passar-s’ho bé. Havia estat casada amb aquell home 10 anys, però li havien sigut suficients per adonar-se que la vida es massa curta per passar-te-la plorant.