Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º + (-Senyoreta Fígols, el doctor Pinós l'esper …
-Senyoreta Fígols, el doctor Pinós l'espera. Va entrar a la sala, poruga, encara que hi anava sovint. -Bona tarda Senyoreta Fígols. Segui, si us plau. -Bona tarda. -Digui'm. Com es troba avui? -va preguntar el doctor. -Aquells nens... no... no puc... -va contestar ella, esclatant a plorar. -Què ha passat, senyoreta Fígols? -Aquella tarda vaig entrar a la classe de primer B. És una classe de nens que em critiquen a la mínima. Per això, l'única manera de mantenir el control de la situació és estar seriosa. Vaig preparar-me per llegir-los el comunicat. Vaig forçar un somriure i vaig anunciar que al dia següent arribaria una nova companya, alemanya, d'un cognom difícil de pronunciar. Malgrat tot, els meus esforços van ésser en va. Vaig posar-me nerviosa. Els nens no paraven de riure i vaig començar a recordar la meva infància en aquelles mateixes parets. - Què de la seva infància? - va preguntar el doctor Pinós. -Les burles, la sensació de ...de...que no...serveixo per a res. Tot i que sóc la directora... No ho he pogut canviar...Sempre seré...des que la vaig conèixer...des que va entrar per la porta...no he pogut... Les meves amistats, la meva reputació acadèmica... Tot. -va fer una pausa i continuà. -"Em permet, senyoreta Fígols?" Vaig sentir-li dir. Després es va girar a la classe i els va dir que el cognom de la Norma, la nena nova, era complicat i que l'escriuria a la pissarra. I així ho va fer, deixant-me a mi en ridícul, com sempre. La Glòria, sempre decidida. I jo, pàmfila, dèbil, ridícula...
ecidida. I jo, pàmfila, dèbil, ridícula...)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Pastanagues + (-UN FINAL INESPERAT Koert ja havia acabat …
-UN FINAL INESPERAT Koert ja havia acabat la carrera de natació quan a Carlota van trucar-li per telèfon. Koert i Carlota estaven junts en un parc, quan li van donar la notícia. -Si? -Corre, Flanagan ha tingut un accident amb el seu pare al cotxe.-diu una veu que no coneixia. Carlota-. -Què? Està bé? Què ha passat? Qui eres? -No hi ha temps d’explicar-te res, sóc la mare de Flanagan, anem ara de camí a l’hospital i m’ha dit que telefonara a una xiqueta, Carlota, eres tu no? -Si, sóc jo. -Has de venir a l’hospital, Flanagan està molt mal, ell vol vore’t. -Vaig ja.-diu Carlota molt nerviosa-. Koert no sap què dir, ara que ha escoltat tot i no sap qui és eixe tal Flanagan i per què és tan important per a Carlota. -Jo, ho sent Koert, he d’anar a l’hospital a veure a un… Amic.-diu Carlota dubtant-. -Per què dubtes?-diu Koert confús-. -No ho sé, tan sols sé que està molt mal, he de deixar-te. -Però, però… -Ho sent, Koert.-diu Carlota allunyant-se de Koert-. Carlota va entrar a l’hospital corrent, i va preguntar per Flanagan, que acabava de tenir un accident de tràfic. Li van dir l’habitació en la qual estava, la 215, amb el seu pare. El camí de l’ascensor va ser etern,havia de veure Flanagan, no sabia què li havia passat ni com estava. Carlota s’havia donat compte que en realitat, sentia alguna cosa per Flanagan, saber que estava en l’hospital, li posava els pèls de punta. Li bategava el cor tan fort que per això sabia que sense Flanagan, no podia estar, que amb Koert no estava totalment feliç. Carlota va trucar a la porta, i li van obrir a l’instant. En aquell moment va veure Flanagan molt mal,tenia colps per tota la cara, no es podia moure i estava molt dèbil. A Carlota li va donar molta pena, estava desfeta. Es va quedar paralitzada. -Carlota- va dir Flanagan, molt suaument-. -Flanagan, jo…-diu Carlota quasi plorant.- -No digues res, et vull Carlota.-Flanagan ja estava plorant-. Carlota va donar-li un abraç, i sabia que no podia perdre’l, volia estar amb ell per sempre, anar al parc junts, viatjar a les estreles com eixe dia… Però tots aquells somnis van trencar-se quan va escoltar com el seu cor deixava de bategar. Carlota encara estava abraçant-lo quan el cos de Flanagan va quedar-se sense vida. Carlota ho sabia, havia mort entre els seus braços.
o sabia, havia mort entre els seus braços.)
Activitat sobre La plaça del diamant de Escenificació, pels Doble M i G C + (. Maria Serres: - La colometa és una noia …
. Maria Serres: - La colometa és una noia baixeta, prima, morena i poca cosa (flaca), que al principi tenia problemes de fertilitat per culpa de la mala alimentació. . Carles Llarch: - És una noia amable, bona persona, que molts cops es deixa influenciar per el que li diuen. És agradable i atractiva per als homes. És una noia sumisa. . Genea Creus: - És desesperava per no poder alimentar els seus fills. Era viuda. . Marti Martínez: - És sincera a l'hora de reflexionar, aconsegueix un treball i és molt pacient per a algunes coses. . Marti i Genea: - Era una noia culta, sabia llegir i escriure. '''Diàleg de l'activitat''' Quimet (Marti): (S'acosta per darrera de la Colometa) ''Ballem?'' Colometa (Maria): (Pensa: ''la meva mare morta i sense poderme acosnellar i el meu pare amb una altra'') '' No sé ballar''. (I es gira) Quimet (Marti): '' Tant se val, jo en sé, i te n'ensenyaré'' Colometa (Maria): '' I el meu promés ho sap?'' Quimer (Marti): '' Tant petita i ja tens promés?'' Quimet (Marti): '' Ei! Què heu vist la meva americana? Cintet, Cintet!'' (s'en va) ''Espera't aquí no et moguis'' Julieta (Genea): ''Acompanya'm a treure'm les sabates, em fan mal'' Colometa (Maria): '' No puc! No em puc moure d'aquí, que estic esperant un jove que buscava una americana'' Narrador: Quan el ball ja estava gairébé acabat apareix en Quimet. Quimet (Marti): '' Em de ballar'' (ballen) Colometa (Maria): '' Com et dius?'' Quimet (Marti): '' Quimet, i tu?'' Colometa (Maria): '' Natàlia'' Quimet (Marti): '' No, tu et diràs Colometa'' (riu) Colometa (Maria): (No diu res) Quimet (Marti): '' Tu només et pots dir Colometa''
Marti): '' Tu només et pots dir Colometa'')
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Petazetes + (... Estàvem aterroritzades la meua filla i …
... Estàvem aterroritzades la meua filla i jo, pensant que teníem dues famílíes jueues i un soldat alemany en una petita casa de dos dormitoris. Com que els alemanys confiaven en nosaltres, perquè de vegades venien a sopar, vam preparar un gran sopar per a alimentar als alemanys i a tota la família. Nosaltres estaven molt nervioses per la seua presència. Quan vam acabar de posar el sopar als alemanys ens vam quedar tranquil·les perquí sabiem que era de les ultimes vegades, per no dir l'ultima, que serviem sopar als alemanys. Un soldat alemany em va preguntar si li podia ensenyar la cuina, i jo no podia dir que no, aixi que li la vaig ensenyar, però de sobte un xiquet que hi havia amagat va fer un soroll i el soldat alemany ens va enxampar, peòo per a protegir la famçilia jueva que hi havia, el vaig assassinar. Després, per a que no ens detinueren, vaig assasinar els altres dos soldats alemanys i el meu marit. Em va costar moltissim, però tot per salvar la meua família i la família amagada. Justament després d'aquest succés, vam fugirdel país tan ràpid com vam poder per escapar dels alemanys i de tota la violència que hi havia.
manys i de tota la violència que hi havia.)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar + (... Estàvem aterrorizades la meua filla i …
... Estàvem aterrorizades la meua filla i jo, pensant que teníem dos famílíes jueves i un soldat alemany en una petita casa de dos dormitoris. Els alemanys confiaven en nosaltres, solien vindre a la nostra casa una vegada per setmana a sopar. Ja quedava molt poc per a que finalitzara la guerra, l'últim día els alemanys vingueren a la nostra casa per a sopar, quan la meua filla i jo estaven més nervioses que mai perquè volíem acabar amb aquests tres anys de malsons. Havíem preparat una sopa gegant per sopar(i així també guardar sopar a les famílies que teníem a casa). La meua filla va parar taula, mentres jo estava a la porta dient als alemanys que passaren a sopar. Jo estava servint el sopar a cadascú dels membres que hi havia a la taula. Vàrem acabar feliços i contents perquè ja era l'última vegada que anaven a estar ocupant eixa casa per sopar i estaven molt agraïts per la nostra voluntat i ajuda. Quan ja estaven recollint, un dels alemanys em va dir que volía veure els porcs que tenía, jo no sabia què dir, jo crec que la meua cara em va delatar perquè estava molt nerviosa, però clar jo no podia dir que no... Va passar l'alemany a veure els porcs, quan estava girat per anar-se'n va escoltar un dels xiquets que estava amagat, plorant. El meu cor va parar de bategar, l'alemany va córrer per esbrinar què estava passant, i és quan va descobrir que hi havia una família amagada, i va cridar els companys. Em varen preguntar els alemanys que si tenía més gent amagada i que si no ho deía em matarien, aleshores vaig haver de dir-los la veritat, que tenía més famílies amagades. Finalment, varen matar tota la gent que tenia amagada a la meua casa i la meua filla. A mi em digueren que em portarien a la presó per sempre. En aquest moment jo no sabia què fer, jo també volia que em mataren, m'anava a quedar sense filla, sense la meua xiqueta, això era el que més estimava de la meua vida. Em traslladaren a una presó d'Alemanya a passar tota la meua vida ací, on compte els dies que encara em toca viure, quan jo a sols volia ajudar tota la gent que per desgràcia era assassinada, però sobretot sent pena per la meua xiquet,a a qui estimava tant i encara recorde asseguda sota la pomera...
encara recorde asseguda sota la pomera...)
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra + (.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mo …
.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mosca en aquell pàrquing, i els seus amics darrere. Mentre corrien, l’ Eloi va ensopegar amb una pedra, cosa que provoca que caigui i es trenqui un turmell. Gràcies a això el Mosca aconsegueix escapar d’ aquell pàrquing i en creuar una cantonada es troba amb la Norma i aquest li diu: - He aconseguit escapar d’ ells -- s’ apropa per besar- la - Molt bé, però he de parlar amb tu -- respon ella--. M’he assabentat de què la nit en què li va passar allò a la Lluciana, abans de què li passes, que vàreu tenir alguna cosa, és a dir, que us vau… que us vau… “liar” - Però que dius? Com vols que jo m’ hi hagi “liat” amb ella -- respon ell nerviós. - No em menteixis que tinc proves -- diu mentre treu el mòbil - Bé... No cal--li diu apartant el mòbil--em vaig "liar" amb ella perquè en un principi no volia prendre 's la pastilla, aleshores vaig tenir alguna cosa amb ella i li vaig dir:”Ara prenem-nos això que ho passarem millor” - Et crec, però ja saps com odio ala Lluciana, crec que t’has passat fent això i que podries haver fet d’una altra manera, perquè ja saps que sóc capaç d'arribar a matar-la - Però Norma al cap i a la fi és la teva germana no creus que t’estàs passant? - Com que m’estic passant? Tu i jo vam planejar junts que li passes tot això, no em pots deixar sola! La Norma, estava molt nerviosa, ja que pateix un trastorn de bipolaritat i havia deixat de prendre les pastilles.El Mosca, nòvio de la norma, però enamorat també de la seva germana. La norma rep una trucada urgent de la seva mare: - Si? (li parlen pel telèfon) - Estic… amb les amigues prenent alguna cosa (li parlen pel telèfon) - Què passa? (li parlen pel telèfon) - No pot ser.. ara vinc (penja el telèfon) - Què ha passat Norma?- diu el Mosca - La Lluciana.. ha mort, no sé com em sento la veritat.. - T’acompanyaré a l’ hospital - Què dius? Mons pares no et poden veure o si no… - Tranquil·la, m’ amagaré (Marxen a l’ hospital) Arriben a l’ hospital però el Mosca no entra, la Norma es dirigeix a l’ habitació de la seva germana Lluciana ja morta on estan també els seus pares. Al entrar aquesta, els seus pares marxen perquè la Norma tingui el seu moment de comiat amb la seva germana i així poder descansar una mica. La Norma, truca al Mosca per dir- li que ja pot pujar, mentre ella parla amb la seva germana, sense haver pres la pastilla pel seu trastorn. (Arriba el Mosca a l’ habitació) - Norma m’ agradaria parlar i acomiadar-me de la teva germana a soles, t’ importa? - Clar que m’ importa… Què vols dir- li tu a ella? - Doncs que.. al cap i a la fi, és culpa meva que hagi acabat així - M… D’acord (La Norma marxa de l’ habitació) - Lluciana, se que no em sents perquè en fi… ets morta, però jo necessito parlar amb tu i dir- te tot el que sento. Jo vaig començar el pla amb la teva germana de matar- te perquè em vaig enamorar d’ ella i estava disposat a fer qualsevol cosa per ella, a més ella amb el seu problema i jo que sóc molt manipulable, va aconseguir que accedís a fer aquest pla. Però aquella nit en què ens vam conèixer, aquella nit en el que et va passar allò, la teva germana va passar en un segon pla, i tu en primer. L'endemà d’ haver- te donat la pastilla, no sé per què ho vaig fer, vaig pensar que els meus sentiments per la Norma eren més forts però l'endemà estava més preocupat per tu que pendent d’ ella, però ja estava fet. Sol em queda dir- te que ho sento molt, encara que sé que no serveix de re, però d’ alguna manera t’ ho recompensaré. (El Mosca marxa de l’ habitació) El Mosca decideix agafar una pistola i dir-li adéu al món - Estic fart de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI
de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra + (.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mo …
.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mosca en aquell pàrquing, i els seus amics darrere. Mentre corrien, l’ Eloi va ensopegar amb una pedra, cosa que provoca que caigui i es trenqui un turmell. Gràcies a això el Mosca aconsegueix escapar d’ aquell pàrquing i en creuar una cantonada es troba amb la Norma i aquest li diu: - He aconseguit escapar d’ ells -- s’ apropa per besar- la - Molt bé, però he de parlar amb tu -- respon ella--. M’he assabentat de què la nit en què li va passar allò a la Lluciana, abans de què li passes, que vàreu tenir alguna cosa, és a dir, que us vau… que us vau… “liar” - Però que dius? Com vols que jo m’ hi hagi “liat” amb ella -- respon ell nerviós. - No em menteixis que tinc proves -- diu mentre treu el mòbil - Bé... No cal--li diu apartant el mòbil--em vaig "liar" amb ella perquè en un principi no volia prendre 's la pastilla, aleshores vaig tenir alguna cosa amb ella i li vaig dir:”Ara prenem-nos això que ho passarem millor” - Et crec, però ja saps com odio ala Lluciana, crec que t’has passat fent això i que podries haver fet d’una altra manera, perquè ja saps que sóc capaç d'arribar a matar-la - Però Norma al cap i a la fi és la teva germana no creus que t’estàs passant? - Com que m’estic passant? Tu i jo vam planejar junts que li passes tot això, no em pots deixar sola! La Norma, estava molt nerviosa, ja que pateix un trastorn de bipolaritat i havia deixat de prendre les pastilles.El Mosca, nòvio de la norma, però enamorat també de la seva germana. La norma rep una trucada urgent de la seva mare: - Si? (li parlen pel telèfon) - Estic… amb les amigues prenent alguna cosa (li parlen pel telèfon) - Què passa? (li parlen pel telèfon) - No pot ser.. ara vinc (penja el telèfon) - Què ha passat Norma?- diu el Mosca - La Lluciana.. ha mort, no sé com em sento la veritat.. - T’acompanyaré a l’ hospital - Què dius? Mons pares no et poden veure o si no… - Tranquil·la, m’ amagaré (Marxen a l’ hospital) Arriben a l’ hospital però el Mosca no entra, la Norma es dirigeix a l’ habitació de la seva germana Lluciana ja morta on estan també els seus pares. Al entrar aquesta, els seus pares marxen perquè la Norma tingui el seu moment de comiat amb la seva germana i així poder descansar una mica. La Norma, truca al Mosca per dir- li que ja pot pujar, mentre ella parla amb la seva germana, sense haver pres la pastilla pel seu trastorn. (Arriba el Mosca a l’ habitació) - Norma m’ agradaria parlar i acomiadar-me de la teva germana a soles, t’ importa? - Clar que m’ importa… Què vols dir- li tu a ella? - Doncs que.. al cap i a la fi, és culpa meva que hagi acabat així - M… D’acord (La Norma marxa de l’ habitació) - Lluciana, se que no em sents perquè en fi… ets morta, però jo necessito parlar amb tu i dir- te tot el que sento. Jo vaig començar el pla amb la teva germana de matar- te perquè em vaig enamorar d’ ella i estava disposat a fer qualsevol cosa per ella, a més ella amb el seu problema i jo que sóc molt manipulable, va aconseguir que accedís a fer aquest pla. Però aquella nit en què ens vam conèixer, aquella nit en el que et va passar allò, la teva germana va passar en un segon pla, i tu en primer. L'endemà d’ haver- te donat la pastilla, no sé per què ho vaig fer, vaig pensar que els meus sentiments per la Norma eren més forts però l'endemà estava més preocupat per tu que pendent d’ ella, però ja estava fet. Sol em queda dir- te que ho sento molt, encara que sé que no serveix de re, però d’ alguna manera t’ ho recompensaré. (El Mosca marxa de l’ habitació) El Mosca decideix agafar una pistola i dir-li adéu al món - Estic fart de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI
de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels ViP + (1 Batalles Tirant és un cavaller; com a ta …
1 Batalles Tirant és un cavaller; com a tal participa en nombroses batalles. 2 Donzelles Tirant, a palau, està envoltat de donzelles, les quals tenen la seva pròpia manera de veure el món. 3 Amor Un pilar molt important de l’obra és la història d’amor entre Carmesina i Tirant. 4 Riqueses i luxes Quan Tirant és amb els emperadors està envoltat de riqueses i luxes. 5 La Mort ''Tirant lo Blanc'' és una novel·la cavalleresca. Per la seva versemblança, la mort hi és present; no se n’escapa ni el protagonista.
resent; no se n’escapa ni el protagonista.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels ViP + (1 Batalles Tirant és un cavaller; com a ta …
1 Batalles Tirant és un cavaller; com a tal participa en nombroses batalles. 2 Donzelles Tirant, a palau, està envoltat de donzelles, les quals tenen la seva pròpia manera de veure el món. 3 Amor Un pilar molt important de l’obra és la història d’amor entre Carmesina i Tirant. 4 Riqueses i luxes Quan Tirant és amb els emperadors està envoltat de riqueses i luxes. 5 La Mort ''Tirant lo Blanc'' és una novel·la cavalleresca. Per la seva versemblança, la mort hi és present; no se n’escapa ni el protagonista.
resent; no se n’escapa ni el protagonista.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Cerverinss + (1) de quina religió formes part? Yo era d …
1) de quina religió formes part? Yo era de la religio cristiana a) catolica b) cristiana c) sense religio 2) a que et dedicaves? a)manar b) a viure la vida com una catolica c)buscar pretendents Jo em veritat a mi no m’agradava mandar, jo volia tenir el marit perfecte com el compte 3)es veritat que et vas tallar les mans? a)si b)no c)probablement si es veritat, em vaig tallar las man perquè no volia casarme em el meu pare. 4)com va ser l’experiència quan et vas tallar les mans i et van tornar als teus munyons? a) ilusio b)amb ganes de venganse c)no ho recordo Amb ganes de vengan-se perquè no volia tallar-me las mans per una tonteria com aquetsa, per culpa del meu pare 5)Quina relació tens amb el teu pare? a)dolenta b)regular c) bona dolent,per que el seu pare es volia casar amb ella i no volia i es va revelar 6)et Senties agust i protegida amb el comte? a) si, i molt b)si , pero no estaba segura c)no, gens ni mica si,molt, perque em tenia molt de carinyo
si,molt, perque em tenia molt de carinyo)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Verdaguerianes + (1. Com et vas sentir quan el teu pare va v …
1. Com et vas sentir quan el teu pare va voler cansar amb tu ? Em vaig sentir pressionada perquè no volia cansar-me amb el meu pare. 2. Quina sensació vas tenir quan el teu pare et va deixar de costat ? Em vaig sentir sola en aquell moment, perquè no esperava que el meu pare no et falles mai. 3. Com vas arribar a tallar-te les mans ? Per què vaig pensar que tallar-me les mans el meu pare no es cansaria amb mi. 4. Pensaves sobreviure quan et vas tallar-te les mans ? No, perquè em donava igual sobreviure. 5. Pensaves recuperar les teves mans ? No, perquè mai hagués pensat tallar-me les mans i que tornes a sortir. 6. Pensaves trobar el teu amor després de tallar-te les mans ? En aquell moment no vaig pensar en res i després vaig reaccionar i vaig pensar en tot això i vaig pensar que el home que em vulgui ha de voler sense mans. 7. Pensaves tenir fills després de tot això que et va passar ? Si, perquè després de troba el amor de la meva vida vaig pensar em tendre fills.
la meva vida vaig pensar em tendre fills.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Garcians + (1. Perquè el teu pare es va casar amb tu? …
1. Perquè el teu pare es va casar amb tu? Per que es tenia que casar amb una dona bonica. 2. Perquè et vas tallar les mans? Perquè era una manera d’ amenaça per a que el meu pare no es casés amb mi. 3. Que pensaves, que et passaria quan et van llençar al mar? Que segurament m’ofegaria, perquè nose nedar bé. 4. Com et senties quan estaves a la balsa? Estava espantada perquè pensava que mai arribaria a algun lloc. 5. Et vas alegrar molt quan vas recuperar les teves mans? Si estava molt alegre i feliç. 6. El compte de provança va ser el teu primer amor? Si, el primer i l’únic que he amat. 7. Com va acabar la teva aventura? Va acabar bé, va acabar com jo volia, formar una família.
a acabar com jo volia, formar una família.)
Activitat sobre La plaça del diamant, pels Catalunyainda + (1.Com va morir la teva mare? Quan la meva …
1.Com va morir la teva mare? Quan la meva mare va morir jo tenia 8 anys. Jo no vaig saber la explicació verdadera de la seva mort fins al cap d'un temps. La meva mare era una dona, molt neta, tímida i endreçada, s'ocupava de la feina de la casa, netejava, feia el menjar, em cuidava i algun cop ajudava ell meu pare. El meu pare era un home seriós, molt reservat i molt introvertit. Treballava al camp, sol estava a casa a la nit. La meva mare, un dia, cansada ja de tot, d'estar sempre tancada en quatre parets, es va suïcidar. Va ser un matí quan va anar a netejar la roba al riu. La va trobar un pastor surant. Jo vaig sentir molta ràbia, impotència, odi. No entenia per què ho havia fet. Vaig haver-me de fer càrrec de la casa, a partir de llavors sempre vaig estar molt unida al meu pare i em vaig tornar més reservada. 2.Com et va afectar la mort de en Quimet? Per una part, ja sabia que estava la possibilitat que morís. Jo poc a poc me n'anava fent la idea, per si de cas. Quan em vaig assabentar, penso que vaig reaccionar prou bé. Sabia que havia de tirar endavant, fer el possible per sobreviure, alimentar els meus fills i a mi, ja que ja no tindria l'ajuda de Quimet .A estones, el trobava molt a faltar, però tenia el consol dels meus fills, i s'havia que per ells, havia de seguir endavant. 3-T’agradava el caràcter d’en Quimet i com et tractava? Dons mira , tenia un carácter molt fort cap a la meva persona, però el que passa en que al cap del temps t’acostumes. Personalment no m’agradava perquè jo sóc una persona i em mereixo un respecte, i a mi m’agrada la llibertat , no que una persona em digui el que he de fer . 4- Què et va passar pel cap per intentar acabar amb la vida dels teus fills? Em vaig sentir angoixada , no era una decisió fàcil , però pensava en aquell moment i en la situació que estàvem, pensava que era el millor per a tots. Els dies cada cop es feien mes difícils a l’hora de menjar , de dormir… Poc a poc la seva casa s’anava quedant més buida , trista, sola. Els nens em feien molta compassió ,temia que arribés un dia en què haguéssim de morir de gana. 5-A qui s’assemblaven més els teus fills? L’Antoni tenia més el carácter del seu pare que el meu.Tenia el carácter fort , difícil d’endevinar el que li rondava pel cap , era un noi molt reservat. De ben petit el seu pare li va comprar un barret i una porra de fusta. Suposo que era perquè ja s’anaven acostumant a defensar-se per ell mateix. Per altra banda, la Rita s’assemblava més a mi , un carácter també reservat , però alhora intel·ligent. Tenia les idees molt clares , sabia el que volia i quan ho volia.
ares , sabia el que volia i quan ho volia.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Jalc1bat + (1.Que vas sentir per la mort de Tirant? …
1.Que vas sentir per la mort de Tirant? -Em vaig sentir sola perque ya no tenia a Tirant, tambe una mica dolorida. 2.Et va agradar la seva dedicació d'amor? -Si,la veritat es que va ser molt original, va ser una de les tantes coses que em va enamorar. 3.Com va ser la teva relació amb Tirant? -Va ser una relació corta però intensa amb moltes dedicacions d'amor i molta valentia de Tirant. 4.Com et va sentir quan et van nombrar princesa i hereva de l'Imperi Grec? -Em vaig sentir afortunada perque va ser un honor per a mi heretar un Imperi tant gran i fantastic. 5.Que vas sentir quan Tirant va marxar a la guerra? -Una gran pena i decepció, ya que a les guerres mort molta gent. 6.Com va ser el vostre petó? -Va ser intens una mica inesperat i amb molt amor.
intens una mica inesperat i amb molt amor.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Federico García Lorca + (10 d’octubre de 1890 Roma 08004 Estimat …
10 d’octubre de 1890 Roma 08004 Estimat Don Joan, Em sap greu no haver pogut contestar abans a la teva carta, pero he hagut de resoldre algunes qüestions amb el senyor Cardenal, les quals ja estan solucionades. Primer de tot, mostrar-li el meu dol per la mort de Don Toni i Dona Maria, imagino que ha hagut de ser molt dur per vostè. A més, no sols ha hagut de carregar amb la mort dels senyors si no que també els francmaçons es van aparèixer a la casa dels senyors, molestant-te just després d’aquest gran cop. Et desitjo, que et recuperis molt aviat de tots aquests patiments. Tot el que m’has explicat, serà una confidència, com tu em vas dir en el seu moment. He d’afegir, que em semblen increïbles totes les desgràcies que han pogut passar desprès de la mort dels senyors, així com l’actitud que Xima tenia amb tothom o que Don Toni t’ocultés el seu passat tant atribolit dins la sala de les nines. Respecte el tema dels diners, jo personalment t’aconsellaria que te’ls quedessis, perquè Don Toni te’ls va deixar a tu i aleshores a ell li hagués agradat que te’ls quedessis. Aquest fet, no treu que la teva família i els teus coneguts pensin que vas ser tu el que va cometre aquella barbaritat per quedar-te amb els diners dels pobres senyors, per tant et recomano que mantinguis això en secret per ara. Espero veure’t aviat, i poder parlar més tranquil·lament. El teu estimat amic, Don Miquel Gilabert.
El teu estimat amic, Don Miquel Gilabert.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Viquisil + (11 de gener del 1992 Hola, Muris, Com …
11 de gener del 1992 Hola, Muris, Com va tot? L'Estel·la i jo estem molt preocupades per tu i la teva família. Perquè l'altre dia vam enviar una carta a la Mirsada, però no ens va contestar. I si ha sortit un imprevist i l'han ferit? O pitjor, ha mort? Llavors els nens només tindran l'àvia, perquè tu... Ja saps la difilcultat que té viure en una guerra, en qualsevol moment pot succeir un incident que pot causar molts danys, com la mort, que suposaria no tornar a veure la teva família. Però no ha de ser així, tot pot canviar, potser la guerra acaba aviat i tot torna a ser com abans. Esperem que la teva família estigui bé i que no et passi res. Si tens noves notícies, envia'ns una carta. Petons, Estel·la i Andrea
a'ns una carta. Petons, Estel·la i Andrea)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful + (12/04/1992 Cada dia estic més preocupat …
12/04/1992 Cada dia estic més preocupat pel pare, tinc una sensació que no es pot explicar. Cada dia es fa més llarg i dur, la meva situació és díficil, no sé què passa a Sarajevo i el pitjor és que no sé res del pare. En fi no sé si demá ell estarà viu. 13/04/1992 Ahir vaig sentir la tieta , la mare i el tiet parlant i dient ``ha arribat l'hora" L'hora de què ? No sé què vol dir això, a què es deuen referir? 15/04/1992 Aquests dies han sigut molt complicats, el que més m'ha fet pensar aquest dies és el nostre el nostre canvi de nom, no ho entenc que perquè siguis musulmaà, jueu ... la gent et miri d'una manera estranya, no entenc perquè ha de ser així, si tots som iguals. 18/04/1992 Tots estem força bé, qui està pitjor és la mare, està lluitant pel nostre bé i fent tot el possible per nosaltres.
e bé i fent tot el possible per nosaltres.)
Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful + (12/04/1992 Cada dia estic més preocupat p …
12/04/1992 Cada dia estic més preocupat pel pare, tinc una sensació que no es pot explicar. Cada dia es fa més llarg i dur , la meva situació és díficil , no sé què passa a Sarajevo i el pitjor és que no sé res del pare . En fi no sè si demá ell estará viu 13/04/1992 Ahir vaig sentir la tieta , la mare i el tiet parlant i dient ``arribat l'hora L'hora de què ? No se què vol dir això ,a què es deuen referir ? 15/04/1992 Aquests dies han sigut molt complicats , el que més m'ha fet pensar aquest dies és el nostre el nostre canvi de nom no ho entenc que perqué siguis musulma , judeu ... la gent et miri d'una manera extraña , no entenc perqué es així , si tots som iguals . 18/04/1992 Tots estem bé però la que crec que esta pitjor és la mare , està lluitant pel nostre bé i fent tot el possible . Per aixó,crec que elles són las que ho estan passant pitjor.
elles són las que ho estan passant pitjor.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu + (13 de desembre de 2014 Avui ha sigut un di …
13 de desembre de 2014 Avui ha sigut un dia molt estrany, primer la Norma, la meva Norma, s'ha posat histèrica quan s'ha tallat amb un tros de vidre, després ens ha dit que no la podíem tocar i el pitjor és que ara tot el món esta rumorejant que la Norma està infectada per una malaltia molt contagiosa. He investigat i el més segur és que tingui la SIDA! No sé què creure. 15 de desembre de 2014 Avui el dia ha estat més tranquil, l'únic que m'ha semblat una mica sospitós, és que la Norma i la Mireia han estat tot el dia sense parlar-se i, ja que elles són súper amigues, no ho entenc, també la Pica-soques ens ha dit que la Norma s´haurà de fer unes anàlisis per saber què li passa, a veure si jo tinc raó i només són especulacions de la gent. 16 de desembre de 2014 Fa res que he sortit de col·legi, aquest matí els metges han fet unes anàlisis a la Norma i demà la directora rebrà els resultats. L´únic problema és que mai no ens dirà el resultat de les proves. 17 de desembre de 2014 No sé què pensar, avui m´he colat al despatx de la Pica-soques mentre estava al pati. Els resultats diuen que la Norma no té cap malaltia perillosa però sí que té uns anticossos que, si es desenvolupen, contraurà la SIDA. 19 de desembre de 2014 Els meus pares han sabut que la Norma és portadora de la SIDA. M´han dit que no volen que tingui contacte amb ella. Crec que és el millor. A part d´això la Pica-soques ha dit que aquesta tarda farà una votació per decidir qui vol que la Norma es quedi. Jo votaré que no es quedi per influència dels meus pares. No vull parlar més d´aquest tema.
s pares. No vull parlar més d´aquest tema.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Lucy + (13/4/1992 Avui, en arribar a l'oficina, t …
13/4/1992 Avui, en arribar a l'oficina, tot era normal però unes hores més tard ha tremolat el terra mentre es sentien explosions i trets, sonava l'alarma. He agafat el telefon i he trucat a casa a casa. 14/41992 He apuntat la meva família a la llista de trasllat, els he dit que anessin a l'estació del bus. Els he acompanyat i els he ajudat a pujar.
Els he acompanyat i els he ajudat a pujar.)
Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters + (14 de març de 1993 Avui m'he despertat pe …
14 de març de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i de cuidar de tots. 15 de març de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí i he hagut d'arreglar-ho. Ja fa dos dies que la casa està buida, perquè els nens i la Mirsada van marxar cap a Belgrad. 16 de març de 1993 S'ha acabat el menjar a casa i he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica. També he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 de març de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Éldar es recordarà de mi, és tan petit. Això és una tortura.
de mi, és tan petit. Això és una tortura.)
Activitat sobre Natura quasi morta de l'autora Carme Riera, pels RongJing + (21 de novembre del 2008: la desaparició d' …
21 de novembre del 2008: la desaparició d'un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu s'ha literalment volatilitzat.Mossos d'Esquadra, professors i estudiants coordinaran esforços per trobar un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res és el que sembla. Natura quasi morta és una novel·la d'intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina. Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, que l'autora coneix de primera mà, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d'ironia i realitat.
amb les dosis justes d'ironia i realitat.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 + (29 de Maig 1453 Constantinoble Benvolgu …
29 de Maig 1453 Constantinoble Benvolgut amic Hipòlit, Et dirigeixo aquestes paraules per comunicar-te un malaurat i desolador fet. El nostre estimat amic tirant ha mort sembla ser per una atac de grip, va contraure aquesta malaltia tornat de batallar quan arribava a Constantinoble on li tenien preparada una festa de benvinguda i l'esperava el seu casament amb Carmesina, per desgràcia no va poder arribar al seu destí. Abans de morir, com que ell ja sabia que no sobreviuria, va deixar escrit un testament i un comiat a Carmesina. Van portar a embalsamar el seu cos i després el van portar a l'església de Constantinoble. Però per mala sort aquí no acaben les desgràcies. Degut a la mort de Tirant, Carmesina embriagada per la pèrdua del seu estimat vestida amb el seu vestit de nuvia es va presentar a l' església, on va veure el cos inert i fred de Tirant i va començar a plorar com una desesperada i a esgarrapar-se la cara. Finalment Carmesina també es va posar malalta per l'amor que sofria pel seu difunt estimat i va acabar morint al llit. M'agradaria dir-te que les males notícies acaben aquí però no puc. L'Emperador preocupar pel futur del seu imperi i la mort de l'hereu i la seva filla, també acaba morint. Per acabar vull comunicar-te que al morir l'Emperador i el seu hereu tu seràs el futur Emperador al ser l'amant de l'Emperadriu. Una salutació cordial, Diafebus.
adriu. Una salutació cordial, Diafebus.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chus + (30 de maig de 1453 Estimat i gran amic Hi …
30 de maig de 1453 Estimat i gran amic Hipòlit, T'envio aquesta carta per transmetre't una informació molt important, dolenta i que farà que et posis molt trist. No estic segur de com ha passat tot i encara no m'ho puc creure. A sols un dia de l'arribada a Constantinoble després d'aquesta guerra per fi guanyada. Lo que semblaven serien uns dies de festa i celebracions s'han convertit en uns dies de condol i desolació degut a la mort de Tirant. Si amic, com ho estas veient. Tirant a mort. Ha passat tot molt ràpid. No ha mort en batalla, l'home que ha estat capaç de guanyar a tot l'imperi turc a mort al llit en el camí a Constantinoble. La mort de tirant ha sigut deguda a una grip. Una grip sobtada quan estava passejant per la vora del riu amb el rei Escariano. Ni els metges que venien amb nosaltres ni tan sols els metges de l'emperador han aconseguit curar-lo. I aquí no acaba la cosa, t'haig de dir que Carmesina i l'emperador han mort al saber de la defunció de Tirant. Es suposava que Carmesina no devia d'assaventar-se, al menys fins que Tirant no estigues a Constantinoble però ho ha fet i ha entrat en tan gran tristor i desolació que ha volgut trobar-se amb el seu amat i també ha mort. I l'emperador no ha suportat que la seva filla i el que era com un fill per a ell ja no estiguessin al seu costat. Hipòlit, quina desgracia, l'amor màgic i triomfant entre Carmesina i Tirant que ni una guerra ha pogut trencar se l'emporta una maleïda grip. Sento tenir que explicar-te aquesta desgracia per carta i no en persona. Se que una gran tristor i depressió assolara l'imperi però em d'esser forts i continuar ara que no estem mes en guerra gracies al nostre gran amic Tirant. Salutacions cordials del teu amic Diafebus.
alutacions cordials del teu amic Diafebus.)
Activitat 2 sobre El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels DePoble + (3a activitat viquilletra critica a: Mecano …
3a activitat viquilletra critica a: Mecanoscrit del segon origen de l’autor Manuel de Pedrolo Grup: TETEQUATRE La idea és bona, però faltaria una mica més d’il•luminació i il•lusió. Podríeu fer veure que parlàveu pel xat o per veu, faltarien més detalls i coses que podríeu afegir. També trobo a faltar la durada del vídeo, que és massa curta. M’agrada que tingueu la iniciativa de fer una activitat així, en un joc (Minecraft) que és de supervivència. Jo hauria afegit més coses que passen al llibre com: ensenyar una ciutat destruïda, que es pot construir fàcilment i amb una altra persona, que es posi el personatge com si fos un alien i el mateu, com passa al llibre... Per a mi, la idea és bona però falta millorar algunes coses i posar més detalls. Valoració feta per: DePoble
més detalls. Valoració feta per: DePoble)

Activitat sobre Redacció de l'autor Quim Monzó, pels ELS AAAH + (5662266333574545555544855889898885*/-+)

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies + (<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS' …
<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'''</big> El Textu se’n va amb l’Ainoha al seu poble, mentre que el Carlos se’n va a França. Allà viu durant dos anys i va aprèn el idioma del país, troba treball de cambrer en un restaurant de luxe, i el més important, coneix a l’Emma. L’Emma és la persona que va fer canviar la vida del Carlos, el seu odi va desaparèixer, el seu rancor també, va començar a ser més obert i més amigable, però sobretot, va superar la mort del seu pare. Ella té més o menys la mateixa edat d’en Carlos, és maca i molt atrevida. És coneguda per ser la noia més intel•ligent del institut, aquella que sempre treu deus, els seus pares són rics i té molts nois al darrere, és a dir, “donya perfecta”, l’enveja de tot el món. Ella busca algú diferent, que li desperti els sentits i que li faci sentir única. Una nit de dissabte, mentre el Carlos estava treballant en el restaurant, i després d’haver-la vist unes quantes vegades, ja que era una clienta habitual, ella li deixa el seu número de telèfon en el compte sense que ningú se n’adoni. I així és, ningú se n’adona excepte ell. Quan arriba a casa, encara que són les tres de la matinada, es llança al telèfon sense pensar-s’ho i truca. Efectivament, el telèfon és de l’Emma i ella encara està desperta esperant la seva trucada. A partir d’aquell moment podem dir que les seves ànimes es van fusionar, sabien que eren ells i ningú més. L’Emma i el Carlos anaven quedant quan podien i s’anaven coneixent cada vegada més, i cada vegada més, tenien una addicció més gran l’un per l’altre. El Carlos es va submergir en un món de felicitat immensa i va deixar-ho tot de banda per centrar-se en una sola cosa, ella. Estava enamorat. Però la història no s’acaba aquí, ens oblidem del que n’és del Tetxu i l’Ainoha. Doncs bé, resulta que l’Emma és una cosina segona de l’Ainoha, amb la qual manté una bona relació i molt de contacte. Abans que l’Emma pogués conèixer el Carlos ella ja tenia una intriga especial per aquest noi que tan malament ho havia passat i seguia endavant sense cap recolzament, i coneixia gairebé tota la seva vida, en canvi, en el moment que el coneix, no sap que és aquell Carlos del que tant li parlava la seva cosina. Amb el pas del temps, no gaire, aquesta se n’adona de que es ELL. El Carlos i el Textu, des del moment que es van separar en l’estació de tren, van viure un llarg temps sense cap tipus de contacte, el temps de l’oblit. El Carlos, quan va marxar a França, es va canviar de número de telèfon, no va donar la seva direcció i no va deixar cap tipus d’evidència, simplement va marxar, segurament aïllar-se de la seva vida passada. L’Emma sembla que fa una mena de miracle amb el Carlos, és com si sentís el que ell sent, patís el que ell pateix, es preocupés del que ell es preocupa, com si els dos cossos s’unissin en una sola ànima. Ells ho comparteixen tot, alhora, ella ho porta d’una manera positiva, així que ell també. L’Ainoha i l’Emma segueixen en contacte i ara és ella qui li explica coses del Carlos, això sí, sempre amb el seu consentiment. Al temps que ell es va rehabilitant, un dia decideix que està preparat per parlar amb en Tetxu, el seu millor amic durant tota la seva trista vida. ''Al cap de vuit anys, l’Emma i el Carlos es van a viure junts a Roma, conjuntament, amb el Tetxu i l’Ainoha. Allà viuen feliços, i s’endinsen en una vida d’amor, entre les dues parelles, i d’amistat, entre el Tetxu i el Carlos i l’Ainoha i l’Emma.'' '''FI'''
'''FI''')
Activitat sobre M de l, pels Geframajo + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE …
<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
Activitat 2 sobre M de l, pels Geframajo + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE …
<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M”'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD + (<big>'''Entrevista a en Robert'''< …
<big>'''Entrevista a en Robert'''</big> '''Entrevistador: Bon dia a tots i totes! Estem aquí des de Ràdio Aloma, on avui farem una entrevista a un dels nostres estimats protagonistes. Benvingut al programa, Robert! Estem al corrent de tota la història i ens agradaria fer-te unes preguntes.''' R: Bon dia! Estic encantat d'acompanyar-vos durant el programa d'avui. Primer de tot, vull dir-vos que sóc un gran fan de Ràdio Aloma, l'escolto cada matí sense falta. Moltes felicitats pel programa! Comencem quan volgueu. '''E: Estem contents que t'agradi, Robert! Som-hi doncs. Per començar volem preguntar-te sobre la teva mudança temporal aquí a Barcelona, a casa de la teva germana Anna. Quin és el veritable motiu de la teva vinguda?''' R: Doncs, sent sincer, el principal motiu és una noia, la Samantha. La vaig conèixer allà fa cinc anys i des del primer moment ens vam enamorar bojament. Ella em trencava tots els esquemes, era especial i diferent, la noia que em completava, la que jo sempre havia somiat. Explicat així sembla una història romàntica i feliç, però us asseguro que no ho va ser per res del món. La Samantha patia de tuberculosi. Ens va arribar la notícia al cap d'un any de començar a estar junts i realment va ser un xoc. Vam ajuntar tots els nostres estalvis, però tot i així no ens arribaven per a pagar el tractament. Vaig buscar mil i una maneres de guanyar més diners, vaig fer tot el possible per salvar-la, però res va servir. La Samantha va morir al cap d'uns dos anys. Va ser el cop més fort que he rebut a la meva vida. L'estimava com mai he estimat a ningú. Com a conseqüència d'això, vaig deixar de treballar i em vaig tancar a casa al meu món. No volia veure ningú ni fer res. Havia perdut el que més estimava. Així vaig passar un any, vivint amb els pocs estalvis que tenia. Estava desesperat, fins i tot vaig pensar en el suïcidi. Llavors vaig decidir que no podia passar la resta de la meva vida tancat d'aquella manera i que havia de remprendre el meu camí i així doncs se'm va acudir la idea de venir a Barcelona, on podria refer la meva vida i canviar d'aires. '''E: Quina història més romàntica i alhora trista, Robert. Ens has arribat molt endins. Des de Ràdio Aloma t'acompanyem en el sentiment i et donem ànims. Estem segurs que tots els oients fan el mateix a hores d'ara. Però ara tinc un dubte. Com és que no has explicat res d'això a la teva germana Anna ni a ningú?''' R: No volia que ningú sentís llàstima de mi i sobretot no tenia ganes de parlar-ne. Volia el record de la Samantha només per a mi i també necessitava passar pàgina i estar amb gent que no em parlés d'ella. Coneixent la meva germana, sé que, si li ho hagués explicat, això no hagués estat possible. '''E: Caram, Robert. Veiem que aquest tema et fa patir i no volem angoixar-te, així que deixarem aquí aquest episodi! Moltes gràcies per la confiança. Ens arriben missatges dels oients i tots coincideixen en que els ha emocionat la teva història. Ens has deixat amb la pell de gallina. Farem una petita pausa per recuperar-nos! Fina ara nois, i sobretot no desconnecteu, que la cosa està interessantíssima! Us esperem aquí a Ràdio Aloma.''' (Pausa) '''E: I ja som aquí de tornada a Ràdio Aloma on avui gaudim de la presència del nostre estimat Robert a qui estem entrevistant amb molt de gust. En Robert ens estava parlant de la seva estada a Amèrica i ha narrat una romàntica història d'amor que ens ha deixat a tots molt entendrits. No us la perdeu, ja la podeu escoltar online! Seguirem amb les preguntes. Canviant una mica de tema... Després de tants anys a Amèrica, què recordes de Barcelona, Robert? Trobes que han canviat molt les coses des que vas marxar ?''' R: He de reconèixer que ja fa anys que no vinc per aquestes terres. Ho tenia tot bastant oblidat i allà a l'altra banda del bassal estava molt centrat en les meves coses: el treball, el dia a dia, passar-m'ho bé... Així que tampoc pensava gaire en Barcelona. Per això, quan vaig arribar i vaig baixar del vaixell em vaig sorprendre molt. El moll ha canviat i hi ha més turistes rondant per aquí. Recordo vagament com eren en si els carrers i edificis i a mesura que ho vaig veient tot, els records em vénen al cap sense poder-ho evitar. De petit el meu pare ja em solia portar a veure les gavines al port. Ens passàvem les tardes observant-les i tirant molles de pa als peixos mentre sèiem a les escales de pedra i el sol es ponia a l'horitzó... '''E: Ara que parles del teu pare... com era ell ?''' R: Era una persona oberta, extravertida, divertida i que exprimia la vida al màxim. Era un bon home, honest i lleial, però que mai va saber trobar l'amor de la seva vida... La seva mort em va afectar molt i, de fet, això va ser el que em va fer replantejar la meva vida. Vaig voler oblidar-ho, per no passar mals moments, i vaig voler canviar d'aires durant una temporada. Aquesta temporada s'ha allargat fins avui en dia. Vaig voler desconnectar allà a Amèrica, però vaig trobar una bona oferta de treball i finalment m'hi vaig establir. Per la meva mala sort, allà no vaig tenir un final feliç, per dir-ho d'alguna manera. '''E: És a dir, que la mort del teu pare és l'origen de per què vas marxar a Amèrica. Estimats oients continuem en directe a Ràdio Aloma, on l'entrevista a Robert està al seu punt de màxim interès! Ens arriben missatges de l'audiència demanant que ens parlis més sobre els teus records de Barcelona. Així doncs, continuem, parla'ns una mica més de la teva ciutat natal.''' R: D'acord. Si és el que vol l'audiència... Durant el trajecte en taxi pel port vaig poder veure per la finestreta Collserola i el Tibidabo, que són els llocs més especials per a mi. Allà dalt vaig conèixer a qui avui segueix sent el meu millor amic, el Gerard. És un bon noi, i de tant en tant, quan podem, l'Anna i jo l'anem a veure a casa seva, a Manresa. Tornant a Collserola... És un lloc màgic per a mi, perfecte per desconnectar i contemplar l'enormitat i bellesa de la meva ciutat. Estant allà no cal dir perquè la capital de Catalunya és una de les ciutats més visitades. És simplement meravellosa! És un indret molt especial que m'aporta molts records. '''E: Veiem que ets una persona molt sensible i amant del teu entorn. L'audiència ens demana que especifiquis més el per què de la teva mudança a Amèrica, què més ens en podries dir?''' R: Doncs com ja he dit abans, el principal motiu va ser la mort del meu pare, que em va fer voler canviar d'aires. Vaig fer un viatge a Amèrica, on preveia quedar-m'hi durant un mes. Allà em va sorgir una feina i finalment m'hi vaig instal•lar. Amèrica sempre m'ha obert les seves portes. '''E: Interessant... I què ens podries dir de la teva relació amb Aloma?''' R: De moment no puc dir que siguem parella. Hi ha alguna cosa entre nosaltres però ara per ara definiria la nostra relació com a una amistat que està evolucionant cap a alguna cosa més. De totes maneres no vull donar falsa informació ni falses esperances. No tenim cap mena de compromís, els dos som lliures de fer el que volem. '''E: Ja ho suposàvem... Corre el rumor que ets tot un seductor! Però les preguntes d'aquest caire les deixem per un altre dia, que se'ns acaba el temps i ens queda una última pregunta encara! Què opines de la relació entre la teva germana Anna i en Joan?''' R: La veritat és que no sé gaires coses sobre la seva relació però pel que veig estan força units, tot i que a vegades hi hagi moments de tensió. Crec que fan bona parella i estaran junts molt de temps! '''E: Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'avui! Ens ha encantat la teva companyia i ens has fet passar una molt bona estona. Sobretot et voldríem agrair la teva sinceritat i transparència al llarg de l'entrevista. Ja saps que estas sempre benvingut al programa, Robert. Que passis un molt bon dia i esperem tornar-te a tenir per aquí aviat!''' R: Gràcies a vosaltres per la vostra amabilitat i per haver-me convidat un programa. Estic molt content d'haver estat avui aquí!
stic molt content d'haver estat avui aquí!)
Activitat sobre Contes per a un món millor de l, pels Poker queenz + (<big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD …
<big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD'''</big> Fa molts segles, en un poblet de Catalunya, un pobre pagès conreava unes terres que no eren seves. [[Fitxer:pagès.png||center|500px]] Un dia, el noble propietari el va anar a veure i el va amenaçar de fer-lo marxar dels seus dominis, si no li donava tot el benefici de la collita. A més, va atemorir el pobre pagès, dient-li que li enviaria els seus temibles soldats. [[Fitxer:noble.png||center|500px]] El pagès, que volia evitar aquesta desgràcia per a ell i per a la seva família, va proposar un pacte al noble: [[Fitxer:acord.png||center|500px]] El senyor trauria benefici de la collita, venent-la al mercat, i ell, el pagès, podria quedar-se amb allò que necessités per viure i mantenir la seva família. [[Fitxer:pacte.png|center|500px]] <big>'''AIXÍ ES VA DEMOSTRAR QUE LES PARAULES PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>
PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels El segon origen + (<big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA …
<big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA''' </big> '''CAPITOL 1:UNA INFÀNCIA MOLT DURA''''' L'Alba va obrir els ulls per primera vegada a una mansió de Palafrugell el 13 de gener de 1993. El seu pare treballava d’advocat i la seva mare d' infermera a l'hospital del poble. Es va criar amb la seva germana gran, la Laura. La Laura tenia quinze anys més que ella, i a elles dues les va mantenir la veïna de l’altra mansió del costat,que es deia Júlia. En sortir de l’escola, la veïna portava l'Alba al parc, mentre la Laura se n’anava amb els seus amics. Un dia, en arribar a casa, l'Alba es va empipar perquè volia estar més estona al parc, i com que la veïna no la va deixar, es va escapar de casa. ''''CAPITOL 2: PADRÍ SEGRESTADOR?'''' Quan l'Alba es va escapar de casa, al principi no sabia on anar, així que va decidir anar a casa d’en Pablo, el seu padrí. Era molt estrany que ells dos no estiguessin junts: portaven junts tota la vida. La va acollir a casa seva perquè els seus pares no hi eren a casa, eren als Pirineus. L’Alba es va posar malalta als tres dies i el Pablo, que no tenia ni idea de nens, va deixar-la al llit com si només estigués refredada. A les 11 del matí va aparèixer la veïna a casa del Pablo per intuïció (el coneixia de vista), perquè ella no sabia qui era ni d’on havia sortit. El Pablo li va explicar tot el que va passar i qui era, perquè la Júlia, la veïna, no es pensés que era un segrestador. '''CAPITOL 3:UN NOU AMIC QUE ENS CANVIA LA VIDA''''' L’Alba es va tornar molt rebel, però la seva germana va saber controlar-la. Al cap d’un temps va tornar a ser ella mateixa, la noia independent i tranquil·la que tothom coneixia. El Pablo va deixar de fer cas a l’Alba perquè ja era, segons ell, major d’edat. Al cap d’un mes, L’Alba va conèixer en Dídac, un noi senegalès de 7 anys, que per ser immigrant, ningú estimava, menys l’Alba. Sempre que s’ajuntaven es barallaven per bajanades, però en el fons s’estimaven com bons amics. Totes les tardes després de l’escola, s’ajuntaven per jugar al parc els dos junts, encara que la germana de l’Alba no trobava bé que una noia blanca jugués amb un noi negre. Tot semblava molt racista, fins que la Laura li va presentar a l’Alba el seu xicot, un noi negre i ella no el discriminava; era com si algú l’hagués hipnotitzat. Als tres mesos d’estar junts, van trencar perquè ell tornava al seu lloc d’origen, i la Laura, plena de ràbia, va esdevenir més racista que mai. L’Alba es va enamorar d’en Dídac, però es van separar per raons de trasllat, i el destí ho va canviar tot.
de trasllat, i el destí ho va canviar tot.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Gabriel García Márquez + (<big>'''Na Renard al front'''</bi …
<big>'''Na Renard al front'''</big> <small>''La derrota d’un manipulador''</small> Hores i hores de viatge per arribar al regne dels homes, en el camí, ens trobem amb un home que es diu Fèlix, sembla ser un senyor savi, i ens crida molt l’atenció. Ens pregunta si volem ser els autors principals d’un fet important, que només es realitza en el regne de les bèsties. Intrigats per saber de que es tractava van anar a veure el fet en qüestió. Aquest fet no era altre que l’elecció del rei de les bèsties. En arribar, les criatures estaven reunides , ens va sorprendre l’amabilitat de la seva acollida. Entrem a la sala on estan reunits els animalots, no es posen d’acord. [[Fitxer:Leon666.JPG|thumbnail|center]] '''El Lleó proclamà rei.''' Ens adonem, que hi ha dos grups, els herbívors i els carnívors. Uns voten per escollir de rei a un carnívor mentre que els altres prefereixen que sigui un dels seus. Els herbívors estan atemorits i en desacord en que els governi un lleó. Diuen “''que el lleó és una bèstia que menja a altres bèsties''”, i per això proposen el Cavall, però va aparèixer un animalot que es diu Na Renard. Aquest comenta a tothom “''heu de seguir la ordenança que Déu ha donat i ha posat en les criatures''”. Després es nota tensió a la sala, i comença un llarg debat que acaba amb el lleó com a rei. [[Fitxer:NaRenard.JPG|thumbnail|center]] '''Elecció del consell.''' Una vegada decidit el rei, es va fer un recés. Després tothom torna a la sala, per decidir quins seran els consellers del rei. Novament es nota la mateixa tensió. Na Renard diu al rei que li sembla més adient escollir a bèsties simples i humils per tal de que no s’enorgullessin per poder ni per llinatge. Els herbívors estan d’acord amb les paraules d’aquest, i proposen a l’Elefant, al Senglar, al Boc i el Moltó. Els carnívors proposen el Gall perquè entri a la cort i així s’arriba a un acord. L’Ós, la Serp, el Lleopard i el Llop són els nous consellers. '''Reunió Na Renard i l’Elefant.''' Vam arribar a la reunió concretada amb rapidesa per Na Renard al no haver sortit escollit conseller del rei, des de una taula propera als protagonistes d’aquesta reunió, vam observar com es troba amb l’Elefant. En aquesta reunió Na Renard promet destronar el rei i donar-li la mort. L’Elefant amb la por de que el rei es doni compte, tanca el pacte i marxa corrent, com si no hagués passat res. L’astúcia de Na Renard. Aquest vol aconseguir el poder i farà el que sigui per aconseguir-lo, amb l’esperança d’aconseguir el prestigi de la resta d’animalots. Va anar a buscar el Bou, nosaltres amagats, escoltem que li proposa una forma de guanyar-se la confiança del rei “''Si li dones por a les altres bèsties, jo aniré al rescat d’aquestes, fent-me l’heroi''”. Na Renard i el Bou tornen de nou al regne per parlar amb el rei perquè el Bou pugui demanar disculpes. Aquests dos li donen la culpa als humans, el rei es mor d’ira, però Na Renard el calma i li diu que enviï ambaixadors perquè esbrini que ha passat, i sobretot “''perquè regni la pau entre els dos regnes''”. Envien la Pantera i el Lleopard, i en Na Renard es guanya la confiança del rei i assumeix el títol de porter de la Cort. [[Fitxer:Embajadores666.jpg|thumbnail|center]] '''Els ambaixadors.''' Acompanyem a la Pantera i el Lleopard al regne dels homes, el Lleó amb el consell de Na Renard, els envia en senyal de pau, i porten regals i joies com a obsequi. Quan van arribar al regne amb els regals que el Lleó els va manar, els van rebre amb molta amabilitat i simpatia, junt amb una gran festa que van organitzar. Tot sembla que les relacions, entre els dos regnes, va com s’esperava. Tot dos han portat regals, i l’acollida a sigut un èxit. Durant el magnífic banquet que els homes van organitzar per els ambaixadors. En el transcurs d’aquest un home humil s’acosta i diu “''Tots sou unes males persones que s’obliden de Déu i que estafen al poble''”. Tothom es queda bocabadat. El rei dels humans, al contemplar que aquesta escena, va dir “''Això no és veritat, nosaltres som bones persones, però el que no podem fer és perdonar a pecadors així com així''”. Van passar unes hores i tot va tornar a la calma, els humans i les bèsties seguien amb la festa. Els dos ambaixadors van treure les seves conclusions i ens les van comentar “''aquesta escena ens ha semblat inhòspit''”. Vam tornar d’aquell regne amb la certesa de que a partir d’aquell moment hi haurien millors relacions entre ambdós regnes, tot i el protagonisme de l’hostaler. A l’arribada ens van informar que el Lleó s’havia casat amb la Lleoparda, sembla a ser que hi hauran temps de canvi quan vinguin els ambaixadors. Aquest nou fet segurament enrabiarà el Lleopard. [[Fitxer:Lluita final.jpg|thumbnail|center]] '''Batalla del Lleopard i la Pantera.''' Estem a la cort quan vam veure arribar el Lleopard enfurismat per a la traïció del Lleó d'haver abusat de la seva dona. El Lleopard va enfrontar-se amb el Lleó, nosaltres vam espantar-nos al veure'ls, va ser una lluita molt intensa. El Lleopard estava defensant el seu honor amb tota la seva força, i així va ser com, el Rei va caure derrotat i el Lleopard va demostrar la culpabilitat d’aquest. Sembla ser, que el Rei va perdent, quan de sobte surt la Serp dient que “''des de que el Bou i Na Renard estaven a la Cort sorgien molts problemes''”. Ens va sorprendre perquè el Bou va començar a dir que estava manipulat per Na Renard, llavors se'l van menjar, i també va matar al Gall. Na Renard volia ser el únic a la cort amb el Rei. Nosaltres vam fugir per temor. '''La mort de Na Renard.''' Aleshores, mentre caminàvem, reflexionant sobre tot el que havia passat a la Cort, Vam veure com Na Renard parla amb l’Orifany, i li diu “''ja és hora de donar-li mort al Rei''”, vam escoltar el seu pla maquiavèl•lic, de cóm mataria el Rei, de com canviaria el regne... Llavors nosaltres vam escoltar a l’Orifany, pensar en veu alta “''Sí participo en aquest pla Na Renard acabarà matant- nos a tots''”. El Senglar, havia escoltat la conversa entre Na Renard i l’Orifany, i aquest l’acompanya per confessar-ho tot al Rei. Nosaltres seguim al Senglar i l’Orifany, i vam presenciar com el rei enfurismat va anar a matar al traïdor de Na Renard. Va ser una batalla èpica. Ja que en Na Renard era molt astut però al final el Lleó va ser el vencedor de la baralla. L’ambient en tot el regne es relaxa. Nosaltres ens vam alegrar de què tot acabés bé i ens vam quedar amb una bona experiència.
i ens vam quedar amb una bona experiència.)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Shenzhen + (<big><big>'''Entrevista a la L …
<big><big>'''Entrevista a la Laiping i la Min'''</big></big> '''Hola, bon dia, em dic Marta i avui us faré una entrevista sobre la fàbrica Khotan (nom de l’empresa). Ara som amb la Laiping i la Min, unes treballadores de la fàbrica de la ciutat de Shenzhen. Els treballadors es queixen de les males condicions que té la fàbrica i de l’explotació de l’amo, a tots els treballadors. Ara parlarem sobre aquest tema.''' '''-Hola bon dia, noies! Com esteu?''' Bé , una mica tristes pel mal tracte que estem rebent del nostre cap. I desil·lusionades perquè sabem que tindrem que abandonar el nostre treball. '''-Com es diu l’amo de la fàbrica? A què es dedica la fàbrica? I en què treballeu vosaltres?.''' Es diu Sr.Chen, i la fàbrica és dedica a fabricar telèfons mobils. Nosaltres treballem soldant condensadors a les plaques de circuit . '''-El Sr.Chen va parlar amb vostès de les condicions laborals?.''' No, només ens ham dit que els treballadors teníem que ser responsables i fidels a ell. '''- Com us heu adonat que us estaven explotan a la feina?.Per què?.''' Perquè cada vegada treballem més i més, i no podien descansar, estavem amb les males condicions, i només ens deian “vinga noies treballeu”. '''- Digueu-me per què treballeu en la fàbrica sabent que hi ha moltes feines possibles?.''' Perquè en el meu poble no hi havia massa feina, i el meu desig era treballar en aquesta fàbrica, llavors vaig falsificar el meu certificat de naixement per poder treballar, encara no tenia l’edad per poder fer-ho. '''- Com us sentiu treballant a la fàbrica amb tantes hores de feina?.''' Malament perquè no dormint gens, i ens passen tot el dia en el treball sense descansar. Estem fartes de aquest treball. '''- Heu denunciat al Sr.Chen, per la mala sanitat? Expliqueu per què'''. No, perquè si el denunciaven es descobriria que he falsificat el meu certificat de naixement, i no volia que això se sabés. I perquè tenien por que ens fessin malament. '''- Us agrada treballar molt i cobrar poc? Explica perquè.''' No, perquè seria un treball dur i no tindrien recompensa, perquè cobrar poc i treballar molt a ningú li agrada. '''- Quantes persones treballen actualment a la fàbrica? I quants treballaven abans de les males condicions?.''' No ho sabem, però abans hi havia molta gent treballant i ara n’hi ha poca, es nota molt la diferència entre abans i ara. La majoria van decidir marxar, avui en dia queda un 15% de treballadors amb nosaltres. Els que segueixen treballant en la fàbrica es perquè necessiten urgentment els diners per poder viatjar i retornar al seu país, o per poder donar de menja a la seva família. '''-Què opinàveu abans del Sr.Chen? I ara opineu igual?.''' Abans pensàvem que era un home ferm, que era responsable, amable, i sobretot educat, però no era així,de fet es tot el contrari del que ens pensàvem '''-Després d'aquesta entrevista que fareu, respecte a la fàbrica? Hi seguireu treballant?.''' No , perquè no ho suporten més , ja no volem que ens tractin malament, anirem a buscar una altre feina, con sigui però no tornarem més a viure aquesta situació. '''Noias ha estat un gust parlar amb vosaltres. Gràcies per venir a parlar amb nosaltres d’aquesta situació. Espero que mai més us pasi això, que us vagi molt bé i que trobeu treball ràpid. Us desitjo tot el millor.'''
reball ràpid. Us desitjo tot el millor.''')
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Agatha Christie + (<big><big>'''Historia de traïc …
<big><big>'''Historia de traïcions i venjances'''</big></big> ''Els animals escullen rei per poder tenir un governant just, mentres Na Renard conspira, desde l'ombra, por fer-se amb el poder.'' <big>'''L’avarícia del poder'''</big> Al passar per una plana hi ha dos homes de l’ordre dels apòstols. Al escoltar-los, un d’ells, li explica a l’altre d’una manera entusiasta que ha vist un fenomen estrany: uns animals fent una reunió per a elegir rei. [[Fitxer:F2b6e42467bd.jpg|thumbnail|dreta]] A l’observar als animals, ens n'adonem que ha sortit com a monarca el lleó. El pobre bou, per la por que té proposa al seu amic el cavall, però, Na Renard, què és una interessada, aconsella menjar-se als fills dels dos i aquests se’n van al poble a viure lluny del perill. <big>'''Formant el consell'''</big> El Lleó ha escollit com a consellers a l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. La malèvola Na Renard al no ser escollida, ha dit de posar a la cort animals herbívors i aquests, que se’n refien de Na Renard, han estat d’acord. El Lleopard i la Pantera, molt intel·ligents ells, se’n han adonat que Na Renard manipula al rei i s’ho diuen, doncs, el lleó, fa entrar el gall a la cort. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (2).jpg|thumbnail|center]] <big>'''El començament de la venjança'''</big> Na Renard, plena d’ira inicia un pla per venjar-se del rei, així que promet a l’Elefant destronar el Lleó per a que pugui regnar el paquiderm. <big>'''L’enginy de Na Renard'''</big> S’ha decidit que el Gat i el Gos siguin porter i cambrer respectivament. Na Renard es troba amb el Bou i aquest li explica que els humans són dolents perquè l’exploten i volien vendre’l. Na Renard traça un pla per a guanyar prestigi davant el rei i el Bou ho accepta sense vacil·lar. Na Renard ha tornat al prat i escoltant bramuls, els animals de la cort, s’espanten i Na Renard, que ha concebut tot el pla, es fa l’heroïna anant a mirar quin animal és. Torna amb el Bou i aquest li demana perdó al rei explicant-li la seva vivència al món dels humans. L’astuta Na Renard pel seu afany de poder, ha aconsellat enviar a la Pantera, el Gat i el Lleopard per entrar dins del consell i així d’aquesta manera, ascendeix com a portera i es desfà dels seus enemics. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (3).jpg|thumbnail|esquerra]] <big>'''Viatge al regne dels homes i traïció al regne dels animals'''</big> El rei dels homes, sorprès per els obsequis dels animals, els accepta i els invita a un festí. En el moment dels àpats ha entrat un pobre enfurismat del poble dient que les persones són dolentes i que no se’n recorden de la paraula de Déu. L’orgullós rei dels homes, es llença floretes dient que ell es bo, misericordiós i just. Al sortir del palau, han anat un restaurant on un hostaler fa una semblança i els hi deixa entreveure als animals: ''“El rei s’aprofita dels ciutadans, com Judas es va aprofitar de Jesús”''. Mentrestant en el regne dels animals la guineu aconsella al rei que enamori a la bella Lleoparda i la fa seva en contra de la seva voluntat. El Lleopard torna del seu insòlit viatge i descobreix la traïció del seu suposat amic Lleó. <big>'''Duel a mort'''</big> El Lleopard amb ganes de venjança culpa al Lleó i vol un enfrontament, però la Pantera s’ofereix per substituir al Lleó. A l’acarnissada baralla la ha guanyat el Lleopard demostrant així que el manipulat rei és culpable. [[Fitxer:CIMG0600.JPG|thumbnail|dreta]] La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i salpica al Bou, qui confessa amb por i culpabilitat exagerada el pla de Na Renard, cosa que per evitar ser descoberta es venja al Bou. El Gall, amb bona voluntat ha proposat afegir animals a la cort però Na Renard, pensant en els seus propòsits, ha explicat que el millor es afegir només una persona. Na Renard, al veure que el gall pot ésser un problema per a ella i posar en perill tot el planejat l’ha matat davant el rei. <big>'''La merescuda caiguda de Na Renard'''</big> L’hàbil Na Renard, ha decidit posar en marxa el seu pla amb l’Elefant: fer creure al rei que el senglar el vol matar i dir-li al Senglar que el rei el vol matar, d’aquesta manera es barallaran i evidentment guanyarà el Lleó però com estarà totalment exhaust i sense forces, l'Elefant aprofitarà l’ocasió per matar-lo. L’Elefant accepta dubitatiu el tracte i per protegir-se demana a Na Renard que hi hagi testimonis del seu pacte, el conill i el peó, enemics de la guineu. L’Elefant molt estratega, parla amb el Lleó i el Senglar posant al descobert a Na Renard. Per demostrar-ho davant el rei, ha cridat als testimonis i el rei s’ha sorprès per la verídica traïció de la guineu. El Lleó, enfurismat per la deslleialtat ha matar a Na Renard sense pensar-s’ho i ha fet fora del consell al Conill i al Paó. Així, ha tornat la pau al regne dels animals. [[Fitxer:El-llibre-de-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]]
e-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]])
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots + (<big>ANUNCI El nostre grup hem decid …
<big>ANUNCI El nostre grup hem decidit fer un anunci amb la intenció de persuadir els nostres espectadors a comprar el llibre “Camps de Maduixes”. Un llibre que ens ha semblat força interessant i molt educatiu per als joves. Per fer-ho mostrarem l’aspecte negatiu de les accions que es fan per passar-ho bé, fent així referència al llibre en qüestió. Aleshores, prendran consciència que tota acció té una repercussió. Gràcies a aquest llibre ens hem adonat que els riscos són, en alguns casos, petits però existeixen. Posant per exemple al cas de la Lluciana, afegint també el de la Loreto pel sol fet de ser acceptada per la societat. Així dons, en el següent vídeo farem un breu resum de la història de manera visual i entenedora. També, avisarem als joves que surten de festa a anar més en compte amb el que prenen sense saber del cert que és. Per fer-lo més divertit hem afegit una cançó composta per nosaltres on explica la història de les tres amigues i aprofundint en el cas de la Loreto ja que la nostra activitat anterior parlava d’ella. </big>
itat anterior parlava d’ella. </big>)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Viquillibre + (<big>Carta a Creont</big> Ho …
<big>Carta a Creont</big> Hola bon dia, Voldríem comentar-li la nostra opinió sobre les seves accions respecte a les coses que està fent en el regne de Tebes. Entenem que ser rei de Tebes no és gens fàcil, per les decisions que ha de prendre però creiem que últimament s’està passant amb les seves decisions que no són gens correctes i pensem que d’aquesta manera Tebes no podrà ressorgir de la guerra. La gent cada vegada té més gana i no hi ha suficient menjar per a tot el regne. Sabem que vostè té menjar de sobra en la seva cuina reial però ha d’entendre aquesta situació. A més, la gent s’està morint de malalties per la mala nutrició que està passant. No podem permetre que els nostres fills es morin, per això li demanem que faci un esforç per atendre a tota la gent del regne per intentar que no mori més gent durant aquest anys.També pensem que deixar Polinices a mercè del voltors és un acte deshonrós i malvat que no hauria d'haver fet. Arribem a la conclusió que hauria de deixar de tenir tantes comoditats per a vostè sol i hauria de compartir els seus recursos amb la gent del regne. No podem seguir així. També li demanem que faci honor al cos d’Antígona ja que només volia enterrar el seu germà i per això va matar-la a ella i a l’esclau Eumolp, que només volia ajudar-la perquè no ho fes ella sola. Finalment, volem que doni un sepulcre adequat a Polinices per honrar la seva valentia. Atentament, Un ciutadà de Tebes.
Atentament, Un ciutadà de Tebes.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf + (<big>De com va arribar a Polònia una …
<big>De com va arribar a Polònia una notícia </big><big></big><big></big> "Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada."- vaig escoltar dir a l’herald. - No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui devia ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la paret. -El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. -He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. Eixa nit no vaig poder dormir pel record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits,bevent i rient fins a la matinada i que ara era mort. A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. Després de llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar. Tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria. Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent, ja que la foscor, els plors i el silenci eren tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig. Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig besar la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. -Ho sent molt majestat- vaig dir. -Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu. -Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident la meua estima. -No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me que venjaràs la seua mort. -Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres. Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència a la reina van començar a seure. Tantes cares conegudes i el dolor present en cadascun dels nostres cors. Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regent del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat. - Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder mentre la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi? Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers. - Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes. - Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell. Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida. Frustrat per la reacció d’aquells ¨homes honorables¨, m’alcí i em vaig dirigir cap a la porta. - Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres. <big>Del viatge a Londres i les seues conseqüències</big><big></big><big></big> Pocs homes es presentaren al matí següent i, per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta servents, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren al seu imponent castell amb la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del príncep amb la reina. Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant. Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que me'l tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot. No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.
xar que continuara viu. Ja estava decidit.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Passa pàgina! + (<big>LA VIDA CONTINUA</big> D …
<big>LA VIDA CONTINUA</big> Diuen que els veritables amics, aquelles persones que sempre t’acompanyen, tot i estar ben lluny de tu, sempre estan al teu costat.Això era el que esperançava en Tetxu, l’Ainhoa i en Carlos, qui havien de continuar amb les seves vides. Després d’haver realitzat el viatge tan esperat per en Tetxu, per indagar en el passat relacionat amb el seu pare, i així acabar descobrint la realitat sobre la mort d’aquest en mans d’ETA, el jove decideix tornar a la seva ciutat natal, Lleida. Allí, reflexiona sobre tot allò succeït en el últims dies, sense oblidar ni en un sol instant els seus sentiments envers les noves amistats trobades. Després d’un llarg mes d’estança en la seva població, en Tetxu decideix que la seva vida ja no pot seguir com fins aleshores, que amb tot el que havia succeït, les coses no es podien quedar com estaven, tenia noves preocupacions que l’impedien conciliar el son i havia de trobar la manera de solucionar-ho. Així que un matí el noi es dirigeix cap a l’estació, amb tot el necessari i d’aquesta manera no haver de tornar a casa, deixa les claus d’aquesta a un vell conegut i li diu que la llogui, que la vengui o que s’hi quedi a viure, que amb ell ja no li fa falta. Estava decidit, la seva vida ja no estava lligada a Lleida sinó al País Basc, on havia trobat totes les respostes a les preguntes que s’havia fet des de la tràgica mort del seu pare, i on habitava la persona de la qual estava perdudament enamorat, l’Ainhoa. El vagó era pràcticament buit, només hi havia un parell d’homes ben plantats amb uns maletins, que devien anar i tornar el mateix dia per assumptes de feina, és clar, era un dimecres a primera hora. Enmig del llarg trajecte va anar a menjar alguna cosa al vagó cafeteria ja que la gana no el deixava tranquil, i en obrir la porta per entrar-hi, es va trobar una cara que li resultava familiar, un home d’avançada edat, amb vestiment propi de muntanya, i envoltat d’altres persones més joves que ell, tots asseguts en una taula i dibuixant en una mena de plànol del qual en Tetxu no podia apreciar gran cosa, ja que cada cop que hi desviava la mirada, els misteriosos viatgers feien petits gestos que semblaven anar dirigits cap a ell. En Tetxu va triar l’opció que semblava més encertada, concentrar-se en el seu entrepà de pernil i oblidar el que possiblement estaven tramant aquella gent. En acabar el seu àpat, el jove va pagar, es va aixecar del tamboret tan incòmode en el qual s’havia assegut, però una mà el va fer tornar a seure. Què havia passat? En Tetxu tot atemorit es va tornar a asseure , no entenia res del que passava. L’home que vestia la roba de muntanya s’hi va asseure,també, al seu costat i li va dir que tots aquells dibuixos que en Tetxu havia vist no els podia explicar a ningú. En Tetxu reconeixia que no havia vist cap dibuix però l’home insistia amb el que deia. Després d’una estona sense parlar-se, tots dos es van dirigir a una cabina del tren totalment insonoritzada, on van estar conversant una bona estona. L’home li va explicar a en Tetxu que indirectament havia entrat a formar part d’ETA, ja que havia vist el contingut d’aquells escrits. En Tetxu no volia formar-hi part però segons aquell home, una vegada veus els dibuixos ja no et pots tirar enrere. Ell es presenta dient-li el seu nom, Patxi. Aquest li explica el significat d’aquells fulls i perquè es dirigeixen al País Basc, en Tetxu no entenia res, estava cada vegada més desconcertat fins que en Patxi li va comentar que realitzaran un atemptat en menys de 48h. En arribar a terra de nou, en Txetxu creu que hauria de denunciar a la policia, no pot deixar en pensar en aquest atemptat. Però per altra banda pensa que és una bona forma de venjar-se de la mort del seu pare, vol saber realment qui el va matar. Després d'una llarga estona d'emocions i sentiments a flor de pell,li diu que si, que vol formar part de la banda. Ràpidament en Patxi li diu el que ha de fer, ell serà el peça principal d'aquell acte, ell posarà la bomba en un lloc estratègic. Tetxu camina lentament i atemorit fins que arriba amb el seu company, que només a primera vista li produeixen males vibracions. El seu company li va contar a en Tetxu tots els atemptats que havien fet. Aquest mentre va estar mantenint una conversa, va anomenar una persona que encaixava amb el perfil del seu pare. En Tetxu el volia matar, però és veia incapacitat per a fer tal acte. Com a bona persona que era i legal, va decidir contar-ho tot a la policia, encara que ell anés també a presó. 9 mesos més tard... Tots és trobaven empressonats en aquells llocs tristos i tancats, mantenint l'esperança de poder tornar a veure la llum del Sol i ,sobretot, poder tornar a veure a l'Ainhoa, ja que no podia deixar d'estar enamorat d'ella. Els seus sentiments eren tan forts com el desig de sortir d'allí.... Alexandra Domingo, Mireia Moix, Carlota Huguet, Beatriz Vinué i Carla Rufaste Col.legi lestonnac-Lleida.
i Carla Rufaste Col.legi lestonnac-Lleida.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Electrobook + (<big>LA VIDA OCULTA DE L'ALBA</bi …
<big>LA VIDA OCULTA DE L'ALBA</big> "Capítol I: La meva infància a Benaura" Tot va començar quan jo era petita, vivia en una ciutat anomenada Benaura, amb els meus pares, i la meva germana. Al meu costat hi havia la meva veïna, la Margarida, que tenia un fill negre que es deia Dídac. Passava el temps jugant amb la quantitat de joguines, colors, papers, etc. I amb la meva família que em portava al parc per jugar amb altres nens i amb ells. M'ho passava molt bé. He viscut tota la infància en aquella casa, una casa de 2 pisos amb un jardí gegant i un munt de coses estranyes, per a mi perfecta. Vaig passar el preescolar, no recordo gaire, però pel que m'expliquen, m'ho passava d'allò més bé i van ser els millors anys de la meva vida ja que no feia res, em passava el dia amb les meves amigues pintant i fent bogeries. També jugava amb el Dídac i vam arribar a ser bons amics. "Capítol II: La primària i els seus drames" A la primària van canviar moltes coses. No vaig poder jugar amb el Dídac, perquè era més petit que jo i no el podria veure durant tota la primària; i molts amics del preescolar van marxar a fora del país o bé a una altra escola; tan sols quedàvem jo i uns pocs més, i van venir unes quants més, la majoria estrangers. Ja començàvem utilitzar els llibres, a tenir matèries i a haver d'estudiar. A primer vaig tenir una mica de problemes a l'escola, cosa que era normal ja que acabava de començar a estudiar, llegir i escriure més. A segon vaig tenir tants problemes que cap a final de curs, vam haver de recórrer a mesures dràstiques. Vam haver de contractar un professor particular; a tercer, vaig enamorar-me per primera vegada , no era un noi de la meva classe, era el fill de la perruquera de la meva mare, es deia Hernan, era molt alt, de pell blanca i de cabells i ulls castanys , per a mi era molt atractiu ... L'únic problema era que tenia 18 anys i el meu professor de classes particulars. Sabia que era impossible, però em vaig adonar que el que sentia no eren papallones a la panxa, és a dir, amor per ell, sinó que tan sols era mal de panxa, i va seguir ajudant-me; a quart ja havia après a estudiar i a comprendre, i vaig passar de ser de les més 'ximples' de la meva classe, a ser de les més intel·ligents del meu curs i a treure molt bones notes; A cinquè vaig millorar encara més les notes, i vaig aprendre a espavilar-me per mi mateixa, ja que els meus pares treballaven i calia que m'ho fes tot jo; a sisè em vaig enamorar de nou, però aquesta vegada de veritat. El noi es deia Robert, venia dels Estats Units, però ja feia temps que vivia a Catalunya. Era ros i d'ulls blaus, era considerablement atractiu, el veia perfecte .... Érem molt amics, n'estava enamorada en secret i no podia fer el pas. No sabia què fer i vaig optar per enviar-li cartes anònimes... però com que no servia per a res, vaig tornar a centrar-me en els estudis i pensar en la solució d'aquest dilema més endavant. Al final de curs vaig haver d'estudiar molt més, per als exàmens finals. Per tant, en les colònies de fi de curs, les vaig poder passar amb les millors amigues i amb Robert ... Va ser un drama i una sorpresa ... molt confós i divertit! Després passaria a la secundària ... "Capítol III: Els pros i els contres de l'adolescència" Va començar la secundària al setembre, a l'institut de la mateixa escola on anava. A primer d'ESO tot va ser molt diferent; alguns van començar a comportar-se d'una manera poc educada i desinteressada, Robert va ser un d'ells, i em va deixar d'agradar, el vaig oblidar, ja que seria una mala influència i vaig pensar en la dificultat que comportaria aquest curs, en els canvis de professors, la forma d'ensenyar, el tractament que hi havia, les dificultats afegides ... tot era diferent, més nou i difícil. Vaig viure noves experiències, sensacions i sentiments. També va canviar la situació a casa, la meva mare i la meva germana van començar a parlar-me del que em passaria, els canvis en el meu cos, els sentiments cap als nois: va ser totalment diferent. A segon d'ESO vaig acostumar-me, però a casa va ser més incòmode parlar amb la meva família. Vaig passar part dels meus canvis corporals i emocionals, també vaig agafar confiança en els estudis i vaig poder tenir més temps lliure, una part d'aquell temps lliure l'utilitzava per ajudar en Dídac, ja que la Margarida (la seva mare) m´ho havia demanat com a favor i la resta de temps vaig començar a sortir amb les meves amigues i fer bogeries! Era molt divertit! M'ho passava molt bé, vaig gaudir al màxim tot aquell any, vaig viure una part de la meva adolescència molt bé, i m'anava tot de meravella! Treia les millors notes, els nois anaven darrere meu, i moltes coses més! A final de curs em va baixar el rendiment acadèmic, vaig deixar d'estudiar i van baixar una mica les notes, però el curs va acabar molt bé. "Capítol IV: El començament d'una nova era" Al començament de l'estiu va ser positiu, estava molt contenta, perquè era estiu i començaven les vacances i, d'altra banda, estàvem contents perquè la meva germana es casaria properament. Però també hi passaven coses molt estranyes relacionades amb el temps i el cel: hi havia dies que nevava, o que queia calamarsa i érem a 0ºC o menys, i es veien objectes lluminosos molt veloços, que pensàvem que eren avions de guerra o estaven provant alguna cosa relacionada amb l'aviació, la qual cosa va donar pas al començament d'una nova era.
a donar pas al començament d'una nova era.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Yogur + (<big>La nova vida de en Carlos ''Dig …
<big>La nova vida de en Carlos ''Diguem-ho!'' Ja era tard, el Carlos ja estava al tren i ja es movia, possiblement no veuria mai més en Textu. Si es parava a pensar, tot havia estat molt confús. S'havien conegut fa relativament poc, quasi per accident, per un grup, només per Led Zeppelin, si a qualsevol dels dos no els hi hagués agradat, segurament una altra desgràcia hauria passat, en Textu hagués acabant sofrint tant com ell, sabent que el seu pare... Per un noi de la seva edat que el seu pare havia estat assassinat per ell. Sí, potser hauria set just, però just pel vell Carlos que ara estava mort, ara no volia saber res de la venjança, els dos van ser molt feliços. Després de tot, això era un temps amarg, de males notícies i fets, un temps per l'oblit. Ara li calia començar de zero ''Adéu gran amic...'' No podia evitar-ho però ser trist... Adéu al seu millor i amic únic, per desgràcia, ja no es veien les muntanyes, ja havia passat mitja hora, el poble ja no es veia i es començava a divisar la ciutat, amb ella, un nou començament. </big>
amb ella, un nou començament. </big>)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Josep Carner + (<big>Quan la ficció supera la realit …
<big>Quan la ficció supera la realitat</big><big></big> En una reunió on estaven tots els animals volien elegir un rei. Després de diferents deliberacions va sortir escollit el Lleó. El Bou es va oposar ja que creu que és carnívor i va proposar el Cavall que menja herba. Na Renard va defensar el Lleó per que viu de les seves restes. L’Ós, el Lleopard i el Linx també volien optar a ser reis però per por al lleó el van escollir. Després d’un llarg consell van tenir gana i aconsellats pel dolent de Na Renard es va menjar al fill del Cavall i del Bou. Llavors aquests van anar a veure a l’home perquè els ajudés però els va convertir en animals de treball. De sobte va arribar un carnisser per matar el Bou i el Cavall li va aconsellar que tornés amb el Lleó. El dia de la seva elecció el Lleó va fer un discurs i va demanar consellers. Resultaren elegits l’Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard es va enfadar per no ser escollida i li suggerí posar alguns animals herbívors perquè tenien menys poder i ell es sentiria superior. D’aquesta manera van entrar al consell l’Elefant, el Senglar el Boc i el Moltó. Els animals carnívors s’adonen de la jugada de Na Renard i li comuniquen al rei i aquest accepta al Gall al lloc dels altres herbívors. Na Renard pensa en venjar-se li comenta a l’Elefant que ell el farà rei. Però l’elefant té por perquè ella és carnívora. Definitivament Na Renard i l’Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder. A la cort, el Gat és el cambrer i el Gos és el porter. Na Renard se’n va a buscar al Cavall i al Bou però només troba el segon que li diu que porta una vida molt dura. Na Renard llavors li explica que el rei és malvat amb els seus súbdits i ell ha d’anar a aconsellar-lo en un bon govern. Va acordar que el Bou anés a un prat a pasturar i bramular tant fort com pogués. Un cop Na Renard a la cort ,el rei sentí els bramuls i ella es va oferir a dur-li l’animal a condició que ningú li fes mal. El Bou explica al rei que els homes son molt dolents, d’aquesta manera el rei agafa por dels homes. Na Renard li aconsella enviar ambaixadors al rei del homes per tal d’evitar enfrontaments. Na Renard proposa que els ambaixadors siguin els que li han posat problemes: Lleopard, Onça, Gat, Gos, etc. D’aquesta manera el ruín de Na Renard ascendeix a porter. Quan els ambaixadors acudeixen al palau del rei del humans. Aquest accepta els regals que ells li porten. Mentre l’estancia dels ambaixadors al palau del rei dels humans , el malvat de Na Renard proposa al rei que es casi amb la Lleoparda. Quan els ambaixadors tornen, i el Lleopard s’assabenta dels fets entre el rei i la Lleoparda, aquest s’enfurismà. El Lleopard culpa de la traïció al Lleó i va voler enfrontar-se a ell, el Linx s’ofereix a lluitar en el lloc del Lleó i aquest va perdre. La Serp comenta al Bou que des de que Na Renard esta en la cort, havien sorgit molts problemes, i el Bou va dir que esta manipulat per el nociu de Na Renard. El Gall temia de Na Renard i així mateix Na Renard el mata davant del rei. El problemàtic de Na Renard li diu a l’Orifany, que ja és l’hora de que el rei morís. Na Renard fa creure que al rei que el Senglar el vol matar, i vici versa. El maliciós de Na Renard pensava que hauria una batalla entre ells i seguidament l’Orifany parla amb el Rei i Senglar els explica les intencions de Na Renard i a continuació el Rei mata per fi a Na Renard.
ontinuació el Rei mata per fi a Na Renard.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Rubén Darío + (<center>'''<big><big>< …
<center>'''<big><big><big>Democràcia carnívora</big></big></big>'''<br /> [[Fitxer:Rubendario1.jpg|500px|thumbnail|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Fa uns dies, i després de topar molt agraïdament, amb els sagrats de l’Orde dels Apòstols, ha succeït a la fi, l’esdeveniment, que al món de les bèsties s’ha fet l’esperada elecció del rei. Després d’una acalorada batalla verbal i idealista, d’anades i vingudes de noves i de raons, entre el col·lectiu de la classe social dels herbívors, els quals defenen la seva postulació al Cavall, animal de gran saviesa, els quals els defendria dels carnívors; i la classe social dels carnívors, postulats pel Lleó, animal ferotge i impositiu, ha estat escollit el Lleó. D’aquesta elecció s’espera recuperar l’equilibri en la societat de les bèsties, i el bon impartiment de la justícia, i la reincorporació de les bèsties més desvalides. Pocs dies després, i després d’un parlament i aconsellats per la figura de Na Renard, el rei i els seus companys carnívors, menjaren el pollí i el vedell, cosa que ha provocat l'exili del Bou, al país dels humans, amb l’esperança de cercar una nova oportunitat, una altra situació política amb una igualtat entre les classes socials.</div><br /> [[Fitxer:Rubendario2.jpg|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Arribà el moment de l’elecció del consell del rei, una elecció la qual ha de ser feta amb cura, una elecció fidel i sàvia, foren escollides la Pantera, l’Ós, el Lleopard, la Serp i el Llop. Na Renard, com que no és escollida, comença a deixar veure la seva cara manipuladora i egoista, i amb astúcia intenta entrar al consell algun herbívor. Gràcies a la bona vista i la fidelitat de la Pantera, Rei fos advertit, i en comptes de Na Renard, el Gall a la cort benvingut fou.</div><br /> <div style="text-align:justify">Na Renard ha sentit la traïció del rei per no ser escollida per al seu consell. Na Renard, sota el sentiment de cobdícia i ambició, dóna paraula a l’Elefant que destronarà al rei perquè l’Elefant sigui rei, però aquest no se’n refià d’ell, ja que vol trair al Lleó. L’Elefant ha promès a Na Renard grans honors si fa dita malvolença.</div><br /> [[Fitxer:Copia de GUINEU sepia baja res.jpg|368px|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Dies passats, i amb la cort feta, i el Gat com a cambrer i el Gos com a porter, Na Renard es troba amb el Bou, el qual poca fortuna ha trobat al país dels humans. Na Renard ha vist la saó i continua amb els plans per escalar llocs al consell del rei. Finalment, Na Renard ha portat al Bou davant al rei, on s’ha disculpat, i ha aconsellat tenir amistat amb el rei dels homes. Per tal d’això han sigut enviats com a missatgers la Pantera, el Lleopard, i com a regals al Gat i al Gos. Lleó nomena el Bou cambrer i Na Renard portera.</div><br /> <div style="text-align:justify">El Lleopard i la Pantera, darrere la visita al país dels humans, sistema polític a seguir en primera instància, descobreixen atònits, que és un país corrupte, el qual son rei, no ha fet liderar els valors de justícia i equilibri sobre la societat, empobrint al poble. Un rei de caràcter luxuriós, i mal aconsellat per uns consellers, que volen ser rei més que el rei emperò. Mentrimentres, a la cort, el rei, sota la manipulació de Na Renard, viola a la Lleoparda, quina supèrbia, comportament llunyà de les savieses del Déu. En el moment que el Lleopard s’ha adonat, venjança enginya.</div><br /> [[Fitxer:Rubendario4.jpg|368px|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Aprés moments de gran tensió, s’ha produït un enfrontament entre la Pantera, defensora del rei, i el Lleopard, on aquest darrer ha resultat victoriós, i el Lleó, no més lluny d’acceptar el seu acte, ha enfurismat i ha matat al Lleopard. Un dia més tard, la Serp acusa al Bou de les desgràcies de la cort, i el Bou es defensà acusant a Na Renard. En venjança, un dia de fred, torna a mal aconsellar al rei, i aquest sota les influències de Na Renard, es menjen al Bou, a la fi Na Renard, obté gran poder a la cort. El Gat aconsellà posar més animals com a consellers, Na Renard no volgué, després d’unes paraules enfrontades amb el Gall, Na Renard matà al Gall davant el rei i se’l menjà, així es quedà sol, absoluta impunitat a la cort.</div><br /> <div style="text-align:justify">Temps desventurats en la cort. Na Renard planeja la mort del rei junt l’Elefant, el qual acceptà, amb la intenció d’enganyar-la, demanant al Conill i al Paó com a testimonis del pacte. L’Elefant parlà amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, Na Renard va tractar de defensar-se, però el Lleó enfurismà i finalment el Conill i el Paó digueren la veritat. A la fi el Lleó matà a Na Renard.</div><br /> <div style="text-align:justify">Així ha acabat el temps d’un tro ple de tots el adjectius i fets contraris a la imatge d’un rei, com la mà de Déu, "Batalla fo atrobada per çò que veritat confonés i destruís falsia, i Déu és veritat; perquè tota persona qui mantenga falsetat se combat ab Déu i ab veritat"... esperem una nova elecció, o una nova etapa, per a una bona i nova justícia.<br /> [[Fitxer:Copia de RAMON LLUL baja res.jpg|400px|framed|center]]
ON LLUL baja res.jpg|400px|framed|center]])
Activitat 2 sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Mario Benedetti + (<center>'''<big>La disputa del …
<center>'''<big>La disputa del regne</big>'''</center> Uns homes es van trobar unes bèsties que estaven reunides per escollir rei. Aquestes bèsties van escollir al Lleó per ser l’animal més majestuós i el més fort. Encara que no tot el bestiar estava d’acord.A la cort feien falta consellers així que elegiren l’Ós, el Lleopard i la Pantera. Na Renard pel seu propi interès va proposar al rei que el millor per la cort era tenir hervibors, ja que al ser més indefensos que l'Ós, el Lleopard i la Pantera (animals carnívors) ell podria sentir-se superior. Per consell del Lleopard el rei no va admetre a Na Renard a la cort i va nomenar com a membre de la cort al Gall. Na renard indignat va començar el seu pla traïdor. Digué a l’elefant que amb la seva ajuda ell seria Rei. L’Elefant acceptà ser rei només si el lleó moria. [[Fitxer:Lleo23.jpeg|thumbnail]] '''Cóm Na Renard va aconseguir més poder''' Na Renard deixà veure la seva astúcia i va anar en busca del Bou; aquest molt trist li explicà a la Guineu la dura vida amb els humans. Na Renard es va mostrar considerat i va dir a la Guineu que bramules molt fort seguidament va retornar a la cort i en veure que el rei estava espantat pels bramuls del Bou va assegurar que ell descobria quina era aquesta bèstia i la portaria al regne per tal que li demanes perdó. Així va ser, el Bou es va justificar al rei manifestant la seva por pels humans. Amb això Na Renard va guanyar més prestigi. Fruit de la disputa amb el Bou el rei envià ambaixadors al poble per evitar enfrontaments. Així doncs selecciona al Lleopard, el Gat i el Cavall per anar-hi. [[Fitxer:S n01 12229601.jpg|thumbnail]] Els ambaixadors parlen amb un hostaler del poble aquest home els digué que el rei s’aprofitava dels ciutadans. D’altra banda Na Renard li aconsellà al rei que es cases amb la Lleoparda, ell com sempre innocent acceptà i quan el lleopard torna del poble s’assabentà i aquest s’enfurismà. El Lleopard es presentà davant del Lleó, l'acusà de traïdor i li sol•licità un duel amb ell. El Lleó de no va voler i va ser el Linx qui es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard demostrant així que el Lleó era culpable. La Serp dubtosa va dir que el Bou i Na Renard havien portat problemes a la cort. El Bou va al•legar que Na renard l’havia manipulat. En enteresa la Guineu decebuda, a decidir que es menjarien al Bou. El Fall va suggerir d’afegir més gent al consell, no obstant això Na Renard va al•legar que el millor era que només hi hagués una persona per evitar més disputes a la cort. També es mengen al Gall. '''La conseqüència de tota la traïció''' [[Fitxer:El asno y la zorra.jpg|thumbnail]] Na Renard decidida digué l’Elefant que ja era el moment d’acabar amb el rei. Així doncs provocà un enfrontament entre el Rei i el Senglar. Per la qual cosa hi hauria una baralla que lògicament guanyaria el Lleó i Na Renard aprofitaria l’esgotament del Lleó per acabar amb ell. L’Elefant més llest digué a Na Renard que volia que hagueren testimonis d’aquest tracte. Elegiren al Conill i al Peó que eren enemics de la Guineu. L’Elefant va anar a la cort i explicà al rei el que Na Renard volia fer. D’aquesta manera és com el Rei enfurismat acaba amb la Guineu.
com el Rei enfurismat acaba amb la Guineu.)
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Nora Roberts + (<center><big>Un Rei manipulat& …
<center><big>Un Rei manipulat</big></center> <b>L’astuta Na Renard ha enganyat al Lleó amb la finalitat d’aconseguir el poder, però ho aconseguirà o no ho aconseguirà?</b> <p align="justify">Per fi ja tenim un nou rei, avui finalment s’ha triat el monarca que fins que trobi un successor o deixi la corona romandrà al càrrec. Els herbívors han mostrat la seva disconformitat que el Lleó sigui el nou rei, per l’altre part, l’Ós, el Lleopard i la Pantera han deixat d’entreveure la seva negativitat en la votació, a causa que, aquests tres volien aconseguir el poder.</p> <p align="justify">Al cap de tres dies, hi ha hagut una primera reunió entre tots els animals, com que aquesta s’ha allargat durant moltes hores, ha provocat que el monarca tingués gana. El Llop i Na Renard han aconsellat el menjar-se el Vedell i el Pollí, dit i fet, el Lleó sense vacil•lar se’ls ha cruspit en un moment. A conseqüència d’aquest acte, tant el Bou com el Cavall molt enfadats, han decidit marxar al regne dels éssers humans a buscar ajuda, però no els ha sortit la jugada com ells volien: l’home ha posat a treballar a aquests, i el Cavall ha explicat al Bou: “<i>Millor fuig d’aquí, ja que, si no, et convertiràs en carn per menjar</i>”.</p> [[Fitxer:Imagen1.jpg|thumbnail|Na Renard]] <p align="justify">Quan el Lleó ha estat investit ha realitzat un discurs bastant extens en el que també ha anomenat els consellers que el tenen que ajudar en el càrrec. Els escollits han estat l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard se l’ha vist disconforme amb els escollits, cosa que immediatament ha fet saltar les alarmes del consell, especialment el Lleopard que a cau d’orella li ha dit: "<i>Millor tenir un consell que no vetlli pels seus propis interessos, sinó que ho faci pel conjunt dels animals</i>”. Na Renard clarament molesta, ha acceptat de mala gana l’elecció dels consellers.</p> <p align="justify">Després que Na Renard fos no triada com a consellera, ha iniciat un procés de venjança contra el Rei, per fer-ho, ha parlat amb l’Elefant amb el pretext de intentar convèncer al gegant herbívor perquè mati al Lleó i així pugui ser el nou rei. Al explicar-li tot l’entrellat, l’Elefant ha quedat convençut sobre les seves possibilitats de ser monarca, però té un problema important: la port envers al rei. Na Renard aprofita la situació per dir-li: “<i>el Lleó portarà malament el poder i no us protegirà (referint-se als herbívors</i>”).</p> [[Fitxer:Imagen3.jpg|thumbnail|esquerra|Na Renard i l'Elefant]] <p align="justify">Quan Na Renard ha acabat de parlar amb l’Elefant, s’ha trobat amb el Bou que molt capcot i trist perquè ha faltat a la lleialtat del rei. La guineu ha aprofitat la ben entesa per ajudar al Bou i alhora fer-se la heroïna: “<i>Si bramules ben fort, el Rei creurà que ets un animal molt gros i poderós</i>”. Quan el Bou ha fet el que tenia que fer, tota la cort s’ha mostrat amb molta por exceptuant a Na Renard, que com sabia el que el Bou faria, ni s’ha immutat. El Rei sorprès, li ha preguntat a Na Renard sobre per què ella no tenia por de aquella bèstia.</p> <p align="justify">Més tard, el Bou ha entrat amb Na Renard molt penedit al palau per haver traït a el Rei, a sobre el animal herbívor ha explicat tot el que l’home li ha fet: “<i>M’ha tingut totalment explotat fent treballs del camp durant tot el dia, i a sobre, en volien convertir en carn</i>”. La reacció del Lleó ha estat immediata: molta por cap als humans. Na Renard, en el seu afany de poder proposa que sigui el Bou qui digui qui s’ha d’enviar missatgers per intentar fer de mediador amb els humans ja que el coneix i convenç a tota la cort perquè enviïn al Lleopard i la Pantera mentre que el Gos i el Gat a mode d’oferiment.</p> [[Fitxer:Imagen4.jpg|thumbnail|dreta|El Gat i el Gos com a ofrenda]] <p align="justify">Al cap d’uns dies els missatgers han arribat a la cort del rei dels homes. Quan han arribat s’han trobat amb molts problemes: per un lloc el monarca dels humans no s’ha volgut mostrar davant dels animals, cosa que, el lliurament de la carta s’ha fet de pregar. Finalment, i després d’una estona ben llarga, el rei ha fet passar als animals perquè parlessin amb ell, per mostrar bones relacions entre els dos regnes s’ha entregat al gat com a draper i al gos com a caçador. El rei ha convidat d’aquesta manera al Lleopard i a la Pantera a una festa per poder amenitzar la primera trobada que ha sigut molt freda.</p> <p align="justify">El festí ha sigut molt grotesc amb cançons i balls molt presumptuosos cosa que ha fet estremir tant al Lleopard com a la Pantera. El primer en tot moment ha tingut millor tracte que el segon en tot moment, i quan marxaven per tornar amb el Lleó, el rei humà demana el següent: “<i>Vull un ós fort per lluitar contra un fort senglar i també un llop</i>”. Les exigències del rei no han anat acompanyats de cap obsequi per el Lleó. Mentre que el Lleopard i la Pantera han estat fora, Na Renard ha aconsellat al Lleó sobre la bellesa de la Lleoparda, cosa que ha fet que la forcés a tindre una aventura, això ha empipat de mala forma al Lleopard, que quan ha tornat de la seva estança reclama venjança sobre el Lleó.</p> [[Fitxer:Imagen5.jpg|thumbnail|esquerra|El Gall]] <p align="justify">Al dia següent el Lleopard es presenta a palau acusant al Lleó de traïció i demana la seva mort per haver forçat a la seva dona a fer coses contra la seva voluntat. La pantera que havia sigut menyspreada davant del rei dels humans, proposa oferir-se com a tribut per defensar al rei. El Lleopard finalment aconsegueix vèncer a la Pantera, i a continuació, com el primer estava totalment exhaust, el Lleó ha aprofitat per matar-lo. La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i li explica al Bou tota la situació, per evitar que sigui descoberta, Na Renard proposa al Lleó de menjar-se al Bou ja que té la carn vella i podrida, la Serp decideix marxar del regne al veure tot l’entrellat.</p> <p align="justify">D’aquesta manera queden com a consellers el Gall i Na Renard, ja que tant el Conill com el Corb tenen molta por del Lleó i no presenta cap problema perquè Na Renard es faci amb el poder. Na Renard veu que el Gall serà una amenaça, ja que és savi i també s’adona conta de la manipulació que està emprant la guineu. Abans que pugui dir res, Na Renard s’ha menjat de forma sobtada al Gall, i d’aquesta manera ha deixat a Na Renard com a única consellera.</p> <p align="justify">Un cop que s’ha quedat sola, Na Renard va a fer una visita al Elefant, ja que li havia promès que seria rei. L’elefant té molta por de trair al Lleó, ja que les conseqüències que pot comportar, pot esdevindre una situació similar a la bogeria de Macbeth. Per evitar la mateixa situació l’Elefant explica: “<i>Na Renard dirà al Senglar que el rei el vol matar, i al Lleó li explicarà la mateixa història, quan tinguin una lluita i quedi el Lleó molt mal ferit, jo (l’Elefant) mataré al Lleó per auto-proclamar-me rei</i>”. El Lleó per fi analitza tota la situació i sense vacil•lar decideix matar a Na Renard. Com a mostra d’agraïment, el Rei ha anomenat a l’Elefant i al Senglar consellers seus.</p> [[Fitxer:Imagen6.jpg|thumbnail|center|El Lleó menjant-se a Na Renard]]
il|center|El Lleó menjant-se a Na Renard]])
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels J.R.R. Tolkien + (<div align="center">'''EL CAMÍ CAP A …
<div align="center">'''EL CAMÍ CAP AL PECAT'''</div> <div align="justify">Només la immensa esplanada i jo som els testimonis d'una imatge blasfèmica de la coronació, un acte contra l'elecció de Déu. Sentim els miols, els lladrucs, els udols; el bramul del conjunt de les bèsties que hi ha reunides. Cal fer esment específic, en que els carnívors tenen autoria sobre els herbívors i animals, per si, indefensos. [[Fitxer:Vetealamierdanen1.jpg|700x500px|frameless|center]] Únicament un pot ser rei. De cop i volta, destacats sobre tots els altres, el Lleó i el Cavall es disputen el regnat. L'enlluernament del discurs de Na Renard deixa com a únic enviat diví el Lleó. Tot animal present no posa en dubte qui són els consellers del rei, l'Ós, el Lleopard, la Pantera, la serp i el Llop. Amb ambició i rancor, Na Renard, contra el suara escollit rei, presenta una malèvola manipulació utilitzant el Bou, amb la seva tenebrosa veu, per fer sortir els rampins contra la reialesa. Na Renard pacta amb el rei, aparentment sense lucre, la solució per fer parar el fantasmagòric so, així doncs mostra obertament el bramul tenebrós: el Bou. La ingenuïtat del rei, premia al noble individu per formar part de la cort reial junt amb el sumis Bou. [[Image:vetealamierdanen2.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Arrel d'una por infundada, Na Renard du a terme una estratagema per treure's del mig el consell de la cort reial. El nouvingut, rebutjar abans, membre de la cort, incita fer de missatgers al Lleopard i la Pantera i d'ofrena el Gos i el Gat per atendre un detall de cortesia. [[Image:vetealamierdanen3.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Mentre són entregats el Gos i el Gat, al regne de les bèsties, guiat per el seu sentit animal i la gran eloqüència de Na Renard, el Lleó posa l'ull sobre la dona del Lleopard, per la seva fina i esvelta figura. De manera paral·lela a la atrocitat del rei del regne animal, podem veure com el Lleopard i la Pantera s'adonen que la paraula de Déu és orientada cap el benefici propi, i el gran exemple, es veu reflectit en el temut rei humà. En última instancia, al regne humà, el Lleopard es veu obsequiat a seure al costat del rei, i la Pantera es desconsideradament ignorada. Un cop tornats els missatgers un d'ells es dona conte que la seva dona ha estat profanada indegudament. Amb raó i rabia, el Lleopard acudeix al rei saben que el criteri de Déu està de la seva part. Saben que el rei amb falta de raó i judici només li queda la única i indesitjable opció del judici pel combat, obliga al Lleopard a combatre, saben que per molt que guanyi, la paraula de Déu només la pot dictaminar el rei. La ja ofesa Pantera s'ofereix com a clara candidata per lluitar contra l'enrabiat Lleopard. L'intens combat mostra com Déu li dona la indiscutible raó al Lleopard, sorprès pel seu resultat, el Lleó per primera vegada encamina la paraula de Déu al seu benefici donant punt i final a la vida del Lleopard, esgotat pel combat. [[Image:vetealamierdanen4.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Na Renard està a un pas de regnar a l'ombra del rei de les bèsties, per això posa en practica l'últim pla: un combat a mort del Senglar i el Lleó. L'Elefant esgarrifat per la coneixença del pla, decideix ser lleial a l'actual rei explicant-li la malèvola estratagema. El Lleó amb només un criteri possible, decideix acabar amb la vida de Na Renard i regnar com Déu mana. [[Image:vetealamierdanen5.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] </div>
atge111111|700x500px|center]] </div>)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixeres d'en Jordi + (== == LLUCIANA SALAS VÍCTIMA D’ENGANY La …
== == LLUCIANA SALAS VÍCTIMA D’ENGANY La Lluciana Salas ha estat víctima d'una droga de disseny, l’Eva. Aquests dies, aquestes drogues es posen de moda cada vegada més per la facilitat d'obtenció, venda i dificultat de detenció per vendre-les, ja que encara no s’ha identificat si són drogues com a tal o no. Al ser elaborades en laboratoris i no procedir de cap element natural, no se sap encara com catalogar-les. Hem tingut el plaer d’entrevistar a la Lluciana Salas, qui després de ser enganyada, va consumir una d’aquestes drogues i va caure en un coma que la va portar a les portes de la mort. Gràcies a Déu, la Lluciana va aconseguir recuperar-se ==. == Entrevistador: Bona tarda, Lluciana. Un plaer estar aquí amb tu i gràcies per decidir acompanyar-me, és tot un privilegi estar amb una persona que ha patit tant, i ens pugui explicar fets sobre això. Lluciana: El plaer és meu, no hi ha cap inconvenient. Sempre que pugui advertir als joves sobre el perill que suposa tot aquest tema. E: Tu, Lluciana, ets una noia molt jove. Quants anys tens? L: Ara tinc 17 però estic a punt de fer els 18, no sé si per sort o desgràcia (riuen innocentment) E: Bé Lluciana, el que he pogut llegir sobre el teu cas, és que tracta sobre les drogues de disseny. Tu sabies exactament el que eren i l’efecte que produïen sobre un mateix? L: La veritat és que n’havia sentit parlar, però no sabia res de res. Va ser al moment que em van dir que eren. No recordo molt però el noi que me les va oferir em va dir que no eren més que caramels i em sentiria super bé. Amb l’enrenou de l’ambient tampoc vaig escoltar molt el que em deien. Et diuen que si et prens això, seràs el rei de la festa. Al principi t’ho pots passar “bé”, però després t’entra un moment de depressió i fins i tot et pot passar el que em va passar a mi. E: Cal pensar, que el que et va passar a tu (quedar-te en coma) encara és lleu comparat amb què arriba a passar a altres persones. Com per exemple, que arriben a morir. L: Sí, ''bueno'', encara es pot dir que vaig tenir “sort”.(remarca la paraula sort) E: Els teus amics no van fer res per impedir-ho, perquè ells tampoc coneixien que eren aquestes substàncies, no? L: Home, tan informada estava jo com ells, així que ells no en sabien molt. Un d’ells, per si les mosques no diré noms, ja era habitual que en prengués, però en ell no va fer el mateix efecte que jo. Estava més acostumat, potser? Els metges encara investiguen i crec que tot varia en funció el cos i aquestes coses… A: Entenc… Podries dir-nos alguna sensació que recordis en prendre-ho? L: Realment, no recordo gran cosa, però si et dic la veritat allò que va dir el noi de ‘’estaràs al paradís‘’ i tot estarà super bé i ''guai'', era veritat. Recordo com una relaxació increïble per uns instants,després em va agafar ''algo'' i ‘’plof’’ em sentia fatal i no recordo res més. E: Alguna última cosa a dir als joves, sobre aquest tema? L: Emmm… doncs… que no es deixin enganyar i que aquestes substàncies són perjudicials sempre. Recordeu que algunes influències són dolentes, molt molt dolentes. E: Doncs moltes gràcies Lluciana, molt agraït que ens hagis acompanyat, i gràcies per dedicar-nos aquest temps. L: De res home!
dedicar-nos aquest temps. L: De res home!)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Junuso + (== Carta de Carlota a l’Octàvia == Estima …
== Carta de Carlota a l’Octàvia == Estimada Octàvia: Hui et parle perquè estic molt espantada. Ahir pel matí, vaig estar amb en Flanagan i vaig estar molt a gust amb ell. Vaig sentir coses que mai havia sentit per cap xic. Quan va començar a dir-me “et vull” i abraçar-me, em vaig sentir més a gust encara. Després de tot, vam començar a besar-nos amb lentitud i delicadesa, i a fer-nos carícies. Jo em sentía molt a gust i amb molta confiança, aleshores vam acabar en el llit. Al tema que volia arribar, que en el llit vam practicar relacions sexuals per primera vegada per als dos. De sobte, quan ell em va penetrar, vam recordar que no teníem preservatiu. Ara estic molt espantada, per aquest imprevist i vull que m’ajudes, per favor. No puc dir-ho a cap amiga meua, ni cap familiar perquè em fa molta vergonya. En Flanagan no sap res, perquè ell creu que fa temps que he tingut la menstruació i jo no sé com contar-li-ho. Hui en classe, hem comentat el tema de l’embaràs i ha augmentat molt en els últims anys el nombre d’embarassades menors de 18. També han comentat el tema dels anticonceptius i han dit que el preservatiu és el mètode més segur i que la píndola té alguns efectes secundaris, també la pots comprar encara que tingues 16 anys. Tinc molta por de tot açò i per això necessite ajuda. No ho contes a ningú, per favor. Vull contar-li a en Flanagan la meua preocupació, però no el vull preocupar. Però fins que no estiga segura de si estic o no embarassada, no li vaig a dir res. Llavors només necessite ajuda i la teua opinió. T’estime molt, CARLOTA
i la teua opinió. T’estime molt, CARLOTA)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels ThePerfectTeam + (== Fes-ho i, si tens por, fes-ho amb por = …
== Fes-ho i, si tens por, fes-ho amb por == Nosaltres volem promoure la lectura d'aquests llibre perquè tracta sobre la lluita contra el bullying i sobretot per ajudar a les persones que són "diferents" a no tenir por a mostrar-se als altres tal com són. Volem tractar diferents aspects del llibre, com ara la primera vegada que l'August entra a l'escola, perquè entra amb molta por. Tambè volem tractar quan ell fa la primera amiga que és el moment que deixa la por de costat i, per últim, volem tractar quan el grup sencer el defensa de la gent més gran i li demostra que no està sol.
nt més gran i li demostra que no està sol.)
Comentari de l’anunci d’Aloma dels Buscatresors, per Lletra Dreta + (==Aspecte representatiu:== Podem observar …
==Aspecte representatiu:== Podem observar que el principi de l’anunci no ens trobem situats en l’acció, molts fragments de accions, però poca lletra, aclarir alguns aspectes principals com pot ser el sentiment que tenen els mateixos actors, no trobem suficient la interpretació ni la música escollida per començar, moltes expressions facials no donen a entendre que estan “avorrits”. Amb la introducció ens fan un aclariment més que necessari, la música a sigut molt encertada, un començament que ens fa atendre al que diuen els actors, el continu moviment per la llibreria ens dona ganes de continuar amb l’anunci. Un toc d’humor és el que necessita la televisió realment el que ens atreu el comprem, em de destacar que en un principi no es fa cap elusió al llibre en qüestió que és Aloma fins al final, ens fan modificar més de pensament a l’hora de estar “avorrit” en fer alguna cosa de profit que per comprar el llibre. Utilitzen molt bé el tema essencial del llibre Aloma, ens situa en la nostre època, l’adolescència, ens venen de forma mol atractiva la trama del llibre, situat a Barcelona que fa que tothom que sigui de Barcelona o a prop, es senti identificat, fins i tot pugui trobar restes de la Barcelona antiga que es representa en el llibre. Tornem a trobar finalment una altra representació sense parlar, ara ja estem situats, no ens acaba de agradar aquestes parts tant gràfiques que tenim que intentar representar mentalment les veus suposant que els hi agrada el llibre, tot i així des del principi fins al final es un clar intent de contagiar les ganes de llegir Aloma. Situar l’anunci en una llibreria plena de llibres ens inciten més a llegir tot i que no sigui Aloma, ens volen dir que entra tanta quantitat de llibres el que més els hi ha sorprès a sigut el que precisament anuncien. ==Aspecte tècnic:== El que salta a la vista des del principi és la forma de pantalla que utilitzen, vertical i horitzontal, es podria haver solucionat si el càmera hagués gravat de forma horitzontal des de bon principi, que sigui un vídeo sencer sense masses talls de vídeo, donen un aspecte continu, cosa que fa que no canviem de tema visual. La vibració de la càmera durant el moviment de seguir els actor es pot solucionar bé amb una cadira de rodes, tallant el plànol de visió deixant que el moviment es trobi amb menys quantitat. Els canvis entre persones són molt ben coordinats, però no pots evitar que uns es posin davant dels altres a l’hora de sortir del pla, es podia haver evitat només quedant-se quiet un metre abans d’arribar al següent actor, pot ser que s’hagin quedat una mica perduts a l’hora de tallar algunes tomes i que queden una mica fora del lloc però la edició en si del treball a sigut molt bona.
dició en si del treball a sigut molt bona.)
Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Pauvives + (A claus de sorra he penjat els ormeigs i h …
A claus de sorra he penjat els ormeigs i he desat tots els llibres a la prestatgeria de boira. Ara, amb les mans pintades de colors, em posaré la roba de les festes i esperaré les noies quan surtin del casalot. Si plou duré un paraigua de color marginat i unes sabates grosses d'un verd exagerat. Les noies entraran i diran: - Bones tardes (potser cap, qui sap!, m'estimen en silenci), i escaparan pels carrers tenebrosos a perdre's dins de les urpes d'homes d'estirp incerta. Quan sigui fosc retornaré cap a casa repetint en veu baixa versos que encara recordo, cansat i decebut; i em pesarà la roba damunt el gest pèssim de peresa. Hi hauria a cada portal una parella besant-se o qui entén que , mentre que jo, sol i indefens, pensaré que la nit és una dona verge que m'espera i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.
crits estriparé l'embruix que me'n separa.)

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines