Explora el wiki

1.Com va morir la teva mare? Quan la meva mare va morir jo tenia 8 anys. Jo no vaig saber la explicació verdadera de la seva mort fins al cap d'un temps. La meva mare era una dona, molt neta, tímida i endreçada, s'ocupava de la feina de la casa, netejava, feia el menjar, em cuidava i algun cop ajudava ell meu pare. El meu pare era un home seriós, molt reservat i molt introvertit. Treballava al camp, sol estava a casa a la nit. La meva mare, un dia, cansada ja de tot, d'estar sempre tancada en quatre parets, es va suïcidar. Va ser un matí quan va anar a netejar la roba al riu. La va trobar un pastor surant. Jo vaig sentir molta ràbia, impotència, odi. No entenia per què ho havia fet. Vaig haver-me de fer càrrec de la casa, a partir de llavors sempre vaig estar molt unida al meu pare i em vaig tornar més reservada. 2.Com et va afectar la mort de en Quimet? Per una part, ja sabia que estava la possibilitat que morís. Jo poc a poc me n'anava fent la idea, per si de cas. Quan em vaig assabentar, penso que vaig reaccionar prou bé. Sabia que havia de tirar endavant, fer el possible per sobreviure, alimentar els meus fills i a mi, ja que ja no tindria l'ajuda de Quimet .A estones, el trobava molt a faltar, però tenia el consol dels meus fills, i s'havia que per ells, havia de seguir endavant. 3-T’agradava el caràcter d’en Quimet i com et tractava? Dons mira , tenia un carácter molt fort cap a la meva persona, però el que passa en que al cap del temps t’acostumes. Personalment no m’agradava perquè jo sóc una persona i em mereixo un respecte, i a mi m’agrada la llibertat , no que una persona em digui el que he de fer . 4- Què et va passar pel cap per intentar acabar amb la vida dels teus fills? Em vaig sentir angoixada , no era una decisió fàcil , però pensava en aquell moment i en la situació que estàvem, pensava que era el millor per a tots. Els dies cada cop es feien mes difícils a l’hora de menjar , de dormir… Poc a poc la seva casa s’anava quedant més buida , trista, sola. Els nens em feien molta compassió ,temia que arribés un dia en què haguéssim de morir de gana. 5-A qui s’assemblaven més els teus fills? L’Antoni tenia més el carácter del seu pare que el meu.Tenia el carácter fort , difícil d’endevinar el que li rondava pel cap , era un noi molt reservat. De ben petit el seu pare li va comprar un barret i una porra de fusta. Suposo que era perquè ja s’anaven acostumant a defensar-se per ell mateix. Per altra banda, la Rita s’assemblava més a mi , un carácter també reservat , però alhora intel·ligent. Tenia les idees molt clares , sabia el que volia i quan ho volia.