Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS + (La vídeo trucada perduda. Després de torn …
La vídeo trucada perduda. Després de tornar amb la Carlota, vaig pensar en parlar amb la Nines; i per què no usar la vídeo trucada de Skype; vaig registrar-me i vaig donar-li a trucar però no l’agafava .Vaig anar a netejar el plats del bar mentre que no responia a la meva trucada. Al final, el va agafar… COLLINS! Podria haver-se donat pressa! Ara que està fet no passa res. Vaig esperar que me diguera alguna cosa… Nines: Bona vesprada Flanagan. Jo: Bona vesprada! Nines: fa molt de temps que no parlem. Que tal? Flanagan: Molt bé, i tu per Itàlia? Nines: Be. Ahir vaig visitar el Coliseu i m’he apuntat a unes classes d’italià. Flanagan: Molt bé! A vore si quan tornes a Espanya m’ensenyes un poquet eh? Nines: Clar! La ciutat és molt bonica. Hi ha molt turisme rural. Al principi no entenia a la gent molt bé, però al final anava agafant el truquet. Flanagan: Bé, bé... Has conegut a algú per aquelles terres? Va haver uns segons de silenci amb la Nines… Flanagan: Nines? Nines? Segueixes ací? Per alguna causa es va tallar la vídeo trucada. Flanagan va decidir anar a dormir i demà ja veuríem què passaria. Vaig alçar-me amb ganes d’esperar que la Nines em diguera que tornaven a estar junts una altra vegada (jo creia que sí...) vaig anar al bar ja que ma mare a la matinada em va demanar que ordenara el saló del bar i fregar-ho per obrir-ho i anar a parlar amb… me pose ja abans que m’agafe la mare escrivint en compte d’estar fregant. Desprès, vaig agafar l’ordinador i vaig trucar; no em va agradar res el so que escoltava en segon pla però no vaig fer cas al meu instint: Flanagan: Hola, com t’has alçat aquest matí? (vaig notar que es trobava al costat de la finestra, llavors la veu que havia escoltat abans podria vindre del carrer perquè veia la gent passar davant dels meus ulls). Nines: ara no … ara no. (Era evident que hi havia algú més en l’habitació amb ella i vaig dir com si estiguera boig) Flanagan: Què passa en la teua habitació? (La veu estava més i més a prop de l’ordinador, l'individu es va posar davant de l’ordinador i es va tirar com si fóra una pantera cap a la Nines i ella corrent va apagar l’ordinador, aquell era l’individu d´allí!) Déu meu però que t’he fet? Podia ser un simple company seu de les classes d’italià o un amic que havia conegut. Però també cabria la possibilitat que Nines m’estava enganyant amb un altre xic. Flanagan: He de parlar! Nines: De què? Flanagan: Et creus que no em done compte del que està passant!? Nines : No sé de qué estàs parlant. Flanagan: D'aquella veu que s’escolta. Nines: És un amic meu de les classes d´Italià. Jo: No m'ho crec. Després d´uns segons d’espera… Flanagan: Nines, encara hi ets? Nines: Sí, és que m’estava acomiadant del meu amic. Flanagan: No serà el teu nou nuvi? Nines: No, sols és un amic. Perquè em fas tantes preguntes? Estàs gelós? Flanagan: No, és sols per parlar amb tu, perquè no sé de què parlar. Nines: Serà millor deixar-ho per altre dia. Jo pensava que tot açò s’anava a reparar però, ja estic mirant que “l’amic” li està dient més coses en italià; segur que ell estava explicant el seu llenguatge d’altra manera. Serà millor que trenque aquesta part del diari que és bastant depriment per mi. Directe a la paperera! RASSSSSSS! i per això falta una part de fulles en el diari de Flanagan i nosaltres la vam trobar per casualitat en un racó de la nostra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!
ra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!)
Activitat 2 sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries + (Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel. Esperem que us agradi molt! Les Literàries)
Activitat sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia + (Licantropia és un llibre de Carles Terés q …
Licantropia és un llibre de Carles Terés que explica la història d'en Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal que es troba amb una sèrie d'inconvenients degut a la malaltia mental licantropia que afecta a la família de la seva dona i així com també a la seva. Aquest llibre ens fa adonar que el més increïble pot ser real.
adonar que el més increïble pot ser real.)
Activitat 2 sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia + (Licantropia és un llibre que explica els i …
Licantropia és un llibre que explica els inconvenients que li surgeixen al Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal, degut a la malaltia de la qual n'és portadora la família de la seva dona, la licantropia. També relata una experiència de tres segles enrere viscuda pel Mossén Magí i que està relacionada amb la malaltia. Aquest llibre pretén mostrar que fins i tot el més increïble pot ser real.
fins i tot el més increïble pot ser real.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Edtdantescos + (Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic T …
Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic Tirant, Fa molt de temps que no sabiem res de tu fins fa poc. Ens hem assabentat de molt bones notícies teves. Gràcies a Diafebus, i la carta que ens va enviar, hem pogut saber com t'anava tot. Et felicitem per tots els teus èxits militars, no hi ha dubte que segueixes com sempre, guanyant totes les batalles com el gran cavaller que ets. Tots aquí, estem molt contents de tornar a saber de tu cada dia no es coneix a persones tan admirables. Gràcies a tot el que ens vas ensenyar quan estaves amb nosaltres, vam poder aprendre moltíssimes coses. Sabem que vas tenir a un gran mestre, el comte de Varoic. T'agradaria molt tornar-lo a veure oi? Igual que nosaltres. I no se si algun dia podrem arribar al vostre nivell. També em va explicar que l'Emperador de Constantinoble et va demanar ajuda per lluitar contra els turcs, que sembla ser que guanyaran. Espero que aquesta lluita contra ells aconsegueixis guanyar-la amb la teva valentia i inteligència, i no dubto que ho aconseguiràs.Ara, ja ets el Capità de les seves tropes. Encara que pel que sabem no està sent tan fàcil. Apart d'això, segurament serà una estancia dura allà, però crec que no tot és tan dolent. Diafebus ens ha parlat d'una noia que t'ha tornat boig, però d'amor, Carmesina, filla de l'Emperador. No em sorprèn. Deu ser una noieta amb una bellesa encantadora, culte i molt refinada. Una cosa que ens va fer molta gràcia va ser quan ens va dir que et vas trencar una cama, saltant de l'habitació de Carmesina. Quines coses et fa fer l'amor Tirant. Ell també ens ha explicat els seus amors amb la duquessa Estefania. M'alegro que estigueu tant contents amb elles, pero segons el teu cosí no ets tan valent en l'amor com en les batalles. Però se que faràs lo possible per lluitar pel seu amor. I, per quan és la boda? Que ja tinc ganes de tornar-te a veure i conèixer a la teva estimada que et fa tan feliç. El mateix penso per en Diafebus. Bueno ara ja saps que no ens hem oblidat de tu. Esperem tornar-vos a veure. Ha estat un plaer saber de tu i esperem que tot et vagi bé i puguis aconseguir el que t'han proposat, guanyar als turcs. I que disfrutis molt de l'amor amb la teva princesa. Una forta abraçada estimat Tirant.
ncesa. Una forta abraçada estimat Tirant.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l´autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS + (L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dillu …
L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dilluns vaig anar ca la Carlota per a preguntar-li com anava després la ruptura. Quan vaig timbrar a sa casa sol estava la seua mare,però em va dir que havia d‘anar a comprar unes truites (però això no m’interessava). Em va deixar a soles i que vaig fer? fullejar… que diu sentar-me sense fer res… però vaig vore el diari de la Carlota damunt la taula i vaig pensar que anava bé però vaig fullejar el seu diari i aquest text vaig llegir: Hui he conegut a un xic molt simpàtic i molt guapo , s’anomena Eduard i s’ha canviat al nostre institut per problemes amb els seus antics companys, però no ho entenc, perquè he estat tota la vesprada amb ell i és molt graciós i molt bona persona. He descobert que tenim moltes coses en comú, als dos ens agrada la mateixa música, les mateixes pel•lícules, les mateixes assignatures i moltes més coses. Crec que m’estic enamorant.Després vaig llegir aquestes paraules em vaig quedar bocabadat, jo creia que encara m’estimava, que pensaria en mi, en nosaltres... Com és possible que ja pense en altre? Però si jo pense en ella nit i dia. Als meus pensaments sempre està ella, esperava que ella sintiera el mateix, però ja veig que no es així, no l’entenc. No sabia que fer, vaig tancar el diari i deixar-ho en el mateix lloc perquè no es donara compte que ho havia llegit. Me'n vaig anar corrent a ma casa trist, nerviós i enfadat. Quan vaig arribar a ma casa vaig reflexionar i vaig anar a parlar amb el meu amic Borja. Vaig contar-li el que havia passat i vam pensar en espiar-la com espies secrets per a vore si era veritat Vam quedar a les onze de la matinada prop del seu portal. Portàvem ulleres i gorres. A les dos de la vesprada no va a passar res i vam decidir posar una càmera secreta perquè havíem d’anar a menjar. A les tres vam vore la càmera i menys mal que no va passar res…duan van arribar les cinc… La vam vore! Va girar la l’illa i en un banc Eduard l’estava esperant. Vam assegurar-nos bé amb els prismàtics i efectivament era ell… Vaig vore que es va besar i de tot… El meu amic va dir-me que parlara amb ella i això vaig fer. Al dia següent vaig parlar amb ella i es vam enfadar de veritat. Ja pensí que mai parlaria amb ella, a més a més, el meu amic va dir-me que vaig fer el correcte.
u amic va dir-me que vaig fer el correcte.)
Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels VAGOS + (L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu av …
L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu avi és dirigeixen cap el museu de ford a Detroit, el nen petit (Ben) pel camí li va dient al seu avi a on és dirigeixen i l’ avi no respon al arribar el nen li diu al avi : Hem fet tot aquest camí per anar fins a un museu, i l’ avi no respon. Al entrar un senyor al i ven vestit els guia fins al lloc on està situat l’autobús. L’ avi i el nen entren a l’ autobús i l’ avi li comença a explicar una història…… Un dia quan l’ avi es va muntar a un autobús hi havien 4 llocs lliures on es van seure quatre persones negres a la parada següent van entrar quatre persones blanques l’ avi i dos senyores negres es van aixecar però la Rosa no es va aixecar el conductor de l’ autobús va aparcar el autobús a una banda i la policia va venir i la va empresonar, totes les persones negres van quedar que mai agafarien un autobús, i dit i fet ningú més va agafar el autobús i els treballadors es van quedar sense treball. i en l’ any 1956 al cap d ’un any del seu NO Els tribunal suprem va declarar il·legal la segregació racial. FI!
FI!)
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces + (L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 …
L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res estrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferenciés dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas. Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home; per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps; volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes. Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava. Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins que prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre l'exèrcit i la meva llegenda va arribar fins al Rei de les Espanyes i a alts càrrecs de la Santa Església. Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hi podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també. El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat; vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells debatien abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós. Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.
maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Trobadorsdelport + (L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIR …
L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIRANT LO BLANC TROBADORS: Bon dia Tirant, som “Els trobadors del port” i estem fent un treball sobre la teua vida. Volíem fer-te algunes preguntes, acceptaries? TIRANT: Sí, com no, tot un plaer. TROBADORS: De tu ja saben que ets un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. Ets un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós pareix que et mostres bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament et porta conseqüències a la teua pròpia vida, i parlant de tot això volien saber què significa per a tu Carmesina? TIRANT: Carmesina és la princesa de Constantinoble, una xiqueta de catorze anys d’una gran bellesa que vol conservar la seua virginitat i no casar-se amb ningú, encara que jo la vaig enamorar. Té una bellesa singular, amb la qual me’n vaig enamorar completament d’ella al vore els seus pits, però de vegades es deixa endur molt fàcilment per les influències dels altres. TROBADORS: I com vares fer perquè Carmesina s’enamorara de tu? Hem vist que hi havia algú al qual no li agradava gens aquest amor. TIRANT: La vaig conquistar amb l’ajuda de Plaerdemavida, que és una persona molt intel·ligent i sincera i fa tot el possible per ajudar-me en les arts de seducció, per atreure l’atenció de Carmesina a la qual serveix i amb la qual té amistat. En contra de Plaerdemavida que m’ajuda, la Viuda Reposada és una persona odiosa, que intenta fer impossibles el meu amor amb Carmesina, perquè està enamorada de mi, i intenta distanciar-nos amb enganys. TROBADORS: Hem vist en la novel·la que ets molt amic de Diafebus, ens pots dir alguna cosa d’ell? TIRANT: Diafebus és un cavaller culte prestigiós i fidel; a més de pràcticament el narrador de la meua història. És amic íntim meu, a més del meu propi cosí i fidel escuder que m'acompanya al llarg de tota la novel·la, protagonitzant algunes aventures paral·leles. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia, que a més és donzella i amiga íntima de Carmesina, la meua amada. - ¿Que penses sobre l’emperador i l’emperadriu, pares de Carmesina? -L’emperador és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se n’adona del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Carmesina i per mi. És el pare de Carmesina i marit de l’emperadriu, una persona molt noble i honesta, molt respectuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga a l’emperador la seva relació amorosa amb Hipòlit. Hipòlit és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense molta experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu. TROBADOR: Moltes gràcies Tirant, ja hem vist que ets molt amable, igual ens tornem a trobar per fer-te un altra entrevista. TIRANT: Gràcies a vosaltres, fins sempre. Com hem pogut veure Tirant és un home que pareix que ho sàpiga tot, a més d’aquesta forma hem pogut veure quins són els seus sentiments per Carmesina, i sobretot de quina manera la descriu. A més nosaltres pensem que de veres sense l’ajuda Plaerdemavida no hauria aconseguit res de Carmesina, perquè Plaerdemavida com amiga seua que és, la coneix molt bé. De la resta dels personatges era un poquet més difícil saber què podia pensar Tirant d’ells però tampoc ens hem endut una sorpresa molt gran perquè més o menys és el que nosaltres pensem.
uè més o menys és el que nosaltres pensem.)
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Claraarlet + (L’aniversari és una novel·la intrigant que …
L’aniversari és una novel·la intrigant que a poc a poc es va tornant angoixant, gràcies, sobretot, al tens suspens que de mica en mica envaeix l’escena i la trama. Una novel·la que comença amb dues històries en paral·lel que d’entrada no semblen tenir relació fins que un dels protagonistes decideix explicar, i desvetllar-nos, com n’estan de lligades. Un matrimoni que sembla que ha tocat fons i va directe a la ruptura és l’excusa, el punt de partida per iniciar el relat. L’aniversari, la celebració, que ha de ser el punt d’inflexió de tantes coses, es converteix en l’inici del drama. I el regal serà el detonant, el que d’entrada trencarà el silenci que durant tantes setmanes la parella té pactat. I tot això passarà dins del cotxe, al mig del bosc, on ell busca el lloc ideal per refer el matrimoni, en un entorn carregat de records. Paral·lelament, i en capítols alternatius, seguirem l’altra història, la de dos nens que es coneixen per casualitat però que de seguida compartiran una passió, la de viure, gairebé al peu de la lletra, les lectures que fan. Recreant diàlegs, personatges i situacions, talment com s’ho visquessin. I ara és el torn de representar Moby Dick, la del mariner a la recerca de la blanca balena. I serà, també, en l’aniversari d’un d’ells on es desencadenarà l’altre drama.
d’ells on es desencadenarà l’altre drama.)
Activitat sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka + (L’autor en aquesta novel·la decideix parla …
L’autor en aquesta novel·la decideix parlar d’un assassinat d’uns masovers que havia sentit quan era petit, però que mai se’n podia parlar. Aleshores escriptor decideix narrar una història gairebé desconeguda, per tothom. Aquest assassinat no va aparèixer en els mitjans de comunicació, només era coneguda pels pobles veïns. La història narra l’horrible assassinat que va sacsejar els habitants de la serra de Carreu. En les petites masoveries de Carreu van aparèixer morts un matrimoni i les seves dues nenes. El crim va commoure la gent de la contrada pirinenca. Un matrimoni sospitós va ser jutjat i empresonat. Però mai se’ls va poder inculpar perquè els fets no es van demostrar. Les influències polítiques i els interessos econòmics, en plena postguerra franquista, van fer que no s’arribés al fons del procés judicial.
no s’arribés al fons del procés judicial.)
Activitat 3 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers + (L’institut L’institut és un p …
L’institut L’institut és un professor estricte, és una noia buscant l’amor, és un alumne concentrat en els estudis, és un conserge que et fa cas quan vol. L’institut és un matí radiant de primavera, és un dia gris d’octubre, és una tempesta de principis d’estiu. L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, són els matins durs de classe, són els amics en moments de fatigues, són els estudiants, companys, etc. L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, és la meva feina i la seva feina, és el títol dels estudiants i el títol del professors. L’institut és el conjunt de l’esforç i de la nostra feina i del nostre títol. L’institut som tu, jo i ells i els alumnes nouvinguts, i els teus rumors i els rumors dels altres. L’institut és tothom, l’institut és ningú. L’institut és tot: l’inici i la fi, l’enamorament i la decepció, els crits comuns i l’estrany silenci, les vuit del matí i les dues quaranta.
t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
Activitat 2 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers + (L’institut L’institut és un p …
L’institut L’institut és un professor estricte, és una noia buscant l’amor, és un alumne concentrat en els estudis, és un conserge que et fa cas quan vol. L’institut és un matí radiant de primavera, és un dia gris d’octubre, és una tempesta de principis d’estiu. L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, són els matins durs de classe, són els amics en moments de fatigues, són els estudiants, companys, etc. L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, és la meva feina i la seva feina, és el títol dels estudiants i el títol del professors. L’institut és el conjunt de l’esforç i de la nostra feina i del nostre títol. L’institut som tu, jo i ells i els alumnes nouvinguts, i els teus rumors i els rumors dels altres. L’institut és tothom, l’institut és ningú. L’institut és tot: l’inici i la fi, l’enamorament i la decepció, els crits comuns i l’estrany silenci, les vuit del matí i les dues quaranta.
t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de William Shakespeare, pels Jacint Verdaguer + (L’obra de Shakespeare es situa a mig camí …
L’obra de Shakespeare es situa a mig camí del Renaixement i del Barroc. Shakespeare va ser poeta, actor anglès i dramaturg. L’obra va tenir una repercussió a tot el món, ja que molts escriptors la van llegir i es va projectar arreu del món. Shakespeare ens mostra en aquest document el seu punt de vista sobre l’amistat, el poder, la corrupció i els somnis, i com afecten aquests factors en la societat. Tot això ho fa a través d’una sèrie d’obres: Macbeth, Romeo i Julieta, Otel•lo i Mesura per mesura. En el primer eix del document se’ns parla de l’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. En el segon eix ens presenta tres obres que ens mostren la corrupció des de diferents angles. Macbeth ens mostra les conseqüències socials que comporta la corrupció. Ens deixa clar que la corrupció només pot produir més corrupció. També diu que produeix desconfiança, por, paranoia i hipocresia. El tercer eix ens presenta el poder. Apareix a les obres Macbeth, mesura per mesura i Otel•lo. A mesura per mesura ens mostra el conflicte que hi ha entre el món religiós immoral i el món viciós. Vol demostrar que el pitjor món és l’obsessió del poder. El quart eix tracta sobre els somnis. Diu que els escriptors els utilitzaven per investigar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare fa aparèixer els somnis de diferents maneres. Somnis i escapisme, somnis com a visions, somnis com a profecies, somnis com a mal sons i somnis com a il•lusions. En resum, hem conegut l’ ideologia de Shakespeare en determinats àmbits gràcies a les seves obres.
erminats àmbits gràcies a les seves obres.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l, pels Federico García Lorca + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat a l’obra de Shakespeare queda reflectida pels tres tipus d’amistat: l’amistat entre homes, l’amistat entre dones i l’amistat entre homes i dones. Així com la seva evolució. Les influencies a l’obra de Shakespeare són l’amistat i els seus tres tipus. El poder i la corrupció i els somnis. -Amistat entre homes: es basaria en la lleialtat pel que fa als interessos econòmics i polítics i afavoriria el matrimoni. S’ha de tenir en compte que a mesura que passa el temps i sorgeix l’Humanisme , aquest tipus d’amistat canvia. -Amistat entre dones: es basaria amb vincles prou forts, fins que arriba l’època del matrimoni i les dones han de dedicar-se al marit. Es nota l’educació patriarcal. -Amistat entre homes i dones: Shakespeare mostra que l’amistat entre home i dona , pot acabar transformant-se en amor. L’obra de Shakespeare mostra el poder i la corrupció: el poder sempre és corrupte. I la corrupció sempre atrau i porta més corrupció. La societat segueix el joc del poder i la corrupció. I el problema més gran de la societat prové del vici moral del mateix poder. El quart eix són els somnis i l’escapisme: els somnis poden conduir a un lloc millor, els somnis poden ser visions del que agradaria poder fer, també podrien ser un avís a la vida real i es transformarien com a profecies. Aquests somnis podries ser malsons o il·lusions. En resum, per la tipologia de l’amistat es veu com funcionen les estructures de poder, la diferencia entre homes i dones. I segons l'evolució de l'amistat reflexa els canvis de la societat. El poder comporta corrupció i el mateix poder vol fer creure que prové del poble. Els somnis poden servir com a base de les diferents obres.
servir com a base de les diferents obres.)
Shakespeare + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. El Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Els somnis sempre han estat una rica font per als escriptors i significaran també alguna cosa. Els escriptors utilitzaran els somnis per estudiar la psicologia i el funcionament de la societat. Shakespeare ho utilitzará en diferents moments. La Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. En resum, en el tema de l'amistat ens dóna una visió de com funcionen les estructures de poder i explica les diferencies que hi ha entre homes i dones. En el tema de poder i corrupció ens demostra a partir de les seves obres el poder que pot tenir una corrupció. I finalment en el tema dels somnis tambè ho representa de diferents maneres a travès de les obres relacionades el somni.
travès de les obres relacionades el somni.)
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat 2 sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat sobre L, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels ProjectX + (M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra …
M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra a l’habitació sense obrir el llum. Però, tot i així, M pot imaginar la vena inflada que li travessa el front. -Desperta la teva germana i veniu a la sala d’estar. He de parlar amb vosaltres. El pare crida, no parla. I M té por. S’aixeca sense sabatilles i sense mitjons i mira de veure què passa a la sala d’estar mentre fa cap a l’habitació de la seva germana. Però no veu res. No veu la mare. I se sent culpable d’ haver-se adormit. Voldria xiuxiuejar ‘’mare’’. Però no xiuxiueja res. Les mans li suaven i tot nerviós amb un pas lent va cap a la saleta on la seva mare sol cosir, I agafa unes tisores per protegir-se. Ella mig adormida, agafa la mà al seu germà, i tots dos van a la sala d'estar, però Ella quan veu la seva mare a la cadira corre a asseure's a la seva falda. El pare no veié l' M, i tot just aixeca el cap troba l’ M davant seu, amb una mirada desafiant, una cosa que mai s’atreviria a fer. Amb una aire de superioritat, el pare li pregunta tot vacil·lant. -Què penses fer amb aquestes tisores? I M respon amb el cap ben alt. -El que hauria d’haver fet fa molt de temps... L’ Ella en mig d’aquest duel entre pare i fill protesta. -Tinc son, puc tornar a la meva habitació? I la mare en un intent d’ aixecar-se de la cadira, el pare alça la mà i la colpeja a la galta, en aquell mateix moment s'escolta un crit de ràbia per part de l’ M. De cop i volta, el pare treu una pistola. M, ja amb motius per clavar-li les tisores les llença amb força al terra, per demanar atenció. I en un moment de silenci M mira la mare, plorant, després mira la seva germana petita, li dedica una somriure gratificant, i per últim mira el pare i li explica la situació. -Pare, ja no tinc quatre anys i ja no necessito que la gent em digui el que he de fer, cosa que tu mai em vas dir, però ara jo et diré el que has de fer. El pare tot estranyat el mira amb una cara de sorpresa, però M no ha acabat. -He trucat la policia, i no trigarà en venir. T’aconsello que deixis la pistola al terra i que ens deixis en pau a la mare, l' Ella i a mi. El pare aixeca la pistola apuntant al M al front, amb una cara de ràbia, i després d’ un somriure, dispara un tret provocant-li una mort ràpida. Segons després, la mare corre al costat de l’ M. Tot just l’ M cau a terra, s’escolta una sirena de policia, i el pare sabent el futur que li espera es dispara a si mateix, provocant-se la seva pròpia mort. El pare i M se n’han anat. I nosaltres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.
altres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 6 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 7 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 8 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 9 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 10 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 11 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 12 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 13 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 14 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma + (Mare i filla. Són les 5.17h del matí i en …
Mare i filla. Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York. El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat. Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota. La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant. -Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa. -Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així. Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat. Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre. En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi. Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni. Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes. Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum. Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt. Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida. Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro. Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar. Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar. Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat. Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn. Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció. Com ha canviat la mamà! Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent. Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot. I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació. Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.
e he de començar per tornar-lo a enamorar.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes + (Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, …
Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, ja que en aquell moment em va guanyar; en Tetxu va aconseguir persuadir-me i fer-me declinar al seu plaer. En aquell instant vaig pensar que el correcte era perdonar, ja que va ser un error, però cada cop que penso en els anys perduts, malgastats… En fi, enyorats… El que m’agradaria ara és tornar enrere i estar amb el meu pare, però com sé que és una “missió impossible”, he decidit efectuar el meu pla i venjar-me d’Imanol Larreaga Turzaiz! Un any després, sense haver tornat a comentar el tema, va sortir una conversa sobre política mentre escoltàvem Led Zeppelin. Imanol va defensar les tasques d’ETA, per tant, vaig concloure que no s’havia penedit dels seus actes, com s’ha de viure amb gent tan dolenta al món? Així que, he decidit efectuar la meva venjança i lliurar el món d’una de les seves càrregues. Sé que sona malvat, però Déu també efectuà sacrificis dels terribles. Avui dia 3 de novembre he decidit ser valent i fer-me feliç, però no vull perdre un amic com en Tetxu, per tant el pla és complicat. Només aixecar-me he anat cap a la cuina i he preparat un esmorzar molt nutritiu per fer el meu viatge fins al nord d’Espanya, on ara estan en Tetxu i el seu pare. Li vaig enviar una carta a en Tetxu per reunir-nos tots tres al camp, a prop de Lizartza, i així recordar vells temps, tots dos hi van accedir amb molta il•lusió. Ben esmorzat em vaig preparar la motxilla, hi vaig ficar: suc de taronja, galetes, un arma i fotos del meu pare mort a l’estació i de la meva infància amb ell. Mai havia preparat una motxilla així, veure-la em feia sentir que tot això no era real, que no m’estava atrevint. Em vaig pessigar i em vaig fer molt mal, així que un somni ben bé no era. *** Ja havíem pujat amb el taxi de muntanya al nostre alberg. Era bastant bonic, era un alberg molt rural, on la decoració simulava l’interior d’una casa d’obrers del segle XIX. Un cop deixades les maletes vam decidir anar a fer una volta pel bosquet del cantó, però vam arribar a l’altra punta de la vall. Decidírem començar a dinar ja que eren les dues i la panxa ens feia sorolls. No sé si era la gana o l’olor del menjar, però se’m queia la bava. Hi havia tres entrepans, dues bosses de patates, una truita a la francesa, una bona amanida de pasta i dos ampolles plenes de Coca-Cola. - Mmmm... Que bo! – Va dir en Tetxu. - Ho has fet tu, Imanol? – Vaig preguntar. - Doncs és clar!, t’agrada? - Vaig assentir amb el cap. – Per tu i en Tetxu m’esforço el que calgui, però la resta del món... – i va riure subtilment. Aquell comentari em va fer sentir moltes coses. En part em feia feliç que digués que l’importava, però, era realment així? I amb això de la resta del món què vol dir? Segurament es referia a la gent que considerava inferior, com el meu pare. Justament acabar de dinar, a en Tetxu li va agafar mal de panxa i havia d’anar al lavabo, així que vam tornar corrent a l’alberg. Mentre caminàvem estàvem molt callats, cosa que em va anar molt bé, ja que vaig poder crear un pla alternatiu molt més eficaç i ràpid que el que havia preparat prèviament. No sé d’on va sorgir la idea, però era semblant a una bogeria. Si tot anava tal i com ho havia planejat, n’ Imanol moriria com un personatge d’una història dramàtica, com l’Adela al final de la Casa de Bernarda Alba. Quan ja podia atalaiar l’alberg des de la llunyania em sentia com un perfecte afaitapagesos. A poc a poc ens anàvem apropant al nostre allotjament i com menys temps ens faltava per arribar-hi més mal em feia la panxa. Qui hagués pensat que un noi com jo, acabés sent un assassí? Aquesta paraula, assassí, des de ben petit em provocava angoixa, i pensar que en poques hores jo en seria un... *** Quan vam arribar en Tetxu se’n va anar directament al lavabo, mentre el seu pare buscava els prismàtics per observar les copes dels arbres buscant els ocells més estranys i colorits de la muntanya, i altres criatures insòlites. Aquell era al meu momenthavia d’ actuar immediatament, sinó se m’escaparia l’oportunitat i no podria efectuar la venjança. Al cap d’uns deu minuts, l’Imanol va trobar els seus prismàtics al fons de la bossa negra d’esport que duia per les sabates. I va dir-nos que ens esperava per fora mentre donava un tom. ALESHORES! Aleshores podia començar el pla! Vaig sentir com en Tetxu estirava de la cadena, el cor m’estava a punt de sortir del pit! Les meves pulsacions eren més ràpides que el curs d’un riu al començar la primavera, quan es desglaça i pot córrer lliurement. Havia d’actuar amb rapidesa, sense vacil•lar. Així que vaig agafar la cadira vella que hi havia al costat de l’escriptori rústic que decorava una cantonada de l’habitació, i vaig trencar el pany de la porta del lavabo a cops de cadira amb tota la força i ràbia que tenia. Sabia que en Tetxu era fort, i que sense problema seria capaç d’obrir la porta si la forçava, així que vaig agafar l’escriptori rústic i el vaig ficar davant de la porta, ja que sabia que s’obria cap a fora. Després de fer tot això em vaig quedar més tranquil ja que sabia que em donaria prou temps per agafar la pistola de la motxilla, baixar corrents i executar l’Imanol. La escala, que tenia poc menys de cinquanta esglaons, se’m feia excessivament llarga i cada cop més estreta, em sentia per primer cop, claustrofòbic... Vaig arribar a baix i el primer cop d’aire que em va acariciar la pell de la cara com una suau moixaina em va fer sentir com el rei de la llibertat. Mentre donava la volta a l’alberg, buscant l’Imanol, pensava que estaria fent el Tetxu en aquell mateix moment. Segurament no desconfiava de mi, la meva coartada era perfecta. *** Ara ja puc atalaiar l’Imanol des d’on sóc, no tinc temps per tornar enrere, preparo la pistola mentre penso en Stairway to heaven de Led Zeppelin i camino amb decisió cap a la perdició. - Ei hola noi! Pensava que estaves a l’habitació amb en Tetxu.- Aquestes paraules eren ben amistoses, però de ben segur que serien gairebé les últimes que diria.- Què et passa que no dius res? - Potser et penses que ja no me’n recordo, però ja s’ha acabat el meu temps de l’oblit. Ara et toca a tu patir.- Dic mentre trec la pistola de la motxilla i mantinc la mirada fixa en ell. - Què està passant?, Carlos... - Ei! Carlos, papa! No us imagineu el que m’ha passat! Estava al lavabo quan de cop i volt...a... – En Tetxu, no sé com ha arribat, no estava previst.... - Corre Tetxu fill! - Carlos... Què fas?! Estic indecís, mai m’he sentit així abans en la meva vida, el cap em dóna voltes, tinc ganes de vomitar. A qui disparo? A en Tetxu? A l’Imanol?... A mi?... Em suen les mans, he de tenir sang freda.... PUM!
les mans, he de tenir sang freda.... PUM!)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K. + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana buscant-hi alguna cosa nova, algun petit detall que se li hagués passat per alt, però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisis alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle, Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte, el móbil sonà i els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se ell mateix dels camps de maduixes?
lvar-se ell mateix dels camps de maduixes?)
Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels J.udith K. + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana, buscant alguna cosa nova, algun petit detall que se’ls hagués passat per alt. Però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisi alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte,un móbil soná y els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se a ell mateix dels camps de maduixes?
ar-se a ell mateix dels camps de maduixes?)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Grela8 + (M’havia costat molt agrupar les meves cose …
M’havia costat molt agrupar les meves coses en tan sols una maleta. Llavors era diferent que passar de casa a ca la iaia. Ara havia de preparar-me per una vida nova, no se ni on, ni per a què. “Només el necessari, Andrea”. Des de la cua d’embarcament es veia el cartell “Barcelona-Nova York”. Van ser 9 hores que ni fu ni fa. Estàvem el Diego, la mamà i jo asseguts a la part del mig de l'avió. El temps que no vaig passar dormint, vaig estar escoltant música del meu grup preferit i pensant en el que m'oferiria el futur allà, on hi estava a poques hores. Els papàs, bé, no!, la mamà i en Diego, a penes arribaren estarien en un pis i ja fent el preparatius de l’exposició. A mi aquella idea m’havia semblat correcta, ja que des de sempre m’havia atret l’art. Però, òbviament no m’hi quedaria allà per la resta de la meva llarga estada. Després de recollir les maletes -la meva Sansonite beix estava intacta- vam anar a una cafeteria de l’aeroport. Allà hi havia connexió a Internet. Tampoc ho trobava molt a faltar, però ja que no em costava res… Vaig agafar el mòbil per mirar-lo i era en Jimmy. Ostres, en Jimmy! Sincerament ni me'n recordava. “Andrea! Per fi puc comunicar-me amb tu. Ho sento però he estat molt ocupat a Sarrià amb la mama. M’ha ficat a treballar, ho pots creure?” -Ostres Jimmy, quant de temps! M’has d’explicar moltes coses. Seria millor que parléssim per telèfon. -Sí, estaria bé! Et truco ara? -No, no. Et costaria un ull de la cara. No creuràs on sóc! -Eh? On, Andrea? -A Nova York, justament sóc a l’aeroport. Acabo d’arribar. -Què dius? I què fas allà? -Sincerament ni ho sé. Escolta després parlem, t’aviso quan et pugui trucar. Va pagar en Diego i vam sortir a agafar un taxi. Nova York. La diferència amb Sitges era notable. En arribar al pis vaig ficar-me a descansar, sense investigar-lo ni res. Tenia molta son i després d’hora i mitja dormint, vaig sortir de la més petita de les tres habitacions la qual seria meva, per veure bé la casa. Era un pis petit però elegant i acollidor alhora i estava a poc del centre de Nova York, a menys de mitja hora a peu. Ja tenia ganes de sortir fora, però vaig recordar-me que havia de parlar-me amb en Jimmy, vaig trucar-lo per videotrucada i va contestar a la primera. -Hey Andrea! Com estàs? -Hola Jimmy! M’acabo de despertar, estava cansadíssima. -Però tia, que hi fas allà? -Bé doncs, el curs m’ha anat fatal, i per no passar-lo, he pensat que era millor vindre aquí amb la mamà, que prepara una exposició… i veure si aquí ho puc aprofitar més. Va fer cara de sorpresa i va dir-me: -Has fet bé, crec. Tant de bo jo fos en un lloc així. -I tu què? No estudies? -Des que vam planejar l’escapada que sóc a Sarrià, hauré que tornar, sí, però no tinc massa compromís… Vaig aturar-me i pensar… de cop en Jimmy va veure'm i va dir-me en el que pensava i ‘’estàs pensant el mateix que jo?’’. Segurament coincidíem en el pensament; que bé estaria tenir alguna persona en aquesta petita aventura. -Et semblaria si hi anés, amb tu? Vaig dir-li què sí, és clar. Què bé, estava molt contenta! En parlaríem més endavant per acordar les dates i allò. Vaig apagar el portàtil després de parlar amb en Jimmy i vaig veure una nota a la nevera on deia que la mamà i en Diego havien sortit.
deia que la mamà i en Diego havien sortit.)
Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la t …
NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... (Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.) CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina) MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo. CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys? MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorprèn més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo! MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria... (es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo) CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo. MARTINA: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en que parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la t …
NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretèn seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i en Martí. CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis disfrutat, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se al Martí) MARTÍ: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no em dormo. CLAUDI: Vaja noi... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa més de tres-cents anys? MARTÍ: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, posseu-vos ben còmodes que començo! MARTÍ: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martí! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo i tornant-lo a reproduir. Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans. MARTÍ: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTÍ: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTÍ: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTÍ: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en què parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Les Stewart + (NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va …
NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va néixer en un gran hospital al Canadà. Sempre ha estat una noia a qui li agrada estar amb els amics a casa jugant. Quan era petita sempre deia que volia ser astronauta i anar a viure a la lluna. El somni se li va esvair quan els seus pares es van separar quan ella tenia quatre anys. El que la Fiona no sap és que des que tenia sis anys té un germà. Se’n va anar a viure amb la seva tieta perquè la dona dels seu pare no podia saber que havia tingut un fill amb la mare de la Fiona. Van fer veure que aquell nen era el fill de la seva tieta, la Lily. No era de les populars de l’escola; eren un grup de cinc nenes i quatre nois que sempre anaven junts. Es van conèixer millor quan van anar tot junts a dir a la seva professora, la senyora Marie, que la Katie, en Mark, en Phill i la Jasmine no paraven de dir-li coses dolentes perquè no anaven amb ells. Des d’aquell día van fer-se amics i van estar durant tots els dies seient junts, anant al pati junts. Desprès de l’escola sempre anaven al parc a menjar-se tots el mateix gelat… Però això un dia va canviar quan l’Àlex i la seva germana Anna, que estaven el grup van marxar a viure a Nova York ja que la seva mare va aconseguir un treball. A partir d’aquell dia van començar a separar-se poc a poc; alguns es van canviar d’escola abans d’acabar sisè, i els altres es van anar distanciant poc a poc. Quan van acabar sisè els pocs que quedaven van anar a diferents instituts de la ciutat. La Fiona va conèixer la Lacey, la seva millor amiga, el primer día d’institut. Era nova i no coneixia a ningú. Va estar parlant durant una bona estona amb el director per a que li ensenyes una mica com anava l’institut i els horaris. El primer dia li tocava música, , allà va conèixer a la Lacey; estava asseguda sola al final de la classe i va decidir anar amb ella. Des d’aquell dia són inseparables.
b ella. Des d’aquell dia són inseparables.)
Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Els romàntics + (No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic s …
No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic supervivent de la meua família. Va ocórrer ràpidament però us ho vaig a contar el millor que puga. Ara tinc setanta anys, vaig sobreviure a la guerra que tot el món coneix, la Segona Guerra Mundial. La meua dona va morir el mes passat i he decidit escriure la nostra història com a record. Jo abans tenia una dona intel·ligent, bonica, amable... però sempre diuen que les coses canvien i mai millor dit. Era l'any 1955, feia deu anys que la guerra s'havia acabat. Estava en una cafeteria i la vaig vore tota enfadada amb el cambrer que no li havia posat el café com a ella li agradava, segons ella li faltava sucre i no tenia la textura indicada. M'hi vaig apropar per tranquil·litzar-la i em va propinar una nyespla a la galta. Després va vindre i em va demanar perdó, poc a poc ens vam anar fent molt amics fins arribar a enamorar-nos. Era estiu i era per la vesprada, els seus cabells rulls em feien cosquerelles en la galta, ens donarem el nostre primer bes. Un any més tard vaig conéixer una altra dona en un pub, era molt simpàtica i em va agradar des del primer moment, però això no estava bé, perquè jo tenia dona i no podia decebre-la, però això era inevitable: m'havia enamorat. Uns mesos després ens vam casar sense que la meua dona s'assabentara. La meua nova esposa era nazi i em contava històries sobre el nazisme fins que em vaig fer un d'ells. Em va convèncer per a què matara la meua altra dona, i així vaig fer, la vaig matar i el pitjor és que no me'n vaig penedir. Estimava més la meua nova dona. Varem tindre tres fills molt bonics. Podria seguir contant la meua història però es faria massa llarga i no vull avorrir-vos amb la meua tràgica història.
avorrir-vos amb la meua tràgica història.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo + (No recordo ni on ni com. Només sé que aque …
No recordo ni on ni com. Només sé que aquesta malaltia m´ha canviat la vida radicalment. Tot començà pel meu setè aniversari. Aquell matí estava trucant totes les famílies convidades. Vivíem al nord d'Alemanya. La nostra casa era tan gran que hi podia convidar a tota la classe. Però aquell any no va ser així, només vaig convidar als meus amics i amigues, incloses les seves famílies. Les primeres en arribar van ser les bessones Renata i Anna. Una de les sorpreses que més em va agradar va ser la visita del meu oncle Bimfred a casa. Ell vivia al sud de la ciutat i pràcticament no el veia mai. Ja era l'hora de dinar. Per postres, la meva iaia va portar-nos un pastís típic d'Alemanya. Ella sap que m'encanta ! Després de bufar les espelmes, vaig tallar el pastís. El meu pare es va oferir per talla-ho perquè jo no hem fes mal. Jo no vaig fer-li cas I vaig fer-me un tall al dit. Mai no havia vist tanta sang ! Els meus amics cridaven i ploraven de la por. Jo en canvi , em vaig desmaiar. En obrir els ulls, em trobava estirada sobre un llit que es movia per un passadís amb la meva mare plorant de fons. A la tarda, un metge va donar-me la notícia: tenia la SIDA. No entenia res. Més tard, aquell metge tan simpàtic m'explicà que tenia una malaltia que m'acompanyaria tota la vida. Va explicar-me que en una transfusió de sang que van fer-me de petita, per accident van passar-me la SIDA. Vaig espantar-me molt, va continuar dient-me que era contagiosa i incurable. Abans de dormir, el meu oncle va portar-me crispetes. A la capsa hi havia una etiqueta que hi posava "Crispetes per la Norma Schweizer". Vaig menjar-les amb un somriure enorme agraint-li la visita i el detall. Des de llavors sempre esmorzo crispetes. Quan tenia dotze anys, els meus pares em van dir que aniríem a Catalunya perquè el meu pare havia trobat treball allà. Mentre viatjàvem, vaig sentir molta nostàlgia pel meu país, pels meus amic, per la meva escola, per la meva casa, per la gastronomia... Era conscient que no tornaria a anar-hi i vaig entristir-me molt. El primer dia d'escola estava molt nerviosa. En entrar, em va presentar una senyora a la que seria la nova classe. Tothom em mirava i jo no sabia com reaccionar a tot aquella atenció. Una noia molt amable, va oferir-me el lloc del seu costat. Aquesta noia es deia Mireia i va ser la persona que més va ajudar-me a superar els quilòmetres de distància que em separaven d'Alemanya.
de distància que em separaven d'Alemanya.)
Activitat sobre L, pels Emma-Marina + (No és una activitat escrita.)
Activitat 27 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (No és una activitat escrita.)
Activitat 2 sobre Assassinat a l'Orient Express de l'autora Agatha Christie, pels Thewindows + (Nosaltres farem el comentari de les feines …
Nosaltres farem el comentari de les feines fetes pel grup Blackingdom El grup a criticar, té uns quants problemes. La primera cosa que té són faltes d’ortografia greus, males conjugacions verbals, signes de puntuació on no toquen i, de vegades, n’hi ha massa. També hi ha algun moment en què canvia de sobte de tema. Està parlant d’una cosa i la talla per parlar d’una altra qüestió. El vídeo de presentació no sembla gaire seriós. No hi ha un to gaire adequat, se senten rient de fons... L’objectiu del vídeo és presentar-se personalment i aquest objectiu almenys s’ha realitzat. Es vocalitza bastant bé al parlar i s’entén. En el fons, sembla que han treballat prou bé. Però sempre hi ha aspectes a millorar. Són petits errors que no afectaran gaire en la nota.
errors que no afectaran gaire en la nota.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra + (Nosaltres som els flanagans de viquilletra …
Nosaltres som els flanagans de viquilletra i volem donar la nostra opinió del llibre “El diari vermell del Flanagan”. De què tracta? Aquest llibre va d’un xic anomenat Joan Anguera però pels seus costums detectivescos l’anomenaven Flanagan. Un dia va conèixer una xiqueta anomenada Carlota , que li proposa escriure un llibre amb els seus coneiximents sexualts ja que a Flanagan quan es posa a investigar li agrada molt. Què ens aporta el llibre? Aquest llibre ens ensenya molt sobre el sexe i la importància de posar-se protecció al practicar-ho. Aquest llibre té diferents personatges: Flanagan és un dels protagonistes Nines Carlota Coret Opinió A nosaltres ens ha agradat bastant el llibre perquè ens ha ensenyat coses importants sobre el sexe i el llibre no té molta dificultat i és entretingut.
e no té molta dificultat i és entretingut.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les extraterrestres + (Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, …
Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, volem fer una activitat col·laborativa sobre l'activitat “carta a l'Alba” del grup dels Independents. Aspectes positius i negatius: Comencem pels aspectes positius: creiem que aquesta activitat està ben realitzada i ben redactada, les idees estan ben expressades, el text realitzat per aquest grup és bastant convincent i podria ser real. També transmet molts sentiments emotius. Ara destacarem els aspectes negatius d'aquesta activitat: pensem que repeteixen diverses vegades diferents paraules, com per exemple els mots ''morir'', ''recordo'' i els seus derivats. Creiem que l'extensió del text podria ser més llarga, ja que es veu una mica curt. Nosaltres hem fet una carta responent a la que va escriure el Dídac del grup dels Independents. Estimat Dídac, Ja sé que no estàs entre nosaltres, però et sento amb mi al meu costat. Ara que tu no hi ets, em sento més sola en aquest món tan gran. Sé que tinc el Mar al meu costat, però sense tu no és el mateix. En Mar ha crescut molt des que ens vas deixar; ara té set anyets i quan sigui més gran em plantejaré tenir un altre fill per a continuar amb l'especie com vàrem fer tu i jo. Sé que per molt lluny que estiguis estaràs vigilant-nos, perquè encara ens tens al teu cor. Dídac t'estimo t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .
o t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful + (Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, A …
Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, Asmir, Som la Paula i la Zoe, t'escrivim des d'Anglaterra perquè estem estudiant en un col·legi. T'escrivim perquè d'aquí a dues setmanes serà el teu aniversari i et volíem desitjar moltes felicitats encara que la situació no sigui la millor. Asmir, has de ser molt fort i valent. Records a tothom i molts petons, Paula i Zoe
ords a tothom i molts petons, Paula i Zoe)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Ausiasmarquians + (P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agr …
P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agraïm que ens hagis cedit una mica de temps per a nosaltres, ja que estavem molt entusiasmats en fer-te unes preguntes. Primer de tot, per que es Tirant l'amor de la teva vida? R: En primer lloc, tinc que dir que no ha sigut cap molestia citar-me amb vosaltres. Doncs per mi, Tirant es un ésser d'un altre món. La seva manera de parlar, la seva bellesa tan exterior com interior, la seva valentia per haber arribat a ésser caballer i l'honor que atesora, fan que m'hagi enamorat d'ell. P: On vas coneixer a Tirant? R: El vaig coneixer a Constantinople, quan va arribar de la última guerra que habia guanyat. Hem va semblar un home molt impetuos a primera vista. P: Com va ser la relació amb Tirant? R: La definira com: Inesperada. Quan el vaig veure per primera vegada, no m'imaginava coneixer-lo de la manera que ho vaig fer. Vam passar per coses bones i dolentes, i vam lluitar pel nostre amor fins al final. La passió era una forma de vida per a nosaltres. P: També vau passar moments critics... Com quan es Tirant es va anar a la guerra. R: Va ser un punt de inflexió molt important a la nostra relació, per que en el moment que es va anar vaig sentir un intens dolor i vaig estar dies donant-li tombs al cap sobre que fer en la nostra relació. P: El punt mes cruel de la historia pero, va ser quan va morir de camí cap a casa, que vas sentir? R:Dolor, ganes de suicidar-me, de plorar a cada instant. No em vaig poder despedir d'ell com debia, i em va fer molt de mal no poder dir-li tot el que sentia a la cara. P: Bueno, gracies per haber-nos escoltat i haber respos les preguntes, que tingui un bon dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.
n dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Maranda + (POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS …
POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS? En una escola de Barcelona s'està impedint que una noia portadora de la SIDA rebi l'educació que li correspon per dret. Avui a l'escola, s'ha continuat parlant del tema de la Norma. Per a mi personalment aquest tema és molt delicat, perquè aquestes malalties no s'han de jutjar així com així. És a dir, jo com a professora no em sembla correcte que la Norma hagi de deixar els estudis. Jo em queixo ja que no és manera d'anar dient que la malaltia de la Norma, en aquest cas, la SIDA, impedeixi que la Norma tingui una bona educació. Si totes les escoles fossin com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA
n com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA)
Activitat 2 sobre Antologia poètica de l, pels Ronarela + (PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que e …
PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que esteu en el cel, siguin aprovats els nostres exàmens, apugin els professors les nostres notes, faci’s cas del que diem així com nosaltres fem cas dels nostres superiors. El nostre pa de cada dia doneu-nos-el gratuït a la cafeteria, perdoneu les nostres protestes aixì com nosaltres perdonem les dels nostres professors i no deixeu que ens posin cap expulsió ans advertiu-nos si estan a punt de posar-la, amén.
an a punt de posar-la, amén.)
Activitat 2 sobre El Cafè de la Granota de l, pels Vilanova1973 + (Paraules des d’un oliver Pere, Com va p …
Paraules des d’un oliver Pere, Com va per la presó? Ja has fet nous amics? T’aconsello que els tractis bé, perquè per aquí a la vila, tothom ja sap que ets un lladre. Mai m’hauria esperat això de tu, el meu gran amic fidel amb qui he compartit mitja vida; però les persones canvien, algunes més que altres... Per cert! Què tal el menjar? Bo, oi? Els cigrons són de la meva botiga. Ja he dit als guàrdies que et tinguin en consideració a l’hora de fer-te els plats; suposo que robant menjar dels altres devies passar gana. Gràcies als teus actes, el jutge ha declarat que estaràs tancat a la presó de Mequinensa durant vint mesos. Quina alegria! No et preocupis, tampoc és tant de temps, i ja vindrà algú a visitar-te, suposo...! Les olives que em vas collir estan molt bones, i l’oli... per llepar-se els dits! No m’hauries de tenir enveja, però; jo he de treballar cada dia, guanyar diners i ocupar-me de la meva família. En canvi, tu, només cal que mengis i dormis. Quina sort, xiquet! La teva dona està molt bé. No sé si sabies que per casa teva ronda un noi... deu ser el germà de la Bassilissa, vés a saber. Es tenen molta estima, sembla. Els he vist un parell de vegades entrar a casa teva. Deu fer molt temps que no es veuen, perquè tot a l’estona estan juntets i fent-se carícies. L’altre dia vaig anar a sopar a casa teva, i vam estar parlant amb els dos, de tu. La Bassilissa em va confirmar que la recol•lecta era idea teva, que ella no tenia cap instrucció teva, i que s’estava plantejant el divorci mentre estàs a la presó. També creu que l’oli està boníssim... li he regalat un setrill ple. Bé, no vull ser pesat. Gaudeix del que et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.
ue et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.)
Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels The Wassels + (Pare nostre que esteu en el cel, Sia augme …
Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentada la nostra nota, Vingui a nosaltres el temps de vacances, faci’s un xic la nostra voluntat Així com la d’aquells que retallen. El nostre aprovat de cada dia Doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui, Perdoneu els nostres pecats Així com nosaltres perdonem Els dels nostres professors, I no ens deixeu caure a les mans del ministre Wert, Ans aviseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén
iseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
, ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les anònimes + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
, ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels TheManis + (Per fi era estiu, ja s'havia acabat el cur …
Per fi era estiu, ja s'havia acabat el curs. Ara tenia molt de temps lliure, així que vaig decidir anar a París amb ma mare i el seu amic el pintor a visitar als museus d'art i a ajudar-los a prepara la seva pròpia exposició. A casa tot ja estava més calmat i els problemes amb els xalets ja estàvem solucionats, però mentre no tornessin a casa era millor marxar per no coincidir amb el meu pare i la seva horrible advocada, la Hortènsia. Un cop a Paris ens vam instal·lar en un hotel molt luxós just al centre de la ciutat. La meva mare estava molt ocupada organitzant la exposició i el pintor semblava un gos: la seguia a tot arreu. Jo tenia moltes hores lliures en les que estava a l'hotel amb el portàtil parlant amb el eu germà per saber com anava per Sitges, fins que un dia vaig decidir sortir al carrer, encara que fos sola, per visitar i passejar per aquesta meravellosa ciutat. Tot caminant per un porc just al costat de la torre Eiffel em vaig creuar amb un noi alt i morè, i em vaig posar tant nerviosa que em vaig entrebancar i vaig caure. El noi, que anava sol, va venir corrent a ajudar-me. Per sorpresa meva, el noi era català, però havia vingut de visita amb els seus pares a Paris, ells estaven pujant a la Torre Eiffel, però ell tenia vertigen i no es va atrevir a pujar-hi .Vam estar parlant una bona estona, fins que els seus pares van baixar i va haver de marxar amb ells, però vam intercanviar telèfon i vaig tornar a casa molt contenta. Entrant a l'hotel no me'n vaig recordar de picar a la porta i la vaig obrir amb la còpia de la clau de l'habitació que ens havia entregat el recepcionista, i per sorpresa meva vaig trobar al pintor i la mare fent-se petons al sofà, i just quan em van escoltar es van donar la volta espantats, i jo em vaig quedar plantada allà al mig de la porta, sense saber què fer ni com reaccionar, així que vaig donar mitja volta i vaig sortir de l'hotel corrents amb la meva mare darrere, vaig anar al parc de la torre Eiffel i vaig trucar al noi que acabava de conèixer, i li vaig preguntar si el podia veure. Ell va contestar que si, i al cap de deu minuts ja es trobava al meu costat. Vaig apagar el mòbil a causa de que la meva mare no parava de trucar-me i enviar-me missatges, i he de reconèixer que em feia na mica de pena, però no tenia ganes de parlar amb ella. El noi era encantador: era molt amable i atent, característiques que ens agraden a les noies. Tot i que només feia un parell d'hores que ens coneixíem, li vaig explicar el que em passava, ja que ell em transmetia molta seguretat. També ell em va explicar que vivia en un poblet a prop de Sitges la qual cosa em va deixar il·lusionadíssima, alguna cosa em deia que ell era el noi indicat... Quan em vaig veure amb cor, vaig tornar a l'hotel per parlar amb la meva mare. En arribar a l'hotel em vaig trobar a la meva mare al sofà, però el pintor havia marxat, i ens vam posar a parlar: -Andrea, filla, ho sento... -Què vols que et digui? Com li pots fer això al papa? -Però que no veies les evidències? Pensava que ja ho sabies! -He de reconèixer que ho vaig veure un dia al passeig del mar amb ell, però no m'esperava que arribés a passar això! -Filla, ell m'entén, és un bon home. A més, amb el teu pare teníem problemes com deuries suposar, i el pintor em va ajudar en tot moment, però el que va ser la gota que va tombar el vas va ser trobar-me el teu pare petonejant-se amb l'Hortènsia. Espero que ho puguis entendre Andrea. -Mama, ho sento, no sabia res d'això, però no sabia com reaccionar quan us he vist. Després d'aquesta xerrada amb la mama els dies van anar passant, la exposició va ser un èxit, vaig tornar a quedar un altre dia amb l'Andreu (el noi morè) i al cap de pocs dies vam tornar a casa. Quan vam tornar a casa les coses estaven molt estranyes: els pares no es parlaven i gairebé no esteven a casa. Fins que un dia van decidir que es divorciarien, fet que em va fer molta pena. Els mesos van anar passant, i vaig començar a sortir amb l'Andreu, però no ens veiem gaire al estar una setmana amb la mare i una altra amb el pare, però no em queixava. Se'n podia dir que, en general, em sentia feliç.
odia dir que, en general, em sentia feliç.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla + (Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva …
Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva classe i hem decidit escriure't aquesta carta per dir-te que et trobem molt a faltar, per això cada dia, a l'hora de l'esmorzar, mengem crispetes. El dimecres passat no vem entrar a la classe perquè volíem manifestar-nos en favor teu, perquè nosaltres estem al teu costat i fins i tot els professors. La Glòria ens va fer una petita xerrada explicant-nos coses sobre la SIDA i ara tots sabem que només es contagia per sang. També sabem que per a tu és difícil enfronta-hi, però nosaltres farem el possible perquè tornis al nostre costat i volem que tornis. Petons, LA TEVA CLASSE
LA TEVA CLASSE)
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels ALPAMAJU + (Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: …
Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: Filla petita Paula: Filla mitjana Marta: Filla gran Aleix (narrador): Tot comença en una casa al mig del camp on hi vivien tres filles i un pare. El pare cada matí s'aixecava d'hora per a poder anar a treballar al camp. Un dia quan va arribar a casa... (veu en off) Marta: Hola pare! (va dir la filla gran) Paula: Papii! (va dir la filla mitjana) Júlia: Appaa! (va dir la més petita) Aleix: Hola boniques... Com és que esteu tant ben arreglades? (Sorprès) Marta: Es que la mare ens ha pentinat i ens ha donat l'esmorzar! (Soroll d'intriga) Paula: Sii, la mare en sap molt de fer trenes... Júlia: Ziii Aleix: Però què esteu dient? (noia per darrere de una cortina) deixeu de dir tonteries i dieu-me la veritat. Júlia: No papi si que ha sigut la mare (amb veu de nena petita i ven decidida). Aleix: Passeu cap a l'habitació, i quan pareu ja de dir tonteries torneu a sortir. (Soroll) ( I les tres van cap a l'habitació) Aleix (narrador): Un cop van sortir de l'habitació van anar al carrer i la gent... Gent del poble: Però noies com es que aneu tant maques? (les tres diuen la mare la mare!!) Aleix (Ramona): (li diu a la Marcè) Com que la mare? Si està morta!!! (les nenes tornen a casa)
(les nenes tornen a casa))
Activitat 2 sobre Redacció de l'autor Quim Monzó, pels ELS AAAH + (Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Aless …
Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Alessio Mare: sac-Adahia Tieta: Alba Polícia: Alba Professora: Adahia Escena: La mestra és a casa seva corretgint redaccions dels nens de primer de primària. -Què vaig fer diumenge... ...Diumenge va ser un dia de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la mamà. Vam passejar tot el matí i jo vaig demanar crussants. Després vam veure flors, i n'hi havia de tots els colors. I el papà va comprar un diari al quiosc. També vam mirar aparadors i el papà li va di a la mamà que s'afanyés. El papá llegia el diari tota l'estona i jo vaig dir-li que em deixés mirar els dibuixos i em va deixar mig diari i em va dir que no el fes malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamá li va dir que ja n'estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint i la mamà el va insultar i després era com se li'n sabes greu, i em va besar i després, mentre la mare era a la cuina preparant l'arròs, el papà em va dir que no li'n fes cas. Després, a la tarda, van venir els tiets, amb el cosinet i els tiets es van posar a parlar a la sala, amb els papàs, i a prendre cafè, i el cosinet i jo vam anar a jugar al jardí, i hi vam jugar a màdelmans i amb un futbolí i a la pilota, i amb el camió de bombers, i a guerres d'astronautes, i el cosí es va posar molt tonto perque no sap perdre, i hi vaig haver de pegar-li una bufa, i es va posar a plorar molt i molt fort, i va venir la mamá i la tieta, i la mamà va dir que què ha passat, i abans que jo li contestés, el cosinet va dir m'ha pegat, i la mamà em va donar una bufetada, i jo també em vaig posar a plorar i vam entrar tots a la sala i la mamà m'agafava de la mà i el papà llegia el diari i fumava un puro que li havia portat el tiet, i la mamà va dir-li els nens són al jardí, matant-se i tu aquí tan tranquil, repapat. La tieta va dir que no tenia importància, però la mamà va dir-li que sempre passava el mateix, que de vegades se n'atipava. Després els tiets van marxar, i quan marxaven el cosí em va fer llengots i jo també li'n vaig fer a ell, i el papà va engegar el televisro, que feien futbol, i la mamà va dir que canviés de canal, que al segon hi feien una pel·lícula, i el papà va dir que no, que estava mirant el partit i que no. Desprès jo vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés. Després de sopar em van anar fer a dormir perque ja era molt tard i vaig pujar les escales i m'en vaig anar al llit i des del llit sentia la pel·lícula i sentia com es barallaven el papàs i discutien, però amb el soroll del televisor no podia sentir ben bé que deien. Després es barallaven a crits i jo vaig baixar del llit per acostar-me a la porta i entendre que deien, però com que tot era a les fosques no m'hi veia bé, només hi havia la llum de la lluna que entrava per la finestra que dona al jardí, i com que no m'hi veia bé, vaig entrebacar-me i vaig haver de tornar al llit, amb por que vindrien a veure què havia estat aquell soroll, però no van venir. Jo sentia que continuaven discutint. Ara ho sentia millor perque es veu que havien apagat el televisor, i el papà li deia a la mamà que no l'emprenyès i la insultava i li deia que no tenia ambicions, i la mamà també li insultava i li deia que s'en anés de casa, i deia el nom d'una dona i la insultava, i després vaig sentir que es trencava alguna cosa de vidre, i després vaig sentir els crits més forts, i eren tant forts que no s'entenien, i després vaig sentir un gran crit, molt fort, i després ja no hi vaig sentir res més. Després vaig sentir molta fressa, però petita, com si arrosseguessin un mòdul del tresillo. Vaig sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores vaig tornar a sortir del llit i vaig sentir soroll a fora i vaig mirar per la finestra, i sentir fred als peus, perque anava descalç, i a fora era fosc i no s'hi veia gens, i em va semblar que el papà cavava al costat de l'arbre i vaig tornar al llit i em vaig tapar ben bé tot, fins i tot la cara, amagada sota els llençols i tot a les fosques i els ulls ben tancats. Vaig sentir que deixaven de cavar i després unes passes que pujaven les escales i jo vaig fer-me l'adormit, i vaig sentir que s'obria la porta del cuarto i vaig pensar que devien estar mirant-me, però jo no vaig veure qui em mirava, perque feia l'adormit i no ho vaig veure. Després van tancar la porta i vaig adormir-me i l'endemà, ahir, el papà va dir-me que la mamà se n'havia anat de casa i després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber que dir-los i tota l'estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.
pega, però això ja no va ser el diumenge.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cavallers Literaris + (Però clar va veure aquell dia i va ser el …
Però clar va veure aquell dia i va ser el més horrible que pot passar-li a un cavaller. Jo estava quasi segur que el que em comptava la viuda reposada era mentida, com que la forma de comptar la història era un tant eloqüent, després de dir-me que ella m'ho mostraría, jo estava segur que no podría ser veritat, ja que la meua xica Carmesina era una xica de l'alta noblesa. Com deia la viuda reposada em va portar a la casa de Carmesina ocultant-me en uns banys, permetent-me veure segons ella la gesta que venia succeint des de setmanes arrere, Carmesina i el Negre jardiner consumant l'acte sexual. Després d'apreciar tal acte, vaig botar sobre el Negre tallant-li el cap d'un tall. Tot seguit vaig descobrir que no era qui m'havia dit la viuda si no la seua donzella i de que no estaven fent el que pareixia, tot havia sigut una mala jugada de la meua imaginació unida a mi ràbia. Després d'haver matat a la seua donzella, Carmesina estava paralitzada pel temor demanant-me una explicació de tot allò que havía succeït, jo li vaig contestar amb el que m'havia dit la viuda reposada, ella em va comprendre i com estava tan enamorada de la meua persona ens encarreguem de fer desaparéixer el cos. Després vaig haver d'anar-me'n a ma casa oblidant allò que havía succeït, temps després tot va transcórrer amb normalitat. Ambdós compartíem un secret que no havía de ser revelat. Després d'això, va arribar l'hora de partir en el meu vaixell, no abans de consumir el meu amor amb Carmesina, per certes causes vaig naufragar i fins ací arriba aquesta petita historia que us conta un servidor.
petita historia que us conta un servidor.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Carnerians + (Preguntes de la filla del rei d’Hongria …
Preguntes de la filla del rei d’Hongria Que es sent quan et vas tallar les mans? - Que va ser un alleujament tallar-me les mans perquè no volia casar-meu al meu pare. Que es sent que el teu pare el vulgui fer l’amor? - Seria una experiència molt dolenta per mi, encara sort que em van pujar al vaixell y en van portar a una ciutat. Com et vas sentir al estar sola al mar sense ningú? - Tenia una mica de por perquè no tenia a ningú al meu costat. Com et sents al retrobar-te amb el teu marit? Per que li vas demanar als teus servents que et tallin les mans? - Hem vaig sentir normal, perquè em donava igual. - Per que no volia fer l’amor amb el meu pare. El compte de provança va ser el teu primer amor? - Si. Com et vas sentir al recuperar les mans? - Molt bé. Ya que no recordava la sensació de tocar amb les mans
ecordava la sensació de tocar amb les mans)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS + (Presentadora -Bon dia nois i noies, avui t …
Presentadora -Bon dia nois i noies, avui tenim aquí un invitat especial. En Carles! Carles -Hola, bon dia! Gràcies per convidar-me. Presentadora -Com estàs? Carles -Molt bé, molt bé, quina arribada més especial, eh? Una mica nerviós però encantat d'estar aquí amb tots els meus fans. Presentadora -Bé, comencem, com et va la vida com a actor? Carles -Estic una mica cansat d'aquesta professió, però és el que m'agrada, pe això, tinc pensat seguir. Presentadora - Però per què? Què passa no et paguen bé? Carles -Sí, però no tinc privacitat és això és una mica estressant. Presentadora - Ja, ja. Ho entenc. I... Què tal amb la Norma? Carles -Doncs, bé. Public -Però no li agrada la Norma, sinó que li agrado jo. Presentadora -I vostè qui és? Public -Jo sóc la Sta Fígols. En Carles esta enamorat de mi. Presentadora -Carles, això és veritat? Carles -No. Public -Com que no? Presentadora -Sta Fígols, si us plau baixi. Sta Fígols -Miri, vaig estar tot el desembre rebent cartes d'amor seves i em va demanar matrimoni. Public -oh! Presentadora - Bé, és millor que passem a la publicitat.
Bé, és millor que passem a la publicitat.)
Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus + (QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico …
QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico! Què llegeixes? QUICO: Un llibre… POL: Sobre què? QUICO: T’agraden les històries d’amor? (Surten la Marta i l’Aida amb una globus a la mà). QUICO: T’agraden les festes? (Surten la Marta i l’Aida passant-se una bola de discoteca, bufant una espanta-sogres i de fons una música). QUICO: T’agrada experimentar sentiments al llegir? (Surt la Marta rient i l’Aida plorant). QUICO: T’agraden els llibres? Doncs El diari de la Neus t’encantarà! (Mentre, apareixen uns subtítols a sota en petit: Atenció! Aquest llibre conté material que podria ferir els sentiments de la gent sensible. Abstinguis a llegir-lo si és de cor fràgil). MARTA: Hola sóc la Neus, la protagonista.. Vols saber més sobre la meva història?! Doncs llegeix el llibre. (Picada d’ullet). (Apareix a la banda dreta: Per només 9.85€ podreu gaudir d’aquest llibre i la seva història). AIDA: Hola sóc la Montse, la millor amiga de la Neus, us recomano aquest llibre perquè passem situacions típiques d’adolescents on et sentiràs identificat. (Apareix un subtítol que hi posa: Truqui al 902 30 31 32). POL: Vaig corrent a comprar-lo (Surt corrent. Al arribar a la llibreria, se la troba tancada, i afligit se’n va).
, se la troba tancada, i afligit se’n va).)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta de Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la cuida d’animals i treballava en una granja de un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt de explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que, el seu, era el únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom la volia, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre la ajudava en tot. Un matí de Desembre, Damián arribava tard al treball i amb les preses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven flors; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gracia. Quan Helena va donar-li l’entrepà, al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-se a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li, a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que tenien que buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que nomes era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim a la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. M’entres tant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va ver que, el seu marit, tardava molt en arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore a la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no o va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, m’entres que Helena estava inconscient al sòl. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un llaç a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a tomar cafè, com tots els Diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar a Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va portar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fora l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar a la xiqueta, i la va criar com si fora la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa, va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un baró i una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis. Damián i Helena.
els noms dels seus avis. Damián i Helena.)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta d'Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la curad’animals i treballava en una granja d'un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt d'explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que el seu era l'únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom l'estimava, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre l'ajudava en tot. Un matí de desembre, Damián arribava tard al treball i amb les presses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven floretes; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gràcia. Quan Helena va donar-li l’entrepà al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-s'ne a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que havien de buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que només era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. Mentrestant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va veure que, el seu marit, tardava molt a arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no ho va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, mentres que Helena estava inconscient al terra. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un nus a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a prendre cafè, com tots els diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va emportar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fóra l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar la xiqueta, i la va criar com si fóra la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un xici una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis, Damián i Helena.
els noms dels seus avis, Damián i Helena.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Jenncar + (Quan Sofia tenia dos anys els seus pares l …
Quan Sofia tenia dos anys els seus pares li van apuntar a una Falla de València. Ella sempre somiava ser fallera major de València. A l'any 1902 Sofia cumplia 18 anys i els seus pares li van fer una festa sorpresa on van anar les seues amigues del col·legi i de la falla. La fallera major d'aquell any de la seua falla es va acostar per dir-li que anava a ser la fallera major de València al pròxim any. Sofia es va a possar a plorar de l'emoció perquè era el seu somni des de petita. Tots es varen a possar a aplaudir i a gritar ¡SOFIA, SOFIA! La seua millor amiga, Empar, es va possar contenta per ella, però per dins estava trista perquè ella des de sempre volia ser fallera major de València i veia injust que fora ella abans fallera major quan Empar portava un any més que ella de fallera i a més a més era de classe alta. Huit messos desprès li va arribar una carta a Empar a la seua casa de part de la Junta Central Fallera. Quan la va obrir, va llegir que havia hagut un mal entes, que ella era la fallera major de València i Sofia fallera de la Cort d'Honor. No es va possar molt contenta perquè savia l'ilusió que le feia a la seua amiga i va decidir ser la fallera de la Cort d'Honor amb ella. Així que Empar va cridar a Sofia per donar-li la roïna noticia. Al dia següent van anar juntes a la Junta Central Fallera per donar explicacions de que Empar no anava ser fallera major de València perquè anaven a ser les dues falleres de la Cort d'Honor. Al principi a la Junta no li va agradar l'idea, però desprès el van acceptar. Al final les dues acabaren contentes perquè anaven a estar al balcó disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.
có disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.)
Activitat sobre El corredor del laberinto de l'autor James Dashner, pels Losviquilletristas + (Quan Thomas desperta, es troba en un ascen …
Quan Thomas desperta, es troba en un ascensor i no recorda qui és. De sobte, l'ascensor es deté, les portes s'obren i una multitud de nois ho rep. Ha arribat al Clar, un lloc envoltat d'altíssims murs amb dos portes que tots els matins s'obren i donen pas a un immens laberint. De nit, les portes es tanquen i pel laberint circulen unes aterridores criatures anomenades laceradors. Tot el que passa en el Clar segueix unes pautes: en obrir-se les portes, alguns nois surten a córrer al laberint per buscar una sortida. Una vegada al mes, l'ascensor puja amb un nou noi, mai una noia... fins ara. Després de l'arribada de Thomas, sona una alarma i l'ascensor porta a una altra persona. És una noia, i en la nota que l'acompanya posa: "Ella és l'última. No arribaran més". Les coses en el Clar comencen a canviar, i l'única cosa en el que Thomas pot pensar és en el molt que desitja ser un corredor.
és en el molt que desitja ser un corredor.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Quan el Carlos estava davant del pare del …
Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es plantà davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat una persona, es convertiria en el que tant odia. Al final el Carlos acabà abaixant la pistola, escoltà i comprengué a en Textu i li dgué que millor no es tornin a veure més, perquè seria massa complicat i estrany i penedit desapareix. El Textu estava una mica confós i un pèl estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt penedit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells. I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa. A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc. Assustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat. Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.
molt clar que mai podrà ser un nen normal.)
Activitat sobre Nerve, un joc sense regles de l'autora Joanne Ryan, pels Mmbjj + (Quan el que més desitges està al teu abast …
Quan el que més desitges està al teu abast, què series capaç de fer per aconseguir-ho? Vee és una noia que no destaca massa, així que quan és escollida per concursar en NERVE, un joc anònim de reptes que es retransmet en línia, decideix provar sort. Aviat descobreix que el joc sap coses d'ella: la tempta amb els premis que més desitja i la aparella amb Ian, el seu noi ideal. Al principi tot és genial: els fans de Vee i d'Ian els animen mentre ells superen reptes cada vegada més arriscats. Però el joc dóna un gir inesperat quan els manen a una localització secreta amb cinc jugadors més. Tot d'una descobreixen que estan jugant a tot o res i apostant seves pròpies vides a cada moment. Fins on serà Vee capaç d'arribar?
moment. Fins on serà Vee capaç d'arribar?)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules + (Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar …
Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions per al viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salvavides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del Mar. Al cap de dos mesos de creuer, una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’Alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinences a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quan temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet: estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brúixoles que li van servir d’ajuda per saber que estava al Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. Va trobar-hi una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà s'hi van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?
liç per sempre més. Final, o començament?)
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules + (Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar …
Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions pel viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salva vides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del mar, al cap de dos mesos al creuer una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinències a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quant temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet, estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brugoles que li van servir d’ajuda per saber que estava a Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. On va trobar una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà es van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?
Final, o començament?)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Actualizats + (Quan la fallera va despertar-se es va adon …
Quan la fallera va despertar-se es va adonar que estava en el cementeri junt al taüt de Jaume I, el va obrir i va vore Jaume I menjat pels cucs. Li va fer un beset d'amor perquè n'estava molt enamorada i Jaume va obrir els ulls deixant-se portar pels sentiments de la fallera. Es va alçar, li va agafar la mà i van eixir corrent cap a la porta d'aquell cementeri fosc. A la fi van poder eixir-ne, anaven de camí al centre de la ciutat però al ser zombies perdien trossets dels seus cossos i l'inconvenient que tenien era que si perdien tot els ossos no podien caminar més. Aleshores el que van fer va ser anar en busca de la típica paella de València però el que ells no sabien era que havien canviat els ingredients i no sabien si els agradaria o no. Tots tenien por perquè si a la fallera no li agradava, podia embogir i anar pels carrers aniquilar-ho tot. Si veiés una cadira podria agafar-la per a destrossar-la, o menjar-se qualsevol persona que es trobara pel camí. Al final de tota aquesta situació terrorífica a la fallera li va agradar la paella i tots van estar feliços perquè no corrien perill. La fallera i el rei Jaume I van tornar plegats al cementeri sabent que la paella estava deliciosa i es tornaren a gitar en els seus taüts. Ara sabien que podien despertar-se sempre que volgueren.
podien despertar-se sempre que volgueren.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l, pels Els Actualizats + (Quan la fallera va despertar-se es va adon …
Quan la fallera va despertar-se es va adonar que estava en el cementeri junt al taüt de Jaume I, el va obrir i va vore Jaume I menjat pels cucs. Li va fer un beset d'amor perquè n'estava molt enamorada i Jaume va obrir els ulls deixant-se portar pels sentiments de la fallera. Es va alçar, li va agafar la mà i van eixir corrent cap a la porta d'aquell cementeri fosc. A la fi van poder eixir-ne, anaven de camí al centre de la ciutat però al ser zombies perdien trossets dels seus cossos i l'inconvenient que tenien era que si perdien tot els ossos no podien caminar més. Aleshores el que van fer va ser anar en busca de la típica paella de València però el que ells no sabien era que havien canviat els ingredients i no sabien si els agradaria o no. Tots tenien por perquè si a la fallera no li agradava, podia embogir i anar pels carrers aniquilant-ho tot. Si veiés una cadira podria agafar-la per a destrossar-la, o menjar-se qualsevol persona que es trobara pel camí. Al final de tota aquesta situació terrorífica a la fallera li va agradar la paella i tots van estar feliços perquè no corrien perill. La fallera i el rei Jaume I van tornar plegats al cementeri sabent que la paella estava deliciosa i es tornaren a gitar en els seus taüts. Ara sabien que podien despertar-se sempre que volgueren.
podien despertar-se sempre que volgueren.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Thehenry's16 + (Quan l’Ainoa es va haver de separar del T …
Quan l’Ainoa es va haver de separar del Tetxu, perquè la seva mare no volia que seguís amb ell, la mare li va guardar encara més rancor al Tetxu perquè ell li seguia perseguint les pessigolles i la seva mare no volia que la seva filla prengués mal. Quan el Tetxu anava molt ràpid amb la moto, per anar a casa del seu pare, que el Carlos estava present per matar-lo, el pare del Tetxu era un etarra i va matar al pare del Carlos i ell mateix ho va presenciar per això el Carlos el volia matar, mentre el Tetxu anava amb moto la mare de l’Ainoa li va punxar la roda del darrera amb un tret de pistola. La moto es va desequilibrar i en Tetxu es va caure i es va fer un trau a la cama esquerra. En Tetxu, malferit va quedar estès al terra i la mare de l’Ainoa preocupada per ell va trucar una ambulància per poder salvar-li la vida. En aquell moment Carles estava cara a cara amb el pare del Tetxu, l’assassí del seu pare. Es notava per el seu aspecte que estava nerviós, inquiet. S’estaven mirant fixament als ulls. El pare del Tetxu quasi plorant va demanar-li perdó a en Carlos. Segons després en Carlos va disparar-li a sang freda a en pare del Tetxu provocant-li una ferida mortal. Minuts després es va morir estès al sofà de casa seva. Mesos després en Tetxu per venjar al seu pare va assassinar a en Carlos. Quan es va assegurar que estava mort es va suïcidar per no passar el resta dels seus dies en la presó. Aquest va ser el trist final d’en Carles i en Tetxu. FI
el trist final d’en Carles i en Tetxu. FI)
Activitat sobre El secret de la mare de J.L. Witterick., pels The simpsans + (Quan tan sols tenia set anys ma mare va mo …
Quan tan sols tenia set anys ma mare va morir de una malaltia que cap metge va poder curar a temps. Vaig haver d'anar a viure amb el meu pare, el qual cada dia estava més estrany. Moltes vegades se n'anava de casa i em deixava sol i després intentava compensar-ho amb regals. No entenia què era el que el tenia tan ocupat, el que feia que s'absentara tant a la meua vida. Al cap d'un temps vaig descobrir que estava casat amb una dona i tenien fills. Estava furiós, estava traint la meua mare i el poc de família que em quedava l'estava destruint. Al cap d'uns anys vaig anar a viure a Sokal, un poble de Polònia, per a dirigir una de les fàbriques del meu pare. Després vaig agafar experiència i vaig acabar sent el director de tota la empresa junt amb el meu pare. Allà a Polònia és quan vaig conèixer Freda, la meua assistent que m'ajudaria per tants anys. Tot va començar igual, després de l'arribada de una noia peciosa que intentava guanyar-se el seu primer lloc de treball. Entre totes les candidates ella va ser l'elegida. Ens enamoràrem i per això tenia tanta gelosia quan la va conèixer. Només estigurem un mes i mig enamorats, ja que finalment em vaig assabenta que em va ser infidel i que només m'estimava per conveniència; va ser graciós, ja que és el que li va passar al meu pare, el qual en aquestos moments ha caigut malalt. Perdó, però havia de sincerar-me i no podia fer-ho a la cara. Tinc un sentiment de culpabilitat que Freda t'haja posat les coses tan difícils. Per a la meua estimada Helena. Gràcies per tot. Casmir
stimada Helena. Gràcies per tot. Casmir)
Activitat 2 sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Lul·lianes + (Quan t’estaves tallant les mans que sentie …
Quan t’estaves tallant les mans que senties ? dolor perque el meu pare es volia casar amb mi per les meves mans Quan et vas alliberar de les mans que va ser el primer que et va passar per el cap? que ara podria ser feliç Quina cara va posar el teu pare quan li vas mostrar les mans ? una cara entre asombrat i abergonyit Que et va dir quan et ban ficar a la barca ? ho sento no es idea mia Quan et ban ficar en la barca per segona vegada que vas pensar ? una altre begada no
gada que vas pensar ? una altre begada no)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lesmilqkdes + (Quan va veure aquella ultima carta, no va …
Quan va veure aquella ultima carta, no va dubtar en fer les maletes i anar a buscar a la seva veritable mare. Tenia moltes preguntes a fer-li ja que tot això li venia de sorpresa, així que no s’ho va pensar dos cops i va marxar a l’aventura. Va posar l’excusa que havia de anar a trobar-se amb el seu avi perquè com que el poble era petit i tothom sabia de tothom, no volia que si la seva mare s’entercava de que estava allà, fugis com ho havia fet fa molt anys enrere, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la. La seva mare tenia ganes de conèixer al seu fill en Carles. En Carles desprès de veure la seva última carta no va dubtar més i va agafar les maletes i va decidir anar al poble a conèixer a la seva mare ja que es volia trobar amb ella, parlar i explicar-li moltes coses ja que ell també va pensar que la seva mare li havia d’explicar tot el que va passar o perquè va marxar cap al poble.
va passar o perquè va marxar cap al poble.)
Activitat sobre Com un record d'infantesa de l'autor Feliu Ventura, pels Les pinkie-winkie + (Quan vam arribar a Xile, ens vam trobar am …
Quan vam arribar a Xile, ens vam trobar amb una manifestació, protagonitzada pels familiars dels desapareguts, que estaven enutjats perquè l'Estat no havia fet res per trobar-los. Vaig demanar un poc d'atenció, es vaig presentar-los a Violeta i vaig contar-los l'història dels seus pares.També vaig dir que volia i que podia ajudar-los. En aquell moment, va aparèixer un grup protestant amb armes i van dir que: o pensàvem com ells o ens mataven. La majoria de la gent, per causa de la por, van acceptar, però jo no, i per aixó, obriren foc contra mi. De sobte, va aparèixer Violeta i es va posar davant meu i va rebre un dispar en la panxa. Al poc de temps d'aixó, Violeta va morir en els meus braços. Vaig plorar molt i vaig jurar-li venjança.
Vaig plorar molt i vaig jurar-li venjança.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Jack Will + (Que volem transmetre-Que no es bo fer bulling i que el destí acaba donant una recompensa a tothom A traves d’una obra teatral mentre representem els personatges principals.)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de Pep Puig, pels Laurasaracasp + (Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? A …
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
va commoure el jurat del premi Sant Jordi.)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Laura Gómez i Sara Velasco + (Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? A …
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
va commoure el jurat del premi Sant Jordi.)
Activitat 2 sobre Radiografia de noia amb tatuatge de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Powers + (RADIOGRAFIA D'UNA NOIA AMB TATUATGE La Car …
RADIOGRAFIA D'UNA NOIA AMB TATUATGE La Carla és una noia jove, d'aquelles que es fa mirar. El dia del seu 1r aniversari amb el seu xicot, ella es queda a casa i ell surt de festa i té relacions sexuals amb una altra. Al dia següent, surt al diari que ha mort una noia i és la noia que ha tingut relacions amb ell. La noia té tres ganivets i el seu espermatozoide dins del seu cos. El noi és empresonat i la Carla creu que ell no ha matat la noia, per tant investiga qui pot ser l'assassí i fa preguntes a gent relacionada amb la Laia, la morta. Finalment descobreix que l'assassí és l'ex del seu actual xicot. La noia tenia claus de casa del noi, per tant podia entrar-hi. La morta portava una samarreta de la Carla en el moment de morir, per això la seva ex la va matar, perquè pensava que era la Carla. Al final l'assassina va al judici, el noi surt de la presó i ho deixa amb la Carla. ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.
ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.)
Activitat sobre Radiografia de noia amb tatuatge de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Powers + (RADIOGRAFIA DE NOIA AMB TATUATGE La Carla …
RADIOGRAFIA DE NOIA AMB TATUATGE La Carla és una noia jove, d'aquelles que es fa mirar. El dia del seu 1r aniversari amb el seu xicot, ella es queda a casa i ell surt de festa i té relacions sexuals amb una altra. Al dia següent, surt al diari que ha mort una noia i és la noia que ha tingut relacions amb ell. La noia té tres ganivets i el seu espermatozoide dins del seu cos. El noi és empresonat i la Carla creu que ell no ha matat la noia, per tant investiga qui pot ser l'assassí i fa preguntes a gent relacionada amb la Laia, la morta. Finalment descobreix que l'assassí és l'ex del seu actual xicot. La noia tenia claus de casa del noi, per tant podia entrar-hi. La morta portava una samarreta de la Carla en el moment de morir, per això la seva ex la va matar, perquè pensava que era la Carla. Al final l'assassina va al judici, el noi surt de la presó i ho deixa amb la Carla. ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.
ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.)
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy + (RAP DE TEMPS DE MIRACLES Temps de miracl …
RAP DE TEMPS DE MIRACLES Temps de miracles un llibre interessant, que parla d’un nen que té 12 anys. El seu nom és Kumail, un nom excepcional. La Glòria, una noia gran, una dona exhuberant. Un accident de tren ho revoluciona tot i cuida en Kumail com ella pot. La guerra comença, intenten escapar i corrents corrents s’intenten refugiar. En Kumail busca a la seva mare tot i que no sap on para! A Bucarest se’n va i a la Glòria malalta es trobà. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest RAP ja s’ha acabat.
et aquí un gat aquest RAP ja s’ha acabat.)
Activitat 2 sobre Robinson Crusoe de l'autor Daniel Defoe, pels ElsFashion + (ROBINSON CRUSOE, el gran reciclador. Ada …
ROBINSON CRUSOE, el gran reciclador. Adaptació teatral lliure de l’obra ‘Robinson Crusoe’, de Daniel Defoe, a càrrec de la USEE de l’INS Príncep de Girona. Personatges: Narradora: Fàtima. Robinson: Juanes. Divendres: Tarik. Pare de Robinson: Ignacio Mare de Robinson: Camila Lloro: Ignacio Onada: Marta. Gat: Tarik. Gos: Adrián. Cabres: Raquel, Marta i Mari. Caníbals: Adrián, Marta, Mari. Capità anglès: Ignacio. Tramoistes: Adrián, Mari, i Tarik Escena 1.- Atrezzo: capsa de material, matalàs, bola del món de plàstic, vaixell de joguina. Escenari amb la capsa de material enmig. Robinson assegut sobre un matalàs amb una bola del món de plàstic. Entra el narrador. NARRADOR.- Ara sentireu la història de Robinson Crusoe, Un home que des que era molt petit tenia un somni: Anar a córrer món. (Robinson mira la bola girant-la a poc a poc). Es va fer mariner i va viure moltes aventures. (Robinson treu el vaixell de joguina de la capsa de cartró). Però una vegada, el vaixell en què viatjava va naufragar. (Robinson deixa el vaixell al terra, tombat, i fa com si nedés sobre el matalàs). Robinson va anar a parar a una illa deserta, on va viure tot sol durant molts anys. (Robinson fa com si es despertés a una platja, desorientat). Va haver de cultivar la terra (Robinson fa el gest de cavar), i amb imaginació, construir molts objectes que necessitava reciclant les coses que va poder salvar del naufragi i amb tot el que va trobar a l’illa. Reciclant i reutilitzant va aconseguir viure vint-i-set anys sense cap ajut, per això diem que el nostre Robinson és el GRAN RECICLADOR. (Entreacte: Robinson guarda dins de la capsa el vaixell i la bola del món Dos alumnes posem a l’escenari dues cadires i una taula. Entren a escena pare i mare de Robinson). Escena 2.- Atrezzo: taula i dues cadires, matalàs. Una habitació amb una taula i dues cadires. Robinson i el seu pare seuen a banda i banda de la taula. La mare de Robinson està dempeus al costat del pare. Té el matalàs al darrere per desmaiar-se. NARRADOR.- Tot va començar així... (es retira a un costat). ROBINSON.- Pare, me’n vull anar d’aventures pel mar, en un vaixell, per viure la vida de mariner. PARE.- Robinson, això és mot perillós. I si prens mal? I si et perds al mar? I si no et tornem a veure? I sobre, no has estudiat gens! (La mare plora al seu costat). ROBINSON.- Ho sento, pare, ho tinc decidit, me’n vaig. PARE.- Com vulguis, però no em faig responsable del que et passi! Adéu, cuida’t! ROBINSON,- No ploris, mare, tornaré. (La mare es desmaia a sobre del matalàs). (Entreacte: Dos alumnes retiren la taula. Marxen pare i mare enduent-se cadascun una cadira. La resta d’alumnes treuen de la capsa de cartró el material que necessiten per fer els efectes sonors i se’l col.loquen al davant). Escena 3.- Atrezzo: matalàs, 2 fulls de cartolina, 2 pals de pluja, 2 ampolles d’aigua tallades en serrell, flotador. Robinson sobre el matalàs com si estigués dalt d’un vaixell, remant. Se sent el so del mar (efectes sonors), de la pluja (efectes sonors), del vent (efectes sonors), trons (efectes sonors). (Efecte sonor dels trons: amb fulls de cartolina, agitar-les amb força.) (Efecte sonor pluja: tirar arròs o llenties sobre una font de metall, ampolla de plàstic -tallar-la formant serrell i agitar-la-, pal de pluja -amb tub de cartró posant-hi a dins llenties-). Entra a escena el narrador. NARRADOR.- Robinson es va embarcar a un vaixell que anava a Amèrica. Tot anava bé fins que va arribar una gran tempesta. El vent era molt fort (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll del vent). La pluja era molt intensa (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll de la pluja). Hi havia grans onades (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll de les onades). Robinson, a sobre el vaixell, va fent com si estigués marejat, com si volgués treure aigua del vaixell, com si caigués i tornés a aixecar-se, treu un flotador de la capsa i se’l posa). NARRADOR.- De sobte, es va aixecar una gran onada de trenta metres...! I va caure sobre el vaixell, enfonsant-lo! ONADA.- Sóc l’onada de 30 metres…! (L’alumna que fa d’onada cau sobre el matalàs i sobre Robinson. Robinson fa intents de nedar, l’onada rodola sobre sí mateixa i surt d’escena). Escena 4.- Atrezzo: matalàs, 2 suro i 2 ampolles de vidre. Robinson estirat a sobre el matalàs, com si estigués inconscient a la platja. La resta d’alumnes estan al darrere fent efectes sonors del mar i d’ocells. (Efecte sonor del cant dels ocells: suro humitejat fregant sobre ampolla de vidre, i onomatopeies dels alumnes.) Robinson es desperta, i obre molt els ulls. ROBINSON.- On sóc? Estic sol! Mare, pare! (plora, camina per l’escenari lentament. Mira a banda i banda). En aquesta illa i hi un munt de coses! Me’n sortiré, i algun dia tornaré a casa amb els meus pares! (Entreacte: els alumnes dels efectes sonors guarden el material dins de la capsa. Surten d’escena). Escena 5.- Atrezzo: dues fulles de palmera, dues capses de cartró, tub de cartró llargavista, 2 testos de plàstic marró, cinturó). Robinson a l’escenari, amb la capsa del material i pel terra dues fulles de palmera i dues capses més de cartró). NARRADOR.- Robinson va recuperar tot el que va poder del vaixell (Robinson va remenant el material de dins de la capsa de cartró, treu un tub de cartró i va com si fos un llargavista, testos de plàstic marró). I va trobar a l’illa moltes coses que li podien anar bé. (Robinson aixeca una fulla de palmera). Robinson es va fer un refugi amb el que va trobar. (Robinson agafa una de les capses de cartró buides i s’hi fica a dins). Robinson es va haver de fer roba amb el que va trobar (s’agafa la fulla de palmera amb el cinturó). Robinson es va fer una taula i una cadira per seure (La mateixa capsa que ha servit per fer de refugi, fa de taula, i una altra capsa de cartró buida fa de cadira). Robinson es va fer plats i gots amb fang (treu de la capsa del material dos testos de plàstic marró). Robinson es va fer una barca buidant un tronc d’arbre (s’asseu a sobre el matalàs i aixeca els dos costats fent com si fos una canoa). (Entreacte: Robinson guarda els objectes de fang a dins de la capsa de material. Dos alumnes retiren les altres capses de cartró). Escena 6.- Atrezzo: tres caretes de cabra, una careta de gos i una careta de gat. ROBINSON.- Vaig trobar un lloro a l’illa i li vaig ensenyar a dir algunes paraules. (Entra a escena l’alumne que fa de lloro i diu alguna cosa gracioa i surt d’escena). Vaig domesticar algunes cabres que vivien a l’illa. (Apareixen en escena tres alumnes que fan de cabres, amb caretes i a quatre grapes). Tenia un gos i un gat que es van salvar del naufragi. (Apareix el gat miolant, seguit del gos, que l’empaita bordant. Cabres i gat surten corrents d’escena perseguits pel gos). (Entreacte: Entra un alumne i deixa al terra un full amb la petjada de peu gegant). Escena 7.- Atrezzo: petjada de peu gegant. NARRADOR.- Un dia, Robinson passejava per la platja i va trobar una petjada a la sorra. (Robinson camina per l’escenari, mira al terra, es posa les mans a la boca, obre molt els ulls, aixeca el full amb la petjada i l’ensenya al públic). ROBINSON.- Estic molt espantat! De qui pot ser aquesta petjada? Serà d’algú dolent? (Robinson s’amaga darrere la capsa de material). (Entreacte: Robinson deixa la petjada a dins de la capsa de material. S’amaga al darrere. Entren a escena Divendres, que està dempeus amb les mans al darrere com si estigués lligat, i els caníbals, que es posen al seu voltant). Escena 8.- Atrezzo: tub de cartró com si fos pistola o fusell. NARRADOR.- Un dia, Robinson va veure que a la platja hi havia uns caníbals que tenien lligat a un home a un pal i ballaven al seu voltant (Caníbals dansen al seu voltant, cantant). Robinson va observar durant molta estona, fins que els caníbals es van adormir. CANÍBALS.- Oooooh…, quina son! Anem a dormir! (Caníbals s’estiren al terra). ROBINSON,- Vaig a deslligar a aquest home! (Robinson s’apropa a ell, fa com si el deslligués i surten corrent d’escena). NARRADOR.- Quan els caníbals es van despertar, Robinson va disparar un tret, es van espantar i van fugir. (Se sent un tret -onomatopeia- i els caníbals surten d’escena corrent). (Entren a escena Divendres i Robinson, amb el fusell -tub de cartró-. Divendres s’estira als peus de Robinson). DIVENDRES,- Omiuemai embamba lupepe! omieuemai embamba lupepe! (Robinson el fa aixecar). ROBINSON,- (parlant molt a poc a poc) Jo em dic Ro-bin-son. Com et dius tu? DIVENDRES.- Neymar! Neymar! ROBINSON.- Què…???? DIVENDRES.- (parlant molt a poc a poc) NE-Y-MAR ROBINSON.- Aaaah! Divendres! què maco! i a més és el dia en què t’he trobat. DIVENDRES,- Divendres??? (Divendres mira al públic fent una mirada d’estranyesa, alça el dit fins la templa i el fa girar en senyal de ‘aquest no hi toca’). (Es fan una abraçada d’amics i surten junts d’escena). Escena 9.- Atrezzo: 2 tubs de cartró -llargavistes-, vaixell de joguina. Entren a escena Robinson i Divendres, amb dos tubs de cartró que fan servir de llargavistes, guaitant l’horitzó. NARRADOR.- Un dia, Robinson i Divendres van veure des de la platja, amb els llargavistes, que s’apropava un vaixell anglès. (Robinson i Divendres miren pel llargavistes i fan senyals al vaixell amb les mans, saltant, perquè els vegin.) Entra a escena un capità anglès amb un vaixell de joguina a la mà, el va movent com si navegués. CAPITÀ.- Esteu salvats! Us portaré a Anglaterra! ROBINSON,- Sí, amb el pare i la mare, que fa vint-i-set anys que no els veig! DIVENDRES,- A mi, deixi’m a l’illa del costat, que és on viu la meva família, si us plau. ROBINSON.- Adéu, amic! Sempre et recordaré! DIVENDRES.- Si tornes per aquí, vine a veure’m! (es fan una abraçada. Surten d’escena). Escena 10.- Atrezzo: matalàs. Entren a escena Robinson, el seu pare i la seva mare. La mare de Robinson està dempeus al costat del pare. Té el matalàs al darrere per desmaiar-se. NARRADOR.- Robinson va tornar a casa. Els seus pares van estar mot contents de veure’l. El pare el va abraçar i la mare, de l’emoció... es va tornar a desmaiar! (cau la mare desmaiada a sobre el matalàs). I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!
I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons + (Recordant el passat. Som del periòdic setm …
Recordant el passat. Som del periòdic setmanal de Burjassot i aquest document és una entrevista que hem fet a l’Harmonia, una actriu de teatre i amiga de la infantesa de Vicent Andrés Estellés. Hui anem a entrevistar a l’Harmonia, una de les millors actrius de teatre a la companyia “El Poal”, que després de 30 anys fora d’Espanya i desapareguda del seu poble, ha tornat a aquest pel soterrament del seu amic Vicent Andrés Estellés, i quin millor lloc per a l’entrevista que en l’estable on va fer la seva funció de teatre i on va viure experiències noves que a continuació ens contarà. - Bona vesprada Harmonia, després de 30 anys has tornat al teu poble i ací a l’estable, com pots veure esta un poc canviat , però és perquè el varen reformar farà uns 15 anys... Com et sents després de tants anys altra vegada ací? Hem de dir que de part de tota la direcció del periòdic sentim molt la mort del teu amic Vicent Andrés Estellés. - Hola, bona vesprada, l’última vegada que vaig estar recorde perfectament com va ser, però no em porta molts bons records..però he de dir-vos que gràcies a d’això la meva vida a canviat per complet. Referint-me al meu amic Vicent m’agradaria haver parlat amb ell o haver-lo vist per ultima vegada, no vaig tindre ocasió de poder acomiadar-me d’ell. - Bé, Harmonia, a molta gent ens agradaria saber que has estat fent durant aquests 30 anys, on et vas dirigir quan vàreu sortir d’aquest poble..durant aquest temps a tots ens ha tingut molt intrigats. - Doncs Carles, ma mare i jo anàrem a França on estava la família de Carles i ell va pensar que seria el millor per a donar a conèixer la nostra companyia de teatre, per sort, així va ser. Ara a França som molt coneguts, les actuacions les fem en Francès però les nostres obres estan basades en històries d’aquest poble, que van fer riure i plorar tothom. - I Harmonia, aquesta qüestió no se si hauria de fer-te-la a tu, però... ens agradaria saber si ta mare va aconseguir finalment ser feliç. - Al principi tot va ser molt estrany, Carles ens ajudava a parlar francès, a ma mare li va costar una mica més que a mi aprendre aquest idioma i mentre ella estudiava, en Carles s’encarregava de tota la casa. Cada volta que jo mirava ma mare i li veia eixa brillantor d’ulls em vaig assabentar que tot havia canviat, ella era feliç. - Ara, Harmonia, anem a viatjar uns 40 anys al passat, ens agradaria saber com era la teua infantesa a Burjassot, o alguna anècdota que et va passar, moments amb Vicent... - Miguel, Vicent i jo sempre jugàvem a actuar, Vicent era un gran escriptor des de ben menut, un dia vam llegir una de les seves obres i ens va agradar tantíssim que la vàrem representar ja que pensàvem que aquella obra era digna de representar. Per a desil·lusió nostra, Vicent es negava, però vam aconseguir fer un tracte, Miguel i jo actuarem mentre Vicent narraria la seva obra. Gràcies per aquesta entrevista Harmonia, ens ha agradat molt tornar a veure’t i saber que tot et va bé des de l’última vegada que ens vàrem veure. Fins a la pròxima, esperem que siga prompte. I hem de dir-te que aquest periòdic estarà sempre disponible per a tu i els teus. Periodistes : Yaiza Guerra, Martina González i Maria San Antonio.
rra, Martina González i Maria San Antonio.)
Activitat 2 sobre Res no és real de l, pels Bervi + (Res no és real tracta la història d'un hom …
Res no és real tracta la història d'un home que es diu Campverd. En Campverd escriu per salvar les paraules, la seva missió és impedir que desapareguin. Li calen per poder continuar relatant el dia a dia de la seva comunitat aïllada. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
ignorants del món que existeix més enllà.)
Activitat 3 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes
lar el seu imperi de lucratives enganyifes)
Activitat 5 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes.
ar el seu imperi de lucratives enganyifes.)
Activitat 2 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes
lar el seu imperi de lucratives enganyifes)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda + (Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’e …
Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert
ers. Cordialment, Don Miquel Gilabert)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda + (Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’e …
Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert
iners. Cordialment, Don Miquel Gilabert)
Activitat 4 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Salvador Espriu + (Roma,1890 Joan Mayol Bearn, Mallorca Est …
Roma,1890 Joan Mayol Bearn, Mallorca Estimat Joan Mayol, Per començar voldria donar-te les meves condolències per la mort de don Toni i dona Maria Antònia. En relació amb els fets que m'has enviat sobre Bearn, em sobte que hagis obtat per cremar la sala de les nines, encara que t'ho respecto ja que era necessari. En quan a les memòries de don Toni, si són tan importants com has mencionat a la carta, jo penso que el millor que podríes fer es publicar-les. Sobre el tema dels diners, no se ben bé que faria jo en la teva situació, però sincerament crec que t'els hauries de quedar, perqué al cap i a la fi són uns diners que don Toni et va deixar a tu. Aprofitant la situació m'agradaria comentar-te lo succeït amb la Xima, si que es veritat que els vostres sentiments cap a ella són verdaders, encara que el vostre amor cap a ella no hagi pogut estar correspòs. Per acabar, espero que aquesta carta et serveixi d'utilitat per a que t'ajudi a resoldre tots els teus problemes, desitjo que tot et vagi com a tu t'agradaria i ja saps que pots contar amb mi per a el que necessitis. Et desitjo el millor, Miguel Gilabert.
. Et desitjo el millor, Miguel Gilabert.)
Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Literats + (Romeu i Julieta és una parella model: la mort per amor i les conseqüències que això pot portar. Entrevista als tres personatges que van construir i viure la història de mort per amor més coneguda i reproduïda de la història de la humanitat, segurament.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata + (SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge …
SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raúl va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hey Clàudia quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portas a la mà -Hey Raúl, doncs que acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raúl la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que conten - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raúl molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): sí, bueno Raúl m’he d’anar que la mare me està fent el sopà -Raúl: Vale (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard Escena 2: (El Raúl arriba a casa saluda a la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge) Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (En el garatge): Fuah quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes…) ( com si fos una emisora de ràdio) “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però que es això, aquesta ràdio està espatllada -Això es tot un misteri…
està espatllada -Això es tot un misteri…)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Vsquad2 + (SINOPSI El nostre booktràiler narra la h …
SINOPSI El nostre booktràiler narra la història de la Lluciana, una noia que pren una pastilla d’èxtasi quan és en una discoteca amb la Cinta, el Màxim, el Santi i el Raül, i cau en coma. Una mica més tard, truquen el seu pare de l’hospital per informar-lo d’allò què ha passat i perquè vagi a l’hospital. A partir d’aquí, entrem en el somni de la Lluciana: ella creu que la seva vida és un joc d’escacs contra la mort. L’Eloi surt a ajudar a buscar el culpable… Sobreviurà? TAGLINE El joc de la vida contra el joc de la mort.
l joc de la vida contra el joc de la mort.)
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata + (SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge …
SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raül va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hei, Clàudia! quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portes a la mà -Hei, Raül, acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raül la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que s'expliquen. - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raül molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): Sí, bé, Raül me n'he d’anar que la mare m'està preparant el sopar. - Val. (respon el Raül). (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard... Escena 2: (El Raül arriba a casa seva saluda la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge). Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (Al garatge): Buf! quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes: com si fos una emisora de ràdio “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però què és això, aquesta ràdio està espatllada! (diu el Raül). -Això és tot un misteri…(continua dient). Després d'això apareix la figura d'un vampir i es fa publicitat del llibre amb una frase interessant. (Fi).
l llibre amb una frase interessant. (Fi).)
Activitat sobre Males companyies de l, pels 07045.casp + (SINOPSI El protagonista d'aquesta històri …
SINOPSI El protagonista d'aquesta història sap encertar amb l'escopeta el cul dels gats salvatges perquè s'ha criat en un medi rural. També sap adaptar-se al règim disciplinari esquitxat de fantasia a què l'ha sotmès el medi familiar. Pare, mare i avis fan funcionar de meravella una nova variant d'autoritat, el despotisme histriònic: les parets d'una casa esdevenen un teatre divertit i terrible, tan pautat com les festes de moros i cristians -sempre reben els mateixos- i exposat a la mirada pública. Però el protagonista ha pres una decisió: es hora de la insurrecció.
es una decisió: es hora de la insurrecció.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels RAEC + (SINOPSI En aquest tràiler volem transmetr …
SINOPSI En aquest tràiler volem transmetre intriga als espectadors que el mirin, destaquem la figura de l’escarabat d’or i la intriga que ens transmet William Legrand amb les seves accions i bogeries. El protagonista arriba a l’illa, una vegada allí es troba amb el seu amic Legrand que li diu que ha trobat una espècie desconeguda d’escarabat, una vegada a seva casa li decideix dibuixar però a través de la llum del foc és reflecteix una calavera. Llavors William s’enfada amb ell ja que es burla dient-li que no sap dibuixar. Al cap dels dies William actua de manera estranya i misteriosa i el seu amic decideix saber que es el que li passa. A partir d’aquest moment viuran una aventura plena de misteri, emoció intriga i desesperació. TAGLINE L’escarabat d’or i la recerca del tresor perdut.
rabat d’or i la recerca del tresor perdut.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Nosacla + (SINOPSI Lluciana, una noia de 18 anys, es …
SINOPSI Lluciana, una noia de 18 anys, està en coma. Tot va començar un divendres a la nit quan la colla d’amics va quedar per anar a una festa. A la festa, uns amics van tenir la brillant idea d’anar a comprar unes pastilles a un camell que hi havia a la discoteca. Després d’una estona, quan tots s’havien pres les pastilles, Lluciana comença a trobar-se malament i es desmaia. Truquen immediatament a una ambulància. A l’hospital, els metges expliquen als joves que la seva amiga ha entrat en coma. TAGLINE Una pastilla, una desgràcia.
ma. TAGLINE Una pastilla, una desgràcia.)
Activitat sobre Divergent de l'autora Veronica Roth, pels Violeta2017 + (SINOPSI Divergent, film basat en el primer …
SINOPSI Divergent, film basat en el primer llibre de la saga “Divergent” de *Veronica *Roth, ens presenta una societat que manté la pau i funciona gràcies a la seva divisió en cinc faccions: Veritat, Abnegació, Gosadia, Cordialitat i Erudició. Quan compleixen setze anys tots els joves de la ciutat realitzen unes proves i decideixen a quina facció volen pertànyer en funció d'aquella virtut que posseeixin. No obstant això, per a Beatrice Prior (*Shailene *Woodley) això no és tan fàcil ja que ella no és com els altres, és divergent, i podria pertànyer a més d'una facció però ningú ha de saber-ho. Per això Beatrice sorprèn a tots quan escull la facció a la qual vol pertànyer: Gosadia. En la seva nova facció Beatrice, que ara la hi coneixerà com Tris, farà nous amics, coneixerà a Quatre (*Theo James) i descobrirà que l'erudita *Jeanine *Matthews (Kate *Winslet) té un pla per eliminar a tots els divergents de la ciutat. Tris i Quatre intentaran descobrir què fa als divergents tan perillosos abans que sigui massa tarda. La pel·lícula està dirigida per Neil *Burger (L'Il·lusionista, *Interview *with *the *Assassin, Sense límits) i en el seu repartiment compta amb *Shailene *Woodley (Sota el mateix estel, Ocell blanc de la tempesta de neu, Els descendents), *Theo James (*London *Fields, *Franny), Kate *Winslet (Steve Jobs, *Revolutionary *Road, El lector) i Milers *Teller (*Whiplash, *The *Spectacular *Now), entre altres. UNA SOLA ELECCIÓ POT TRANSFORMAR-TE
tres. UNA SOLA ELECCIÓ POT TRANSFORMAR-TE)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixetes + (SINOPSI El nostre booktràiler comença amb …
SINOPSI El nostre booktràiler comença amb una festa de joves adolescents que ballen al ritme de la música. A continuació, la Lluciana es pren una pastilla d’èxtasi. Tot seguit, la jove es troba a l’hospital, en coma. De matinada, el so del telèfon desperta els pares de la Lluciana. El metge porta males notícies. Els pares surten corrent a l’hospital. Hores després, allà, la Norma, molt preocupada per si la Lluciana no es desperta, li fa companyia. Se senten els pensaments de la Lluciana. A casa, la Loreto, a punt de vomitar, pensa en la Lluciana i no ho fa. Més tard, la jove demana a la seva mare d’anar a l’hospital a veure la seva amiga Lluciana i ella hi accedeix. Més endavant, la Cinta i en Màxim discuteixen per tot el que ha passat. Un altre cop a l’hospital, la Loreto fa companyia a la Lluciana i, també, l’Eloi. Els amics i la família estan amb la Lluciana. Despertarà? TAGLINE Com una pastilla tan petita pot fer tant mal?
una pastilla tan petita pot fer tant mal?)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels AAA030517 + (SINOPSI El nostre booktràiler serà emocion …
SINOPSI El nostre booktràiler serà emocionant. Barrejarà l’acció i el drama. Començarà amb la nit de la discoteca, seguirà amb la reacció de l’Eloi en conèixer la notícia, continuarà amb la persecució del camell i hi afegirem alguna escena relacionada amb la partida d’escacs. TAGLINE La vida és com una partida d’escacs: pots jugar bé, però un sol moviment te la pot fer perdre.
però un sol moviment te la pot fer perdre.)
Activitat 3 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Hortalanes + (SINOPSI En aquest booktrailer volem transm …
SINOPSI En aquest booktrailer volem transmetre el terror i el misteri que envolta la família Usher. Volem destacar la presència d’elements secundaris que donen molt de sentit al booktriller. Roderick Usher envia una carta a un vell amic de la infància la qual explicava la seva precària situació i li prega que vagi a passar uns dies a la seva mansió. A l’arribar a la casa Usher i entrant pels llòbrecs passadissos mal il·luminats apareix Roderick Usher amb un aspecte decadent. Desprès de mantenir conversació amb ell li sorprèn la situació de la seva germana, Madeline la qual es pitjor que la del propi Roderick Usher. Dies mes tard desprès d’un fet que marca als dos personatges durant una nit de tempesta es donen conte de l’horrible acció que havien comes i que marcara el final decisiu de la família Usher. TAGLINE Fins i tot les famílies mes nobles amaguen els secrets mes foscos
mes nobles amaguen els secrets mes foscos)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat 3 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat 4 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat sobre Mans quietes! de Piti Español, pels Lessenyoresdelsanells + (SINOPSI Quan Manel intenta demanar igualta …
SINOPSI Quan Manel intenta demanar igualtat per la part que li correspon (de la part dels homes), les dones que hi ha en aquell moment el fan posar-se unes sabates de tacons i el fan caminar ,li pinten els llabis i li baixen els pantalons (per que vegi com es senten les dones amb faldilla) i aquest es queda en roba interior. L’humilien d’una manera descarada, ja que la finalitat que busquen les dones, és la igualtat entre els dos gèneres. Aquestes dones treuen el mòbil de ses butxaques i el começen a grabar i a burlar-se’n d’ell. Idea Aspectes que es volen destacar: El que volem destacar es quan els personatges de les dones li diuen els seus sentiments a Manel i fan que ell es senti com una dona si sortís amb les seves amigues per la nit i elgun home les volguessin violar,o manossejar-les. Gènere: Comedia. TAGLINE: Que las mans quietes t’acompanyin. EL GUIÓ LITERARI Un guió literari no és més que l'escriptura d'una successió d'escenes i seqüències dialogades, amb les acotacions corresponents, que conformen la narració. És, per tant, molt similar a l'escriptura d'una obra de teatre, si bé té algunes especificitats. Un guió literari es divideix en ESCENES, tot tenint en compte les localitzacions. Cada vegada que hi ha un canvi de lloc, hi haurà un canvi d'escena. Cada escena està introduïda per una capçalera que indica el número d'escena, si transcorre en un espai interior o exterior (INT/EXT), de dia o de nit (DIA/NIT) i el nom o identificació del lloc. Per exemple: ESCENA 1 (A l’exterior de casa de l’Aurora) (Manel,Aurora i Núria, discuteixen sobre qui va picar al Dani,fill de la Cortejo) AURORA: ¿Per què vas picar a aquell nen?... No tens remei!... MANEL: ¿Que jo no tinc remei…? Però “carinyo” jo no vaig fer res… AURORA: No es “carinyo”es estimat,... MANEL: ¿Però tu pots callar que no estic parlant amb tu? AURORA: No faltis el respecte. (Tant com Manel,Aurora i Núria segueixen discutint) ESCENA 2 (Entren a l’interior de casa d’Aurora, amb les begudes a la mà. Aquests quatre entren discutint. S’hi afegeix la Cortejo, la mare de Dani Pueyo.) MANEL: Que no, havera que no,que les coses són així home… NÚRIA: Que tu vas pegar a aquell nen i ja està.. MANEL: Que no, que no, que no! AURORA: Que sí, que no tens raó, que no tens raó! CORTEJO: Tú, no pots tocar al meu fill, això per començar… MANEL: Però que jo no li vaig fer res a aquest noi! AURORA: No siguis mentider. NÚRIA: Ets un cas,ets un cas…(amb desesperació) MANEL: ¿Que jo sóc un cas? Jo estic flipant amb la gent. ESCENA 3 (Están a la cuina d’Aurora. Segueixen discutint,fins que Núria…) MANEL: Apart, els nois no poden plorar mai. Jo,quan era petit el meu pare em fotia cada hostia per plorar com una nena, i si plorava com una nena m’en fotia una més. NÚRIA: ¿I perquè no podien plorar els nois? (Entra Dani Pueyo,fill de la Cortejo) DANI: Mama tinc pipi,vull marxar… CORTEJO: Tranquil fill,un moment,un moment… NÚRIA: Et farem sentir com una dona, ja ho veuràs.. MANEL: A ,mi? (Sorprès per el que li ha dit Núria) ESCENA 4 (Les quatre dones obliguen a Manel a aixecar-se. En aquest instant el farán sentir com una dona quan té por dels homes i el que poden arribar a fer.) MANEL: ¿Però què feu? Esteu totalment bojes. ¿Perquè tu em baixes els pantalons ara? NÚRIA: Ara et farem sentir com ens sentim les dones últimament AURORA: Ja ho veuràs! NÚRIA: Dòne’m les mans. Dòne’m les mans! ( Amb antonació d’obligació.) (Aurora ajuda a Núria a subjectar i lligar-li les mans a Manel. Cortejo supervisa que Manel intenti no escapar entre les dones.) (Manel pensant i diguen’t-ho en veu baixa…) MANEL: Jo,cada vegada entenc menys a les dones… ESCENA 5 (Aurora truca a Ximo,qui resulta ser la seva nova parella, ja que Manel i Aurora son ex-marit i ex-muller) AURORA: Hola Ximo amor,...(en veu d’enamorada) ¿Que tal?... Bé, bé.. (explican’t-li-ho resumidament) Sí,sí,s’ho està creguent tot,...si,si,s’està posant tota la culpa, està sortint molt bé el plà eh,...(Aurora segueix parlant amb Ximo).
à eh,...(Aurora segueix parlant amb Ximo).)
Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Vigilant en un cap + (SINOPSI DEL LLIBRE: És una història sobre …
SINOPSI DEL LLIBRE: És una història sobre una població pobra després de les guerres. Panem, el lloc on transcorre la història, està dividit en 12 districtes. I ningú pot sortir del districte al qual pertany. Capitoli, qui té tot el poder de Panem, organitza un programa televisiu per humiliar a la població, en el qual cada any dos representants de cada districte han de lluitar entre ells fins que només quedi un supervivent. La germana petita de la Katniss és triada per jugar, llavors, Katniss s'ofereix voluntària i per salvar la seva germana, ocupa el seu lloc. Katniss és el personatge principal, orfe de pare i adolescent de només 16 anys. En els jocs, la noia ha de desmostrar la seva força però no és fàcil per a ella ja que enmig de la història hi ha també amor entre ella i Peeta. Al final, com la regla dels jocs és que només un pot sobreviure, Katniss i Peeta decideixen suïcidar-se però no ho fan i acaben guanyant els jocs tots dos. TAGLINE: Que la sort sempre estigui del teu costat
Que la sort sempre estigui del teu costat)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Elsdiligents + (SINOPSI DEL TRÀILER DEL LLIBRE En aquest …
SINOPSI DEL TRÀILER DEL LLIBRE En aquest tràiler volem transmetre por i empatia cap als personatges. Destaquem la casa i els moments més terrorífics del relat. L’horror d’aquest relat emana dels últims descendents de la família Usher, però sobretot de l’ambient lúgubre que envolta la impressionant casa on residien, terrorífica, antiga i embruixada. Roderick Usher rep la visita d’un vell amic de infància, durant l’estada del narrador a la mansió, succeeixen una sèrie de fets sobrenaturals que comporten el final d’aquesta família misteriosa i amb molts secrets. TAGLINE Quan sentis la seva presència , sabràs que ella t'ha trobat.
a presència , sabràs que ella t'ha trobat.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Elboligrafnegre + (SINOPSI DEL TRÀILER: TAGLINE:)
Activitat sobre Enxarxats de l'autora Carme Torras, pels Guillem Bas i Joan Gil + (SINOPSI ENXARXATS DE CARME TORRAS Una no …
SINOPSI ENXARXATS DE CARME TORRAS Una novel·la sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa. Després d´haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d´una catedràtica que s´acaba de jubilar. S´endú una sorpresa majúscula quan a l´ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d´aprofitar-se´n és massa gran, i, a mesura que s´endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l´enlluerna i l´angunieja alhora. Més quan una icona en forma d´aranya se li instal la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l´animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d´influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l´horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Una novel la d´anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d´internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.
nostra constant interacció dins la xarxa.)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea + (SINOPSI: Pel nostre tràiler combinarem el …
SINOPSI: Pel nostre tràiler combinarem els recursos del diàleg directe amb la veu en off. L'escenari serà sempre el mateix, l'aula d'una escola de primària, per tal de crear un ambient d'angoixa. Dels cinc personatges que apareixen a l'obra, només en farem aparèixer quatre. TAGLINE: Cal estar lligat per demanar perdó
LINE: Cal estar lligat per demanar perdó)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Lossensenom + (SINOPSI: Amb aquest booktriler volem trans …
SINOPSI: Amb aquest booktriler volem transmetre el misteri i la intriga de la narració. Volem transmetre que amb amb perseverància i esforç pots trobar el tresor, que el valor de l'amistat és el que fa que la història es pugui desenvolupar, ja que William es recolzat en tot moment pel seu criat i el seu amic. Tres senyors, que busquen un tresor. Són en William, Júpiter i l’amic de William. Un dia l’amic del William es troba un escarabat d’or. Va a contar-ho al seu amic William, el qual el vol veure, però no pot ja que li a deixat a un conegut. L’amic es treu un pergamí de la butxaca i li intenta dibuixar l’escarabat, però pareix una calavera i a William li fa gracia. Un dia van a l’illa i busquen el tresor. Fan pujar a Júpiter a la sèptima rame de l’arbre i li diuen que es tapi l’ull esquerre i que solti l’escarabat. Ho fa però ell s’equivoca i es tapa l’ull dret. Van a buscar el tresor i no el troben. Un altre dia el júpiter va a casa l’amic a buscar-lo perquè en William s’ha posat malalt perquè no troben el tresor. Tornen a l’illa i en Júpiter aquesta vegada es tapa l’ull correcte i troben el tresor. Però també troben dos esquelets, que dedueixen que son de les persones que van enterrar el tresor. TAGLINE: Descobriràs el misteri de l'escarabat?
E: Descobriràs el misteri de l'escarabat?)
Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Emserps + (SINOPSI: VAMPIRA A Barcelona s’han donat …
SINOPSI: VAMPIRA A Barcelona s’han donat molts casos de desaparicions de nens i nenes. La responsable? La vampira. Dues bruixes idearan un pla per acaba d’una vegada per totes amb les misterioses desaparicions relacionades amb la Vampira. Com ho faran? Reviuran al mític Comte Estruc, i deixaran que passi el que hagi de passar.
deixaran que passi el que hagi de passar.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Vampirs + (SINOPSIS El jove Jonathan Harker va de via …
SINOPSIS El jove Jonathan Harker va de viatge de negocis a Transilvania per unes propietats del Conte Dràcula a Londres.Abans d'arribar ell intueix terribles secrets i viurà experiències que superen qualsevol fantasia. Al principal el comte era amable i considerat però es torna una persona menyspreable i roí. El seu objectiu és causar el caos a Anglaterra.
u objectiu és causar el caos a Anglaterra.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Viquipeter + (SINOPSIS: Manel es dirigeix a una reunió …
SINOPSIS: Manel es dirigeix a una reunió a l'escola sobre el seu fill, com la seva exdona, amb qui s'ha divorciat recentment. Dins l'aula on s'havia de dur a terme, inesperadament se l'acusa d'una agressió a un alumne. A partir d'aquest fet es desenvolupa tota la trama, on successius equívocs porten a Manel a situacions compromeses. Mitjançant l'humor, ''Mans Quietes'' esdevé una crítica social en diferents aspectes. TAGLINE: Les mans quietes no les volem lligades.
: Les mans quietes no les volem lligades.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels Peaches + (SINÒPSI Amb aquest booktràiler volem trans …
SINÒPSI Amb aquest booktràiler volem transmetre el sentiment d'inseguretat i misteri que ens produeix la narració i destacar la important influència de l'entorn i paissatge en l'actitud dels personatges. Els Usher són una família que havia estat distinguida i està vivint una època de decadència, com si estigúes morta en vida. En un indret fosc, que no aconseguim identificar, apareixen els personatges: Roderick Usher, el seu amic i Madaline Usher. El protagonista està llegint una carta i, a continuació, intuïm que puja en un cavall i se'n va. Acaba el seu trajecte a peu, es troba a pocs metres de la casa Usher, una casa gran i vella que transmet una sensació de tristesa i fredor. Hi entra. Roderick Usher i el seu amic estan asseguts en un sofà i parlen molt fluix, no se'ls entén. Es veu Madeline Usher caminant ràpida pel passadís. En una cripta hi ha el cadàver de Madeline Usher, la noia és molt blanca i té els ulls tancats, ha mort. Usher i l'amic estan asseguts en un llit. Una tercera persona truca a la porta, molt fort. TAGLINE La Casa Usher, morta en vida.
t. TAGLINE La Casa Usher, morta en vida.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els unicelles + (Saint-Génis-des-Fontaines 08 Març de 1983 …
Saint-Génis-des-Fontaines 08 Març de 1983 Estimat Miquel, Sóc l’Harmonia, amiga teua de la infantesa. Fa molt de temps que no et veig, tal volta ni em recordes. Han passat moltes coses des d’aquell acomiadament tan ràpid que vam tindre. No sé què recordaràs de la teua infantesa, jo tinc molts records, bons i dolents i tots els bons tenen a veure amb tu i el Vicent. Deixa’m que et conte què és de la meua vida i què va passar després de la meua partida. Quan me’n vaig anar fugint de mon pare amb la companyia de teatre, vaig tenir uns altres problemes. La guerra s’acabava i els facistes ens anaven al darrere. Tiràrem cap a Terol, després cap a Barcelona, teníem el front molt a prop, molta gent marxava cap a la frontera perquè la guerra ja estava perduda, arribàrem als Pirineus i allí ens van trobar amb els Maquis. Ells ens donaren un lloc per passar les nits així com menjar, però la situació era molt delicada, la Guàrdia Civil estava per tot arreu i un mal dia ens van descobrir. Els picolets semblaven una partida de caça i nosaltres les preses, ells disparaven, nosaltres corríem, un tret va abastar el Carles, que malferit, va caure per un barranc. Pau va ser capturat i supose que després afusellat. Ma mare i jo vam aconseguir amagar-nos. Quan caigué la nit tornàrem per buscar el Carles, però ja era massa tard, havia mort dessagnat. Jo i la meua mare vam fugir i aconseguírem arribar a França. Allí les coses tampoc ens van anar gaire bé; ens portaren a un camp d’internament que a penes estava a 35 km de Portbou, Argelès-sur-Mer. Passat el temps i coneixedora de tot el que va passar en eixos anys, et puc dir que en realitat era un camp de concentració. Aquest campament estava ubicat a la platja, feia molt de fred, estàvem a la intempèrie i no teníem amb què abrigar-nos, a penes ens donaven de menjar, ni tampoc aigua potable i per suposat no podíem anar a enlloc, estàvem vigilats com si fórem delinqüents. Molta gent va morir desnodrida, de fred, de malaltia... també ma mare. Uns dies després una associació de mestres progressistes entrà al campament per endur-se a tots els xiquets unes hores al dia. Ens donaren un poc de menjar, roba i una mica de humanitat de la que tan mancats estàvem. Una d’eixes dones que era vídua i sense fills em va agafar molta estima i em va adoptar. I així m’he criat a França. Ara sóc feliç però no oblide el meu passat. Ma mare sempre està al meu cor, tal com tu i Vicent. Quan va acabar la dictadura vaig tornar a Burjassot a buscar-vos. Un vellet em va dir que de tu no en sabia res però que Vicent vivia a València, que treballava a Las Provincias. Vaig intentar veure’l però va ser força difícil, mai estava al seu despatx. Al final li vaig deixar la meua adreça i em va escriure. Hem mantingut correspondència durant molts anys. De tu sabíem ben poc, només que paraves per l’estranger. Vicent m’ha escrit per dir-me que t’ha vist, que ha mort ta mare i que vius a París. Quina pena més gran! Tants anys sense vore’ns i tan prop com hem estat. M’agradaria que tu, Vicent i jo ens vérem algun dia per a rememorar els vells temps, eixos temps de quan érem infants. Harmonia
xos temps de quan érem infants. Harmonia)
Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Wasmaffia + (Salutacions Claudi; Dubto que recordis q …
Salutacions Claudi; Dubto que recordis qui sóc amb l'ampolla de Vermut que et vas beure abans de veure'm al bar del Libori, fa gairebé un mes. Sóc el company de gira de l'Artista que es disposava a actuar a Portbou, la mateixa de la que tu vas fer-ne burla i vas tractar-la tant malament. Et sorprendrà que t'escrigui ara, però no puc dormir tranquil des que vas humiliar una de les millors artistes de la comarca i alhora una gran persona, que gent com tu no pot ni tant sols parlar-li amb respecte i educació. Per això, et comunico que, si ets un home de veritat, donis la cara pel teu acte ofensiu contra una dona que només va oferir-te un ball, i li demanis disculpes públicament. La setmana que ve tornarem a tocar a Portbou i farem una breu parada al cafè d’en Libori, un lloc que ens hagués agradat bastant més si no t’hi haguéssim trobat. Tant l’Artista com jo esperem que et disculpis per les teves paraules i així puguis esborrar un pecat de la teva, suposo llarga, llista. Un cordial salut, el Valent.
ga, llista. Un cordial salut, el Valent.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Mias + (Sarajevo, 16/4/92 Estimat diari, Estic a …
Sarajevo, 16/4/92 Estimat diari, Estic amb la meva mare a Sarajevo intentant ajudar el meu país en aquesta guerra. És molt dur estar sense els meus fills, la meva dona i la meva sogra. Cada dia pateixo més. I si em maten? Els meus fills no podran suportar no veure'm més. Però he de pensar positivament, he d'intentar ser fort. Muris. Sarajevo, 17/4/92 Estic sol, no tinc ningú i cada dia estic més preocupat. Tota la meva família ha de estar igual de preocupada que jo. Avui he vist una nena pel carrer, que portava molt il·lusionada el pa cap a casa seva i de cop i volta un noi més gran que ella, li ha agafa't el pa, la nena ha començat a cridar, semblava l'Éldar, pobre nena. Espero que aquesta guerra no acabi amb la seva vida. Muris Sarajevo 18/4/92 Un dia més estic presoner de la guerra. No hi ha cap dia que no pensi amb la meva família, però tinc molta sort que no estiguin amb mi. Estic en una habitació amagat escrivint el diari, no crec que pugui estar molta estona més. M'han descobert, he de marxar! Muris
més. M'han descobert, he de marxar! Muris)
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Daniel + (Se sabrà tot és una trepidant història periodística situada a la Barcelona contamporànea plena d'enganys, desamor i corrupció.)
Activitat sobre L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, pels Laura Julia + (Si mai desaparegués el català, com seria l …
Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira dedica tota la seva capacitat creativa a respondre a aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya on el català ha desaparegut i n'investiga les causes com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima: el català, un investigador: el professor Rosenfeld i un testimoni: l'últim home que parlava català. Ramón Balaguer és l'altre protagonista, també és escriptor i no se'n vol anar del pis on viu fins que no hagi acabat la novel·la que està escrivint. La novel·la és una reflexió sobre el bilingüisme, l'estat actual de la nostra llengua i la nostra identitat.
e la nostra llengua i la nostra identitat.)

Activitat 18 sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels Melicotó + (Si toques fons, només pots elevar-te.)

Activitat sobre Dues línies terriblement paral·leles. de l, pels Els Hiperactius + (Sinopsi El llibre conta les vivències en …
Sinopsi El llibre conta les vivències en primera persona i anys més tard, de quan tenia 17 anys i va ser reclutat a la Brigada 224 mixta, i va haver de combatre a la Guerra Civil espanyola. El protagonista explica la guerra d’una manera diferent a com ho fan els llibres d’història. L’autor, el mateix protagonista, s’enfronta a una realitat molt crua: veu morts, combat l’enemic, passa per mil penalitats quan encara és un adolescent i finalment s’adona que els combatents no volien lluitar, que tota guerra és un absurd. Tagline Només qui hagi viscut la guerra, sap el què és.
qui hagi viscut la guerra, sap el què és.)
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Lluciana és una adolescent, ju …
Sinopsi La Lluciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altra decideix sortir amb els seus amics a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'aleshores, els seus amics intentaran descobrir coses mentre la Lluciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Luciana és una adolescent, jug …
Sinopsi La Luciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altre decideix sortir amb es seus amic a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'enllà, els seus amics intentaran descubrir cosas mentre la Luciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment, i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Luciana és una adolescent, jug …
Sinopsi La Luciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altre decideix sortir amb es seus amic a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'enllà, els seus amics intentaran descubrir cosas mentre la Luciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment, i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat 3 sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Maria i Silvia + (Sinopsi Novel·la sentimental i literària, …
Sinopsi Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia. La felicitat dels dies tristos explica la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i voluble que, tanmateix, no es resigna ni al pessimisme ni a la tristesa. Marcat per una història familiar tan intensa com complicada, en Tabou s'enamora de l'Elisenda, una companya de classe molt bella i vitalista que, ben aviat, se li revelarà com un objectiu inassequible. El que podria ser un motiu d'amargor i de desencís, però, s'acaba convertint en un repte fascinant i en una experiència envigoritzadora, que porta en Tabou a descobrir, just quan sent que està a punt de tocar fons, les millors coses de la vida: l'exaltació de l'amor propi, la lleialtat de la família, la generositat dels amics i els plaers de l'alegria.
itat dels amics i els plaers de l'alegria.)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Maria i Silvia + (Sinopsi Novel·la sentimental i literària, …
Sinopsi Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia, La felicitat dels dies tristos conta la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i voluble que, tanmateix, no es resigna ni al pessimisme ni a la tristesa. Marcat per una història familiar tan intensa com complicada, en Tabou s'enamora de l'Elisenda, una companya de classe molt bella i vitalista que, ben aviat, se li revelarà com un objectiu inassequible. El que podria ser un motiu d'amargor i de desencís, però, s'acaba convertint en un repte fascinant i en una experiència envigoritzadora, que porta en Tabou a descobrir, just quan sent que està a punt de tocar fons, les millors coses de la vida: l'exaltació de l'amor propi, la lleialtat de la família, la generositat dels amics i els plaers de l'alegria.
itat dels amics i els plaers de l'alegria.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d, pels Descarreganuna + (Sinopsi Volem expressar un sentiment de d …
Sinopsi Volem expressar un sentiment de dolor i tristesa davant la desgràcia que aquesta família viu. Destaquem el terror que sofreix sobretot el protagonista d’aquest conte. L’amic de Roderick Usher va a casa del seu amic a visitar-lo. El seu amic està malalt i la seva germana Madaleine, també. Els dos amics estan de dol per la mort de Madeleine. El protagonista és un bon amic, i cuida de Roderick perquè no estigui tant trist, li llegeix llibres del jove Ethedro per tal de tranquil·litzar-lo. De sobte Roderick veu la seva germana a la porta de l’habitació. Madeleine reviu i aconsegueix sortir de la tomba i va a veure el seu germà. Ell mor d’un atac de cor i ella mor intentant alliberar-se de la tomba. L’amic fuig de la casa corrents i la casa és engolida per la terra. Tagline Els Usher, la família en ruïnes.
Tagline Els Usher, la família en ruïnes.)
Activitat 2 sobre Wonder de l, pels Higaldos + (Sinopsi Hem fet un ''booktrailer'' en el qual sortim simulant una entrevista amb l'autora del Wonder R.J.Palacio. També hem posat el guió tècnic i literari.)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Laia D + (Sinopsi La novel.la oscil.la al voltant de …
Sinopsi La novel.la oscil.la al voltant dels anys 2000 i 2010. Narra la història d’un noi, en Tabou, un estudiant universitari que arriba a Barcelona. Marcat per una història familiar intensa, durant el seu primer any d’universitat s’enamora de l’Elisenda. Tot això li causa una sèrie de dubtes que el portaran a entendre que el més important abans d’enamorar-se d’algú és estimar-se i conèixer-se primer a un mateix. Els seus pares, malgrat estiguin divorciats, li aporten una visió més madura a la situació i als problemes d’en Tabou. El seu suport emocional són els seus amics, amb els qui comparteix pis. Encara que també tinguin els seus problemes, s’ajuden mútuament. És una novel.la sentimental, de nostàlgia i aflicció per les diferents situacions que viu el protagonista. Els temes principals que tracta són l’amor, l’amistat i el desig.
e tracta són l’amor, l’amistat i el desig.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels XAMAJAM + (Sinopsi Volem que aquest booktriler transm …
Sinopsi Volem que aquest booktriler transmeti por als receptors i sobretot intriga per fer que s’animin a llegir en conte de Poe. Els aspectes que destacarem són la mor d’un dels personatges, que pateix catalèpsia, i la seva ressurrecció sense explicar el final de la narració. Hem fet un tràiler on es poden observar els personatges i els esdeveniments més importants i destacats, però sense diàleg. Un home llegeix una carta enviada pel seu amic Roderick, la carta és una invitació per passar uns dies a casa del seu amic. Es troben a la seva casa, i la germana de Roderick, lady Madeline, es mor, però com tenia catalèpsia segueix viva. Això ho donem a entendre amb la silueta de lady Madeline apareguda a una escena. Així s’acaba el trailer de la narració del grup Xamajam. Tagline: Sent la por
ó del grup Xamajam. Tagline: Sent la por)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Els Galls + (Sinopsi El senyor Valdemar és un home ma …
Sinopsi El senyor Valdemar és un home malalt del pulmó que té les hores comptades. I decideix que quan estigui a punt de morir serà hipnotitzat. Un dia va anar a l’hospital i li diuen que tenia poques hores de vida. En aquell moment decideix cridar l’hipnotitzador.Una vegada els metges li donen l’últim adéu comença la hipnosi. En primer lloc, va posa la mà al cap el senyor Valdemar fent servir tots els poders que tenia; en segon lloc, va concentrar la seva mirada a l’ull dret del pacient i, 5 minuts abans de les 11, va percebre senyals de la hipnosi. Al cap d’un dia li comença a fer mal el pit i ell respon que fins llavors havia estat adormit i ara, està mort. En menys d’un minut el cos del senyor Valdemar s’esmicola i es podreix absolutament sota les mans de l’hipnotitzador. Tagline El senyor Valdemar mort en vida.
Tagline El senyor Valdemar mort en vida.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d' Edagr Allan Poe, pels Bamg + (Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta hi …
Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta història va sobre un home que es diu RODERICK USHER , que esta molt malalt, esta pàl·lid, sec, deshidratat, abatut per la vida com la seva germana bessona, la MADELINE, que també esta malalta, amb una salut feble. La germana bessona, al final de molts sofriments cau al terra i s’acaba morint. RODERICK la fica dins una cripta. La MADELINE i RODERICK es veuen en un futur. Tackline L'adeu d'una família important
Tackline L'adeu d'una família important)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Totesliteratura + (Sinopsi del tràiler de llibre En el trài …
Sinopsi del tràiler de llibre En el tràiler es poden observa els moments més rellevants, importants i emotius del relat. Volem ressaltar l'amistat positiva entre William i l'amic i el criat Júpiter. Júpiter i William es troben un escarabat i un paper mig enterrat a la platja. A la nit, Júpiter arriba a casa de l'amic de William amb una carta a la mà i la hi dona a l'amic perquè la llegeixi. Dies després, quan l'amic va a casa de William, decideixen anar a buscar el tresor. Gràcies al treball en equip, William torna a recupera la seva fortuna. Tagline El tresor de William Legrand
na. Tagline El tresor de William Legrand)
Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels Pijama + (Sinopsi del tràiler del llibre Tagline)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea + (Sinopsi tràiler del llibre: El nostre trà …
Sinopsi tràiler del llibre: El nostre tràiler combinarà els formats de veu en off mentre es van observant escenes diverses de l'obra amb diàleg directe entre els personatges. S'anirà passant per sobre dels molts aspectes que es tracten al llibre de forma breu, per donar dinamisme al tràiler. L'escenari serà permanentment un aula d'una escola de primària. Hem decidit eliminar el personatge de Jaume del nostre treball. Tagline: Cal estar lligat per demanar perdó GUIÓ TÈCNIC Manel: Hola sóc en Manel, el pare d’en Joan, tenia una reunió amb la directora. Jaume: Hola sóc en Jaume. Manel: Hola. Núria: Hola, no havíem quedat a les 7:30 són les 7. Manel: I que tal els xiquets? Núria: Diràs el xiquet i la xiqueta. Manel: Bueno si els xiquets. Núria: Bé, sí, les xiquetes. Aurora: Hola? Estàs sol aquí? Manel: Sí. Jaume: Perdona que la molesti, a trucat el señor Cortejo un altre cop. Núria: Bfff. Núria: Passi. Cortejo: Aquest, aquest ha sigut a qui a picat al meu fill. Núria: Així, és com ens sentim nosaltres, quan no ens deixeu dir res. Aurora: Calladetes més guapes. Manel: Mmmmmm. Núria: Només us interessa les mamellas. Aurora: I el cul. Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?
Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?)
Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan + (Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a …
Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a part d'un llibre que es diu (coses que no podrem evitar). És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amorto impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que dures un any per tot el món. En aquest BookTràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
Activitat 3 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan + (Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a p …
Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a partir d'un llibre que es diu ''Coses que no podrem evitar". És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amor impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que durés un any per tot el món. En aquest Booktràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: "Coses que no podrem evitar" és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
Activitat 2 sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons + (Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'e …
Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'entramat de relacions polítiques, personals i socials que s'estableix entre l'aristocràcia barcelonina, encarnades en el regent civil de la ciutat. L'assassinat de la cantant Desflors desencadena una crisi moral que el durà a escollir entre els seus interessos polítics i la justícia que representa, mentre que el principal sospitós del crim espera per a ésser condemnat a mort.
crim espera per a ésser condemnat a mort.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Clamana + (Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta o …
Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta obra destacaria l’amor, representat quan el Jonathan Harker estava en el castell de Dràcula acompanyat de tres vampiresses que sedueixen i estan a punt de xopar-li la sang per què el volien convertir en vampir. Un altre aspecte seria la immortalitat representada desprès de que la Lucy i la seva mare morissin parlen d’una senyora que mossega als nens petits i que sospitin que la Lucy no estigués al taüt dies després d’haver-la enterrat i efectivament no ho estava. D’aquesta obra destacaria quan el Dràcula dona el nen que ha segrestat per què es beguin la seva sang, en comptes de la den Jonathan.
seva sang, en comptes de la den Jonathan.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Aipamapa + (Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem tr …
Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem transmetre el canvi que sofreix el protagonista a causa dels efectes de l’alcohol. Passa de ser generós i afectuós a ser agressiu i violent; primer cap al seu gat i, més tard, cap a la gent que l’envolta. Un home jove del qual en desconeixem el nom, conviu amb la seva dona. Tots dos són amants dels animals. Va passant el temps i el protagonista fa un canvi radical; passa de ser un home extraodinari a ser una bestia sense sentiments. La seva esposa i el seu gat ho noten quan la seva actitud canvia de ser pacífica a agressiva i violenta, com a conseqüència de la seva addicció per l’alcohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.
cohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.)
Activitat sobre Todo Todo de l, pels Amantsdelletres + (Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes …
Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes és una noia de 17 anys que mai ha sortit de casa seva degut a una malaltia comunament anomenada com “Noia bombolla”. Tot i així, la seva vida transcorre tranquil·la. La seva mare és el seu suport, i passa els seus dies estudiant i llegint. De repent, tot canvia quan el noi d’ulls blaus és muda a la casa veïna. L’enamorament sobtat sorgeix entre missatge, llargues conversacions, sensacions, il·lusions, somnis… aquell noi fa que tot el que ella ha cregut fins ara s’esvaeixi. El món exterior se li fa cada vegada més intrigant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.
gant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.)
Activitat sobre La memòria de l'arbre de l'autora Tina Vallès., pels Pau Sabarich, Lluís Diestre + (Sinopsis: El nostre trailer intenta recop …
Sinopsis: El nostre trailer intenta recopilar totes les escenes més importants del llibre ja sigui com la pregunta d’en Jan de si es pot posar content, les clonetes a la cuina que suposem que parlen sobre la malaltia de l’avi i com evoluciona, les passejades que fan en Jan i en Joan de tornada cap a casa i en aquestes les converses que tenen on ells dos s’entenen amb preguntes sense resposta i respostes sense preguntes. També recull una mica la malaltia de l’avi de la qual no se'n diu quina es però que es pot intuir que es l’Alzheimer i el seu Desmai que es un arbre al qual li cau un llamp. Tagline: Primer serà la memòria deprés jo.
agline: Primer serà la memòria deprés jo.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 4 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels ViquiGats + (Sinòpsi El protagonista és un home ideal, …
Sinòpsi El protagonista és un home ideal, fins que, per culpa de l’alcohol, es torna amb el pitjor malson per als animals. Es torna violent amb tot l’entorn que el rodeja i els animals, sobretot amb el seu gat Pluto, el qual acaba penjant. La seva dona intenta parar-lo,però ell s'hi nega i amb una destral li obre el cap. Fins que els veïns del voltant de la seva casa sospiten i truquen a la policia. L'home està convençut que mai trobaran el cadàver. De sobte se sent el gemec del gat dins la paret on se situa el cos de la seva dona. Tagline Els remordiments et segueixen en forma de gat.
remordiments et segueixen en forma de gat.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels HIGHLAND + (Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sen …
Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sensació de temor i intriga, ja que és el que volia transmetre Edgar Allan Poe amb els seus relats. Hem volgut destacar la foscor en la casa ja que ajudarà a transmetre temor, com està fet en el conte. L'amic de Roderik Usher rep una carta on Usher li explica que està malat i que gaudir de la seva companya l'ajudaria a millorar-se. L'amic arriba a la casa Roderik on es retroben els dos amics de la infància després de molt de temps. El mateix dia a la nit Madelein, la germana de Roderik, mor. Als 15 dies la germana, suposadament morta, desperta, ja que tenia catalèpsia. L'amic marxa espantat de la casa després d'aquest fet inexplicable. Tagline: Prefereixes morir d'avorriment o de por?
Prefereixes morir d'avorriment o de por?)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d, pels Relt + (Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler …
Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler, volem transmetre a l’espectador la intriga sobre el que està passant. Volem fer sentir inquietud. Destaquem com l’alcohol pot canviar tant la vida d’un home i els qui conviuen amb ell. I com l’aparició del gat negre influeix tant en la història. També volem transmetre l’angoixa que sent el protagonista. Un home, amb els ulls rojos plens de ràbia i bogeria ens explica, des de la presó, la història de com ha arribat fins aquest terrible destí. Recorda la seva infantesa, quan li agradaven els animals. Era un nen amb el cabell clar que jugava amb animals com gossos o gats. Després recorda també quan és fa un home i perd l’estima pels animals. A mesura que comença a beure, l’alcohol el transforma en un psicòpata i li molesta la presència del seu gat i de la seva dona. Es torna agressiu i aplaca la seva ira contra els animals. Totalment embogit agafa una destral i arriba al seu terrible destí: la presó. Tagline Set vides de terror.
la presó. Tagline Set vides de terror.)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Beffos d'M + (Som el grup Beffos d’M. Els components del …
Som el grup Beffos d’M. Els components del grup som: el Víctor Esteve, la Marta Agudo, l’Ariadna Pinel i l’Àlex Ilhenfield. Hem preparat un anunci sobre el llibre d’M, l’autor del qual s’anomena Lolita Bosch. L’anunci està centrat en l’ambient familiar en el que vivia l’M i en la seva amistat amb J. Hem triat les paraules que més ho descriuen i les hem posat en un format de vídeo, que l’hem penjat al YouTube. Hem alternat les paraules amb unes fotografies que pensem que son les més adients per ajustar-se a la realitat en que viu l’M. Les fotografies intenten recrear els sentiments i les circumstàncies que envolten les últimes hores de la vida d’M. Ens ha semblat que el vídeo està força bé i esperem que us agradi.
deo està força bé i esperem que us agradi.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Guixonets + (Supervivència, la base de la convivència.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Albadueso + (Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola d …
Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola del treball i faré l'activitat sobre "Bearn o la Sala de nines" de Llorenç Villalonga. En primer lloc, faré un breu resum de la biografia del autor i a continuació exposaré una mica la seva obra literaria. Llorenç Villalonga (Palma, 1 de març de 1897 - 27 de gener de 1980) fou un escriptor espanyol amb prestigi en la literatura catalana del segle XX, el qual va escriure tant en català com en castellà. Va estudiar medicina a Saragossa,i després a França, psiquiatría. Aquí és on va conèixer l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del que va adquirir una certa influència, sobre tot pel que fa a la novel·la psicológica. Després de casar-se es traslladà a Binissalem, on va començar a escriure la seva novel·la més emblemàtica: ''Bearn o La sala de les nines''. D'aquesta novel·la, es va fer una versió teatral, amb el títol de ''Faust'', i també va ser portada al cinema per Jaime Chávarri el 1983. Acabada la guerra, Villalonga va tornar a Palma, la seva ciutat natal, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles, i col·laborà amb el seu germà Miquel en diverses empreses, entre les quals una biografia de Chateaubriand (1944), un escriptor francès d'origen bretó. Pel que fa a la seva obra literaria, es comprèn en el període de 1931 a 1973, on va escriure grans obres molt conegudes com ''Andrea Víctrix'' La seva obra teatral que consta del 1932 al 1975, període en el que escriu les obres: ''Fedra'', ''Faust'', ''Aquil·les o l'impossible'' i per últim, ''Un estiu a Mallorca''. L'activitat dramàtica de Villalonga és subsidiària de la seva obra narrativa, és a dir, que les seves novel·les van ser reelaborades teatralment per l'autor i van donar origen a peces autònomes. És el cas de ''Faust'', drama basat en la primera part de ''Bearn o La sala de nines''. Llorenç Villalonga, com ja he esmentat però reitero, és un gran escriptor del segle XX i que va tenir grans repercusions en l'àmbit literari.
ir grans repercusions en l'àmbit literari.)
Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Las miquelas + (Sóm la Sira i la Mariona i hem recitat el poema "El poble" de Miquel Martí i Pol i l'hem acompanyat amb imatges.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Grupnegre + (TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apode …
TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apodera del teu subconscient. SINOPSI: Aquest relat destaca la transformació del personatge quan es torna alcohòlic. El personatge canvia de ser un home bondadós i respectuós amb la seva dona i els seus animals a una persona agressiva i violenta. Una parella tranquil·la, asseguts a un sofà amb els seus animals de companyia, l'home cau en l'alcohol. A causa d'això, es torna violent i tracta malament a la seva dona i als seus animals. Un dia que anava molt begut va agafar al gat, li va treure un ull i el va penjar a un arbre. Un altre dia, caminat pel carrer, va veure un gat paregut al seu i el va adoptar. Al cap del temps va agafar mania al gat per causes desconegudes i va decidir acabar en ell, però va sorgir un imprevist...
bar en ell, però va sorgir un imprevist...)
Activitat sobre La història de l'Iqbal de l'autor Francesco D'Adamo, pels Cnrp18 + (TAGLINE: Si voleu saber el que passarà, l’heu de comprar!)
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TETEQUATRE + (TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activi …
TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activitat. Damunt el desarranjat escriptori, s'hi trobaven tot d’objectes, ja inservibles, amuntegats sense cap mena d’ordre, formant una capa de brossa que, més que un escriptori, semblava que una anarquia s’hagués apoderat d’aquell moble, ja pràcticament inservible. El propietari d’aquell caos no era ni més ni menys que en Carol Adams, el hacker de la policia municipal de Halifax, la ciutat capital de la província de Nova Escòcia, a l’est de Canadà. Era un home molt eficient a l’hora de treballar, però el delatava la seva extravagant peresa i la seva deixadesa, tant per la seva mania a deixar-ho tot escampat per terra com la seva deixadesa personal, ja que ell considerava que la higiene en excés només distreia a les persones de temes socials més importants. Amés a més patia del TOB (o trastorn obsessiu compulsiu) i de algun que altre problema d’àmbit neuròtic. Malgrat tot això, en Carol era una persona sociable, a més d’estar dotat amb un enorme sentit de d’humor. Un càlid i xafogós dia d’agost, en Carol va advertir que el seu superior (el comissari) li havia enviat un missatge. Ho va trobar estrany, car mai no n’havia rebut cap. Va obrir l’arxiu frisosament, intrigat. El missatge estipulava que s’havia de presentar a comissaria a les quatre en punt sense falta. En Carol va girar vagament el cap i va observar que en el rellotge del despertador l’agulla petita estava entre les tres i les quatre. Es quedà pensatiu un moment. Va tornar a girar el cap per a assegurar-se, car ell estava encara mig dormit de la migdiada. Quan es va atalaiar de l’hora que era, es projectà cap a la sortida, a causa de que casa seva esta a quasi tres quarts d’ora de viatge. Per sort el tràfic no estava gaire esvalotat i hi va poder arribar amb no més de deu minuts de retard. No obstant, quant va entrar, el comissari estava enutjat i si més no un xic neguitós. El que el comissari li va comunicar, no eren precisament bones noticies. Resultava que el cos de policia no estava satisfet amb els resultats obtinguts del treball realitzat i disposava una vacant. A pesar d’això (i donat a que es sabia que en Carol podia rendir més) en Carol encara tenia una petita oportunitat. Hauria de competir amb el més qualificat de els que es presentessin al càrrec. Al escoltar tal nociva notícia, en pobre Carol es va quedar gelat. Un parell de setmanes més tard, el candidat a nou hacker de la policia ja estava escollit. I no era altre que en Tomas Richwell un altre geni informàtica que recentment havia quedat quart en el torneig nacional de coneixements d’informàtica. Per poc no és que en Carol es fes caca als pantalons. Els dos competidors es presentaren a l’oficina del comissari. Ell els va dictar pas a pas les instruccions que tenia ben apuntades en un full sobre l’escriptori. A cada un dels dos els va donar una adreça ID que segons ell portaria pistes que els conduirien a la següent lloc web. Segons el comissari les dues pistes portaven a parar a un vídeo qualsevol a l’atzar d’una pagina de treballs estrangera, del qual haurien d’extreure’n les conclusions. Els dos nois es van quedar perplexos; mai no havien fet res tan estrany. Però ningú dels dos no hi va ficar ninguna objecció. Acceleradament, en Carol se’n va anar a casa seva i començà el repte pensant que seria bufar i fer ampolles. Però resultava que les “pistes” eren complicades arrels algebraiques o problemes de lògica endiabladament difícils. Passaren ja dues setmanes quan l’esperança ‘en Carol començà a decaure, portava nits sense dormir, no menjava, i la seva salut podria estar en perill... Fins que un dia va arribar a una direcció web anomenada viquilletra. Per a veure el vídeo no feia falta de registrar-se, així que pa procedir en la visualització d’aquest. Després de veure-se’l repetides vegades va extreure’n aquestes conclusions: -Musica:Ben trobada amb ambientació apocalíptica, encara que els trets es podrien treure, ja que en la novel•la no es parla de ninguna confrontació armada. -Imatges: Encara que algunes no tenen gaire sentit, en general estan ben trobades. -Vídeo: Sembla que el grup no hi hagi ficat ambició, ja que ho podrien haver fet millor. Nota: per a ser un nois d’eso tenen uns coneixements bons d’edició de vídeos. Després d’analitzar el vídeo se’n va anar com una exhalació cap a comissaria i allà s’hi va trobar al comissari i a en Tomas parlant. Se li va caure l’anima als peus. Però al final va resultar que tot va ser una astuta estratagema per a que en Carol es poses les piles, ja que havia anat perdent qualitat amb el pas del temps. Aquell dia en Carol va aprendre una important lliçó que mai se li oblidaria.
a important lliçó que mai se li oblidaria.)
Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Pepa02 + (Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de l …
Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de la revolució. Sinopsi: La Katniss tenia una vida tranquil·la, tot i que bastant dura, sobretot des de la mort del seu pare. Actualment vivia amb la seva germana Prim i la seva mare. No obstant, tots els seus plans de futur canviaran sobtadament quan amb tan sols setze anys, participarà en un combat a mort contra vint-i- tres joves més. Cada any, i per commemorar i recordar la derrota dels pobles que es van rebel·lar contra el Capitoli, un noi i una noi d’entre dotze i divuits anys, són escollits per participar en els Jocs de la Fam. Ella i en Peeta, els dos representants del districte més pobre de Panem, estan disposats a guanyar. I tot i que al principi tot sembla anar en contra seva, sabran com trobar una solució. L’amor sempre guanya.
trobar una solució. L’amor sempre guanya.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els metalingüístics + (Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola …
Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola Mar, Et fem aquesta carta perquè sabem per quina situació estàs passant i volem ajudar-te amb algunes preguntes i respostes. Una és: què creus que esta passant al món? T’ho ha explicat l’Alba? Ja has matat algun "àlien" o n’has vist algun i hi has interactuat? També vam plorar molt quan el Dídac va morir. Tu saps com va morir? Per si no ho sabies, va morir aixafat per un edifici que anava a caure damunt teu, però ell et va salvar. El teu pare va ser com el teu heroi per tu, no? Deu ser molt dur no tenir un pare que t’ajudi quan ho necessites. També et volíem preguntar si ara vius a la terra, al mar o a l’aire. No sé si saps que el Dídac volia volar per poder viatjar; tu has volat alguna vegada? Sabies que tu i l’Alba heu de procrear per mantenir l’espècie; ja heu tingut algun fill? Si és que sí, com es diu? I quants anys té? I tu, actualment quants anys tens? Tens una vida molt dura, Mar, però també ets el nen més afortunat de tot el món. Segueixes viu i has pogut sobreviure a tot. No sabem si m’agradaria estar al teu lloc. Segurament ja has vist el mar, no? Quina es la manera més fàcil de matar un "àlien"? Això, clar, si n’has matat algun. No volem que pensis que som uns pesats per fer-te tantes preguntes, però com són els "àliens"? Són molt rars, no? És que ens interessa molt aquest tema; quan siguem grans ens agradaria viatjar a l’espai. Per cert, se'ns oblidava, has trobat algun altre supervivent? Si te n’has trobat cap, t’has fet amic seu o no? Pot ser que ens estiguem passant amb tantes preguntes, però ens interessa molt la teva vida. Et volem ajudar, però no et podem dir qui som. Et diem que som supervivents de la Terra i que ens han informat de la teva vida aquí i per això t’escrivim aquesta carta, que esperem que trobis. Tenim l'esperança de veure'ns algun dia. L’última pregunta: ja saps que l’Alba és la teva mare?. Amb tot l’afecte del món, Els Metalingüístics
ot l’afecte del món, Els Metalingüístics)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Mimoma + (Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba …
Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba, Som la Marta Chaves, la Mireia López i la Cristina Molina, unes estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Tarragona. Et volem parlar de la novel•la de la qual ets la protagonista: ''El Mecanoscrit del segon origen'', que va escriure Manuel de Pedrolo. Ens agrada molt com ets, el que fas i com reacciones en les diferents situacions en què et vas trobant durant tota la història que et toca de viure. La nostra escena preferida és la del primer capítol de l’obra, quan actues ràpidament defensant el Dídac de l’atac d’uns inconscients que l’estan apallissant. El que més ens crida l’atenció del teu personatge és la gran confiança que li vas agafant al Dídac segon a segon, minut a minut, dia a dia..., tot l’amor que li dónes i, en general, tot el que fas per ell. T’admirem també per la determinació que et caracteritza per seguir endavant amb la vida i l’espècie humana, tenir fills des de molt jove, cuidar el Dídac, ensenyar-li el que necessita i educar-lo en la llibertat i en l’esperança. Ets el nostre personatge preferit perquè ens encanta la teva personalitat i la teva manera d’afrontar els fets, de ser capaç de tenir una visió positiva i de sentir-te responsable del present i del futur. El llibre ens ha agradat molt i tenim moltes ganes que estrenin la pel•lícula per anar-la a veure amb tota la classe. Les aventures que passeu tu i el Dídac i els elements de ciència-ficció que presenta la novel•la ens han atret des del començament. Del final, però, no pensem el mateix. La mort del Dídac és una desgràcia per a tu i per a nosaltres. És un acabament molt trist. Sort que els annexos sembla que ens expliquin que la civilització va continuar i que, per tant, el teu projecte de salvar la humanitat es va fer realitat. En conclusió, de tu podem dir que ets una gran protagonista: ens agradaria que molts personatges dels llibres s’assemblessin a tu. Atentament, Mireia, Cristina i Marta
. Atentament, Mireia, Cristina i Marta)
Activitat sobre A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil- rector de vallfogona, pels ViP + (Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estima …
Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estimada Flora, Us vaig veure l’altre dia al terrat de casa vostra, pentinant-vos, com feu sovint i em fascinà la vostra bellesa. Brollaren de dins meu uns sentiments que són difícils d’expressar amb paraules, però ho intentaré perquè vull que sàpiga el que sento per vós. La vostra pell blanca i els vostres cabells d’un negre tan pur em van posar la pell de gallina. Pel pentinat tan preciós que s’endevinava, estic segur que sou una dona presumida, que estima la seva figura tant com l’estimo jo. La vostra mirada és tan penetrant que és impossible d’oblidar i la vostra bellesa enlluerna aquell que la contempla. El vostre cos carnós hipnotitza com cap altre, faria a un home matar-ne cents per aconseguir-lo. I els vestits de seda que dueu, la fan veure més preciosa encara. El vostre marit és el més afortunat del món. Però us mereixeu més que aquell home que mai no us estimarà com faig jo, ja que des d’avui fins a la meva mort em podeu considerar el vostre servent. Jo us ofereixo l’oportunitat de sentir-vos desitjada cada segon de la vostra vida. Si vinguéssiu amb mi, us donaria tot el que desitgéssiu, mai no us faltaria res i esdevindríeu molt feliç. Jo us estimaria sempre com el primer dia, us tractaria com si fóssiu la princesa de la casa, més ben dit, seríeu la princesa de la casa i la mare dels meus fills. Us envio aquesta carta per demostrar-vos el meu amor, per mostrar-vos el meu desig i així demanar-vos que vós i jo iniciem una aventura que no perdreu en l’oblit, una aventura excitant, una aventura divertida, L’AVENTURA. Espero que no enterreu el meu record mai, ja que si això passés em doldria tota l’ànima, i per tant reso a Déu perquè em guardeu un lloc en el vostre cor. Jo us estimo i us estimaré per sempre. Ningú no canviarà això, cap altra dona no aconseguirà mai que jo aparti el meus ulls del vostre cos, i cap altra m’enamorarà tant com ho heu fet vós. Espero que el meu amor sigui correspost i que aquesta proposta d’aventura es faci realitat i així pugui fer-vos meva, però sobretot fer-vos feliç. Seu per sempre, Víctor García i Pol Gázquez
per sempre, Víctor García i Pol Gázquez)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels L' ocell de la revolta + (Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolg …
Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolgut Mar, Som uns alumnes de l’Institut Tarragona i t’enviem aquesta carta per aclarir-te els possibles dubtes sobre la teva existència. T'explicarem el que sabem sobre “tot plegat” (què en va ser del món, del teu pare...) i esperem que si et queden caps sense lligar ens ho facis saber pel mateix mitjà. Nosaltres estarem encantats de respondre't. Doncs bé, comencem! Els teus pares vivien a Benaura, un poble petit i de gent ben avinguda. Un dia aquesta vila, igual que la resta de món, va ser atacada per OVNIS. L’Alba i en Dídac es van salvar perquè en el moment de l’escomesa es trobaven submergits a l’aigua. Una vegada van ser conscients del que havia passat amb la resta de persones conegudes, van haver d’emmagatzemar tot el que necessitaven i el que recollien del poble. Havien de sobreviure a tots els obstacles que s’interposessin en el seu camí ja que, davant del dubte de la supervivència d’altres persones, tenien una gran responsabilitat: la de perpetuar l’espècie. Al llarg del seu viatge, en Dídac i l’Alba van portar una vida nòmada, cercant nous llocs segons les seves necessitats; també van recol·lectar molts llibres, importants pel seu valor cultural i d’aplec del saber de la nostra civilització, i els van anar guardant en diferents rulots. Per deixar constància del que havia passat i facilitar la tasca d’investigadors i historiadors futurs, van filmar imatges sobre Barcelona desprès de l’atac, i d’aquestes imatges i petits curtmetratges van intentar fer un documental.Més endavant van decidir fer un viatge per la Mediterrània (en el mar Adriàtic i els voltants de la costa italiana), on van passar nits llargues sota la lluna a les platges i on també van perdre la virginitat. En aquesta travessia, es van trobar diferents supervivents, però tots tocats de l’ala.Mar, el teu nom, té l'origen a la platja de Barcelona, i com molt bé ens demostra, es refereix al mar que L’Alba i en Dídac van poder observar per primer cop;i quedaren tan meravellats i sorpresos per la seva bellesa i la immensitat que van decidir anomenar-te així. El va proposar el teu pare abans que nasquessis i la teva mare el va trobar encertadíssim perquè tant es pot utilitzar en masculí com en femení. El teu pare, en Dídac, un home de raça negra, es va morir quan gairebé tu acabaves de néixer, ensorrat sota un edifici; tornava d’agafar uns llibres d’electricitat va anar a buscar bombones de gas.Gràcies a l’Alba, que, tot i les circumstàncies en què es trobaven ella i en Dídac, va dedicar estones del seu viatge a escriure un manuscrit amb les seves aventures, el mecanoscrit del qual nosaltres vam poder llegir, hem pogut proporcionar-te aquesta informació. Ras i curt, els teus van fer una gran feina per tal de salvar la nostra raça, tu vas néixer per poder tirar endavant l’espècie amb la teva mare i d’aquesta forma, igual que ella, esdevenir pare de la humanitat. UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!! L'ocell de la revolta
ADA BEN FORTA!!!! L'ocell de la revolta)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes + (Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda …
Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda Alba, Només volíem dir-te que t'admirem perquè vas poder tirar endavant en moments difícils per a tu i en Dídac. Vau superar els perills i els obstacles que havíeu d'afrontar per sobreviure en aquell poblat anomenat Benaura, que va ser destruïda pels extraterrestres. Ets una persona molt madura i responsable en tot. No sabem com vas poder ser tan valenta en moments difícils. Ets molt decidida, vas poder afrontar l'embaràs tota sola, i ens agradaria moltíssim a tots que ens responguessis aquestes curiositats urgents que tenim sobre tu, si pot ser: Per què vas decidir tenir a en Mar tan aviat? Com vau sobreviure sols en aquest món? Et vas enamorar del Dídac o només vas tenir un fill amb ell per perpetuar l'espècie humana? Com heu arribat fins aquí? Com vau superar les vostres dificultats? Creiem que ets una noia molt forta per tot el que has passat, ets un exemple a seguir i continuarà així. T'estimem. Els teus admiradors, Els anònims
timem. Els teus admiradors, Els anònims)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Tirants + (Tenia una mica de por. Com a entrevistador …
Tenia una mica de por. Com a entrevistadora, m'havia d'enfrontar a tot tipus de persones; però mai em vaig plantejar haver de parlar amb una zombi, i menys que seria fallera! En entrar-hi, la vaig veure asseguda en una de les cadires mentre un foc de llum feia que poguera veure el seu rostre zombificat. Vaig seure en la cadira que hi havia enfront i vaig deixar els papers amb les preguntes i les anotacions que hi tenia. Després d'una breu salutació i una xicoteta presentació, vaig començar: —Com et vas sentir en la gran mascletà en què vas terminar morta? La fallera calavera va tardar una estona a respondre, no pareixia agradar-li la pregunta. —No me'n recorde massa, però no pensava que hi anava a terminar morta. No vaig sentir res, vaig morir de colp. —A què es deu la teua afició a les falles? —Des de xicoteta la meva mare em duia a la Verge a dur-li les flors i la meua passió per l'ofrena va créixer fortament. A més a més, l'olor de masclet m'encanta. —Per què tens tant d'ímpetu per la recepta valenciana de la paella? —És la meua cultura, la tradició i la dels meus avantpassats, a més, les receptes no es canvien més! —Creus que eixa és la raó per la qual el transformes en olorar qualsevol paella? —És clar! Però em frustra molt quan no és la recepta autèntica valenciana. —En el viatge fins a la cadena, et vas fixar en l'actitud de Jaume I? —Oh! És clar. Ell no em parava de tirar la canya i de dir-me floretes. Volia aconseguir el meu amor, però des de sempre he estat enamorada del president major infantil de la meua falla. —Com et vas sentir quan li vas llevar la perruca a l'alcaldessa? —Em vaig sentir orgullosa de mi mateixa i capaç de fer-li veure a la gent totes les mentides que els polítics ens van fer tragar Vaig terminar d'escriure les últimes paraules de la fallera i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.
a i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses + (Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la c …
Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la causa principal per la qual nosaltres ens vam conèixer. En un principi el meu objectiu era trobar la meva veritable mare, però involuntàriament vaig topar amb tu, ens vam fer molt amics. Vaig arribar a aquest poble a causa de unes cartes escrites del meu pare que li escrivia a una noia, i des de llavors vaig saber que la meva mare era en aquest poble i també em vaig assabentar de coses que prefereixo no recordar però que suposo que ja sabràs al que em refereixo. Venjar-me per tot el que va passar anys abans creia que era l’única i millor solució per tot el mal que he patit al llarg d’aquests últims deu anys sense una figura paterna, a la qual poder-te recolzar en els temps dolents que he passat, la soledat que he sentit en el meu interior, i poder superar els reptes del dia a dia. Crec que tu hagueres pensat de fer el mateix, la venjança és el nom que ens sona més a prop quan es tracten temes com aquest que no són gens ni mica fàcils ni agradables. En aquest temps que hem estat vivint junts gràcies a la tant bona amistat que hem agafat fins a dia d’avui casi com germans, hem estat en bons i mals moments els dos junts. I aquesta ha estat la causa per la qual he vist absurda la venjança. En un principi, la meva frustració era el que em demanava, pensava que si em venjava matant-te seria el millor però estic segur que ara mateix mataria per tu, si algú et fes mal ni que fos la meitat del mal que he passat jo, el mal que el teu pare m’ha fet passar. Només dir-te que a partir d’ara la amistat que hem creat es troben a poques persones, i jo he tingut la sort d’haver-te conegut a tu i haver passat aquest temps amb tu, amb el teu caràcter has aconseguit que tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.
tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chuck norris + (Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asist …
Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asistir a la meva festa! Ens ho passarem molt bé!. He estat preparant un bon sopar i he reservat algunes pel•lícules al video club. Carlos(Àlex): De res home, gràcies a tu per convidar-nos a sopar! Jordi(Kevin): No hi ha res com un sopar amb amics i a més gratis! (Riuen tots) Tetxu(Oriol): Vinga nois anem a sopar que el menjar s’arrofreda Carlos(Àlex): Tu tan atent com sempre eh, Tetxu Jordi(Kevin): Esclar, esta fet un homenet responsable. Encara que en té cada una… Tetxu(Oriol): Doncs tindrieu que veure com s’ha quedat la cuina després de fer el sopar. (Tornen a riure tots) Carlos(Àlex): Vinga va que jo ja tinc gana, ja continuarem parlant mentre sopem. Jordi(Kevin): Anem que jo amb la panxa buida no sóc persona. Tetxu(Oriol): Morts de gana… - Després de sopar- Jordi(Kevin): He de marxar ho sento Tetxu dema tinc un examen. Ja parlarem, cuida’t. Tetxu(Oriol): T’entenc no passa res. Demà ja parlarem, que vagi bé l’examen. Carlos(Alex): Sí, jo també hauria d’anar tirant cap a casa que sino hem castigaran…
tirant cap a casa que sino hem castigaran…)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava a trobar la persona que em va apartar del meu pare i tu em vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que em podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no em vaig poder contenir, em va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Em vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, em vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que em va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no em podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre una de les persones que més t’estimes. Sé que em diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no és veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell em va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Animi + (Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: T …
Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: Tirant anava de camí a Anglaterra on devia rebre l’ordre de cavalleria a les noces del rei anglès. Va fer una aturada al camí per descansar, i es va trobar amb l’ ermità (El comte de Varoic) ell va descavalcar i li va fer una reverència, i a continuació va contar-li el motiu del seu viatge. El comte adonant-se de la puresa del llinatge de Tirant el convida a lluitar amb ell per demostrar la seua força. Tirant accepta, com correspon a un cavaller del seu nivell, i desprès d’un combat de moltes hores a peu i a cavall, El comte de Varoic derrota a Tirant i acaba el capítol i el llibre.
a a Tirant i acaba el capítol i el llibre.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga + (Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, …
Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.
da amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.)
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde + (Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal con …
Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.
strant que és un bon director d’editorial.)
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie + (Trailer del llibre)
Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie + (Trailer del llibre)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron + (Treball en grup: Redactar una carta inform …
Treball en grup: Redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre. Extensió màxima: 800 mots Llibre triat. “El temps de l’oblit” Personatge triat: Tetxu Membres del grup: Gaspar Miralbés, Eduard Baró i Sergi Piqué Hola Tetxu, Tu no em coneixes. Fa un temps vaig llegir la teva història i des del primer moment em va captivar i per això he decidit d’escriure aquests mots. Em vaig sentir atret pel teu caràcter quasi des del primer capítol. Em va impressionar molt la teva història, la manera amb què vas haver d’afrontar els fets de la teva infantesa, fer-se gran en un poble del País Basc i ser fill d’un militant etarra conformen un caràcter especial, tot i que vas viure a l’ombra del teu pare, l’amor de la Izaskun, incondicional, com només una mare pot oferir va ajudar-te a créixer. Quan vivim situacions difícils, de vegades les guardem a dins, ben dins nostre; no volem compartir el dolor amb ningú, i menys amb la gent que estimem això fa que tinguem pocs amics però de debò, sembla com si tinguéssim secrets que només volem saber nosaltres, penso que això també et passa a tu i al llegir els diferents capítols es va confirmant això. L’amor que sents per la teva mare i sobretot per l’Ainoha, la teva xicota, marquen la teva adolescència i aquest gran sentiment vers la música d’un grup com el de Led Zeppelin, un grup de rock dur que tocava tot tipus de gèneres, com el blues, el rock and roll, el soul, la música celta, el folki, també han influït en la teva personalitat; de fet és curiós com la música forma part de les nostres vides . Entenc el que devies sentir en trobar a Carlos, un noi que va arribar al poble un dia i et va explicar que havia vingut buscant a un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu, i així vas conèixer un altre noi a qui li agradava Led Zeppelin, la música uneix i marca una manera de viure i de pensar. Això passa en tots els temps i en moltes circumstàncies, sobre tot quan es troben dos adolescents. A mi també em passa, em trobo a gust amb amics a qui els agrada la mateixa música que a mi, però tornem a allò que t’estava dient. Durant molt temps vas estar esperant al teu pare per fer-li mil i una preguntes, pot ser et volies venjar del dolor que va produir ell en la teva mare o en tu mateix, però al final, quan la teva relació amb el Carlos et va fer replantejar tantes coses, tu només vas poder perdonar. En aquesta part del llibre vaig admirar el teu coratge i la capacitat de posar-te en el lloc de Carlos. Però...és tan difícil d'arribar a ser "bonament un mateix"! Arribar a expressar-se com un voldria...crec que al final del llibre tu ho aconsegueixes. Tu li dius al Carlos, “ni tan sols sé què sento. Odi, compassió, ansietat, ràbia, desconcert,...” i així et confies al teu “amic” Carlos el moment en què vas a veure al teu pare, i així ets “tu mateix”. Quina decepció devies sentir al saber qui era realment en Carlos!, però quina gran capacitat de comprensió vas demostrar acceptant que els dos éreu fills d’unes circumstàncies, dos “cors solitaris” i que no éreu vosaltres mateixos, sinó les circumstàncies les que us havien portat a extrems com el que es va produir davant del teu pare. Em va agradar com es va produir el final de la novel•la, tot el que deies em semblava carregat de raó i de mesura i per això mateix hi estic d'acord, penso que saber posar-se en la pell de l’altre és la millor demostració d’amistat i quan en un moment vas començar a treure els sentiments tant de temps amagats, van sorgir sense més i tu vas plorar per tots els anys de silenci, demostrant que la sensibilitat forma part de les persones i de vegades no hem d’amagar allò que sentim. Crec de debò, que cada un ha de procurar ser bonament ell mateix i no pas anar pel món disfressat d'una altra cosa, per això m’ha agradat el final del llibre i la teva reacció al dir adéu a Carlos, deixant una porta oberta a l’amistat, tot i que després d’un temps. El temps és important per tornar la tranquil•litat i per oblidar ferides. Bé, Tetxu, espero que aquesta carta t’arribi i et porti aquest sentiment d’admiració que et volia trametre en escriure-la. Salutacions cordials d’un admirador, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08
or, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08)
Activitat 8 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac + (Tràiler del llibre)
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels Carlafaixedas + (TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'u …
TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'ultratomba AUTOR/A DEL GUIÓ/ Clàudia Riumalló,Paula Bonfill, Eloy Ruiz i Carla Faixedas. NOM DE GRUP: Carlafaixedas PERSONATGES: PARE I 3 FILLES. INT/EXT. DIA/NIT. LLOC 01 -Foto d'una mare terrorífica. PERSONAtgE a (Clàudia) Conten que fa molts i molts anys, la jove de casa de Pepe de Durro va morir de part, però la llevadora va poder salvar la criatura. A més d'aquesta nena, la dona en deixava dues més. -Foto d'un pare desesperat i trist PERSONAtgE b (Eloy) El pare estava desesperat, com s'ho faria per cuidar ell sol a 3 nenes? -Foto de por PERSONATGE C (Paula) El pare va començar a trobar-se coses paranormals, com si un fantasma cuides a les seves filles. -Foto de por PERSONATGE D (Carla) Què creieu que contestaven les nenes quan els preguntaven qui les cuidava? -FINAL: Foto llibre (Carla) Si t'agraden els misteris, aquest conte és per a tu! Veu de nena terrorífica: la mama... Crèdits
u de nena terrorífica: la mama... Crèdits)
Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels LAKARENMANDA + (UN noi de berlin se'n va a viure al costat d'Auswithch on es fa amic d'un jueu.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends + (Un 12 març qualsevol a la ciutat de Valènc …
Un 12 març qualsevol a la ciutat de València conptaven un fet en les notícies, a la televisió, en els diaris, en definitiva, en tots els mitjans de comunicació que existien fins eixe moment. Aquest esdeveniment era una mascletà abundant en pólvora, la més gran que s'havia fet en la història de tota la Comunitat Valenciana, amb més de nou-cents quilograms de pólvora. Aquesta mascletà tots deien que se celebrava el 19 de Març com cada dia de Sant Josep. Van anar passant els dies a la ciutat de València i només es comentava: "Vas a anar a la mascletà?", "Anem a morir per fer-la amb tanta pólvora "," Estic nerviós per aquest fet". Fins que va arribar el dia. Tots els comentaris que s'escoltaven en els carrers eren aquests, amb alguna que altra modificació depenent de la persona que ho diguera. Va arribar el tan esperat dia, i com tots els dies de Sant Josep, la gent es va despertar amb la despertà, excepte els que dormien com els coales en les branques de l'arbre que habitaven. Els turistes que estaven per València, es van espantar perquè mai es van despertar amb una ona de sons així, harmoniosos per als valencians, per als turistes era com un taladre al seu cap que no finalitzava fins que acabés l'acte. Va arribar el migdia. Els que estaven dormint, ara estaven en qualsevol bar dels carrers dels voltants de la plaça on s'havia de celebrar la mascletà. Estaven amb un parell de xurros amb xocolata per esmorzar, i mentrestant, alguns locals van treure pilotes grans perquè la gent no s'avorrira a l'espera del començament de la mascletà. Quan quedava encara mitja hora perquè comencés, la gent no es podia moure, i les pilotes que havien tret els locals ja no es podien moure amb la facilitat que tenia uns deu minuts abans, ara es jugava amb el cap dirigint-la fins que a deu minuts abans que començara l'acte, quan els locals reclamaven les seées pilotes, i només les van guardar es va sentir: "PUM!". La gent va embogir amb aquest so que marcava que quedava poc perquè comencés l'acte tan esperat per tots. Es va escoltar un altre "PUM!" i la gent ja estava aplaudint nerviosa, tan nerviosa que a alguns els van entrar ganes de pixar perquè no podien esperar més temps. Va sortir la fallera major a dir les paraules tan esperades per tota la gent que presenciava el l'acte fins i tot per la seva cort d'honor, que estava al seu costat. -Senyor Pirotecnic, pot començar la mascletà!.- S'escoltà l'últim avís i donà començ al gran acte esperat per tots els espectadors, la gent sentia de tot per aquest so: els valencians pau, tranquil·litat, com una melodia de Mozart, aquest era el semblant per als valencians, com si esperessin La dominant, La sensible i finalitzar amb La tònica. En canvi, els turistes que pensaven que era un luxe poder anar a contemplar tal acte. A alguns els va encantar escoltar tal soroll, altres, en canvi, veien que la gent entreobria la boca, i aquest gest de entreobrir-la no ho entenien perquè ells es tapaven les orelles en pensar que tants decibels per al timpà era dolent per a la seva salut. Arribà el terratrèmol, els valencians van embogir, i en aquest instant passaven uns cavallers per fer una actuació, els cavalls, es van espantar perquè no suportaven tant soroll i van començar a córrer per intentar salvar les seues vides, pel camí varen atropellar molta gent, la van arrossegar per terra fins a tal punt de produir molts ferits i alguns morts. La gent, mentre els cavalls els atropellaven, s'allunyava com podia d'ells però qualsevol cosa que fessin era impossible i si el cavall passava per on estaves podies ser ferit o morir. La mascletà va finalitzar, i els cavalls, es van calmar poc a poc, ara només estaven espantats perquè no sabien si tornaria a succeir, mentre, la gent aplaudia per la mascleta als carrers on no hi havia cavallers. Als cinc minuts,van arribar diverses ambulàncies i van determinar cent vint ferits i trenta morts en el minut que varen embogir els cavalls. Des de llavors l'empresa va haver d'indemnitzar dos-cents mil euros durant deu anys a totes les famílies dels ferits, va suspendre tots els seus actes en setmanes de falles i en la resta de l'any perquè no tenien més diners que cent cinquanta mil euros i esperaven obtenir benefici amb l'actuació que tenien a les 17:00 a la Plaça de la Verge de València. Però a ells els va resultar estrany que ocorregués això amb els cavalls.
trany que ocorregués això amb els cavalls.)
Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries + (Un amor a cada port Després de la mort de …
Un amor a cada port Després de la mort de la mare dalt del vaixell, em trobava sol davant la immensitat del món. Al cap de dues setmanes vam arribar a port. Era una ciutat nova i estranya per a mi. No sabia on anar ni què fer. Em passava les setmanes pidolant i robant pel carrer, com molts altres nens. Un dia mentre caminava pels mercats d'Alexandria, un vell pagès va sorprendre'm agafant una poma d'una fruiteria. Aleshores, per una vegada, la sort va somriure'm i el vell va proposar-me allotjament, un sostre i menjar a canvi d'algunes feines. Però al cap d’un temps les feines inicials van acabar convertint-se en esclavatge. Vaig decidir escapar-me. M'alçava del llit cap a les dues decidit a abocar-me a allò que el destí em tenia preparat. La meva pell notava com el fred s'enganxava al voltant del cos. Vaig caminar durant hores fins que vaig arribar a l'últim bar del port, on hi havia una mena de taberna, l'única que encara tenia els llums encesos. Mort de fred, vaig decidir demanar una calenta cervesa de mantega. Entre els mariners va aparèixer una bonica jove, que a mesura que s'anava apropant el meu cor bategava més fort: – Què fa un jovenet tan ben plantat com tu a aquestes hores de la nit i en aquest bar? Necessites els meus serveis? Els dilluns gairebé no tinc feina. Véns a casa? Jo, emmudit i perplex, no sabia què respondre davant la proposta que m'havia fet aquella bella dona, ja que no entenia de què anava tot allò. Finalment, després de rumiar una bona estona vaig caure-hi: havia anat a parar en un prostíbul. Aquella jove devia interpretar la meva cara d'incredulitat i va tornar-ho a intentar. Va refer la proposta d'una manera més subtil: – Sento haver-te espantat, sóc la Yasmin, treballo en aquest bar. Què fas aquí? Després de xerrar una estona amb ella em vaig adonar que les seves intencions eren completament diferents de les inicials. Vaig contestar: – No tinc res, sóc orfe. M'acabo d'escapar d'una vida horrible que desfeia amb angoixa les meves esperances. Ella va somriure, assentint. Era la primera persona que m'entenia i no sentia pena davant la meva situació. Era diferent: – T'entenc més del que et penses. No tots hem pogut viure una vida fàcil, m'incloc. Jo llavors era un nen i no n'entenia gaire, de preguntes indirectes, així que ho vaig fer directament: – Com vas arribar aquí? – Jo també em vaig escapar de casa... Veia el dolor en els ulls d'aquella noia, mentre dues llàgrimes baixaven veloçment per les seves galtes. Després d'aquesta trista història vaig acompanyar-la al camerino i una vegada canviada vam sortir d'aquell lloc de mala mort. No sé quants carrers vam creuar ni quants barris vam recórrer fins arribar a la seva residència. Potser era per l'esgotament que portava a sobre. No sabia on em portava, l'únic que percebia era la pobresa creixent de cadascun d'aquells ambients. La seva casa era molt petita, humil i senzilla. Ella va ensenyar-me la seva habitació i va dir que compartiríem llit si no em feia res, ja que no en tenia cap altre. Sense pensar en res més que el meu cansament acumulat vaig adormir-me en un instant. Al matí següent va despertar-me amb suavitat. Encara no havia sortit el Sol. Em va dir que se n'anava al port, que allà hi havia molt bon negoci i molts clients: mariners que arribaven de ports llunyans a trenc d'alba. També digué que podia quedar-me a casa seva, però que si havia de sortir tanqués amb un cop de porta. Vaig decidir acompanyar-la. Havent arribat al port, ella va començar a flirtejar amb els seus clients habituals, davant dels quals jo no hi feia res. Així doncs, havia arribat el moment d'acomiadar-nos. Sempre la portaria al cor ja que la Yasmin m'havia ensenyat valors dels quals havia prescindit des de la mort de la mare. Va fer créixer el meu esperit de competitivitat, afany de superació i proximitat envers la vida. Vaig caminar una estona fins que vaig veure un home que tot cridant deia que buscava tripulació, i m'hi vaig apuntar sense pensar-ho. Tan sols tenia setze anys. No era conscient del tomb que la meva vida faria quan embarqués al Galileo. En un any vaig guanyar-me la confiança del capità del vaixell, i ja de gran el capità decidí quedar-se en un port per compartir el que li quedava de vida junt a una bella dama, la qual estimava bojament. Durant els anys següent vaig anar solcant els mars, vivint el meu dia a dia sense saber què m'esperava l'endemà, abocat al meu destí. Al llarg del meu viatge vaig conèixer i deixar enamorades moltes dones, cadascuna a diferents ports. Però cap d'elles em va deixar tanta marca com la Yasmin, exceptuant d'una: la Nura. Tot va començar mentre desembarcàvem al port de Constantinoble. Baixant del vaixell, vaig fixar-me en una pedra preciosa que portava una noia en un collaret. Vaig intentar creuar-hi pel costat per comprovar si encara mantenia la pràctica com a lladregot i poder robar-li el collaret que tant m'havia cridat l'atenció. Poc a poc, anàvem apropant-nos l'un a l'altre, sense ser conscients del que anava a passar. La meva mà es preparava per cometre el robatori, mentre ella duia un somriure maliciós als seus carnosos llavis. Tres passes, dues passes. S'acostava el moment. Una passa... i aixeco ràpidament la mà direcció al seu coll amb l'objectiu de poder desfer-li el nus del collaret, fregant-li el clatell. Vaig immortalitzar el moment de posseir aquella valuosa peça entre les meves mans, com un cofre en les d'un pirata. Seguí caminant com si res, pensant en el meu triomf i memorant vells temps com a lladre. De sobte vaig sentir una enrabiada i picant veu, dirigida cap a mi, que cridava: – Eh, tu! Torna'm això, que és meu! A més, a tu no se't veu necessitat! – Només recordava vells temps, com te n'has adonat, però? Ella em va explicar que ja feia anys que estava ficada en el món dels robatoris i que sabia molt bé de què anava tot allò, que ho coneixia perfectament. Vaig proposar que m'acompanyés a prendre una bon got de rom com a forma de disculpa. Però un got es va acabar convertint en dos, i en tres, i en quatre. Quan portava una bona ració d'alcohol a sobre ella es va aixecar, es va posar la mà a la butxaca i em va tirar un rellotge que em pertanyia. S'acomiadà tot dient: – A Constantioble vigila bé tot el que tens. No et pots fiar de ningú. Espero que ens veiem aviat. Per cert, el meu nom és Nura. Aquella nit no vaig parar de pensar en ella, així que el dia següent vaig anar al mercat. Necessitava trobar-la. Recorrent com un boig tots els carrers al voltant i dins del mercat, vaig trobar-la en una cantonada, ajaguda amb la seva típica rialla confiada i menjant una poma que segur que havia estat robada. El temps transcorria mentre passàvem tardes junts. Cada dia endarreria més el viatge amb alguna excusa, però en realitat només volia estar amb ella. Els mariners s'estaven afartant de mi a mesura que jo els ajornava la sortida de Constantinoble per una pirata. Passat un mes, vaig decidir que havia arribat l'hora d'establir-me en un lloc i formar una família, deixant de banda els meus problemes, els quals ella havia fet que oblidés. Vaig vendre el meu estimat Galileo a uns desconeguts que van prometre cuidar-lo. Tot anava bé fins que un dia d'estiu arribà un vaixell al moll. Ella havia sortit a comprar com cada dissabte al matí. Jo vaig decidir anar a fer un tomb pel port, aquell lloc on havia viscut tantes experiències. De sobte, mentre caminava apreciant la bona vida que portava, vaig veure sortir la Nura d'un vaixell, mentre s'acomiadava d'un home apassionadament, amb un petó. El món se'm va ensorrar. No vaig voler cap explicació ni la necessitava. Decebut i impotent vaig arrencar a córrer cap a casa. Això ja devia anar de lluny. Vaig recollir totes les meves coses, però abans de marxar li vaig escriure una nota: Tota esperança amb tu s'ha esfumat. Els anhels d'amor per tu han estat en va, i ja res em farà oblidar-te. Vaig deixar-ho tot enrere i m'has traït. Has destruït l'única espurna d'amor que em quedava. Adéu per sempre, Nura. Vaig fer un cop fort de porta, deixant enrere tots els meus records, al mateix temps que una llàgrima recorria riu avall la meva galta. Ja no confiaria en cap més dona. Em vaig dirigir al port amb la intenció de comprar un altre vaixell amb els diners que encara tenia, i d'embarcar-me en un llarg viatge. Potser aquest era el meu veritable destí i ningú m'estimaria mai més. Estava ple d'odi contra les dones i contra els cristians. La ira va revifar dins meu.
els cristians. La ira va revifar dins meu.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels JuanMarc + (Un antic lluitador de la independència d'I …
Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima. En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els "citauca". Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.)
Activitat sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 2 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 3 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 4 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Lbabot + (Un banner per a Tirant!)
Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels Pauvives + (Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadamen …
Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadament per un fort cop a l’habitació del costat. Em vesteixo apressadament per investigar què hi passava. Surto per la porta de la meva habitació, em disposo a obrir la porta d’en Pol però un munt de roba impedeix que hi pugui passar. Pico fort a la porta, no m’escolta el gamarús del meu germà, té la música massa alta. Pico i pico però com si fos un talp sota terra no escolta res. Baixo les escales de la casa per preguntar què passa amb el Pol i el perquè està tant content. Ma mare no està a casa i mon pare esta treballant. Dons cap problema, em preparo la meva llet calenteta amb una culleradeta de cola-cao i m’espatarro al sofà amb intenció de no moure-m'hi. Acabat el meu temps de descans, recordo que havia quedat amb el Peter ja que el vaig deixar tirat en aquella escola tan pija i superficial. Pujo les escales i trobo tot de roba pel terra, era l'habitació del Pol que estava desbordada de roba. Vaig entrar a l’habitació a la força com si fos una jungla frondosa a través de la roba. En Pol està estirat al llit amb els cascos al màxim. Pregunto al Pol el perquè està amb tot pel terra, tot fet un desastre. Em parla d’un viatge que farem amb la família al dia següent. Ens anirem de viatge al País Basc. Em quedo bocabadada, sobtada perquè no en sabia res. Reflexiono i reflexiono i penso que em podria escapar amb el Peter. El tenia mol abandonat i el vaig deixar en aquell col·legi i d'allí no vaig comunicar-me més amb ell. Uns dies més tard, quan ja érem a l'aeroport, quedo amb el Peter a l'aeroport, li explico el que sentia per ell i li demano perdó per tan ximple que havia sigut. El Peter amb cara enfadada se'm queda mirant profundament als ulls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.
ls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les poupou + (Un cop acabat l’estiu, en Carles es va pla …
Un cop acabat l’estiu, en Carles es va plantejar un milió de preguntes de difícil resposta. Tot el que havia mogut la seva vida ha quedat enrere, sense el final que ell esperava. Per què? La idea que l’havia envoltat a principis d’estiu, el fet de venjar-se de la mort del seu pare, començava a fer-se més dèbil, a perdre importància, a quedar en un tercer pla. L’amistat que havia crescut entre els dos amics era cada cop més inevitable, pel que feia a en Carlos, i els interessos que l’havien mogut fins aleshores, havien marxat deixant lloc a una relació vertadera. En Carlos se’n va adonar que matant l’assassí que va acabar amb la vida dels seu pare, no arreglaria pas res. Els dos nois havien viscut sense la figura paterna, així que ambdós coneixien de primera mà les dificultats que això suposa. És per aquest motiu que en Carlos va abordar l’objectiu d’acabar amb la vida d’un ex-etarra ja que d’aquesta manera obligava al pobre Tetxu, el qual no tenia culpa de res, a patir i sofrir tant com ell ho va fer, fins i tot encara més que vivint sense conèixer qui era realment el seu pare. El lleidatà està segur que el temps de l’oblit serà del tot profitós en tots els sentits. Serà de bona ajuda a l’hora de fer viatjar la seva ment, retrobant-se amb els seus propis pensaments, fins al moment que tot va començar i fer balança de tot allò, bo i dolent, que l’ha ajudat a créixer, incloent-hi, per suposat, la seva amistat amb en Tetxu. Potser la manca de pare que han patit els dos amics, pot ser una bona coincidència per començar una amistat eterna. Una amistat que no els hi permetria, en cap moment, girar els ulls al passat i començar novament un tiroteig de bales oblidades que no farien res més que obrir les ferides ja curades.
res més que obrir les ferides ja curades.)
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé + (Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el …
Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el viatge de Jonathan al castell de Dràcula, el viatge de la Mina amb la Lucy i les coses que passen durant tot el seu viatge, les vivències del Seward i el seu pacient, en Dràcula a Londres amb la Mina i el seu amor passional, perquè l’amor i la immortalitat creiem que és una de les idees principals que transmet el llibre. Per transmetre tota aquesta informació, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.
, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends + (Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón …
Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perqué s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, és a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posar-se roba de gala i eixir a sopar totes. Ja una vegada que hagueren dinat, contractar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocórrer un accident en la mascletà, on la fallera va morir perquè el vent havia mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta notícia va arribar a tots els llocs possibles per mitjà de la televisió, fins al seu noi,que es va posar a plorar perquè ell l'estimava molt com per a perdre-la. A més, ell, es va sentir pitjor, perquè ell ja havia fet el seu comiat amb els seus col·legues i una stripper que varen contractar. Es va sentir que ell era infidel i ,com que no podia tindre tant de dolor acumulat en el seu cos i la seua vida ja no tenia sentit sense ella, es va haver de suïcidar. La Cort d'Honor quan es va assabentar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com mai havien plorat. Després totes amb tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien fer la festa perquè la protagonista havia mort.
a festa perquè la protagonista havia mort.)
Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Legends + (Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcó …
Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcón, es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perque s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, es a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posarse ropa de gala i eixir a dinar totes. Ja una vegada que han dinat, contratar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes elles de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocorrer un accident en la mascletà, que la fallera va morir perque el vent ha mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta noticia va arribar a tots els llocs posibles per medi de la televisió,fins al seu noi,que es va posar a plorar perque ell la volia molt com per a perdre-la ,a mes, ell, es va sentir pitjor, perque ell ja havia fet la seua despedida en els seus colegues i, una stripper que varen contratar, es va sentir que ell era infidel i, per tant, com no podia tindre tant dolor acumulat en el seu cos,la seua vida ja no tenia sentit sense ella, i per tant, es va tindre que suïcidar. La Cort d'Honor quan es va enterar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com nunca havien plorat. Després totes en tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien perque la que feia la festa havia mort.
en perque la que feia la festa havia mort.)
Activitat sobre L´últim dia abans de demà - Eduard Márquez, pels Helemoni + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
a renúncia als nostres somnis de joventut.)
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Emma-Marina + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
a renúncia als nostres somnis de joventut.)
Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sergipau + (Un jove periodista indaga la vida de diver …
Un jove periodista indaga la vida de diverses models que van viure al límit, como sol ser habitual al món de les ''top'', i tracta d'aclarir el misteri d'una de les més famoses, desapareguda fa deu anys. El vaig llegir perquè m'ho van regalar, i veritat és que em va agradar molt. La forma en què el periodista va reunint les pistes per a trobar a Vània, la exmodel, et captiva i et fa interessar-te pel llibre fins la darrera pàgina.
ssar-te pel llibre fins la darrera pàgina.)
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirigeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Ferran-Vicente + (Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembar …
Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembarca a la platja d'una illa del sud de l'Atlàntic amb una xalupa, ja que decideix allunyar-se de la guerra que està succeint al seu país d'origen. Un cop ja ha arribat, el sorprèn que l'únic habitant de l'illa no surti a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó (l'altre habitant de l'illa) i l'Aneris, la de la pell freda la qual és l'esclava d'en Batís- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
e crueltat i d'amor, de por i d'esperança.)
Activitat sobre Elles també maten de l, pels WikiRetards + (Un reflex a la mirada Un home camina sol …
Un reflex a la mirada Un home camina sol per la nit fosca, per un carreró estret. Veu una noia molt bonica espera a la parada autobús, s’assenta al seu costat a la banqueta. -Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar. La noia riu, posar-se vermella: - Jo crec que has de tornar a passar. Els dos rigueren; -em dic Ibraïm. -Encantada, em dic Ariadna. -Ariadna a on vas aquestes hores de la nit? -Tornava a casa, he estat amb uns amics. -Vens d’una festa? No aniràs beguda? Rigué, - he begut una mica, però controlo. -Segur que no necessites cap ajuda? Si vols t’acompanyo a casa. La noia es va sorprendre de la directa de aquest estrany. -No gràcies, puc anar tota sola. En aquell mateix moment passà l’autobús, - que tinguis una bona nit Ibraïm. -No no si ara hi pujo. Els dos nois pujaren a l’autobús, la noia semblava inquieta, l’home no parava de mirar-la i somriure. L’Ariadna/ va arribar a la seva parada i baixar ràpidament. L’home curosament també baixar, la va seguir carrer amunt fins arribara la seva casa. Quan ella obrir la porta saltar-li al damunt i tombar-la: -Però que coll* fots? Això és l’últim que recordà l’Ariadna. Ara estava lligada al seu llit mentres l’estrany de l’autobús la violava i li pegava, de sobte prengué consciència cridà que parés. L’home seguia empenyent-la pel darrere. De sobte va veure que l’home agafà una llampara i golpejar-la al cap. L’home va sortir del llit i es va vestir. En aquell mateix moment la Ariadna encara estava viva i respirant mentres tenia la llampara damunt del cap mentres gotejava la sang del seu cap. L’home va agafar un ganivet de la seva motxilla i va tallar la senyoreta en petits troços de carn, en va agafar uns quants de la cuixa, on hi havia més greix i se la va menjar crua. El que va sobrar ho va deixar en unes bosses de brossa que va posar en el jardí de darrere on després més tard les recolliria. Aquest era l’extrany “hobbie” de l’Ibraïm, com a la llegenda del cor menjat, es recorreix a el canibalisme per castigar una ànima, però la diferència amb aquesta es que aquí es per castigar a la seva pròpia ànima. Ibraïm vivia a Síria quan un dia uns fanàtics del dictador van entrar a casa seva i van matar tota la seva família quan ell només tenia 9 anys. Des d’aquell moment Ibraïm o va ser el mateix. El van enviar a un internat de França on va estar fins els 18 anys planejant la seva venjança a aquest Món i al seu deu. Des de que va sortir de l’internat a anat voltant pel món, venjant-se amb tota pobre persona que es trobi al seu camí i que trobi que pot tenir alguna cosa a veure amb el que li va passar a la seva família, o simplement que sigui molt maca. Com el que li ha passat a aquesta noia, que estava en el lloc equivocat amb el pirat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.
rat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva + (Un soterrar i una sorpresa Miquel va pren …
Un soterrar i una sorpresa Miquel va prendre el primer avió al dia següent. Arribà molt fatigat del llarg viatge a l’aeroport de Manises. Ja estava altra vegada en València i s’encaminava amb l’Enrico cap a Burjassot per primera vegada des de fa molts anys. Anava a tornar a xafar la terra on s’havia criat i de la qual va dir que mai més tornaria a xafar fins que Franco morira. Ell seguia amb la terrible tristesa que li omplia el cor pel seu estimat i millor amic des de la infantesa; Vicent Andrés Estellés. I durant el trajecte en taxi va derramar algunes llàgrimes al recordar el passat. Es varen hostatjar en un hotel a prop del seu poble. Varen deixar les seues pertinences i s’anaren a donar el condol als familiars. Quan aplegaren, instintivament, Miquel va buscar Carmina i li va donar una abraçada mentre els dos ploraven com uns descosits. L’Enrico no va poder evitar soltar-hi uns plors al vore el seu company tan dolgut. Hi havia molta de gent en el vetlatori, Vicent era molt estimat. Al matí següent va ser el soterrar i tots dos es van vestir de negre per donar-li l’últim adéu a un gran poeta i millor persona, Vicent. En el rostre del assistents es percebia un gran dolor. En un moment Miquel va alçar el cap i va veure una dona molt prima, i amb les cames molt llargues; el primer que li va venir al cap va ser aquell dia quan els dos amics estaven jugant amb la pilota i van aparèixer unes llargues cames parant la pilota que se li havia escapat. Es va quedar pensatiu, però prompte es va oblidar i va continuar rendint-li homenatge al Vicent dedicant-li unes paraules que van commoure tot el món. Quan va terminar va tornar a vore a aquesta dona altra vegada i se li va acostar. Ell li va dir: - Perdona, m’ets molt familiar, et conec? - Ho sent molt però si et conec , ara no caic. - De segur que no? És que et trobe molt familiar, ets família de Vicent? - No, va ser un amic de la infantesa, res més. Veig per les teues paraules que el coneixies molt bé... - Sí, va ser el meu millor amic des de la infantesa. Els dos es van quedar mirant, i sorpresos van dir alhora: - Tu no seràs... Miquel! –Harmonia! - Déu meu! Com has canviat Miquel... Quina alegria! – Va dir sostenint les llàgrimes. - I tu, i tu!, els anys no perdonen- Va fer una rialleta per dissimular tantes emocions alhora i tantes llàgrimes a la vegada. – Mare meua! I que fas ací? Com t’has assabentat? - Ho vaig llegir a la premsa, i vaig decidir vore’l per última vegada; no sabia res de vosaltres ni del vostre paradís; vaig arribar fa uns mesos de Madrid. L’Enrico que passava pel seu costat amb Carmina li va fer un somriure molt dolç, i ell el va agafar del braç i el presentà a l’Harmonia com la seua parella sentimental. No s’ho esperava encara que no es va sorprendre molt. L’Enric es va alegrar per aquell retrobament, el seu amat estava molt trist però al tornar-se a trobar amb Harmonia li va tornar un poc el color en eixe moment tan dur per a ell. Més tard es van anar a prendre unes copes a un bar per ofegar les penes i Harmonia li va preguntar què va ser de la seua vida després de la seua partida; ell li ho va contar tot i després va ser el torn d’ella que va començar així: -Aquell dia de fa tant de temps, quan vaig fugir amb la companyia de teatre, va ser un dels dies mes feliços de tota la meua vida. - va fer una pausa, amb els ulls fixos en un punt en l’aire, rememorant imatges de la seua joventut- Mon pare estava fora de la meua vida definitivament, ja no hauria mes baralles, més discussions que causaven tant de sofriment a la meua família. Per fi érem lliures. Amb el temps em vaig adonar que ma mare s’havia tornat a enamorar, però aquesta vegada d’un home que si la faria realment feliç, que si la tractaria com ella es mereixia, Carles. “Vàrem viatjar al centre de Madrid, on ens vàrem buscar la vida per trobar un allotjament temporal on poder passar uns dies. Amb el temps, ma mare i Carles feren la seua relació oficial i, després de guanyar alguns diners treballant al carrer, compràrem una casa en la ciutat. Carles era el pare que mai havia tingut, la felicitat que rodejava a ma mare, la nostra vida. Ens vam convertir en una família de veritat, sempre units. Jo vaig créixer a poc a poc, em vaig fer dona, com sempre havia volgut la meua estimada mare. Quan vaig complir el vint anys, Carles em va posar com actriu principal en una de les seues obres. La nostra companyia s’havia fet famosa amb el temps, més coneguda. Guanyaven més diners i contractàvem a més persones. A vegades actuàvem en llocs importants, a vegades no. Però ser l’actriu principal d’aquella obra em va fer molt feliç. Aquell dia actuàvem per a gent de diners. Havien homes ben vestits a les cadires, atents al que succeïa. Resulta que un d’aquells homes era un caçador de talents. Se’m va acostar al finalitzar la funció i em va passar la seua targeta, dient-me que es posaria en contacte amb mi, amb l’excusa que sentia que jo tenia talent. En temps com els que corrien, tot ple de bombes i guerres, això era un miracle. Dons bé, així va començar tot. Aquell home, anomenat Artur Benicalap, era el que jo deia, un home de negocis. Va veure potencial en mi, es va convertir en el meu mànager, en el meu amic. Ell era espontani, sense por a dir el que pensava, que mantenia els seus valors sempre per davant, amb un cor gegant. Jo em vaig enamorar. El que va passar a continuació ho pots imaginar: La meua fama com a actriu va créixer, anava i venia de diferents teatres, vaig obtenir un nom artístic, “La paraula viva”. Temps després, em vaig casar amb l’Artur. A partir d’aquesta data, la meua vida es va afonar, això es va veure lligat amb la meua infelicitat. Jo l’estimava massa, però ell no em volia; volia pensar que sí, però mai em va voler. Un dia que em vaig quedar assajant el meu paper amb l’altre protagonista de l’obra, es va endinsar per la porta del teatre amb els ulls injectats en sang i cridant com un boig que era una *puta*, que li estava sent infidel. El vaig intentar calmar, però m’alçà el braç i em donà punyada a la boca. Em vaig callar, em va agafar pel braç i se m’emportà a casa. Després d’uns nombrosos incidents pareguts, vaig decidir deixar-lo. L’estimava moltíssim però més m’estimava jo. Més tard, vaig crear una campanya per a les dones maltractades, recol·lectar diners i així poder donar-los un lloc on refugiar-se i tenir on amagar-se, estar protegides de les bèsties amb les quals s’havien cassat i que es pensaven que eren de la seua propietat. Tres anys després de crear aquesta campanya que va ser tot un triomf, va morir de càncer la meua estimada mare. Vaig caure en una gran depressió la qual Carles em va ajudar a superar. Ell no era mon pare, però com si ho fóra. Ho vam passar desgraciadament molt malament durant un període llarg de temps i encara la tinc en la meua memòria viva com el seu aspecte després de tornar a viure, després d’aquell infern que va suportar, bé; que vam suportar. I res, fa uns mesos que vaig tornar a Burjassot, amb Carles. Ens compràrem una casa prop de l’antiga i estem vivint allí. He tingut una vida un tant complicada però ara estic completament en pau. L’Enrico i Miquel es van emocionar en escoltar aquestes paraules tan fortes. Van estar parlant un parell d’hores més i a continuació Harmonia els convidà a sopar a sa casa. Era el començament d’una nova història que compartirien junts altra vegada. Altra vegada com els antics temps, però aquesta sense la innocència, ara eren adults i es forjaria una amistat que duraria per tota una vida.
una amistat que duraria per tota una vida.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Gopan + (Un viatge de superació)
Activitat 3 sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels UltimateTeam + (Una altra versió de l'home que plantava ar …
Una altra versió de l'home que plantava arbres Hi havia una vegada un cavernícola anomenat Elz buf buf que vivia en una cova a l’entorn d’un paisatge desolat ,perquè hi havia hagut una erupció volcànica .Generalment, Elz buf buf s’alimentava de carn i de fruites. Un dia va agafar una llavor , per atzar ,i va enterrar-la . Van passar molts anys . Era vellet i es trobava molt malament i es va quedar adormit al costat d’un arbre . Aleshores, es va adonar que de la llavor que havia plantat creixia una cosa molt petita que per a ell era una novetat.Passaven setmanes i allò ja semblava un petit inici d’arbre. Ell va pensar: -Com és possible si jo només vaig plantar una cosa molt petita? I just quan va créixer l'arbre del tot Elz buf buf es va morir just al costat ,amb el cap cot i van passar 20 anys. Amb el temps, i els canvis de temperatura,va ploure, va nevar ,va bufar el vent i, al final al cap de molts anys, el cos d'aquest home va acabar unit a l'arbre. Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio
Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder + (Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLI …
Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba. -Allá al riu hi han un munt com aquestes. -No pot ser ,saps que és aixó? -Doncs no. -Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes. -Pero que dius dona t'has begut l’enteniment. -Tu agafa las que puguis ara vinc. L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar. Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament. CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El que?- li va dir cridant. -No ho se -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i que fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol. - A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell. -I si fem un temple. -No masa gran. -Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la? -Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans. -També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bueno es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja está. -Vale, vale no t’enfadís. -I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes. -Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau. Aixì que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG 10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.
a snse contaminar i cap guerra per el mig.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder + (Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLID …
Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba. -Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta. -No pot ser ,saps què és això? -Doncs no. -Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes. -Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment. -Tu agafa les que puguis. Ara vinc. L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar. A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament. CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El què?- li va dir cridant. -No ho sé -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i què fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol. - Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne. -I si fem un temple? -No, massa gran. -Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la? -Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans? -També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bé, es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja està. -Entesos, entesos, no t’enfadís. -I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes. -Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau. Així que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.
eta sense contaminar i cap guerra pel mig.)
Activitat sobre Més o menys jo de l'autor Miquel Duran, pels AlvaroRosetta + (Una novel·la costumista, pero amb estranys …
Una novel·la costumista, pero amb estranys costums. Una història realista, però d'una realitat que no és la teva. O sí. Més o menys. "Tu saps qui ets? Jo tampoc". Una edat en què la confusió és fàcil; un viatge de tornada a un món que ja no és el teu; una terra que de tan real resulta gairebé màgica, on les metàfores són reals i tangibles. En definitiva, Més o menys jo és un retrat iniciàtic, una road movie, una novel·la de "ritus de passatge" on unes experiències relativament quotidianes adquereixen tints trascendentals que canvien la vida del protagonista per sempre... i potser també (per què no?) la del lector.
potser també (per què no?) la del lector.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé + (Una ombra, una persona, muchas muertes.)
Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar + (Una vesprada després d'estar buscant a Fra …
Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol. -Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres? -Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu? -Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant. -Franciszka: Començeu, xiques. -Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa? -Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista). -Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal. -Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut? -Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes. -Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat? -Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill. -Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...? -Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda. -Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant. -Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts? -Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla. -Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut? -Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven. (li sona el telèfon) -Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo. -Xiques: No pasa res, agafe'l. (5 minuts despŕes) -Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys. -Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar. -Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia. -Xiques: Adéu, Franciszka. -Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.
s. Espere us haja servit per a l'institut.)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jodadi + (Va ser una família molt meticulosa. En el …
Va ser una família molt meticulosa. En el que la mare (Francisca) d' origen polonesa és una dona decidida que es mou pel cor i que fa lo que creu que ès correcte. Era una dona molt firme i dura, fonamental per Helena en tots el sentits amable i optimista ;,va ser forta en el seu trasllat a Alemanya junt amb el seu marit (el pare d'Helena) d'origen ucraïnes va ser molt estricte en tota la seua vida amb la seua filla. Ambos treballaven dur per la dona servint en una casa de rics i el pare en un taller
en una casa de rics i el pare en un taller)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els Actualizats + (Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fa …
Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fallera Calavera: Pensem que la teua actitud i la teua força de voluntat ha sigut adequada perquè has enfrontat la situació molt bé. Encara que a vegades has tingut reaccions exagerades, comprenem la teua situació ja que nosaltres haguérem actuat pitjor, però sense arribar a matar l'Alcaldessa. Ens haguera agradat que hagueres tingut una relació formal amb Jaume I, també ens ha agradat la relació d'amistat que has tingut amb la Delicà de Gandia. Tenim algunes preguntes per a tu, Fallera Calavera, com per què t'agrada tant la paella si eres una zombie, per què et poses una tomaca com a cor i no li'l furtes a un altre zombie, qué vas vore en Jaume I o com vas sentir-te quan et convertires en una zombie. No entenem per què et queia tan malament la Bellea del Foc si va ser ella qui et va dir la contrassenya per a accedir a la ciutat d'Alacant. En aquell moment ens vas paréixer una prepotent. Per últim, et voldríem aconsellar que no se t'apuge el poder al cap i que amb eixa prepotència no arribaràs a res. Esperem que ens respongues a aquesta carta. Atentament, Els Actualizats.
Els Actualizats.)
Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen, pels Entrelletres + (Valoració sobre el mecanoscrit del segon o …
Valoració sobre el mecanoscrit del segon origen Som els Entrelletres i valorarem la carta que fa en Dídac abans de morir, feta pel grup Independents del Institut Carles Vallbona. La carta que heu fet està molt bé escrita i estructurada, encara que la data, pensem que no la hauríeu d'haver posat, perquè el llibre no ho específica. S’entén que l’època on transcorre la història és anterior a l’època actual, ja que al llarg del llibre hi ha alguns detalls que així ho especifiquen. A part d'això, heu explicat molt bé com en Dídac, a la carta, parla sobre els sentiments i amor que sent cap a l’ Alba, i sembla que l’hagi escrit ell personalment. També cal dir que la carta està expressada amb molta fluïdesa i es nota que us heu llegit el llibre, tots els del grup. Encara que nosaltres hem apreciat un error que heu comés. En el segon paràgraf de la carta, a la darrera línia, expliqueu que en Dídac i l’Alba veuen uns objectes voladors i pensen que moriran, però en Dídac mai veu aquests objectes volar, ja que ell, en aquell moment, era a sota l’aigua. Malgrat aquests petits detalls, en general, creiem que la carta està molt ben feta i reflexa tot el que en Dídac hagués escrit . Us felicitem a tots els membre del grup pel vostre bon treball.
s membre del grup pel vostre bon treball.)
Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels LTRM + (Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan er …
Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan era petita, sempre li havia agradat el ballet. Acostumava a anar a classes particulars, però ella sentia que no era gaire ben acollida per les seves companyes i es va desapuntar de l’acadèmia. Un any més tard va tornar a inscriure's en una altra acadèmia, però encara li quedava una mica de por de tornar a ser rebutjada per les seves futures companyes. Va estar un any assistint a les classes i com que se li donava molt bé, l’acadèmia li va cedir una beca de dansa contemporània a Nova York. Però clar, a ella el que se li donava bé era el ballet i a més a més si acceptés la proposta s’hauria d'anar sola, sense ningú i tornar a refer una altra vida. Ella estava molt indecisa, no sabia què fer, i va demanar-li opinió a diverses companyes de l'acadèmia. Després de molt temps pensant-ho, va arribar a la conclusió que tenia por de no saber què es trobaria allà, però a la vegada era una oportunitat única. Va parlar-ho amb l’acadèmia, i va rebutjar la beca perquè creia que era molt petita per anar-se'n tan lluny i estar tan temps lluny de la família, i que en un futur podria reintentar-ho.
a, i que en un futur podria reintentar-ho.)
Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els brazzers + (Volem destacar,que el llibre és molt teneb …
Volem destacar,que el llibre és molt tenebrós, intigrant i d'un llenguatge senzill. Volem destacar una part que ens ha agradat en la qual Jonatan és seduit per tres vampiresses que intenten xuclar-li la sang,però Dràcula ho evita perqué els dóna un nen perquè se'l mengin. Farem un petit trailer editat i teatral. El missatge de l'obra seria per una part que no t'has de refiar de ningú, i que el treball en equip és millor. La lluita del bé contra el mal mai acaba.
La lluita del bé contra el mal mai acaba.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels William Shakespeare + (William Shakespeare (1564-1616) va ser un …
William Shakespeare (1564-1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Es troba situat entre el Renaixament i el Barroc. Les seves obres han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques segueixen representant-se per tot el món. Moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a ser part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. En el petit documental sobre els temes shakesperians conduït per Jackie Hallnes presenten quatre temes que fan que la litratura de Shakespeare sigui tant important. Parla de l'amistad, del poder, de la corrupció i dels somnis. Amb relació a l'amistat, Shakespeare ens explica els tipus d'amistad de l'època i la seva dinàmica. Distingeix entre l'amistat entre homes ( utilitzada per mantenir i enfortir llaços de parentiu, afavorir l'amor i el matrimoni. Indica la trobada de dues ments semblants), entre dones (vincles forts i complexos, però aquestes relacions acaben sent substituïdes pel matrimoni, i les dones la utilitzàven per desafiar als homes) i entre homes i dones (la qual no té cap finalitat sexual però pot acabar en amor). Amb relació al poder, Shakespeare ens el presenta com el xoc entre dos móns en oposició que acaben derivant en submóns vils i viciosos. Explica la necessitat del poder de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat. Finalment ens informa que el poder acaba sent com una malaltia que controla als éssers humans i que és un "sentiment" codiciós. Amb relació a la corrupció, Shakespare ens explica els usos i les conseqüències que aquesta implica sobre la societat i entre les persones. A partir del que narra ens fa entendre que la corrupció ens porta a la violència, a la desconfiança, a la por i a la hipocresia. Amb relació als somnis, Shakespeare els utilitza com una manera d'expressar la psicologia de les persones i per fer-nos entendre el funcionament de la societat. Diu que els somnis poden ser utilitzats com a escapismes, visions, profecies, malsons i il·lusions. Tots aquests usos es podrien englobar dins d'un món "no real" que no succeeïx de veritat. En definitiva, el documental ens mostra com els temes shakesperians ajuden a entendre la societat de l'època i podem adonar-nos que el que la mou és simplement l'interés i la codicia controlats per l'inconscient.
i la codicia controlats per l'inconscient.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Fernando de Rojas + (William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, …
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 26 d'abril de 1564 – 23 d'abril de 1616) fou dramaturg, poeta i actor anglès. és considerat un dels més grans escriptors de la Literatura Universal. La seva obra es troba entre el Renaixement i el Barroc i suposa una gran complexitat, ja que assoleix el pensament ''brillant'' i ''fosc'' de cada ideologia. Això el fa un escriptor molt interessant. En el documental que estem analitzant, ens introdueix quatre dels temes més importants de la visió de Shakespeare, considerats per Jackie Hall, els quals són l'Amistat, el Poder, la Corrupció i els Somnis. Amb relació a l'Amistat, Shakespeare relata com funcionaven les estructures socials. En distingeix tres tipus d'amistat: Entre homes (honor, linatge, interés), entre dones (secrets de matrimonis, parlar malament dels marits) i entre homes i dones (amistat. Res sexual) Amb relació al Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Amb relació a la Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. Amb relació als somnis, Shakespeare ens dóna una visió dels somnis com un "món" al que anar-hi, ja que és "perfecte". Però hem de tenir en compte que els malsons també són somnis, que ens ajuden a superar les nostres pors o mostren el que passarà (profecíes), i il·lusions que ens enganyen. Per tant, poder dir que Shakespeare, encara que té obres més "Renaxentiestes", l'autora del documental creu que aquests quatre factors pessimistes són els més importants de l'obra de Shakespeare.
s més importants de l'obra de Shakespeare.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Joan Maragall Gorina + (William Shakespeare fou dramaturg, poeta i …
William Shakespeare fou dramaturg, poeta i actor anglès, va néixer l’any 1564 i va morir el 1616. A les seves obres tracta temes de l’època medieval, com la tragèdia, la comèdia i el drama líric. Les obres que va escriure més importants són Otel•lo, Hamlet i Macbeth. En el documental tracta els temes shakespearians, els més rellevants que s’hi tracte són l’amistat, poder i corrupció i els somnis. En el primer eix és “l’amistat”, on Shakespeare donava una visió de les estructures de poder i diferencies d’amistat entre home i home, dona i dona i per últim home i dona. Al segon eix parla del poder i la corrupció a partir de les obres “Macbeth” i “Otel•lo”, on dóna a entendre que el poder és un vici moral i que s’utilitza per manipular a la societat i comporta a la corrupció. En el tercer eix explica que la majoria dels autors d’aquella època escriuen sobre els somnis, ja que creuen que ens volen dir alguna cosa. En el quart eix s’exposen els diferents somnis de Shakespeare, en l’obra de “Tempestes” parla dels somnis i escapisme, en l’obra de “Romeo i Julieta” parla dels somnis com a visions i somnis com a mals sons, en el “Somni d’una nit d’estiu” parla dels somnis com a profecies i a la “Tempesta” somnis com a il•lusions. En resum, Shakespeare relaciona molts conceptes en les seves obres i exposa com és la societat en aquell moment i quines son les preocupacions i les relacions socials.
les preocupacions i les relacions socials.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Miguel de Cervantes + (William Shakespeare fou un dramaturg, poet …
William Shakespeare fou un dramaturg, poeta i escuptor anglès que va néixer el 1564 i va morir al 1616. És molt important i destacat no només a la literatura anglesa, sinó també a la literatura universal. Va escriure un total de 37 obres dels gèneres dramàtic i tràgic, temàtiques que domina avui dia és considerat dels millors escriptors de la història de la literatura a causa de les seves grans obres, les quals escriurà transmetent molts sentiments per part dels personatges. El documental, que està conduït per Jackie Hall, ens exposa els temes més destacats de l'obra de Shakespeare. El concepte d'amistat entre homes, entre dones i entre homes i dones. A continuació apareix el tema del poder i la corrupció des de diferents angles. Per finalitzar ens exposa el tema dels somnis de maneres diferents. Algunes de les obres esmentades són: Mesura per mesura, Macbeth, Otel·lo, Hamlet.. L'amistat es classifica en tres tipologies, entre homes, on el proposit principal és crear enllaços de fidelitat i lleialtat per tal de complir el insteressos a les corts. Entre dones: vincles forst i complexos sense finalitat. Són un mitjà en l'etapa de maduració de la dona i el substitueix el matrimoni. Home i dona: No s'espera un comportament sexual, encara que pot ser una tapadera dels sentiments d'amor. A Macbeth el poder s'aconsegueix amb violència cap a les persones de posició vulnerable. A l'obra ''Mesura per mesura'', un religiós a un submón viciós aconsegueix el control i el poder de les classes més baixes de la societat a través d'un discurs hipòcrita i aparentant integritat entre els governants. La manipulació i l'engany són fonamentals per acosenguir aquest poder. A l'obra de Macbeth es motra que la gent que té el poder es corrupte i cuepa de la corrupció a les classes populars, això desenvoca consequències socials. A Otel·lo es mostra una corrupció d'una persona sobre una persona a causa de Jago, un mercenari individualista, qui corromp a Otel·lo causant la mort de la seva dona i el seu suicidi a través de la gelosia sexual. El personatge de Jago podria ser considerat un mal social a l'època moderna, representant el racisme, el fanatisme. Els somnis són una rica font d'inspiració dels autors i tenen un significat deins la psicologia humana. A l'escapisme ( la tempesta) el protagonista és un esclau que té somnis de llibertat. A les visions ( Romeo i Julieta) trobem els somnis d'una societat hipòcrita. A les profecies (somni d'una nit a l'estiu) la protagonista veu com el seu enamorat la fraux. A les il·lusions es diu que la vida és un somni i els sentits ens enganyen. En resum, trobem una recopilació dels diferents eixos que són tractats com temes principals: amistat, poder, corrupció i somnis. Aquesta sèrie de fragments visuals el que fan és apropar-nos a l'obra de Shakespeare de forma dinàmica, contemplant la seva universalitat i la vigència que ha anat guanyant al llarg del temps. A través dels temes principals, shakespeare es fa reflexionar de la seva importància i de com poden afectar les nostres vides.
i de com poden afectar les nostres vides.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Llorenç Villalonga + (William Shakespeare fou un poeta i un auto …
William Shakespeare fou un poeta i un autor teatral inglès,considerat com un dels millors dramaturgs de la literatura. Generalment, el catàleg literari o teatral de Willaim Shakespeare consta de 37 obres i es dividex en tres grans grups: tragèdia, comèdia i drames històrics. El documental ens mostra temes shakesperians, principalment, l'amistat, el poder i la corrupció i els somnis. Segons les obres de Shakespeare, es poden veure clarament les diferents amistats que hi ha; on ell distingeix 3 tipus d'amistats : l'amistat entre homes, l'amistat entre dones i l'amistat entre homes i dones. En el primer, ho relaciona amb l'obra de "Hamlet", el segon " El somni d'un nit d'estiu" i, el tercer "Molt soroll per no res". L'obra de "Macbeth","Mesura per mesura" i " Otelo" ens il·lustren clarament el tema del poder des de diferents perspectives. En aquest apartat ens fa una àmplia explicació de les tres obres esmentades anteriorment, ja que el poder és un tema associat amb la corrupció. Per acabar, el tema dels somnis. Shakespeare, fa aparèixer els somnis en nombroses obres i ho fa de diferents maneres: somnis i escpisme, somnis com alusions, somnis com malsons i somnis com a il·lusions. Per tant, els somnis han estat una rica font d'inspiració pels escriptors. En resum, en el tema de l'amistat ens dóna una visió de com funcionen les estructures de poder i explica les diferencies que hi ha entre homes i dones. En el tema de poder i corrupció ens demostra a partir de les seves obres el poder que pot tenir una corrupció. I finalment en el tema dels somnis tambè ho representa de diferents maneres a travès de les obres relacionades el somni.
travès de les obres relacionades el somni.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Salvador Espriu + (William Shakespeare va néixer a Stanford e …
William Shakespeare va néixer a Stanford el 26 d'abril del 1564 i va morir al 1616.Shakespeare va ser poeta, actor anglès i dramaturg, considerat com un dels millors dramaturgs de la literatura .La seva obra es troba entre el Renaixement i el Barroc i suposa una gran complexitat. En el documental s'ens mostren quatre dels temes més importants de la visió de Shakespeare, els quals són l'Amistat, el Poder, la Corrupció i els Somnis. En la primera part del documental parla de l’amistat entre homes, entre dones i entre homes i dones, donant-nos a conèixer com funcionaven les seves respectives estructures socials. Pel que fa a la corrupció: Macbeth ens mostra les conseqüències socials que comporta la corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. Desprès, s'ens explica el poder desde el seu punt de vista, a mesura per mesura ens mostra el conflicte que hi ha entre el món religiós immoral i el món viciós i com per exemple els governants no s'han d'obsessionar amb el poder. Shakespeare utilitza els somnis per descriure elements diferents: Somnis i escapisme, somnis com a visions, somnis com a profecies, somnis com a mal sons i somnis com a il•lusions. Finalment hem pogut conèixer mes profundament l'obra de Shakespeare i els seus temes principals.
e Shakespeare i els seus temes principals.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Pablo Neruda + (William Shakespeare va néixer a Stanford ( …
William Shakespeare va néixer a Stanford (Regne Unit) el 23 d'abril de 1654. Fou un dramaturg poeta i autor anglès. Deixà els estudis al acabar secundària. Ja casat va passar una temporada a Londus, però va tornar a Stanford on mor el 23 d'abril de 1616. La seva obra es troba a mig camí entre el renaixement i el barroc, en una època de crisi. Escriu obres de teatre com Shakespeare, Romell i Julieta... En les obres es burlava de forma enginyosa i divertida de la societat. És dels millors dramaturgs de la literatura universal. Reflecteix la qualitat expressiva i domini del llenguatge. El plaer per l'escriptura que transmet, desemboca en un plaer per part de la societat en vers de la cultura. El document presenta una visió especial de l'obra de Shakespeare. Més enllà de més qualitats literàries, l'autor té elements que permeten conèixer la societat i costums de l'època. El document il·lustra aquesta visió entorn dels quatre eixos que són: l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. Primer presenta l'amistat entre homes, entre dones i entre dones i homes a la societat que l'envolta. Als altres eixos són el poder i la corrupció. Tracta temes des de diferents angles. Explica com la corrupció té conseqüències socials calamitoses, parla d'hipocresia i del vici moral del món religiós dels poderosos que qüestiona el món vil i viciós de la resta de la societat. I l'últim parla dels somnis, Shakespeare utilitza els somnis com una mostra de desitjos, d'hipocresia social, com a profecies o com a interpretació de la pròpia vida com il·lusió. Parla de tres tipus d'amistat: entre homes, la finalitat enfortir els enllaços de parentiu, reforçar les seves lleialtats mútues i afavorir l'amor i el matrimoni. Hamlet mostra una nova forma d'amistat que es crea entre els S. XV-XVI amb l'humanisme (comparteixen aprenentatges i coneixements). Amistat entre dones: Shakespeare observa que són vincles forts i sempre acaben desembocant en matrimoni, i per tant, no tenen fi, sinó que és una preparació per la vida social i sexual. Amistat entre homes i dones es veu reflectida a l'obra "Molt soroll per no res" on els dos protagonistes mostren una aparença de pica baralla que amaga els seus sentiments que al final de l'obra són reconeguts. Per tant Shakespeare creu que l'amistat es pot convertir en amor. Parla del poder a partir de l'obra Mesura per mesura , on fa referència a dos mons. La comèdia mostra la necessitat del govern de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat fent indispensable disposar de bones impressions, però Shakespeare creu i avisa que el perill prové del vici i del discurs hipòcrita del propi poder. Parla de la corrupció en dues obres. La primera, Macbeth on hi veiem tres conseqüències de la corrupció. En primer lloc, arriba al poder gràcies a la violència, deixant el tirà molt vulnerable per a què puguin utilitzar els mateixos mitjans violents en la seva contra. En segon lloc, la corrupció produeix més corrupció. I, per últim, la corrupció produeix desconfiança, por i hipocresia. I, a l'última obra, Otel·lo, s'hi presenta la corrupció de Yago, un personatge noble. Reflecteix la societat mercenària on Otel·lo cau als peus de Yago, i acaba sent presoner de defensar el seu poder atacant les dones i convertint-les en objectes de possessió sexual. Els somnis han estat font d'inspiració pels escriptors, ja que a través d'ells han pogut explicar coses amb significat. Els escriptors els utilitzen per explicar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare ho fa de diferents maneres en les seves obres. Hi ha diferents tipus de somnis: els somnis i escapismes, els somnis com a visions, els somnis com a profecies, els somnis com a malsons, i els somnis com a il·lusions. Per recapitular, aquest documental ens ha mostrat alguns dels aspectes més destacables a les obres de Shakespeare. Ha parlat sobre les amistats entre els personatges de les seves obres, el poder i la corrupció que els corrompien, i els somnis que tenien. Aquests elements tan ben elaborats ens permeten entendre millor la societat de la seva època. Per aquesta raó, i per l'elevada qualitat literària que presenten les seves obres, podem dir que William Shakespeare és un dels millors escriptors de la seva època.
dels millors escriptors de la seva època.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Thomas Mann + (William Shakespeare va néixer a Stanford e …
William Shakespeare va néixer a Stanford el 26 d'abril del 1564 i va morir al 1616. Va ser un dramaturg i poeta anglès. Considerat l'escriptor més important en llengua anglesa i un dels més cèlebres de la literatura universal. Va publicar en vida 16 de les obres que li atribueixen algunes de les quals s'haguessin perdut de no haber-se publicat "el folio". En el 1600 publica grans obres com "Hamlet", "Otel·lo", "Macbeth". El documental tracta sobre una sèrie de temes shakespearians; en primer lloc tracta l'amistad que hi ha entre els homes, les dones i homes i dones; després parla del poder i la corrupció tot relacionant-lo amb Macbeth, Mesura per Mesura i Otel·lo i per últim parla dels comnis i les seves diferents categoríes. El primer eix parla de l'amistad. En primer lloc entre els homes, que té la funció de mantenir i enfortir les relacions de parantiu, tenint aquesta amistad aconseguía una relació de lleialtat. D'altra banda l'amistad entre dones que construïa una vínculs molt forts i molt complexos, però sempre substituïnt-lo per le matrimoni i per últim parla sobre l'amistad entre homes i dones que prospera perquè no s'espera una relació sexual entre elles. El poder de la corrupció que pot tenir una persona sobre una altra. Intenta donar la culpa a la classe inferior, intenta controlar els sectors més baixos de la societat. A de mantenir una aparença d'integritat per mantenir el poder. La corrupció produeis més corrupció. Produeix desconfiança, por i hipocresia. Els somnis són una rica font d'inspiració per molts escriptors. Per investigar la psicología humana. Fa aparèixer els somnis de diferents manera, en primer lloc els somnis i l'escapisme: una manera d'escapar de la realitat. També parla dels somnis com a visions: situacions hipòcrites. També parla dels somnis com a profecies: somni real que avisa del que pasarà. Parla dels somnis com a malsons: serveix per enfrontar les seves pors. I per últim parla dels somnis com a il·lusions: la vida és un somi. En resum, Shakespeare parla de les seves diferents obres de tot una sèrie de temes com per exemple de l'amistad, la corrupció, els somnis, etc. De manera que els personatges de les seves obres es veuen infuenciats. En definitiva Shakespeare ha infuenciat molt en la literatura universal.
nfuenciat molt en la literatura universal.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Mercè Rodoreda + (William Shakespeare va néixer l’any 1564 i …
William Shakespeare va néixer l’any 1564 i va morir l’any 1616. L’obra de Shakespeare és fortament medieval. Entre les obres de Sahkespeare destaquen: Hamlet, Otel·lo, Macbeth, Mesura per mesura, Romeo i Julieta i Tempesta. Són obres molt importants a causa del seu do per expressar-se. El documental “temes Shakesperians” ens parla de quatre temes, el primer són els tres tipus d’amistat, i es classifica en: amistat entre homes, amistat entre dones i l’amistat entre dones i homes. El segon és el tema del poder, i el tercer la corrupció. Aquests dos temes apareixen a tres obres: Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. El quart son els somnis i es classifiquen en quatre tipus: Somnis i escapisme, somnis com a profecia , somnis com a malsons i com a visions, i finalment somnis com a il·lustració. El primer eix ens parla dels tres tipus d’amistat. El primer ens parla de l’amistat entre els homes, la qual serveix per molts propòsits. En segon lloc ens parla de l’amistat entre dones. Aquesta, segons Shakespeare, és un procés. Per últim en tercer lloc, l’amistat entre homes i dones. Ens posa com a exemple l’obra d’Otel·lo on l’amistat resulta com a amor. El segon eix és el poder. El poder apareix a les obres de Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. A Mesura per mesura hi ha un conflicte entre el món religiós immoral i el món vil i viciós. Pretén demostrar que el pitjor és l’obsessió del poder. El tercer eix és la corrupció. Aquest apareix a Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. A Macbeth, per exemple, es veu que una conseqüència de la corrupció és més corrupció, entre d’altres. I a Otel·lo aquesta provoca l’assassinat de la seva esposa i el suïcidi del protagonista, és a dir, del propi Otel·lo. El quart i últim eix són els somnis. En les obres de Shakespeare apareixen moltes vegades hi ho fan de diferents maneres: en els somnis i escapisme destaca la obra de tempesta. En els somnis com a visions destaca la obra Romeo i Julieta ón descriu el somni d’una societat hipòcrita. En tercer lloc, els somnis com a profecia. En quart lloc els somnis com a malsons. I per últim els somnis com a il·lusions. Hem vist que Shakespeare tracta els temes de l’amistat, dels somnis, del poder i de la corrupció a les seves obres. Entre les quals destaquen Romeo i Julieta, Macbeth, Hamlet, Otel·lo i Mesura per mesura.
beth, Hamlet, Otel·lo i Mesura per mesura.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Félix Lope de Vega + (William Shakespeare va ser un dels autors …
William Shakespeare va ser un dels autors més significatius de l'història de la literatura. Les seves obres, caracterizadas, per mantenir com a fons, un context, medieval i uns arguments complexos, són molt coneguts a nivell internacional. Jackie Hall presenta en el documental " Temes Shakesperians " alguns dels aspectes que caracteritzen les obres de Shakespeare. Ens presenta l'amistat, de la manera com ho surten a les obres. Ens presenta l'amistat entre els homes, les dones i entre els ambdós generas. A més, hi surten diverses obres. Parla de la corrupció, ens mostren tres obres; societat corrupta, ens mostra la corrupció, dient, que va augmentat sempre, provocá tensió. Els somnis sempre han estat una rica font per als escriptors i significaran també alguna cosa. Els escriptors utilitzaran els somnis per estudiar la psicologia i el funcionament de la societat. Shakespeare ho utilitzará en diferents moments. Així, doncs, trobem els somnis i l' escapisme amb la obra de " La tempesta ", somnis com a visions, com a profesies amb somnis d'un estiu, somnis com a malsons amb Romeu i Julieta i somnis com a il·lusions. Com a resum, podem afirmar que l' obra Shakesperiana era molt creativa, original i que responia a les expectatives de la gent.
ue responia a les expectatives de la gent.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Carlos Ruiz Zafón + (William Shakespeare va ser un dramaturg, p …
William Shakespeare va ser un dramaturg, poeta i actor anglés que va nèixer al 1564 i va morir al 1616. De la seva gran obra podem destacar les més importants que són ''Hemlet'', ''Otel·lo'', ''Romeu i Julieta'' i ''Somni d'una nit d'estiu''. En el documental, hi ha una petita introducció sobre Shakespeare i la seva obra i després passa a parlar sobre quatre temes que són l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. A cada apartat fa referencia a obres per explicar el contingut del paràgraf. El primer apartat, l'amistat, ens dóna una visió de com funcionaven les estructures de poder i al mateix temps el diferent tipues de tracte que hi havia entre homes i dones. Els tipus d'amistat que solia haver era: entre homes, entre dones i entre homes i dones. L'amistat entre homes, servia per enforitr els llaços de parentiu i, entre les families, el grau d'amistat es mesurava segons la fidelitat; per explicar-ho millor fa referencia a unes obres que són "Molt soroll per no res" i "Hemlet". les relacions entre dones, les explica amb les obres "El somni d'una nit d'estiu" i "Otel·lo". L'amistat entre homes i dones s'explicava amb l'expemple de "Molt soroll per no res". En el segon apartat, Shakespeare, parla del poder i ho explica amb l'obre "Mesura per mesura" que presenta la necessitat de controlar els sectors més baixos de la societat, es a dir un clar exemple de com funcionava el poder en aquella època. El tercer apartat, la corrupció parla sobre varies obres com són "Otel·lo", "Macbeth o Mesura per mesura". A la segona obra, "Otel·lo", veiem una de les conseqüències de la corrupció, què és més corrupció. En l'apartat dels somnis, diu que els somnis són la font d'inspiració poels escritors, perquè creuen que així poden explicar a la gent cosses amb significat. Shakespeare, fa referencia a diferents tipus de somnis, i aquests són els somnis i l'escapisme, com fa referència a l'obra "La tempesta"; els somnis com a profecies, com en l'obra "El somni d'una nit d'estiu"; els somnis com a visions com en "Romeu i Julieta"; els somnis com a malsons, com en la mateixa obra que les vision, "Romeu i Julieta" i els somnis com a il·lusions, com en l'obra "La tempesta". Del visionat del video, podem treure diferents conclusions. Respecte a l'amistat, sha vist que en aquella època, era clau per al funcionament de la societat. Respecte al poder i a la corrupció, amb les obres que es presenten, veiem causes de la corrupció, una d'elles espentades abans, més corrupció. referent al somnis, s'ha vist que en l'època, servia d'inspiració per als esciptors.
ca, servia d'inspiració per als esciptors.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Ramon Llull + (William Shakespeare va ser un escriptor an …
William Shakespeare va ser un escriptor anglès dels segles XVI - XVII. La Obra de William Shakespeare la podem situar entre el Renaixement i el Barroc, però els seus escrits presenten una emprenta medieval. Shakespeare està considerat un dels millors escriptors mundials de tragèdia i la seva obra és inclassificable ''Temes shakespearians'' és un documental extret de educaixa. Els temes escollits són l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. A l'obra de Shakespeare, l'amistat s'utilitza com a visió del funcionament de les estructures de poder. Planteja l'evolució dels tipus d'amistat que reflecteix les transformacions d'una societat canviant. Descriu també la diferència en les amistats entre homes i dones que representa un lligam que finalitza amb amor. A l'amistat entre dones tenen un vincle molt fort que es trenca amb un matrimoni. En quant a la corrupció, és un factor que en l'obra de Shakespeare s'utilitza com a mètode per controlar a un individu, o bé, a un grup de persones. El poder es un element relacionat amb la corrupció, mencionat prèviament, a causa que mitjançant la corrupció es mantenia o s'aconseguia el poder. Shakespeare utilitza els somnis per descriure elements diferents: escapisme, com a font d'inspiració a l'obra ''La tempesta''; visions, a l'obra ''Romeu i Julieta''; profecies, a l'obra ''Somni d'una nit d'estiu''; malsons, a ''Romeu i Julieta'', i il·lusions, a ''La tempesta''. L'obra de Shakespeare es basa en relacions i conductes entre persones que desenvolupen en un que depèn de les decisions i fets motivats per les conductes.
cisions i fets motivats per les conductes.)
Activitat sobre Wonder de l, pels LOS BAYWATCH + (Wonder és un llibre molt expressiu i a par …
Wonder és un llibre molt expressiu i a partir d'aquí podem transmetre que no tothom és igual i cadascú té les seves debilitats, per tant ens hem d'ajudar. Volem destacar el que li passa a l'August i com ho resol per mitjà dels amics, malgrat que sempre hi ha alguna persona dolenta. Farem aquest text en forma de text en forma de teatre.
text en forma de text en forma de teatre.)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels LOS BAYWATCH + (Wonder és un llibre molt expressiu i a par …
Wonder és un llibre molt expressiu i a partir d'aquí podem transmetre que no tothom és igual i cadascú té les seves debilitats, per tant ens hem d'ajudar. Volem destacar el que li passa a l'August i com ho resol per mitjà dels amics, malgrat que sempre hi ha alguna persona dolenta. Farem aquest text en forma de text en forma de teatre.
text en forma de text en forma de teatre.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Wondersitos + (Wonder, és un llibre que tracta sobre un n …
Wonder, és un llibre que tracta sobre un nen que té deformitats a la cara però tot i així no és un nen invàlid i anirà a l’escola amb altres nens que no tenen deformitats. Per tant hi ha present el tema del bullying. Els punts més destacats del llibre són com l’August afronta tots els problemes que té, com s’incorpora a la classe i com l’acaben acceptant els seus companys de classe tot i que al principi el rebutjen.
classe tot i que al principi el rebutjen.)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Voquimoll + ([[Fitxer:Exemple.png]])
Activitat sobre La sessió de maquillatge de l'autora Empar Moliner, pels Mites + ([[Fitxer:IMATGE (1)|thumbnail|center|Guió tècnic del bibliotràiler del conte La sessió de maquillatge]])
Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 + ([http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext])
Activitat 4 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 + ([http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext])
Activitat sobre Coses que no podrem evitar de l'autora Verónica Sánchez Orpella., pels Laura i Paula + (``Amor, arrelat al món sense por´´ Els pr …
``Amor, arrelat al món sense por´´ Els primers vídeos, són una mostra dels aspectes cabdals de la vida del protagonista, entre d'altres. No obstant això, abans de nomenar l’Ariadna, presentem les altres dones de la seva vida, ja que a ella la coneix més tard i a part, mostrem Barcelona. Aquest és el lloc principal i important de la novel·la. Un cop introduïm a la jove Ari, mostrem una de les seves primeres converses amb ella que diu molt d'ell. En aquesta, abans de nomenar la seva gran por, el seu pare li truca per introduir la seva proposta. Igual que al llibre, la gràcia de no nomenar la seva primera por és perquè durant el transcurs de la seva lectura es descobrirà i, serà un fet molt important. Un cop vam mostrar els llocs, pels quals viatjarà el protagonista juntament amb el seu pare, colorits i cridaners, ja que al principi representa un viatge molt utòpic, interpretem els seus pensaments amb certs vídeos, perquè d'aquesta manera sigui molt més visual. Són vídeos molt concisos, però adquireixen molt bé l'essència dels seus pensaments. Un d'ells, en el qual es pot veure un home amb un cartell que diu ''Per què no puc estimar sense amagar-me?'', revela un aspecte important però no és del tot explícit. Aquest simbolitza l'homosexualitat de l’Ari, raó per la qual en aquest moment el jove diu que la vida ja no té sentit. El criteri que hem utilitzat per escollir la música de fons ha estat perquè l’Ari li recomana al protagonista abans d’ endinçar-se en el seu viatge. A l'hora de gravar la nostra veu, podem dir que utilitzem dos tipus de to diferents. Al principi, el to de veu és més explicatiu, com si narréssim la història. En canvi, al final utilitzem un to pensatiu, indecís, referint-nos als pensaments del protagonista. Algunes de les frases sí que són extretes del llibre, però d’altres son reflexions que hem extret. Les frases escollides, són les que per nosaltres, d’alguna manera ja narren la història, és a dir, són claus per poder comprendre la novel·la.
ón claus per poder comprendre la novel·la.)
Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l'autora Verónica Sánchez Orpella., pels Laura i Paula + (``Amor, arrelat al món sense por´´ Els pr …
``Amor, arrelat al món sense por´´ Els primers vídeos, són una mostra dels aspectes cabdals de la vida del protagonista, entre d'altres. No obstant això, abans de nomenar l’Ariadna, presentem les altres dones de la seva vida, ja que a ella la coneix més tard i a part, mostrem Barcelona. Aquest és el lloc principal i important de la novel·la. Un cop introduïm a la jove Ari, mostrem una de les seves primeres converses amb ella que diu molt d'ell. En aquesta, abans de nomenar la seva gran por, el seu pare li truca per introduir la seva proposta. Igual que al llibre, la gràcia de no nomenar la seva primera por és perquè durant el transcurs de la seva lectura es descobrirà i, serà un fet molt important. Un cop vam mostrar els llocs, pels quals viatjarà el protagonista juntament amb el seu pare, colorits i cridaners, ja que al principi representa un viatge molt utòpic, interpretem els seus pensaments amb certs vídeos, perquè d'aquesta manera sigui molt més visual. Són vídeos molt concisos, però adquireixen molt bé l'essència dels seus pensaments. Un d'ells, en el qual es pot veure un home amb un cartell que diu ''Per què no puc estimar sense amagar-me?'', revela un aspecte important però no és del tot explícit. Aquest simbolitza l'homosexualitat de l’Ari, raó per la qual en aquest moment el jove diu que la vida ja no té sentit. El criteri que hem utilitzat per escollir la música de fons ha estat perquè l’Ari li recomana al protagonista abans d’ endinçar-se en el seu viatge. A l'hora de gravar la nostra veu, podem dir que utilitzem dos tipus de to diferents. Al principi, el to de veu és més explicatiu, com si narréssim la història. En canvi, al final utilitzem un to pensatiu, indecís, referint-nos als pensaments del protagonista. Algunes de les frases sí que són extretes del llibre, però d’altres son reflexions que hem extret. Les frases escollides, són les que per nosaltres, d’alguna manera ja narren la història, és a dir, són claus per poder comprendre la novel·la.
ón claus per poder comprendre la novel·la.)
Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l, pels Jughead + (aaaaaaAA)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead + (hola)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l, pels Jughead + (hola)
Activitat sobre El cafè de la Marina de l, pels Blackingdom + (http://prezi.com/00ttp7danwhc/untitled-prezi/?kw=view-00ttp7danwhc&rc=ref-21988959)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Els piccolinis + (http://www.glogster.com/glog/6lo1ioj68j7603h7um20pa0)

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines